CASTELLTERÇOL-CASTELLCIR-FONTSCALENTS-ESPLUGUES-CASTELLTERÇOL

Lloc de trobada: Masia can Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: Polígon Industrial El Vapor, Castellterçol
Hora d'inici caminada: 08:03:52
Hora d'arribada: 16:29:01
Duració: 08:25:09
Alçada punt de sortida: 641 m
Alçada mínima assolida: 629 m
Alçada màxima assolida: 760 m
Desnivell màxim: 131 m
Guany: 118 m
Ascensió acumulada: 1684 m
Descens acumulat: 1697 m
Distancia recorreguda: 15.51 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui, havíem quedat en fer una caminada el Francesc de Granollers, el Jose i jo, aixi dons aquest cap de setmana miro de trobar una ruta no gaire exigent encara que amb al·licients, fa temps que tinc ganes de visitar el Mas d'Esplugues, balma obrada o mes aviat masia troglodita que es troba en terme de Castellcir, aixi dons entro a Internet i cerco informació sobre aquesta, com no trobo cap ruta que em satisfaci miro de aprofitant trossos de aquí i d'allà, fer una ruta que ens permeti visitar el màxim de punts interessant i que quedi amb un recorregut ni massa curt ni massa llarg.

Castellterçol amb les primeres llums del dia

Aquest mati quan es un quart de vuit el Francesc em recull davant la masia i ens dirigim cap a Santa Perpetua a recollir al Jose, arribem puja al cotxe i ja anem a trobar la C-59 que no deixem fins que nomes creuar Castellterçol, deixem el vehicle en el Polígon Industrial del Vapor i donem inici a la caminada quan passen tres minuts de les vuit, tindríem que anar a trobar el Camí d'Esplugues que per l'esquerra va resseguint la Riera de Fontscalents, no obstant com he vist que a tocar del Club de Golf Castellterçol es troba la Font de l'Angel, ens desviem envers la dreta uns cinc-cents metres per fer-li una visita, aixo si després de baixar uns esglaons amb barana de fusta que hi menen.

Font de l'Angel, a tocar del club de Golf de Castellterçol

Un pic vista la Font retornem enrere i anem a trobar el Camí d'Esplugues, deixem a l'esquerra el Pont del Moli Nou i a la dreta Cal Murri, uns metres mes i a ran de sender trobem la Poua del Moli Nou, moli que divisem a l'altre banda de la riera, la poua o pou de glaç es de dimensions mitjanes encara que semble estar en bon estat de conservació, fets uns dos quilometres des del vehicle, ens surt al pas un corriol que baixa a trobar la llera de la riera, ens hi endinsem i anem a parar a una part de la riera ombrívola, acollidora i on trobem la Font de la Vinyota, aixi com formacions rocoses de gran bellesa, taula i bancs de fusta i algun que altre petit salt d'aigua i gorgs.

Font de la Vinyota

Retornem al sender que ens portaria al Pont d'Esplugues, mes com he vist que si ens endinsem en el Serrat del Moli Vell per un corriol que surt per la dreta del sender podem trobar la Font de l'Om, ens hi endinsem i arribem a la font, al seu costat una bassa recull l'aigua, podríem tornar al Camí d'Esplugues mes aixo ens faria acabar massa aviat la caminada, aixi dons opto per seguir el corriol que ens ha portat fins aquí, cosa que ens porta a sortir a la carretera BV-1310 pràcticament a l'entrada de Castellcir, aquí en uns bancs aixoplugats a l'ombra d'unes alzines, decidim aturar-nos a fer el primer mos del dia.

bauma de Fontscalents

Matat el cuc reiniciem la caminada, per un passeig per a vianants que voreja la carretera fem els cinc-cents metres que ens separen de la zona d'esbarjo de La Quintana, arribats aquí, creuem la carretera i deixant a la nostra esquerra la masia de La Clariana, anem resseguint de mes aprop o de mes lluny el Sot d'Esplugues, arribem a les envistes del Pont d'Esplugues, girem envers la nostra dreta i per un corriol mig colgat per les herbes ens endinsem a resseguir la Riera de Fontscalents aigües amunt.

