dilluns, 27 octubre de 2014

PARC NATURAL DEL TURIA, RUTES 2 i 5. AMB SENDERISTES LES RODANES

Data: 26-10-2014
Lloc trobada:Avinguda, Vilamarxant
Lloc inici caminada: Central elèctrica de La Pea, Vilamarxant
Lloc final caminada: Central elèctrica de La Pea, Vilamarxant
Caminants:  Aproximadament 90 senderistes
Hora d’inici caminada: 08:01:08
Hora d’arribada: 14:13:28
Duració: 06:12:20
Alçada punt de sortida:131 m
Alçada mínima assolida: 109 m
Alçada Màxima assolida: 204 m
Desnivell màxim: 95 m
Ascensió acumulada: 228 m
Descens acumulat: 238 m
Guany: 73 m
Distancia recorreguda: 16.31 Km
Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)
Assut de Benaguasil
 Hui teníem programat fer la caminada d'octubre del grup Senderistes Les Rodanes. Amb motiu del dia del senderisme l'activitat era oberta a tothom i gratuïta i el recorregut a fer, una circular resseguint un tram del Túria entre Vilamarxant i Pedralba. Poc abans de dos quarts de huit comença a arribar gent, en les inscripcions prèvies érem mes de cent caminats per la qual cosa ens repartim els llocs on ens situarem, el Beni i jo, ens encarreguem de tancar la marxa per evitar que quedi gent endarrerida, aixo fa que en tot moment tinguem pel davant una llarga i acolorida serp humana.
creuant el riu
Quant passen uns minuts de dos quarts ens pugem als vehicles i ens dirigim a trobar la central elèctrica de La Pea punt d'inici i final de la ruta, encabir tants vehicles fa que la gent de Protecció Civil tingui que posar un poquet d'ordre en la forma d'aparcar.  A les huit donem inici a la caminada anant a trobar l'assut de la Séquia Major on ja prenen contacte amb el Túria, aigües avall ens parem a visitar l'assut de Benaguasil i tot seguit arribem al pont per on es creua el riu a gual, hui no es dels dies que porta mes cabdal, no obstant, ens tenim que treure el calçat per creuar, arribats a l'altre riba ens eixuguem i un colp calçats, reiniciem la caminada.
serp multicolor en un constant puja i baixa
Fem uns pocs metres pel mig de graveres i després de passar a tocar de uns camps de cítrics ja ens endinsem en un sender que va resseguint la riba esquerra del riu i nomes separant-se d'aquest per salvar algun que altre obstacle natural com per exemple, la llera d'algun  barranc. Passem a tocar d'una petita cova o balma rodejada amb pared de pedra seca que en el seu moment fou usada com a corral de ramat, sempre per sender o pista de terra i en un interminable puja i baixa i després de deixar enrere un conjunt de coves excavades per la ma de l'home arribem a tocar de la nova circumval·lació que han construït a l'entrada de Pedralba . Ací i en un espai prou ampli i net, aprofitem per fer el mos.  
el sacrificat moment del mos
Un colp acabat el mos reiniciem la caminada anant a trobar el pont que creua el Túria junt a la rotonda de l'entrada a Pedralba, ací i fets uns deu quilometres, es troba el punt d'inflexió de la caminada, ara ja donem inici a la tornada per la riba dreta del riu, tal com a l'anada, la escarpada orografia que presenten les ribes del Túria, fan que el sender s'assembli  a una muntanya russa, lo qual fa que algun caminat comenci a notar símptomes d'esgotament i es vagin quedat ressagats encara que sempre acompanyats pel Beni i per mi. Avisats els voluntaris de Protecció Civil, s'arriben fins  on la pista ho permet i s'emporten a quatre senderistes.
Cua de la Nuvia
Ara ja es qüestió de fer un tram de uns dos quilometres que per pista de terra ens porta a tocar de la central elèctrica, abans d'arribar-hi ens desviem per visitar la "Cua de la Nuvia" aquest es un espectacular salt d'aigua que crea el liquid element en eixir de la central elèctrica on arriba a traves d'una sequia i que en el seu temps servia per a moure els motors que fabricaven l'electricitat, un colp em gaudit del lloc tornem enrere i ens dirigim a trobar els vehicles, ens hi encabim i ja posem rumb envers Vilamarxant donant per acabat un altre dia de gaudi de la natura en bona companyia.

