Pàgines

diumenge, 20 de març del 2016

GRANOLLERS DE ROCACORBA-TURO RODO-SANTUARI DE ROCACORBA-GRANOLLERS DE ROCACORBA

Lloc inici caminada: Granollers de Rocacorba, Sant Martí de Llémena, Gironès
Caminants: Salva i Francesc
Data: 18-03-2016
Hora d’inici caminada:08:34:53
Hora d’arribada: 17:34:50
Duració: 08:59:57
Alçada punt de sortida: 376 m
Alçada mínima assolida: 360 m
Alçada Màxima assolida: 923 m
Desnivell màxim: 563 m
Ascensió acumulada: 925 m
Descens acumulat: 947 m
Guany: 546 m
Distancia recorreguda: 15.728 m
Velocitat mitjana:1.7 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 2,72 km/h
Granollers de Rocacorba
Com sempre que puge a Martorelles, parlem el Salva i jo i quedem en fer una caminada divendres, comenta de fer visita a Les Muntanyes de Rocacorba seguint un track baixat del Wikiloc, malgrat veure que té un desnivell acumulat força important li dic que em semble bé i quedem en trobar-nos a Hostalets de Balenya a un quart de huit, arribe puntual i ja està esperant, puge al seu vehicle i posem rumb envers Granollers de Rocacorba.
església de santa Maria de Rocacorba
Granollers de Rocacorba és un poble disseminat del municipi de Sant Martí de Llémena (Gironés), al vessant oest de la serra de Rocacorba. L’església parroquial està dedicada a Santa Maria i és a prop de l’antic castell de Granollers, que fou el centre de la baronia de Granollers. El conjunt arquitectònic, datat del segle XI, es coneix amb el nom del Castell de Rocacorba i està format per l'església romànica i el mateix castell, utilitzat pel noble Ramon de Rocacorba. Més endavant aquest castell es va reformar donant lloc a l'actual masia i a la casa de colònies annexa.
Can Gelats
Aparquem, fem unes fotos de l'església i el seu comunidor i ens posem en marxa, portàvem la idea de resseguir el Torrent de Rocabellera fins a arribar a Can Plana, una tanca de nova construcció ens barra el pas, no veiem més opció que desfer un tram de la GIV-5315 fins a arribar a la pista asfaltada que mena a Can Plana que agafem, arribats a la masia veiem que ací podíem haver deixat el vehicle i estalviar 1,9 km, mirem la part bona, ja hem fet el preescalfament.
ases de Can Gelats
Davant la masia girem a dreta i per pista de terra anem fent camí pel mig del Pla de Gelats fins que som a tocar de Can Gelats, ací, un grupet de simpàtics ases prenen el poquet sol que hui brilla, amablement ens deixen que els hi fem unes fotos i fent-se a part del camí, ens deixen passar. Deixem la pista per endinsar-nos en una senda per on iniciem potser el tram amb més pendent de la ruta, arribem dalt d'un collet entre el Turó Rodo i el Turó d'Espinassors.
Roca barret
El lloc ens pareix bé per a fer el mos de mig matí, en un punt de la pujada, el peu m'ha fet una embrincada i espere que aquest moment de repòs li vaja bé. Enllestit el mos, reiniciem la caminada, ara tenim pel davant una forta davallada que ens porta directes a Can Vives i El Mitjà, dos masos que rodegem per l'esquerra, creuem la Riera de Rocacorba que rau eixuta i ens trobem la roca coneguda com a Roca Barret per la forma que l'erosió li ha donat.
Arcova, interior
Ací i en veient que el dolor continua, li comente al Salva que continuí ell sol i aprofitant que el camí de tornada passa a menys de 100 m, jo aniré xino xano i ja ens trobarem, diu que no, que si tornem, serà els dos, davant d'això continuem endavant encara que a un ritme molt per dessota del "normal". En pocs metres que a mi em semblen més, arriben davant de la Arcova o Cova de Rocacorba, a la que no dubtem en donar un cop d'ull.
entrada de la Arcova
Ens hem d'arrossegar per entrar-hi, però només passar l'entrada ja ens podem aixecar, el seu interior és un passadís estret i llarg amb les parets i el sostre plens de formes calcàries produïdes pel degoteig de l'aigua. Ens endinsem fins on l'estretor ens ho permet, prenc unes quantes fotos i tornem a eixir. Seguim pujant els a prop de 500 m. que ens queden per arribar dalt de Rocacorba, bé dalt del tot no arribem, ja que preferesc no forçar més del compte. Ens conformem a visitar els exteriors del Santuari de la Mare de Déu de Rocacorba.
penyal on s'erigeix el Santuari de Rocacorba
El santuari és edificat damunt d'un penyal amb forma de popa de vaixell que em fa vindre al cap tant el Castell de la Popa a Castellcir, com el Castell de Taradell. Vist el lloc iniciem la davallada deixant a la nostra dreta el cim del Puigsou amb unes impressionants antenes. Fem uns metres pel camí de Pujarnol a Rocacorba, camí que deixem per agafar un sender que ix per l'esquerra i que va tota l'estona en paral·lel a la pista. Com el sender és molt pedregós i el peu es queixa, anem alternant trams de sender i trams de pista.
santuari Mare de Deu de Rocacorba
Passem pel Rec de l'Escaleta que no porta gens d'aigua, creuem pel mig d'una fageda de gran bellesa, i així, a poc a poc, arribem a la Font de Sant Nicolau, aquesta deixa anar un minso rajolí. Teníem pensat parar ací per dinar, però com veiem que a la propera Ermita de Sant Nicolau de Pujarnol, li dóna el sol que ha tret el cap entre els núvols, diem de fer el mos allí. Enllestim de pressa, ja que semble que no tardara gaire a ploure. Quant portem pocs metres fets, comencen a caure quatre pedretes de gel que de seguida donen pas a una pluja no gaire forta, però constant.
font de Sant Nicolau
Pose a resguard la càmera i el mòbil i ens enfundem les peces d'aigua i dintre d'allò que el peu em permet mirem d'augmentar el ritme, ja que si el corriol acumula aigua, tindrem problemes, per culpa d'això, passem de llarg la Pedra dels Tres Senyors, la Pedra Plana de Golany amb les seues vistes, deixem enrere el Coll Saposa, passem pel Portalo, encara que sembla prou interessant per a fer unes fotos, no és el moment més adequat. Passat aquest, el Salva diu d'avançar-se ell fins al cotxe i recollir-me.
ermita de sant Nicolau de Pujarnol
Aixi ho fem i quan arribe a la confluència del Camí de Can Plana amb la GIV-5315, veig que arriba ell amb el vehicle, guardem els trastets i posem rumb envers Sant Feliu de Pallerols on parem a prendre unes ben merescudes i fresques begudes. Tornant al cotxe ja ens dirigim a trobar Hostalets de Balenyà on ens acomiadem. Ha estat una caminada prou bonica malgrat que a causa del problema amb el peu, s'ha fet molt llarga, em sap greu pel Salva, això a part ha estat un altre dia ben aprofitat.

