RETORET-MOTROTÓN-DINAR DEL CLUB (amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: carrer Severo Ochoa, Barri Los Condes, Iàtova, La Foia de Bunyol
Caminants:  30 senderistes (veure crèdits del vídeo)
Data: 22-01-2017
Hora d’inici caminada:08:06:07
Hora d’arribada: 13:11:13
Duració: 05:05:06
Temps en moviment: 3:27:56
Alçada punt de sortida: 481 m
Alçada mínima assolida: 393 m
Alçada Màxima assolida: 691 m
Desnivell màxim: 197 m
Ascensió acumulada: 396 m
Ascensió acumulada: 491 m*
Descens acumulat: 402 m
 Guany:109 m
Distancia recorreguda: 12121 m
Distancia recorreguda: 12746m*
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.50 km/h
(*) Desnivell i distancia realitzats pel grup

preparats per a donar inici a la ruta de hui

Després que el 8 i el 15, realitzarem les caminades que ajornarem el passat desembre amb motiu de les pluges, hui tocava portar a terme la primera eixida oficial del 2017. Havíem programat pujar al Motrotón, en terme de Iàtova, com la pujada i baixar són pocs quilòmetres, vàrem encarregar a Miguel Angel que preparara una ruta. La proposta va estar de fer un rodeig pujant primer al Retoret. Aquest amb els seus 591 msnm, és el punt més alt de la Solana del Corralejo, només 20 m per sota del Motrotón.

creuant la Rambla de Horteta

A les 7,15 ens trobem tots al Llavador, ens repartim en els vehicles i ens dirigim cap a Iàtova, creuem el poble i anem a trobar el barri de Los Condes, aparquem els vehicles i ja donem inici a la caminada quan passen uns 5 minuts de les huit, en la prèvia vàrem passar per un tram amb fort pendent i el sol d'argila, cosa que fa que hui optem per donar un poquet mes de volta i anem per pista de terra, encara que molt enfangada, ens deixa a tocar del pont que salva la Rambla de Horteta sense contratemps.

descans i reagrupament al collado del Motrotón

 Ací, ens incorporem a la pista que en uns 1,3 km i 110 m de desnivell, ens porta dalt el Collado del Motrotón, arribats i després d'un xicotet descans deixem la pista i per una estreta senda iniciem l'ascens cap al Retoret, en aquest tram, tenim a la dreta la Úmbria del Cinto i a l'esquerra la Solana del Corralejo que presenta l'aspecte devastador d'haver patit un incendi, encara que amb clars indicis de l'esforç de la naturalesa per eixir-ne.

arribar dalt El Retoret

Arribats dalt del Retoret, té inici un suau descens que salvant uns quants troncs caiguts víctimes del foc, i quan portem un poc més de 5 km, ens deixa davant de la casa de turisme rural "El Desig del Llebeig" aquesta disposa d'un porxo tancat amb finestrals i amb una estufa de llenya, malgrat tenir portes, no ho tanquen amb clau perquè a qui puga fer falta, es puga aixoplugar. Com ja havíem previst en la prèvia, aprofitem el lloc per a fer el mosset.

fent el mosset al Desig del Llebeig

Acabat el mos tornem al camí, en la prèvia vàrem seguir per una senda que en acabar decidirem que no era adequada per a fer en grup, així que Miguel Angel queda encarregat de trobar una alternativa, aquesta, és seguir per una pista que encara que ens fa fer un rodeig, ens deixa altre colp al Collado del Motrotón sense cap incidència fora de haver de creuar el Barranco del Burro que baixava amb aigua producte de les últimes pluges.

creuant el Barranco del Burro

Salvada aquesta "simpàtica" incidència, uns millor que altres, i arribats al Collado del Motrotón, quan el grup enfila per la senda que els portara dalt del cim, prenc la decisió a la qual fa estona vaig donant voltes, li dic a Porrina que jo no pujaré i que ens trobarem al punt on la senda de baixada ix altre colp a la pista. No sense una mica de pena els veig partir, però no em trobava amb ànims, així que inicie la davallada tranquil·lament.

el grup iniciant l'ascens al Motrotón

Faig el pocs metres que separen el coll del punt per on han de baixar i mire de protegir-me del fort vent que bufa a rafegues, comence a pujar per la senda per on tornaran, però m'ho pense i torne arrere, després d'un temps que se'm fa llarg, endevine més que veig, unes xicotetes figures que inicien el descens, a poc a poc es van fent majors i ja en poc de temps ens trobem tots altre colp, deixem la pista i fem un tram de senda que ix a la pista un poquet més avant.

