diumenge, 17 de gener de 2016

GILET-CONVENT SANT ESPIRIT-RODENO DE LA CREU-DRAC DE LA CALDERONA-GILET (amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: Plaça Verge de l'Estrella, Gilet, Camp de Morvedre, País Valencià
Caminants: 34 valents senderistes
Data: 17-01-2016
Hora d’inici caminada: 08:13:13
Hora d’arribada: 13:25:02
Duració: 05:11:49
Alçada punt de sortida:86,5 m
Alçada mínima assolida: 84,5 m
Alçada Màxima assolida: 323,5 m
Desnivell màxim: 239 m
Ascensió acumulada: 492 m
Descens acumulat: 481 m
Guany: 241 m
Distancia recorreguda: 12.200 m
Velocitat mitjana: 2,35 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,7 km/h
 
el grup a Sant Esperit (foto Jose March)

Hui tocava caminada del club, l'escollida era una ruta que eixint de Gilet ens portava a visitar el convent del Sant Esperit, pujar al Rodeno de la Creu, El Drac de La Calderona i d'ací, pujar a trobar el coll que separa el Xocainet de La Redona i per l'ombria d'aquesta, rodejar-la fins a eixir a un camí entre camps i per aquest eixir als carrers de la urbanització Balcó de la Penya (altre nom amb què es coneix La Muntanya Redona) d'ací, tornada a Gilet a recollir els vehicles. En acabar la ruta i de tornada a Vilamarxant, teníem Dinar del Patró, una excusa com altre per passar unes hores menjant, bevent, xerrant, i tot això, en bona companyia i en un ambient de camaraderia.
a punt d'iniciar la caminada
A l'hora prevista ens trobem al llavador del poble, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Gilet, arribem i ens trobem que són les festes del patró i la zona de pàrquing de la plaça de la Verge de l'Estrella és ocupat per les parades d'una fira medieval, cada qui busca on deixar el cotxe i un colp tots ja en la plaça, donem inici a la caminada quan passen uns minuts de les huit. Per la carretera per on hem arribat fem un poquet més de 400 m. i girem a la dreta pel carrer Sagunt a trobar el camp de futbol.
sorpresa en forma de petit "divertimento"
Ara per sendes entre arbres i de bon caminar anem paral·lels al barranc de la Maladitxa aprop 1,5 km. canviem de barranc i ara resseguim el Del Racó per uns 500 m. a partir d'ací es pot dir que el camí, uns trams per senda i altres per pista va jugant a esquivar la gran quantitat d'urbanitzacions que poblen aquests estreps del Parc natural de La Serra Calderona. Arribats a la urbanització del mateix nom, no ens queda més solució que caminar uns metres pels seus carrers, fins a eixir al Camí del Sant Esperit per on continuem.
el sempre esperat moment del mos
Fem uns 400 m. per aquest i el deixem per agafar una senda que ens evitara tanta pista i que ens portara a eixir a la zona de lleure que es troba al costat del Convent del Sant Esperit, hi arribem quan portem fets 7,5 km. Aprofitem les taules i bancs per procedir al mos, ara com ja és tradició, fan la seua aparició tot tipus de llepolies: xocolates de tot tipus, galetes, dàtils, café, misteles, aiguardents aromatitzats, que si de per si ja són "normals" hui i amb motiu del "bateig de foc" del Jesus, que ha fet cas a les meues "recomanacions" sobre les obligacions dels nouvinguts.
Font del Beato Nicolas factor
 Enllestit el mos, ens dirigim a visitar la zona oberta a visites del convent, acabada la visita ens apropem a visitar la Font del Beato Nicolas Factor, d'ací agafem una senda que ens porta a tocar del Barranc dels Ermitans, ací comença el tram més complicat de la ruta, una senda pedregosa i amb forta pendent que en uns 400 m. ens porta a eixir al pla on comença l'últim tram per pujar al Rodeno de la Creu. En principi alguns havien dit que esperarien ací, però al final pugem tots, ja que les vistes bé valen l'últim esforç.
dalt el Rodeno de la CReu
Arribats dalt i gràcies a la bona visibilitat gaudim de les immillorables vistes que d'ací dalt s'albiren, quan Porrina toca el "xiulet" iniciem el descens tornat altre colp al pla, ara agafem una bonica senda que en uns 700 m. ens deixa davant del Drac de La Calderona, edificació en forma de drac i de clara inspiració gaudiniana.
Sant esperit vist de dalt el Rodeno de la Creu
El foc real va donar a conéixer públicament «El Drac de la Calderona», un centre d'arts i naturalesa impulsat fa uns anys a Gilet per diversos artistes en ple parc natural de la Serra Calderona. Aquesta escultura geganta va nàixer com un projecte de restauració paisatgística del que abans havia sigut una antiga pedrera. L'escultora en pedra Rhea Marmentini, el saxofonista de jazz Perico Sambeat i la pintora i antropòloga cultural Judit Nádor van emprendre aquesta iniciativa i el 8 de maig de 2007 van aconseguir l'informe favorable del parc natural.
el grup davant el Drac de la Calderona
A partir d'ací, es van anar completant les instal·lacions, sempre amb la idea que aqueix gegant de pedra era solament l'escultura més gran del «bestiari» projectat. Aquests plans de futur van quedar truncats amb l'incendi que va arrasar quasi 68 hectàrees de muntanya i va fer desallotjar a més de 300 persones de tres urbanitzacions de Gilet i Albalat dels Tarongers.
Drac de La Calderona
Ací i en veient l'hora, decidim escurçar la caminada i dirigir-nos a buscar els vehicles en lloc de rodejar la Muntanya Redona, anem a trobar els carrers de la urbanització Balcó de la Penya i d'aquesta ja, entrar en Gilet per la part contraria per on hem eixit a primera hora, arribem a on tenim els vehicles i ens emplacem a les 2,45 h, per al dinar de germanor, però aquesta, ..................... aquesta és un altre historia.

