FONTS DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles

Lloc inici caminada: carretera B-500, cruïlla amb Camí de l'Església Vella

Caminants: Julio, Jordi, Jose i Francesc

Hora d'inici caminada: 07:58:45

Hora d'arribada: 12:14:47

Duració: 04:16:02

Alçada punt de sortida: 97 m

Alçada mínima assolida: 97 m

Alçada màxima assolida: 341 m

Desnivell màxim: 244 m

Guany: 243 m

Ascensió acumulada: 354 m

Descens acumulat: 343 m

Distancia recorreguda: 12.39 Km

Velocitat mitja: 2.9 km/h (sense descomptar parades)

Font Better

Ahir em truca el Julio per veure si sortim plegats a fer un tomb avui tal com ja varem fer dijous passat, comentant on anar li dic de fer una sortida per les urbanitzacions de Sant Fost per tal de trobar les fonts que aquestes guarden, de fet l'idea em roda pel cap fa temps però al llegir l'ultim escrit del Toni Seuma al seu Bloc se'm ha fet mes present, ens posem d'acord i quedem per avui a tres quarts de vuit davant la masia, per la tarda truco al Jose i quedem que s'apunta.

Mas Llombard

A l'hora acordada ens trobem davant la masia, pugem tots al meu vehicle i anem a trobar la B-500, volia agafar el Camí de l'Església Vella i deixar el vehicle a prop del cementiri però em passo de llarg, aixi dons uns metres mes endavant giro i deixem el cotxe a la carretera davant per davant del camí. Quan manca un minut per les vuit donem inici a la caminada, arribats a la cruïlla de camins a tocar del cementiri, per la pista de l'esquerra i després de deixar endarrere el diposit d'aigua ens anem apropant a les cases del Mas Llombard.

Font Better

Pel carrer del Bosc anem a trobar el carrer dels Avets i per aquest arribem al carrer de la Font Better, al final del carrer i en una mena de placeta trobem la Font Better, aquesta treu un bonic fil d'aigua i potser per que havia llegit que es trobava en tan mal estat es que em sorprenc agradablement, clar que suposo que es per que no la he vist en els seus dies d'esplendor quan era lloc de trobades i d'aplecs. Vista la font seguim el torrent uns pocs metres fins que som al carrer de sobre, girem envers l'esquerra per anar a trobar el carrer Nou per on anem fent via fins arribar a la cruïlla amb el carrer de la Font del Rossinyol.

Font del Rossinyol

Ens desviem per aquest i en un revolt del carrer agafem un corriol mig perdut que surt per la dreta i que ens porta davant de la Font del Rossinyol, aquesta tambe treu un cantarell fil d'aigua, damunt la font veiem una placa amb el nom de la font i la data d'una actuació que varem fer els veïns, el lloc te el seu encant, llastima que li manqui una mica de neteja, vista la font per unes escales protegides per una barana de fusta baixem al Torrent dels Rossinyols que creuem i per l'altre costat seguim un corriol que ens porta a sortir al carrer del Torrent.

Per aquest ens incorporem al Camí dels Castanyers i arribem davant de la Font de les Monges que no per ja visitada ens deixa indiferents el seu estat d'abandó i deixadesa, malgrat no treure aigua s'endevina una mica d'humitat sota el broc, seguim ruta i passant per davant de La Conreria anem a sortir a la B-500, aquí girem envers l'esquerra i comencem a davallar pel carrer de l'Illa que comença paral·lel a la carretera, arribats a la cruïlla amb el carrer dels Frares ens hi endinsem i ens trobem  davant de les restes  d'un antic forn de calç, vist el forn seguim carrer endavant fins que en un tram sense tancar entre els números 4 i 12 veiem un petit corriol que semble voler anar a trobar el torrent.

Font de les Monges

Aixi es, per un corriol de bon fer si no fos pels troncs i rames caiguts, fem els poc mes de cent-cinquanta metres que ens menen a ser davant de la Font de l'Hort del Monjos i la bassa que recull les seves aigües, hi surt un bon cabal d'aigua, jo diria que amb la Font de la Canaleta son les que treuen mes quantitat d'aigua, el lloc es fresc i ombrívol, llastima que els arranjaments fets per derivar l'aigua a la bassa li resten bellesa, vista la font comencem a notar el cuc de la gana, si no fos per que esta tot humit el lloc seria ideal, aixi dons decidim tornar enrere i cercar un lloc on ens acaroni el sol.

