Pàgines

dijous, 30 d’abril del 2009

EXPLORANT LA SERRALADA (2ª PART )

Dimecres 06.00 hores, sona el despertador, em llevo, desdejuno, agafo els trasts i em llenço al carrer, avui porto l'idea de seguir explorant nous camins, nous per a mi lògicament. Travesso la Ronda Nord, creuo el torrent de Can Sunyer i per l'avinguda de Can Ribalta primer i després pel
roses vistes pujant per avinguda de Can Ribalta
carrer Mosen Cinto Verdaguer vaig a trobar el carrer d'Albinyana, quant soc a la part mes alta, m'endinso envers el bosc de Can Roda per un sender que va fent via en direcció a santa Mª de Martorelles, a on arriba pel carrer Sagrera juts a tocar la Font de Baix, pujo les escales de la Baixada de la Font fins a la plaça de Joan Matons, giro envers la dreta i agafo el carrer de la Font del Ca que ja no deixo
detall de un cep de les Vinyes de can Roda
fins que es transforma en pista de terra que em porta a trobar la Font Sunyera, veig que encara surt força aigua, segueixo la pista que passant pel damunt de la font i resseguint durant un tram el torrent de la font Sunyera, es va enfilat i endinsant muntanya amunt dins del Bosc de la Nau, ja que soc aquí faré un segon intent de trobar la Font de la Dinamita, vaig seguint el sender que sembla dirigir-se a trobar
de la Font Sunyera al Mas Corts
els carrers de l'urbanitzacio del Mas Corts, i així es, arribo al carrer de l'Aneto, penso que un altre cop tindre que anar-me sense haver trobat la font, giro cap amb l'idea de tornar pel mateix sender, però als pocs metres veig un corriol que per l'esquerra s'endinsa al bosc, com l'idea era explorar nous camins, l'agafo, es estret i en forta baixada, quant porto una estona, veig unes restes de parets que em be al cap la possibilitat que siguin de l'antiga fabrica de dinamita que va donar el
possibles restes de la fabrica de dinamita
nom a la font, penso que encara tindre sort, segueixo baixant i aquí esta!! la font de la Dinamita, ja diuen que a la segona va la vençuda, el lloc es ombrívol i fresc, invita a estar-hi una bona estona, cosa que faig, quant decideixo reiniciar la marxa, en lloc de tornar pel mateix lloc segueixo un corriol que mig es confon amb el torrent, apartant verdises, o posant els peus a l'aigua a cops, vaig seguint el

Font de la Dinamita
corriol fins que em trobo a la part mes alta del carrer del Turo de l'Home, com no em ve de gust creuar tot Sant Fost, agafo un sender que semble vorejar per la part alta els carrers de Can Boc, aquí, em trobo amb un espectacle desolador, no se ni qui, ni el motiu, però les maquines han fet unes rases de mes de dos metres de ample i de cents de metres, arrasant arbres, sotabosc e inclús marges de pedra seca que delimitaven vells camins o bancals de conreu, si això es fa en un espai teòricament protegit........que no es farà en altres. Resseguint les ferides del
ferides obertes al Bosc de la Nau per damunt de Can Boc
bosc, arribo al final de una pista que acaba en una de tantes torretes d'alta tensió, com ja comença a ser tard, penso que la millor opció es desfer camí, i dit i fet, torno a passar pel la Font de la Dinamita i quant soc altre cop al carrer Aneto del Mas Corts, valoro si tornar a desfer tot el camí, o pels carrer del mas Corts anar a trobar la B-500 i trucar a la dona que em vingui a recollir, escolleixo aquesta ultima, així que vaig baixant i al mateix temps intentant trucar, però aquí
abella libant en una flor de Estepa blanca
no tinc cobertura, quant estic ja a la carretera i puc trucar, em surt allò de.......el telefono al que llama, esta apagado o fuera de cobertura..........no tinc mes remei que seguir carretera avall fins arribar a Sant Fost i pel carrer Lleida tornar a Martorelles, empassar el dinar i a treballar.

PD. Baixant pels carrers del Mas Corts la PDA se ha quedat sense bateria.........quin dia!!!, em tocara editar el track .




Distància recorreguda: 17,25 quilòmetres
Altitud mín: 0 metres, màx: 269 metres
Desnivell acum. pujant: 371 metres, baixant: 303 metres
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular): Sí

