Pàgines

dimarts, 24 de maig del 2011

RIERA DE LES GORGUES (2) De l'Esquirol a Cantonigros......o aixi ho creia

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Restaurant Les Gorgues, Sant Martí Sescorts
Caminants:Salva i Francesc
Data: 23-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:25:01
Hora d'arribada:16:57:20
Duració: 08:32:19
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida:448 m
Alçada màxima assolida: 919 m
Desnivell màxim:471 m
Guany:444 m
Ascensió acumulada:684 m
Descens acumulat: 639 m
Distancia recorreguda:22.64 Km
Velocitat mitjana: 2.6 Km/h (sense descomptar parades)
La Foradada, Riera de les Gorgues, Cantonigros
Aquest cap de setmana entre reflexió i reflexió, parlo amb el Salva i comento que estic preparant una caminada que continua allà on varem acabar dilluns passat, l'idea es resseguir la Riera de les Gorgues, començant a L'Esquirol fins arribar a La Foradada a Cantonigros i tornar, li sembla be i quedem emplaçats per avui que el recolliré a Hostalets de Balenyà. Diumenge truco al Jose i comenta que te que acompanyar la dona a l'hospital, per lo qual no ens podrà acompanyar.

Avui a dos quarts de vuit mes o menys ens trobem amb el Salva, puja al vehicle i iniciem el mateix recorregut que dilluns passat, quan estem arribant a Roda de Ter, aixi com el que no vol, deixa caure que com sense el Jose la velocitat mitja sol ser mes alta, podríem començar al mateix lloc que la setmana passada en lloc de començar a L'Esquirol. Lo primer que em ve al cap es dir-li.....¡¡Tu estas loco!!..... però com casi sempre solc fer, conto fins a deu i mentre penso per que no, no crec que siguin mes de 25/30 quilometres sense massa desnivell, aixi que quan li responc, sento que casi sense voler em surt de la gola un.....i per que no.
Restaurant Les Gorgues, Sant Martí Sescorts
Arribem a tocar del Restaurant Les Gorgues, aparquem el vehicle i parlem de per on començar, decidim que anirem pel Camí Ral de Vic a Olot del que ja comencem a ser uns bons amics, al mateix temps i encara que no constara a cap "compostelana" també farem un bon tram del Camí de Sant Jaume. Comencem la caminada seguint les traces del Camí de Sant Jaume que durant un bon tram va resseguint de mes aprop o de mes lluny la Riera de les Paganes, Fets un quilometre i mig arribem a Les Palanques a tocar de la C-153, aquí creuem un petit pont damunt la riera i per l'esquerra anem deixant enrere aquesta.
Les Palanques, pont damunt la Riera de Les Paganes
Sense cap mena de dificultat anem seguin les traces del camí, aquest conserva bona part del empedrat original, fet propiciat suposo a que en lloc de pedres sobreposades el sol, es la roca primigènia treballada, fets uns tres quilometres arribem a les primeres cases de Santa Maria de Corcó o L'Esquirol, pel Carrer Major creuem el poble, ens desviem un moment per visitar l'església de Santa Maria i tornem al Carrer Major per on arribem al Pont de la Gorga bonic i ben conservat pont d'origen romànic que permet salvar la Riera de les Gorgues.
Pont de la Gorga d'origen romànic, Riera de les Gorgues
Pel Carrer del Pont creuem el barri del mateix nom i ja ens allunyem del poble, distrets en la conversa no parem atenció i passem de llarg les restes del Dolmen de Puigsespedres, i aixo que parem a fer el primer mos del dia a prop del Puigsespedres, sense res de especial relleu a comentar, arribem a Cantonigros un pic fets uns vuit quilometres, pel Carrer Major ens acostem a visitar l'església de Sant Roc, visitada aquesta tornem al Camí Ral per on fem els pocs metres fins arribar a tocar del camp de futbol on agafem el Camí de la Foradada.
església de Sant Roc, Cantonigros
Per aquest, fem els aproximadament dos quilometres que ens separen de La Foradada, arribats que hi som ens omplim els ulls amb la bellesa del lloc. Aigües amunt i poc abans del salt d'aigua, els torrents de la Rotllada i de Sant Julià i la Riera d'Aiats uneixen les seves aigües per formar la Riera de les Gorgues que sota del salt forma aquest gorg que deu el seu nom al forat que es pot veure en una de les parets i que contribueix a la bellesa i singularitat del lloc. Per unes pedres creuem la riera i rodegem la roca per treure el cap per la finestra natural de La Foradada.
La Foradada, Riera de les Gorgues, Cantonigros
Vist el lloc i un cop hem gaudit de la seva bellesa decidim que es arribat el moment d'iniciar el retorn, aquí optem per fer-ho per l'itinerari de la dreta de la riera i que es conegut com l'itinerari de La Matavera, hom pressuposa serà mes ombrívol i bo de fer, d'entrada tenim que fer un petit tram mig penjats i agafats a una cadena que equipa un petit tros del sender i que ens porta damunt de l'espadat que forma La Foradada. Creia que a la tornada podríem gaudir de la visió de la riera i dels seus salts i gorgs, degut a la distancia, el desnivell i la vegetació, aixo es impossible fins que som casi a tocar de la C-153 a tocar de L'Esquirol.
resclosa a la Riera de les Gorgues, a tocar del Pont de els Gorgues
Aquí ens trobem amb una represa que crea un bonic embassament d'aigua, aixo, juntament amb el Pont de les Gorgues que permet a la C-153 salvar la Riera de les Gorgues, crea un petit racó de gran bellesa, creuem la carretera i ens endinsem en el camí que porta al Moli d'Arquerons, d'aquí anem a trobar el cementiri i pel camí que hi passa a tocar ens arribem a la zona de lleure de la Font de l'Escudella. Aprofitant les taules i l'ombra, decidim de fer el segon mos del dia.
Font de La Escudella, L'Esquirol
Enllestit el mos reiniciem la caminada, fets uns cinc-cents metres trobem a ran de camí una petita font que malgrat no es veu gaire arranjada, treu una bona quantitat de liquid element pels dos brolladors que te, uns pocs metres mes endavant ens trobem l'Afrau dels Teixidors on esta situat el Camp de Tir damunt un sortint que fa la cinglera, uns metres mes i ja som on varem arribar dilluns passat. Ara ja es tracta de desfer el camí que varem fer però en sentit contrari.
Salt de la Barra de Ferro
Sense res a destacar i sense parar, arribem a La Barra de Ferro quant portem uns dinou quilometres fets, aquí i com dilluns no varem trobar el corriol que porta damunt de la barra, el cerquem i un cop trobat ens arribem a l'esplanada rocosa que corona La Barra de Ferro, des de aquí podem copsar que la quantitat d'aigua que baixa pel salt, a minvat respecte a fa set dies, tornem al sender i ara ja fem el tres quilometres i escaig que ens separen del restaurant Les Gorgues, inici i final de la caminada d'avui.