Forn de Calç

Seguint la paret d'una de els cases tornem al Carrer del Frares, aquí el Jose diu de arribar-nos al Gr-92 i cercar un lloc amb vistes al mediterrani per fer el mos, li comentem que es massa volta per un mos però ja ha posat la directa i o anem darrera o el matem.............decidim seguir-lo, a la fi, fem el mos amb l'edifici de la Cartoixa als nostres peus i contemplant el Mediterrani i bona part del Maresme, enllestit el mos i en veient que son casi les onze, decidim deixar la Font del Corro per altre dia e iniciar la tornada.

Font de l'Hort del Monjos

Aquí ja li surt la vena al Jose i pren el comandament, tots pensem que es que ja ha estat per aquí i coneix el camí, però no es aixi, simplement es guia per la seua intuïció, tornem al carrer de l'Illa, per on iniciem la davallada, tant el Jordi com jo li diem que el carrer no te sortida, però ell segueix endavant i efectivament després d'un parell de giragonses arribem a la Plaça del Sot dels Ànecs on acaba el carrer, ara tenim dos opcions, donar mitja volta amb lo que aixo representa o baixar per pràcticament un barranc que separa la plaça, del Torrent de la Conreria i per mes inri completament colgat de bardisses.

bassa de la Font de l'Hort dels Monjos

"Lògicament" escollim la segona opció i poc a poc ens obrint camí per mig dels esbarzers i procurant de no caure, arribem a baix i per la llera del torrent seguim aigües avall, aquest tram del Torrent de la Conreria malgrat portar poc cabal, te llocs força bonics, inclús ens trobem un petit aiguamoll, sortim a l'Avinguda de la Conreria per on seguim fins que en un revolt agafem el sender de terra que ve del barri de Sant Pere, passem a tocar de la Creu dels Carlins, arribem al barri de Sant Pere, i pel Camí de l'Església Vella sortim a la B-500 on hem deixat el vehicle aquest mati.

Torrent de la Conreria

Arribats aquí diuen de fer una cerveceta però per a mi, s'ha fet mes que tard, aixi que m'acomiado d'ells i agafant el cotxe  enfilo envers Martorelles on mentre la dona para la taula em dono una dutxa  rapida, dino i surto escopetejat cap a la feina, a anat justet, malgrat aixo, malgrat que bona part de la caminada ha estat per carrers asfaltats i malgrat l'aventura del Sot dels Ànecs, ha estat un mati ben aprofitat i en bona companyonia.

Aquesta descoberta de part de les fonts de Sant Fost no haguera estat possible sense la desinteressada feina de descoberta i comunicació que porten o han portat a terme persones com el Randy de Sant Fost o el Toni Seuma de Vallromanes, a ells, la meua mes sincera gratitud.

CAMINADA "GASTRONOMICA" ALS CASTANYERS

Imprimir Post

Avui a dos quarts de nou ens trobem davant Can Carranca quinze soferts caminaires disposats a patir per be de la ecologia i la natura............ donat que la dona i jo tenim que estar en el dinar homenatge a la Tercera Edat, hem quedat que ella anirà amb el cotxe fins el cementiri de Sant Fost i aixi a la tornada guanyarem temps.

davant la masia, la borsa vermella amaga les coques

Quan passen cinc minuts de dos quarts, donem inici a la caminada anant a trobar la B-500 que seguim fins que som davant del Camí de l'Església Vella de Sant Fost per on ens dirigim a trobar l'esplanada del cementiri, arribats recollim a la Isa i ja posem rumb envers la Font dels Castanyers en una tranquil·la i distesa marxa, arribem a la font i ens fem unes fotos per deixar a la posteritat proba gràfica de tant gran efemèride, mes que res per donar temps a que ens preparin la taula.