dijous, 23 d’abril del 2009

EXPLORANT LA SERRALADA

Dimecres, 6,15 h. sona el despertador, em llevo desdejuno i surto al carrer, pujo al cotxe i ja casi per inèrcia em dirigeixo a l'aparcament de davant el Castell de Sant Foix, no tic cap pla preestablert, l'única idea es mirar de explorar alguns corriol i camins nous per a mi, així dons, agafo el corriol que de l'aparcament semble que vulgui resseguir la part del darrera de les ultimes cases del Camí de Can Girona, quant porto uns 100 m. endevino mes que veig
corriol cap al Coll de Can Corbera
un corriol que em surt per la dreta, l'agafo i el vaig seguint fins que en uns 200
m. va a sortit a una pista mes ample que passant pel damunt de les vinyes de Can Oliveres, va a espetegar al Coll Mercader, un cop aquí, en lloc de seguir el mateix camí que varem fer el diumenge, agafo la següent pista, pista que vaig seguint fins que aproximadament 1 km mes endavant, la deixo per agafar un petit corriol que surt de un revol, ara es cosa d'anar apartant la brolla i en uns 200 m;
vistes en un dia emboirat
arribo dalt d'un petit turo coronat per una de tantes fites de l'Ajuntament de Barcelona, el GPS, marca uns 278 m. d'altitud, cerco un altre opció per baixar i en uns 600. per un estret corriol ara si, surto al sender que com diumenge, em porta al Coll de Can Corbera, Del coll estant agafo el Camí de Can Barbeta, passo pel davant de les ruïnes i uns 600 m. mes endavant, deixo la pista per endinsar-me en un altre corriol que per l'esquerra s'endinsa en el bosc agafant alçada amb algun tram de pendent pronunciada, uns 800 m, després el corriol va a sortir a la pista que baixa
Dolmen del Coll de la Font d'en Gurri
del Coll de la Font d'en Gurri, uns 100 m. mes avall del Dolmen, al passar pel davant li faig una visita de cortesia, s'esta be aquí dalt.......segueixo ruta i ara vaig trobant les marques blanques i vermelles del GR-97.3 que enllaça el GR-97 a Palaudàries amb el GR-92 al Coll de la Font de la Cera, les vaig resseguint fins arribar al GR-92, l'agafo en direcció al Turo Galceran fins que un pic fets uns 500 m. arribo a un lloc on ja he parat algun altre cop a fer un petit esmorzar, hi ha una preciosa vista sobre bona part del Maresme, un cop descansat i veient que son
abella libant pol·len a una estepa blanca
les 10,30 h. i s'esta fent tard reinicio la marxa seguint el GR, l'idea es arribar al turo Galceran i d'allí estan, iniciar la davallada, però quant faltant uns 400 m. per arribar-hi, veig un corriol per la dreta i decideixo agafar-lo, quant es un quart de dotze, arribo davant el Dolmen de Castell-Ruf, em sap greu no fer-li la visita però ja tindria que estar a casa, així que segueixo caminant per la pista que baixa a la Font de la Mercè, als pocs metres deixo la pista `per agafar un
tram del GR-97.3
corriol que espero escurci camí, mes avall torna a sortit a la pista, uns metros mes i agafo un altre corriol, corriol que resulta ser el mateix que el que varem agafar diumenge per anar a sortir a Can Girona, però uns quants metres mes endarrere, surto a Can Girona i quant son les dotze i cinc, arribo al cotxe, l'agafo i cap a casa. Llàstima que per les preses no he gaudit be de l'ultim tram, però ha estat un mati ben aprofitat.




diumenge, 19 d’abril del 2009

SORTIDA ASSOCIACIO PROGRESISTA DE DONES MES D'ABRIL

Diumenge, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni i al carrer, avui com estava programat farem la sortida mensual organitzada per l'Associació de Dones "Montserrat Roig" de Martorelles, com sempre la sortida es de la Masia Carranca, encara que com l'itinerari passa pel davant de Ca La Xica, allí hi haurà un altre punt de trobada. Arribo a la masia el primer ,quant encara faltan 15 minuts per les nou, poc a poc va arribant gent, els amics de Rutas Senderismo Elvis que no sabien si podrien apuntar-se per unes molèsties del Luis, es presenten, també veig arribar a l'Antonio i la Manuela, i penso que avui, ja tenim fotògrafs oficials,..................menys feina, per a mi, quant passen uns cinc minuts de les nou, iniciem la ruta Avinguda Piera cap dalt fins que arribats que som a la plaça Anselm Clave, ens trobem a la gent que tal com varem dir,
reagrupament a Anselm Clave
s'ha reunit allí, tots junts anem a trobar el Camí de Can Girona on encara s'ens agreguen unes quantes persones mes, quant som arribats davant Can Girona, agafem pel Camí vell de Montornès a Martorelles i anem pujant cap el Coll Mercader seguint les siga sagues de la pista, un pic arribem al
agafant el camí Vell de Montornès a Martorelles
Coll i amb motiu de una parada per reagruparnos, faig un recompte de les persones que som i resulta que som 40 intrepits expedicionaris de raça humana i de totes les edats i 3 de raça canina, ara agafem el camí de mes a la dreta de les quatre opcions que tenim, aquest corriol que va resseguint la vesant de la muntanya, ens porta a sortir als cireres de Can Barbeta i d'aquest, al Coll de Can Corbera, al coll
arribats al Coll de Can Corbera
estant, tornem a trobar una cruïlla de camins i agafem el de mes a l'esquerra aquest cop, que per una pista ample amb trossos de pronunciada pujada ens porta a trobar les restes del poblat ibèric d'on arranca l'estret corriol que en pocs però dificultosos metres, ens porta fins dalt del Turo de Sant Miquel i a les poques restes del castell i de la ermita que dona nom al lloc.
Torre de l'Homenatge del Castell de Sant Miquel

