diumenge, 22 febrer de 2015

HOSTALETS D'EN BAS-TORRENT DEL PUIG-HOSTAL DEL GRAU-CAMÍ RAL DE VIC A OLOT

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: L'Aubert, Hostalets d'en Bas, La Garrotxa
Caminants: Salvador Leal i Francesc
Data: 20-02-2015
Hora d’inici caminada: 08:58:48
Hora d’arribada: 14:22:57
Duració: 05:24:09
Alçada punt d'inici: 500 m
Alçada mínima assolida: 499 m
Alçada Màxima assolida: 914 m
Desnivell màxim: 415 m
Ascensió acumulada: 795 m
Descens acumulat: 798 m
Guany: 412 m
Distancia recorreguda: 11.93 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)
caminant entremig de camps gebrats
 Aquest diumenge era el dia previst per a fer la caminada de febrer de la secció de Muntanya del C.A.Vilamarxant, de la qual varem fer la prèvia el passat dia 15, per causes imprevistes, he tingut que pujar amb la dona a Barcelona lo que m'ha impedit poder participar. He aprofitat la pujada per visitar la família i per treure'm d'amunt l'espina, truque al Salva i quedem de fer una eixida el divendres 20, parlant d'on anar, al final quedem que ens aproparem a la Vall d'en Bas i mes concretament a Hostalets d'en Bas per a visitar el Torrent del Puig i encara que ja ho coneixem, fer altre colp el Grau d'Olot.
paller del Moli Vell
Divendres em lleve i després d'un petit desdejuni puge al vehicle i em dirigisc a Hostalets de Balenyà, allí ja m'està esperant el Salva, puge al seu cotxe i posem rumb envers Hostalets d'en Bas, arribem i obviant el casc urbà anem a trobar L'Aubert on deixem el vehicle en un entrant en mig de camps de conreu emblanquinats per la gebrada nocturna. Quant manquen uns dos minuts per les nou, donem inici a la caminada anant a trobar el Moli Vell, ací, es el punt on es por dir que te el naixement el riu Fluvià en la confluència del Torrent del Puig amb la Riera de Falgars.
font de Les Fogoses
Per amples pistes de terra caminem entre camps gebrats i un xic emboirats, deixem a la dreta El Bertrans i pocs metres endavant passem a tocar de La Cirera, gran casa pairal amb una part en no gaire bon estat de conservació, i un altre arranjada que semble s'empra per a turisme rural. Passada la casa ja deixem la pista i ens endinsem per un sender, quant portem un poc menys de dos quilometres arribem a la Font de les Fogoses en la riba dreta del torrent, al seu costat una roda de moli fa de taula.
petit gorg al Torrent del Puig
 A partir d'ací, comença un tram no massa llarg per desgracia, ple de racons encisadors, el constant treball de l'aigua ha anat esculpint una serie de salts i gorgs de dimensions mes aviat modestes, però que junt amb la verdor dels líquens i la molsa que recobreixen les grans pedres que l'aigua ha arrastrat, creen una atmosfera que fa que esperis que en qualsevol racó, apareixen gnoms, elfs i evidentment, alguna que altri Dona d'Aigua.
La bellesa del lloc, fa que passi mes desapercebut el desnivell que el sender va assolint, aquest va jugant amb el torrent, ara transita per la dreta, ara per l'esquerra, ara pel seu interior si l'aigua ho permet.
gorg de l'Olla i part inferior del salt
Aixi es que anem visitant Les Gorgues de Les Fogoses, amb el gorg de l'Ansat, el dels Cristians, algun que altre de mes petits i dels que desconec el nom fins arribar al mes espectacular, el salt i gorg de l'Olla, primer i pràcticament per la llera del torrent ens arribem a la part baixa del salt, ací i després de les fotos de rigor, decidim que es un lloc ideal per a fer el mos de mig matí.

continuara..............................




