dimarts, 11 de gener de 2011

MARTORELLES-BADALONA-MARTORELLES

Lloc inici caminada:carrer Horta, Martorelles
Caminants: Salva i Francesc
Hora d'inici caminada: 08:06:36
Hora d'arribada: 16:16:26
Duració: 08:09:50
Alçada punt de sortida: 62 m
Alçada mínima assolida: 62 m
Alçada màxima assolida: 365 m
Desnivell màxim: 303 m
Guany: 303 m
Ascensió acumulada: 917 m
Descens acumulat: 971 m
Distancia recorreguda: 23.83 Km
Velocitat mitja: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Cartoixa de Montalegre
Ahir per la tarda em truca el Salva per comentar que la seva no assistència a la caminada com ja em va avançar va estar motivada pel refredat de la Joaquina, dit aixo surt el tema de si tinc quelcom preparat per avui, li comento que com tinc el vehicle al taller no havia preparat res, com ja te ganes de fer una sortida, diu que ell es desplaçara fins Martorelles i ja decidirem. Ens emplacem a trobar-nos avui entre tres quarts de vuit i les vuit al carrer de Horta.

Aquest mati quan manquen un parell de minuts per les vuit arriba el Salva, aparca el cotxe i parlem de que fer, diu que podríem intentar arribar-nos a Badalona i per la platja anar a trobar la desembocadura del Besos i per aquest, tornar envers Martorelles, comento que l'objectiu em semble massa ambiciós, malgrat aixo podem intentar-ho i sobre la marxa ja farem les modificacions que s'escaiguin.
Església Vella de Sant Fost
Anem a trobar la carretera de Badalona per on creuem Sant Fost fins arribar al Camí de l'Església Vella per on ens desviem, arribem a la plaça de Sant Pere, d'aquí anem a trobar la pista de terra que uneix el barri de Sant Pere amb el Mas Llombard, l'agafem, arribats a l'alçada de Can Gaig ens parem a fer una foto a la Creu dels Carlins, seguim caminant i ja ens endinsem en els carrers del Mas Llombard, per l'Av. del Mas Llombard, per l'Av. de la Conreria ens anem enfilant sempre cercant arribar dalt el Coll de Montalegre.
Font del Rossinyol
Arribats davant l'inici del Carrer de la Font del Rossinyol i malgrat ser un carrer sense sortida l'agafem, fets uns quants metres i en un revol del carrer ens sembla divisar mig colgat per la vegetació un cartell de aigua no potable, signe evident de l'existència d'una font, apartant les bardisses ens apropem i tal com imaginàvem ens trobem la Font del Rossinyol, treu un petit fil d'aigua, llastima de l'estat d'abandó que presenta. Seguim pel carrer amb l'esperança que ens doni l'opció de seguir endavant, aixi esta, per unes escales baixem a trobar el Torrent del Rossinyol, el creuem i per un corriol mig emboscat anem a sortir al Camí dels Castanyers.
Font de les Monges
Aquí i malgrat haver passat una munió de vegades, ens trobem les restes d'una edificació que no havíem vist fins ara i que no sabem identificar, uns dos-cents metres i estem davant les restes de la Font de les Monges que continua amb el seu imparable proces de degradació, fets uns set quilometres som dalt el Coll de Montalegre, ara iniciem el descens envers Badalona, primer resseguin la carretera per un corriol i després per un sender que ens apropa a la Cartoixa de Montalegre, no havia estat mai tant aprop del complex monàstic com avui.
Cartoixa de Montalegre
Cartoixa de Montalegre. Als inicis del segle XV, els cartoixans de Vallparadís, a Terrassa, i els de Sant Pol van unir-se i van decidir fundar una nova cartoixa en aquest lloc, prop del que havia estat convent de monges agustines de Mons Hilaris o Montalegre, l'actual Conreria.
Les obres van ser iniciades el 1433, dirigides per fra Joan d'Enea i essent prior Domènec Bonafè. El conjunt s'estructura en tres grans àrees: a la primera hi ha un pati d'honor amb hostatgeria, a la segona s'ubiquen les dependències comunes al voltant d'un claustret (església, sala capitular, refectori) i a la tercera hi ha l'àmbit pròpiament cartoixà, amb dos grans claustres, al voltant dels quals hi ha les cel·les. Aquests claustres són d'estructura gòtica, l'un és del 1448 i l'altre del 1636. L'església també és gòtica, acabada el 1463.
La cartoixa va tenir el seu major floriment durant els segles XVII i XVIII, amb uns extensos dominis que eren administrats des del proper l'edifici de la Conreria. Abandonat després de la desamortització, va sofrir saquejos i destruccions, fins que va ser adquirit per la Grande Chartreuse francesa, que es va ocupar de restaurar i ampliar el conjunt.
La porta d'accés al camí té una reixa modernista dissenyada per Ramon M. Riudor el 1927 i col·locada en aquest lloc el 1955.
entrada de la cartoixa de Montalegre
Anem donant la volta al complex fins que ens situem davant la porta d'entrada, ara ja es qüestió de intentar resseguir la Riera de Montalegre tal com el Salva feia de jove en les seves descobertes, aixi ho anem fent sense problemes fins que som arribats a tocar de la part posterior de Can Sent-roma, aquí ens surt una persona i ens dona el gran sermó, que si es una propietat privada que si allò semble les Rambles que si la Generalitat ha deixar perdre la riera que era el pas natural..... després de fer-li veure que no hem creuat cap tanca ni hem obviat cap cartell de prohibit el pas i que desconeixíem lo que ens comenta quedem en que podem creuar i aixi ho fem.

