dilluns, 20 abril de 2015

BARRANC DE L'INFERN amb Senderistes les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada del llavador, Vilamarxant
Lloc inici caminada: Fleix, La Vall de Laguar, Marina Alta, Alacant
Caminants: 31 agosarats senderistes
Data:19-04-2015
Hora d’inici caminada: 08:16:26
Hora d’arribada: 14:36:25
Duració: 06:19:59
Alçada punt d'inici: 443 m
Alçada del punt d'arribada: 547 m
Alçada mínima assolida: 184 m
Alçada Màxima assolida:607 m
Desnivell màxim: 423 m
Ascensió acumulada: 950 m
Descens acumulat: 840 m
Guany: 163 m
Distancia recorreguda: 12.77 Km
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)
el grup a punt d'iniciar la caminada
 Dintre de la programació de caminades de la secció de muntanya del C.A. Vilamarxant, hui estava previst visitar la que sense dubte és una de les rutes més completes del País Valencià. 6.873 escalons, quasi quinze quilòmetres de ruta circular tipus muntanya russa, amb tres baixades i pujades amb fort desnivell, fonts, coves, despoblats moriscs, un dels barrancs més salvatges del País Valencià, tot plegat fa que l'anomenada Catedral del Senderisme, Barranc de l'Infern, Escales dels Moros o Camí de les Juvees, siga una  ruta d'aquelles que queden gravades en el record.
Font Grossa
 A causa de la distancia a recórrer en vehicle, s'ha decidit que en lloc d'anar en cotxes particulars, llogarem un autocar, l'hora prevista per l'eixida des del punt habitual, són les 06.15 h. poquets minuts abans, comença a arribar gent, salutacions, encaixades i quant arriba l'autocar, encabim les motxilles i ens acomodem disposats a gaudir del viatge. Pocs minuts després de les huit arribem a Fleix, poblet on iniciarem la ruta, foto de grup de rigor i donem inici a la caminada quant passa un minut d'un quart de nou. Anem a trobar el Camí Vell de la Vall que uneix el pobles de Fleix i Benimaurell.
creuant la Foradá
Fets uns quatre-cents metres, primera parada davant de la Font Grossa i el llavador annexe, fotos, tast d'aigua i a seguir, fem uns poquets metres i deixem el camí per prendre el primer contacte amb lo que serà el leiv motiv de la ruta, els 6873 escalons, per sort, el primer tram són de baixada. En una constant ziga zaga anem descendint fins que arribem a la llera del riu Girona més conegut com a Barranc de l'Infern, no sense abans, creuar la Foradà o Forat de la Juvea, un forat artificial creuat el qual, ja és visible amb tot el seu esplendor el Barranc de l'Infern, el Forat esta equipat amb  una passera de fusta per a salvar un afonament del terra. En un quilòmetre i mig hem salvat un desnivell negatiu de aprox. uns 250 m. 
Per la mateixa llera girem a la dreta i fem els 500 m. que ens porten davant de la Cova del Barranc, aquesta és una cova on semble que en altres temps tancaven el bestiar, ja que el seu interior és ple de restes de murets de pedra.
Cova del Barranc