refrescant-nos a la Font dels Castanyers

Ens diuen que ja esta la taula, entrem, ens entaulem, escollim i mentre ens serveixen, ens esplaiem xerrant i fent xerinola, quan ens porten el àpat i molt al nostre pesar, ens veiem en la obligació de donar bona comte d'ell, segur que en les fotos podreu veure amb meridiana claredat el gran sacrifici, acabada la feina de deixar ben nets els plats, ens trobem que l'Antonio Sanchez, el de Mollet, qual sacrificat xerpa a fet tot el camí amb unes botelles de cava a l'esquena que ha fet posar en fresc nomes arribar.

no hi ha dubte, que en som de sacrificats

Uns Altres amics de Mollet han fet unes coques de cabell d'àngel amb un toc de taronja amarga, tot ell del tot cassola, que en un ultim i postrer esforç hem fet desaparèixer en un tres i no res, entre plat i plat i esforç i esforç hem comentat en relació a la temporada pròxima i hem acordat ampliar el radi de les sortides agafant els cotxes quan calgui, també hem acordat que la Caminada Nocturna de Festa major la farem a l'ermita de Sant Cebrià.

l'hora dels brindis

Com nosaltres tenim una mica de presa ens acomiadem de tots donant per acabada la temporada 2009/2010 de caminades organitzades per l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" i sortim els primers Camí de la Font dels Castanyers avall.

Veure les fotos d'en Gino

Veure les fotos de l'Antonio

Veure les fotos del Julio

POU DEL GLAÇ DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc d'inici i final de la caminada: carrer de la Riera, Martorelles

Hora d'inici caminada: 07:03:31
Hora d'arribada: 10:53:47
Duració: 03:50:16
Alçada punt de sortida: 66 m.
Alçada mínima assolida: 46 m.
Alçada màxima assolida: 171 m.
Guany: 105 m.
ascensió acumulada: 379 m.
descens acumulat: 351 m.
Distancia recorreguda: 13.275 m.
Velocitat mitja: 3,4 km/h.

Torrent de Can sunyer camí a trobar el Besos

Com la propera sortida amb l'Associació de Dones s'ha quedat que la farem al Pou del Glaç, m'havia programat per avui apropar-mi per veure com esta el camí i de pas, mirar de trobar una alternativa diferent a arribar-hi rodejant les canteres. Aixi dons, quan passen tres minuts de les set dono inici a la caminada, pel carrer De la Riera vaig a trobar el torrent de Can Sunyer, torrent que vaig resseguint fins arribar al Besos, aquí, giro envers l'esquerra per la ample pista de terra i vaig fent camí mentre contemplo a l'altre llera les obres de l'AVE, malgrat les obres, malgrat que per la meua esquerra tot son industries, graveres i desballestaments, la primavera fa que el passeig vora el riu sigui fins i tot de bon fer.

tram de pared de la bassa del Pou del Glaç de Sant Fost de Campsentelles

Arribat que soc a l'alçada de la passera que enllaça amb el camí que porta al cementiri de La Llagosta, deixo el riu i vaig a trobar la BV-5001, camino pel voral uns 200 m. en sentit Martorelles fins que em trobo davant del camí de Can Donadeu, travesso la carretera i l'agafo obviant no obstant el trencall que per la dreta mena a la casa i segueixo de front en suau pendent i en poc mes de quatre-cents metres estic davant del Pou de Glaç que queda a la dreta del sender i enfilat dalt el talús, trec la maquina i començo a fer fotos, m'enfilo pel talús i visito la bassa i el pou per dalt, pel baix, pel davant i pel darrera.

