Pàgines

divendres, 30 d’octubre del 2009

CAMINADA NOVEMBRE A. P. D. "MONTSERRAT ROIG"

El pròxim diumenge dia 8 de novembre tindra lloc la sortida mensual organitzada per l'Associació de Dones Montserrat Roig de Martorelles i un grup d'amants del senderisme. Aquest cop sortirem a les 09.00 h. de la Masia Carranca i ens dirigirem envers Montmeló a trobar el Turo de les Tres Creus. La previsió es anar pel camí del riu, encara que això pot variar en funció de l'estat d'aquest.

La sortida es apta per a tothom tant per la distancia com pels desnivells, es recomana portat calçat adequant i aigua per beure i sobre tot, tenir cura de l'entorn "DEIXEU COM T'AGRADARIA TROBAR-HO A TU"

dimarts, 27 d’octubre del 2009

DE SANT PERE I SANT FELIU A SANT SADURNI DE GALLIFA

Dilluns 5,40, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, hem quedat amb el Jose a dos quarts de set aprofitant el canvi d'hora, avui, l'idea es pujar dalt els cingles de Gallifa a trobar la ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa, fita que teníem pendent des de que al març varem arribar fins Gallifa i ens varem assabentar de la seva existència.
Agafo el cotxe i poso rumb a Santa Perpetua, el recullo i passant per Palau i Caldes, arribem a Sant Feliu de Codines, aquí agafem la carretera BP-1241 en direcció a Sant Llorenç Savall, arribem a Gallifa, passem de llarg per les poques cases a ran de carretera i després de un revol pronunciat, ens endinsem pel Camí de l'Església i aparquem el vehicle en una petita esplanada a tocar de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu ens dediquem una estona a visitar aquesta per fora, així com els seus voltants amb el petit cementiri annexe inclòs.
voltants de l'Església de Sant Pere i Sant Feliu
Sant Pere i Sant Feliu

L' església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa es va refer avançat el segle XII i es va consagrar en una data desconeguda entre el 1140 i el 1180, en temps que era senyor de Gallifa Bernat de Rocafort, ja que en el testament sacramental del dit noble, jurat el 12 de juliol de 1184, diu que va deixar a l'església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma.
Aquesta església fou restaurada fa pocs anys. L'absis central mostra en el seu interior tres arcs que el
Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa
divideixen en tres trams, amb una finestra de doble esqueixada en el centre de cada un d'ells, que exteriorment es corresponen amb tres trams de sis arcuacions cegues dividits per lesenes que reposen sobre un petit bancal que recorre totalment l'absis. Les absidioles són llises exteriorment i molt baixes, i tenen sobre seu un fris de sis arcuacions cegues, continuació de les de l'absis, que s'acaben sobtadament, sense lesenes ni separació especial, per continuar llis el mur de la nau. El portal de l'església, de mig punt, és al centre de la cara de migdia de la nau i té una finestra entre la porta i l'absidiola de la mateixa part de migdia. Una finestra semblant es troba al mur de ponent.
Tota l'edificació és feta amb carreus treballats de tipus mitjà i té la volta coberta en forma de reble. Aquesta volta és de canó o de mig punt, però es mostra un xic apuntada a la banda de ponent, la qual cosa confirma la datació que la documentació situa entorn del 1150. Aquesta església, centre espiritual de la parròquia de Gallifa, té la rectoria, en la qual hi ha el campanar, a uns cinc minuts de distància. Les imatges de Sant Pere ad Víncula i Sant Feliu l'Africà són de l’escultor Camil Fàbregas, en alabastre (1950).
forn de ceràmica camí de la Rectoria
Ara, ja iniciem la caminada i ens dirigim envers la l'edifici de la antiga rectoria, del que destaca el seu campanar, d'aquí seguim pel Camí de la Rectoria anant a trobar la BP-1241 no sense passar a tocar de Can Narcís i Can Bosc, seguim per la carretera uns 800 m. en sentit Sant Llorenç, abans que aquesta, passi per damunt del
La Rectoria, Gallifa
Torrent de les Maioles, agafem una pista de terra que s'endinsa en una zona que fa uns anys pa patir un desastrós incendi i que esta en fase de repoblació,anem fent camí per una pista ample i sinuosa que amb suavitat es va elevant, quan portem poc menys de 5 km. arribem al mas Sobregrau, un del de mes tradició històrica, ja documentat des del 1200, seguim per la ruta que havia preparat però surt un
carrer de Gallifa
habitant del mas i pregunta on anem, li diem que a Sant Sadurní i ens diu que per allí no i ens indica un altre sender, després de baixada he comprovat que si que es podia........falta d'informació, o interes en que no seguesqui'm per allí, tornem sobre les nostres passes i agafem el sender que ens indica, que evidentment també ens portara a la nostre fita, en un revol pronunciat del sender veiem un corriol estret que semble anar en la direcció correcta i com no, l'agafem, en poc mes de 300 m. ens porta a salvar un desnivell de casi 100 m. per una canal que entre graus, cornises i grans còdols estimbats dels cims va ascendint fins a trobar la pista que portàvem, però escurçant uns quilometres el camí, quan es poc mes de un quart de onze, fem la preceptiva parada d'avituallament, seguim la ruta i poc abans d'arribar al Collet de Sant Sadurní, agafem un altre corriol que ja no deixarem fins anar a sortir a tocar del cim i a les envistes de la ermita de Sant Sadurní
Sant Sadurní de Gallifa amb les restes de la casa dels ermitans
Sant Sadurní

