dilluns, 14 abril de 2014

CAN CUC- SANT SALVADOR DE TERRADES-EL SUI-CASTANYER DE CAN CUC-CAN CUC

Lloc inici caminada: Hotel restaurant Can Cuc, Cànoves i Samalús, Vallés Oriental
Caminants:  Jose Maria, Pepi, Maria Clara, Salvador, Julio, Joan i Francesc
Data: 12-04-2014
Hora d’inici caminada: 08:53:
Hora d’arribada: 14:55:
 Duració: 06:01
Temps en moviment: 03:24
Temps parat: 02:37
Alçada punt de sortida: 744 m
Alçada mínima assolida: 739 m
Alçada Màxima assolida: 1324 m
Desnivell màxim: 585 m
Ascensió acumulada: 878 m
Descens acumulat: 817 m
Guany: 579 m
Distancia recorreguda: 13.18 Km
Velocitat mitjana: 2.2 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3,86 Km/h.
Dalt el Sui
La d'avui, en principi era una caminada un xic diferent, la gent de "Caminant pel Ripollès" havien contactat amb el Jose Maria Baro per tal que prepares una caminada  pel seu programa de televisió, després de varies converses per anar polint el tema, havien quedat en fer un tomb per la part mes meridional del Parc Natural  del Montseny i dintre el terme de Cànoves i Samalús, aquesta zona del parc es potser menys coneguda però no per aixo menys digna de visitar. Hui a les set em trobo a Can Carranca amb la gent de Martorelles, agafem el vehicle del Joan i ens dirigim envers Cànoves on hem quedat amb la resta de la gent.
Plaça Major de Cànoves
Arribem i ja trobem al Jose Maria i a la Mª Clara, al poc arriben els de Caminant pel Ripollès, un cop fetes les presentacions ens dirigim a visitar l'Església Parroquial de Sant Muç  gracies a les gestions del Jose Maria podem visitar el seu interior i pendre unes imatges del mateix.
façana de l'Església de Sant Muç, Cànoves
El terme de Cànoves es troba citat per primera vegada en el Cartulari de Sant Cugat, els anys 1002 i 1007; i les primeres vegades que s'esmenta la parròquia es troben en el llibre de visites pastorals dels anys 1303 i 1307. El temple té una sola nau. Les voltes són de pedra vista, de palets. La façana és de carreu petit i té un portal rodó i un ull de bou. A migjorn hi ha una finestra quadrada amb la data de 1643, a l'absis i la paret nord hi ha diverses espitlleres sobreposades. Al damunt de la façana hi ha un comunidor. El campanar és quadrat, acabat amb merlets, amb quatre finestres de mig punt per a les campanes. La portada té dos arcs de mig punt, un sobre l'altre. El cor és molt senzill i fou construït l'any 1880, per renovar-ne un que n'hi havia de fusta. Les primeres visites pastorals ja parlen que hi havia l'altar major, el de Sant Muç, i el de Santa Maria, l'any 1379
Can Cuc de Muntanya
 Visitada l'església, pugem als vehicles i ens dirigim a trobar Can Cuc de Muntanya, aquest es un mas de grans dimensions que ha estat reconvertit amb molt bon gust en hotel i restaurant de muntanya, aquí fem la segona parada per a gravar un segon tall de veu, vist el lloc reiniciem la caminada dirigit-nos a trobar la ermita de Sant Salvador de Terrades. En arribant a la Font de la Muixera el realitzador rep una trucada que l'avisa de quelcom que fa que tot l'equip tingui que deixar la caminada i tornar cap a casa, nosaltres seguim i en pocs metres arribem  a Sant salvador de Terrades. Estava previst poder visitar també el seu interior però un malentés fa que no sigui possible.

