dilluns, 20 de juny de 2016

VII VOLTA AL TERME DE VILAMARXANT, 1ª ETAPA

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria.
Caminants:  18 agosarats senderistes
Data: 28-05-2016
Hora d’inici caminada: 07:40:45
Hora d’arribada: 14:08:35
Duració: 06:27:50
Alçada punt de sortida: 105,5 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 283 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 602 m
Descens acumulat: 532 m
Guany: 177,5 m
Distancia recorreguda: 17.400 Km
velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2,7 Km/h.
Velocitat mitjana en moviment: 3,8 Km/h
a l'Avinguda preparats per a eixir
Per aquest cap de setmana estava previst com cada any per aquestes dades, fer la Volta al terme que enguany, era la setena. La Volta es divideix en tres etapes, dissabte matí, dissabte vesprada i diumenge matí. Dissabte matí, poquet abans de l'hora prevista per a l'eixida, va arribant la gent, enllestim els "tràmits burocràtics" i quan passen uns deu minuts, donem inici a la caminada creuant el Barranc de Teulada. Per algun tram de senda i altres de pista arribem al disseminat de Les Creuetes que creuem i ens endinsem en el bosc a trobar la Cova del Vicari.
baixant de la Cova del Vicari
El lev motiv de la caminada d'aquest matí, era visitar tot un seguit de coves que es troben dintre del terme o fora d'aquest però properes, tal és el cas de la Mina de Perol i la Cova Colom en terme de Riba-roja, deixem la Cova del Vicari i ens endinsem en un dels trams de trinxeres de la Rodaneta Blanca, creuem el Camí de Bassa barreta i anem a trobar La Ferradura. Creuem el Camí de Porxinos i pel mig de camps de cítrics ens dirigim a trobar la Mina de Perol, passant abans per unes "potetes de bou" nom que es done als antics forns de calç.
poteta de bou (forn de calç)
La mina queda dalt d'una pedrera producte de l'extracció de material en temps passats, com no té massa interés, no hi pugem i seguim el nostre camí, després de caminar un tram per senda, eixim al Camí de Xest per on fem via fins a arribar a l'alçada de la Cova del Colom, deixem el camí i per estreta senda pugem fins a arribar a l'entrada de la cova. Aquesta és de les més grans de la rodalia i malgrat els actes vandàlics, encara conserva algunes restes d'estalactites producte del treball de l'aigua.
fent el mos de mig matí
Visitada la cova desfem camí i creuant el Camí de Xest, ens dirigim a la Cova de Perot de baix, ací ens espera Amparo amb la furgona de suport amb tota classe de begudes ben fresquetes i cosetes per picar, fem el mos entre rialles i comentaris aprofitant per a descansar les cames. Acabat el mos, ara ens toca fer un tram de forta pendent per arribar dalt de la Cova de Perot de dalt. Vist el lloc continuem la pujada fins a eixir a l'Alt del Castellet, passem per la Pedra Rodona i pels Cavallons, eixim al camí del Massís.
el grup arribant a la Pedra Redona
Seguint el camí ens dirigim a trobar el Racó d'en Zamora, creuem la CV-50 i entremig de masets primer i per senda dins el bosc després, arribem a la zona de pícnic de La Pedrera del Rei, ací, és previst fer un dinar de germanor, mentre fem temps fins que arribe la paella que uns membres del club ens han preparat, descansem un poquet i ens refresquem per dintre i per fora gràcies a Amparo i la furgona d'avituallament.
a la Pedrera del Rei esperant la paella
Arriba la paella, ens entaulem tots els caminants i alguns acompanyants que no han pogut venir a caminar però han volgut fer-nos companyia. Acabat el dinar i no sense un poquet de pena, els que no podem participar en la caminada de la vesprada, pugem en un cotxe i posem rumb envers Vilamarxant mentre la resta, inicia la caminada de la vesprada.
protagonista del dia, la paella eh!!!
Aquest matí era previst visitar més coves, però veient que no haguérem arribat a temps per dinar i que els de la vesprada tingueren temps suficient, hem decidit ajornar la visita. A la nit tenim programat un sopar amb ballaruga i la caminada no es pot allargar massa.