La primera menció de Gallifa és de l'any 939 i es refereix a la capella de Sant Sadurní, dita abans de Sant Sadurní de la Roca . Fou construïda al cim de la muntanya de Sant Sadurní, de 951 m. d'altitud, prop de la qual hi havia un castell consistent segurament en una simple torre, de la qual podria ésser resta l'actual cisterna, i també es veuen alguns murs que podien defensar el planell superior; els vells documents parlen
Sant Sadurní de Gallifa
d'aquest castell fins el 978. En aquest punt, que era abans un dels límits entre els comtats de Barcelona i el d'Osona, ha restat la capella romànica de Sant Sadurní, que algun temps fou un petit priorat de Sant Pere de la Portella (Berguedà), amb una nau i amb un absis amb finestres decorades amb arquivoltes de pedra tosca i rajol. Al seu costat té restes d'una altra capelleta amb absis, ara aprofitada per a cisterna.
Annexa a la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans, ara ruïnosa, feta per Pere Sobregrau el 1714. Capella i casa es troben dintre la gran heretat de Sobregrau, un mas molt renovat, amb capella pròpia.

Un cop visitats els voltants, presses les imatges de rigor e intentat albirar quelcom del paisatge, cosa del tot impossible degut a l'espesa boira que ens acompanya tot el camí, iniciem la davallada, ara com ja es habitual, deixo el gps que vagi gravant el trak de la ruta i fem cas de l'innat sentit de l'orientació del Jose que va cercant corriols i dreceres que facin mes ame el camí, de vegades massa
corriol que ens porta a Gallifa
ame i tot...... així, ens anem allunyat del cim davallant casi a velocitat de creuer ja que en una mica menys de 3 km. desfem els 330 m. de desnivell que al pujar, hem fet en 8 km. arribem a la carretera i ja pel Camí de l'Església anem a trobar el vehicle, pugem i emprenem la tornada, encara que arribant al final del poble, li dic

Castell de Gallifa entre boires
al Jose que no puc marxar de Gallifa sense retratar el monument del Mil·lenari, així que parem el cotxe i fem unes fotos al monument, ara ja si posem rumb a Sant Feliu on parem un moment a prendre unes cerveses, la meva sense alcohol, ara ja, ens dirigim a Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles. Ha estat una sortida
monument al Mil·lenari
curta però intensa, avui el tremolor a les cames pel vertigen, ha estat apaivagat per la espesa boira que ens ha acompanyat en tot moment, ja que bona part de la caminada ha estat per trams molt aeris per damunt de les cingleres.


