divendres, 23 de setembre de 2016

DE ALBORACHE A BUÑOL, SEGUINT EL CURS DEL RIU BUÑOL

Lloc inici caminada: Km. 2 CV-415, Alborache, La Foia de Buñol, País Valencià
Caminants:  Pepe Gil, Pepe el Coto, Félix i Francesc
Data: 23-09-2016
Hora d’inici caminada: 08:08:55
Hora d’arribada: 12:26:35
Duració: 04:17:40
Alçada punt de sortida: 260 m
Alçada mínima assolida: 260 m
Alçada Màxima assolida: 405 m
Desnivell màxim: 145 m
Ascensió acumulada: 334 m
Descens acumulat: 335 m
Guany: 144 m
Distancia recorreguda: 11078 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.6 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,7 Km/h

Cueva del Turche
Encara que cada dia isc a caminar pels rodals, fa dies que m'abellia fer una ruteta de senderisme, amb la càmera al coll i gaudint tranquil·lament del paisatge. Trobe una ruta que en principi compleix amb els requisits, a prop de casa, resseguint la llera no d'un riu, sinó de dos, fresca.......... Es tracta d'una senda que ressegueix el Riu Bunyol i el seu afluent, el riu Juanes, ho comente en el grup de senderisme entre setmana i s'uneixen Pepe Gil, Pepe March i Félix.
primer contacte amb el riu Bunyol
Divendres ens trobem en el lloc i a l'hora acordats, pugem al cotxe del Pepe i fem el poc menys de 30 km que ens separen d'Alborache, creuem el poble i només passar el pont damunt el riu Bunyol, girem a l'esquerra i deixem el vehicle en un clar al costat del Camino del Planell, agafem els trastets i donem inici a la caminada, deixem a l'esquerra el Molino Zamones i caminem per una senda arranjada i travessant el riu uns quants colps per petits ponts, tant de fusta com de ciment.
travessant el riu Bunyol
Quan arribem a les restes del Molino Guarro i fets 1,5 km, girem a la dreta, per l'esquerra serà per on tornem més tard, gaudint del paisatge i aturat-nos en uns quants gorgs, arribem al Molino Galan, antic molí reconvertit en Casa de Turisme Rural, ací girem a l'esquerra i seguim per pista de terra, un poquet més d'1 km i arribem a unes paletes, de front per la pista, Cueva del Turche, a la dreta, Fuente de la Mezquita, deixem la pista per iniciar una davallada per una estreta i tancada senda que ens ha de portar a visitar la font.
fuente La Mezquita
Vista la font i refrescats, seguim ruta, ací la vegetació es va fent més i mes atapeïda, Fèlix que va primer diu que a més de la vegetació, si o si ens xoparem els peus, decidim agafar una altra opció, desfem el tram de senda i tornem a eixir a la pista, per aquesta eixim a la CV-425 per on girem a dreta i transitem uns metres, fins a arribar al desvio que ens ha de portar fins a la Cueva del Turche. Girem a l'esquerra i seguit a la dreta i anem resseguen ara ja, el riu Juanes
Cueva el Turche
Arribem a la "cova" el salt no porta gens d'aigua, només cau una fina cortina per damunt de la vegetació, això, no li treu atractiu al lloc, decidim que el lloc és ideal per a fer el mosset, dit i fet, ens entaulem en una de les taules i ens dediquem a alleugerir el pes de les motxilles, fem un tomb pel lloc, quina diferència amb un cap de setmana que està ple de gent, carreguem amb les motxilles i anem a trobar les escales per on hem de seguir.
"No solo de pan vive el hombre" de lo que va dins, tambe!!
Ara ve el tram més aventurer de la ruta, primer hem de guanyar altura grimpant per roques i amb l'ajuda de les mans en més d'un moment, així arribem a la part de dalt de la Cueva del Turche, després, anem resseguint un bon tram per damunt dels murs d'una séquia, entre séquia, senda i alguna trepada, arribem a la Charca Mañan, un altre bonic gorg on la gent es banya a l'estiu, gaudir del lloc i a continuar.
zona de picnic de la Cueva del Turche, vist des de dalt
Als pocs metres trobem unes paletes que diuen que a la Cueva de Las Palomas queden 15 m algú diu que 15 més 15 són 30 m i que els podríem emprar en fer unes fresques i merescudes cerveses, es posa a votació a ma alçada i per unanimitat s'aprova la moció. Per una drecera anem a trobar el camí de tornada que transita per ampla pista, ací ens entretenim a recollir un ram d'herbes d'olives, eixim a la carretera, la creuem i seguim per pista.
Charca Mañan des de dalt
Quant ja portem fets un poquet més de 8,5 km, deixem la pista per una senda que ix a la dreta, aquesta senda ens va baixant a trobar altre colp el riu Juanes, ací ens trobem un xicotet gorg amb unes aigües transparents que invitem a banyar-se i que és conegut com a Charco Azul, seguim riu avall i en poquets metres ja arribem altre colp al Molino Guarro, ací es tanca la part circular de la ruta, ara es tracta de desfer el camí fet al matí fins a arribar al cotxe. Decidim que les cerveses les farem en arribar a Vilamarxant per precaució.
Charco Azul
Arribem al poble i mentre ens refresquem comentem la caminada i les bones sensacions que ens hi ha trames, com la setmana que ve estarem fora, quedem en parlar tranquil·lament per la següent. Ha estat un altre matí ple natura, bonics llocs per descobrir i en bona companyia i millor ambient.