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes i ara de pujada ens endinsem en una altre ziga zaga per on transcorre el Camí Vell de la Juvea del Mig, Tot lo que hem baixat i un poquet mes, ens toca pujar-ho, 325 metres de desnivell positiu per una ziga-zaga interminable. A banda i banda, estrets bancals amb restes d'antics cultius de secà, amb abundància d'ametlers, oliveres i garroferes.
Pou de la Juvea
En arribar dalt ens trobem amb el Pou de la Juvea que gràcies a una bomba de manxar ens permet refrescar.-nos. Uns metres mes i ens anem trobant masets en millor estat uns i altres no tant, són les restes de La Juvea del Poble del Mig. El terme Juvea, semble provenir d'una mesura utilitzada per al repartiment de terres durant la repoblació a la Reconquesta, pareix que era el terreny que un mul llaurava en un dia.
"no solo de pan vive el hombre" de xocolata, galetes, etc. també
Aprofitem el recer d'un dels masets i ens apliquem en la sempre agraïda tasca de l'esmorzar, a banda del clàssic entrepà, comencen a aparéixer que si vi, que si pastes, xocolate, galetes, café........ Un colp ben alimentats, reiniciem la caminada, per sort ara les ziga zagues són en sentit descendent. lo contrari amb la panxa plena haguera estat més dur. La senda va perdent alçada mentre transita pels vessants de la Llometa de les Colmenetes, a un costat de la senda ens trobem la Font de Reinós que vessa les seues aigües en un esglaonat de piques de pedra,  arribem altre colp a la llera del Riu Girona bastants metres més amunt d'on hem creuat abans i quan portem fets uns 7 km aprox.
Font de Reinós
 Ara ens toca altre colp pujar d'escaló en escaló fins que arribem a la Juvea del Poble de Dalt, ací ens trobem altre colp com a la Juvea del Poble del mig tot un disseminat de masets, aljubs i altres construccions, el lloc és prou interessant per què fem una parada mentre donem temps a què arriben els més ressagats, reagrupats tots reiniciem la caminada, ara de baixada resseguint el Barranc del Tuerto fins a arribar al Fondó dels Perets, ací ja donen inici a l'ultima pujada de hui, encara que menys pronunciada, el cansament acumulat  fa que semble més forta. Quant la pendent semble afluixar ens topem amb un mirador natural des d'on podem gaudir d'unes magnífiques vistes amb la mar de teló de fons.
"la mar de dones" o les dones i la mar
Seguim la ruta disposats a fer l'últim esforç, eixim al Camí dels Olivarets, pista asfaltada que ix de Benimaurell, passem a tocar de la Font dels Olvis on uns quants ens apropem a refrescar-nos i ja fem els últims metres que manquen per arribar al poble, cerquem el bar on hem reservat per a dinar i en arribar, ens premiem amb unes fresques i delicioses cerveses mentre fem temps per al dinar. Ocupem els nostres llocs a taula i procedim a dinar enmig d'un ambient de germanor i satisfacció per la fita assolida. Amb un poquet de pena anem a trobar l'autocar, pugem i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem sense contratemps, cansats però contents.