Si be la part de la caminada entre l'Esquirol i Cantonigros potser m'ha decebut una mica, la visió de La Foradada, algun petit racó entrevist, el caminar per la natura i la bona companyia, son motius mes que suficients per haver gaudit d'un altre dia de bon record, aixo si, després d'un bon descans i quan els peus deixin de queixar-se.

dilluns, 16 de maig del 2011

RIERA DE LES GORGUES, Entre Sant Martí Sescorts i L'Esquirol

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Restaurant Les Gorgues, Sant Martí Sescorts
Caminants:Jose, Salva i Francesc
Data: 16-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:26:35
Hora d'arribada:17:18:50
Duració: 08:52:15
Alçada punt de sortida: 477 m
Alçada mínima assolida:444 m
Alçada màxima assolida: 668 m
Desnivell màxim:224 m
Guany:190 m
Ascensió acumulada:704 m
Descens acumulat: 745 m
Distancia recorreguda:12.96 Km
Velocitat mitjana: 1.4 Km/h (sense descomptar parades)
Riera de les Gorgues, Salt del Tornall
Ahir per la tarda truco al Salva per quedar per avui, li comento que he preparat una caminada per la zona de la Riera de les Gorgues, li sembla be ja que ell coneix un tram i li va agradar molt.No truco al Jose tot esperant a veure si truca ell, como no succeeix i pensant que ja es massa tard me'n vaig al llit amb mala consciencia, aixi que sabent com se que matinen a casa seva, avui el truco quan manquen pocs minuts per les set, quedem en que el passaré a recollir per Santa Perpetua com aixi faig. Tot aixo fa que arribem a Hostalets de Balenyà casi a les vuit.
restaurant Els Gorgs, inici i final de la caminada
Recollim al Salva que ja esta neguitós i tot seguit anem a trobar la C-17, d'aquesta enllacem amb la C-25 que al seu temps deixem per incorporar-nos a la C-153, arribem a Sant Martí Sescorts, aparquem el vehicle a tocar del Restaurant Les Gorgues que es troba nomes creuar el Pont de la Teuleria que salva la Riera de Sant Martí, aquí ens retrobem amb uns vells amics: el Camí Ral de Vic a Olot i el seu company el Camí de Sant Jaume. Els deixem que segueixin el seu camí i nosaltres iniciem la caminada d'avui seguin tan les indicacions que anem trobant, com el track que porto al GPS.
Pont de La Teuleria, Camí Ral de Vic a Olot-Camí de Sant Jaume
Fets uns pocs metres arriba a nosaltres el ja conegut so de l'aigua precipitant-se, ens trobem a tocar del Salt del Cabrit, aquest es produït per la riera de Sant Martí. Uns metres mes i arribem al Salt Gros de la Gorga, aquí la riera de Sant Martí fa un salt impressionant entregant les seves aigües a la Riera de les Gorgues que en aquest tram es confon amb la cua del Pantà de Sau, l'alçada del salt varia en funció del nivell del Pantà de Sau. Llastima que els racons que forma el riu mostrin una capa de brutícia que desmereixen la visió.
Salt Gros de La Gorga, Riera de Sant Martí, Sant Martí Sescorts
Sempre resseguint les giragonses que fa la cinglera anem fent camí, creuem la Riera de les Paganes, l'itinerari barreja trams per pista amb altres per estrets i emboscats corriols, fets un quilometre i mig les indicacions ens porten a davallar per un tram de corriol humit i lliscant  fins a trobar la llera de la riera, aquí tindríem que creuar a gual, malgrat aixo, i en veient que el caudal d'aigua es considerable, decidim variar el pla de ruta, aixi es que tornem a desfer el tram de baixada i decidim seguir per on tenia previst fer la tornada, Arribats dalt i en veient l'hora i que el lloc es del nostre agrad, decidim fer el primer mos del dia.
La Barra de Ferro, el salt queda a la dreta de l'imatge
Enllestit el mos reiniciem la caminada, fets uns tres quilometres i mig som a tocar de la Barra de Ferro i el seu salt, malgrat estar a sobre del salt, la vegetació impedeix poder gaudir de l'espectacle, d'aquí surt un costerut i complicat corriol que permet baixar fins la base de la Barra de Ferro que decidim obviar i seguir pel sender que portàvem.  Fets uns cinc quilometres som a tocar de les primeres cases de Santa Maria de Corcó, dubtem de que fer i a la fi ens decidim en seguir les indicacions cap al Pont Vell i el Moli de la Bertrana pensant en tornar després per donar un tomb pel poble.
el Pont Vell, Riera de les Gorgues, Santa Maria de Corco
Arribats que som al Pont Vell ens trobem un racó de una bellesa salvatge i feréstega, creiem que el crescut caudal no ens permetria creuar a l'altre llera, ens trobem que amb certa dificultat ho podem fer i aixi ho fem, arribem on es troben les restes del Moli de l'Eixerit, aquí les aigües del Torrent de Riupregon es barregen amb les de la Riera de les Gorgues, creant el Salt de l'Eixerit. Seguim un tram aigües avall per arribar al Salt del Tornall, restem embadalits per la bellesa del lloc, malgrat aixo tenim que continuar la caminada cosa que fem seguint les indicacions que menen a Sant Bartomeu Sesgorgues.
