PREPARANT LA CAMINADA DE DIUMENGE

Dijous, avui, de cara a la sortida de diumenge, hem quedat amb el Salva de arribar-nos fins al Turo de les Tres Creus per tal de comprovar l'estat del camí del Besos, així dons, a les 07,00 h. iniciem la caminada i ens dirigim a trobar el Parc de la Verneda, arribats a l'alçada de la deixalleria agafem el sender que porta fins el riu, però el trobem tallat per les obres, així que seguim uns quants metres mes fins que trobem un lloc per on incorporar-nos al camí del riu, aquest esta bastant malmès pel pas de camions però practicable, tenim que rodejar alguna tanca posada per impedir el pas, això apart, no trobem cap mes impediment fins arribar a la passera de fusta que creua el riu, d'aquesta, nomes en queden les dues bigues de ferro que fan de suport, passem pel damunt com dos bons equilibristes, seguim camí i després de passar per sota del pont que uneix Montornès amb Montmeló, resseguim uns metres el Congost, el creuem pel pont que porta al Polígon de la Riera Marsà i ara resseguim el Congost per l'altre riba fins arribar a la subestació elèctrica, aquí ens trobem amb les obres, no se si del AVE o de la Linea Orbital, lo que ens fa témer que el camí estigui tallat, no es així, han

troballes arqueològiques a les obres d'ADIF

deixat una passera al costat mateix de la subestació, les obres han posat al descobert unes restes arqueològiques semble que de època romana, possiblement coetànies de les que es trobem uns metres mes enllà, damunt el Turo de Can Taco o d'en Roina, declarades bé cultural d'interès nacional. Després de una parada per contemplar les restes, ja iniciem la pujada al turo de les Tres Creus, arribats

Salva, dalt del turo de les Tres Creus

dalt, fem la paradeta de rigor mentre albirem el paisatge, que avui es deixa veure casi a la perfecció, mentre estem dalt del turo i veient la torre del Telègraf, comentem que tornar pel mateix lloc seria apart de monòton, massa fàcil, per lo qual, decidim de enfilar-nos a trobar la torre i tornar envers Martorelles per la muntanya, iniciem el descens per un corriol, arribem a la subestació i veiem que

Cingles de Sant Sadurní de Gallifa al fons

estan fent treballs per assegurar el talús per tal de evitar que roques i altres objectes, caiguin damunt les troballes, ara, en lloc de passar per sota del pont que porta a Montornès, el creuem, creuem la BV-5001 i ens endinsem pels carrers de l'urbanització de Can Bosquerons, anys endarrere dita del Telègraf, ja que les restes d'aquesta instal·lació militar dels segles XVI-XVII semblen voler protegir-la

El Telègraf, torre de comunicacions militars segles XVI-XVII

de tot mal, anem fent siga sagues pels carrers de l'urbanització apropant-nos a les restes de la torre, la deixem a l'esquerra i enfilem pel sender que va carenejant, a la dreta, el Bosc de Can Bosquerons i la BV-5001 i a l'esquerra Les Licorelles i mes endavant, La Vinyassa, fins que després de unes quantes pujades i baixades, anem a espetegar a les instal·lacions on cada any es posa en escena el Pessebre Vivent de Martorelles, ara ja pels carrers del poble anem a trobar el carrer d'Horta on ens acomiadem després de haver comentat que de cara a diumenge i en cas de repetir la ruta, invertir el sentit d'aquesta, ja que així, agafaríem de baixada i nomes començar la caminada, el gruix de les pendents.

El Telègraf vist de la carena estan

Ens acomiadem no sense abans quedar per dijous vinent, que de no passar res, el Salva diu d'anar a fer un tom pels rodals del Montseny.

CAMINADA NOVEMBRE A. P. D. "MONTSERRAT ROIG"

El pròxim diumenge dia 8 de novembre tindra lloc la sortida mensual organitzada per l'Associació de Dones Montserrat Roig de Martorelles i un grup d'amants del senderisme. Aquest cop sortirem a les 09.00 h. de la Masia Carranca i ens dirigirem envers Montmeló a trobar el Turo de les Tres Creus. La previsió es anar pel camí del riu, encara que això pot variar en funció de l'estat d'aquest.

La sortida es apta per a tothom tant per la distancia com pels desnivells, es recomana portat calçat adequant i aigua per beure i sobre tot, tenir cura de l'entorn "DEIXEU COM T'AGRADARIA TROBAR-HO A TU"

DE SANT PERE I SANT FELIU A SANT SADURNI DE GALLIFA

Dilluns 5,40, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, hem quedat amb el Jose a dos quarts de set aprofitant el canvi d'hora, avui, l'idea es pujar dalt els cingles de Gallifa a trobar la ermita romànica de Sant Sadurní de Gallifa, fita que teníem pendent des de que al març varem arribar fins Gallifa i ens varem assabentar de la seva existència.