últims metres abans d'arribar al punt de partida

Tornem a creuar la Rambla de Horteta i en lloc de tornar per on hem arribat, girem a dreta per la pista per on seguim uns metres, fins que passat el pocico Ventura, girem a l'esquerra i enfilem per una senda que en una pujada, potser no massa forta, però que a hores d'ara es fa molt antipàtica, ens porta a trobar els carrers del barri de Los Condes, ja només ens queda arribar als cotxes, pujar i enfilar en direcció Vilamarxant.

Arribats al poble ens donem un temps per anar a casa i endreçar-nos un poquet, hui tenim el dinar d'hivern del club, quedem a dos quarts de tres a casa de Manolo i Encar, que ens deixen la planta baixa. Tot un grup de gent comandats per Mila la "jefa" de cuina, han estat dissabte vesprada i alguns, diumenge matí, preparant-to tot per a que poguérem gaudir d'un dinar de categoria. Seria llarg contar amb detall l'ambient, els moments viscuts, la germanor, clar està, sense deixar a banda el bon menjar i el bon beure.

Ja entrada la vesprada la gent comença a desfilar, ens anem quedant cada colp menys, així que cap a les 18 h, m'acomiade i ja cap a casa, ha estat un dia molt complet i com sempre, amb un ambient immillorable i en molt bona companyia.

1er. DIA DE LA MUNTANYA NETA, (Vilamarxant, Camp del Túria)

En una de les habituals reunions entre l'ajuntament de Vilamarxant, mediambient i la direcció de CAV Senderistes Les Rodanes, es parlà de crear el Dia de la Muntanya Neta, es va fixar la data del 4 de desembre per portar-ho a terme per primer colp, per culpa del fort episodi de pluges, es va haver de suspendre i es va ajornar fins al dia 15 de gener. Uns dies abans s'obriren les inscripcions i al moment de tancar, s'havien inscrit unes 60 persones.

a punt de donar el tret d'eixida

Des de l'organització, es reparteix la zona de Les Rodanes en quatre zones a netejar i es posa al capdavant de cada una un "responsable del club". Eixim tots junts de l'Avinguda quan passen uns minuts de dos quarts de nou del matí i per la passera creuem el Barranc de Teulada, arribant a la zona esportiva, ací es fan dos grups, uns que van a cercar el Camí de Bassa Barreta i altres que ens enfilem a trobar el Caballo dels Forners.

procedint a fer neteja

El grup del Camí de la bassa es divideix i uns netejaran la zona de les trinxeres del Clau, La Ferradura, pujant fins dalt la Rodana del Pic i baixant per la Senda dels Bandolers. Els altres es dirigiran cap als Caballons, l'Alt del Castellet i des de l'Aljub des Caçadors per pista fins l'alberg.

per la senda de la Bassa a trobar l'alberg

El grup del Caballo dels Forners també es divideix i uns pugen dalt La Rodana per la senda El Pintor, baixant per la pista i altres anem a trobar la pista del Racó de Zamora i per la Senda de la Bassa fins arribar a l'alberg. En mig d'un ambient distes i mentre anem avançant, es va recollint tot allò que no hauria de trobar-se allí i que la manca de sensibilitat ambiental d'alguns ho fa possible.

punt d'avituallament

A poc a poc, ens anem reagrupant tots els grups a l'antic Corral de Bassa Barreta hui en dia reconvertit en Centre d'Educació Ambiental i Alberg, allí ens han preparat entrepans de diferents ingredients els quals ens aprestem a fer desaparèixer ràpidament, entre mosset i mosset anem comentant com a anat el matí i on hem trobat més i on menys fems, el lloc és agradable i queda protegit del poquet aire que corre.

exposició fotografia, sobre l'àguila de panxa blanca

Dins les instal·lacions, s'exposen tot una sèrie de fotografies, fruit de més de 30 anys del seguiment i investigació de les àguiles de panxa blanca dintre del parc, realitzada per part de dos enamorats del tema, en Manolo Ambou i en Lluís Santamaria, que també obsequien al grup amb un audiovisual sobre el mateix tema que fa les delícies de l'auditori. Acabat l'acte, es posa fi a l'activitat i es dóna inici al retorn envers Vilamarxant.

conferencia i cloenda de l'activitat

Esperem que en l'edició d'aquest any que està prevista per al mes de setembre, es consolide l'activitat que sembla s'ha iniciat amb molt bona resposta per part de la gent conscienciada amb els temes ambientals.

