Lloc inici caminada: Alzina del Salari, km 11,200 de la carretera BV-1221
Hora d'inici caminada: 07:46:00
Hora d'arribada: 14:03:48
Duració: 06:17:48
Alçada punt de sortida: 743 m
Alçada mínima assolida: 636 m
Alçada màxima assolida: 886 m
Desnivell màxim: 250 m
Guany: 142 m
Ascensió acumulada: 636 m
Descens acumulat: 640 m
Distancia recorreguda: 11.28 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Avui, estava previst que els caminaires fóssim tres, a saber, el Jose, el Francesc de Granollers i jo, dissabte truca el Jose, l'ha sortir un imprevist i no pot vindre, aixi dons avui quan passen cinc minuts de les set, ens trobem el Francesc i jo davant la masia, pujo al vehicle i posem rumb a trobar la carretera de Terrassa a Talamanca, arribem a la zona d'aparcaments de l'Alzina del salari, deixem el vehicle i donem inici a la caminada quan passa un minut de tres quarts de vuit.
Agafem per la pista ample que sempre en pujada ens porta a trobar el Coll de Tres Creus quan portem uns 1200 metres fets, deixem la pista i ens endinsem al bosc per tal de trobar els dos avencs i la cova de la Mare de Deu que gracies al treball del Joan Escoda de Mura portem georeferenciats, trobem els dos avencs, no aixi la cova, després d'una estona de voltar ens donem per satisfets amb haver trobat els avencs i tornem al coll per seguir per la pista, aquesta va resseguint el conjunt de roques que tenen el seu punt mes alt en el Turó de la Pola o de Tres Creus.
Fets uns 2400 metres arribem a La Porquerissa, balma obrada que es troba sota d'un espero rocós, semble deure el seu nom a que en altres temps havia fet funcions de cort de porcs, gracies a que el dia s'ha llevat clar, les vistes sobre Montserrat i els Pirineus son esplèndides, seguim endavant i en uns tres-cents metres arribem a la Font de La Pola, aquesta es troba dintre una balma, el lloc es ombrívol i encisador, al costat, s'hi trobem dues taules de ciment amb bancs i restes de construccions de pedra.
Continuem la caminada i uns dos quilometres mes endavant arribem davant de la Balma de l'Espluga, es troba sota mateix del turó del mateix nom, es una balma obrada de dimensions ja certament considerables, semble que durant la conquesta sarraïna, serviren d'amagatall a la gent de les contrades, visitada la balma continuem pel sender uns metres mes fins que aquest s'acaba, aquí per un corriol costerut i perdedor ens endinsem a trobar l'avenc de l'Espluga, avenc de mes de 130 m de profunditat i on pels anys 70 va morir un jove de 15 anys.
Vist i fotografiat el lloc tornem sobre les nostres passes, i fets uns cinc-cents metres en una bifurcació, agafem el sender de l'esquerra per on anem fent camí mentre gaudim de les vistes i de les capritxoses formes amb que la natura a dotat els turons de la zona, aixi arribem a la Font de les Estelles quan portem fets uns set quilometres, el lloc semble haver estat un punt de certa importància te bancs i murs de pedra i lloc on estar a resguard del sol, aixo si, de la font no en queda ni el broc, aprofitem i fem el mos pertinent, a tocar de la font es troba la Cova del Racó Gran, petita balma obrada de forma molt rústega.
Pel darrera de la font agafem un estret corriol que amb trams molt aeris ens porta a trobar el Coll de la Cort Fosca, girem envers l'esquerra i fets uns tres-cents metres i després de haver passat a fregar del Turó de la Cort Fosca, arribem a una esplanada rocallosa on sembla acabar el camí, Entrem en una canal d'extraordinària vegetació: ombrívola, humida, feréstega ens endinsem i en pocs metres arribem davant de la Cova de la Cort Fosca, semble que dintre es troba la Font Fosca, no ho puc pas assegurar ja que no ens hi endinsem.
Uns metres enllà ens surt al pas l'Hospital de Sang de Matarrodona, una esquerda gegantina de forma triangular que dona cabuda a un petit habitatge, amb sortida pels dos extrems, aquest resten mig tancats per parets d'obra seca. Com el nom indica fou un hospital de sang en la guerra dels Carlins. Es fa de mal imaginar que aquestes contrades poguessin ser escenari de cruentes batalles, paga la pena recrear-se en visitar tot el lloc amb deteniment, veient que hem emprat mes temps del que havíem previst fins aquí, reiniciem la caminada amb una mica mes d'alegria en les nostres passes.
Arribem al Coll de Boix quan portem fets uns nou quilometres, a pesar d'anar amb el temps just li comento al Francesc que encara que fora de ruta, tenim a tocar l'Alzina Bonica i que seria imperdonable no atansar-nos a rendir-li cortesia, aixi ho fem, un pic complimentat el tramit tornem al coll i ja enfilem pel corriol que ens portara de tornada a l'Alzina del Salari passant pel costerut i pedregós tram dels Graons de Mura, mentre davallem i girant la vista envers l'esquerra, anem gaudint de la visió de les Agulles dels Traginers, del Morral del Llop i dels Tres Jutges en primer pla, i mes al fons, l'inconfusible silueta de La Mola de Sant Llorenç.
