Pàgines

dimarts, 27 d’octubre del 2015

DOMENYO VELL-LA PUENTE ALTA-CALLES-DOMENYO VELL (Domenyo, Els Serrans, País Valenciá)

Lloc inici caminada: Pont damunt el riuXelva a tocar de les restes de la Venta de Mariano
Caminants: Francesc
Data: 27-10-2015
Hora d’inici caminada: 07:42:37
Hora d’arribada: 13:42:02
Duració: 05:59:25
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 526 m
Desnivell màxim: 221 m
Ascensió acumulada: 466 m
Descens acumulat: 477 m
Guany: 217 m
Distancia recorreguda: 19.701 m
Velocitat mitjana: 3.3 km/h (sense descomptar parades).
Cascada de Domenyo
Quan el Maig del 2012 tornava de fer la Ruta de l'Aigua a Xelva, vaig albirar un espectacular salt d'aigua, parant el cotxe procedí a fer unes fotos el mes de prop que pogué, així fou com descobrí una pista que semblava resseguir el Túria, em digué que havia de tornar per a fer-la, amb el temps va anar quedant al fons del bagul de les rutes pendents. Fa uns dies el Josep Vicent Montesinos va penjar unes fotos al grup "Camins i Senders" del Facebook i en veure-les, vaig recuperar l'interés, tant és així que vaig decidir que hui la faria.
pont i assut al riu Xelva
Aquest matí isc de casa i vaig a trobar la CV-35, per aquesta em dirigisc a Calles, poc abans d'arribar a l'eixida que porta al poble agarre una pista que ix per l'esquerra de l'autovia i que fets uns dos quilometres, em deixa a tocar del pont que creua per damunt del riu Xelva uns metres amunt d'on aquest entrega les seues aigües al Túria. Aparque el vehicle i done inici a la caminada quan són pràcticament tres quarts de huit del matí, creue el pont i seguisc per la pista que m'apropa cada colp més al salt d'aigua.
riu Túria
El salt d'aigua conegut com La Cascada de Domenyo, és un salt no natural que prove de la central hidroelèctrica de Domenyo i que rep el líquid element de l'embassament de Benaixever. La pista s'encaixona amb unes parets a banda i banda d'altura considerable, en un de tants trams coneguts com a Canons del Túria, dos quilòmetres més i arribe al lloc on es troba un altre salt d'aigua produït pel desembassament, lamentablement hui no cau ni gota. La pista va en tot moment resseguint el Túria, canviant dos o tres colps de riba per passeres de formigó.
bosc de ribera vestit de tardor
Un quilòmetre més i arribe a un berenador amb taules i focs, al seu costat es troben dos ponts per creuar el riu, un de formigó per a tot ús i un altre de fusta només per a vianants, ací la Ruta Turística de la Puente Alta, pren el relleu a la de la Piedra Urbana que he seguit fins ara. Quan porte fets uns sis quilometres i mig, trobe una font al costat de la pista, malauradament semble que fa temps que no compleix la seua missió, uns metres més i trenque la monotonia de la pista per endinsar-me en desdibuixades sendes.
petita canalització d'aigua hui en desus
Després de passar per un tram de paret on semble es fan pràctiques d'iniciació a l'escalada i fets uns huit quilòmetres de caminada, arribe al berenador conegut com a Puente Alta. El nom li done un antic pont de pedra d'un ull que permetia salvar el Túria antigament, el conjunt permet gaudir d'un espai de gran bellesa malgrat algunes actuacions de canalització pel desguàs de la hidroelèctrica. Pense a aprofitar el lloc per a fer el mosset, però és massa aviat i decidisc seguir un poquet mes.
instal·lacions del berenador de Puente Alta amb refugi annex
Cercant informació de la ruta, he llegit que a partir d'ací comença un tram tot per carretera asfaltada, la CV-3980, encara que pràcticament sense trànsit fins a arribar a Calles i que molta gent ho evita tornant pel mateix lloc fins al punt d'inici, a pesar d'això, decidisc seguir endavant. Ara el camí inicia una no massa exigent encara que llarga pujada, als pocs metres em desvie a l'esquerra per arribar-me a l'entrada del campament/alberg de La Puente Alta, vist el lloc torne enrere disposat a iniciar la pujada.