diumenge, 15 febrer de 2015

SERRA DEL TORO, EL TORO, ALT PÀLANCIA, Previa a la caminada de Febrer

Lloc de trobada: Davant de la policia local
Lloc inici caminada: Camino de Andilla, El Toro, Alt Palància, País Valencià
Caminants: Miguel (Porrina), Raul i Francesc
Data: 15-02-2015
Hora d’inici caminada: 08:23:14
Hora d’arribada: 15:11:07
Duració: 06:47:53
Alçada punt d'inici: 1227 m
Alçada mínima assolida: 1194 m
Alçada Màxima assolida: 1610 m
Desnivell màxim: 416 m
Ascensió acumulada: 702 m
Descens acumulat: 702 m
Guany: 382 m
Distancia recorreguda: 14.12 Km
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

trepitjant neu, foto cedida per Raul
Hui aviem quedat el Miguel, el Raul i jo en fer la prèvia de la caminada de febrer que esta prevista per diumenge 22, Raul havia cercat una caminada que a part del seu interes de per si, tinguera  la possibilitat de trepitjat un poquet de neu. La ruta escollida és una que transita per la Serra de Toro a la Comarca de l'Alt Palància, província de Castelló, ha baixat  de wikiloc un track de la gent de TrotasendesBenicalab. A tres quarts de set ens trobem i pujant al cotxe anem a trobar la A-23 que no deixem fins a arribar a l'eixida de Barracas, ací agafem la CV-240 que ens porta a trobar El Toro, creuat el poble, fem uns quants quilòmetres pel Camino d'Andilla on deixem el vehicle en un eixample de la pista.
comencem a caminar, trobarem neu??
Comencem a caminar  resseguint el Barranco de la Cueva del Agua, el barranc presenta racons de gran bellesa i una vegetació exuberant, fet un quilòmetre arribem a una bifurcació, en aquest punt s'ajunten l'anada i la tornada de la ruta, decidim seguir per la dreta i deixar la de l'esquerra per a la tornada, fins a arribar ací la senda, era pràcticament plana, ara ja comença una en principi suau pendent que a poquet, es va incrementant. Fets uns dos quilometres i mig deixem el barranc i donem inici a l'ascens pel vessant del Puntal de Carretas, primer dels quatre puntals que coronarem hui.
parets del barranc
Arribats dalt, prenem contacte amb dos fets que ens acompanyaran bona part de la ruta, un és el fet que en les parts més enlairades i desprotegides, bufa un fort i fred vent que contrasta amb les zones més emboscades.  L'altre és les clapes de neu que anem trobant en els vessants on menys calenta el sol i que ens permet fer alguna que altre "batallita" de boles de neu. Iniciem el descens encaminant-nos a trobar el següent dels quatre puntals que coronarem hui, el Puntal de Magaña, a mig camí cerquem un arrecerat del vent i procedim a fer el mos del matí.
vistes des del Puntal de Carretas, al fons, el Gegant de Pedra
Enllestit el mos i havent descansat un poquet, reiniciem la pujada fins a arribar dalt del Puntal de Magaña que amb els seus 1615 msnm; és el punt més alt de la caminada de hui, ara donem inici a una forta davallada que ens porta a tocar del Corral de Barajas un de tants corrals que en millor o pitjor estat de conservació, es troben disseminats per la zona. Ara la senda torna a enlairar-se per anar a trobar el Puntal del Agrillar, la senda en bona part de la ruta es difumina fins a arribar a desaparéixer del tot, fins al punt que en uns quants trams s'ha de caminar fins i tot camp a través sortejant les clapes de savines rastreres que entapissen el sol.
interior del corral de Barajas
A aquestes alçades de la caminada, el baix estat en què em trobe després d'un mes de no fer pràcticament res i arrossegant els últims embats de la grip, fan que ja se'm facen feixucs els trams de pujada, no obstant això, faig un últim esforç i sempre esperonat pels anins que en donen els companys, arribem dalt del Puntal de Peiró. Aquest es troba coronat per una fita construïda a base de les pedres que entapissen el terra, ens fem les fotos de rigor i col·laborem en enlairar un poquet mes la fita. Un pic hem gaudit de les vistes iniciem el descens, en principi suau,  i que a poc a poc es va fent més pronunciat.
una troballa interessant
La senda va paral·lela un bon tram al Barranco de la Sidra, mig emboscada i molt agradable de fer, arribem al punt d'on ix la senda que ens apropa a visitar la Cueva del Agua, aquesta és una cova de no grans dimensions i amb filtracions d'aigua que es recullen en una mena de cisterna per al seu aprofitament. Tornem a la senda que seguíem i poc abans d'arribar al Barranco de la Cueva del Agua, girem a la dreta i anem resseguint el barranc per la riba dreta, al contrari de lo que hem fet a primera hora. Passem a tocar del Corral del Rumbo i quant portem fets uns tretze quilometres, som a la cruïlla on aquest matí hem decidit  el sentit de la marxa.
entrada a la Cueva del Agua
Fem l'últim quilòmetre que ens separa del cotxe, arribats hi pugem i posem rumb envers Vilamarxant, arribats a El Toro parem i el Miguel s'interessa per la possibilitat de què ens preparen un menú per si la gent decideix quedar-se a dinar, reiniciem viatge i arribem a Vilamarxant sense cap novetat. La ruta per si sola és de les que et deixen satisfet, si tens la sort com hem tingut de poder gaudir d'un poc de neu, ja és quasi perfecta, a pesar d'haver passat algun moment.............., dur a causa del meu baix estat de forma, ha estat un matí ple de moments, llocs i vistes dignes de recordar.