Font de Fontscalents amb un petit rajolí

Quan portem fets una mica menys de set quilometres arribem al lloc de Fontscalents, bauma que dona aixopluc a una imatge de la verge envoltada de flors, tots els voltans son d'un gran encant, les formacions rocoses, els petits gorgs i salts d'aigua, la vegetació ufana, visitat el lloc seguim pel mateix corriol endavant aproximadament un quilometre trobant algun altre bauma i petit gorg, aquí ens enfilem a trobar una pista que per la dreta de la riera i en una suau davallada, ens encamina altre cop a trobar el conjunt d'Esplugues.

bauma "abocador" davant Esplugues

Abans de apropar-nos al conjunt, a l'altre llera de la riera i mig amagada per la vegetació ens semble albirar una bauma de certes dimensions, creuem la riera per unes pedres i ens hi apropem, efectivament, es tracta d'una bauma, llastima que s'aprofiti com abocador, ja que el lloc esta ple d'andròmines i plàstics, seguim pel corriol que surt de la bauma i que ens porta davant del pont romànic, el creuem i ja fem detallada visita del lloc, lògicament com sempre ens passa per ser dia de diari, sense poder visitar l'interior.

Pont Romanic d'Esplugues

La masia d’Esplugues està situada a l’extrem sud-oest del terme municipal de Castellcir, és una masia construïda sota una bauma que data de l’època troglodítica. L’edifici consta de planta baixa i dues plantes més. Va ser habitada fins a finals de l’any 2002. Completa el conjunt el cobert i el pont romànic del s. XI.

Actualment, acull el radial de l’ecomuseu del Moianès a Castellcir, l’àmbit temàtic del qual se centra en l’aprofitament que n’ha fet l’home de tots els recursos naturals del bosc, com la fusta, el carbó, les plantes medicinals; i com es vivia en una casa de pagès del Moianès fins fa poc: l’autosuficiència de la casa, les seves dependències.

En 1192, en un document relacionat amb una cessió dels Castellcir a l'Estany d'unes ovelles, ja apareix documentat el mas Esplugues. Al llarg del temps, l'edificació s'ha anat adaptant a les diferents necessitats de qui l'habitava; això explica que les llindes siguin més pròpies del segle XVIII. També és destacable el balcó, d'una sola llosa de pedra, molt possiblement del segle XIX. A l'interior, la casa està distribuïda seguint els patrons de la típica masia catalana.

masia troglodita d'Esplugues

Pel Camí d'Esplugues seguim el davallar de la Riera de Fontscalents aigües avall, fins que pocs metres endavant trobem el corriol que per l'esquerra del sender baixa a trobar el Moli Vell, no dubtem en apropar-nos, el lloc es encisador, per la vegetació que l'envolta, per la riera i el petit pont de fusta que la creua, per la casa, per la font amb la seua taula feta amb una de les pedres del moli, quan donem per acabada la visita i tornem al sender, arriba l'estadant de la casa, una persona molt amable amb qui fem petar la xerrada una estona, ens acomiadem i seguim el nostre camí.

estampa bucòlica dels voltans del Moli Vell

Pocs metres mes i divisem el Moli Nou, intentem arribar-hi mes ens es impossible ja que tots els camins estant tancats amb filats de ferro, continuem sender endavant, quan manquen uns pocs metres per arribar altre cop a tocar del Polígon Industrial del Vapor, a la dreta del sender, una mica enlairada i mig amagada entre feixes de conreu divisem les restes d'una cabana de pedra, donat que ja son quasi les dos i que semble que per l'orientació por estar un bon lloc per fer el segon mos, cerquem la manera de fer-hi cap, arribem, i asseguts en un marge donem bona compte de les viandes que havíem reservat.

el Moli Vell

Omplert el pap reiniciem la caminada fins a sortir a un encreuament de camins a tocar del Moli de Sant Joan que esta immers en un proces de restauració, ara girem envers l'esquerra i pel marge de feixes de conreu i per algun tram de corriol anem a cercar la Poua del Vapor, ja ens han dit que esta colgada per la vegetació i fa de mal trobar, es compleix el vaticini i no la trobem, malgrat aixo, mentre dono voltes intentant trobar-la, arribo a un lloc que malgrat saber de la seua existència no el tenia localitzat, El Roquer, crido als companys i ens hi atansem per fer complida visita.