Puente Alta
Si una cosa bona té aquest tram de carretera és que a mesura que vas guanyant alçada, pots gaudir d'unes esplèndides vistes sobre el canó del Túria per on he caminat fa uns moments. Després de tres quilòmetres i mig de costera ininterrompuda, arribe dalt de l'Alto, punt més alt de la caminada, ací les vistes canvien per complet, ja que podem albirar tot el pla de Calles amb els seus cultius de secà, especialment vinyes i oliveres. Després d'atansar-me per visitar El Corral de l'Alto, decidisc que el lloc és immillorable per a fer el mos del matí.
canons del Túria vistos des de la carretera
Fet el mos i recuperat de la pujada, reinicie la caminada, als pocs metres i després d'un revol, trobe un altre mirador on en cas d'anar en cotxe, pots aparcar per gaudir de les vistes. Un quilòmetre més endavant deixe l'asfalt per agarrar una drecera que m'estalvia uns quants metres, isc altre colp a la carretera i seguisc en direcció a Calles. Passe per davant d'unes oliveres mil·lenàries, més endavant per plantacions de vinya de les Bodegues Vegamar, deixe arrere un alberg municipal i ja m'endinse pels carrers del poble fins a eixir a la zona de lleure a tocar del riu Xelva.
olivera mil·lenària
Gire a dreta i vaig resseguint el riu Xelva aigües avall per la carretera "turística" CV-3970 i algun tram per senda, fets uns tres quilometres, arribe al punt d'on ix la pista que puja dalt el Castell de Domenyo, tenia previst desviar-me per arribar-me dalt, tant de tram d'asfalt m'ha castigat i crec que m'està eixint una ampolla, així que decidisc seguir endavant i arribar al cotxe. Sempre resseguit el riu la pista passa a tocar un assut i una zona de pícnic A la fi i quan porte als peus quasi vint quilòmetres, arribe on he deixat el vehicle aquest matí.
font en un dels carrers de Calles
Puge al cotxe i per on he arribat a primera hora, arribe al desviament al castell, la pista es troba en molt mal estat però a poquet es pot arribar dalt perfectament, arribe i deixe el vehicle en una esplanada. A peu puge per una senda estreta i aèria que ha perdut nona part de la barana de fusta que la protegia, done un tomb pel recinte del qual tot just queda en peus algunes parets, des d'ací dalt s'atalaia l'antic cementeri, la central hidroelèctrica i l'aiguabarreig del riu Xelva amb el Túria, vist el lloc i gaudit de les vistes, torne a baixar a trobar el vehicle.
restes del castell de Domenyo
El castell de Domenyo està situat a la part alta d'un turó al costat del lloc on es trobava l'antiga població de Domenyo (abandonada als anys 60 per a la construcció del pantà de Loriguilla); des de dalt, es té una ampla panoràmica de les rambles del riu Túria i del seu afluent, el riu Xelva. El seu recinte, que s'adapta perfectament a la topografia del terreny en el qual es troba, és lleugerament allargat i rectangular. Es pot considerar que el castell és d'origen musulmà, controlava des de la seua estratègica situació, el trànsit des de València a les poblacions de la Serrania . El castell va ser abandonat després de la Reconquesta, i va ser rehabilitat en 1839 durant la Primera Guerra Carlista pel general isabelí Aspiroz. Actualment es troba en estat ruïnós.
restes del castell de Domenyo
Ara ja es tracta de pujar al cotxe i anar a trobar la CV-35, mentre torne a Vilamarxant vaig recordant tot el vist i gaudit i pense que he tingut la sort de fer la caminada en el moment oportú per copsar els colors de la tardor, la caminada fins a la Puente Alta ja val la pena per si sola, però el plus que l'atorguen els canvis en els colors de les fulles, la fan altament recomanable. No sóc partidari en el possible de tornar pel mateix camí, però crec que aquesta ruta és de les que milloren si es fa d'aquesta manera.