dilluns, 26 gener de 2015

SEGART, GARBI PER LA CANAL, MOLA DE SEGART, SEGART. Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada davant el Llavador
Lloc inici caminada: Segart, Camp del Morvedre,
Caminants: 24 senderistes
Data: 25-01-2015
Hora d’inici caminada: 07:47:31
Hora d’arribada: 13:09:01
Duració: 05:21:30
Temps en moviment: 03:10:00
Temps parat: 02:10:00
Alçada punt d'inici: 254 m
Alçada mínima assolida:220 m
Alçada Màxima assolida: 568 m
Desnivell màxim: 348 m
Ascensió acumulada: 621 m
Descens acumulat: 646 m
Guany: 313 m
Distancia recorreguda: 11.64 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.62 Km/h.

el grup abans d'iniciar la caminada
Hui era el dia previst per a fer la caminada mensual de la Secció de Muntanya del Club d'Atletisme Vilamarxant, el passat dia sis, el Miguel (Porrina) i jo vàrem fer la prèvia per  evitar en lo possible qualsevol imprevist. Poc abans de tres quarts de set comença a arribar gent, ens repartim en els vehicles i ja ens dirigim cap a Segart, arribem, aparquem els vehicles a la Plaça del Castell i ja donem inici a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, no sense fer la foto del grup encara mig a les fosques.

el Garbí il·luminat pels primers raigs de sol
Desfem uns huit-cents metres per la carretera per on hem arribat, fins a trobar el punt on el Barranc del Basso creua la carretera, ací ja té inici la ininterrompuda ascensió que ens farà salvar un desnivell de 370 m. en un poc menys de tres quilòmetres, el tram és exigent i amb algun pas compromés, malgrat tot, en arribar dalt, les cares de satisfacció demostren que ens ho hem passat d'allò més bé. A mi personalment l'espectacle de veure el grup grimpant per la canal és quelcom que em quedara molt de temps en el record.
part del grup grimpant per la canal
 Arribats dalt del Pla del Garbí, ens apropem al Mirador del Diable, aquest és el primer dels tres miradors dels quals disposa el lloc,   com els altres miradors i l'ermita de la Santa Creu ja s'han visitat en altres ocasions i encara ens queda molt de camí a fer, no seguirem més endavant. Un colp hem gaudit de les impressionants vistes  que hui es poden albirar, girem sobre les nostres passes i anem a trobar la Pujada del Llongo per on baixarem, aquest és un altre tram amb una certa dificultat per culpa de les pedres soltes i al pronunciat desnivell, res que l'intrèpid grup no supere sense contratemps.
dalt el Mirador del Diable
Arribem a la pista que ressegueix el Barranc de La Font, per l'esquerra aniríem a eixir a Segart, girem a dreta i en el primer revolt parem a fer el mos tal com decidirem en la prèvia, ací com sempre  es comenta i es riu, mentre es comparteix que si pastes, que si galetes, que si café, que si mistela. Enllestida la qüestió gastronòmica reiniciem la caminada anant a trobar el Camí de la Rodana, per aquest fem un poc menys de tres quilòmetres fins a arribar a on comença la senda que porta dalt de La Mola de Segart, arribats ací una de les senderistes i jo decidim que esperarem a què baixen mentre prenem el sol..
baixant per la Pujada del Llongo
La resta del grup fa l'ultim esforç i salvant un desnivell d'uns cent trenta metres arriben dalt de La Mola, omplerts els ulls amb les vistes, donen inici a la baixada fins a on ens hem quedat esperant-los, tots reagrupats iniciem el retorn a Segart primer pel Camí de la Mola i després pel Camí de Segart al Sant Esperit. Arribant a les primeres cases del poble ens topem amb una concentració de cotxes "antics", parem a fer visita al Llavador i a la font que es troben sota de l'ajuntament i ja arribem on hem deixat el vehicles.

