diumenge, 21 desembre de 2014

SIERRA DE CHIVA, RINCON DEL SAPO (CHIVA, Foia de Bunyol)

Lloc inici caminada: Km 11 de la CV-379
Caminants: 27 Senderistes
Data: 21-12-2014
Hora d’inici caminada: 08:39:27
Hora d’arribada: 12:24:24
Duració: 03:44:57
Temps en moviment: 02:11:04
Temps parat: 01:33:53
Alçada punt d'eixida: 352 m
Alçada mínima assolida: 288 m
Alçada Màxima assolida: 636 m
Desnivell màxim: 348 m
Ascensió acumulada: 419 m
Descens acumulat: 405 m
Guany: 283 m
Distancia recorreguda: 10.72 Km
Velocitat mitjana: 2.85 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.8 Km/h.
tot lo grup
Senderistes Les Rodanes manté una relacio de fraternal cooperació amb el Club de Montaña Sierra de Chiva, dintre d'aquesta col·laboració, hui ens tocava desplaçar-nos a Chiva per a sumar-nos a una caminada que sota la direcció tècnica del Manolo, organitzava el club. Així  a dos quarts de huit ens trobàvem al lloc habitual de trobada al costat del llavador, ens repartim en els vehicles i ja enfilem envers Chiva, el punt de trobada amb la gent de Chiva és al costat de l'estació de la Renfe, salutacions esperem un poquet i tornem a encabir-nos en els vehicles i anem a trobar la CV-379, fem uns onze quilometres i aparquem a tocar de la carretera.
Manolo explicant la ruta
Amb sorpresa constate que som a tocar del punt per on vaig creuar la carrereta en la meua caminada de fa 18 dies, donem inici a la caminada en principi pel mateix camí que vaig emprar, passem pel costat del Corral del Carnicero i arribem a la zona de descans on donaré mitja volta per a tornar a Pedralba. Ací el Manolo ens fa una breu explicació de per on té previst que discórrega la caminada, aquest tram del Camino Natural Túria-Cabriel, transcorre pel damunt del camino de la Fuente del Sapo. Quant portem uns dos quilometres deixem l'ampla pista i ens desviem a la dreta per anar a trobar primer la Fuente del Sapo i després el Corral del Sapo.
restes forn morisc al corral de la Fuente del Sapo
Ací i després de fer visita a les restes del corral on es trobe mig enrunat un forn d'origen morisc, cerquem un lloc adient i ens aposentem per a fer el mos del matí, entre rialles i el ja clàssics: Vols provar açò?? Va agafeu que la motxilla em pesa molt!!............ Passem un agradable moment de relax, Acabat aquest, reiniciem la caminada que encara que no massa pronunciada no deixa de pujar en cap moment, quan portem fets uns cinc quilometres el camí semble acabar-se, ara comença el tram més aventurer de la caminada que transita per una estreta i emboscada senda que creua la part alta del Barranco del Sapo en el punt més alt de tota la ruta.
el tan esperant moment del mos

Quan portem un poquet més de sis quilòmetres eixim altre colp al Camino Natural Túria-Cabriel per on arribem en poquets metres a les restes del Corral del Enguerino, mig quilometre més i som on a la pujada hem deixat la pista per anar a trobar la Fuente del Sapo, ara ja es tracta d'anar desfent el camí que hem portat a primera hora  fins que som a la zona de descans, ací deixem la pista i ens endinsem en un bonic i fresc sender que per l'esquerra va a trobar el Barranco del Sapo per on transitem un poquet menys de dos quilòmetres fins que tornem a eixir a la pista a tocar del Corral del Carnicero.
eixint del Barranco del Sapo
Només ens resta fer uns sis-cents metres i ja som on hem deixat els vehicles, ací el Manolo ens diu que tenia reservada una sorpresa en funció de si acabarem aviat, com així ha estat, pugem als cotxes i fem uns dos quilometres i mig fins a arribar a l'alçada de la Colonia El Romeral, ací ens endinsem entremig de les cases fins que arribem a tocar del Barranco del Cuchillo, deixem els cotxes i lo que primer contemplem és una paret vertical d'uns 20 metres d'altura equipada amb nombroses vies d'escalada. Encara que hem deixat els vehicles en terme de Chiva, la paret esta dintre del terme de Cheste per lo qual, l'equipament i manteniment de les vies és competència del Club de Montañismo de Cheste.