Pou de Glaç de Can Donadeu a Sant Fost de Campsentelles
El Pou es troba a uns quatre-cents metres de la masia de Can Donadeu, ultima masia del terme de Sant Fost si agafeu la carretera de La Roca en direcció a Sant Adrià, el pou, semble ser que es un dels mes grans de tot el Vallés, les seues dimensions son de uns 14 metres de diàmetre i 17 d'alçada i semble que va ser bastit allí pel segle XVI per ordre del prior de la Cartoixa de Montalegre, que ostentava el títol de Baró i els drets feudals sobre la Baronia de Mogoda que comprenia les parròquies de Sant Fost, Cabanyes, Martorelles i Santa Perpetua. Degut a la data de construcció, predominen la pedra i el maó, la cúpula, esta construïda a base de maons i consta de vuit arcs radials que la sostenen. S'hi accedeix per una torre adossada per on s'extreia el gel i que te cinc portes a diferents nivells que s'utilitzaven en funció del nivell del gel, aquest era distribuït especialment per Barcelona i rodalies en carruatges. Per sobre del pou es troben tres piscines a diferent nivell, la mes alta es la mes gran i tenia la funció de recollir l'aigua de pluja i la de una mina propera, d'aquesta per decantació anava passat a les altres dos, l'ultima i mes petita era on es fabricava el gel a base de deixar que s'omplis un pam mes o menys i deixar que es glaces i al mati es tallava el glaç i es ficava al pou. A poc metres del pou es troba una construcció que per lo que semble es tractaria d'un pou anterior i mes petit que semble ser feia funcions de nevera on dipositaven la carn entre glaç i palla quan anaven de cacera

Pou de Glaç mig amagat entre la vegetació

Acabada la visita torno al sender, uns metres mes endavant, a la dreta del camí i mig amagades per la vegetació trobo unes restes que suposo deurien pertànyer a alguna instal·lació del pou, segueixo endavant fins que m'adono que de seguir caminant aniria a trobar la cantera, precisament allò que volia evitar, desfaig els últims quatre-cents metres i en un revol de la pista crec entreveure lo que semble un corriol, aixo si, mig amagat per la brolla, m'hi endinso, tot ell esta invadit per rames encara que no fa de massa mal transitar, tot es qüestió de anar apartant allò que destorba.

masia restaurant Can Rovira

Uns vuit-cents metres mes endavant, surto a tocar de Can Rovira, masia restaurant ben be a la entrada de la pedrera, d'aquí estant veig a l'altre costat del torrent de Can Torrens i a menys de quatre-cents metres, les instal·lacions de la subestació elèctrica, amb aquestes com a referencia per la dreta de la masia m'endinso en el bosc per un corriol, corriol que em porta a trobar el sender que tantes vegades agafo per anar del riu a Sant Cebrià de Cabanyes, el partit ha canviat per complert, ara se on soc, ara, jugo a casa........

ermita de Sant Cebrià de Cabanyes

Quan surto a la pista ample, dubto entre passar per Sant Cebrià o escurçar camí anant a trobar el cementiri de Sant Fost, si com diuen "Paris bien vale una misa", Sant Cebrià be es val el petit sobre-esforç, giro envers la dreta i vaig a buscar la masia de Can Torres, d'aquesta a l'ermita, aquí parada per fer-li la visita, un cop feta segueixo ruta, poc abans de arribar a Can Torrens Vell m'aparto del sender per fer unes fotos a un cirerer que impúdicament mostra la seua blancor entre mig de camps de vinyes, torno al bon camí i passada la masia em desvio de la pista com sempre faig per creuar el bosquet i anar a sortir davant del cementiri, d'aquí, en lloc de seguir per la pista asfaltada, per pista de terra vaig a trobar el barri de Sant Pere, ara ja vaig a buscar la B-500.

Font de les Heures, Sant Fost de Campsentelles

Nomes sortir a aquesta, em ve al cap que a pocs metres es troba la Font de les Heures i que encara ni la he fotografiat ni geo-referenciat, aixi que creuo la carretera i pel carrer de les Heures m'atanso a la font acompanyat pel so del petit reguerot d'aigua que porta el torrent, la font no raja i esta en un lamentable estat de deixadesa, no obstant lo qual, el lloc manté un cert encant potser degut a la mica d'aigua que va fent camí entre els rocs de la llera, feta la feina torno a la carretera i ara ja si que poso rumb envers Martorelles, arribo a casa i com sempre, dutxa preparar el dinar, menjar, uns minuts de relax i a treballar.