part del grup que va pujar a La Mola
Amb motiu del Dia del Senderista en arribar a Vilamarxant ens espera un dinar de germanor, ahir a la tarda un grupet sota la direccio tècnica de Jose "El Valencià" va preparar una Olleta a base de carrillada, xoriço,cigrons i altres ingredients secrets. A dos quarts de tres és el dinar a casa del Manolo i l'Encarna que com sempre no tenen inconvenient en cedir-nos els baixos per a l'ocasió. En un ambient de franca camaraderia transcorre el dinar i la sobretaula, digna cloenda a un altre dia de contacte amb la natura i de gaudi de bona companyia.

divendres, 2 gener de 2015

LA GREVOLOSA-CABRERA-SANT NAZARI-LA GREVOLOSA

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: km 23,500 BV-5224, Sant Pere de Torelló, Osona
Caminants: Joaquina, Salva i Francesc
Data: 30-12-2014
Hora d’inici caminada: 09:10
Hora d’arribada: 17:43
Duració: 08:33
Temps en moviment: 05:50:00
Temps parat: 02:43:00
Alçada punt d'inici: 995 m
Alçada mínima assolida: 806 m
Alçada Màxima assolida: 1293 m
Desnivell màxim: 487 m
Ascensió acumulada: 1113 m
Descens acumulat: 1100 m
Guany: 297 m
Distancia recorreguda: 19.96 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 3.35 Km/h.
Santuari de la Mare de Deu de Cabrera
 Ja feia dies que amb el Salva Leal  parlàvem de fer alguna eixida aprofitant la meua estada a Martorelles, diumenge, durant la pujada a La Mola acabem de concretar i quedem per dimarts 30 per fer una travessa que començant a la Collada de Bracons i després de creuar La Grevolosa, arribe dalt el pla on es troba el Santuari de la Mare de Déu de Cabrera. Quedem a dos quarts de nou a casa seua, em comenta que si la Joaquina es troba millor, possiblement vinga amb nosaltres. Dimarts em lleve i després d'un petit desdejuni agafe el cotxe i em dirigisc a Hostalets de Balenyà. 
lloc d'inici de la caminada a tocar la BV-5224
Aparque el vehicle, puge al del Salva i ja ens dirigim els tres a trobar els Túnels de Bracons, deixem la C-37 abans del veritable Túnel de Bracons i agafem la BV-5224 en direcció al Coll de Bracons, passat el km. 23 deixem el vehicle al costat d'una paleta que marca la direccio envers el Moli de Bracons. Posem en marxa els gps i donem inici a la caminada quan manquen cinc minuts per un quart de deu. Fets uns pocs metres arribem a una bifurcació, per l'esquerra anirien a la casa i al molí de Bracons, nosaltres seguim per la dreta endinsat nos en la Baga de les Eugues.
Riera de Bracons
Fets un poquet menys de dos quilòmetres, ens surt per la dreta un corriol que en forta davallada ens portaria fins a l'ermita de Sant Nazari, el Salva diu que ens hi aproparem de tornada, així doncs girem envers l'esquerra i ja la roureda va deixant pas de manera quasi imperceptible a la fageda i arribem al paratge on semble és trobem els exemplars  més imponents de la fageda de La Grevolosa. Ací ens surt la vena aventurera i en lloc de seguir el sender, baixem a la llera del xaragall que bé de la Font de la Grevolosa i creuant-la i després d'una petita grimpada eixim al sender que baixa de la Collada de Bracons.
fageda de La Grevolosa
La veritat és que malgrat la impúdica nuesa dels faigs, el lloc és d'una bellesa majestuosa, impactant, és d'aquells llocs on podries deixar passar el temps sense importar l'abans ni el després. Per desgràcia ens hem marcat unes fites i hem de continuar no sense fer-me la prometença que he de tornar a poder ser tot sol, per gaudir sense presses del lloc. Ara el sender va davallant pel mig del Serrat de la Punxa fins a eixir a Les Planeses, una no gaire gran plana conreada i amb les masies del Prat de la Vola i d'El Güell a banda i banda, arribats ací, cerquem un lloc assolellat i procedim al mos de mig matí. Enllestit aquest reiniciem la caminada.
provant la duresa del glaç abans de creuar el Rec del Cantinell
A partit d'ací el sender va resseguint el Rec del Cantinell durant uns tres o quatre quilòmetres, fet que fa que tinguem de creuar-lo sis o set colps per damunt de pedres i amb molta cura de no lliscar en les nombroses plaques de gel que anem trobant. Fets uns set quilometres arribem al Collet de Sant Julià, a pocs metres es troben Cal Vidrier i l'ermita de Sant Julià de Cabrera, llocs on molts excursionistes inicien la pujada a Cabrera, nosaltres no hi arribem i del mateix collet donem inici a la pujada. Aquest tram és força costerut i amb trams on cal ajudar-se amb mans i peus.
iniciem la pujada des del collet de Sant Julià