dimecres, 21 d’octubre del 2015

PUJADA A SANT MIQUEL DE LES FORMIGUES (Sant Hilari Sacalm, La Selva, Girona, Catalunya)

Lloc inici caminada: Pista Forestal de Subira
Caminants:Joaquina, Salva i Francesc
Data: 20-10-2015
Hora d’inici caminada:08:27:27
Hora d’arribada: 13:26:08
Duració: 04:58:41
Alçada punt de sortida:889 m
Alçada mínima assolida: 760 m
Alçada Màxima assolida: 1202 m
Desnivell màxim: 462 m
Ascensió acumulada: 589 m
Descens acumulat: 547 m
Guany:289 m
Distancia recorreguda: 11.023 m
Velocitat mitjana:2.1 km/h (sense descomptar parades).
Creu de les Guilleries, Sant Miquel de les Formigues
Per qüestions familiars, aquest dilluns havíem de pujar a Barcelona i tornar dimecres, trucada al Salva i ràpidament quedem en fer una escapada dimarts, queda encarregat de triar el lloc, només li demane que a ser possible, pugues gaudir dels colors de la tardor. Dimarts a dos quarts de huit ens trobem a Hostalets de Balenyà, la Joaquina, el Salva i jo, pugem al seu cotxe i posem rumb envers Sant Hilari Sacalm. Pel camí em comenta que ha triat una ruta que transcorre entremig de boscos de caducifolis com els castanyers, roures i faigs entre altres i que puja fins al cim de Sant Miquel de Solterra també conegut com a Sant Miquel de les Formigues.
entre castanyers
Arribats a Sant Hilari Sacalm, anem a trobar la zona de lleure de Cal Sastre, ara ens endinsem en una ben arranjada i ampla pista de terra, la Pista Forestal del Subira. Fets uns dos quilometres, aparquem al costat d'un pal amb banderoles informatives i d'on ix un sender pel qual transcorre el GR-93. Quan manquen tres minuts per dos quarts de nou donem inici a la caminada seguint les marques del PR. Només iniciar la marxa ja trobe indicis que la ruta, omplira les meues expectatives, encara que uns quants dies més, permeteren un major ventall cromàtic.
catifa de fulles, castanyer, roure, arç.............
Fets uns sis-cents metres salvem el Torrent de la Font del Gavatx per un mig afonat pont de fusta, en aquest primer tram, caminem pel mig d'un atapit bosc de castanyers que han deixat caure bona part del seu vestit i ens obsequien amb una tova catifa de fulles. L'olor que desprenen és un regal per a l'olfacte i els colors, per a la vista, uns trams per pista i altres per bonics corriols seguim camí, cinc-cents metres més i arribem a les Fontiques de Can Pla que com totes les fonts que trobarem, deixa anar un petit fil d'aigua fresca i cristallina.
tot preparat per a la campanya de nadal
Mig quilòmetre més i som davant de Can Pla, amb tot de bancals plens d'avets de vàries mides i alguns ja preparats per a la pròxima campanya nadalenca. Continuem el nostre camí gaudint de la bellesa del lloc i de la pau i tranquil·litat que es respira, deixat endarrere el Coll de Llevanyes el pendent comença a ser més pronunciada i anem observant els canvis del paisatge a mesura que van canviant els arbres que ens envolten, els castanyers deixen pas als roures, aquests als faigs i tots plegats ens obsequien amb una meravellosa simfonia de colors.
Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. (Raimon)
Quan portem un poc més de quatre quilòmetres, arribem a la font Sa Guarda, aquesta és potser la que deixa caure el fil d'aigua més minso de totes les que trobarem hui, un quilòmetre més i un darrer esforç i arribem dalt del cim de Sant Miquel de Solterra més conegut com a Puig de Sant Miquel de les Formigues. Al seu cim es baste el Castell de Solterra ja esmenat al segle X, i que resta sota domini del comte de Barcelona.