diumenge, 8 de maig de 2016

CASTELLS DE LLERS, CAMÍ NATURAL DE LA MUGA, SALT DE LA CAULA

Lloc inici caminada: Plaça Ramal, Llers, Alt Empordà, Girona, Catalunya
Caminants: Joaquina, Salva i Francesc
Data: 06-05-2014
Hora d’inici caminada: 08:17:04
Hora d’arribada: 15:56:31
Duració: 07:39:27
Alçada punt de sortida: 164 m
Alçada mínima assolida: 53 m
Alçada Màxima assolida:200 m
Desnivell màxim: 147 m
Ascensió acumulada: 315 m
Descens acumulat:316 m
Guany: 35 m
Distancia recorreguda: 17.465 m
Velocitat mitjana: 2.3 km/h (sense descomptar parades)

resclosa del Molí d'en Calbet
Altre colp pugem a Martorelles, quedem amb la filla que ens trobarem dissabte, parle amb el Salva i quedem en fer una eixida divendres, comenta de fer la ruta coneguda com la dels Castells de Llers, com ens hem de desplaçar fins a Figueres, quedem en trobar-nos a Hostalets a dos quarts de set. Per culpa d'un accident a la carretera, arribe un poquet més tard, pugem al seu cotxe i ens dirigim cap a l'Alt Empordà, al municipi de Llers, punt de partida de la caminada de hui.
curiosa decoració en una façana de Llers
Donem inici a la caminada quan passen dos minuts d'un quart de nou, donem un tomb per algun dels carrers de Llers i pugem fins al castell, lògicament un dia entre setmana i tan prompte, ho trobem tancat, fem unes fotos de el que podem, semble que dins el nucli urbà estan documentats dos o tres castells més.
Castell de Llers, torre
Castell de Llers: A la part alta de la vila de Llers trobem les restes de l'anomenat castell de Llers. Està format per una torre mestra, cilíndrica, de gran diàmetre i de murs molt gruixuts, circumdada per una muralla de planta trapezial. El parament de les seues parets evidencia una construcció alt-medieval. S'han trobat evidències documentals que l'any 1276 el vescomte Rocabertí ja feia obres de restauració en el castell. De rellevància històrica és la resistència, ressenyada per Desclot a la seua Crònica, que des del castell de Llers es va oferir davant les tropes de Felip III durant la Croada contra Catalunya, el 1285.
entrada al recinte del castell
Fou ací on un cardenal, llegat del papa, va coronar Carles de Valois rei de Catalunya – Aragó. Més tard, una vegada recuperat el castell, segons explica Gregori Pallisser, el rei Pere el Gran es va fer també investir en el mateix lloc. El castell de Llers va patir destrosses durant les guerres dels segles XVII i XVIII, i tingué un paper destacat com a fortificació durant la primera guerra carlina.