FOTOS PREVIA 13-12-2015
 

dijous, 14 de gener de 2016

PLÀ DE LLUC-CARTOIXA DE PORTA COELI-FONT DEL MARGE-FONT DE L'OLLA-CARTOIXA DE PORTA COELI-PLÀ DE LLUC (Parc Natural Serra Calderona)

Lloc inici caminada: Pla de Lluc, CV-331, Serra, Camp del Túria, País València
Caminants: Francesc
Data: 14-01-2016
Hora d’inici caminada: 08:29:04
Hora d’arribada: 13:17:58
Duració: 04:48:54
Alçada punt de sortida: 212 m
Alçada mínima assolida: 207,5 m
Alçada Màxima assolida: 416,5 m
Desnivell màxim: 209 m
Ascensió acumulada: 435 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 204,5 m
Distancia recorreguda: 13.700 m
Velocitat mitjana: 2,85 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,37 km/h
Cartoixa de Porta Coeli
Ahir de vesprada decidisc fer una caminada, ho comente amb la gent amb qui eixim entre setmana i ningú pot, com no tinc res preparat, gire els ulls cap a La Calderona, fa temps que pense a visitar la Cartoixa de Porta Coeli, així doncs, cerque una ruta que transcórrega per la zona, en trobe una que em pareix prou interessant, la carregue al mòbil, prepare la motxilla i ho deixe tot preparat. Aquest matí m'alce, prenc un te calentet, puge al cotxe i em dirigisc a Bétera. Ací agarre la CV-331 fins a arribar a la zona de lleure del Pla de Lluc, aparque i done inici a la caminada.
Pi de la Bassa
La pista de terra per on done inici a la caminada, va paral·lela a la CV-331 fins que fets 750 m. arribe al Pi de la Bassa, arbre de grans dimensions i catalogat com a arbre monumental i amb una edat aprop de 175 anys. Ara la pista s'aparta de la carretera per apropar-se al Barranc de Porta Coeli que travessa de nord a sud tota la Vall de Llullen, fets uns 2 km. i donat que el barranc baixa eixut, decidisc caminar un tram per la seua llera deixant la pista, un poquet més endavant torne a la pista per continuar per aquesta.
ermita de santa Barbara de Porta Coeli
Entretingut amb això, passe per alt la fita de pedres que marca la senda per on he de deixar la pista, uns metres més endavant gire a l'esquerra i he de fer un tram camp a través, creue un barranc i inicie una xicoteta pujada per senda rocosa fins a arribar a l'Ermita de Santa Bàrbara, aquesta te totes les portes tapiades, per l'altre vessant del turo baixe a la carreta per on transite els pocs metres que falten per arribar davant de l'entrada a la cartoixa de Porta Coeli quan porte fets 3,8 km.
Porta Coeli, aqüeducte segle XIV
La Cartoixa de Porta Coeli. És un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià). És l'única que segueix habitada de totes les que es fundaren a l'antic Regne de València. La seua fundació se situa entre el 1272 i el 1274. Es deu a la iniciativa d'Andreu d'Albalat, dominicà i tercer bisbe de la diòcesi de València, a més de confident del rei Jaume I, ambaixador, canceller i agent de la corona a Roma. La primera comunitat vindrà d'Escala Dei, dos monjos i sis conversos.
Cartoixa de Porta Coeli
Entre els seus priors, destaca Bonifaci Ferrer, germà de qui després seria Sant Vicenç Ferrer, un dels compromissaris que en el Compromís de Casp decantaran l'elecció del nou rei envers Ferran d'Antequera. L'any 1939, després de la Guerra Civil Espanyola, els terrenys de la cartoixa van allotjar un camp de concentració amb fins a 4.400 presos republicans. Es calcula que 2.238 persones van ser afusellades allà. Portaceli tornarà a ser habitada ja de manera ininterrompuda per monjos a partir del 1943.
cartoixa de Porta Coeli
