RUTA DE L'AIGUA, VILAMARXANT, Camp del Túria (My Way)

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Francesc
Data: 17-10-2013
Hora d’inici caminada: 07:23:00
Hora d’arribada: 14:26:28
Duració:07:03:28
Temps en moviment: 05:27
 Temps parat: 01:36
Alçada punt de sortida: 94 m
Alçada mínima assolida: 78 m
Alçada Màxima assolida: 217 m
Desnivell màxim: 139 m
Ascensió acumulada: 354 m
Descens acumulat: 367 m
Guany: 122 m
Distancia recorreguda: 22.30 Km
Velocitat mitjana: 3.1 Km/h
Velocitat en moviment: 4.1 Km/h

riu Túria amb les primeres llums

Hui no podia disposar del vehicle, ja que la dona necessitava fer-lo servir, així es que decidisc eixir a fer un tomb pels contorns, ahir cerque una ruta que s'aparte de lo de sempre que isc per ací: Les Rodanes, riu Túria en el seu tram més proper a casa............, cercant, arribe al bloc de Senderistes Les Rodanes, aquest es un grup de senderisme lligat al Club d'Atletisme Vilamarxant.   Veig que el mes passat varen organitzar la 1ª ruta de l'Aigua per Vilamarxant, com crec que pot estar força interessant, baixe el track i comprove que ho està, a pesar de  transcórrer en bona part per la riba del Túria, cosa que volia evitar.  Decidisc fer-lo a la meua manera (My Way),introduint algunes modificacions, una de molt obvia, ells varen eixir de l'Avinguda com quasi sempre fan i jo  isc de casa, altre es que com no tinc necessitat d'arribar al poble, evite passar pels seus carrers i per acabar, decidisc realitzar-la en sentit contrari deixant el tram "aquàtic" per al final.

Centre de Visitants del Parc Fluvial del Túria

Comence a caminar quan són un quart i huit de huit i encara en plena foscor, vaig a trobar el Pont de Ferro per on travesse el riu Túria per incorporar-me al camí  que recorre de dalt a baix el Parc Fluvial del Túria, a poc a poc va clarejant  i el sol treu el cap sense presses, fets uns dos quilometres i mig arribe al pont del Mas de la Barca que creue per dessota, a la meua esquerra deixe la casa de fusta on es troba el Centre de Visitants del Parc, un quilòmetre i mig mes i deixe la pista per agafar un sender per l'esquerra de la pista, aquest va fent via entremig de camps de conreu, xalets aïllats i petites zones de bosc. Després de passar per les zones de xalets del Torreon i de la Pinada de las Animas i quan porte uns sis quilometres i mig m'incorpore ja al track original de la Ruta de l'Aigua.

ruta de l'aigua

Els xalets i conreus cada cop són més escassos i a poc a poc va guanyant terreny el bosc, malgrat que  es veuen marges de pedra seca indici evident que el bosc ha anat colonitzant lo que havien estat conreus, el sender es va fent més estret i es converteix en perdedor corriol, això fa que més d'un cop haja de tornar arrere en veient que m'apartava del track. En un moment donat veig que el track me fa eixir del sender per pujar a una petita lloma, pense que potser les vistes paguen la pena i m'atanse,  el lloc fa bo allò de què "els arbres no deixen veure el bosc" i poca cosa puc albirar, torne al bon camí. Quan porte onze quilòmetres i en una cruïlla on conflueix el Camí de Jutgeve  trobe un panell informatiu de l'Espai Natural de La Pea i El Palmeral i de la Ruta 2. D'ací ja s'endevina la Central Hidroelèctrica de La Pea.

salt d'aigua, Central hidroelèctrica La Pea

Sempre seguint lo track creue la canal que porta l'aigua a la central i als pocs metres ix per l'esquerra un petit i emboscat corriol que porta a un dels racons més espectaculars de la ruta, lo salt d'aigua que produeix el sobreeixidor de la central, vist lo lloc torne al sender i decidisc  en lloc de tornar enrere com m'indica el track, seguir una mica mes, ja que el panell indicava que en un tram de dos quilòmetres i mig es poden trovar miradors amb bones vistes, seguisc uns tres-cents metres i arribe  a tocar d'unes formacions rocoses prou fotogèniques que em pareixent de travertí. Encara que semble que potser d'ací comence un dels tram mes interessant de la ruta, decidisc tornar enrere, ja que em queda molt camí per fer.