Salt del Moli de l'Eixerit, Riera de les Gorgues
Fem un tram de costerut corriol que passant per la Font del Vilar ens porta a sortir a la pista encimentada per on quan portem fets una mica mes de vuit quilometres arribem a Sant Bartomeu Sesgorgues, aquí ens trobem amb l'església, la rectoria i el petit cementiri annexe. Mentre fem el segon mos del dia, comentem sobre la bellesa i la tranquil·litat del lloc i que no ens faria res de poder viure aqui, al menys una temporada.
Sant Bartomeu Sesgorgues
Sant Bartomeu Sesgorgues. Poble i antiga parròquia rural del municipi de Tavertet (Osona), a l'extrem oriental del terme. La demarcació parroquial es troba repartida entre els municipis de Tavertet i de l'Esquirol. Rep el nom de la riera de les Gorgues, que passa sota l'església.
Existia ja el 1072. Originàriament era del terme del Cabrerès; més tard formà una quadra civil i s'uní al terme de Tavertet (1840). Vers el 1450 s'uní com a sufragània a Sant Martí Sescorts. Tenia 5 famílies el 1515 i 12 famílies el 1687. El 1855 recobrà la independència parroquial (tenia aleshores 200 h). Tenien la jurisdicció civil els hereus del casal dels Desvilar, proper a l'església. L'església és en part romànica (s XII), però fou ampliada i reformada el 1769.
al fons a la dreta, el Pla d'Aiats, a l'esquerra, Cabrera
Visitat el lloc i amb desgrat, reiniciem la caminada seguint les indicacions que porten a la veïna casa de Sentfores per la cinglera, si bona part de l'itinerari d'avui a estat diguem que complicat per a mi, aquests mil metres que separen l'església de Can Sentfores fan que noti a les cames una mena de tremolor. Arribem a la casa de Sentfores que malgrat no semblar habitada, esta en mol bon estat, a tocar de la casa es troba un mirador que permet una visió perfecta del Salt de la Barra de Ferro que es troba just davant a l'altre banda de la cinglera que encaixona la riera. Seguim ruta guiats per les indicacions. ens passem de llarg el corriol per on tenim que girar i quan ens adonem tornem enrere fins trobar el corriol.
Salt de la Barra de Ferro vist del mirador de can Sentfores
Aquest tram de l'itinerari presenta algun tram complicat o encara mes complicat que la resta, tenim que baixar per una estreta i lliscant canal equipada amb una corda, arribats abaix ens trobem a l'altre riba de la riera on aquest mati hem desistit de creuar, davant la casi obligació de creuar, decidim treure'ns el calçat i arremangar-nos els pantalons i amb molta precaució ens fiquem de peus a la riera i creuem a trobar l'altre riba, aquí ja es tracta de tornar a fer el tram de pujada que ja hem fet aquest mati i arribats dalt, desfer els quilometre i mig que ens separen del restaurant de Les Gorgues inici i final de la caminada d'avui.
Can Sentfores, rellotge de sol
Ha estat una caminada digna de recordar, tant per la bellesa dels llocs que hem visitat com per el repte que ha significat per a mi lluitar en bona part del camí amb el meu vertigen. Recomanaria  aquells que la vulguin gaudir ho tinguin en compte, aixi com anar proveïts amb algun tipus de calçat d'aigua per si es precís degut al caudal de la riera. Evidentment el qualificar el grau de dificultat es quelcom molt subjectiu i personal, si tingues que posar nota, diria que es bastant complicada i que es pot fer perfectament, però amb prudència i evitant moments posteriors a episodis de pluja.


dijous, 12 de maig del 2011

TOTS AMB LLORCA, MURCIA

Vull expressar la meta solidaritat amb els habitants de Llorca amb motiu del terratrèmol que van patir ahir

dimarts, 10 de maig del 2011

VIC, Plana, Turons, Esglésies, historia i natura

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Zona esportiva de Gurb
Caminants:Jose, Salva i Francesc
Data: 09-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:13:32
Hora d'arribada:17:41:31
Duració: 09:27:59
Alçada punt de sortida: 518 m
Alçada mínima assolida:518 m
Alçada màxima assolida: 834 m
Desnivell màxim:316 m
Guany:316 m
Ascensió acumulada:1007 m
Descens acumulat: 995 m
Distancia recorreguda:23.38 Km
Velocitat mitjana: 2.4 Km/h (sense descomptar parades)

com els ocells......per damunt els nuvols
Diumenge per la tarda truca el Salva  i pregunta si tinc quelcom preparat per dilluns, li dic que com he treballat tot el cap de setmana no he preparat res, comenta que fa uns dies va fer una caminada popular per Gurb que li va agradar molt, quedem en que miraré de trobar alguna variant per Internet i ens emplacem  per dilluns a dos quarts de vuit a Hostalets, truco al Jose i s'agrega, aquest cop em recollira ell a mi per anar a trobar al Salva.