Creu de les Guilleries o Sant Miquel de les Formigues
Només en resten la base d'una torre circular i algun petit tram de allò que fou la capella de sant Miquel annexe al castell que sembla resta en peu fins a principis del segle XX. Això no obstant, la construcció que crida més l'atenció és la Creu de les Guilleries o de Sant Miquel, col·locada l’any 1957 sobre les restes de la torre del castell de Solterra. És una gran creu de ferro forjat amb tres formigues també de ferro a la base, que fan referència al fenomen de les formigues alades que envaeixen aquest indret a la tardor.
peu de la creu amb les formigues
 Teníem pensat fer el mosset en arribar dalt, ens trobem que bufa un aire fresc que fa que em pose el tallavent mentre gaudim del lloc i les poques vistes que el cel de plom ens permet, vist el lloc descendim uns pocs metres i arrecerats del vent, procedim a fer el mosset de mig matí. Alleugerat el pes de les motxilles continuem la caminada per un sender en forta baixada apaivagada per les llaçades que va fent. Arribem davant de les restes d'El Borrell, un gran mas que el pas del temps ha anat degradant.
El Borrell
Ara el pendent s'apaivaga i caminar es fa més dolç, quan portem fets un poquet mes de nou quilometres, endevinem des de l'alt de la pista i encaixonada dins el torrent la Font de La Formiga, iniciem la davallada a trobar-la però abans ens desviem a l'esquerra per arribar-nos al Gorg del Torrent de la Font del Gabatx. És un petit gorg amb el seu salt d'aigua, petit però encisador, vist el lloc desfem els últims metres i ara si ens apropem a la Font de la Formiga, un bucòlic i bonic racó, aprofitem una taula i uns seients de pedra i piquem uns fruits secs i fem uns glops d'aigua.
Gorg del Torrent de la Font del Gabatx
Pugem a la pista i continuem caminant, en un quilòmetre i mig, arribem a la Font del Gabatx que ens obsequia amb un bon rajolí, docents metres més i ens ix al pas la Font del Vern, hui hem passat per unes poques fonts, Sant Hilari és conegut com el poble de les 100 fonts. Ara ja només ens queda que fer el pocs metres que ens resten per arribar on hem deixat el vehicle, arribats ens pugem i desfem el camí que hem fet aquest matí en un revol de la pista parem per treure el cap a la Fossa de la Minyona i llegir la seua llegenda.
llegenda de la Fossa de la Minyona
Arribem a la zona de lleure de Cal Sastre i fem parada per omplir una garrafa d'aigua a la font que porta el seu nom, ens arribem al poble i ens obsequiem amb un ben merescut menjar. Descansats i alimentats donem un tomb pel poble, agafem el cotxe i per la GI-542 ens apropem a visitar el Pou de Glaç de la Font Picant, no sabem on ens portara la carretera, però decidim seguir endavant. El paisatge no té res a envejar al que hem fet caminat, anem resseguint la Riera d'Osor, arribem al pintoresc poble i parem a fer unes fotos.
Pou de glaç de la Font Picant
Ara ja toca posar rumb envers Hostalets de Balenyà, arribem, ens acomiadem i jo en dirigisc a Martorelles. Ha estat un dia ben aprofitat, en bona companyia i gaudint d'uns paisatges de gran bellesa i d'una natura en tot la seua esplendor.

diumenge, 18 d’octubre del 2015

TOSSALS DE LLIRIA, COVA DEL CAVALL I POBLAT IBERIC D'EDETA. (Llíria, Camp del Túria)