torre del castell de Llers
Ara anem a trobar la GIP-5107 per on fem els poquets metres que ens duen fins al veïnat de La Vall on enlairat dalt de tot, es troben les restes del que fou el Castell de la Vall, poca cosa en resta en peus i allò que es pot veure és més prompte restes de les edificacions que aprofitaren les restes del castell.
"Castell" de La Vall
Castell de La Vall: El castell de la Vall és un edifici de Llers (Alt Empordà) declarat bé cultural d'interès nacional.És al nord-est del nucli urbà de la vila de Llers, al veïnat de la Vall, al carrer de les Serres. L'actual edifici que ocupa el lloc del castell és un gran casalot dels segles XVII- XVIII, que no presenta ni conserva cap element de fortificació. És un edifici de planta rectangular format per diversos cossos adossats, amb les cobertes d'una i dues vessants i distribuïts en planta baixa i dos pisos.
carrer de La vall
Presenta obertures rectangulars, les originals bastides amb carreus de pedra i la resta modificades amb maons. A la planta baixa destaca una gran volta rebaixada bastida en pedra, amb restes de l'encanyissat interior, que protegeix la porta d'accés, d'arc de mig punt. Damunt la clau hi ha un carreu gravat amb la data 1728. La construcció és bastida amb pedra sense treballar i fragments de maons, lligat amb morter de calç. 
Llers vist des de La vall
Vist el lloc, seguim camí ara a trobar el Castell de Sarraí a tocar del Mas La Pujada que es troba uns huit-cents metres més endavant. Com de la majoria, poca cosa resta en peu, només alguns trossos de paret i parts d'antics fonaments.
restes del castell Sarraí sobreeixint de la vegetació
Castell Sarraí: El Castell de Sarraí és declarat bé cultural d'interès nacional. Situat al nord-est del veïnat de la Vall, integrat al municipi de Llers. Les restes del castell es troben a poca distància del mas de la Pujada, és un dels castells que formen el que es coneix com a dotze castells de Llers. A l'Edat mitjana aquesta zona era un punt estratègic de frontera entre els comtats de Besalú i d'Empúries, cosa que es confirma amb l'existència de totes aquestes construccions militars.
Castell Sarraí, llenç de pared

Es conserva dempeus un fragment de llenç d'uns deu metres d'alçada per uns set de llargada,  i un gruix de mur de pràcticament un metre. Presenta alguns esvorancs  i a la part superior, dues espitlleres de mida petita que emmarquen dos carreus de pedra calcària esculpits amb un escut en baix relleu amb la següent inscripció: "CASTRUM SARRACENUM VEL(·)DE SERRAHÍ Y FABRE 1743".  Pels voltants s'observen restes dels fonaments d'altres murs, força degradats, que dibuixen un recinte de planta rectangular molt reduït.

baix relleu, Castell Sarraí
Després de les fotos de rigor seguim la ruta, fem uns huit-cents metres més, i arribem a on hem de deixar el track per fer els metres que separen les restes del Castell dels Gorgs del camí, costa de trobar, ja que pràcticament no sobre-ixen del terra i podrien confondre amb uns marges de pedra.
restes Castell dels Gorgs
Castell dels Gorgs: El castell dels Gorgs  declarat bé cultural d'interès nacional, se situa al nord-est del nucli urbà de la població de Llers, al paratge de la Borrassa, prop del torrent de la Serra. Queden només escassos vestigis del castell, molt degradats i completament arruïnats. De fet, els trams d'estructures conservades són de poca alçada i dibuixen un recinte de planta més o menys rectangular. Al voltant de les escasses estructures conservades hi ha abundants enderrocs. 
Els senyors d'aquest castell, feudataris del senyor del castell de Llers, eren els Cantalló dels Gorgs.  Concretament, es té notícia que el feudatari l'any 1300 era Pere de Cantalló, cavaller dels Gorgs. Actualment està en estat de ruïna i les restes són difícils d'identificar donat el seu mal estat. 
refugi de pedra seca
Desfent els últims metres, tornem al camí que seguim fins a trobar un cadenat que ens barra el pas, agafem un corriol que ix per l'esquerra, el corriol és perdedor, ja que semble no ser gaire transitat i la vegetació el desdibuixa i complica poder seguir-lo, l'esforç té recompensa, i en arribar al Còrrec de Mas Llopard, podem gaudir de la visió de petits gorgs i salts d'aigua, resseguim el xaragall que aporta les seues aigües al riu Muga que creuem per un pas fet amb blocs de formigó.