pujant dalt d'El Cuchillo
Sempre seguint al Manolo rodegem la paret i comencem a trepar ajudant-nos de mans, peus i de tot lo que podem usar, arribem dalt de la paret i ens trobem amb un laberint d'escletxes, evidentment  el nostre guia ens hi fa endinsar-hi, entre crits i escarafalls varis, tots anem superant la prova amb bona nota, quan ja tots som dalt del pla que corona la paret és qüestió d'iniciar el descens ara per una senda mes "civilitzada"  fins que arribem altre colp a on hem deixat els vehicles. Ara ja si és arribada l'hora dels comiats i dels desitjos de bones festes. Tornem a pujar als vehicles i ja ens dirigim envers Vilamarxant on arribem prop de dos quarts de tres.
per dintre les escletxes
Agrair des d'ací al Manolo del Club de Montaña Sierra de Chiva  el bon matí passat descobrint noves rutes i gaudint de la natura el bon humor i la bona companyia.

diumenge, 14 desembre de 2014

CAMINADA ANUAL FALLA EL COLP 2014, Vilamarxant

Lloc inici caminada: Casal Falla El Colp, carrer Sant Miquel, Vilamarxant (Camp del Túria)
Caminants: 12 Senderistes
Data: 14-12-2014
Hora d’inici caminada: 09:11:11
Hora d’arribada: 12:26:29
Duració: 03:15:18
Temps en moviment: 01:45:41
Temps parat: 01:29:37
Alçada punt de sortida: 114 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 211 m
Desnivell màxim: 111 m
Ascensió acumulada: 227 m
Descens acumulat: 260 m
Guany:96 m
Distancia recorreguda: 9.497 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 5.5 Km/h.
Bassa barreta
 Per a hui la Falla "El Colp" de Vilamarxant, tenia programada la caminada anual pel terme de la població, sota la direcció tècnica de Senderistes Les Rodanes,  així que hui poc abans de les nou, hora prevista per a eixir, sóc davant el casal de la falla punt d'eixida, comença a arribar gent i després d'uns minuts de cortesia iniciem la caminada quant passen deu minuts de les nou, enguany el nombre de caminants és més reduït que l'any passat, pel carrer de Sant Miquel anem a trobar el Barranc de Teulada que creuem per la passera. Seguim pel carrer de la Virgen de la Fuensanta per on eixim al Camí dels Algepsars.
baix el Pi de Bassa Barreta
Creuem el Barranc dels Oms i ja ens endinsem en la Senda dels Quartelets, la senda transita per una estreta vall que separa la Rodaneta Blanca de La Rodana Gran, ací ja se'ns comença a fer present la veritable dimensió dels estralls que el "tomicus" esta causant en la massa de pins de les nostres muntanyes, hi ha moments en què els pins secs predominen damunt els "sans" seguint la bonica senda anem a eixir al Camí de Bassa Barreta, per aquest fem els pocs metres que menen per arribar a la bassa. Mentre esperem que arribe la furgo d'avituallament, fem algunes fotos.
no tot a de ser caminar......
Arriba la furgo, parem taula i com som gent agraïda, sense gaires dilacions ens disposem a recuperar les poquetes forces que hem perdut en els quatre quilòmetres i mig que hem fet. que si tonyina, que si cuixot, que si formatge........., tot regat amb tota mena de begudes, acabat l'esmorzar, ens disposem a reiniciar la caminada, tornem sobre les nostres passes pel Camí de Bassa Barreta i seguim per aquest fins que arribem al pal indicador de la variant de Les Trinxeres de la Rodaneta Blanca del PR-175.
trinxeres de La Rodaneta Blanca
Ací ens endinsem pels vessants de la Rodaneta Blanca, uns trams per dintre de les trinxeres i altres per senda que les va resseguint, aquesta part de la caminada és la que més agradables sorpreses ens porta, guiats pel Miguel (Porrina) anem "descobrint" coves, covetes, la roca foradada i una senda que malgrat transcórrer a pocs metres de xalets i massets, semble estar en lo més profund d'un impenetrable bosc. Tot lo bo s'acaba, i açò no podia estar una excepció, així que tornem a eixir a pista i entre disseminats anem a trobar el Barranc dels Oms que creuem i ja es tracta de desfer el camí que hem portat a l'anada. 
Rodaneta Blanca, cova
Un colp creuat el Barranc de Teulada per la passera, m'acomiade del grup i vaig a trobar el vehicle que he deixat aquest matí al carrer del Barranc. A estat un matí molt agradable i en bona companyia, com diu la dita........ Poquets però ben avinguts. Agrair a la gent de la Falla El Colp l'opípar esmorzar i la seua simpatia i a esperar a la propera.