Arribem a un punt on el sender es bifurca i hem d'escollir seguir l'opcio de la Serretilla o  pujar per la Baga, optem per la Serretilla deixant l'altre per a la tornada. Ara comença el tram amb el pendent més pronunciat, cosa que fa que el ritme es faça més lent, arribem dalt del Pla del Prat i veiem a la nostra esquerra la bifurcació per on baixarem de tornada, creuem una xicoteta avetosa i només eixir d'aquesta arribem a la Font de l'Osca, uns pocs metres mes i passem per l'inici del Grau del Prat del Pla. ara toca creuar l'Osca de Cabrera. El nom identifica un pas estret i bastant compromés que permet el pas des del Pla del Prat fins al santuari.
creuant l'Osca de Cabrera
El pas esta equipat amb grapes metàl·liques i passamans, lo  que fa que siga de millor creuar, un colp creuat arribem a on semble se situava el Castell de Cabrera, només en resten algunes pedres damunt les quals, s'ha instal·lat una taula d'orientació, passem pel vèrtex geodèsic i ja fem els poquets metres que ens separant del Santuari de la Mare de Déu de Cabrera, arribats i en veien l'hora decidim que abans de res aprofitarem les taules fer a fer el mos del migdia. Com els tres ja hem estat ací dalt altres colps, fem unes fotos i ja donem inici a la tornada.
original pessebre dalt de Cabrera
Desfem camí fins a arribar a la bifurcació, ara agafem l'opció de la Baga, aquesta és bastant més llarga que l'opcio de la Serratilla i amb un pendent més suau, lo que junt amb la bellesa del corriol, la fa de molt bon transitar, arribem altre colp al collet de Sant Julià i ara agafem una pista que segons les indicacions porta fins a la Collada de Bracons. Passem a tocar de la casa de Campamar i per un sender de bon fer anem a eixir a un dels tants punt per on al matí hem creuat el Rec del Cantinell. Tornem a jugar amb l'aigua passant d'una a l'altra llera com al matí fins a arribar a on hem fet el primer mos.
els Pirineus des de cabrera
Deixem el sender que hem portat al matí i girem a l'esquerra per la pista que porta a El Guell, aquesta masia del segle XV semble que ha estat reconvertida en casa rural enfocada primordialment a les rutes a eqüestres com ho demostren els cavalls que pasturen tranquil·lament en els seus camps. Més endavant deixem la pista per tornar a endinsar-nos dins la fageda i resseguint el Torrent de la Grevolosa arribem a l'ermita de Sant Nazari que trobem en una petita esplanada entremig de faigs i roures.
ermita de Sant Nazari
La seua existència és citada en el llunyà 1382 en un testament de Bernat de Perafita. Durant els segles XVII i XVIII tenia ermitans o deodonats que recaptaven per ella, i al s. XVIII es va refer l’edificació amb la construcció d’una casa amb un teulat de doble vessant, una part destinada a la capella, i l’altra a estatge de la família dels ermitans. La capella mostra un estil barroc discret enguixada interiorment amb motllures i volta de llunetes. El seu portal és simple, emmarcat amb llinda i cantoneres de pedra, amb un ull de bou i un campanaret de simple espadanya prop del carener de l’edifici. Semble que ha estat restaurada si mes no l'exterior no fa pas gaire..
reconstrucció d'una típica carbonera
Vist el lloc i en veient que el sol està a punt de fer-se fonedís darrere l'horitzo, ja posem la directa i en pocs metres ens trobem  on aquest matí hem obviat el corriol que menava a l'ermita, ara es tracta d'anar desfent el camí fet al matí fins a arribar a on hem deixat el vehicle, hi arribem i un colp dintre ens dirigim a Hostalets de Balenyà on ens acomiadem i pujant al meu cotxe pose rumb envers Martorelles. 

posta de sol a La Grevolosa
Hi ha una dita en castellà que diu que "lo bueno si breve, dos veces bueno" hi discrepe del tot, m'he quedat amb ganes de més, de ganes d'omplir-me els ulls i tots els sentits amb la bellesa del lloc, de caminar pel mig dels boscos de roures i faigs, de gaudir de la serenor de l'hivern, del fresc a l'estiu, dels verds de la primavera i com no, dels colors tardorencs. He de tornar a La Grevolosa.