dijous, 10 de març del 2016

SL-CV 13 SENDERO DE LA CORTADA, Cortes de Pallás, Vall d'Aiora, Pais Valencià

Lloc inici caminada: Pàrquing de l'Arroyo de Cortes, Cortes de Pallás, Vall d'Aiora, País Valencià
Caminants: Miguel Angel, Felix i Francesc
Data: 10-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:50:39
Hora d’arribada: 13:18:07
Duració: 04:27:28
Alçada punt de sortida: 415 m
Alçada mínima assolida: 415 m
Alçada Màxima assolida: 817 m
Desnivell màxim: 402 m
Ascensió acumulada: 505 m
Descens acumulat: 505 m
Guany: 402 m
Distancia recorreguda: 9.680 m
Velocitat mitjana: 2,13 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,09 km/h
Pino de la cortada
Dilluns Miguel Angel comenta de fer una de les nostres rutes entre setmana, queda ell encarregar de buscar i ens proposa fer el SL-CV 13 o Sendero Cavanillas o de la Cortada a Cortes de Pallás. A pesar de què ja el vaig fer fa un parell d'anys, comente que no m'importa repetir-ho, ja que és una caminada d'aquelles que paguen la pena de fer. Fèlix s'apunta també i ens emplacem per dijous, com hem de passar per Xest, aniré amb el meu cotxe i recollirem a Miguel Angel.
inici de la ruta
 A l'hora prevista ens trobem amb Fèlix, pugem al vehicle i ens dirigim a trobar al Miguel Angel, un colp ja som els tres, ens dirigim envers Cortes de Pallás, creuem el poble i aparquem al costat de l'Arroyo de Cortes i a poquets metres d'on té l'inici el sender. Agarrem les motxilles i iniciem la caminada quan manquen deu minuts per les nou, Miguel Angel a preparat la ruta en sentit contrari i amb una petita desviació per visitar el salt d'aigua i el gorg del Corbinet.

el Corbinet tal com l'hem trobat
Per desgràcia i per culpa de "la pertinaz sequia" el trobem sec del tot, tot i això, el paratge moblat amb taules, bancs i paellers, és bonic i acollidor, vist el lloc desfem els últims 200 m i ja ens incorporem al sender senyalitzat. La senda va sempre resseguint l'Arroyo de Cortes, uns trams més a prop i altres més retirada, això fa que puguem anar gaudint de les formes que ha creat el treball de l'aigua. La senda va de pujada en tot moment encara que les llaçades que fa, suavitzen l'esforç.
Cueva del Tejedor
Fets 2,7 km creuem la llera i només creuar ens trobem la Cova del Tejedor, semble que una família amb aquest cognom tenien les terres i aprofitaven la cavitat per a arrecerar el bestiar, d'ací ixen diverses sendes, nosaltres seguim per una que després de creuar pel pont ressegueix la llera per la dreta, fets uns 200 m, ens trobem que aquesta va a morir al peu d'un gran salt equipat amb grapes i cadenes, passem de seguir i tornem fins a la Cova del Tejedor d'on ix una altra senda. El camí cada colp va agafant més pendent, el que fa que anem xino xano i parant de tant en tant.

Pas de la franca
Després d'innombrables siga sagues, encarem el tram més tècnic, El Paso de la Franca, amb algun tram equipat amb cables de seguretat, quan ja queda poc tram amb pendent, decidim parar a fer el mos, gaudim d'aquest moment de relaxació i un colp acabat, reiniciem la caminada, fets 4,9 km, arribem dalt l'altiplà de la Muela, creuem un tram ple de matolls i arriben a la pista que circumval·la tot el perímetre de l'immens dipòsit propietat d'Iberdrola i que fou construït l'any 1988.
vistes
Ara caminem durant 1,3 km per la pista, fins que un panell ens indica que hem de deixar aquesta per donar inici a la baixada, als pocs metres ens trobem un mirador natural des d'on podem gaudir d'unes immillorables vistes tant de Cortes de Pallas com de l'embassament del mateix nom, al passar pel famós Pino de la Cortada no ens estem de fer-nos foto i continuem per la senda, aquesta guarda en quasi tot el seu recorregut l'antic empedrat que la protegia de l'erosió. Passem també a tocar de la balma coneguda com la Cueva de la Mora, fets uns 9,2 km tanquem el tram circular de la ruta.
Cortes de Pallás i embasament
Ara només ens cal caminar els poquets metres que ens separen d'on hem deixat el vehicle aquest matí, pugem i ens dirigim envers Xest, ací deixem al Miguel Angel i Fèlix i jo, continuem fins a arribar a Vilamarxant amb la retina encara plena de les fabuloses vistes que hem pogut gaudir. Ha estat un matí ben aprofitat passat en agradable companyia i dels que fan que et quedes amb ganes de mes.


dilluns, 7 de març del 2016

CHIVA-GESTALGAR, (Fuente La Peraleja-Pico Santa Maria-Fuente La Gota-Fuente La Peraleja)

Lloc inici caminada: Fuente La Peraleja, Chiva, Foia de Bunyol, País Valencià
Caminants: 32 agosarats senderistes
Data: 06-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:51:29
Hora d’arribada: 13:36:02
Duració: 04:44:33
Alçada punt de sortida: 742,5 m
Alçada mínima assolida: 742,5 m
Alçada Màxima assolida: 1.128,5 m
Desnivell màxim: 386 m
Ascensió acumulada: 482 m
Descens acumulat: 477 m
Guany: 386 m
Distancia recorreguda: 12.400 m
Velocitat mitjana: 2,62 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,48 km/h

detall de les Pintures Rupestres
Com aquest mes de març va ple d'activitats al voltant de falles i setmana santa, la caminada mensual s'avança al primer diumenge. Hui estava prevista una visita a la Serra de Xiva, on sota el guiatge de la gent del Club Senderista de Chiva, visitaríem el Pico Santa Maria, punt més alt de la Serra de Xiva amb els seus 1138 m. altres punts d'interés de la ruta seran, les pintures rupestres de l'Abric de les Clotxes i ja de tornada, la Fuente La Gota.
el grup a la Fuente La Peraleja
A dos quarts de huit ens trobem al llavador, hui som més poquets que de costum, el dia s'ha llevat fresquet i amb un fort vent, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Chiva on hem quedat amb la gent del CSC. De camí, recollim al Miguel Angel que ens espera a Xest. Arribem a Xiva, salutacions, comentaris i complimentar el tema permisos, pugem altre colp als vehicles i ens dirigim a trobar la Fuente La Peraleja on deixem els cotxes i donem inici a la caminada.
fent el mos a l'abric de l'Abric
Primer pel Camino de la Fuente La Marjana i després pel Camino del Llano de La Zarza, ens anem apropant al Barranco del Burgal, el resseguim uns pocs metres i el creuem enfilant-nos per l'altra riba fins a arribar davant de l'abric on darrere unes reixes es troben les Pintures Rupestres de l'Abric de les Clochas. Aquestes s'emmarquen dins de l'anomenat "Art esquemàtic llevantí" i van estar declarades per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat el 1998.
pintures rupestres
Aprofitem "l'abric" que ens proporciona l'Abric, per a fer el mos del matí, ja que a hores d'ara, portem quasi 5,4 km fets, com és de rigor surten de les motxilles tota mena de delicatessen, hui com sempre que ens acompanya el Miguel Llopis, no falten els boníssims seitons en vinagre que sempre ens obsequia. Acabat el mos reiniciem la caminada desfent els últims metres fets, tornem a creuar el barranc i donem inici al tram més costerut del dia que va resseguint el Barranco de Santa Maria.
producte de l'erosió
A mesura que anem guanyant altura, es fa més evident la presència del fort vent, també les vistes es van eixamplant, tant cap l'horitzó com a les altures on semble ens vigilen curioses formacions calcàries que el temps ha anat modelant i que no desentonarien al costat de les de la Ciudad Encantada. El pendent es va fent més pronunciat i en algun moment les mans ens ajuden a impulsar-nos, en l'últim tram la senda es desdibuixa per la invasió de la vegetació, però a la fi, arribem dalt del Pico Santa Maria fets 7,6 km.
dalt el Pico Santa Maria
Per culpa de la força del vent nomes quatre valents s'enfilen dalt el vèrtex geodèsic, els altres ens ho mirem des d'uns metres més avall, és tanta la força del vent que en passar les fotos a l'ordinador em trobe que més d'una ha sortit moguda, no ens hi estem massa temps, ara per una senda carenera ens arribem a l'Alto de Santa Maria, aquest és un esperó rocós amb uns 20 m. menys que el Pico, ací la mateixa tònica, fotos, una rapida ullada a les vistes i a seguir.
Alto Santa Maria
Ara anem a trobar el Barranco de la Fuente la Gota per on iniciem la baixada, als pocs metres ens desviem per visitar la Fuente La Gota, dita així per què realment deixa anar el preuat líquid de gota en gota amb un ritme pausat però constant. Per una estreta senda i amb algun tram força aeri, anem davallant sempre seguint la traça del barranc i entremig de la vegetació que sembla en procés de recuperació després d'algun incendi. La baixada a causa de l'estretor de la senda i a la forta pendent, semble que no s'acabe mai.
descens pel Barranco de la Fuente La Gota
Al final la senda es transforma en el Camino de la Fuente la Gota per on seguim fins que en un encreuament, girem a l'esquerra i agafem el Camino de la Fuente de Marjana per on ja sense desviar-nos, arribem altre colp a la Fuent La Peraleja on aquest matí hem deixat els vehicles. Després de comentar un poquet i dels comiats, pugem als vehicles i ja ens dirigim cap a Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Ha estat un altre matí en contacte amb la natura i amb bona companyia.

dissabte, 5 de març del 2016

SOT DE FERRER (Caleras, aljubs, refugis i ermites) Alt Palància, País Valencià

Lloc inici caminada: Pàrquing, Sot de Ferrer, Alt Palància, País Valencià
Caminants: Francesc
Data: 02-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:05:46
Hora d’arribada: 13:16:13
Duració: 05:10:27
Alçada punt de sortida: 227 m
Alçada mínima assolida: 227 m
Alçada Màxima assolida: 399 m
Desnivell màxim: 172 m
Ascensió acumulada: 416 m
Descens acumulat: 412 m
Guany: 172 m
Distancia recorreguda: 11.800 m
Velocitat mitjana: 2,21 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,21 km/h
Sot de Ferrer
 Feia temps que cada colp que agafava la A-23 per anar cap l'interior de Castelló i al passar  a l'altura de Sot de Ferrer, la vista s'anava a trobar la silueta del blanc calvari amb l'ermita de Sant Antoni com a remat final. Havia cercat alguna ruta que hi passes i la tenia a la carpeta de rutes pendents, ahir la dona em diu que hui baixara a València i passara tot el matí, decidisc que jo eixiré a caminar i em be a la memòria la ruta, la passe al gps i em prepare les coses.

Hui em lleve omple la motxilla i agafe el cotxe i em dirigisc a buscar la A-23, isc d'aquesta per la eixida de Sot de Ferrer i nomes creuar el Palància, aparque en una gran zona d'aparcaments, agarre els trastets i done inici a la caminada quan passen cinc minuts de les huit. Pel carrer València, creue el poble de sud a nord fins arribar al carrer Nou, ací gire a l'esquerra per fer els poquets metres que hi han per arribar al panell d'inici del SL-CV 116 o senda del Navajo León.

Continuara.......
Powered by Wikiloc

dimecres, 2 de març del 2016

52 MARXA DE VETERANS, Serra, Camp del Túria

Lloc inici caminada: Poliesportiu Municipal, Serra, Camp del Túria, País Valencià
Caminants: aprox. 100 senderistes
Data: 21-02-2016
Hora d’inici caminada: 09:01:04
Hora d’arribada: 13:53:23
Duració: 04:52:19
Alçada punt de sortida: 313 m
Alçada mínima assolida: 308 m
Alçada Màxima assolida: 589 m
Desnivell màxim: 281 m
Ascensió acumulada: 574 m
Descens acumulat: 567 m
Guany: 276 m
Distancia recorreguda: 16.000 m
Velocitat mitjana: 3,29 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,90 km/h

PREVIA A LA CAMINADA DE FEBRER DE SENDERISTES LES RODANES, (Serra, Sierro, vertex Rebalsadors, Mirador, Serra)


Lloc inici caminada: Davant Ajuntament, Serra, camp del Túria, País Valencià
Caminants: Miguel i Francesc
Data: 28-01-2016
Hora d’inici caminada: 07:47:19
Hora d’arribada: 14:15:22
Duració: 06:28:03
Alçada punt de sortida: 323 m
Alçada mínima assolida: 323 m
Alçada Màxima assolida: 797,5 m
Desnivell màxim: 474,5 m
Ascensió acumulada: 904 m
Descens acumulat: 900 m
Guany: 474,5 m
Distancia recorreguda: 16.800 m
Velocitat mitjana: 2,59 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,24 km/h
Creu del Sierro
Com a norma no puge les prèvies, en aquesta ocasió i com no vaig poder participar en l'oficial, faré una xicoteta excepció. Dimarts 26 em truca Porrina i em comenta de fer la prèvia a l'eixida de febrer, com no tinc cap compromís, diem en fer-la dijous, quedem al lloc habitual a les 7, puntuals com sempre ens trobem, pugem al cotxe i ens dirigim a trobar Serra, arribem, deixem el vehicle a l'aparcament que es troba davant de l'Ajuntament i donem inici a la caminada, quan passen dos minuts de tres quarts de huit.
creu i refugi del Sierro
Comencem caminat per la CV-330 en direcció a Torres Torres, fets un poquet més d'1,8 km, i en un pronunciat revolt, deixem la carretera i ens endinsem en el Barranc dels Tramussos passant pel bonic racó que crea la Font del Marianet. 1,2 km mes i deixem el barranc per iniciar la pujada al primer pic, el Sierro u Oronet, tot un seguit de revolts fan que la pronunciada pujada siga de millor fer, fets uns 2,5 km mes, arribem dalt del cim, ací ens prenen un curt descans mentre gaudim de les vistes i fem visita al refugi que es troba als peus de la famosa creu del Sierro.
Rebalsadors
 Iniciem la baixada ara per una senda estreta i amb forta pendent que ens porta altre colp al barranc, el creuem i donem inici a la pujada per la vessant de Rebalsadors, a resguard d'un antic corral restaurat parem a fer el mos, enllestit, continuem la pujada que en algun moment supera pendents del 20%. Lògicament Porrina arriba dalt el vèrtex més prompte que jo, arribe i després de recuperar-me un poquet ens fem unes fotos al vèrtex geodèsic. Ací ja portem fets 9,4 km en total, ara caminem pel Camí de Rebalsadors que creua l'altiplà i fets 1,8 km mes, arribem la Nevera de Rebalsadors.
Mirador de Mireia, al fons, monestir de Porta Coeli
Vist el lloc tornem al camí ara en direcció al Mirador de Mireia on arribem fet 1,0 km, més fotos i gaudir de les vistes i per una senda estreta, costeruda i amb molta pedra solta, iniciem una rapida davallada que ens porta a entrar a Serra pel carrer de La Pobleta, ara es tracta de creuar el poble fins a arribar a on deixat el vehicle no sense abans refrescar-nos un poquet per dintre. Arribem al cotxe donant per acabada la caminada fets un total de 16,8 km, pugem i ja ens dirigim envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps.
Mirador de Mireia
P.D. Les fotos son fetes amb el mòbil i l'objectiu  no era gaire net, resultat, a la vista esta.