Lloc inici caminada:Camí de l'Estació, Llíria, Camp del Túria
Caminants:35 expedicionaris
Data: 18-10-2015
Hora d’inici caminada: 08:05:03
Hora d’arribada: 12:49:08
Duració: 04:44:05
Alçada punt de sortida: 150 m
Alçada mínima assolida: 150 m
Alçada Màxima assolida: 294 m
Desnivell màxim: 144 m
Ascensió acumulada: 317 m
Descens acumulat:318 m
Guany:144 m
Distancia recorreguda: 9.163 m
Velocitat mitjana:1.9 km/h (sense descomptar parades).
tots a punt per caminar, al fons, Monestir de sant Miquel
Altre colp toca caminada de Senderistes Les Rodanes, hui teníem programat fer la ruta dels tres Tossals de Llíria que es va haver de suspendre fa uns mesos, ja havíem fet la prèvia, però dissabte passat em truca Porrina i diu de tornar-hi per mirar d'introduir alguna modificació tant per visitar la Cova del Cavall, com a causa del fet que per visitar el poblat ibèric se ha d'anar a recollir la clau a Turisme de Llíria i no obren fins a les 10 a.m. Així ho vàrem fer, anàrem Porrina, Santos i jo, a la fi queda una ruta prou interessant i que recull historia, patrimoni i natura.
costera amunt per entrar en calor
A l'hora prevista ens trobem a l'esplanada de davant del llavador, hui ens tornen visita alguns membres del C.S.C. de Xiva, ens distribuïm en els vehicles i ens disposem a fer els poquets quilòmetres que ens separen de Llíria, arribem i deixem els cotxes al Camí de l'Estació davant del restaurant Segle XXI, fotos de rigor i iniciem la caminada, deixem a la nostra dreta un conjunt d'edificis de color blanc i ens endinsem en una senda de terra que ens porta a eixir al carrer del Pic i a passar per tot un conjunt de cases periurbanes amb alguna gallina que altre corretejant.
dalt el Puntalet
Ací te'l seu inici la Costa Revessa, camí empedrat que supose seria l'antic camí que portaria al santuari i al poblat ibèric. Quan ja som pràcticament dalt i a tocar del monestir, girem a la dreta i per senda pedregosa ens apropem fins al Puntalet. Eixe és un puntal on a part d'unes poc estètiques antenes, es troba una creu de metall i al seu costat el que semblen els fonaments d'un edifici circular. Ací, se  trobaren restes de l'edat del bronze i d'una necròpolis ibèrica, més tard, a l'edat mitjana, es va aixecar una torre de vigilància de la qual es conservaren restes fins a la primera meitat del segle XX.
Tossal de santa Barbara, pròxim destí
En acabar la guerra es van desmantellar les restes per aixecar un monument "a los caidos". A finals dels 70 o principis dels 80 es va afonar el monument i en el seu lloc es va alçar la creu que podem contemplar ara. Vist el lloc, tornem sobre les nostres passes i ens arribem fins al revolt que fa el carrer de sant Miquel poc abans d'arribar a la seua fi, del mateix revolt ix una senda que en poquets metres ens porta a passar per les restes de la Torreta Vella, altre edifici de planta circular de la qual no queda res en peus.
restes de la Torreta Vella
Arribem a l'asfalt del Camí dels Olivarets, per on fem uns poquets metres, ara ens toca altre colp pujar per una estreta i costeruda senda, encara que no massa llarga, que ens porta dalt del tossal on es troben les restes de l'Ermita de Santa Barbara. Ermita renaixentista que construïda el 1620 pels pares franciscans, va ser destruïda durant els anys de la Guerra Civil (1936 -1939). En una esplanada que es troba davant de allò que havia estat la porta de l'ermita es troba l'ultima estació d'un calvari originari del segle XIX i que ressegueix les ziga-zagues que va fent la pista.
lo que queda en peu de la façana de l'ermita de santa Barbara
El tossal, encara que més baix que el de Sant Miquel, és també un magnifique mirador des d'on s'abasta Llíria i els seus contorns. Ara, ens toca tornar a baixar per una senda que ix de la part posterior de les restes, passem a tocar d'una pirotècnia i tornem a eixir al Camí dels Olivarets, creuem la pista i ens endinsem en una senda que en principi és ampla i quasi sense pendent i que a poquet es va fent més estreta i més costera.