divendres, 26 setembre de 2014

CAMI DE SANT JAUME-2 (Cinque dia) NAJERA-SANTO DOMINGO DE LA CALZADA

Divendres 19. Són les cinc del matí i ja estic despert, per no molestar agafe la motxilla i isc cap a la zona de menjar, allí amb tranquil·litat arregle la motxilla, col·loque bé els apòsits de les butllofes i trec el cap al carrer, s'està fresquet, ha plogut a la nit i l'aire esta net. Cap a les sis es lleva el Salva, quant esta llest eixim i anem a trobar un dels bars que ahir a la nit vàrem veure que obrien a les sis, desdejunem i ja ens posem en marxa, com per arribar a l'alberg vàrem creuar pràcticament tot el poble, avui eixim en poc temps de la zona urbana, passem a tocar del monestir de Santa Maria la Real i pel carrer Costanilla abandonem Najera.
Azofra, Real Casona de las Amas
Gran part del camí transita entre vinyes, uns trams per pistes asfaltades i altres de terra, quant portem uns sis quilometres arribem al poble d'Azofra que creuem pel seu carrer Mayor, a l'eixida es troba la Real Casona de las Amas, edificació senyorívola hui reconvertida en hostal, passem per l'Alto de la Picota on es troba una picota del segle XVI que dona nom al lloc, la picota és una columna de pedra que s'utilitzava per exposar als reus a la vergonya pública. El paisatge va canviant de forma ostensible, les vinyes van deixant pas a grans extensions de rostolls de cereals
Alto de la Picota, picota del segle XVI
Quan portem fets uns setze quilometres i després d'una respectable pujada, arribem a Cirueña malgrat que el Camí el toque només de passada, deixant el poble i després d'una giragonsa del camí ja albirem a la llunyania Santo Domingo de la Calzada amb la inconfusible silueta del campanar de la catedral. fem uns quatre quilometres i després de passar una zona industrial arribem a les portes de Santo Domingo on ens rep un modern monument al peregrí.  com aquesta nit serà l'ultima, hem comentat d'obsequiar-nos amb una habitació doble en una pensió o hostal, com a Najera, el poble esta en festes, motiu pel qual ens costa trobar un lloc.
Santo Domingo de la Calzada, monument al peregri
A la fi en trobem un, ens aposentem, dutxa, un poquet de relax i eixim a trobar un lloc on dinar, tornem a la pensió i ens agitem una estona per descansar les cames, un pic descansats tornem al carrer per fer un petit tour turístic, ens apropem a la catedral amb la intenció de visitar-la però esta tancada i només té accés pel museu previ pagament, ho deixem estar i seguim recorrent els carrers del poble. Decidim entrar en una tasca a fer el darrer mos del dia i mentre estem ocupats en tan lloable feina, entra una de les colles que recorren el poble i ens ofereix dues peces del seu repertori.
Santo Domingo de la Calzada, catedral
Tornem a la pensió i comentem que fer, de fet en planificar les etapes havíem comentat de si acabar ací o continuar una etapa mes fins a Belorado que és on vàrem deixar el cotxe, a la fi decidim posar el despertador a las sis i en funció de com tinga jo els peus farem, ara mateix la veritat és que em costa bastant caminar bé. Amb aquesta idea, ens agitem disposats a gaudir d'un reparador descans.

Distancia etapa: 21.67 Km
Altura mínima:  481 m
Altura Màxima: 743 m
Desnivell màxim: 262 m
Ascensió acumulada: 338 m 
Santo Domingo de la Calzada, monument al peregri amb bici
P.D. L'endemà sona el despertador a les sis, em pose  en peus i constate que em costa caminar, dic d'embolicar-me bé els peus i seguir Camí, el Salva amb una mica mes de seny, comenta que val més que ho deixem ací, de fet era la primera idea, no li costa gaire de convéncer i ens tornem a agitar un poquet. Ens llevem, agafem les motxilles i eixim al carrer a trobar la parada del bus, quan arriba pugem  ens porta fins a Belorado, agafem el cotxe i posem rumb envers València on arribem a mitja tarda posant punt final a aquest nou tram del "Camí de Sant Jaume"