diumenge, 22 febrer de 2015

HOSTALETS D'EN BAS-TORRENT DEL PUIG-HOSTAL DEL GRAU-CAMÍ RAL DE VIC A OLOT

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: L'Aubert, Hostalets d'en Bas, La Garrotxa
Caminants: Salvador Leal i Francesc
Data: 20-02-2015
Hora d’inici caminada: 08:58:48
Hora d’arribada: 14:22:57
Duració: 05:24:09
Alçada punt d'inici: 500 m
Alçada mínima assolida: 499 m
Alçada Màxima assolida: 914 m
Desnivell màxim: 415 m
Ascensió acumulada: 795 m
Descens acumulat: 798 m
Guany: 412 m
Distancia recorreguda: 11.93 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)
caminant entremig de camps gebrats
 Aquest diumenge era el dia previst per a fer la caminada de febrer de la secció de Muntanya del C.A.Vilamarxant, de la qual varem fer la prèvia el passat dia 15, per causes imprevistes, he tingut que pujar amb la dona a Barcelona lo que m'ha impedit poder participar. He aprofitat la pujada per visitar la família i per treure'm d'amunt l'espina, truque al Salva i quedem de fer una eixida el divendres 20, parlant d'on anar, al final quedem que ens aproparem a la Vall d'en Bas i mes concretament a Hostalets d'en Bas per a visitar el Torrent del Puig i encara que ja ho coneixem, fer altre colp el Grau d'Olot.
paller del Moli Vell
Divendres em lleve i després d'un petit desdejuni puge al vehicle i em dirigisc a Hostalets de Balenyà, allí ja m'està esperant el Salva, puge al seu cotxe i posem rumb envers Hostalets d'en Bas, arribem i obviant el casc urbà anem a trobar L'Aubert on deixem el vehicle en un entrant en mig de camps de conreu emblanquinats per la gebrada nocturna. Quant manquen uns dos minuts per les nou, donem inici a la caminada anant a trobar el Moli Vell, ací, es el punt on es por dir que te el naixement el riu Fluvià en la confluència del Torrent del Puig amb la Riera de Falgars.
font de Les Fogoses
Per amples pistes de terra caminem entre camps gebrats i un xic emboirats, deixem a la dreta El Bertrans i pocs metres endavant passem a tocar de La Cirera, gran casa pairal amb una part en no gaire bon estat de conservació, i un altre arranjada que semble s'empra per a turisme rural. Passada la casa ja deixem la pista i ens endinsem per un sender, quant portem un poc menys de dos quilometres arribem a la Font de les Fogoses en la riba dreta del torrent, al seu costat una roda de moli fa de taula.
petit gorg al Torrent del Puig
 A partir d'ací, comença un tram no massa llarg per desgracia, ple de racons encisadors, el constant treball de l'aigua ha anat esculpint una serie de salts i gorgs de dimensions mes aviat modestes, però que junt amb la verdor dels líquens i la molsa que recobreixen les grans pedres que l'aigua ha arrastrat, creen una atmosfera que fa que esperis que en qualsevol racó, apareixen gnoms, elfs i evidentment, alguna que altri Dona d'Aigua.
La bellesa del lloc, fa que passi mes desapercebut el desnivell que el sender va assolint, aquest va jugant amb el torrent, ara transita per la dreta, ara per l'esquerra, ara pel seu interior si l'aigua ho permet.
gorg de l'Olla i part inferior del salt
Aixi es que anem visitant Les Gorgues de Les Fogoses, amb el gorg de l'Ansat, el dels Cristians, algun que altre de mes petits i dels que desconec el nom fins arribar al mes espectacular, el salt i gorg de l'Olla, primer i pràcticament per la llera del torrent ens arribem a la part baixa del salt, ací i després de les fotos de rigor, decidim que es un lloc ideal per a fer el mos de mig matí.

continuara..............................




diumenge, 15 febrer de 2015

SERRA DEL TORO, EL TORO, ALT PÀLANCIA, Previa a la caminada de Febrer

Lloc de trobada: Davant de la policia local
Lloc inici caminada: Camino de Andilla, El Toro, Alt Palància, País Valencià
Caminants: Miguel (Porrina), Raul i Francesc
Data: 15-02-2015
Hora d’inici caminada: 08:23:14
Hora d’arribada: 15:11:07
Duració: 06:47:53
Alçada punt d'inici: 1227 m
Alçada mínima assolida: 1194 m
Alçada Màxima assolida: 1610 m
Desnivell màxim: 416 m
Ascensió acumulada: 702 m
Descens acumulat: 702 m
Guany: 382 m
Distancia recorreguda: 14.12 Km
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