al fons, el nostre pròxim destí, Tossal Las Buitreras
Quan portem fets uns cinc quilometres, arribem dalt del tossal de Buitreras o Buitrera, que amb els seus 294 m. és el punt més alt del recorregut, ací es troba un vèrtex geodèsic i podem gaudir d'una panoràmica de 360°. Aquest és el lloc escollit per a fer el mosset, com sempre, comencen a eixir de les motxilles que si olives, botelles de vi, galetes, xocolata, café, rom cremat i fins i tot, un pastis sencer. Porrina ens abandona i costera avall, encara a trobar els carrers de la urbanització La Buitrera on ha quedat amb Carme que ha anat a recollir la clau del poblat ibèric a Turisme de Llíria. Amb la clau al seu poder torna a pujar com si fóra un runner en plena carrera.
vèrtex geodèsic de Las Buitreras, preparant el mosset
Lliures les motxilles de part del pes i descansats tots, donem inici a la tornada desfent el ultim quilometre i mig, ara deixem la senda i agarrem un senderol que mes que veure, endevinem, com millor podem, anem de baixada fins a eixir altre colp al Camí dels Olivarets que creuem i agarrem una costeruda pista que puja a trobar el Puntal de la Cova del Cavall. Arribats dalt, descendim uns metres a trobar la cova que es troba sota un esperó rocós, vist el lloc tornem cap a dalt i per la carena marxem en direcció al poblat Ibèric.
accés a la Cova el Cavall, taponat pel grup
Després d'un tram on hem d'anar sortejant gran quantitat de cactus que semblen molest per la nostra intromissió, arribem a la porta del poblat, Porrina fica la clau que tanta suor li ha costat i se'ns obren les portes del passat i retrocedim uns dos mil cinc-cents anys, ara toca passejar pels carrers de l'antiga Arse o Edetà ibèrica.
vista de Llíria des del poblat ibèric
El poblat ibèric ocupa la part alta i el vessant del turó. Sembla que fou el nucli urbà més important dels edetans. Fou destruït el 215 aC per Sertori, que fundà Laurum més avall, on es troba l'actual Llíria. L'any 1934 s'hi iniciaren excavacions,  que han donat materials ibèrics molt importants (ara al Museu de Prehistòria de València), especialment ceràmica pintada, de l'estil narratiu dit d'Oliva-Llíria, sovint amb inscripcions. Sembla que el poblat ja existia al s. VI aC, encara que gairebé tots els materials recuperats pertanyen a la segona fase ibèrica (s. III-I aC). A l'edat mitjana hom hi edificà el monestir de Sant Miquel de Llíria.
passejant pels carrers del poblat
Vist el lloc, seguim senda amunt i arribem dalt del tossal, per una escalinata arribem a un bonic pati on es troba l'entrada a la capella del monestir, al seu costat es troba una xicoteta botiga que prenem per assalt literalment per comprar begudes fresques, apagada la set, visitem la capella i recavem informació. El monestir és, encara avui en dia centre de pelegrinatge. Va ser fundat l'any 1319 pel rei Jaume II com a residència de beates dedicades a l'oració. La construcció inicial del monestir és del segle XIV. A partir del segle XVIII, en l'època de Carles IV, serà habitat per monges de clausura. L'església, d'estil neoclàssic, és d'una sola nau decorada amb pintures que representen la llegenda de Sant Miquel.
interior de la capella del monestir
Ara, només ens toca desfer el camí que aquest matí ens ha portat fins ací, això si, d'una forma molt més distesa i mentre anem comentant com a estat la caminada, arribem als vehicles i després d'acomiadar-nos, pugem cada un en el vehicle on ha vingut, Porrina, Jose Miguel i jo, ens arribem a la Plaça Major on retornem la clau a l'oficina de turisme i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on posem punt final a una altra caminada que ens ha portat a descobrir nous llocs sempre en un ambient de franca camaraderia i amb molt bon humor.