Ací la carretera perd l'asfalt i segueix com a ampla pista de terra, coneguda com a Camí de La Pobleta, passa per dessota de l'antic aqüeducte del segle XIV que bastia d'aigua el convent, a partir d'ací la pendent es fa més pronunciada, 1,2 km. més i sóc davant d'una porta metàl·lica que veient-la, ningú diria que al final del camí, es troba La Pobleta. "En este campo, silencio absoluto, sol mediterráneo, olor a flores. Parece que no ocurre nada en el mundo" Un 20 de maig de 1937 el president de la República, Manuel Azaña, descrivia així l'ambient de La Pobletà.
La Pobleta, torre del pou
 Aquesta és una antiga alqueria àrab repoblada amb "cristianos viejos" que treballaven en regim de vassallatge per als monjos de la cartoixa i que va anar passant de mà en mà fins al dia de hui, tot allò que es pot albirar, és la torre del pou d'aigua que sobresurt per damunt dels arbres. Continue pujant i quan porte fets un total de 5,75 km. arribe al punt més alt de la caminada, a la Font del Marge. La font es troba en un revolt de la pista i a l'aixopluc d'uns eucaliptus que hi fan ombra, fa goig de veure la quantitat d'aigua que treu i que va passant de bassa en bassa.
Font del Marge
Vist el lloc, torne sobre les meues passes fins que em trobe altre colp davant de l'entrada a La Pobleta, creue el Barranc de la Font del Marge per un xicotet pont i només creuar, deixe la pista per una poc visible senda, que s'enlaira per damunt de la pista fins a arribar a unes basses d'aigua, aquestes sembla que proveeixen d'aigua els camps de la cartoixa. A partir d'ací la ruta transita per damunt d'un antic i estret aqüeducte que porta l'aigua de la Font de l'Olla fins a les basses.
Font de l'Olla
 Seguint l'aqüeducte i damunt d'aquest, surt al pas allò que sembla un aljub fora d'ús, uns 500 m. seguint la traça i amb uns últims metres fent equilibris, arribe a la Font de l'Olla, aquesta és una font de mina i sense broc encara que obrint la porta, tens accés a l'aigua, vist el lloc seguisc ruta, ara transite per una pista que sembla en desús, ja que la vegetació l'invadeix, passe per un abeurador pels animalons, el track ara deixa la pista per una senda que ix per la dreta, jo decidisc seguir de front, ja que abans m'he quedat amb ganes de visitar la cartoixa si es pot.
avinguda d'entrada a la cartoixa
La pista em porta a eixir davant mateix de l'entrada a la cartoixa on he parat aquest matí, però........... m'hi separa una tanca metàl·lica, gire a dreta i vaig resseguint la tanca fins que s'acaba i dóna pas a una filera de xiprers, per la carretera torne a l'entrada i m'endinse per l'ampla avinguda, creue per damunt del pont i arribe a una plaça amb una creu de terme al mig, ací s'acaba la zona visitable, torne sobre les meues passes i isc altre colp a la carretera. Ara desfaig el camí fet fa unes hores.
possibles restes d'una "poteta de bou"
 Passe altre colp per l'ermita de Santa Barbara i ja vaig a trobar la pista que ressegueix el Barranc de Porta Coeli, quan porte un total de 12 km. deixe la pista per seguir les fites de l'itinerari 1 del parc que s'aparta per l'esquerra. Uns 700 m. i creuat el barranc torne a la pista, ja faig els últims metres per arribar a l'inici, a la dreta del camí veig les restes de el que podria haver estat una "poteta de bou" o forn de cal.
casa forestal o casa del guarda
Arribat al cotxe decidisc apropar-me a visitar una casa forestal que ve indicada al mapa, m'hi arribe i quan estic fent unes fotos, ix un estadant i em diu que allò és particular i no hi puc estar, gire cua i torne a on tinc el vehicle donant per acabada la caminada de hui. Puge al cotxe i ja pose rumb envers Vilamarxant, ha estat un matí en contacte amb la natura i l'historia per aquesta Calderona sempre tan a prop per fer-hi una escapada.