A les set del mati ens trobem amb el Jose davant de Can Carrancà i per la C-17 anem a trobar Hostalets, recollim al Salva, tornem a l'autovia per on fem camí enmig d'una espesa boira fins a trobar la sortida de Gurb, arribats aquí deixem el vehicle a tocar de la zona esportiva i donem inici a la caminada enmig d'un paisatge amb aquell toc misteriós que dona la boira, fem el poc mes d'un quilometre que ens separa de Sant Andreu de Gurb lloc on te el seu inici i final el sender de petit recorregut PR-C41 que amb alguna que altre modificació serà el nexe d'unió de la caminada d'avui.

Sant Andreu de Gurb
Sant Andreu de Gurb. És la més gran de les quatre parròquies que hi ha al terme municipal de Gurb, que són: Sant Andreu de Gurb, Sant Esteve de Granollers de la Plana, Sant Julià Sassorba i Sant Cristòfol de Vespella.
Està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb, a 563m d'altitud. Aquesta església apareix documentada l'any 942 i devia pertànyer primerament als senyors del castell, els Vicaris Comtals de la família dels Gurb-Queralt, però des del seu inici exercí com a parroquial.
L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'anterior només el campanar que sembla per les seves característiques que és pre-romànic, molt probablement del segle X. L'absis a l'exterior està molt ben conservat, format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. La nau és coberta amb una volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. La construcció d'aquesta volta és posterior.
Durant els segles XVII i XVIII l'església sofrí importants modificacions: les obertures per les capelles laterals i la sagristia; també la portada que es vestí amb pedra noble a l'estil neoclàssic. Tot l'interior fou decorat amb pilastres i cornises d'execució molt correcta i que confereixen a l’església un aspecte totalment unitari.
Últimament, l’any 1993, s’ha retornat  l'absis al seu lloc originari. A migjorn de l'església hi ha la plaça herbada des d'on es gaudeix d'un magnífic panorama sobre la Plana de Vic.
Sant Andreu de Gurb
Visitat el lloc i després d'una llarga sessió fotogràfica  que ens dona unes imatges amb aquell encant que els hi dona la boira continuem la caminada, fets uns dos-cents metres creuem el Torrent del Puig pel Pont del Camí Ral, aquí fem una petita marrada per visitar la Font del Puig, font que ha estat arranjada fa poc amb un excés de formigo pel meu gust, retornem al sender i passem a tocar de la casa del Puig, masia que com la majoria dels que anirem veient avui, es troba en un bon estat de conservació. Uns cinc-cents metres mes endavant arribem a l'ermita de Sant Roc.
ermita de Sant Roc enmig de la boira
D'aquesta ermita votiva no he trobat informació mes enllà de que sembla es va aixecar al segle XIX amb motiu d'unes pestes i que cada any es realitza una cantada de caramelles. Com es normal la trobem tancada, malgrat aixo  a traves de les petites finestretes de la porta podem prendre algunes imatges del seu interior, tant de l'altar amb l'imatge del sant, com de la mena d'auca que es troba a les parets laterals i que va dibuixar la coneguda il·lustradora Pilarin Bayés. Reiniciem la marxa, a partir d'aquí el paisatge va variant entre boscos majoritàriament de pi roig i entre terressos de margues grises tant típics de la plana de Vic.
típica estampa a base de margues grises a la Plana de Vic
Quant portem fets uns tres quilometres i mig,  a suggeriment del Salva obviem les senyals del PR i agafem el camí que ell va fer en la caminada popular, aixo ens fa  fer una mica menys d'un quilometre extra, però ens permet poder enregistrar algunes imatges d'aquelles en que sembla que et trobis per damunt dels núvols i que tan agraïdes son de fer.  Quant portem fets uns cinc quilometres ens trobem dalt el Turo de la Creu de Gurb, lloc on es va aixecar  el Castell de Gurb i del que nomes en resten unes poques pedres de la base de la torre i de la cisterna.
Creu de Gurb dalt el turo del castell
Castell de Gurb. Tothom coneix el castell de Gurb per ésser aquest el nom de l'encimbellat turó que fa d'espona, per ponent, a la parròquia de Sant Andreu de Gurb i que s'enlaira fins a 833 m d'altitud.
La creu que fa un segle que el corona fa que alguns el coneguin com el turó de la Creu de Gurb. La petita serralada, que té el seu cim més meridional en l'anomenat pròpiament turó del castell, acaba amb un potent rocam que fa de suport a les restes de l'edificació i, en temps remots, contribuïa a la seva inexpugnabilitat.
 És poc el que en queda, però la seva importància històrica fou molt gran perquè ell era qui donava cohesió i unitat al gran terme de Gurb i al de Sant Bartomeu del Grau.
Cal distingir, primer de tot, que hi havia castells termenats (o que garantien defensa del terme) i castells (o casals que eren simples llocs de residència dels seus senyors), bé que també eren llocs fortificats.
Si no ens consta que els Queralt, senyors del castell de Gurb, residissin mai al cim del castell, el que sí sabem és que tenien una casa o palau prop de l'església de Sant Andreu de Gurb i una altra a Vic, prop de la Catedral, que ha deixat el nom de Pont de Queralt i que uneixen la ciutat amb la Calla. Tampoc tenim coneixement que els castlans, que tenien el seu Casal al puig de Granollers de la Plana, hi residissin.
El castell devia ser habitat per guardians i defensat pels homes del terme, que hi havien de fer vigilància per torns en èpoques de perills i defensar-lo o refugiar-s'hi en cas de guerra. És probable que hi hagués alguna cambra per al senyor, si calia que hi habités temporalment. També sabem que hi havia una capella dedicada a Sant Esteve, des de 1273, i que encara tenia sacerdot beneficiat propi el 1321.
El castell ocupa el cim del turó i estava format per una torre central, uns murs que l'envoltaven, una cisterna, la capella i segurament altres cambres per a aixopluc dels que el vigilaven. Fins al 1427 hi havia una casa parada dalt del castell, puix que en aquest any s'hi va fer un robatori s'emportaren armes, roba i fins uns clemàstecs. és molt probable que el castell s'erigís sobre un indret habitat ja des dels temps més remots de l'època ibèrica i romana.
L'any 1968 es varen fer algunes campanyes d’excavacions al cim del castell i és gràcies a això que van aparèixer la base de la torre, els murs i part de la cisterna. Dissortadament no es va fer cap plànol que coneguem de l'àrea excavada i avui dia la terra i l'herba han cobert bona part dels vestigis que es varen posar al descobert. Sobre aquests vells murs és on s'assenta la moderna Creu del Castell.
restes de la torre del Castell de Gurb
Donada l'hora i la bellesa de les vistes decidim que el lloc es de lo mes adient per fer el primer mos del dia, ens acomodem i procedim a recuperar forces, aprofitant l'existència d'una taula d'orientació, procedim a posar nom a tots els cims que d'aquí estan s'albiren, Rasos de Peguera, Pedraforca, Cingles de Tavertet, Montseny, Pla de la Calma.......i tants d'altres. Alimentat el cos i l'esperit reiniciem la caminada anant a trobar el Coll de la Creu on ens retrobem altre cop amb el PR i durant una estona anem carenejant per la carena de la Costa del Mig. 
 Fets uns set quilometres arribem al Sot del Borrell i ja entrem en un tram de la caminada que transcorre en mig de edificacions i camps de conreu amb una magnifica gama de verds, passem pel davant del Borrell i les seves instal·lacions agropecuàries, dos quilometres i mig mes i som davant de Sant Julià Sassorba església romànica enlairada en lloc de gran bellesa.
Sant Julià Sassorba
Sant Julià Sassorba. És la parròquia més enlairada del terme (786 m), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat.
El 1091 es consagrà una nova església romànica: en resta una bona part de la nau, ornada amb actuacions llombardes, i el campanar, reformat en el seu coronament.
El 1572 se li va construir una nova portada, i el segle XVIII fou suprimit l'antic absis per tal de construir-hi un nou presbiteri.
L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer.
Tot hi haver passat nou-cents anys l’església de Sant Julià Sassorba amb el seu campanar romànic i un entorn privilegiat, ens ofereix un espai tranquil i un conjunt arquitectònic excel·lent per gaudir d’una estona agradable.
Sant Julià Sassorba
Vist amb escreix el lloc reiniciem la caminada, per un corriol que comença amb llaçades ens endinsem en la Costa de La Pujada per on uns cops mes aprop i altres de mes lluny anem resseguint el Torrent de Sant Julià aigües avall, aixo ens porta a sortir a la casa de La Pujada a tocar de l'autovia C-25, autovia que creuem per sota, fem uns pocs metres pel voral de la C-154 fins que trobem la pista que ens porta al Moli de la Pujada. aquí creuem per unes pedres la Riera de Sant Bartomeu i donem inici a un altre tram de pujada que encara que moderada, a aquestes alçades de la caminada s'hem fa feixuga de fer.