església de Santa Maria de Molins
Només travessar el riu, eixim davant de la plaça on enlairada dalt d'unes escales, trobem l'església de Santa Maria de Molins, de planta rectangular, situat al centre del poble de Molins. Consta d'una sola nau amb capelles laterals i absis semicircular. La coberta és a dos vessants. A la llinda de la porta principal, hi ha gravada la data 1789. Al centre de la façana principal hi ha un rosetó. El campanar és una torre de planta quadrada amb arcs apuntats i fets amb rajols, que s'alça al lateral esquerre de la nau.
pas per a creuar La Muga
Aprofitem els murs de la font que es troba davant per a fer el mos del matí mentre reposem un poquet, descansats i alimentats, reiniciem la ruta retornant sobre les nostres passes, creuem altre colp el riu i eixim al Camí Natural de la Muga, aquest segueix el curs del riu la Muga i connecta diferents Espais Naturals de Girona, com l'Espai d'Interés Natural (EIN) de l'Alta Garrotxa, l'EIN de les Salines, l'EIN dels Penya-segats de la Muga i El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Al seu pas es van descobrint diferents hàbitats associats al riu, des del Bosc de Ribera fins a les planes fluvials, unint d'aquesta manera els Pirineus amb el Mar Mediterrani.
Castell de Molins
Sabíem que per ací es troben les restes del castell de Molins mig amagades pels arbres, així doncs, inspeccionem els llocs que ens pareixen més apropiats i a la vora d'un camp de cereals i realment prou amagades, descobrim les restes del castell.
a la recerca del castell perdut
Castell de Molins: D'aquest castell, que formava part de la línia fronterera del comtat de Besalú, en queden restes de les muralles i la torre (s. XI-XII). Es troba a sobre un turonet davant del poble, a l'altra banda del riu. Data des de l'any 1125 i tenia una funció defensiva entre els comtats rivals d'Empúries i Besalú. Posteriorment va ser reformat i finalment abandonat. Avui en dia es troba en un estat ruïnós i envoltat pel bosc, que en dificulta la visita.  
resclosa del Moli d'en Jordà
Enllestida la visita tornem al Camí Natural, fets un pocs metres arribem a una resclosa amb tot un sistema per a canalitzar l'aigua, un poquet més endarrere, veiem l'antiga resclosa del Moli d'en Jordà, que desviava l'aigua cap al molí, seguim ruta, acompanyats per la visió de l'aigua fins que arribar al Pont del Moli d'en Jordà i després de visitar el forn de calç que es troba al seu costat, deixem el Camí natural. Entremig d'oliveres arribem a les restes del Castell de Montmarí. Només es poden apreciar petites restes de la base d'alguna paret.
"restes" del Castell de Montmarí
Castell de Montmarí: Aixecat al segle XII sobre un turó que dominava el riu Muga, a la seva riba dreta, i dins del terme jurisdiccional del castell i baronia de Llers i comtat de Besalú. Dominava el petit veïnat de les Arugues, avui desaparegut, que hom situava en un revolt de la Muga. L'any 1115 apareix documentat Ramon de Montmarí, que suposem senyor o castlà del castell. És probable que fos afectat pels conflictes entre el comte de Besalú i el d'Empúries al segle XII, i al XV per les guerres remences. En els segles següents restaria abandonat fins a arribar al llastimós estat en què s'hi troba avui en dia.
resclosa del Moí d'en Calbet
Vist el lloc ens reincorporem altre colp al Camí Natural, després de deixar a l'esquerra les instal·lacions en desús d'una pedrera, girem a dreta i creuem La Muga per un pont i fem uns metres per la GIV-5041, només creuar girem a dreta altre colp i ens apropem a visitar el paratge de la Resclosa del Molí d'en Calbet, un racó encisador amb taules i bancs per a fer un reparador descans.

parlar no es va parlar.......però si que es fixava molt
Ens incorporem altre colp al camí natural que ara transita per la riba dreta del riu, en tot moment anem gaudint de la vista de l'aigua i de part de la fauna que l'habita. Sempre resseguint el riu arribem al Pont de les Escaules, ací abandonem el Camí natural i creuant el pont entrem en Les Escaules, el primer que ens ix al pas és l'antic safareig bastit aprofitant l'aigua d'una séquia. Per la carretera fem els tres-cents metres que ens porten a veure el salt de La Caula.
Salt de La Caula (detall)

El salt de la Caula és un lloc encisador. El salt, d'uns 30 metres, forma part del torrent de la Caula que salva el desnivell dels cingles de travertí. Poc després les aigües es troben amb la Muga. Als seus peus hi havia un gorg on a l'estiu la gent es banyava. El 17 de setembre de 2010 es varen desprendre les formacions de travertins que cobrien les roques que formen el salt de la Caula. Actualment la seua aparença difereix bastant i s'ha barrat l'accés.