dilluns, 12 de setembre de 2016

PR C-93 SENDER DE SANTA EUGÈNIA DE BERGA, OSONA, A la nostra manera

Lloc inici caminada: Plaça de l'Església, Santa Eugènia de Berga, Osona
Caminants:  Salva i Francesc
Data: 09-09-2016
Hora d’inici caminada:07:22:29
Hora d’arribada: 11:43:46
Duració: 04:21:17
Alçada punt de sortida: 543 m
Alçada mínima assolida: 510 m
Alçada Màxima assolida: 603 m
Desnivell màxim: 93 m
Ascensió acumulada: 129 m
Descens acumulat: 137 m
Guany: 59 m
Distancia recorreguda: 11068 m
velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,52 Km/h
església de Santa Eugènia de Berga
Aquest cap de setmana pujàvem a Barcelona per veure a la filla i als nets, com sempre faig en aquestes ocasions, parle amb el Salva i quedem en què divendres farem una caminada, li comente que estic en baixa forma i que evite els forts desnivells.............. em fa cas i prepara una ruta que transcorre entre Santa Eugènia de Berga, Sant Julià de Vilatorta i Calldetenes. Ens emplacem per divendres a les set davant de casa seua i quedem que malgrat que la ruta siga no massa llarga, dinarem per allí.
creuant el Torrent de Santa Eugènia
A l'hora acordada, ens trobem, puge al seu cotxe i fem el poquets quilòmetres que ens separant del lloc on deixarem el vehicle, per aquelles coses que tenen els límits entre pobles, el deixem a menys de 100 m de la plaça de l'església de Santa Eugènia, però en terme de Taradell. Pel carrer del Raval ens arribem a la plaça i girem a la dreta per anar a trobar el carrer del Reguer, per un pont de fusta, creuem el Torrent de Santa Eugènia i passem a tocar del càmping Santa Eugènia park.
font del Paradis
Fet un poquet més d'un quilòmetre, arribem a l'encreuament que porta a la Teularia de l'Eimeric on fabricaven totxos des del segle XII fins al 1950, any de construcció de la bòbila i tancament del forn. Ací, agafem un camí asfaltat que fa pujada i ens porta a passar per davant del cementeri. Passat el cementeri, deixarem el camí de carro per endinsar-nos en un sender a mà esquerra, que ens portarà al bosc de Sala-d'Heures, compost de roures i boixos, típic de la plana de Vic.