arribant al Roquer

El Roquer. El Roquer és una construcció singular, que es troba situada just al darrera de les últimes naus del Vapor, a l’altre costat de la Riera de Fonts Calents. Es tracta d’una bellíssima construcció feta amb pedra amb una volta de mig punt amb dovelles de pedra picada que formen un arc, entregat pels dos costats a sengles parets de pedra. Dita volta de pedra, dona peu a una volta d’uns 10 metres de diàmetre, quasi 8 de radi i d’uns 10 metres de fondària, que va a morir al fons de la bauma o espluga de pedra natural molt erosionada pel pas del temps. Sota aquesta paràbola s’hi troba l’ampli espai conegut com el Roquer de 100 metres quadrats de superfície.A l’arribar-hi hom troba la paret de tanca amb àmplia portalada d’entrada d’1’55 m d’amplada per 2’15 m d’alçada, emmarcada amb pedra picada i coberta amb una llinda també de pedra de quasi 2 m de llarg. A l’estança s’hi entra a través d’una porta de dobla fulla que s’aguanta amb perns de ferro. Un cop a dins hom troba una allargada taula de pedra de més de 6 metres de llargada per 80 cm d’amplada, que s’aguanta sobre pilars d’obra. Darrera la taula amb una separació d’1’40 cm., hi ha un llarg pedrís de pedra d’uns 10 metres de longitud inclinat cap a dins, per on hi passava l’aigua i on hom podia rentar-hi la llana o la roba, com si d’un llarg safareig es tractés.

El Roquer, interior de la bauma

Quan considerem que en tenim prou desfem les nostres passes i anem a trobar altre cop el Moli de Sant Joan, a la cruïlla seguim el sender que segueix recte i que es va obrint camí en mig d'un frondós bosc de ribera, deixem a la nostra esquerra el Moli Xic i quan portem fets uns catorze quilometres fem un gir de 90º a l'esquerra com si volguéssim anar a trobar la carretera C-59, abans de arribar-hi, tornem a girar també a l'esquerra i en uns pocs metres som davant de una de les Poues de Glaç de la Ginebreda, el lloc esta també en ple proces de "restauració" no se en quin estat estaven abans, ara mes que una poua, es pareix mes a un refugi davant una hipotètica guerra bacteriològica.

"restauració" de la Poua nº 3 de La Ginebreda

Feta la visita, per un túnel sota la carretera anem a sortir a l'altra banda d'aquesta i fem els poc mes de cent metres que ens separen de la capella de Sant Gaieta, aquesta es troba en el camí que mena a la Casa de La Ginebreda i damunt un petit turó.

capella de Sant Gaieta de La Ginebreda

Sant Gaieta. Capella del mas la Ginebreda construïda al segle XVIII sota l'advocació de Sant Gaietà. Fou refeta el 1883 i consagrada de nou el 1885. La indústria del gel estava acollida a aquest sant patró. En una de les llindes de pedra laterals hi ha una inscripció gravada que diu escrita en llatí: “BENEDICTE GELU ET FRIGUS, DOMINO. BENEDICTE GLACES ET NIVES, DOMINO" És a dir, "gel i fred, beneïu el Senyor, glaços i neu, beneïu el Senyor”.

interior de la capella

Ara ja nomes ens resta anar a trobar la carretera i pels marge fer el poc menys d'un quilometre que ens separa de on hem deixat el vehicle aquest mati, arribem ens hi pugem i ja per la C-59 posem rumb envers Santa Perpetua on deixem el Jose, ara ja enfilem envers Martorelles, arribats ens acomiadem i quedem en fer-nos un truc per una propera escapada.

Aquesta caminada ha estat preparada aprofitant en part la feina dels amics de Rutas Senderismo Elvis i també de la gent que fan possible el bloc Los Folloneros, a tots ells gracies per la seua tasca.