xicotet descans mentre gaudim del salt
Aprofitem les taules del restaurant que hi és a tocar i mentre gaudim del lloc, ens refresquem per dintre també, ara fem els cent metres que ens porten a visitar el pou de glaç. Aquest pou aprofitava el glaç que es formava a l'hivern a les aigües de la Muga o a La Caula. Es creu que aquest pou, per la seua estructura, és del XVIII. L'indret on es troba el pou és obac, tal com correspon a la situació que han de tenir aquest tipus d'edificacions. El que sorprén més són les grans dimensions (10 m de diàmetre) i el seu bon estat de conservació. Aquest pou és considerat el pou del glaç més ben conservat de la comarca.
pou de glaç de La Caula
Tornem sobre les nostres passes i s pels carrers del poble, visitem l'església de sant Martí, i pel carrer d'Amunt eixim del poble per un corriol, ara ens trobem amb tota una aventura, aquesta zona patí un incendi al juliol del 2012, encara en queden proves evidents arreu, en un tram d'uns cinc-cents metres, el corriol pareix una pista americana, tota una munió d'arbres caiguts ens fa suar de valent, a la fi, arribem dalt el Castell de Les Escaules.

torre del Castell de Les Escaules
Castell de Les Escaules: El castell ocupa un cim rocós d´un turó de 235 m., que s'enlaira al sud-oest del poble. La fortalesa presenta una planta esquemàtica; la torre, cilíndrica, és envoltada per un recinte murat. Des d'ací es veu una esplèndida imatge amb el poble de Les Escaules en primer terme, els conreus i les muntanyes cobertes de pinedes. La funció d´aquest castell era la de vigilar la línia fronterera entre els comtats d'Empúries i Besalú. Apareix documentat l'any 1123 però les restes actuals són d'una obra baix-medieval (s. XIV-XV).
Les Escaules des del castell
La torre, d'uns 10 metres d'altura, era coronada per merlets dels quals només en queden alguns vestigis. A la part superior hi havia, també, quatre matacans dels quals resten les cartel·les de sosteniment. El recinte de muralla presenta alguna sagetera i en el seu interior hi havia una cisterna, actualment mig colgada.
restes de l'incendi del 2012
Visitat el castell i havent gaudit de les vistes, tornem al camí, que per sort nostra, a partir d'ací trobem net i endreçat, supose que aquest tram, deu estar el "camí oficial" per pujar al castell, creuem la part alta del Torrent de La Caula per un pont a tocar del Molí d'en Borras. Quan portem un total de 15,5 km fets, arribem al que serà l'últim castell visitat, el castell d'Hortal, aquest es troba a pocs metres del Mas Estela, i a pocs metres de la Font de l'Hortal, on neix el Barranc de l'Hortal.
restes del castell de l'Hortal
Castell d’hortal: Les restes del castell d’Hortal, anomenat també Ordal en documents antics, es troben a poc més d’un quilòmetre a ponent de la vila de Llers, prop del mas de l’Estela, al cim d’un petit planell. Antigament era una fortalesa de planta rectangular molt simple, adaptada a les irregularitats del terreny, amb una torre de planta circular envoltada per un recinte emmurallat.
restes del Castell de l'Hortal
Les restes que es poden visitar en l'actualitat daten dels segles XIII-XIV, malgrat que hi ha notícies del castell d'Hortal que es remunten fins a l'any 1099, quan Dalmau Berenguer de Quermançó va lliurar la fortalesa al comte Bernat II de Besalú.
font de l'Hortal
Vist el lloc, reiniciem la caminada anant a trobar la GI-510, fem uns cent metres i la deixem per agafar el camí del Mas del Pi, camí paral·lel a la carretera i que ens porta a eixir a la primera rotonda del poble, ara ja es tracta de fer els poquets metres que ens portaran a on aquest matí em deixat el vehicle. En veient que ja són les 16 h i que només hem fet el mos de mig matí, entrem en un bar i ens obsequiem amb unes bones racions que ens fan recuperar les forces.
natura en estat pur
Ens encabim en el cotxe i posem rumb a Hostalets de Balenyà, arribats, ens acomiadem i pujant al meu vehicle, ja pose rumb envers Martorelles on arribe sense cap contratemps. Ha estat una caminada plena d'història, entrant en contacte amb antigues formes de viure, bones vistes, natura a dojo, i tot ell, amanit de bona companyia, no es pot demanar més.
Powered by Wikiloc