D'ALBORAIG A IÀTOVA PELS RIUS BUNYOL I JUANES (amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: Km 2 de la CV-415, Alboraig, La Foia de4 Bunyol, País Valencià
Caminants:  37 senderistes
Data: 08-01-2017
Hora d’inici caminada: 08:14:39
Hora d’arribada: 13:49:13
Duració: 05:34:34
Temps en moviment: 3:30:47
Alçada punt de sortida: 262 m
Alçada mínima assolida: 262 m
Alçada Màxima assolida: 458 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 276 m
Descens acumulat: 251 m
Guany: 195 m
Distancia recorreguda: 13283 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h

a punt per l'aventura

Hui era el dia previst per portar a terme la caminada de desembre que vàrem ajornar amb motiu dels aiguats. La ruta prevista era una que eixint d'Alboraig, va resseguint el riu Bunyol fins a arribar a la Cueva del Turche, ací comença a resseguir el riu Juanes fins a arribar a la Cueva De Las Palomas, ja en terme de Iatova, a partir d'ací, té inici la tornada passant pel Charco Azul fins a arribar altre colp al punt de partida.

ponts arrancats

Poc abans de l'hora, ens anem congregant al llavador, ens repartim en els vehicles i encarem a trobar Alboraig, en Xest, recollim a Miguel Angel, creuem Alboraig i deixem els vehicles al costat del riu Bunyol, primera sorpresa, el lloc habilitat com a aparcament va patir danys per les pluges i és troba inhabilitat, aparquem com podem i després de les fotos de rigor, donem inici a la caminada a un quart de nou.

salvant obstacles

Continuen les sorpreses i no agradables precisament, tot el Sendero Verde de la Ruta de los Molinos, ha quedat arrasat per l'aigua, bona part dels xicotets ponts que permetien anar travessant el riu han desaparegut, el camí, convertir en un pedregar, davant l'adversitat, el grup s'encoratja i amb un esperit de col·laboració, anem salvant tots els entrebancs que ens ixen al pas. Al final, aquest toc "aventurer" li dóna un plus a la caminada.

Cueva del Turche

Quan arribem a les restes del Molino Guarro i fets 1,5 km, girem a la dreta, per l'esquerra serà per on tornem més tard, arribem al Molino Galan, antic molí reconvertit en Casa de Turisme Rural, ací girem a l'esquerra i seguim per pista de terra, un poquet més d'1 km i arribem a unes paletes, de front per la pista a la Cueva del Turche, a la dreta, després d'una forta davallada i a tocar del riu, la Fuente de la Mezquita, vist el que ha fet l'aigua més arrere, obviem la visita a la font i seguim de front per la pista.

foto de grup, Cueva del Turche

Per aquesta eixim a la CV-425 per on girem a dreta i transitem uns metres, fins a arribar al desviament que ens ha de portar fins a la Cueva del Turche. Girem a l'esquerra i seguit a la dreta i anem resseguen ara ja, el riu Juanes fins a arribar a la Cueva del Turche. Arribats, ens quedem meravellats de l'espectacle de l'aigua saltat els més de 60 m. Ací, ja és un no parar de sentir els clic de les càmeres de fotos, aquest espectacle, feia anys que no es contemplava.

Cueva del Turche

Aviem pensat fer el mos ací, però no dóna el sol i la temperatura és prou baixa com perquè no abellisca, així que carreguem amb les motxilles i anem a trobar el tram d'escales que ens encamina per seguir ara La Ruta de l'Aigua de Bunyol. Aquest tram ja va per senda i amb algun tram on hem d'ajudar-nos de les mans. Arribem damunt de la Cueva del Turche i en una esplanada decidim parar a fer el mosset acaronats pels raigs de sol i pel so de l'aigua saltant.

parada pel mosset

Enllestit el mos, tornem a la ruta, sempre seguint les marques del Sender Local, un tram per damunt del mur d'una séquia, altre salvant algun pas pedregós anem fent camí, ens aturem per contemplar des de dalt la Charca Mañan, arribats a les restes d'un mas, girem a l'esquerra i ens apropem a la Cueva De Las Palomas, si el salt de la Cueva del Turche, ens ha deixat meravellats, ací, ens quedem dos colps meravellats.