aqüeducte que portava l'aigua de la font del Paradís fins a la casa
Una de les primeres coses que trobem en arribar, és la Font del Paradís, L'indret, a part d'una vegetació i una arbreda singular, ofereix d'altres atractius vinculats a la història, l'art i l'aprofitament de l'aigua per mitjà de diversos sistemes. L'element més important és l'edifici del casal que no és visitable, originàriament era una edificació militar, en què  residia la família Heures. Aquest lloc està documentat des de l'any 937 com a vila.
torre del mas de Sala d'Heures
L'exèrcit francés, que transità pel municipi l'any 1809, causà greus desperfectes a l'immoble. La majoria de restes del casal que quedaren dempeus foren aterrades a la dècada dels anys trenta; en l'espai que ocupava es construí l'actual edifici d'estil neoromànic. L'única construcció que no s'aterrà fou la torre del castell, però la nit de Nadal de 1937 s'esfondrà de resultes de fer-s'hi obres subterrànies de construcció d'un refugi.
pantà al torrent de Vilalleons
Per utilitzar aigua per a ús domèstic, els propietaris de Sala-d’Heures idearen un sofisticat sistema de captació a la dècada dels anys trenta. El pantà o el mur, tal com s’anomena popularment, recull l’aigua del torrent de Vilalleons, i per un inactiu canal, del qual es pot seguir parcialment el seu recorregut; arribava al casal per regar i per a les explotacions agropecuàries; mentre que de la font del Paradís i per mitjà d’un aqüeducte, de nou arcades de punt rodó i situat sobre el torrent esmentat anteriorment, es recollia l’aigua per a consum del casal.
vegetació al pantà
Llastima dels estralls que la prolongada sequera està causant, la font, com totes les que trobarem, no treu ni gota d'aigua i el torrent a partir del pantà, sec completament, creuem per damunt de l'aqüeducte per apropar-nos a la casa, la vegetació, no es deixa veure res més que les teulades i part de la torre, desfem camí fins a la font i continuem a trobar el mur del pantà, aquest, encara manté una minsa quantitat d'aigua que presenta aquell to verdós de les aigües estancades.
mas Llopard, ací estigué l'Estat Major a la guerra civil
Vist el lloc, tornem enrere i creuem la Riera de Vilalleons, per camins ombrívols i de bon fer, ens anem apropant a l'itinerari de l'Aeròdrom de Vilatorta, que passa pels indrets més significatius de l'antic aeròdrom del pla de la Quintana, a Sant Julià de Vilatorta. La ruta transcorre per la majoria d'elements que formaven part del camp d'aviació que hi va haver durant la Guerra Civil: diversos refugis, un hangar i un polvorí. Es tracta d'un recorregut planer, ben indicat i fàcil de fer. L'entorn és ombrívol i agradable de visitar.
entrada al refugi de l'Estat Major
Entremig de camps de conreu i per ampla pista, ens dirigim a visitar l'ermita de Sant Marc, aquesta es troba dalt d'un turó a cavall dels termes de Santa Eugènia de Berga i de Calldetenes, els propietaris dels terrenys, ho han tancat tot deixant un estret pas que permet poder arribar a l'ermita. A pocs metres d'aquesta, es troba un monòlit coronat per una àliga, els osonencs varen aixecar-ho en homenatge a Felix Rodriguez de la Fuente. Aprofitem el lloc i fem el mosset de mig matí que ja anava sent hora.
ermita de Sant Marc
Reiniciem la caminada, ara deixem les marques del PR i cerquem pel nostre compte un camí alternatiu, que ens porte de tornada a Santa Eugènia, passem per la font de Fontanelles que ens mostra la seua importància a pesar de no treure aigua en aquests moments, poc després, freguem el mas de Fontanelles que li donà nom a la font, ara ja tenim el poble a la vista, encara fem un petit rodeig per visitar la font de Menon al costat de la riera de Vilalleons.
a la memòria de Felix Rodriguez de La Fuente
Ara ja i tenint com a referència el campanar de l'església, ens anem apropant a la plaça de l'Església, on posem punt final a la caminada. Deixem les motxilles al cotxe i ens premiem amb unes fresques cerveses. Venint amb el cotxe, el Salva m'ha comentat de dinar en un restaurant que coneix a Torelló, així que pugem al vehicle i ens hi dirigim, com encara és prompte, fem un tomb pel poble recordant antigues caminades que el tenien com a punt de partida.
font d'en Menon
Quan considerem que ja és hora apropiada, ens dirigim al restaurant, allí ens entaulem i ens delectem amb un bon menú, acabat el dinar, pugem al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, ací ens felicitem per tan bon matí, ens acomiadem i ens emplacem per la pròxima vegada que hàgem de pujar per ací.