dilluns, 25 d’abril de 2016

CREU DELS TRES REGNES, RACÓ D'ADEMÚS

Lloc inici caminada: Arroyo Cerezo, Castielfabib, Racó d'Ademús, Pais Valencià
Caminants: 27 senderistes
Data: 24-04-2014
Hora d’inici caminada:  08:52:43
Hora d’arribada: 13:23:47
Duració: 04:31:04
Alçada punt de sortida: 1329 m
Alçada mínima assolida: 1312 m
Alçada Màxima assolida:1552 m
Desnivell màxim: 240 m
Ascensió acumulada: 326 m
Descens acumulat: 344 m
Guany: 222 m
Distancia recorreguda: 12.328 m
Velocitat mitjana: 2.7 km/h (sense descomptar parades)
dalt la Creu dels Tres Regnes
 El turó de la Creu dels Tres Regnes es troba en les rodalies del llogaret de Arroyo Cerezo, pertanyent al terme municipal de Castielfabib, dintre de la comarca del Racó d'Ademuz, en la província de València. La Creu dels Tres Regnes se situa en els últims estreps de les Muntanyes Universals i té una altura d'1.555 metres. Diuen les cròniques que en aquest indret on s’apleguen els antics regnes de Castella, Aragó i València, es reunien els reis per tractar dels temes per als quals sols ells n’estaven capacitats. En terra de ningú. En la frontera.
davant l'església de Arroyo Cerezo abans d'iniciar la ruta
Després de que diumenge passat férem la marxa solidaria, hui tocava l'eixida mensual de Senderistes Les Rodanes, la ruta escollida era una caminada que eixint d'Arroyo Cerezo, ens portaria dalt del turo conegut com Creu dels Tres Regnes, punt mes alt de la Muela del Royo que rodejaríem en el sentit horari, la caminada ens portaria a caminar per tres comunitats, País València,  Aragó i Castella la Mancha. Poc abans de l'hora prevista ens anem reunint al costat del Llavador, quan ja estem tots, pugem a l'autocar i aquest es posa en marxa.
bonic salt d'aigua a l'Arroyo Cerezo
Unes dos hores de tranquil viatge i arribem a Arroyo Cerezo, aparquem el vehicle a la plaça de l'església  i ens trobem que bufa un fort i fresc vent que fa que ens abriguem, iniciem la caminada quan falten uns deu minuts per les nou, anem a trobar la traça del rierol que dona nom al lloc. aquests tram ens porta a salvar l'únic desnivell que ens trobarem hui i que ens prenem amb alegria, cosa que fa que s'ens faci de bon superar.
sota un dels esperons que delimiten la Muela de Royo
Parem per visitar la font i els corral de l'Abrevador, ací es troba una de les surgències d'aigua que donen origen al rierol, seguim pujant i ens apartem de la senda per pujar dalt d'un esperó rocos des d'on es contemplen unes vistes magnifiques de tota la vall. Tornem a la senda i seguim pujant encara que ja la pujada es suavitza poc a poc fins que fets uns 4,3 km, arribem dalt del altiplà on es troba La Creu dels Tres Regnes, cota màxima de la caminada. Les vistes ací dalt son incommensurables, tant a banda de Terol com de Conca.
arribant a la Creu dels Tres Regnes
Arribats ací dalt i després de  entretenir-nos una estona amb la gran quantitat de petxines fossilitzades, (bivalves del gènere Exogyra) conegudes popularment com a orelles de moro, cerquem un lloc a resguard del vent per procedir  al moment del mos que alguns estomacs fa fa estona van reclamant.