paret rocosa

Torne sobre les meues passes, gire envers l'esquerra per anar a trobar la central elèctrica i deixant-la enrere m'aprope al riu del què m'havia separat, la inèrcia fa que  passe de llarg on el track deixa l'ampla pista, torne enrere uns metres i per un amagat i estret corriol, baixe a trobar el riu després de creuar la séquia.  Ací puc albirar l'assut de Vilamarxant que crea una bella estampa, uns metres més endavant arribe a un pas a gual del riu que hui seria complicat creuar degut al cabal que aquest porta, seguint sempre el track i uns quants metres més endavant deixe lo que semblen els últims contraforts que encaixonen el Túria, ara  la visió del riu s'eixampla  i les aigües llisquen suaument.  Sempre resseguint el riu i quan ja porte als peus un poc menys de setze quilòmetres arribe a una contrada d'especial bellesa.

riu Turia, Paratge Natural de La Fenosa

Ací el riu fa un recés i crea una mena de platja fluvial, de fet a l'altra riba i ja en terme de Benaguasil, s'albira lo Paratge Natural de La Fenosa, paratge de gran bellesa situat en el marge esquerre del riu Túria, en la partida de la Retorta - Fenosa. Presenta una zona d'arboreda al costat del riu Túria que conta amb equipament de paellers, taules i lavabos, a més d'una zona de jocs per als nens. Aquest paratge natural es troba protegit, d'acord amb la Llei 11/94 d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana pel seu valor ecològic. Malgrat que en terme de Vilamarxant no dispose d'equipaments, la presència d'arbres de gran envergadura donen al lloc un bucòlic encant.
Decidisc que el lloc és immillorable per a fer el mos del matí i perquè no, per donar-me lo bany pel qual vaig frisant ja fa estona.

Mas dels Frares

Descarregue motxilla i altres estris, em trec la roba i em fique dins l'aigua que si bé no es pot dir que destaque per la seua transparència, si està fresqueta, lo qual s'agraeix, isc de l'aigua  per a fer el mos mentre m'eixugue, acabat el mos decidisc tornar a remullar-me altre volta, ara ja si isc i després d'eixugar-me em vestisc i carregant els estris reinicie la caminada, un poc més endavant trobe les restes d'un antic edifici que per algun detall que veig, crec poguera haver estat un molí. Ací el track fa un revolt per a salvar un tram de densa vegetació, acabat aquest, ix a una pista que porta al Mas dels Frares, mas de grans proporcions i en molt bon estat de conservació. Ara el sender va guanyant altura respecte al riu, cosa que fa que quan arribe a l'alçada de l'assut de Benaguasil, l'albire des de dalt i un poc enretirat.

assut de Benaguasil

 Seguisc caminat i ara el track em porta a vorejar camps de conreu mentre davalla ràpidament altre volta a cercar el nivell del riu, semble que el sender s'acaba en arribar al canyar, però a còpia de tallar canyes han obert un corriol que va travessant aquest, per a sorpresa meua el corriol em porta a eixir al punt en on de vegades en què he eixit a caminar pel riu he donat mitja volta en quedar tallat el camí per les canyes. Aquest tram del sender el tinc batejat com a "Camí dels Pescadors" ja que l'única utilitat que li trobe, és la de permetre els pas d'eixos, als punts habilitats per a la pràctica de la pesca. Ara ja es tracta de seguir el sender tantes voltes caminat fins a  eixir al pont del Mas de la Barca.

"Camí dels Pescadors"

Com la dona m'ha trucat per a dir-me que ja és a casa i en veient que el turmell del peu esquerre ja porta estona ressentint-se, en arribar al Centre de Visitants truque per què vinga a recollir-me, quedem que ens trobarem a la rotonda de l'entrada al poble, aquest darrer tram es fa llarguíssim, ja que cada volta em fa més mal el turmell, arribe al lloc i ja trobe a la dona, puge al cotxe i posem rumb envers casa. Ha estat una eixida que especialment en el seu vessant "aquàtic", m'ha sorprés molt agradablement i m'he quedat amb ganes de continuar a partir d'on ho he deixat hui