dissabte, 3 de setembre de 2016

VILAFERMOSA DEL RIU, RIU CARBÓ FINS AL SALT DEL CARBÓ

Lloc inici caminada: Plaça de l'Església, Vilafermosa del Riu, Alt Millars, Castelló
Caminants:  Tere,Miguel Angel, Pepe Gil,Vicenç, Beni, Felix i Francesc
Data: 02-09-2016
Hora d’inici caminada:08:39:54
Hora d’arribada: 14:19:28
Duració: 05:39:34
Alçada punt de sortida: 753 m
Alçada mínima assolida: 704 m
Alçada Màxima assolida: 938 m
Desnivell màxim: 234 m
Ascensió acumulada: 497 m
Descens acumulat: 504 m
Guany: 184 m
Distancia recorreguda: 12427 m
velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.49 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3,41 Km/h
Salt d'Aigua del Carbó
Dimarts Miguel Angel, em comenta de fer una escapada divendres per realitzar una ruta de la qual ja havíem parlat, es tracta eixint de Vilafermosa del Riu, de caminar seguint el curs del riu Carbó fins a arribar al Salt d'aigua que es trobe sota mateix del molí de la Roca, com sempre fem, ho posem al grup i s'agreguen: Tere, Vicenç, Benito Pepe Gil i Felix. Quedem a dos quarts de set al lloc de costum, ja que hem de fer algun quilòmetre més de carretera que dissabte passat.
a punt d'iniciar ruta
A l'hora prevista, ens trobem, pugem als vehicles i posem rumb envers Vilafermosa del Riu, arribem, aparquem a la plaça de l'Església i iniciem la caminada quan falten 20 minuts per les nou, pel carrer Caballeros anem eixint del poble seguint en principi les traces del GR-7. A l'eixida del poble, ens acomiadem momentàniament del GR i seguim pel Camí del Mas de Borràs. Fet un quilòmetre, arribem a la llera del riu Carbó que per ací, no porta aigua, el Camí del Mas de Borràs se'n va per la dreta i nosaltres seguim el curs del riu.
primeres passes pels carrers del poble
Quan portem fets uns 3,5 km arribem al Mas de Roncales, antic mas reconvertit en casa de turisme rural, escola de natura i restaurant, ací ens retrobem amb el GR-7 que ja no deixarem fins  quasi el final del recorregut. Ara ja comencem a escoltar la cantarella de l'aigua i anem trobant petites poues plenes d'una aigua fresca i transparent. Sempre resseguint el riu, uns trams per a prop i altre més de lluny, continuem ruta fins que el cuquet de la gana ens diu que és hora de fer el mosset.
Vilafermosa des de la distancia
En un revolt del riu, ens acomodem en unes pedres i després de refrescar-nos, ens dediquem a treure pes a les motxilles mentre comentem la sort que tenim de poder gaudir d'eixos moments. Amb un poquet de pena, tornem a la ruta. Pràcticament des del principi el camí a estat costera amunt tota l'estona, però a partir d'ací aquesta es fa més pronunciada, cosa que em fa suar de valent i que els altres tinguen que parar de quant en quant a esperar-me.
fent el mosset
Gaudint en tot moment de les vistes, de les poues, dels xicotets salts d'aigua, trobant les restes d'algun vell molí i fets uns 5,5 km arribem a la Font de la Figuera que deixa anar un bon cabal d'aigua. Ens refresquem i a seguir ruta, fets uns 6 km, deixem la pista i el PR que continuen per la dreta i per una senda baixem a trobar el riu i la perla de la ruta de hui, el Salt del Carbó, el lloc i malgrat que la quantitat d'aigua no és massa, ens regala la vista amb unes imatges de gran bellesa, amb un gorg d'aigua color blau turquesa.
el grup davant del Salt del Carbó
Durant una estona ens omplim els ulls amb l'espectacle, però tot té un final i hem d'iniciar la tornada, uns metres més avall, es troba un altre salt d'aigua i el seu gorg, que encara que més xicotets, són dignes d'admirar, en arribar-hi, veiem que una colla de xiquets i xiquetes gaudeixen del lloc, no els molestem i ja iniciem la tornada que serà en tot moment pel mateix lloc per on hem vingut. Ara és tot costera avall cosa que fa que el caminar siga més lleuger.
petit salt
Arribant al Mas de Roncales anem pensant a refrescar-nos en la font que es troba al costat, arribats, algú pregunta si per casualitat no podríem refrescar-nos per dintre amb quelcom mes que un glop d'aigua, prenem seient en una taula i gaudim de unes fresques i merescudes cerveses, mentrestant, la responsable del lloc ens va explicant les mil aventures que han passat per tirar allò endavant, llastima que siga molt prompte, el lloc seria ideal per dinar.
merescut descans al Mas Roncales
Reprenem la marxa per fer els poquet més de 3,5 km que ens queden per arribar al poble, l'últim tram és per una costeruda pista encimentada que acaba amb les meues forces. Arribats als vehicles, preguntem per un lloc per dinar i sembla que acaben d'eixir de festes i tots han agarrat vacances. Miguel Angel i jo diem d'anar a dinar on havíem d'anar dissabte passat. Pugem als cotxes i fem els poquets quilòmetres que ens separen de Castillo de Vilamalefa.
no solo de pan vive el hombre, tambe de carn, vi, allioli.......
En el Restaurant El Castillo ens entaulem i fem un dinar a base de carns a la brasa que ens deixa més que satisfets. En acabar i ja descansats, tornem als cotxes i després dels comiats i felicitacions per un dia tan meravellós, pugem als vehicles i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps, cansats però contents.
Powered by Wikiloc