ermita de sant salvador de Terrades
Aquesta ermita es troba emplaçada en plena muntanya al nord del terme municipal, a una altitud de 740m. La ermita d'estil neogòtic es va construir el 1930 segons el projecte de Josep M. Pericas, en el mateix lloc on s'alçava l'antiga ermita.
Aquesta, ja es documentada al s. XIII, fou fundada possiblement pels senyors del Castell de Cànoves. L'actual edifici és d’una sola nau, amb creuer i absis pentagonal. La façana, emmarcada per pilastres que acaben en arquets cecs, té en el centre un gran arc apuntat, la porta adintellada i tres finestres també apuntades. En el capcer hi ha un gran arc parabòlic rematat per una creu de pedra. A la dreta, damunt el creuer, s'alça el campanar d'espadanya amb tres obertures d'arc de mig punt.
Collet dels Pous d'en Bessa
 Seguint l'itinerari preparat pel Jose Maria ens endinsem en un bonic corriol, a partir d'ací i fins arribar dalt del cim del Sui,  el camí serà  de pujada per salvar els prop de 600 m. de desnivell que tenim pel davant, el corriol ix al Coll Tasco i a una pista que semble carenejar per la Serra de Palestrins, ara ens toca caminar per ample pista una bona estona, passem pel Coll de Palestrins, quant portem uns quatre quilometres i mig ens incorporem al Camí dels Pous d'en Bessa, just on comença el tram de marrades que agafarem a la tornada. Uns pocs metres mes i arribem al Collet dels Pous d'en Bessa, ací fem la preceptiva aturada per el mos del mati mentre gaudim de les vistes malgrat la boirina.

Pou de Glaç d'en Cuc
Un cop acabat el mos, toca seguir caminat, la propera fita, es pujar dalt el cim del Sui, aquest, amb els seus 1318 metres no es pot comparar amb el Turo de l'Home o amb el Matagalls, no obstant, es un lloc amb unes vistes privilegiades, el cim es troba dins el serrat Llarg, contrafort que uneix el Pla de la Calma amb el Turó de Samont, en el camí de pujada passem a tocar del Turó del Pi Novell on ens parem a visitar les restes del Pou de Glaç d'en Cuc. Deixem enrere el Turó d'en Cuc i el Coll del Roure Gros i quant portem fets uns sis quilometres i mig, arribem dalt del cim del Sui.
arribant dalt el Sui
Després d'una estona de gaudir del lloc i les seues vistes, donem inici a la davallada desfent el camí que hem portat, arribem al Collet dels Pous d'en Bessa i ja agafem el Camí dels Pous d'en Bessa, arribem a la cruïlla on te l'inici de les marrades i que hem descartat abans, anem fent marrades mentres anem perden alçada, arribats a l'encreuament amb la pista que duu fins a la Casa del Bosc i al Castanyer de can Cuc, ens desviem i arribem al castanyer. El Castanyer d'en Cuc (780 m). esta considerat arbre monumental des de l'any 1989, aquest castanyer de 11,7 metres de perímetre, és l'exemplar més gruixut de Catalunya. Té el tronc buit formant una cavitat amb dues entrades.  Durant un temps,  va estar la vivenda d'un carboner.
Castanyer Gros d'en Cuc
Vist el castanyer reiniciem la caminada anat a trobar Can Cuc de Muntanya on hem començat la caminada aquest mati, com ja feia estona que avisava, ens cau a sobre un xàfec que fa que ens tinguem que posar la roba d'aigua, arribem a l'hotel i ens prenem unes fresques cerveses gentilesa de la direcció de l'hotel, després d'una estona d'agradable conversa  mentre s'eixuga una mica la roba, donem per acabat aquest mati  en el que hem gaudit de natura bona companyia com no podia estar d'altre manera. Agafem el vehicles i després dels comiats, posem rumb envers Martorelles on arribem sense cap contratemps.


diumenge, 6 abril de 2014

II MARXA SENDERISTA SOLIDARIA, VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 150 senderistes
Data: 06-04-2014
Hora d’inici caminada: 08:39:
Hora d’arribada: 13:21:
 Duració: 04:44
Temps en moviment: 03:20
Temps parat: 01:24
Alçada punt de sortida: 112 m
Alçada mínima assolida: 101 m
Alçada Màxima assolida: 345 m
Desnivell màxim: 233 m
Ascensió acumulada: 609 m
Descens acumulat: -609 m
Guany: 230 m
Distancia recorreguda: 17.94 Km
Velocitat mitjana: 3.6 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 5,07 Km/h.

Caritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes Les Rodanes en la preparació i realització, i  de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la I Marxa Senderista Solidaria. Aixi començava ara fa onze mesos la meua crònica de la I Marxa Senderista Solidaria i aixi començo la de la segona. Aquest mati poc abans de les huit, arribe a l'Avinguda, faig la aportació solidaria i vaig xerrant amb els coneguts, quan passen uns deu minuts de dos quarts de nou donem inici a la caminada. Anem a trobar el Barranc de teulada que creuem per la passera de ferro, passem pel davant del poliesportiu i ja deixant l'asfalt ens endinsem en el sender del Cavallo dels Forners.
recollint els dorsals i entregant la col·laboració
Per senda de bon fer i millors vistes anem a eixir a la CV-50, sense creuar-la agarrem el Camí del Racó de Zamora fins arribar a l'encreuament amb el PR-175 o Sender de les Rodanes, arribem dalt La Rodana Gran on fem una parada per reagrupar-nos i recuperar un poquet l'ale, iniciem el descens per la Pista del Massis fins arribar a la senyal de la senda de Bassa Barreta, per on continuem fins eixir al Camí de Bassa Barreta, arribats a la bassa trobem la furgoneta amb aigua per a beure, ací es previst fer el mos cosa que fem de bon grat mentre aprofitem per ferla petar.
abans de separar-se els dos recorreguts
Acabat el mos i descansats reiniciem la marxa, ací es separen el recorregut curt i el llarg, el curt se'n va a trobar la Senda dels Quartelets i nosaltres anem a trobar la Pista del Massis que agarrem en direcció al Camí de Porxinos, arribats a l'Aljub del Caçadors  altre colp trobem les marques del PR-175, girem cap a l'esquerra i sempre seguint el Pr arribem dalt de la Rodana del Pic, després de gaudir de les vistes donem inici a la baixada, agarrem la senda que porta a La Ferradura i a la variant del Pr de les Trinxeres, arribem al bunker on vaig estar diumenge passat fent les fotos de la cursa, d'ací ja eixim a la pista que ve de La Ferradura, anem a trobar el Camí de Bassa Barreta per on caminen fins a trobar la Senda dels Quartelets i altre colp la furgoneta amb aigua.
fent la picaeta
Ara ja seguint la bonica senda una bona estona fins que eixim al Camí Dels Algepsars, passem pel davant del cementeri i un colp som davant del Poliesportiu ja es tracta de desfer el camí que hem fet a primera hora, arribem a l'Avinguda on ens tenen preparada una taula amb aigua i tota classe de picaetes tant dolces com salades. Després de picar alguna cosa i de comentar com a anant la caminada i quant em decidisc a trucar a la dona per que vinga a arreplegar-me, veig que arriba, me acomiado i cap a casa. A estat un mati en contacte amb la Natura, ben acompanyat i per a arrodonir-ho, col·laborant en una bona causa, que mes es pot demanar.


diumenge, 30 març de 2014

CURSA DE MUNTANYA TRAIL TRES PICS, Vilamarxant

cartell de la cursa
Per hui estava prevista la cursa de Muntanya Tres Pics organitzada pel Club Atletisme Vilamarxant del que en soc soci, des de l'organització em varen demanar si podia col·laborar amb ells fent de reporter gràfic, lògicament vaig dir que si, per la qual cosa hui després de rebre les ultimes instruccions, agarro el cotxe i em dirigisc al punt assignat. L'hora d'inici eren les nou des del Poliesportiu Municipal, pels vols d'un quart d'onze passa pel bunker, lloc que m'han assignat el primer corredor, després ja es un no parar, uns colps d'un en un i altres en grup.
Xe¡¡¡¡ que bo
Cap a dos quarts d'una passa el ultim participant, aixi es que agarrem el cotxe i ens dirigim altre colp al Poliesportiu, el club a preparat un dinar de germanor per a tota la gent que ha col·laborat, com el dinar es previst per allà les tres, dono un tomb per copsar l'ambient i m'hem vaig a casa a donar-me una dutxa i fer una mica de temps, a dos quarts de tres soc altre colp al Poliesportiu, allí fem temps esperant arribi la paella, fent unes cerveses i xerrant, cap a l'hora prevista ens dirigim al frontó que es on s'han preparat les taules, acabem de parar-les. i al poc arriben les dos espectaculars paelles.
tots entaulats
Ens entaulem i donem complida compta dels plats, després d'una estona de sobretaula recollim taules i endrecem tot i ja donem per acabat un dia que ha sortit rodo del tot malgrat estava previst que ploguera, previsió que a la fi no s'ha complert lo que ha permés que tot es desenvolupes de la millor manera. Ara a esperar el proper diumenge que tenim la II Marxa Senderista Solidaria per a col·laborar amb l'economat de Caritas Vilamarxant.