dimecres, 3 desembre de 2014

CAMÍ NATURAL TURIA-CABRIEL (ELS SERRANS) Primers 13 quilómetres

Data: 03-12-2014
Lloc inici caminada: Pedralba, al costat del restaurant Sardí
Lloc final caminada:  Pedralba, al costat del restaurant Sardí
Caminants: Francesc
Hora d’inici caminada: 07:51:22
Hora d’arribada: 13:30:44
Duració: 05:39:22
Alçada punt de sortida: 84 m
Alçada mínima assolida: 73 m
Alçada Màxima assolida: 443 m
Desnivell màxim: 370 m
Ascensió acumulada:599 m
Descens acumulat:603 m
Guany: 358 m
Distancia recorreguda: 25.05 Km
Vel. en Moviment: 4,75 km/h
Vel.  mitjana: 4.4 Km/h (sense descomptar parades)
inici del camí natural Túria-Cabriel a Pedralba
Hui tenia ganes d'eixir a estirar les cames després d'un dies sense poder, a causa de la pluja i a algun compromís que altre, em lleve aviat i mirant al cel veig que esta prou negre, decidisc que eixiré de totes totes, açò si, sense desplaçar-me gaire lluny, fa dies que em ronde pel cap fer un tast del Camí Natural Túria-Cabriel eixint de la  veïna població de Pedralba. Agafe el cotxe i em dirigisc  a trobar la carretera de Pedralba, faig els poc més de deu quilòmetres, aparque al costat del restaurant Sardí i ja done inici a la caminada.
part del sistema de senyalització del camí
Mesos enrere es va posar en servei una part del camí natural Túria-Cabriel, concretament la primera fase del recorregut corresponent al tram Túria-Siete Aguas. Sembla que el recorregut es completarà amb una segona fase que arribarà fins al parc natural de les Hoces del Cabriel, servint de connexió entre els dos parcs. Aquest tram inaugurat té una longitud de 35 quilòmetres i el seu recorregut comença als voltants del Parc Natural del Túria, al municipi de Pedralba. Travessa els termes municipals de Pedralba, Bugarra, i Gestalgar, a la comarca dels Serrans; i Xest, Chiva i Siete Aguas, a la comarca de la Foia de Bunyol. 
deixant enrere els camps de citrics
Les obres es van iniciar a finals de setembre del 2013 i s'han prolongat fins a mitjans de juny d'aquest any. Els treballs s'han centrat fonamentalment en el condicionament del camí per facilitar el trànsit de senderistes i cicloturistes. Durant les obres s'ha col·locat també senyalització informativa en nombrosos llocs d'interés i senyals direccionals, preventives i d'abalisament.  Finalment, s'han creat diverses zones de descans per als usuaris dotant-les de mobiliari de fusta. Aquest projecte forma part del programa de Camins Naturals del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
primera àrea de descans
Els dos primers quilometres són asfaltats i amb força transit de vehicles, supose que és degut al fet que ens trobem en plena temporada de collita de cítrics,  per un pont de ciment creue el Barranc de Chulilla que va a trobar el Túria, deixe enrere l'asfalt i comença una ampla pista de terra que primer pel mig de camps de cítrics, després per zona que va patir els incendis de fa uns anys i finalment per zona que va passant d'una vegetació arbustiva amb uns quants arbres aïllats a un bosc de caràcter mediterrani. quan porte fets uns quatre quilometres i mig arribe a la primera àrea de descans.
Corral de la Bassa
Seguisc endavant i arribant al km 7 trobe un aljub i el Corral de la Bassa, uns cinc-cents metres més i un pal indicador em fa desviar uns pocs metres per visitar el Corral de Calzones que semble més aviat  una caseta de les que servien per aixoplugarse en cas d'inclemències. Faltant pocs metres per arribar al punt quilomètric 9, trobe la segona àrea de descans, com també la primera, aquesta esta equipada amb taules i bancs de fusta i amb aparcaments per les bicis.  Arribat al km 11 les marques fan girar envers la dreta i agafar un corriol que transita pel mig de zona de bosc i és l'unic tram que he trobat que presente un poc de dificultat per a les bicicletes.
aljub de Los Cazadores
Creue la CV-379 i seguisc de front pel Camino del Sapo, als pocs metres em surt al pas el Corral del Carnicero, uns pocs metres i ja sóc a  la tercera àrea de descans, ací i en veient l'hora i que haig de desfer el camí fet, menge unes galetes que portava i done inici a la tornada. Fora de dues o tres variacions per trencar un poc la monotonia de tornar pel mateix lloc, es tracta de desfer el camí fet a l'anada, arribe altre colp al punt de partida, puge al cotxe i ja em dirigisc envers Vilamarxant.
Corral del Carnicero
Després d'aquest petit tast, opine que el camí s'ha d'agafar com si es tractara d'un GR, de fet la seua longitud l'assimila, l'ideal seria poder deixar un vehicle a cada extrem del tram a recórrer i no haver de tornar a l'inici, això, o ja a escala personal i aprofitant la xarxa de camins i sendes que poblen la zona trobar la manera de fer-lo  tornar per altres vies. No he trobat en tot el tram cap font on poder omplir les cantimplores i la major part del trajecte no disposa de cap mena d'ombra lo que no el fa gaire indicat per a l'estiu. 