continuara.................

diumenge, 17 d’abril de 2016

IV MARXA SENDERISTA SOLIDARIA VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 140 senderistes
Data: 17-04-2014
Hora d’inici caminada:  08:40
Hora d’arribada: 12:58
Duració: 04:18
Alçada punt de sortida: 108 m
Alçada mínima assolida: 101 m
Alçada Màxima assolida: 345 m
Desnivell màxim: 244 m
Ascensió acumulada: 348 m
Descens acumulat:345 m
Guany: 237 m
Distancia recorreguda: 13.180 m
Velocitat mitjana: 3.05 Km/h (sense descomptar parades)

"Càritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes Les Rodanes en la preparació i realització i de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la III Marxa Senderista Solidaria". Així començava ara fa aprop. un any la meua crònica de la III Marxa Senderista Solidaria, igual que havia començat la de la II Marxa Senderista Solidaria un any abans, igual que un any abans la de la I Marxa Solidaria, així comence hui la de la IV.
el grup a punt de que Porrina doni el tret d'eixida
Aquest matí poc abans de les huit, arribe a l'Avinguda, encara estan acabant de preparar les taules per a les inscripcions i recollida de les aportacions dels caminants. A poquet va arribant la gent, recollits els dorsals i feta l'aportació solidaria, iniciem la marxa quan passen deu minuts de l'hora prevista. Creuem el Barranc de Teulada per la passera de ferro, passem pel davant del poliesportiu i ja deixant l'asfalt ens endinsem en el SL del Cavallo dels Forners. Per una senda amb boniques vistes fem camí fins a eixir a tocar de la CV-50, girant a l'esquerra prompte arribem a l'inici de la senda coneguda com a "Senda del Pintor".
camí del Cavallo dels Forners
Fets uns dos quilometres i salvat un desnivell d'uns 200 m. més o menys, arribem dalt de la Rodana Gran, després d'una breu parada de reagrupament, i per què alguns, recuperem l'alè, donem inici a la baixada primer per pista i després per la "Senda de la Bassa" arribats al Camí de Bassa Barreta, girem a dreta i fem els poquets metres que ens separen de la bassa i del seu fidel acompanyant, l'Insigne Pi de Bassa Barreta. Ací els voluntaris de Càritas han parat un avituallament d'aigua. A l'ombra del pi ens posem mans a l'obra en la feina d'alleugerar el pes de la motxilla i augmentar el de l'estómac.
fent el mos sota el Pi de Bassa Barreta
Enllestit el mos, donem inici a la segona part de la caminada, aquest any a diferència dels anteriors, només hi ha una distància, així doncs, tots junts fem marxa pel Camí de Bassa Barreta en direcció a l'inici del tram de trinxeres de la Rodaneta Blanca, per a alguns, és el primer colp que transiten per l'interior d'una trinxera, anem resseguint el traçat en gran part per l'interior, arribem al final i sempre per senda que transita pel mig del bosc passem pel davant de la Cova del Tio Vicari, com anem justets de temps no parem.

iniciant el tram de trinxeres de La Rodaneta Blanca
La senda ens porta a eixir a les cases de Les Creuetes, caminant entremig dels seus masets, arribem al Barranc dels Oms que creuem i ja agafem el Camí dels Algepsars, passat el cementeri ja entrem en les primeres cases del poble, arribem a la passera que creua el Barranc de Teulada i ja en poquets metres som a l'Avinguda on com cada any la gent de Càritas ha preparat una magnifica picadeta en agraïment a la col·laboració de la gent i també fan un sorteig de regals aportats per comerciants del poble.
de tornada ja trepitjant els carrers del poble
A estat un altre matí en contacte amb la natura, en bona companyia, col·laborant en una bona causa, que més es pot demanar?............, pot ser que l'any que ve hi haja una major participació per col·laborar a què més gent amb problemes econòmics puga beneficiar-se de allò aportat pels senderistes.