dijous, 22 d’octubre del 2009

MATI DE ONADES I PLUJA

Dijous, 06,15 h. sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, avui en principi aviem quedat amb el Salva de donar un tom pel camí del Besos per tal de veure l'estat actual de les obres, tant del AVE com les del transvàs Ter Llobregat de cara a la sortida del mes de novembre, però en vista de com estava el temps, ahir pel mati em truca per ajornar-ho, per la tarda em truca altre cop per comentar que com semble que la situació atmosfèrica millora, de fer una sortida però no pel riu, que estarà tot enfangat, comenta de anar a estirar les
el sol llevant-se entre núvols
cames pel litoral badaloní, així quedem, a les set en punt, agafem el seu cotxe i per la B-500 posem rumb a Badalona, deixem el vehicle en una zona d'aparcament entre la N-II i la Platja de la Barca Maria, casi a tocar de Montgat i comencem a caminar pel Passeig Marítim quan encara es casi fosc. El temps no semble tenir massa clar que fer, hi han núvols i clars, cosa que em permet fer algunes fotos de la sortida del sol,
fuig la nit i arriba el dia
quan portem uns 2,5 km. arribem al Pont del Petroli, decidim que ens hi endinsarem a la tornada que serà mes clar, seguim caminant i arribem a la zona portuària, la rodegem i seguim camí, al passar a tocar les instal·lacions de Anís del Mono, ens omple la pituïtària una flaire d'allò mes dolç, ara, ja entrem en terme de Sant Adrià del Besos, passem per sota dels pantalans de la antiga tèrmica,
Pont del Petroli
el lloc es tètric diria jo, tètric i brut, seguim endavant i quant portem uns 5,5 km. arribem a la desembocadura del Besos, a tocar casi del Fòrum, que es a l'altre riba del riu.
Aquí, ja tant per l'hora com per l'impediment físic que representa el riu, donem mitja volta e iniciem la tornada, tornada que realitzem pel mateix lloc per on hem vingut, fins que quan som davant el port, ens dirigim a l'escullera, on fem un petit descans i mengem unes peces de fruita que portem, mentre, contemplem els embats de les
pescador a l'escullera del port de Badalona
onades, pel sud va arribant una foscor que ens fa pensar que encara ens mullarem, així que re emprenem la marxa, arribats a l'alçada del Pont del Petroli, ens hi endinsem, però quan som a una mica menys de la mitat, comença a ploure, així que desistim de arribar al final, fem mitja volta i a pas lleuger, ens dirigim a trobar el cotxe, fem els
el Salva caminat pel Pont del Petroli
últims 3 km sota una pluja no gaire intensa però que ens va deixant xops, a mi, mes que al Salva ja que ha sigut mes previsor, arribem al cotxe i enfilem envers Martorelles ja sota una pluja força intensa.
Ha estat un mati força distret i amb aquesta barreja de pau i melangia que em produeix passejar vora mar en aquest temps, al final, la pluja ha sigut misericordiosa amb nosaltres, ja que després, ha caigut aigua amb ganes i sense parar.