Quan a casa passo les dades al PC, m'adono que hem estat a tocar de un monument històric-artístic declarat Be cultural d'Interès Nacional, que endemés es un restaurant i que guarda en el seu interior restes d'una vil·la romana, aixo fa que no pugui entendre  reacció tant airada.
petit embassament a tocar de Can Sent-roma
Can Sentromà o Sant-romà és una gran casa medieval construïda sobre les restes d'unes vil·les romanes que va anar creixent i modificant-se al llarg dels segles fins a la darrera reforma ja en època modernista. Les restes varen estar descobertes l'any 1934 a causa d'una esllavissada de terres. Els estudis ha posat de manifest que es dedicava a l'elaboració de vi, almenys fins al segle II dC. També es dedicava al conreu de cereals i oliveres.
Està situat a la dreta de la Riera de Montalegre i al costat del Turó de l’Home.
La façana principal té portal adovellat de mig punt amb els brancals formant una mena de pilastra amb capitell. Al seu damunt hi ha l'escut familiar. A l'esquerra hi ha la porta del celler, amb la data de 1350. Al pis principal hi ha una gran finestra coronella i dues més d'arc conopial amb cares esculpides. La torre de guaita, molt modificada en la restauració, incorpora finestres originals d'altres edificis de la família. A la part posterior de la casa hi ha restes d'una antiga torre d'època romànica.
Al costat de la casa hi ha la capella de Sant Romà, d'origen romànic, reconstruïda entre els segles XVI-XVII. Molt a prop es troba el jaciment amb les restes de la vil·la romana.
El conjunt de la casa, la capella i les restes arqueològiques va ser declarat monument historicoartístic el 1975.

Ara seguim caminat i entre mig de vinyes, hivernacles i solars plens de camions que han anat colonitzant lo que havia estat la llera de la riera de Montalegre, arribem a la B-500 per la que fem uns cinc-cents metres fins creuar la B-20, aquí vista l'hora que es, la distancia feta i la que queda per fer, desistim d'arribar a la platja, ara cerquem la forma de tornar emprant un altre recorregut, per la carretera de Pomar tornem a creuar la B-20 i ens trobem davant l'inici de l'itinerari de natura de la Vall de Pomar.
Pitch & Putt Castell de Godmar
Com l'itinerari es circular hem de optar per agafar per l'esquerra o per la dreta, escollim aquesta ultima que ens semble mes curta, per pista asfaltada arribem a les portes del Castell de Gotmar, edifici singular rodejat avui en dia per les instal·lacions del Pitch & Putt del mateix nom.