Cueva De Las Palomas

El fet de poder apropar-se a l'aigua fa que la gent ho gaudisca més, que si fotos amb la cortina d'aigua de fons, que si fotos amb la cortina davant, que si mira ací, que si mira cap allà, aquest xicotet salt d'aigua, no té més de 20 m, fa les delícies de tots. Amb un poquet de pena, reiniciem la ruta, la cova és el punt d'inflexió de la caminada, ara hauríem de començar el retorn, però...............

interior de la Cueva De Las Palomas

En la prèvia pel dia 22, en què participarem Porrina, Miguel Angel i jo, vàrem topar amb Ricardo, "propietari" d'un complex equí-tauri que es troba a no més de 400 m de la cova, xerrant un poc, ens va comentar que hui feien un dia de portes obertes i ens invita a fer-los visita, ens va semblar bona idea i vàrem adaptar els temps de la caminada per poder passar un moment. Així doncs ens desviem de la ruta i poc abans d'arribar, ja comencem a sentir el guirigall de la gent.

visita al complex equí-tauri

Donem un tomb per les instal·lacions, uns fan unes voltes amb carro, altres ens passegem per les quadres acaronant els cavalls, altres s'arriben a on pasturen els bous, no podem entretenir-nos massa, així que desfem els últims metres fets i sempre per pista i per trams d'asfalt pertanyents a una urbanització, arribem a la CV-425, la creuem i seguim per pista de terra que de no deixar-la, ens portaria fins al Molino Galan.

Charco Azul

Deixem la pista per una senda que ix a la dreta, aquesta senda ens va baixant a trobar altre colp el riu Juanes, ací ens trobem un xicotet gorg amb unes aigües transparents que invitem a banyar-se i que és conegut com a Charco Azul, seguim riu avall i en poquets metres ja arribem altre colp al Molino Guarro, ací es tanca la part circular de la ruta, ara es tracta de desfer el camí fet al matí fins a arribar al cotxe. Tornem a fer el tram "aventurer" del matí fins a arribar a on hem iniciat la caminada.

punt i final

Fotos amb el pont de pedra de fons, i ja pugem als vehicles per iniciar la tornada a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps. Ha estat un altre matí de contacte amb la naturalesa, de rialles, de bon ambient, crec que tots hem gaudit de l'experiència i que del que podia haver espatllat el matí, n'hem tret la part positiva i encara ens ho hem passat millor. 

DE EL CUERVO A TORMÓN POR LOS ESTRECHOS DEL EBRÓN, Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: Los Chorros, El Cuervo, Comunidad de Teruel
Caminants:  49 senderistes
Data: 27-11-2016
Hora d’inici caminada: 09:08:02*
Hora d’arribada: 13:39:09
Duració: 04:31:07*
Temps en moviment: 2:58:02*
Alçada punt de sortida: 901 m*
Alçada mínima assolida: 895 m*
Alçada Màxima assolida: 1061 m*
Desnivell màxim: 206 m*
Ascensió acumulada:497 m*
Descens acumulat: 355 m*
Guany: 199 m*
Distancia recorreguda: 10686 m*
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h*
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h*
*Dades relatives a la caminada del grup

Los Chorros, El Cuervo

Quan el passat dia 5 vàrem fer la prèvia de la caminada d'aquest mes, ens vàrem adonar que fer el recorregut d'anar i tornar, com se sol fer, representava acabar més tard de el convenient, així que decidim que realitzarem el recorregut en el sentit El Cuervo-Tormón. L'autocar, ens deixara en El Cuervo, a tocar de Los Chorros i ens recollira a Tormón, d'ací ja ens portara a Castielfabib on tenim reservat el dinar en l'Alberg Los Centenares.