diumenge, 11 d’octubre del 2015

VISITANT LES RODANES (Vilamarxant, Camp del Túria)

Lloc inici caminada:urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 11-10-2015
Hora d’inici caminada:07:15:16
Hora d’arribada: 10:53:19
Duració:03:38:03
Alçada punt de sortida: 95 m
Alçada mínima assolida: 95 m
Alçada Màxima assolida: 351 m
Desnivell màxim: 256 m
Ascensió acumulada: 278 m
Descens acumulat:318 m
Guany: 256 m
Distancia recorreguda: 13.813 m
Velocitat mitjana:3.8 km/h (sense descomptar parades).

caminant amb les primeres llums del dia
Feia uns dies que per una cosa o altre, no eixia a caminar ni que fora per alguna de les meues particulars "rutes del colesterol" ahir a la nit ho deixe tot preparat i me'n vaig al llit amb la ferma decisió de llevar-me hui aviat i fer una petita volta. Em lleve i mentre em vaig vestint, pense en on anar, a la fi decidisc fer un tomb per Les Rodanes i pujar dalt la Rodana Gran, ja que el tema de les pujades el tinc molt descuidat últimament.
La Rodana Gran vista des del Camí del Massis
Isc de casa encara en plena foscor i vaig a trobar el Camí de les Plantades, fets els 2,5 interminables quilòmetres de pista asfaltada entre masets i camps de cítrics, arribe al Camí de Bassa Barreta on té l'inici la pista de terra, avance per la pista tranquil·lament mentre veig com es lleva el dia. Quan porte un poquet més de 4 quilòmetres, deixe la pista i agarre la Senda de la Bassa per on comence la pujada que em portara dalt de la Rodana Gran.
Rodana Gran, vèrtex geodèsic
Quan estic arribant dalt de La Rodana, trobe a uns quants del club que venen en sentit contrari, ens saludem i cada qui segueix el seu camí. Arribe dalt, intente fer-me un selfi amb el mòbil però no ho aconseguisc, després de contemplar una estona les vistes de les quals des d'ací es pot gaudir, toca iniciar la baixada, tenia previst baixar fins a les cadenes i pujar a la Lloma del Llentiscle, però pujant he vist que han posat unes cintes per barrar el pas per a la rehabilitació de la zona.
Vilamarxant vist des de La Rodana Gran, al fons La calderona
Canvi de plans i decidisc baixar pel tallafoc, nom que donem a una costeruda i pedregosa senda per on transcorre el PR. faig aquest tram amb molta cura d'on pose els peus i arribat baix trobe que també has posat cintes barrant el pas a les sendes que ixen del PR. Seguisc per aquest en sentit a Bassa Barreta fins a eixir on he deixat el Camí de Bassa Barreta, seguisc per la pista fins a arribar a la bassa, ací sota el pi de Bassa Barreta, menge unes galetes que portava i després d'un glop d'aigua, torne sobre les meues passes.

Trinxeres dreta i part superior del búnquer, esquerra
Desfaig part del camí que he portat fins a arribar a la bifurcació d'on ix la pista que porta a les trinxeres i al búnquer, quan porte fets uns 10,5 quilometres, deixe la pista i agafe una senda que em porta directament al búnquer i a l'inici d'aquest tram de les trinxeres. Vaig resseguint les trinxeres fins que la senda es troba amb el Camí de La Ferradura, la senda segueix a trobar El Clau, però jo agafe la pista asfaltada i done inici altre colp al monòton caminar per asfalt entre masets i cítrics fins a arribar a casa.


diumenge, 4 d’octubre del 2015

CAMINADA PER LA SERRA DE CHIVA AMB EL CLUB DE MONTAÑA DE SIERRA DE CHIVA (Chiva, La Foia de Buyol)