diumenge, 10 de gener de 2016

RUTA DELS TRES TERMES (Vilamarxant-Benaguasil-Lliria) Camp del Turia

Lloc inici caminada: Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  20 senderistes
Data: 10-01-2016
Hora d’inici caminada: 07:37:46
Hora d’arribada: 12:49:06
Duració: 05:11:20
Alçada punt de sortida: 104,4 m
Alçada mínima assolida: 90,5 m
Alçada Màxima assolida: 288,5 m
Desnivell màxim: 198 m
Ascensió acumulada: 437 m
Descens acumulat: 436 m
Guany: 184,1 m
Distancia recorreguda: 16.100 m
Velocitat mitjana: 3,10 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 4,0 km/h
el grup al llavador abans d'iniciar la caminada
Hui tal com es digué en l'assemblea del proppassat dia 8, es donava inici a la modalitat de "Rutes locals amb l'esmorzar a l'esquena", obertes a tothom i fora de les activitats i calendari oficial del club. La idea d'eixes rutes és fer caminades un poquet més llargues de les que es porten a terme pràcticament tots els diumenges de l'any expecte quan hi ha activitat oficial del club i que solen durar entre 2 hores i 2 1/2. Això done opció a allargar-les i poder conéixer sendes i racons no gaire visitats per les preses de tornar prompte.
el matinar permet gaudir de coses tan boniques
 La ruta de hui és resultat del treball de Porrina i de Jose Miguel d'enllaçar sendes i pistes per eixir de Vilamarxant i arribar dalt del pic de La Buitrera en terme de Llíria, sense pràcticament haver trepitjat l'asfalt. Eixim del llavador encara en plena foscor i quan passen uns set minuts de l'hora prevista, anem a trobar la rotonda de l'entrada del poble, ací agafem el passeig per a vianants que va paral·lel a la CV-50, arribats al Pont de La Barca baixem a trobar el Túria que creuem per la passera de fusta i resseguim el riu aigües amunt.
primeres pendents
Entre camps i bosc de ribera, anem fent camí fins que fets 3,1 km; creuem el Camí de la Nahora que per la dreta ens portaria al Mas del Riu, nosaltres seguim rectes i anem a buscar el rebaix per on té que transitar la prolongació de la CV-50, per una pista paral·lela, fem uns poquets metres i ja girem a l'esquerra, per endinsar-nos en una senda que comença pujar. Deixem a l'esquerra el Puntal d'Estevenet i comencem a caminar per la part alta de la Gravera d'Ariven de la que prenem alguna imatge amb molt de compte per l'alçada que hi ha i el perill de despreniments.
bassa d'aigua al fons de la gravera
Ara la senda perd un poquet d'altura i ens porta dalt del Cabeço, una xicoteta elevació damunt la qual es troba un catxirulo en bastant bon estat, foto de grup i continuem descendint fins que arribem a la CV-364, la creuem i segui, durant uns 800 m. una senda que coincideix amb l'antiga Calzada Real d'Alcubles a Benaguasil. Deixem la calzada i girant a la dreta anem a trobar unes galeries excavades en la pared on en temps passat s'extreia algun tipus de mineral, possiblement caolí, també conegut com a argila blanca, tréiem de les motxilles els frontals i ens endinsem per fer una somera visita.
"soy minero................."
Vist el lloc continuem caminat, ara ve potser el tram amb més pendent de la ruta, en uns 1000 m. aprop. salvem un desnivell de 110 metres fins a arribar dalt del Pic de La Buitrera, i fets 8,6 km. Arribats ací dalt teníem pensat fer el mos, a causa del fort vent descendim un poquet per l'altre vessant i a resguard del vent ens apliquem en el sempre esperat moment del mos. Com sempre aprofitem per a riure, fer broma i relaxar-nos abans de reemprendre la caminada. També aprofitem per a fer alguna foto del grup i de les vistes que d'ací dalt s'albiren.
fent el mos a resguard del vent
Per arribar  dalt del cim, hem seguit les marques grogues i blanques del PR, ara per baixar seguim les verdes i blanques del Sender Local que ens porten als carrers de la urbanització La Buitrera, girem a dreta i deixem les cases arrere, tornem a creuar la CV-364 i anem a buscar el rebaix de la CV-50 per on caminarem fins a eixir altre colp al Camí de la Nahora  fets 13 km. Ara ja es tracta de desfer el camí fet aquest matí fins a arribar al llavador i posar punt final a la caminada quan portem fets 16 km. Semble que la inauguració d'aquesta nova modalitat ha estat del gust de tots.