Castell de Sant Miquel ó Castell de Montornès

Fortificació medieval que hi ha al punt més alt del municipi de Montornès (426 m). La primera notícia escrita del castell de Montornès és de 1109, tot i que la construcció és, segurament, anterior. Era una edificació de grans dimensions i ben protegida amb muralles que en alguns punts aprofitaven les parets de roca natural. Avui només en queda dempeus una meitat de la torre circular de l’Homenatge, on el Senyor, rebia el jurament dels vasalls, a la part nord del recinte es troben les restes d'un altre torre. El nom es deu a l’existència d’una capella propera dedicada a Sant Miquel. Com a curiositat, quant es van separar Montornès i Vallromanes, la delimitació dels termes municipals, va fer que el Castell quedes a una banda i la capella a l'altre, quant nomes restaven separats per un carrer. Aquest castell, ja citat documentalment l’any 1109 com a castrum de monte tornuos, fou propietat comtal fins que el 1342 en Pere III el vengué als Montornès, senyors feudals de la Torre Tavernera. Entre els condicions de la venda, hi havia la de que el poble, aleshores un conjunt dispers de cases pairals, pogués canviar la seva denominació antiga de Palau d’Ametlla per la de Montornès. La corona es reserva la senyoria directa sobre el castell fins al 1390 en que també la vengué.
El castell era un lloc de refugi davant les incursions rampinyaires dels moros o dels senyors veïns. En temps de pau, era residencia dels homes de guerra del senyor de Montornès. Els remences dels voltans estaven obligats a treballar un nombre de dies l'any en la reparació i manteniment, El castell servia també de diposit estratègic d'una reserva de blat i d'oli.
Des del castell es contempla per complert l'extensió dels dos Vallés. Ideal com a refugi difícil d'atacar i prendre era, a mes un punt d'aguait immillorable. (part de la informació, ha estat estreta del llibre Conèixer Montornès editat pel Ajuntament de Montornès del Vallés)

Després de la visita i una petita estona de descans que cada un aprofita a la seva manera, iniciem la tornada refent camí fins els cirerers de Can Barbeta, un pic aquí, en lloc de anar a trobar el Coll Mercader com a l'anada, agafem el sender que
decidint si ens arribem a la font de la Mercè
porta al Camí de Can Barbeta a tocar pràcticament de la Font de la Mercè, com hi ha qui no la coneix, fem els pocs metres que ens separant d'aquesta, un cop visitada i refrescats amb les seves fresques i cristallines aigües, agafem el sender en
Font de la Mercè
direcció a Can Girona, arribats a on havia estat antigament Can Ros i creient que pot ser de l'agrad de la gent, els faig baixar pel corriol que travessa el torrent pel damunt mateix del petit salt d'aigua que segons l'amic Toni Seuma, s'anomena Salt i Gorg de Can Ros, seguint el corriol, anem a sortir a un dels itineraris de
baixant al Torrent de Can Girona
natura senyalitzats per la gent de Can Girona que agafem envers la dreta i que ens porta a la Font del Racó que a hores d'ara, treu un doll d'aigua que fa goig de veure, D'aquí pugem a Can Girona, passem pel davant del Viver de Sant Foix i ja la gent que s'ha incorporat per aquestes zones es va acomiadant a mida que son arribats a prop de casa seva, un petit grupet arribem fins a la Masia Carranca on donem per acabada la sortida del mes d'abril. En aquesta ocasió, les fotografies son cortesia de l'amic Luis de Rutas Senderismo Elviz blog.
Font del Racó
Per veure un complert reportatge fotogràfic de la sortida, aqui

Per veure el reportatge del Regino

Rutas Senderismo Elvis blog

Bloc de l'Antonio Sanchez



divendres, 3 d’abril del 2009

CAMINADA D'ABRIL 19-04-09

Com cada mes, l'Associació progressista de Dones "Montserrat Roig"organitza la Caminada Popular, aquest mes d'abril, donat que el segon diumenge era diumenge de Pasqua, s'ha traslladat al tercer. Aquest cop, serà al Castell de Sant Miquel, sortirem com sempre de la Masia Carranca, a les 09,00 h. encara que com tenim que creuar tot el poble, per les persones que visquin per la part alta es crea un altre punt de trobada a Ca la Xica i un altre al viver del Castell de Sant Foix, un cop aquí i ja tots reunits, seguirem pel Camí de Can Barbeta fins l'encreuament senyalitzat que porta al Castell de Sant Miquel, l'idea era poder gaudir de la visió del cirerers en plena floració, però per desgracia aquesta ja haurà pràcticament acabat, arribats dalt el turo, visita a les restes del castell, esmorzar i petit descans.
Castell de Sant Miquel
Un cop descansats desfarem el camí fins el coll de Can Corbera, aquí, escollirem entre tornar per on hem vingut, o passar per les restes de la casa de Can Barbeta, per la seva bassa i anar a sortir a la Font de la Mercè tan en un cas com en altre, arribats a la alçada de on havia estat Can Ros, baixarem al torrent i el creuarem per sortir al sender que ens portara a la Font del Raco i a Can Girona i ja pel Camí de Can Girona, tornarem al punt de partida