dilluns, 24 novembre de 2014

ESTRECHOS DEL RIO EBRON, D'EL CUERVO AL TORMON (COMUNIDAD DE TERUEL, TERUEL)

Data: 24-11-2014
Lloc inici caminada:  Zona de picnic Riu Ebron, El Cuervo, Teruel
Lloc final caminada:  Zona de picnic Riu Ebron, El Cuervo, Teruel
Caminants: Francesc
Hora d’inici caminada: 09:06:05
Hora d’arribada: 15:27:13
Duració: 06:21:08
Alçada punt de sortida:939 m
Alçada mínima assolida: 924 m
Alçada Màxima assolida: 1118 m
Desnivell màxim: 194 m
Ascensió acumulada:781 m
Descens acumulat: 787 m
Guany: 178 m
Distancia recorreguda: 15.96 Km
Velocitat mitjana: 2.5 Km/h (sense descomptar parades)

salt d'aigua de Calicanto, detall
Feia temps que volia fer aquesta ruta motivat per les imatges i els comentaris que n'havia sentit, la distancia i el temps a emprar en el desplaçament, em frenaven a l'hora de decidir-me, uns 320 km i quasi quatre hores entre anar i tornar no és quelcom a menystenir. Per fi, fa tres setmanes em decidisc, prepare tots els estris i me'n vaig a dormir pendent del cel, em lleve i veig que cauen quatre gotes, això no ha d'espantar un "experimentat senderista" em dic, així que puge al cotxe  i pose rumb envers El Cuervo. Quant porte fets a prop de 100 km. veig que la pluja va en augment i que el cel és més negre que el carbó, amb dolor done mitja volta i torne a casa.
Los Chorros, El Cuervo, Terol
Hui tocava tornar a intentar-ho, el servici meteorològic no preveia pluges, si mes no, abundants, així doncs torne a fer tot el ritual de preparar la motxilla això si, sense oblidar de posar la capellina, no fora cas......, em lleve i després d'un frugal desdejuni agafe el cotxe quant son dos quarts de set del matí. Vaig a trobar primer l'A-3 que deixe per la N-330, arribe al Rincon de Ademuz petita illa de territori valencià envoltat per terres de Cuenca i de Terol. Entre en terres de Terol i arribe a El Cuervo, Ací pare el cotxe a l'eixida del poble, a la zona que n'hi diuen Los Chorros a causa d'un bonic salt d'aigua que allí es troba.
primer pont a creuar hui
Mentre cerque on deixar el vehicle un veí del poble que passeja em comenta que si seguisc endavant, m'estalviaré tres quilòmetres de pista sense cap interes, tenia pensat iniciar la ruta ací, però fa uns dies en el bloc de l'Emilio Vera CAMINANDO HACIA LAS ALTURAS vaig llegir que quasi se'ls fa fosc, açò fa que seguisca les indicacions del veí i em dirigesca a trobar la zona de pícnic del Pozo de la Olla on deixe el cotxe i done inici a la caminada. Durant el trajecte m'adone que no pense lo mateix que l'amable veí, veig algun raconet que altre dignes de ser contemplats.
tram d'esglaons que equipen la pujada als miradors
Aparque i ja done inici a la caminada quan passen sis minuts de les nou,  creue el primer d'uns quants ponts per on aniré jugant amb l'Ebron durant tota la ruta, ací ja em trobe amb lo que serà la tònica de la caminada, el sender és tot un constant pujar i baixar, tant és així que malgrat el desnivell només siga d'uns dos-cents metres, el desnivell acumulat és de prop de huit-cents, ací que toca pujar per arribar dalt d'un parell de miradors d'on es pot gaudir d'unes bones vistes d'aquesta part de Los Estrechos. Torne a baixar i torne a creuar el pont i sempre seguint les indicacions vaig fent camí.