dimecres, 6 de gener de 2016

GATOVA-FONFRIA-MARMALÉ-FUENTE REBOLLO-FUENTE ALAMEDA-GATOVA

Lloc inici caminada: Carrer Monte Rodeno, Gàtova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Francesc
Data: 06-01-2016
Hora d’inici caminada: 08:35:40
Hora d’arribada: 12:47:02
Duració: 04:11:22
Alçada punt de sortida: 581 m
Alçada mínima assolida: 564,5 m
Alçada Màxima assolida: 765,5 m
Desnivell màxim: 201 m
Ascensió acumulada: 432 m
Descens acumulat: 433 m
Guany: 184,5 m
Distancia recorreguda: 13055 m
Velocitat mitjana: 2.68 km/h (sense descomptar parades).
restes del poblat morisc de Marmalé, leitmotiv de la ruta
Quan el passat mes de desembre, el Pepe i jo vàrem apropar-nos a Gàtova per pujar al Pic de l'Àguila, i en acabar ens aproparem a comprar oli al molí, vàrem albirar les marques del GR-10 i les d'un Sender Local, vaig pensar que havia de cercar informació, es tracta del SL-CV129 o Ruta de Marmalé, trobe el track oficial i un altre que es desvia d'aquest per passar per les restes de l'antic poblat morisc de Marmalé que done nom a la ruta, guarde els dos en el bagul d'eixides pendents.
Gátova des del mirador de l'Era del Pi
Nit de Reis, sol a casa amb aquella sensació de melangia que em produeixen aquestes festes, decidisc que he d'eixir a caminar, recupere els tracks i prepare les coses per a eixir l'endemà. Em lleve, carregue els trastos al cotxe i ja pose rumb envers Gàtova, arribe, deixe el vehicle al mateix lloc que l'altra ocasió i comence a caminar quan passen cinc minuts de dos quarts de nou.
Pic de l'Aguila amb els primers raigs de sol
Ho faig per la CV-25 en direcció a Altura, 250 m. i em desvie per l'esquerra per la pista que baixa al molí, creue el Barranc del Carraixet i ja la senda inicia una pujada pronunciada encara que de bon fer. Als poquets metres es troba el Mirador de l'Era del Pi des d'on se té una bona visió del poble i els seus rodals, continue ascendint per una senda en mig de bosc mediterrani, fets uns 1,5 km, la pujada s'endolceix al mateix temps que a la dreta del camí trobe les restes dels Corrals de l'Alto, 150 m. mes i arribe a la Fuente de la Fonfria.
font de La Fonfria
 Aquesta es troba protegida per una coberta a la qual donen suport tres arcs de mig punt i presenta dos brocs per on ix l'aigua, als voltants es troba una zona de lleure amb taules, bancs i paellers. Al seu costat trobe paletes indicadores del GR-10 i del sender local, per ací dalt els camps plens d'ametlers han substituït el bosc. Seguisc les marques del sender local, fets uns 600 m. des de la font arribe a una cruïlla de camins a tocar de restes d'una edificació, ací és on les dues rutes que porte se separen, la "oficial" segueix de front per pista i l'altre gira a l'esquerra per una senda.
paletes indicadores
El fet de poder visitar les restes del despoblat morisc, em fan decidir, a seguir eixa ultima, al poquet trobe uns cartells que avisen d'estar entrant en zona militar, dubte si seguir, però el mal estat dels cartells, el no haver creuat cap tanca i el fet de seguir un track recent, em decideixen a continuar. Haguera estat una pena no fer-ho, ara té inici el tram més aventurer del dia, per un estret sender i amb algun tram força aeri, vaig descendint seguint la traça del Barranco de los Cinglos. Tinc en tot moment a la dreta les cingleres conegudes com Los Cinglos.