Pel mig de la Baga de La Pujada arribem dalt el Pla de Sant Sebastià, pel llinda entre el pla i la baga fem els últims metres que ens separen de l'església de Sant Sebastià de Vic on arribem quan portem fets uns setze quilometres. Arribats aquí, ens desempalleguem de les motxilles i donem un tomb pels voltans, el lloc, com casi tots avui, es de una serenor i una bellesa impactant.
Sant Sebastià de Vic
Sant Sebastià de Vic. Del seu origen se’n sap molt poca cosa, com la majoria de capelles dedicades a Sant Sebastià es devia construir amb motiu de les pestes que assolaren els nostres territoris a principis del segle XVI, fou un temps en que es van aixecar moltes ermites arreu. De fet la primera notícia que se’n té data de l’any 1522, quan el bisbe de Vic, Joan de Tormo la cita com a Sant Sebastià de Riuprimer, i llavors es devia estar construint o feia poc que es devia haver aixecat. Posteriorment en trobem altres esments en visites pastorals als anys 1589 i 1596, quan ja consta que té annexa una casa per a l’ermità i aviat consta que s’hi celebraven aplecs els dies 20 de gener, festa de Sant Sebastià, i el 16 d’agost, festa de Sant Roc, els dos clàssics patrons contra la pesta.
La gran dimensió històrica que té la capella no obstant, data del 17 de maig de 1705, quan s’hi va signar el conegut com a pacte o acord de Sant Sebastià o dels Vigatans.  La capella ja existia al segle XVI, però l'edifici actual amb el seu campanar característic es va construir el segle XVIII amb motiu d'una pesta. És un indret important en la història de Catalunya, ja que va ser aquí on el 1705 un grup de patriotes catalans, defensors dels drets de successió de l'arxiduc Carles d'Àustria a la corona espanyola, van signar el Pacte dels Vigatans. Aquest fet va suposar l'inici de la lluita contra Felip V, el primer rei Borbó de l'estat espanyol, i de l'anomenada Guerra de Successió.
Finalment, després d'alguns anys en tràmit d'acceptació,  una resolució que consta al DOGC 5806  declara l'ermita de Sant Sebastià (terme de Vic i parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer), bé cultural d'interès nacional en la categoria de lloc històric pels fets dalt explicats.
Sant Sebastià de Vic
Per la tranquil·litat que emana del lloc, per la bellesa i també per que ja ens ho demana el cos, decidim que farem el segon mos aquí dalt, ens entaulem en uns bancs de pedra i envoltats de bellesa i tranquil·litat procedim a realitzar el segon mos del dia. Un cop enllestit el mos re-emprenem la caminada, a partir d'aquí el PR es superposa al Camí de Vic a Sant Sebastià que en un tram de forta pendent ens porta a sortir a la Plana del Cau, aquí ens trobem amb les cases de La Vila i del Roure abans d'arribar al complex d'el Galí. aquest es una gran masoveria d'on destaquen una torre quadrada de defensa i l'ermita de sant Joan de Galí. 