Agafo el cotxe i poso rumb a Santa Perpetua, el recullo i passant per Palau i Caldes, arribem a Sant Feliu de Codines, aquí agafem la carretera BP-1241 en direcció a Sant Llorenç Savall, arribem a Gallifa, passem de llarg per les poques cases a ran de carretera i després de un revol pronunciat, ens endinsem pel Camí de l'Església i aparquem el vehicle en una petita esplanada a tocar de l'església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu ens dediquem una estona a visitar aquesta per fora, així com els seus voltants amb el petit cementiri annexe inclòs.

voltants de l'Església de Sant Pere i Sant Feliu

Sant Pere i Sant Feliu

L' església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa es va refer avançat el segle XII i es va consagrar en una data desconeguda entre el 1140 i el 1180, en temps que era senyor de Gallifa Bernat de Rocafort, ja que en el testament sacramental del dit noble, jurat el 12 de juliol de 1184, diu que va deixar a l'església de Sant Feliu de Gallifa el dia de la seva consagració dos masos i una illa de terra i també el delme de dos molins per fer cremar cada any una llàntia en la dita església durant la quaresma.
Aquesta església fou restaurada fa pocs anys. L'absis central mostra en el seu interior tres arcs que el

Sant Pere i Sant Feliu de Gallifa

divideixen en tres trams, amb una finestra de doble esqueixada en el centre de cada un d'ells, que exteriorment es corresponen amb tres trams de sis arcuacions cegues dividits per lesenes que reposen sobre un petit bancal que recorre totalment l'absis. Les absidioles són llises exteriorment i molt baixes, i tenen sobre seu un fris de sis arcuacions cegues, continuació de les de l'absis, que s'acaben sobtadament, sense lesenes ni separació especial, per continuar llis el mur de la nau. El portal de l'església, de mig punt, és al centre de la cara de migdia de la nau i té una finestra entre la porta i l'absidiola de la mateixa part de migdia. Una finestra semblant es troba al mur de ponent.
Tota l'edificació és feta amb carreus treballats de tipus mitjà i té la volta coberta en forma de reble. Aquesta volta és de canó o de mig punt, però es mostra un xic apuntada a la banda de ponent, la qual cosa confirma la datació que la documentació situa entorn del 1150. Aquesta església, centre espiritual de la parròquia de Gallifa, té la rectoria, en la qual hi ha el campanar, a uns cinc minuts de distància. Les imatges de Sant Pere ad Víncula i Sant Feliu l'Africà són de l’escultor Camil Fàbregas, en alabastre (1950).

forn de ceràmica camí de la Rectoria

Ara, ja iniciem la caminada i ens dirigim envers la l'edifici de la antiga rectoria, del que destaca el seu campanar, d'aquí seguim pel Camí de la Rectoria anant a trobar la BP-1241 no sense passar a tocar de Can Narcís i Can Bosc, seguim per la carretera uns 800 m. en sentit Sant Llorenç, abans que aquesta, passi per damunt del

La Rectoria, Gallifa

Torrent de les Maioles, agafem una pista de terra que s'endinsa en una zona que fa uns anys pa patir un desastrós incendi i que esta en fase de repoblació,anem fent camí per una pista ample i sinuosa que amb suavitat es va elevant, quan portem poc menys de 5 km. arribem al mas Sobregrau, un del de mes tradició històrica, ja documentat des del 1200, seguim per la ruta que havia preparat però surt un

carrer de Gallifa

habitant del mas i pregunta on anem, li diem que a Sant Sadurní i ens diu que per allí no i ens indica un altre sender, després de baixada he comprovat que si que es podia........falta d'informació, o interes en que no seguesqui'm per allí, tornem sobre les nostres passes i agafem el sender que ens indica, que evidentment també ens portara a la nostre fita, en un revol pronunciat del sender veiem un corriol estret que semble anar en la direcció correcta i com no, l'agafem, en poc mes de 300 m. ens porta a salvar un desnivell de casi 100 m. per una canal que entre graus, cornises i grans còdols estimbats dels cims va ascendint fins a trobar la pista que portàvem, però escurçant uns quilometres el camí, quan es poc mes de un quart de onze, fem la preceptiva parada d'avituallament, seguim la ruta i poc abans d'arribar al Collet de Sant Sadurní, agafem un altre corriol que ja no deixarem fins anar a sortir a tocar del cim i a les envistes de la ermita de Sant Sadurní

Sant Sadurní de Gallifa amb les restes de la casa dels ermitans

Sant Sadurní

La primera menció de Gallifa és de l'any 939 i es refereix a la capella de Sant Sadurní, dita abans de Sant Sadurní de la Roca . Fou construïda al cim de la muntanya de Sant Sadurní, de 951 m. d'altitud, prop de la qual hi havia un castell consistent segurament en una simple torre, de la qual podria ésser resta l'actual cisterna, i també es veuen alguns murs que podien defensar el planell superior; els vells documents parlen

Sant Sadurní de Gallifa

d'aquest castell fins el 978. En aquest punt, que era abans un dels límits entre els comtats de Barcelona i el d'Osona, ha restat la capella romànica de Sant Sadurní, que algun temps fou un petit priorat de Sant Pere de la Portella (Berguedà), amb una nau i amb un absis amb finestres decorades amb arquivoltes de pedra tosca i rajol. Al seu costat té restes d'una altra capelleta amb absis, ara aprofitada per a cisterna.
Annexa a la capella hi ha l'antiga casa dels ermitans, ara ruïnosa, feta per Pere Sobregrau el 1714. Capella i casa es troben dintre la gran heretat de Sobregrau, un mas molt renovat, amb capella pròpia.