trepitjant neu, foto cedida per Raul
Hui aviem quedat el Miguel, el Raul i jo en fer la prèvia de la caminada de febrer que esta prevista per diumenge 22, Raul havia cercat una caminada que a part del seu interes de per si, tinguera  la possibilitat de trepitjat un poquet de neu. La ruta escollida és una que transita per la Serra de Toro a la Comarca de l'Alt Palància, província de Castelló, ha baixat  de wikiloc un track de la gent de TrotasendesBenicalab. A tres quarts de set ens trobem i pujant al cotxe anem a trobar la A-23 que no deixem fins a arribar a l'eixida de Barracas, ací agafem la CV-240 que ens porta a trobar El Toro, creuat el poble, fem uns quants quilòmetres pel Camino d'Andilla on deixem el vehicle en un eixample de la pista.
comencem a caminar, trobarem neu??
Comencem a caminar  resseguint el Barranco de la Cueva del Agua, el barranc presenta racons de gran bellesa i una vegetació exuberant, fet un quilòmetre arribem a una bifurcació, en aquest punt s'ajunten l'anada i la tornada de la ruta, decidim seguir per la dreta i deixar la de l'esquerra per a la tornada, fins a arribar ací la senda, era pràcticament plana, ara ja comença una en principi suau pendent que a poquet, es va incrementant. Fets uns dos quilometres i mig deixem el barranc i donem inici a l'ascens pel vessant del Puntal de Carretas, primer dels quatre puntals que coronarem hui.
parets del barranc
Arribats dalt, prenem contacte amb dos fets que ens acompanyaran bona part de la ruta, un és el fet que en les parts més enlairades i desprotegides, bufa un fort i fred vent que contrasta amb les zones més emboscades.  L'altre és les clapes de neu que anem trobant en els vessants on menys calenta el sol i que ens permet fer alguna que altre "batallita" de boles de neu. Iniciem el descens encaminant-nos a trobar el següent dels quatre puntals que coronarem hui, el Puntal de Magaña, a mig camí cerquem un arrecerat del vent i procedim a fer el mos del matí.
vistes des del Puntal de Carretas, al fons, el Gegant de Pedra
Enllestit el mos i havent descansat un poquet, reiniciem la pujada fins a arribar dalt del Puntal de Magaña que amb els seus 1615 msnm; és el punt més alt de la caminada de hui, ara donem inici a una forta davallada que ens porta a tocar del Corral de Barajas un de tants corrals que en millor o pitjor estat de conservació, es troben disseminats per la zona. Ara la senda torna a enlairar-se per anar a trobar el Puntal del Agrillar, la senda en bona part de la ruta es difumina fins a arribar a desaparéixer del tot, fins al punt que en uns quants trams s'ha de caminar fins i tot camp a través sortejant les clapes de savines rastreres que entapissen el sol.
interior del corral de Barajas
A aquestes alçades de la caminada, el baix estat en què em trobe després d'un mes de no fer pràcticament res i arrossegant els últims embats de la grip, fan que ja se'm facen feixucs els trams de pujada, no obstant això, faig un últim esforç i sempre esperonat pels anins que en donen els companys, arribem dalt del Puntal de Peiró. Aquest es troba coronat per una fita construïda a base de les pedres que entapissen el terra, ens fem les fotos de rigor i col·laborem en enlairar un poquet mes la fita. Un pic hem gaudit de les vistes iniciem el descens, en principi suau,  i que a poc a poc es va fent més pronunciat.
una troballa interessant
La senda va paral·lela un bon tram al Barranco de la Sidra, mig emboscada i molt agradable de fer, arribem al punt d'on ix la senda que ens apropa a visitar la Cueva del Agua, aquesta és una cova de no grans dimensions i amb filtracions d'aigua que es recullen en una mena de cisterna per al seu aprofitament. Tornem a la senda que seguíem i poc abans d'arribar al Barranco de la Cueva del Agua, girem a la dreta i anem resseguint el barranc per la riba dreta, al contrari de lo que hem fet a primera hora. Passem a tocar del Corral del Rumbo i quant portem fets uns tretze quilometres, som a la cruïlla on aquest matí hem decidit  el sentit de la marxa.
entrada a la Cueva del Agua
Fem l'últim quilòmetre que ens separa del cotxe, arribats hi pugem i posem rumb envers Vilamarxant, arribats a El Toro parem i el Miguel s'interessa per la possibilitat de què ens preparen un menú per si la gent decideix quedar-se a dinar, reiniciem viatge i arribem a Vilamarxant sense cap novetat. La ruta per si sola és de les que et deixen satisfet, si tens la sort com hem tingut de poder gaudir d'un poc de neu, ja és quasi perfecta, a pesar d'haver passat algun moment.............., dur a causa del meu baix estat de forma, ha estat un matí ple de moments, llocs i vistes dignes de recordar.

