dilluns, 20 d’octubre de 2008

Caldes de Montbui-Sant Sebastia de Montmajor-Caldes de Montbui

Dilluns, 6,30 h. sona el despertador, avui desdejuno, veient dues "grans noticies" 1ª el Colin Powell, dona suport a l'Obama, i 2ª el govern Holandes, dona suport al IGN, Dios los cria........., bo, agafo el cotxe i em dirigeixo a Caldes de Montbui, quant varem fer la visita cultural amb els amics de València, vaig comprar a Thermalia un fulletó amb senders dels voltants i avui, faré el que passa per Sant Sebastià de Montmajor. Arribo a Caldes, aparco el cotxe i enfilo cap el pont romànic que travesso encara en plena nit, per fer tems, entro al Parc de Can Rius faig

alguna foto al jocs infantils, son originals, surto i enfilo cap a Can Picanyol, segueixo entre camps de fruiters fins arribar al bosc, nomes entrar-hi, en lloc de seguir el sender, agafo un corriol que per la esquerra, baixa a la riera i la creua per anar a trobar la font de les Escales, esta seca!!, agafo les escales que li

donen el nom i les pujo fins a trobar el sender una mica mes endavant, veig que m'he passat el corriol que porta al Gorg d'en Pelags, així dons, tiro el sender en direcció Caldes fins que trobo el corriol.
Segueixo el corriol fins que arribo al Gorg d'en Pelags, també esta sec!!! la veritat es que allò, amb l'aigua baixant, deu ésser impressionant de veure, que hi farem............faig unes fotos a la font, que al menys, raja, i tiro corriol amunt

fins que vaig a sortir al sender a l'alçada del km 2,5. segueixo endavant fins que altre cop deixo el sender per agafar el camí que per la esquerra, porta a la Torre Roja, allí em trobo amb un jaciment arqueològic i les restes de una antiga torre

d'observació,la panoràmica que es gaudeix des de aquí dalt es espectacular llàstima del dia que fa. Desfaix el camí fins sortir altre cop al sender que entre pujades i baixades, entre girs a dreta i a esquerra, va fent camí cap dalt fins anar a sortir a un camí mes ample que per la dreta, ve de la carretera de Sant Sebastià, el segueixo cap a l'esquerra fins arribar a l'alzina de les Tuies, just aquí, deixo el camí ample i agafo un corriol que en forta pujada porta a la carena de la Serra Llisa. aquest tros del camí, coincideix amb el que vaig fer el dia sis de aquest mes, però sortint de Sentmenat.

Arriba'n a la carena, paro un moment fins recobrar l'ale, aquest tros del camí es el mes costerut i dificultós per a mi, aprofito per menjar una barreta energètica, una mandarina i uns glops d'aigua, un cop recuperat, agafo la pista ample que surt cap a l'esquerra, vaig carenejant seguint les marques blanques i grogues del PR fins que en una cruïlla de camins amb una alzina al mig, agafo el corriol que per la dreta,i

en forta baixada, porta directament fins Sant Sebastià de Montmajor, en aquest lloc el camí es separa del que vaig fer el dia 6, trobo trossos on les motos han creat reguerots que després l'aigua, s'ha encarregat de ampliar, lamentable!!. Arribo al

nucli de Sant Sebastià, suposo que com es dia de diari, la pau i el silenci de que es gaudeix, no deu ésser el dels festius. Em volto tot el "poble" faig unes quantes

fotos, el lloc es molt fotogènic, un cop visitat, per una gran esplanada, vaig a agafar un corriol que em porta fins una pista ample, l'agafo cap a l'esquerra i en baixada i descartant camins a dret i esquerra tot seguint les marques del PR, vaig a petar a la casa de les Elies.

A partir d'aquí, el camí es molt dolent i mes d'un cop, si no fos per les marques blanques i grogues, no sabries per on va, vaig baixant, sempre seguint la riera, un parell de cops la traspasso si baixes aigua seria complicat, trobo un pont de formigó a mig acabar..........que deu fer allí ? uns dos km. mes avall, trobo a la esquerra la casa de Castellvell de la Pedrera, també trobo la caseta amb la bascula

que devia de servir per pesar els carros que sortien de la pedrera carregats, aquí, comença un tram de mes o menys un km, amb llambordes, dona una sensació estranya
allí, en mig de arbres, arbustos, i herbes varies, semble com si fos les restes d'una civilització extingida, surto a la carretera que ve de Sant Feliu de Codines i giro a l'esquerra

cap a Caldes. A la dreta, trobo el càmping el Pascualet, mes endavant, a l'esquerra, l'ermita del Remei, segueixo pel Passeig del Remei i al rato, tombo a la dreta per
anar a buscar el cotxe, l'agafo i cap a casa que s'ha fet mes tard del previst.

Caldes de Montbui-Sant Sebastia de Montmajor-Caldes de Montbui
(fes clik a la foto i les veuras totes)

1 comentari:

  1. Vuit anys més tard el camí de baixada des de la pista que duu a Gallifa és inexistent perquè l'aigua l'ha malmès tant que només es tracta de xargalls o escòrrecs (també passa una mica més amunt, a l'anomenat Corriol)... Si ningú no hi posa remei, es perdrà definitivament.

    ResponElimina