dimecres, 12 març de 2014

SEGART-MOLA DE SEGART-PIC DE L'AGUILA-SEGART

Lloc inici caminada: Plaça del Castell, Segart, Camp de Morvedre
Caminants:  Francesc
Data: 12-03-2014
Hora d’inici caminada: 07:33:06
Hora d’arribada: 11:52:12
Duració: 04:19:06
Temps en moviment: 03:20
Temps parat: 00:59
Alçada punt de sortida: 269 m
Alçada mínima assolida: 251 m
Alçada Màxima assolida: 560 m
Desnivell màxim: 309 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 479 m
Guany: 291 m
Distancia recorreguda: 12.71 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment: 3,76 Km/h.

vèrtex geodèsic Mola de Segart
Continuant amb la meua particular descoberta de La Calderona, hui torne a Segart per pujar a dos dels emblemàtics cims de la serra, hui tinc previst fer el cim a La Mola de Segart primer i al Pic de l'Àguila després, la gent de l'Oratge han pronosticat pluja, malgrat desitjar que ho encertint, espere que em permeti acabar la caminada sense entrebancs. Ix de casa i per la CV-370, A-7 i A-23 vaig a trobar Segart, arribe i deixe el cotxe a la Plaça del Castell i done inici a la caminada quant son dos quarts de huit del mati. Carrer Major, Plaça de l'Ajuntament i ja m'endinse en el Barranc de la Font seguint les marques del GR-10, fet un quilometre més, deixe les marques i gire envers l'esquerra.
Barranc de la Font, GR-10
A partir d'ací, camine pel Camí de la Rodana, quan porte uns tres quilometres creue l'asfalt del Camí de Serra a Segart i ja entre en el Paratge del Rodeno, deixe a la meua dreta el llampant edifici de l'Albergue Betania, ara el sender inicia una suau davallada, com si volguera agarrar forces, abans de  fer l'ultim esforç abans d'arribar dalt La Mola de Segart. Arribat dalt el primer que trobe és la placa d'orientació on pots posar nom a bona part dels cims que d'ací dalt s'albiren, faig els pocs metres que manquen per arribar al vèrtex geodèsic, llastima que el dia s'ha llevat rúfol i emboirat i fora dels cims més propers poca cosa mes es pot albirar.
taula d'orientació,  Mola de Segart
Decidisc iniciar la davallada, en principi havia de baixar pel mateix camí portar en pujar, malgrat açò, veig un corriol que semble em portara abaix també i decidisc provar, aquest transita per una xicoteta canal que fa que la baixada sigui entretinguda i divertida de fer. Arribe a pista i gire a la dreta i uns trams per pista i altres per senda, arribe a on comença la xicoteta pujada final per arribar dalt el Pic de l'Àguila, ací em trobe com dalt la Mola, fora dels pics més propers tot es difumina, ací tenia previst fer una pronunciada davallada que em portaria fins al Convent del Sant Esperit i tornar a pujar, però per segon colp em cauen unes gotes, cosa que fa que decidisca obviar aquesta part i enfilar ja en direcció a Segart.
dalt el Pic de l'Àguila
Quan són tres quarts d'onze i porte fets un poquet mes de nou quilometres, decidisc parar per fer el mos de mig matí, enllesteixo rapit el tema i reinicio la caminada, ací trobe altre colp les marques del GR-10 que ja no deixaré fins al final, m'endinse pel Camí del Campaner que va perden alçada ràpidament, arribe a la Font del Campaner que rau seca del tot, el camí va resseguint en tot moment el Barranc de Segart fins que arribe a les primeres cases del poble, l'altre dia i mentre esperava que arribaren els companys per fer la Canal del Garbí, vaig veure un corriol que em va semblar interessant, per no perdre temps no m'hi vaig endinsar, hui si i així arribe a la Font de Sant Josep que treu un minso fil d'aigua.
Font de Sant Josep
Torne arrere i pel carrer Sant Josep creue el poble fins a eixir a la Plaça de l'Ajuntament, ací gire pel carrer Major fins a arribar a la Plaça del Castell on aquest matí he deixat el vehicle, arribat done per acabada la caminada de hui, trams per pista, senda, corriols, alguna que altra grimpada i desgrimpada, precioses vistes "intuïdes" tot açò ha fet que hagi estat un bonic matí de senderisme i contacte amb la natura per aquesta inesgotable Serra Calderona. Malgrat la pluja m'ha respectat, i per sort, mentre escric aquesta xicoteta crònica ha començat a caure la tan desitjada aigua.