dilluns, 26 gener de 2015

SEGART, GARBI PER LA CANAL, MOLA DE SEGART, SEGART. Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada davant el Llavador
Lloc inici caminada: Segart, Camp del Morvedre,
Caminants: 24 senderistes
Data: 25-01-2015
Hora d’inici caminada: 07:47:31
Hora d’arribada: 13:09:01
Duració: 05:21:30
Temps en moviment: 03:10:00
Temps parat: 02:10:00
Alçada punt d'inici: 254 m
Alçada mínima assolida:220 m
Alçada Màxima assolida: 568 m
Desnivell màxim: 348 m
Ascensió acumulada: 621 m
Descens acumulat: 646 m
Guany: 313 m
Distancia recorreguda: 11.64 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

el grup abans d'iniciar la caminada
Hui era el dia previst per a fer la caminada mensual de la Secció de Muntanya del Club d'Atletisme Vilamarxant, el passat dia sis, el Miguel (Porrina) i jo vàrem fer la prèvia per  evitar en lo possible qualsevol imprevist. Poc abans de tres quarts de set comença a arribar gent, ens repartim en els vehicles i ja ens dirigim cap a Segart, arribem, aparquem els vehicles a la Plaça del Castell i ja donem inici a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, no sense fer la foto del grup encara mig a les fosques.

el Garbí il·luminat pels primers raigs de sol
Desfem uns huit-cents metres per la carretera per on hem arribat, fins a trobar el punt on el Barranc del Basso creua la carretera, ací ja té inici la ininterrompuda ascensió que ens farà salvar un desnivell de 370 m. en un poc menys de tres quilòmetres, el tram és exigent i amb algun pas compromés, malgrat tot, en arribar dalt, les cares de satisfacció demostren que ens ho hem passat d'allò més bé. A mi personalment l'espectacle de veure el grup grimpant per la canal és quelcom que em quedara molt de temps en el record.
part del grup grimpant per la canal
 Arribats dalt del Pla del Garbí, ens apropem al Mirador del Diable, aquest és el primer dels tres miradors dels quals disposa el lloc,   com els altres miradors i l'ermita de la Santa Creu ja s'han visitat en altres ocasions i encara ens queda molt de camí a fer, no seguirem més endavant. Un colp hem gaudit de les impressionants vistes  que hui es poden albirar, girem sobre les nostres passes i anem a trobar la Pujada del Llongo per on baixarem, aquest és un altre tram amb una certa dificultat per culpa de les pedres soltes i al pronunciat desnivell, res que l'intrèpid grup no supere sense contratemps.
dalt el Mirador del Diable
Arribem a la pista que ressegueix el Barranc de La Font, per l'esquerra aniríem a eixir a Segart, girem a dreta i en el primer revolt parem a fer el mos tal com decidirem en la prèvia, ací com sempre  es comenta i es riu, mentre es comparteix que si pastes, que si galetes, que si café, que si mistela. Enllestida la qüestió gastronòmica reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de la Rodana, per aquest fem un poc menys de tres quilòmetres fins a arribar a on comença la senda que porta dalt de La Mola de Segart, arribats ací una de les senderistes i jo decidim que esperarem a què baixen mentre prenem el sol..
baixant per la Pujada del Llongo
La resta del grup fa l'ultim esforç i salvant un desnivell d'uns cent trenta metres arriben dalt de La Mola, omplerts els ulls amb les vistes, donen inici a la baixada fins a on ens hem quedat esperant-los, tots reagrupats iniciem el retorn a Segart primer pel Camí de la Mola i després pel Camí de Segart al Sant Esperit. Arribant a les primeres cases del poble ens topem amb una concentració de cotxes "antics", parem a fer visita al Llavador i a la font que es troben sota de l'ajuntament i ja arribem on hem deixat el vehicles.

part del grup que va pujar a La Mola
Amb motiu del Dia del Senderista en arribar a Vilamarxant ens espera un dinar de germanor, ahir a la tarda un grupet sota la direccio tècnica de Jose "El Valencià" va preparar una Olleta a base de carrillada, xoriço,cigrons i altres ingredients secrets. A dos quarts de tres és el dinar a casa del Manolo i l'Encarna que com sempre no tenen inconvenient en cedir-nos els baixos per a l'ocasió. En un ambient de franca camaraderia transcorre el dinar i la sobretaula, digna cloenda a un altre dia de contacte amb la natura i de gaudi de bona companyia.