Los Cinglos
Malgrat estar el sender mig colgat per la vegetació i que a prou feines i passa una persona, queda algun tram on s'endevinen restes d'un antic camí empedrat, que supose portaria fins al poblat. En ple descens passe per la Fuente de Los Cinglos que no deixa anar gens d'aigua, seguisc baixant fins que fets 4,1 km arribe a les restes de Marmalé, antic poblat morisc, només queden en peus uns quants trams de paret i un forn en bastant bon estat.
Marmalé, forn morisc
 Feta la parada per prendre algunes imatges, reinicie ruta, uns pocs metres i el sender es transforma en pista, ara toca pujar allò que he descendit, pel Camino de Marmalé vaig pujant fins que fets 1000 m; m'ix per la dreta el Camino de Las Lomas on em retrobe amb les marques del sender local. Supose que el sender local ha obviat el poblat per què en el seu moment, les instal·lacions militars ho impedirien, des de l'encreuament, el camí coincideix amb els límits del Parc de la Serra Calderona.
Fuente El Rebollo
Sense deixar el Camino de Las Lomas i quan porte fets un total de 6,3 km; arribe a la Fuente del Rebollo, aquesta també consta de paellers, bancs i taules i de la font, brolla un bonic raig de líquid element, ara agarre el Camino del Rebollo que ressegueix en tot moment el Barranco de la Fuente del Rebollo, a partir de la font la pista és asfaltada, cosa que queda compensada per transcórrer per zona densament arbrada. Fets 2,3 km; mes, arribe a la Fuente de La Alameda.
Fuente de la Alameda
Igual que les altres, disposa de zona de lleure amb paellers, taules i bancs, personalment de totes les que he trobat hui, és la que més m'agrada malgrat estar a tocar de la pista asfaltada, el fet d'estar a tocar del barranc, que per arribar a la font hages de creuar per un pont damunt el barranc, la integració dins de la zona arbrada......., tot junt li donen un aire bucòlic i natural o naturalitzat. En veien que són quasi les 12 i que encara estic en dejú, aprofite per a fer un ràpid mos.
Fuente de la Alameda
Reinicie la marxa deixant als pocs metres l'asfalt, per agarrar una senda que ix per la dreta i que s'aparta del barranc, entre camps i clapes de bosc vaig caminant sense deixar la senda, a poc a poc aquesta, es va apropant altre colp al barranc que ací ha canviat el nom per Barranco de Gatova o Barranc del Carraixet. Passades les Piscines Municipals, la senda em porta a eixir a la CV-25 per on faig els últims metres fins a arribar a Gatova i anar a trobar el vehicle
Fuente de san Isidro o de los 15 caños
Passant pel davant de la Fuente de San Isidro, no puc deixar, de fer les ultimes fotos del dia, tant a la font com al llavador annexe, arribe al vehicle, puge i ja em dirigisc a trobar la CV-25 que no deixe fins a arribar a Llíria, i d'ací ja directe a Vilamarxant on arribe satisfet del matí i amb estat més optimista que quan he eixit fa unes hores.