SORTIDA ASSOCIACIO PROGRESISTA DE DONES DEL MES DE FEBRER

Diumenge, sona el despertador, em llevo, desdejuno, surto de casa i enfilo cap la Masia Carranca al arribar ja trobo tres persones esperant, poc a poc va arribant mes gent, al final, som mes de trenta persones avui, l'Antonio i el Gino fan unes fotos

preparats per la caminada

del grup i comencem a caminar en direcció al Torrent de Can sunyer, travessem Sant Fost anant a cercar el camí de l'Església Vella, l'agafem fins que arribem a la plaça de les Glories Catalanes. Un cop allí fem la visita a les restes de

restes de l'Església Vella de Sant Fost

l'Església i al lledoner vuit cops centenari, un cop acabada la visita anem a cercar el camí de Can Torrens Vell, però abans de arribar ens desviem i seguim per la pista que passant pel diposit d'aigua, va a sortir a la part baixa del Mas Llombart, un cop allí, i pel Camí dels Castanyers fem cap a la font, arribats a aquesta, fem la

el grup a la font dels Castanyers

parada de rigor per que la gent recuperi forces, al estar la font a l'obac, fa fresqueta, un cops menjats i p..... es posem en formació per que els fotògrafs immortalitzin l'ocasió tenint com a fons, les neus del Montseny. Desfem part del camí de pujada fins arribar a les primeres cases del Mas Llombart, un cop allí, agafem un corriol que per l'esquerra va a trobar el torrent de Can Torrens, després de sortejar com millor sabem un parell o tres de pins abatuts pel vendaval, arribem

els intrepits excursionistes salvant perills mil

a la font de La Canaleta, fotos de rigor i enfilem cap a Can Torrens Vell, per lo que semble el voltants de la masia s'han convertir en el camp de batalla de les

font de La Canaleta

incruentes guerres de gent aficionada a això que anomenen Pin Ball, un cop arribats a la masia es comenta de arribar-nos fins a Sant Cebrià de Cabanyes, a la majoria no els hi va be, així que un petit grup de intrepits caminants i fan cap, mentre el gruix enfilem ja en direcció a Martorelles. Quant passo les dades de la PDA al ordenador, m'adono que aquesta s'ha bloquejat de tornada, a l'alçada del camí de Can Pollastre, així que em toca editar el trak de la ruta per poder saber la distancia recorreguda.

PD. Si feu clic aqui, veureu les fotos fetes per http://diazelvis.blogspot.com/

PD.(2) Si feu clic aqui, veureu les fotos fetes pel Gino

PD(3) Si feu clic aquí, veureu part de les dificultats que van patir els intrepits expedicionaris

TRES FONTS DE SANT FOST, SANT PERE, LA CANALETA I ELS CASTANYERS

Dimecres, 6,45 h. sona el despertador, em llevo, he endarrerit 15 minuts mes l'hora de que soni, a veure si així començo a caminar ja amb llum de dia, petit desdejuni i en marxa. A la web dels amics de La Conreria he vist que parla'n de la Font de la Canaleta i també de les restes de l'església antiga de Sant Fost, cosa que em fa venir al cap les diverses vegades que he pensat en fer-hi una visita, així dons agafo el cotxe i enfilo cap al barri de Sant Pere de Sant Fost, deixo el cotxe al carrer Sant Pere quant encara es fosc malgrat tot. Faig unes fotos al lledoner que allí es troba aprofitant que esta il·luminat, diu la

Lledoner a la Plaça de les Glories Catalanes

tradició que va ésser plantat el mateix dia de la consagració de l'església, si fos així, tindria mes de 800 anys, visito les ruïnes, però com encara es fosc, deixo les fotos per la tornada, començo la caminada pel carrer Sant Pere i mig a les fosques, cerco un corriol que baixa cap el torrent de San Fost, el traspasso i agafo en vers la dreta i vaig resseguint el torrent, un parell de cops em trobo que el camí

torrent de Sant Fost

s'acaba, marxa enrera i provar amb un altre, d'aquesta mena, i uns trams mes proper i altres mes allunyat, vaig resseguint el torrent fins que passat Can Gaig, giro vers la dreta i m'enfilo per un corriol amb forta pendent que va a sortir a la pista de terra que ve de l'encreuament que es troba abans d'arribar al cementiri, la segueixo cap l'esquerra no sense abans fer un cop d'ull enfilat al mirador natural que forma el monticle on s'assenta la torre d'alta tensió. Seguint la pista, arribo a les primeres cases del Mas Llombart, d'allí mateix, surt un corriol que per la dreta davalla a trobar el torrent de Can Torrens, per lo que he vist a la web, es el camí apropiat per trobar la Font de la Canaleta, hi faig cap, per aquí vaig passar divendres en la sortida a trepitjar neu i el camí estava casi impracticable per les rames i les bardisses, avui esta quasi perfecte, arribo al torrent, començo a buscar