dades de la caminada

dimarts, 20 d’octubre del 2009

MARE DE DEU DE LES ARENES- SANT LLORENÇ DEL MUNT

Dilluns, avui, el despertador no ha sonant, així que en lloc de llevar-me a les sis, ho he fet a tres quarts de set, truco al Jose i quedem per un quart de vuit, com ja ho tenia casi tot preparar d'ahir a la nit, agafo els trastos, pujo al cotxe i em dirigeixo a buscar-lo, arribo a Santa Perpetua puja al vehicle i posem rumb envers Castellar del Vallés, avui l'idea es pujar a La Mola, sortim de Castellar per la B-124 que porta a Sant Llorenç Savall, quant som a
Mare de Deu de Les Arenes
l'alçada de l'ermita de La Mare de Deu de Les Arenes, aparquem el cotxe i iniciem la caminada seguint d'inici, les marques verdes i vermelles de la Matagalls-Montserrat que va resseguint la Carena de l'Illa, quant arribem al Coll Llarg, deixem que el sender marcat fugi per l'esquerra i agafem un corriol que ens porta a trobar les cingleres que començant a les Castellasses de Can Torres, passant pel Morral de la
Castellassa de Can Torres
Codoleda i els Plecs del Llibre, semblen acabar al Turo del Gurugú, cingleres que anem resseguint per corriols que posen a prova el meu innat vertigen, a tocar del Coll de Grua, anem a sortir al Camí de Castellar del Vallés a La Mola, l'agafem en sentit La Mola, ens porta altre cop als peus del Gurugú ara per la vessant de ponent, passem pel Mal Pas de la Castellassa i arribats als peus dels Plecs del
superant el vertigen
Llibre pràcticament els rodegem i per l'esquerra pugem dalt per un sender mig corriol, mig canal, un pic som dalt, ens recreem la vista no sense notar jo aquest inici de tremolor a les cames que m'acompanya fa ja una estona, seguim pel corriol que en menys de 200 m. ens mena al Camí dels Monjos, camí que agafem i que ja no deixarem fins arribar al cim, no sense aturar-nos sota la Panxa Contenta a visitar
avenc de la Panxa Contenta
un parell d'avencs. Arribant a tocar del Monestir, tenim que deixar pas a les cavalleries que amb els lloms ben carregats inicien la davallada en busca de provisions, aquí dalt com ho diria............fot un fred que pela, l'aire es gelat i la boira semble talment que ens tingui que engolir, cerquem un lloc arrecerat i
sistema de transport ecològic
fem un petit mos, quant acabem entrem al restaurant i ens prenem un tallat el Jose i un cacaolat ben calent jo, cosa que ens fa entrar en calor, ara ja fem un tomb pels
Monestir de Sant Llorenç del Munt
voltants, fem us de la nova taula d'orientació, encara que poc podem divisar de lo que aquesta ens indica, la boira ho tapa pràcticament tot per sota nostre. Iniciem
nova taula d'orientació
la davalla anant a trobar el sender que porta al Coll d'Eres, el seguim fins arribar al Morral del Drac, ens aturem a visitar l'avenc i un pic visitat en lloc de seguir el sender, ens desviem envers la dreta i ens endinsem en la Canal de Santa Agnès que
en forta pendent ens va allunyant del cim, no trobem Santa Agnès, un altre cop serà, però quant ja hem deixat la canal i els nostres peus van trepitjant un ferm mes
Morral del drac
acollidor, ens semble veure a l'esquerra del camí una petita columna de fum i als nostres nassos arriba olor a llenya cremada, trèiem el cap i resulta que a la Barraca del Bord, petita balma obrada, hi viu un home que segons ell porta aquí mes de 34 anys, fem petar la xerrada una estona sense treure gaire cosa mes en clar, ens acomiadem i seguim el nostre camí, sempre davallant anem fent ruta fins que anem a sortir al Camí del Dalmau, on ens tornem a retrobar amb les marques verdes i vermelles del Matagalls-Montserrat que ve de Sant Llorenç Savall i va a trobar les Arenes, l'anem seguint, quant el Camí del Dalmau va a sortir a la Carretera B-124, a tocar del Revolt Rodo, el deixem i per la llera de la Riera Seca anem fent via fins arribar a l'ermita de la Mare de Deu de Les Arenes on hem deixat el cotxe aquest mati, l'agafem i poso rumb a Santa Perpetua on deixo al Jose i ja cap a Martorelles on arribo a tocar de les sis. Avui no hem fet gaires km. però passar de aproximadament els 400 m. fins als 1.100 m; es el desnivell màxim assolit fins ara per mi, i a les cames, es nota.