el Galí i la seva torre de defensa
El Galí. El 1499, Guillem Galí va demanar, al veguer d’Osona, permís per  poder construir una torre de defensa per a les seves set masoveries. Aleshores, els atacs dels bandolers causaven forts maldecaps als propietaris de la zona. Entre les diferents masoveries, destacaven el Bosc i el Mont Alegre, que foren comprades uns anys abans a la família Montcada. L’autorització va permetre desplegar seguidament dues torres de defensa.
  Després de la Guerra de Successió, un cop Felip V va vencer els exèrcits catalans, va ordenar que destruïssin tots els castells i torres de defensa de Catalunya. Per tal d’evitar-ho, el propietari del Galí, que aleshores era Francesc Vila-Cavaller-Galí-Castell, va cobrir la torre amb una teulada, de manera que amagava la seva fisonomia de castell.
 A principis del segle XIX, la Guerra del Francès causà l’arribada de les tropes de Napoleó a la ciutat de Vic, mitjançant els estratègics camins que conformaven la vall de St. Joan del Galí. La resistència s’enclavà allí mateix i a causa de les dures batalles, les set masoveries, junt amb la Torre varen resultar cremades. De totes les cendres, només una estructura en va quedar dreta, la qual es va convertir en la punta de llança de les noves 4 masoveries, que posteriorment es construirien, entre elles, la casa del Miquel.
Al 1995, va ser restaurada tota l’estructura de la torre i es va deixar  tal i com avui la podem gaudir.
La església de Sant Joan del Galí. Antiga església (Sant Joan de Riuprimer) i quadra civil del municipi de Vic (Osona), sufragània de la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer existia ja el 1003, i l'antiga església romànica fou transformada al llarg del s XVII. Guarda un antic sarcòfag esculpit (s XIV). La quadra civil tenia des del s XV els masos de Montalegre o Bosc, Miquel, Sauleda, Franc, Ermengol i Galí.
Aquest darrer donà el nom modern a l'església. La quadra de Sant Joan formà part de les Quadres Unides (amb Folgueroles, Riudeperes, Golomers i Torrellebreta) fins el 1770, que s'uní al municipi de Sentfores, i el 1931 passà, amb Sentfores, a Vic.
Sant Joan de Galí
El complex del Gali semble que avui en dia esta dedicat a l'hostalatge Rural i  la promoció de tot tipus d’esports de muntanya, com el senderisme, la bicicleta de muntanya, el parapent i els vols en globus...  vist el lloc seguim la nostra ruta que transcorre aigües amunt de la Riera del Bosc, tornem a creuar la C-154 i tornem a passar per sota de la C-25 aixo si, ara en sentit contrari. Ara ja es tracta de fer els quatre quilometres que ens separen de Sant Andreu de Gurb per mig de camps de conreu majoritàriament.

Arribem a Sant Andreu i girem envers la dreta per fer l'ultim quilometre que ens portara a la zona esportiva de Gurb on hem deixat el vehicle aquest mati. A estat una caminada força reeixida, hem visitat esglésies i altres llocs que formen part de la nostra historia, hem gaudit de la bellesa d'aquestes contrades, hem estat en contacte amb la natura, la boira, mes que un inconvenient ha dotat la caminada amb un plus afeixi't. Posats a trobar un però, aquest pot estar el desnivell acumulat, m'ha castigat una mica especialment en la ultima pujada a Sant Sebastià, però aixo, demà ja restara oblidat i nomes quedara lo bo.

diumenge, 8 de maig del 2011

CAMINADA DE MAIG DELS TROTACAMINS (GALLECS)

Avui com estava previst, els Trotacamins han fet la sortida mensual, malgrat la pluja els intrèpids senderistes han aconseguit assolir el repte planejat. Per qüestions laborals no he pogut gaudir de la seva companyia, ni de la pluja i el fang...... a pesar d'això i per que en quedi constància poso l'enllaç a les fotos de l'Antonio. 
Ens veiem dissabte que ve a la Caminada Nocturna al poblat Iberic de Les Maleses.