font de la Canaleta

la font, de seguida la trobo, i pensar que divendres hi vaig ser a tocar!! Un cop visitada la font i pel mateix camí pujo cap la pista que porta a la Font dels Castanyers, un cop dalt, l'agafo cap la dreta i ja no la deixo fins arribar a la

font dels Castanyers

font i restaurant dels Castanyers la font no raja, un cop feta la visita començo a desfer el camí ara de baixada i sense deixar la pista de terra, arribat al final, giro vers l'esquerra i continuo per la pista que va a sortir a la cruïlla d'abans del cementiri, al arribar-hi, en lloc de agafar la pista asfaltada, m'endinso pel camí de terra que hi ha abans i que porta fins el barri de Sant Pere, ara si faig la visita a les restes de l'església que va ésser derruïda nomes començar la guerra

restes antiga església de Sant Fost

civil, va estar abandonada fins que els veïns van decidir arreglar el lloc, posteriorment s'ha construït una teulada per protegir les restes, a continuació, faig unes fotos a la Font de Sant Pere i ja dono per acabada la sortida d'avui, ha

font de Sant Pere

estat curta però m'hem vaig satisfet. Cotxe, arribar a casa, passar les dades al PC, dutxa, dinar i a treballar.

fonts de Sant Fost (fes clic a la foto i les veuras totes)

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

Diumenge, 8,00 h. sona el despertador, això de anar a dormir a les tres de la matinada, fa la tasca de llevar-se una mica mes feixuga, però primer un peu i després l'altre, ho aconsegueixo, petit desdejuni i cap el carrer, nomes sortir del portal, em trobo a la Toñi i al Gino, enfilem junts cap la Masia, un grupet ja estan allí, n'arriben uns quants mes i a les 9,05 h. donem el tret de sortida, avui som onze valents expedicionaris, anem a buscar la carretera de Santa Coloma i al arribar a la alçada del Torrent de Can Sunyer, girem per aquest, fem uns metres i creuem el torrent per un dels ponts de fusta, anem a buscar el carrer de Ronda i agafem pel corriol que passa pel mig dels camps de

els intrepits expedicionaris obrint-se pas cap el camí del riu

plaques fotovoltaiques, sortim al camí del riu i l'agafem en sentit Montcada, arribats a l'alçada dels desballestaments, pugem a trobar la carretera de la Roca, la creuem i en lloc de seguir per la pista ample que passa pel davant de la subestació elèctrica, comento d'agafar el corriol tancat amb un cadenat que va resseguint el Torrent de Can Torrens, la moció es acceptada per unanimitat, així que dit i fet.

Al cap d'una estona, el corriol va a sortir a la pista que hem descartar, seguim la pista i passem pel costat de Can Torres i ara trobem el tros mes costerut de tot l'itinerari però aconseguim fer el cim!! som arribats a la ermita de Sant Cebrià,

parada i fonda

allí, ens trobem a un bon grapat de ciclistes, aquí, cada un dona bona compte de l'avituallament que ha portat, un cop reposades forces, emprenem la marxa en direcció Sant Fost, ara ja pràcticament tot es baixada, sortim a la carretera de la Conreria, enfilem cap abaix, al arribar a la plaça la Vila decidim fer un tomb per la fira que organitza el Grup de Dones Hedera, alguns, no s'estan de fer un tastet als embotits, tenen

¡¡ ostres quina bona pinta !!

bona pinta, un cop fet el tomb seguim camí envers Martorelles, al arribar al pont nou ens acomiadem, ens desitgem bones festes i cap a casa. Avui, han sigut 8,817 km. una passejada tranquil·la i en bona companya.

PD si feu clic aquí, veureu les fotos fetes pel Gino

Sant Cebria APD Montserrat Roig (si feu clic a la foto, les veureu totes)