divendres, 16 d’octubre del 2009

RETROBADA AMB LES MALESES

Dijous 06.00, sona el despertador, petit desdejuni i cap el carrer, avui, hem quedat amb el Salva de pujar a Les Maleses, la veritat començava a fer ja massa temps que no hi pujava, així dons ens dirigim envers Sant Fost i per la carretera anem a trobar el Camí de l'Església Vella, arribem davant la tanca del cementiri i ens endinsem en el bosquet que hi al davant i enfilem pel trencall que hi surt i que ens porta a trobar la pista que mena a Sant Cebrià poc abans de arribar a Can Torrens Vell, ens desviem pel ramal que porta a la casa, la rodegem i agafem el corriol que de la casa va a sortir al Camí de la Font dels Castanyers a tocar de les cases del Mas Llombart, passant abans per la Font de la Canaleta, seguim per aquest fins que uns 300 m. abans de la font, agafem un estret corriol que per l'esquerra de la pista, s'endinsa en els boscos de la Selva del Vallés,, el corriol va agafant altura, uns trams amb mes intensitat i altres amb menys, fins que quant portem una mica mes de 6 km, arribem dalt la carena a tocar de la torre de guaita de La Coscollada, girem envers la dreta i anem a trobar el Coll de Lliçà, aquí, ja ens endinsem en el corriol que porta fins les restes del poblat
ho tornarem a veure així?
ibèric, arribem al poblat i ens trobem que el panell que indica l'entrada al poblat no hi es........bretolada?? visitem el poblat i ens tornem a trobar amb mes bretolades, els panells explicatius estant tots fets malbé, amb les serigrafies arrancades, sense paraules........, un pic som dalt, el Salva aprofita per menjar un parell de peces de fruita, jo també en portava, però entre que he picat alguna que altre cirera d'arboç i que com ja he comentat en algun altre escrit pujar aquí dalt es casi com una experiència mística per a mi, passo de menjar i em dedico a
restes del poblat ibèric
omplir-me els ulls amb tanta bellesa. Ara ja, iniciem la davallada creuant de dalt abaix el poblat i agafem un tobogan (en el mes estricte sentit de la paraula) que surt d'aquí, després del primer tram de forta davallada, el corriol es torna de millor transitar, passem a tocar del Turó de Donadeu i seguim davallant, uns trams per pista i altres per corriol fins que anem a sortir a la pista ample i fresada que es el camí mes usat per pujar al poblat, seguint la pista, arribem a l'encreuament de camins on aquesta comença, esta ple de cotxes, avui, es dia de caça, agafem en direcció a Can Torrens Vell i a partir de la casa, ja desfem el camí que em portar a l'anada fins que arribats davant el cementiri obviem la pista asfaltada i pel sender de terra, anem a sortir al barri de Sant Pere, d'aquí, altre cop a trobar el Camí de l'Església Vella i ja, carretera avall , creuem el pont nou i arribats al carrer Primavera ens acomiadem fins dijous que ve.

Com l'he fet tans cops la pujada, avui no he agafat la maquina de retratar, cosa de la que després, m'he penedit, sempre surt quelcom interessant......