Missió complerta, tornem a casa, esperem que la gent de la Derbi puguin dir lo mateix


dimecres, 4 de maig del 2011

DE LA VALL D'EN BAS AL COLLSACABRA PEL GRAU D'OLOT

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Els Hostalets d'en Bas
Caminants:Jose, Salva i Francesc
Data: 02-05-2011
Hora d'inici caminada: 08:21:40
Hora d'arribada: 16:38:57
Duració: 08:17:17
Alçada punt de sortida: 489 m
Alçada mínima assolida:489 m
Alçada màxima assolida: 952 m
Desnivell màxim: 463 m
Guany:463 m
Ascensió acumulada:773 m
Descens acumulat: 728 m
Distancia recorreguda:15.53 Km
Velocitat mitjana: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Els Hostalets d'en Bas
Diumenge truco al Salva, li comento que dilluns tinc previst fer una caminada per un tram del Camí Ral de Vic a Olot, s'hi apunta, mes tard truco al Jose i també s'agrega, aixi dons aquest mati passo per Santa Perpetua a recollir al Jose i anem a Hostalets de Balenyà on ens trobem amb el Salva, per la C-17 ens incorporem a la C-37 i un cop sortim dels túnels de Bracons ens incorporem a la C-153 per on arribem a Els Hostalets d'en Bas, deixem el vehicle en un aparcament a l'entrada del poble i pel carrer Teixeda iniciem un petit recorregut pel poble.
església Santa Maria, Els Hostalets d'en Bas
Hostalets d'en Bas és una població de la comarca de la Garrotxa que forma part del municipi de la Vall d'en Bas.
El seu origen és al segle XVIII a partir d'uns hostals o hostalets a la vora de l'antic camí ral que anava d'Olot a Vic.
En destaca el carrer Teixeda i les seves cases amb les balconades de fusta plenes de flors que ofereixen una imatge que ha estat reproduïda per gran quantitat de pintors i fotògrafs i que ha fet que el nucli fos declarat Monument Històric-Artístic Nacional.
Al l'entrada del poble hi ha un monument als pagesos, obra de Modest Fluvià.
l'Aubert
Arribats a l'església de Santa Maria i després de prendre algunes imatges girem envers l'esquerra pel carrer de Vic i comencem a allunyar-nos del poble passant a tocar del Mas Curadas, per la xarxa de carreteres de La Parcel·laria arribem a l'Aubert altre mas en perfecte estat de conservació. Arribats aquí ens desviem cap l'esquerra per fer els pocs metres que ens separen de l'ermita de Sant Simplici, aquesta es troba al costat de la C-153 i semble que a tocar es troben unes restes romanes, encara que com ho ignoràvem no les visitem.
ermita de Sant Simplici
Visitat el lloc retornem sobre les nostres passes fins a l'Aubert, ens desviem per la pista que porta al Moli Vell, arribats aquí ens adonem que estem trepitjant el Camí de Sant Jaume, camí que ens acompanyara durant tota la caminada, tant a l'anada com a la tornada. Per un pont creuem el torrent d'Artigamala que proveïa d'aigua al moli, ara ja ens endinsem en el Camí ral de Vic a Olot, en el tram d'aquest que permetia salvar el fort desnivell (400 m.) que hi ha entre la Plana d'Olot i les planures del Collsacabra i que es coneix com el Grau d'Olot. Aquí ens trobem un parell de Peregrins francesos que estan fent el "Camí" van una mica perduts, els hi diem que nosaltres transitarem un tram pel mateix camí i si ens volen acompanyar, aixi ho fan.
Moli Vell
Camí Ral de Vic a Olot. Durant els dos primers mil·lennis de la nostra era la ruta de comunicació principal entre les comarques d’Osona i la Garrotxa, i en part també entre Barcelona i França, va ser el denominat camí ral de Vic a Olot. Per aquest camí va transcórrer la vida social i econòmica d’ambdues comarques, van passar el comerç i el progrés, els traginers i els bandolers, van entrar i sortir els vencedors i els vençuts d’un bon grapat de guerres.
Una d’aquestes vies d’origen romà fou la Estrata Francisca (o camí de França), que venia de França pel coll d’Ares i traspassava el Collsacabra pel grau de Falgars. Aquest camí es convertí a l’edat mitjana en el camí ral de Vic a Olot i es va recuperar per reforçar les comunicacions tant per motius d’índole militar com per la incipient xarxa econòmica de mercats i fires comarcals.
inici del Grau d'Olot
A partir d'aquí ja comença un imparable ascens que primer de una forma mes suau fins arribar al Collet de la Cirera i a partir d'aquest ja de forma mes pronunciada ens portara a salvar el desnivell de uns 400 m. fins arribar a l'Hostal del Grau, el sender es ombrívol a no poder mes, primer transcorre entre mig de roures i alzines i mes amunt entra en una atapeïda i ombrívola fageda. Arribem a la Font de les Marrades bonic i fresc indret, aquí els caminants poden parar a fer un descans i omplir les cantimplores. Reiniciem la caminada, ara ja estem en el tram del camí conegut per Les Marrades, dit aixi per la successió de llaçades que fa el camí per salvar el desnivell.
Font de les Marrades