El Castell de Godmar és una masia fortificada coneguda per Cal Comte situada a Badalona que amb el pas del temps va esdevenir residència senyorial. L'alou original està documentat des de 1030 i pot relacionar-se amb el que va ser adquirit pel bisbe de Girona Godmar (o Gotmar) el 989. Del seu nom se'n deriva el del barri de Pomar, on està ubicat.
Posteriorment va ser propietat de la nissaga dels Blanes-Centelles. L'edifici conserva elements d'època romànica, dels segles XII i XIII, i sobretot d'època gòtica, del segle XV. Durant el segle XIX el castell va ser reformat dins l'estètica neomedieval pròpia de l'època, molt evident a la façana lateral que dóna a Barcelona. Algunes finestres pertanyen al destruït castell de Centelles (Osona)
Castell de Godmar
Fotografiat l'edifici girem envers la dreta i acompanyats en tot moment per les indicacions de l'itinerari anem enfilat-nos muntanya amunt, de fet en els dos quilometres entre l'inici de l'itinerari i el turo del Sacrifici d'Abraham, salvem un desnivell de dos-cents deu metres, arribats al turo decidim que es un lloc perfecte per fer el segon mos del dia, asseguts al mirador i amb unes vistes immillorables ens apliquem en la tasca.
vistes des del turo del Sacrifici d'Abraham
Matat el cuc i descansats reiniciem la caminada, l'itinerari s'enfila a trobar el Turo de l'Home, nosaltres agafem un corriol que rodeja el turo per la dreta i ens porta a trobar el GR-92 pel que arribem altre cop al Coll de Montalegre, travessem la B-500 i seguim pel Camí Antic de Martorelles que es correspon amb el GR, quan portem un quilometre a partir del coll deixem el GR que per la dreta s'en va a trobar el Coll de la Font de la Cera, nosaltres girem envers l'esquerra i donem inici a una ja imparable davallada per amples pistes fins que arribem davant d'on comença el corriol que ens portara a la Font de Sant Domenec i el Ca.
Font Sunyera
Com ja tenim ganes d'arribar, passem de llarg per la Font del ferro, per La Bassasa i per la Font de la Teula, arribats a la Font de Sant Domenec dono un cop d'ull per si  portes aigua, rau seca completament, seguim pista avall i arribem a la Font Sunyera, aquesta si treu un gens menyspreable fil d'aigua, aprofito i en faig uns quants glops, continuem i arribem a Santa Maria de Martorelles, creuem el poble i sortim al Carrer del Carme, ens endinsem en les vinyes de Can Roda, arribats a tocar de Can Roda ja no deixem el Torrent de Can Sunyer fins que som al carrer Primavera per on girem per anar a buscar el carrer Horta on ens acomiadem fins la propera.

3 comentaris:

  1. Artistes ¡¡¡¡ que heu anat al meu poble ¡¡¡ Bona sortida
    Antonio

    ResponElimina
  2. Bona nit Francesc, la tornada des de la Vall de Pomar, jo l'haguès feta per Can Miravitges i la Font del Pop, d'allà anar cap a Can Ruti i enllaçar amb la ruta de la font de l'Amigó i sortir al coll de la Coscollada, per posteriorment baixar a Sant Fost.
    El mes passat vaig fer els dos itineraris, el que vau fer vosaltres i que aquest que t'indico, i jo personalment em quedo amb el segon. Si us interessa en parlo a l'entrada del 3 de gener Vall de Pomar.
    A reveure i bon any.
    Toni Seuma.

    ResponElimina
  3. Hola Toni, abans de res disculpa el no haver contestat abans, m'havia passat per alt, de fet varem estar a punt d'agafar l'altre opció, però com a l'anada havíem pujat per Sant Fost, de baixada ho volíem fer per santa Maria i varem creure que aquesta opció ens deixava mes aprop, si es cert que em va semblar que l'altre era mes agraïda per la vegetació i el paisatge. Et puc assegurar que segueixo totes les entrades del teu bloc amb molt d'interès.
    Salutacions.
    Francesc

    ResponElimina