Un cop visitats els voltants, presses les imatges de rigor e intentat albirar quelcom del paisatge, cosa del tot impossible degut a l'espesa boira que ens acompanya tot el camí, iniciem la davallada, ara com ja es habitual, deixo el gps que vagi gravant el trak de la ruta i fem cas de l'innat sentit de l'orientació del Jose que va cercant corriols i dreceres que facin mes ame el camí, de vegades massa

corriol que ens porta a Gallifa

ame i tot...... així, ens anem allunyat del cim davallant casi a velocitat de creuer ja que en una mica menys de 3 km. desfem els 330 m. de desnivell que al pujar, hem fet en 8 km. arribem a la carretera i ja pel Camí de l'Església anem a trobar el vehicle, pugem i emprenem la tornada, encara que arribant al final del poble, li dic

Castell de Gallifa entre boires

al Jose que no puc marxar de Gallifa sense retratar el monument del Mil·lenari, així que parem el cotxe i fem unes fotos al monument, ara ja si posem rumb a Sant Feliu on parem un moment a prendre unes cerveses, la meva sense alcohol, ara ja, ens dirigim a Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles. Ha estat una sortida

monument al Mil·lenari

curta però intensa, avui el tremolor a les cames pel vertigen, ha estat apaivagat per la espesa boira que ens ha acompanyat en tot moment, ja que bona part de la caminada ha estat per trams molt aeris per damunt de les cingleres.

MATI DE ONADES I PLUJA

Dijous, 06,15 h. sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, avui en principi aviem quedat amb el Salva de donar un tom pel camí del Besos per tal de veure l'estat actual de les obres, tant del AVE com les del transvàs Ter Llobregat de cara a la sortida del mes de novembre, però en vista de com estava el temps, ahir pel mati em truca per ajornar-ho, per la tarda em truca altre cop per comentar que com semble que la situació atmosfèrica millora, de fer una sortida però no pel riu, que estarà tot enfangat, comenta de anar a estirar les

el sol llevant-se entre núvols

cames pel litoral badaloní, així quedem, a les set en punt, agafem el seu cotxe i per la B-500 posem rumb a Badalona, deixem el vehicle en una zona d'aparcament entre la N-II i la Platja de la Barca Maria, casi a tocar de Montgat i comencem a caminar pel Passeig Marítim quan encara es casi fosc. El temps no semble tenir massa clar que fer, hi han núvols i clars, cosa que em permet fer algunes fotos de la sortida del sol,

fuig la nit i arriba el dia

quan portem uns 2,5 km. arribem al Pont del Petroli, decidim que ens hi endinsarem a la tornada que serà mes clar, seguim caminant i arribem a la zona portuària, la rodegem i seguim camí, al passar a tocar les instal·lacions de Anís del Mono, ens omple la pituïtària una flaire d'allò mes dolç, ara, ja entrem en terme de Sant Adrià del Besos, passem per sota dels pantalans de la antiga tèrmica,

Pont del Petroli

el lloc es tètric diria jo, tètric i brut, seguim endavant i quant portem uns 5,5 km. arribem a la desembocadura del Besos, a tocar casi del Fòrum, que es a l'altre riba del riu.

Aquí, ja tant per l'hora com per l'impediment físic que representa el riu, donem mitja volta e iniciem la tornada, tornada que realitzem pel mateix lloc per on hem vingut, fins que quan som davant el port, ens dirigim a l'escullera, on fem un petit descans i mengem unes peces de fruita que portem, mentre, contemplem els embats de les

pescador a l'escullera del port de Badalona

onades, pel sud va arribant una foscor que ens fa pensar que encara ens mullarem, així que re emprenem la marxa, arribats a l'alçada del Pont del Petroli, ens hi endinsem, però quan som a una mica menys de la mitat, comença a ploure, així que desistim de arribar al final, fem mitja volta i a pas lleuger, ens dirigim a trobar el cotxe, fem els

el Salva caminat pel Pont del Petroli

últims 3 km sota una pluja no gaire intensa però que ens va deixant xops, a mi, mes que al Salva ja que ha sigut mes previsor, arribem al cotxe i enfilem envers Martorelles ja sota una pluja força intensa.
Ha estat un mati força distret i amb aquesta barreja de pau i melangia que em produeix passejar vora mar en aquest temps, al final, la pluja ha sigut misericordiosa amb nosaltres, ja que després, ha caigut aigua amb ganes i sense parar.

dades de la caminada