dimarts, 13 d’octubre del 2009

CAP DE SETMANA DE MAR I MUNTANYA

Havíem parlat amb la Isa de que en tornar de la caminada, ens aniríem a passar la resta del cap de setmana fora, així que arribo de la caminada, ja m'està esperant després de haver carregat la maleta i alguna bossa al cotxe, dutxa rapida, agafem les ultimes coses, maquina de fotos. carregadors...... i cap al cotxe, no tenim res estudiat per lo qual, mentre sortim de Martorelles anem decidint, d'entrada i com ja son mes de l'una del migdia, pensem en on dinar, decidim anar a Arbúcies a un restaurant on hem estat altres cops, poc abans d'arribar al poble veiem a peu de carretera una masia restaurant que no coneixem, "Can Gelat" decidim parar, mentre dinem pensem en dirigir-nos envers Tossa ja que tan la Isa com jo, fa anys que no hi som, el menjar sent com es menú, ens satisfà, la relació qualitat preu força correcta, acabem de menjar i després d'una estona de sobretaula, agafem el vehicle i posem rumb a Hostalric, aquí, agafem la carretera de sant Feliu de Guíxols que deixem per un trencall que indica a Lloret, arribem a Lloret i agafem la carretera que porta a Tossa, un pic arribem, cerquem lloc per deixar el cotxe, cosa que aconseguim no sense patir una mica, ara ens dediquem abans de res a trobar habitació per dormir, després de preguntar en uns quants hotels i pensions, trobem un hotel petit on ens donen l'única que els hi quedava, un cop complerts els tràmits, anem a buscar l'equipatge al cotxe, ho deixem
Vil·la Romana dels ametllers, Tossa
a l'habitació i ens llencem a explorar Tossa, passem per la vil·la romana dels Ametllers, que en la meva memòria estava a les afores del poble i ara esta rodejada de cases i apartaments, seguim passejant cercant la vil·la vella, hi arribem, ens
carrer del casc antic, Tossa
endinsem en els seus estrets carrers i poc a poc anem pujant fins arribar al far, la foscor del capvespre es va apoderant de tot, iniciem la davallada gaudint de la llum, els colors i la bonança del temps, quant arribem al Passeig del Mar ja es ben
casc antic, Tossa
fosc, encara aprofito per per fer un parell de fotos al perfil emblemàtic de Tossa il·luminat per les llums elèctriques. ara ens dediquem a passejar pels carrers mirant aparadors, aquí en la major part, les botigues son per elles mateixes dignes de parar atenció, quant ens semble adient, ens asseiem a matar el cuc amb uns
Tossa al capvespre
entrepans, un cop acabat el refrigeri, seguim passejant pels carrers buscant altre cop el Passeig del Mar, quant hi som arribats, ens prenem uns gelats en una terrassa mentre escoltem la rumor de la mar, continuem la passejada fins que arribem a tocar
panoràmica de Tossa
de la Platja de la Mar Menuda, aquí ja donem la volta i enfilem ja a trobar l'hotel que entre la caminada del mati i lo que hem caminat aquesta tarda, els peus imploren els doni un merescut descans.
Tossa "la nuit"

Dilluns mati, ens llevem i baixem a fer el desdejuni al menjador, un pic som enllestits, decidim portar l'equipatge al cotxe i no tenir que estar pendents de l'hora, aixi ho fem, ara dic de tornar a la vil·la romana ja que ahir ens va quedar
capella antic Hospital de Sant Miquel
per veure les restes de mosaics i la zona d'aigües de la vil·la,, agafem per l'Avinguda del Peregrí i arribem a la vil·la no sense passar abans per la capella de lo que havia estat hospital de Sant Miquel i que ara es casa de cultura, visitem les
zona d'aigües, piscina Vil·la Romana els Ametllers
restes i un cop vistes preguntem com arribar a la Torre del Moro, típica torre de guaita per avisar de l'arribada de les naus pirates, majoritàriament turcs, d'aquí el nom de torre del moro, seguint les indicacions ens enfilem al Turó de Can Magí on es troben les restes de la torre i els dipòsits municipals d'aigua, baixant del
Torre del Moro, Tossa
turó, trobem les marques del GR-92 no me'n puc estar de dir-li a la Isa de fer un tram, així ho fem no sense que em maleeixi tot els ossos quant ens topem amb un tram amb forta pendent, arribats dalt, agafem un corriol que porta al mirador dels Cards,
pujant pel GR-92
fet aprofitant les restes d'una casa, d'aquí, agafem un camí de ronda que ens deixa bocabadats per la bellesa de les vistes que dels penya segats es tenen, anem seguint el camí que va davallant fins que es a tocar de la cala d'Es Codolar sota mateix de
penya segats al camí de ronda
la Vila Vella, aquí, ja decidim anar a trobar el cotxe no sense tenir que creuar tot el poble, agafem el vehicle i cerco la manera de sortir de Tossa cap l'interior, agafem en direcció a Llagostera ja que havíem lleixi't que avui
Cala d'Es Codolar
celebraven la Fira del Bolet, arribem i la munió de vehicles ens espanta, es quasi impossible aparcar, decidim continuar, al passar per Caldes de Malavella fem una parada per fer una rapida visita, les Termes Romanes que es troben a tocar de les
antigues instal·lacions del "Agua Sant Narciso"
velles instal·lacions de "Aguas San Narciso" son tancades per que estan instal·lant una teulada per protegir-les, visitem un parell de fonts d'aigua calenta, encara que sense punt de comparació amb Caldes de Montbui, així com també les restes medievals, tornem al cotxe i seguim camí, a la sortida del poble, parem per visitar les
entrada al balneari Vichy Catalan
instal·lacions i el balneari de Vichy Catalan, tornem al cotxe i ara ja posem rumb envers Martorelles pensant en parar a dinar on ens sembli oportú, quant ens volem donar conte, ja som a tocar d'Hostalric, així que decidim ara si, dinar a Arbúcies al restaurant on volíem dinar ahir, arribem, dinem, res de Adrià ni de Ruscalleda, cuina de la senyora Maria, 11€ menú festius............mentre dinem, la Isa diu
campanar antiga església, avui, ajuntament de Breda
d'acostar-nos a Breda, no se si per les terrisses, per els monuments, o per veure on es roda Vent del Pla..........., la qüestió es que ens hi apropem, havíem estat a mirar terrisses, però mai ens havíem apropat al centre històric de la Vila, no es gaire gran, però la veritat es que ens agrada, l'església de Santa Maria part de
antic monestir, avui església de Breda
l'antic monestir, el seu claustre, els patis dels voltants, l'edifici de l'ajuntament, antiga església desamortitzada per Mendizabal, voltant pel poble,ens topem amb "El Tramontana" i clar, foto de la Isa a la porta, visitem un parell de
claustre de l'antic monestir
exposicions de Terrissa, la dona compra una cosa per guardar els fregalls i ara, ja agafem el cotxe i posem rumb a Martorelles on arribem quant son les set, no sense haver fet algun que altre tram de "caravana".
la Isa davant la porta del Tramuntana de Vent del Pla