un de tants trams d'escales amb que esta equipat el recorregut
Puge unes escales de fusta i continue pel congost. Durant el recorregut trobe alguns exemplars de savina (Juniperus thurifera), creue diversos ponts, arribat a la zona més angosta, coneguda com a Estrechos del Cañamar, una sèrie de passarel·les i escales de metall ancorades a la roca em permet continuar la ruta. Creuat aquest tram, el congost s'obre una mica i el sender puja pel marge esquerre allunyant-se del llit del riu. Quan el sender es torna a apropar al riu, a la zona coneguda com la Fonseca,  trobe  un espectacular pont natural de travertí. Es pot baixar per un corriol fins al riu per veure el pont per sota, i després tornar dalt i creuar pel damunt del pont per passar al marge dret. 
pont natural de La Fonseca vist des de baix
El sender torna a pujar i s'allunya de la llera del riu, que ara contemple des de dalt, com un profund tall efecte del pas de l'aigua al llarg dels anys. Després el sender torne al nivell del riu prop de les poques restes del que sembla haver estat un molí. Torne a resseguir el curs del riu fins a arribar a una paleta que indica la direcció al salt d'aigua de Calicanto, Em desvie i després de deixar enrere un vell molí fariner arribe al salt. La quantitat d'aigua no és massa, malgrat açò el lloc és encisador. Una vegada he gaudit de la visió, decidisc que és un bon lloc per fer el mos del matí.
 
passeres de ferro a Los estrechos del cañamar
Des de la zona del molí torne al pal que indicava el camí al salt apartant-me del riu Ebrón pel Barranco de la Tejeria fins a sortir a una pista que uns pocs metres més endavant he de deixar per agafar un succint sender a l'esquerra. Aquest surt a una pista que es transforma en sender, sender que seguisc fins que un pal indicador em desvia cap al pont de la Fonseca, el pont natural pel qual he passat abans. Un cop al pont ja es tracta de continuar el recorregut per la mateixa ruta que a l'anada.
Salt d'aigua de Calicanto
 Arribat al Pozo de l'Olla on he deixat el vehicle, comprove que només passen uns pocs minuts de dos quarts de tres i que fa poc que he fet el mos de mig matí, decidisc fer un tram de la part de ruta que aquest matí he fet amb el cotxe així doncs deixe la motxilla al cotxe i encamine les meues passes com si volguera tornar caminant a El Cuervo, com havia entrevist aquest matí, hi ha racons que es mereixen que perdes uns minuts contemplant-los, petits salts d'aigua, rústecs ponts a base de troncs .......... tot ell amanit amb la bellesa que amb què dota  la tardor als boscos  de caducifolis.
un dels ponts de fusta que es troben al llarg de la ruta
Arribe fins a on el riu creua la pista per un pas a gual per a vehicles i agosarats senderistes, els no tan agosarats tenen un rústec pont de fusta uns pocs metres més enllà, done mitja volta i desfaig camí fins a arribar altre colp al cotxe, ací aprofitant les taules menge part de les viandes que portava. Enllestit puge al vehicle i pose rumb envers El Cuervo, arribat que hi sóc, pare a Los Chorros per treure alguna foto del lloc, torne al vehicle i ja em dirigisc cap a Vilamarxant. Supose que cada estació dotara al lloc del seu encant, encara que dubte que puga superar aquestes sensacions de les quals he pogut gaudir hui.