Distancia Total: 102,73 Km
Altura mínima:  375 m
Altura Màxima: 743 m
Desnivell màxim: 368 m
Ascensió acumulada: 2,087 m 

dijous, 25 setembre de 2014

CAMI DE SANT JAUME-2 (Quart dia) LOGROÑO-NAJERA

Dijous 18. Hui ens llevem a les sis, hem quedat amb la Maria (la noia que porta la pensió) que ens tindrà el desdejuni a dos quarts de set, desdejunem i després d'embolicar-me bé els peus deixem la pensió dirigin-nos a trobar el Puente de Piedra per incorporar-nos al Camí. Ahir amb les preses per arribar a la pensió no vaig prendre cap imatge del pont, avui ho faig aprofitant les primeres llums del dia, pels carrers Ruaviaja i Barriocepo arribem a l'església de Santiago, passem per sota la Puerta del Camino i anem a trobar l'avinguda del Marques de Murrieta per la que caminem uns llarguíssims quilometre i mig, passada la via del tren girem a l'esquerra i anem a trobar el parc de San Miguel
omplint les botelles abans de deixar Logroño
Deixem el parc i per una via verda arribem al Parc de la Grajera fets uns cinc quilometres i mig, el parc és una gran zona verda amb tota mena de servicis ideal per a gaudir de la natura, l'espai gira en torn a l'embassament de la Grajera. Aquest es va construir a finals del segle XIX per tal d'emmagatzemar les aigües del riu Iregua. deixem el parc enrere i també l'entrada a un camp de golf i agafem una forta pujada que ens duu a l'alto de la Grajera a tocar de la LO-20 que resseguim un poc més d'un quilòmetre. Baixem cap a Navarrete caminant al costat d'una tanca metàl·lica farcida de creus que van deixant els pelegrins.
embassament de la Grajera
Creuem per damunt de la AP-68 i ens surten al pas les restes de l'hospital de peregrins de San Juan de Acre fundat el 1185, arribem a les portes de Navarrete poble amb forta tradició de terrissaires i el camí ens porta a endinsar-nos pels seus carrers per visitar l'església de La Asuncion, aprofitem per fer un mos. Eixim del poble passant per davant del cementeri on podem contemplar la porta i els finestrals de l'església de l'antic hospital, fem un tram entremig de vinyes i oliveres fins que eixim a tocar la tanca de la A-12 que anem resseguint uns quants quilòmetres fins a arribar al desviament que porta a Ventosa quan portem fets un poc més de dinou quilòmetres.
restes de l'antic hospital de San Juan de Acre
Com a Ventosa hi ha un alberg, ahir vàrem parlar de què segons tingues els peus acabaríem l'etapa ací o seguiríem, malgrat em fan mal, li dic al Salva que em veig amb cord de fer el deu quilòmetres que manquen per arribar a Najera, així doncs continuem caminant. El camí no ha deixat de guanyar altura d'ençà que hem eixit de Logroño, però ara sen's presenta un tram més exigent que ens porta dalt de l'Alto de San Anton passant abans per un tram ple de fites de pedra que van aixecant el peregrins, arribats dalt trobem una paradeta amb fruites i begudes on et pots servir a canvi d'un donatiu. Agafem unes peces de fruita i en una zona de pícnic en donem compta mentre descansem un poquet els peus
Afegeix la Navarrete, homenatge al terrissaire
A partir d'ací ja es contempla Najera al fons, cosa que fa que aquest tram d'uns nou quilometres, sembla que no s'acabe mai, passem pel Poyo de Roldan, lloc on la llegenda situa la baralla de Roldan amb el gegant Ferragut. Per una zona de polígons industrials arribem a Najera que trobem en festes. passem per l'estació d'autobusos i ens emportem l'agradable sorpresa de veure a l'Antonio i el seu fill Ivan que acaben el Camí ací i ja tornen cap a Bilbo. Ens acomiadem amb una forta abraçada i creuant el riu Najerilla per un dels ponts, ens dirigim a trobar l'alberg municipal.
Poyo de Roldan
Les instal·lacions no són les millors que hem trobat, però suficients per a donar-nos una bona dutxa i descansar el cos, tambe te coses positives malgrat tot, el preu és la voluntat, amb motiu de les festes ens obsequien amb un plat de paella i un got de bon vi, el tracte dels hospitalers/res és immillorable, donant-se la casualitat de què una de les hospitaleres és de Calp, lo que propicia que tinguem una curta conversa en valencià. Aprofite i faig la colada i en acabar eixim a fer un tomb pel poble.
Najera, monestir de Santa Maria la Real
Amb motiu de les festes tot el comerç rau tancat, ens apropem a visitar el monestir de Santa Maria la Real i el trobem tancat per lo que només el podem visitar per fora, acabada la volta cerquem un lloc per fer un mos, ara ja tornen a l'alberg on veient com esta el cel aplegue la roba que he estes i després de deixar les motxilles el màxim de preparades ens agitem  disposats a tenir un reparador descans.