dilluns, 12 d’octubre del 2009

CASTELLRUF.............. a la de tres!!

Diumenge, a les 08,45 h. arribo al punt de trobada, poc a poc va arribant la gent, quant passant cinc minuts de les nou l'Antonio ens fa la foto de rigor a les 25 persones i tres membres de l'especie canina que ens hem reunit i donen inici a la caminada, pels carrers de Primavera i
imatge del grup prèvia a iniciar la caminada
Ronda Nord, a l'alçada del pont nou, baixem al Torrent de Can Sunyer que ens porta al Parc de Can Sunyer, creuem el carrer de la Timba i pel de Can Sunyer, anem a sortir a Anselm Clave, seguim per aquest fins que arribem al Camí del Fondo que agafem, passem per la Font de Can Matons, seguim pel cami que ja no deixem fins que arribem a Can
els senderistes camí del turó de Castellruf
Bernades, aquí, agafem un corriol que surt per l'esquera de la casa i que s'endinsa en el Bosc d'en Sunyer fins que quant portem uns quatre quilometres i mig, sortim a la pista ample que ve de la Font de la Mercè, pista que tornem a deixar uns 75 m. mes endavant per tornar a agafar un altre corriol que seguim uns quants metres i que ens torna a la pista ample uns 500 m. abans d'arribar al Coll de Castellruf, fem
la pujada en fa notar
aquests últims metres i arribem al coll, aquí, uns diuen que ja en tenen prou i altres que ja que han arribat fins aquí, es qüestió de fer l'ultim esforç i pujar a visitar les restes del poblat ibèric, iniciem la pujada i arribem dalt el turo, aquí com podem, visitem les restes, o lo que es pot veure d'elles, ens fem una mica de embolcall i mentre uns esperem en un lloc, els altres inicien la davallada per un
un merescut descans
altre, però quant ens adonem baixem també fins el coll. Un cop descansats i visitat també el Dolmen de Castellruf, iniciem la tornada per la pista ample que en pronunciades pendents va davallant, resseguint la pedrera de Can Gallemi fins que la pista, va a sortir al carrer de la Font del Ca,
de baixada pels carrers de Santa Maria de Martorelles
arribem al carrer del Carme i agafem el sender que entre les vinyes de Can Roda va a trobar el Torrent de Can Sunyer, ara ja anem resseguint el torrent fins arribar a la Ronda Nord, girem per Primavera i al passar per davant de casa ja em quedo, la resta, segueix fins al lloc de sortida i es dona per acabada la caminada de octubre.
els fruits de la tardor


MES IMATGES DE LA CAMINADA