Lloc inici caminada:Camino Fuente de la Umbría, Chiva, La Foia de Bunyol
Caminants: 28  senderistes 
Data: 04-10-2015
Hora d’inici caminada: 08:38:38
Hora d’arribada: 12:13:58
Duració:03:35:20
Alçada punt de sortida: 498 m
Alçada mínima assolida: 412 m
Alçada Màxima assolida: 776 m
Desnivell màxim: 363 m
Ascensió acumulada: 417 m
Descens acumulat:408 m
Guany: 276 m
Distancia recorreguda: 9.317 m
Velocitat mitjana:2.6 km/h (sense descomptar parades).
el grup a punt de iniciar la caminada
Hui la secció de senderisme del Club Sierra de Chiva feia una de les seues caminades per la serra, dintre dels ja habituals intercanvis entre els dos clubs, ens havien convidat a participar-hi. Tant és així que a dos quarts de huit ens trobem davant del local de la Policia Municipal en Porrina, Miguel Llopis, Jose Peris i jo, pugem al cotxe del Jose i posem rumb envers Chiva on arribem quan encara falten uns quants minuts per a les huit, hora prevista per a eixir, el lloc de trobada és davant de l'estació de la Renfe.
Senda La Campana
A poquet va arribant la gent, salutacions i tràmits burocràtics acomplerts, pugem altre colp als vehicles i tots en fila ens dirigim cap a Fuente Umbría, poc abans d'arribar-hi deixem els vehicles en un entrant de la pista i després de les preceptives fotos de rigor, donem inici a la caminada. Primer fem un poquet més d'un quilòmetre per pista de terra sense pràcticament desnivell. Ací ens desviem per la senda La Campana, que sense avisar, amb traïdoria, inicia una pronunciada pendent. En poquet més de dos quilómetres, salvem un desnivell positiu de quasi 300 m.
Serra de Chiva
El grup s'allarga, ja que no tots podem assolir el mateix ritme, de tant en tant aprofitem les parades i gaudim de les vistes que paguen la pena l'esforç, després dels dos interminables quilòmetres, eixim al Camino de la Nevera per on fem uns poquets metres fins que creuant una cadena i al resguard d'una xicoteta construcció, aprofitem per a fer el mosset. A tocar de l'edifici es troba un arboç ben carregat de fruits dels quals no ens podem estar de degustar-ne uns quants.
es l'hora del mosset
Acabat el mos, reiniciem la marxa desfent uns poquets metres pel Camino de la Nevera que deixem per una no gaire visible senda que ix per la nostra esquerra, aquesta és coneguda com a Senda Bojet, ara ens toca desfer tot el desnivell que hem salvat de pujada i un poquet mes de propina, quan portem fets uns 6,5 km. Arribem al Barranco Grande punt més baix de la caminada, no sense haver deixat a l'esquerra el Pino Mojete, arbre aquest de dimensions més que considerables i al que s'adjudiquen uns quants centenars d'anys.
Senda Bojet
Eixim al Camino del Barranco Viñas per on transitem uns quants metres i alguns, aprofiten per a collir raïm que ha quedat després de la verema. Ara ens desviem pel Camino del Corral Cuñat fins que arribem davant del Pozico Cuñat, ací ens endinsem per una bonica, encara que empinada senda que fent siga sagues va a eixir a tocar d'una edificació feta de pedres i amb taules i bancs amb una petita capelleta que supose que és el Corral de Cuñat restaurat.
Pocico Cuñat
Ara ja només ens queda que fer un poquet mes de mig quilòmetre pel Camino de Fuente Umbría per arribar a on hem deixat els vehicles, després d'uns moments de distesa conversa, ens acomiadem i pujant als vehicles ens dirigim a Chiva primer i nosaltres seguim envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Per a mi ha estat una ruta amb una primera part que m'ha fet patir un poquet però vista després d'un reparador descans, ha valgut la pena l'esforç.