Arribem a l'Alzina del Salari, com que a poc mes de dos-cents metres es troba l'Avenc del Picarol decidim atansar-nos al lloc, dit i fet, encara que el corriol te trams on casi tenim que grimpar, arribem davant de l'avenc, segons un pal indicador aquest te 340 metres de longitud, visitat tornem on tenim el cotxe, hi arribem quan passen tres minuts de les dos, hora en la que el Francesc devia d'estar de tornada a casa, pugem al cotxe i ja posem rumb envers Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem no sense emplaçar-nos per fer una sortida dimecres, amb la possibilitat que s'incorporin a aquesta el Jose i el Salva.
Agafem per la pista ample que sempre en pujada ens porta a trobar el Coll de Tres Creus quan portem uns 1200 metres fets, deixem la pista i ens endinsem al bosc per tal de trobar els dos avencs i la cova de la Mare de Deu que gracies al treball del Joan Escoda de Mura portem georeferenciats, trobem els dos avencs, no aixi la cova, després d'una estona de voltar ens donem per satisfets amb haver trobat els avencs i tornem al coll per seguir per la pista, aquesta va resseguint el conjunt de roques que tenen el seu punt mes alt en el Turó de la Pola o de Tres Creus.
Fets uns 2400 metres arribem a La Porquerissa, balma obrada que es troba sota d'un espero rocós, semble deure el seu nom a que en altres temps havia fet funcions de cort de porcs, gracies a que el dia s'ha llevat clar, les vistes sobre Montserrat i els Pirineus son esplèndides, seguim endavant i en uns tres-cents metres arribem a la Font de La Pola, aquesta es troba dintre una balma, el lloc es ombrívol i encisador, al costat, s'hi trobem dues taules de ciment amb bancs i restes de construccions de pedra.
Continuem la caminada i uns dos quilometres mes endavant arribem davant de la Balma de l'Espluga, es troba sota mateix del turó del mateix nom, es una balma obrada de dimensions ja certament considerables, semble que durant la conquesta sarraïna, serviren d'amagatall a la gent de les contrades, visitada la balma continuem pel sender uns metres mes fins que aquest s'acaba, aquí per un corriol costerut i perdedor ens endinsem a trobar l'avenc de l'Espluga, avenc de mes de 130 m de profunditat i on pels anys 70 va morir un jove de 15 anys.
Vist i fotografiat el lloc tornem sobre les nostres passes, i fets uns cinc-cents metres en una bifurcació, agafem el sender de l'esquerra per on anem fent camí mentre gaudim de les vistes i de les capritxoses formes amb que la natura a dotat els turons de la zona, aixi arribem a la Font de les Estelles quan portem fets uns set quilometres, el lloc semble haver estat un punt de certa importància te bancs i murs de pedra i lloc on estar a resguard del sol, aixo si, de la font no en queda ni el broc, aprofitem i fem el mos pertinent, a tocar de la font es troba la Cova del Racó Gran, petita balma obrada de forma molt rústega.
Pel darrera de la font agafem un estret corriol que amb trams molt aeris ens porta a trobar el Coll de la Cort Fosca, girem envers l'esquerra i fets uns tres-cents metres i després de haver passat a fregar del Turó de la Cort Fosca, arribem a una esplanada rocallosa on sembla acabar el camí, Entrem en una canal d'extraordinària vegetació: ombrívola, humida, feréstega ens endinsem i en pocs metres arribem davant de la Cova de la Cort Fosca, semble que dintre es troba la Font Fosca, no ho puc pas assegurar ja que no ens hi endinsem.
Uns metres enllà ens surt al pas l'Hospital de Sang de Matarrodona, una esquerda gegantina de forma triangular que dona cabuda a un petit habitatge, amb sortida pels dos extrems, aquest resten mig tancats per parets d'obra seca. Com el nom indica fou un hospital de sang en la guerra dels Carlins. Es fa de mal imaginar que aquestes contrades poguessin ser escenari de cruentes batalles, paga la pena recrear-se en visitar tot el lloc amb deteniment, veient que hem emprat mes temps del que havíem previst fins aquí, reiniciem la caminada amb una mica mes d'alegria en les nostres passes.
Arribem al Coll de Boix quan portem fets uns nou quilometres, a pesar d'anar amb el temps just li comento al Francesc que encara que fora de ruta, tenim a tocar l'Alzina Bonica i que seria imperdonable no atansar-nos a rendir-li cortesia, aixi ho fem, un pic complimentat el tramit tornem al coll i ja enfilem pel corriol que ens portara de tornada a l'Alzina del Salari passant pel costerut i pedregós tram dels Graons de Mura, mentre davallem i girant la vista envers l'esquerra, anem gaudint de la visió de les Agulles dels Traginers, del Morral del Llop i dels Tres Jutges en primer pla, i mes al fons, l'inconfusible silueta de La Mola de Sant Llorenç.
Arribem a l'Alzina del Salari, com que a poc mes de dos-cents metres es troba l'Avenc del Picarol decidim atansar-nos al lloc, dit i fet, encara que el corriol te trams on casi tenim que grimpar, arribem davant de l'avenc, segons un pal indicador aquest te 340 metres de longitud, visitat tornem on tenim el cotxe, hi arribem quan passen tres minuts de les dos, hora en la que el Francesc devia d'estar de tornada a casa, pugem al cotxe i ja posem rumb envers Martorelles, arribats que hi som ens acomiadem no sense emplaçar-nos per fer una sortida dimecres, amb la possibilitat que s'incorporin a aquesta el Jose i el Salva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada