Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cortes de Pallas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cortes de Pallas. Mostrar tots els missatges

dijous, 10 de març del 2016

SL-CV 13 SENDERO DE LA CORTADA, Cortes de Pallás, Vall d'Aiora, Pais Valencià

Lloc inici caminada: Pàrquing de l'Arroyo de Cortes, Cortes de Pallás, Vall d'Aiora, País Valencià
Caminants: Miguel Angel, Felix i Francesc
Data: 10-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:50:39
Hora d’arribada: 13:18:07
Duració: 04:27:28
Alçada punt de sortida: 415 m
Alçada mínima assolida: 415 m
Alçada Màxima assolida: 817 m
Desnivell màxim: 402 m
Ascensió acumulada: 505 m
Descens acumulat: 505 m
Guany: 402 m
Distancia recorreguda: 9.680 m
Velocitat mitjana: 2,13 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,09 km/h
Pino de la cortada
Dilluns Miguel Angel comenta de fer una de les nostres rutes entre setmana, queda ell encarregar de buscar i ens proposa fer el SL-CV 13 o Sendero Cavanillas o de la Cortada a Cortes de Pallás. A pesar de què ja el vaig fer fa un parell d'anys, comente que no m'importa repetir-ho, ja que és una caminada d'aquelles que paguen la pena de fer. Fèlix s'apunta també i ens emplacem per dijous, com hem de passar per Xest, aniré amb el meu cotxe i recollirem a Miguel Angel.
inici de la ruta
 A l'hora prevista ens trobem amb Fèlix, pugem al vehicle i ens dirigim a trobar al Miguel Angel, un colp ja som els tres, ens dirigim envers Cortes de Pallás, creuem el poble i aparquem al costat de l'Arroyo de Cortes i a poquets metres d'on té l'inici el sender. Agarrem les motxilles i iniciem la caminada quan manquen deu minuts per les nou, Miguel Angel a preparat la ruta en sentit contrari i amb una petita desviació per visitar el salt d'aigua i el gorg del Corbinet.

el Corbinet tal com l'hem trobat
Per desgràcia i per culpa de "la pertinaz sequia" el trobem sec del tot, tot i això, el paratge moblat amb taules, bancs i paellers, és bonic i acollidor, vist el lloc desfem els últims 200 m i ja ens incorporem al sender senyalitzat. La senda va sempre resseguint l'Arroyo de Cortes, uns trams més a prop i altres més retirada, això fa que puguem anar gaudint de les formes que ha creat el treball de l'aigua. La senda va de pujada en tot moment encara que les llaçades que fa, suavitzen l'esforç.
Cueva del Tejedor
Fets 2,7 km creuem la llera i només creuar ens trobem la Cova del Tejedor, semble que una família amb aquest cognom tenien les terres i aprofitaven la cavitat per a arrecerar el bestiar, d'ací ixen diverses sendes, nosaltres seguim per una que després de creuar pel pont ressegueix la llera per la dreta, fets uns 200 m, ens trobem que aquesta va a morir al peu d'un gran salt equipat amb grapes i cadenes, passem de seguir i tornem fins a la Cova del Tejedor d'on ix una altra senda. El camí cada colp va agafant més pendent, el que fa que anem xino xano i parant de tant en tant.

Pas de la franca
Després d'innombrables siga sagues, encarem el tram més tècnic, El Paso de la Franca, amb algun tram equipat amb cables de seguretat, quan ja queda poc tram amb pendent, decidim parar a fer el mos, gaudim d'aquest moment de relaxació i un colp acabat, reiniciem la caminada, fets 4,9 km, arribem dalt l'altiplà de la Muela, creuem un tram ple de matolls i arriben a la pista que circumval·la tot el perímetre de l'immens dipòsit propietat d'Iberdrola i que fou construït l'any 1988.
vistes
Ara caminem durant 1,3 km per la pista, fins que un panell ens indica que hem de deixar aquesta per donar inici a la baixada, als pocs metres ens trobem un mirador natural des d'on podem gaudir d'unes immillorables vistes tant de Cortes de Pallas com de l'embassament del mateix nom, al passar pel famós Pino de la Cortada no ens estem de fer-nos foto i continuem per la senda, aquesta guarda en quasi tot el seu recorregut l'antic empedrat que la protegia de l'erosió. Passem també a tocar de la balma coneguda com la Cueva de la Mora, fets uns 9,2 km tanquem el tram circular de la ruta.
Cortes de Pallás i embasament
Ara només ens cal caminar els poquets metres que ens separen d'on hem deixat el vehicle aquest matí, pugem i ens dirigim envers Xest, ací deixem al Miguel Angel i Fèlix i jo, continuem fins a arribar a Vilamarxant amb la retina encara plena de les fabuloses vistes que hem pogut gaudir. Ha estat un matí ben aprofitat passat en agradable companyia i dels que fan que et quedes amb ganes de mes.


diumenge, 15 de juny del 2014

SL-V13, SENDER CAVANILLES O DE LA CORTADA (Cortes de Pallas, Vall d'Aiora)

Data: 15-06-2014
Lloc trobadada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria
Lloc inici caminada: Cortes de Pallas, Vall d'Aiora
Caminants:  Aprox. 22 Senderistes 
Hora d’inici caminada: 08:10
Hora d’arribada: 12:32
Duració: 04:21
Temps en moviment: 02:33
 Temps parat: 01:48
Alçada punt de sortida: 426 m
Alçada mínima assolida: 426 m
Alçada Màxima assolida:825 m
Desnivell màxim: 399 m
Ascensió acumulada: 630 m
Descens acumulat: 607 m.
Guany: 399 m
Distancia recorreguda: 11.44 Km
Velocitat mitjana: 2.62 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4,47 Km/h.
el grup dalt el mirador
Aquest diumenge estava programada la caminada mensual que organitza la secció de muntanya del club d'Atletisme Vilamarxant, per aquest mes, ens tenien preparada una que per a molta gent, esta dintre del ranking de les mes interessants de la província de València, es tracta del SL-V13 o senda Cavanilles en terme de Cortes de Pallas a la comarca de la Vall d'Aiora. El punt de trobada com sempre a la Plaça del Llavador i l'hora, dos quarts de set. arribo el primer i a poquet a poquet va arribant la gent, hui serem 22 senderistes, quant ja som tots, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Cortes de Pallas.
nomes començar ja gaudim de espectaculars vistes
Poc abans d'arribar al poble ens aturem en el  "Mirador de Tierra Colora" a peu de carretera que ja ens permet una primera visió de l'espectacularitat de les vistes de les quals gaudirem hui. Arribem al poble i aparquem els cotxes a tocar de l'Arroyo de Cortes i donem inici a la caminada quan passen deu minuts de les huit, Fa uns dies el Miguel (Porrina) i el Raul, varen fer la preceptiva visita exploratòria, per la qual cosa només havíem de seguir les passes dels guies i gaudir de les vistes. el sender va resseguint en gran part del recorregut l'Arroyo de Cortes, a causa de la "pertinaz sequia" aquest rau completament eixut minvant la bellesa i espectacularitat de la caminada.
Arroyo de Cortes totalment eixut
Malgrat haver variat el sentit del recorregut per a fer-lo de més bon fer, el camí té uns quants trams amb fort desnivell el que posa a prova l'estat del peu, que semble respondre prou bé. en un parell d'ocasions ens desviem del sender per visitar algun lloc d'interés, com per exemple, la Cova de la Mora, a poc a poc la pendent es va fent més pronunciada, tant que en un bon tram el sender es converteix en una llarga siga saga que fa de millor superar el desnivell, després de passar per un tram força aeri, tant és així que esta equipat amb un cable d'acer, arribem dalt de la Muela de Cortes.
Paso de la Franca, tram força esposat
Dalt es troba una bassa d'enormes dimensions en forma de ronyó on fan pujar aigua des de l'embassament aprofitant els excedents d'energia dels molins de vent i deixar-la caure en altres moments i així generar electricitat. En un petit bosquet de pins a peu de bassa ens parem a fer el mos del matí, ací és quan surten a la llum tota mena de delicatesen, ametles, olives, cacauets, avellanes dàtils......., acompanyats d'alguna botella de bon vi i com no, els cafés posteriors per aquells que en prenen.

diposit superior Cortes de Pallas
La gegantesca bassa és rodejada tota ella per un reixat per evitar accidents supose, encara que hi trobem algun forat, això fa que alguns agosarats decidisquen grimpar pel talús de pedres que forma la pared i coronada aquesta puguem gaudir de la contemplació d'aquesta gegantesca obra d'enginyeria. Vist el lloc i amb molta precaució desgrimpem el talús i ens reunim amb la resta d'expedicionaris per iniciar la davallada. Fet un tram per l'ampla pista que rodeja el dipòsit iniciem una forta davallada que ens farà baixar prop de 40o m. de desnivell en uns tres quilometres.
davallant per antic camí empedrat
Gran part del sender de baixada transcorre damunt d'un antic camí empedrat, senyal evident de la importància que tingué el lloc en l'antiguitat. Semble que a principis del segle XVIII dalt de la Muela hi haguera un dels últims focus de resistència morisca davant el decret d'expulsió signat pel Felipe III. Arribats on hem deixat els vehicles al mati, ens donem una petita recompensa en forma de fresca cervesa, ací, els que no es queden a dinar ja donen per finalitzada l'eixida, els altres pugem als cotxes i ens dirigim a la zona de l'embarcador on alguns no s'estan de prendre un fresc i revitalitzant bany.
gaudint de les fresques aigües
Quan portem una estona a la fresca, arriben la Rosa, la Irina, la Mari Carmen i la Isa, ja tots plegats tornem al vehicles i ens dirigim al bar on hem reservat taula per dinar, en mig de rialles, comentaris i bon humor donem complida compta de les viandes. després d'una bona estona d'amena sobretaula ja arriba l'hora de tornar a pujar als vehicles i posar rumb envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps donant per acabat un altre ben aprofitat dia de contacte amb la natura i en bona companyia.