Distancia total: 29.07 Km
Altura mínima:  385 m
Altura Màxima: 667 m
Desnivell màxim: 282 m
Ascensió acumulada: 358 m


dimecres, 24 setembre de 2014

CAMI DE SANT JAUME-2 (tercer dia) LOS ARCOS-LOGROÑO

Dimecres 17. Un dels motius, encara que no el principal perquè acabàssem l'etapa a Los Arcos, fou la incipient formació d'una butllofa a cada peu, per això, em pose un apòsit a cada una i després d'un opípar desdejuni al mateix alberg, iniciem el camí altre cop en plena foscor, cosa que es repetira en totes les etapes. Eixim del poble pel Portal de Castilla i creuem el riu Odron per un pont. Deixant enrere les últimes cases de Los Arcos prenem una pista agrícola que avança en línia recta, paral·lela a la N-111 durant uns tres quilòmetres, ara, ens desviem a mà dreta per una senda.i prosseguim per ella fins a eixir a la  carretera de Sansol.
Portal de Castilla per on deixem Los Arcos
Deixem Sansol a la nostra dreta i ja tenim a la vista Torres del Rio. Un ràpid descens ens situa a les portes d'aquesta població. Ara ens toca pujar pels seus costeruts carrers i trobar l'església del Sant Sepulcre, temple octogonal del segle XII que manté una torre adossada que semble es va  utilitzar com a far per guiar els pelegrins que ens van precedir. Deixem enrere el poble per pista i fets uns tres quilometres arribem al santuari de Nuestra Señora del Poyo del segle XVI a tocar de la N-111. Després d'un fort descens el cami s'enganxa a la NA-1110 que no deixa fins a quasi arribar a Viana.
Viana, ajuntament
Les butllofes ja fa estona que m'estan fent difícil caminar, així doncs cerque una farmàcia per comprar uns apòsits i decidim fer una parada per menjar i valorar allò que fer. En acabar de dinar i després de donar un tomb i notar-me alleujat pels nous apòsits li dic al Salva de fer els deu quilòmetres que manquen per arribar a Logroño. El Camí ix de Viana per la carretera deixant aquesta més endavant per apropar-se a l'ermita de la Virgen de las Cuevas, per fer mer curt el camí nosaltres seguim per la carretera obviant el trencall. Passem a tocar d'uns polígons industrials i després de canviar Navarra per La Rioja i fer un llarg tram (almenys a mi m'ho pareix) som a les portes de Logroño a on entrem pel Puente de Piedra.
Logroño, Puente de Piedra,
Des de Viana havíem reservat habitació en una pensió, mig arrossegant-me arribem a la pensió, després d'una reconfortant dutxa, renovar els apòsits i descansar un poquet les cames, eixim a donar un tomb per la ciutat, visitem l'antiga Col·legiata de Santa Maria La Redonda, hui en dia catedral per decisió del papa Juan XXIII, la plaça de l'Ajuntament, restes de les muralles i com no, el carrer Laurel i els seus voltants, equivalent al carrer Estafeta de Pamplona.
Logroño, Carrer Laurel, trobada de peregrins
Evidentment no podem deixar de provar  alguna de les delicatesen que ofereixen els locals. En un d'ells ens trobem a l'Antonio i el seu fill l'Ivan amb els que vam entaular conversa a Los Arcos, ens presentant uns altres peregrins i la fem petar un poquet, ens acomiadem, ja que semble que el cel vol deixar anar un ruixat, (quatre gotes mal comptades), encara que no és massa tard, ens dirigim a la pensió, ja que necessite descansar els peus per estar mig en forma demà. Arribats a la pensió ens agitem donant per finalitzada aquesta segona etapa.

Distancia total: 30.10 Km
Altura mínima:  375 m
Altura Màxima: 569 m
Desnivell màxim: 194 m
Ascensió acumulada: 294 m