Impressiona veure el treball d'enginyeria que va ser necessari per fer transitable el sender. Aquest tram de via o camí estava fet a consciència i amb un alt grau de perfecció tècnica, els seus constructors es veren obligats a fer obres d'enginyeria per tal de solventar les dificultats que imposava el terreny i la seva topografia (moltes pendents i zones abruptes). Al llarg de tot aquest tram es conserven encara nombroses restes dels murs de contenció que sostenien la calçada bastits amb pedres col·locades en sec. El paviment calçava les fortes rampes i les atrevides corbes amb lloses i esqueis de pedra calcària, clavades en forma de "plec de llibre" i reforçades per filades tranversals (que actuaven a la vegada de trenca- aigües). S'han conservat també les restes de  desguassos  o punts de pas d'aigües sota el camí, en forma de voltes de pedra. En alguns dels murs de contenció s'hi poden observar, damunt del seu coronament, una mena de pilons guarda-rodes. L'amplada mitjana que s'observa en aquest tram de camí és d'uns 2 metres, 2 metres i mig com a màxim.
Mina dels Bandolers
Quan pràcticament som a tocar de l'Hostal del Grau  agafem un corriol que surt per l'esquerra i que ens porta a trobar la Mina dels Bandolers, la visió es espectacular, tots ens quedem mig bocabadats amb la imatge de la mina i les parets que formen un tall natural d'uns 60 metres de llarg i que segons la llegenda servia per amagar els bandolers que feien de les seves als usuaris del camí ral. Vist el lloc tornem al camí i fem els pocs metres que manquen per arribar a l'Hostal, semble que el lloc ara es de propietat particular i han desviat la traça del camí per evitar el seu pas a tocar de la casa.
Hostal del Grau
Arribats aquí ens acomiadem dels dos peregrins que continuen a trobar Cantonigros, nosaltres decidim que ja es moment de fer el primer mos del dia i cerquem un lloc arrecerat i aixi ho fem. Recuperades les forces reiniciem la caminada, havia vist al topo de l'ICC que per aquí es troben un parell de sallents d'alçada mes que considerable, el sallent o salt del Grau i el de Bertrans, nomes en trobem un, crec que el sallent de Bertrans, el lloc es de difícil accés i nomes puc fer alguna foto i un tros de vídeo mig penjat d'un arbre i vencent la forta sensació de vertigen. Desfem la marrada que hem fet per arribara al salt i seguim camí.
Salt de Bertrans
Havia programat fer la baixada pel Grau de la Portellera però semble que ens passem de llarg, sobre la marxa decidim arribar-nos a l'ermita de Sant Miquel de Castelló que ja ens havia cridat l'atenció nomes arribar a Els Hostalets. Mes  aprop o mes lluny anem resseguint la cinglera i creuant rierols i torrents que suposem que al caure per aquesta formaran salts, degut a l'atapeïda vegetació no els podem observar, aquest tram el fem transitat pel Camí del Pla de Falgars. Poc abans d'arribar a Falgars d'en Bas ens crida l'atenció  el so d'aigua saltant i aixi es que podem gaudir ara si de l'espectacle del Salt de la Coromina, lluitant amb el meu vertigen m'apropo tot lo que puc a la cinglera per prendre algunes imatges, el Salva em pren la càmera i en fa un parell de mes agosarades.
Sant Pere de Falgars
Arribem a Falgars d'en Bas, semble que l'antic poble es ara hostatgeria rural sota el nom de La Coromina, aixo no es impediment per que puguem visitar el lloc amb tranquil·litat amb l'església de Sant Pere de Falgars, l'antiga rectoria, el petit cementiri, tot ell molt ben cuidat i arranjat, vist el lloc reiniciem la caminada. Al creuar el Torrent de la Cua d'Euga veiem uns metres a l'esquerra del sender un petit salt d'aigua que ens crida l'atenció, ens hi apropem i veiem que lo que ens cridava l'atenció era una excrescència calcaria que el pas de l'aigua ha format.
Tosca al torrent de la Cua d'Euga
Passem a tocar de la casa de Pibernat que esta en ple proces de restauració, al costat de la casa trobem la Font de Pibernat que queda deslluïda per una manega per aprofitar l'aigua per les obres, uns pocs metres mes i som sota el turó on es trobem les restes del Castelló d'en Bas i l'ermita de Sant Miquel de Castelló. Del castell a prou feines en queden algunes restes, part de la cisterna i algun tram de paret amb espitllera inclosa. D'aquí dalt estant, les vistes son fabuloses, tant es aixi que decidim que el lloc es idoni per el segon mos del dia.
ermita de Sant Miquel de Castelló
Alimentats tant el cos com l'esperit, decidim reiniciar la caminada, ara ja es tracta de iniciar la davallada que ens porti altre cop a Els Hostalets d'en Bas, cosa que fem per un corriol humit i relliscós que va fent llaçades pel mig dels Emprius de Sant Miquel. A poc a poc i amb bona lletra anem davallant mirant on posem els peus, aixi arribem a tocar de la casa d'els Vinyets bonica casa d'estil muntanyenc, ja som a la plana, per camins i pistes anem apropant-nos al poble on arribem pel carrer de Vic, aquí no ens podem estar de badar altre cop pel carrer Teixeda i les seves balconades. Arribem a on hem deixat el vehicle i amb pena casi pugem i iniciem el retorn cap a casa.
corriol pel mig dels Emprius de Sant Miquel
Després de deixar al Salva a Hostalets de Balenyà i al Jose a Santa Perpetua ja poso rumb envers Martorelles, aquest primer contacte amb el Collsacabra m'ha deixat com després d'un bon aperitiu, amb bon sabor de boca pel tast fet però amb ganes de tastar-ne mes, espero no tardar en tornar-hi.