Los Chorros, El Cuervo

Arribat el dia, i quan manquen alguns minuts per les 6,30 h, ens anem trobant al punt de partida, arriba l'autocar, com el temps barrina aigua, tots portem una segona bossa amb roba per a poder canviar-nos en acabar. Guardem les coses en el portaequipatge i ens acomodem, eixim uns 15 minuts més tard del previst i ja posem rumb a El Cuervo, alguns aprofiten per a donar un que altre colp de cap.

el grup a Los Chorros abans d'iniciar la ruta

Arribem a El Cuervo quan són les 9,00 h, en el repartiment de funcions, jo he quedat encarregat d'acompanyar l'autocar fins a Tormón, així és que fem maniobra, girem el vehicle i tornem per on hem vingut. Els senderistes faran uns 11 km i nosaltres  hem de fer a prop de 40 i per carreteres amb molta corba i poc ample. Gràcies a la perícia del Ricardo, arribem a Tormon sense cap incidència, i aparquem el vehicle en la plaça de l'ajuntament.

riu Ebrón, passeres

Entrem en l'Alberg i possiblement únic bar del poble i procedim a esmorzar com dos senyors, la gent és molt amable i ens donen tota mena d'explicacions i s'ofereixen per el que ens faces falta. Acabem de menjar i eixim del bar, comentem de tranquil·lament anar a l'encontre de la gent, així que agarrem les motxilles per la roba d'aigua mes que res i anem a trobar el punt per on el grup eixirà a la carretera.

colors de tardor

Al poquet, comença a caure un siri-miri al que en principi no fem cas, però al final, decidim parar i col·locar-nos la roba d'aigua, anem fent camí amb precaució sobretot en les pedres que estant ben banyades, quan hem fet entre 3 i 4 km i arribant al pont de La Fenosa, ens ixen al pas els primers membres del grup, són els que no han baixat a la part baixa del pont, Ricardo segueix més endavant, jo gire cua i em pose al davant del grup junt amb el Miguel Angel.

salt d'aigua de Calicanto

Aquest és potser el tram amb més pendent de tota la ruta, cosa que fa que ens ho prenguem amb molta tranquil·litat, arribem al punt on si seguim de front, anem a Calicanto i si girem a l'esquerra, eixiríem a la carretera, evidentment, ens apropem a visitar el salt d'aigua de Calicanto, per a mi, la joia que corona una bonica ruta. Aprofitem que som els primers per fer fotos tranquil·lament, ara ja passant entremig de l'antic molí, eixim a la carretera per on ens arribem al poble.

primers en arribar a Calicanto

Com he dit al principi, tots portem roba per canviar-nos, alguns, ho fem en el mateix autocar, però molts ho fan en un dels habitatges del poble posat a la nostra disposició per un amable veí, tots secs i canviats, pugem a l'autocar i ens dirigim envers Castielfabib on arribem sans i estalvis, gràcies altre colp a la perícia de Ricardo. Arribem a Los Centenares i ja ens trobem la taula parada, ens repartim i ens disposem a donar bona compta de les viandes posades a la nostra disposició.

Tormón

Com és norma, arribats ací, es desfermen les rialles, els comentaris, l'alegria i el bon humor, en mig d'un ambient de germanor, quan acabem de dinar, alguns ens quedem fent la xerrada mentre altres es disposen a visionar un documental sobre el poble i els seus costums, documental que ja vàrem poder veure en l'anterior visita. Acabat el documental, pugem a l'autocar i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on arribem un poquet més tard de el previst a causa de un accident a la A-3.

dinar a Los Centenares

A estat un altre dia de natura, germanor, bonics racons, tot ell, amanit aquest colp amb aquesta mena de siri-miri que ens ha respectat permeten-nos realitzar la caminada, ja que pràcticament en eixir del restaurant ha començat a caure amb més força per ja no parar en tota la nit.

Powered by Wikiloc

DE PINEDO AL PERELLONET AMB SENDERISTES LES RODANES

Lloc inici caminada: Creu de Conca, Pinedo, Pobles del Sud, València, País Valencià

Caminants:  35 senderistes
Data: 23-10-2016

Hora d’inici caminada: 07:48:50
Hora d’arribada: 13:35:04
Duració: 05:46:14
Temps en moviment: 3:51:57
Alçada punt de sortida: 0 m
Alçada mínima assolida: -4 m
Alçada Màxima assolida: 6 m
Desnivell màxim: 9 m
Ascensió acumulada: 0 m
Descens acumulat: 0 m
Guany: 6 m
Distancia recorreguda: 17.800 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 3.1 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4,6 Km/h

el grup a la Creu de Conca

Hui era el dia programat pera a la caminada d'octubre de Senderistes Les Rodanes, havíem preparat una ruta que deixava a banda grans panoràmiques, forts desnivells, llargs desplaçaments en vehicle, hui la ruta s'iniciava a Pinedo. Pinedo és una pedania de la ciutat de València i està integrat en el districte de Pobles del Sud i en bona part, dins del Parc Natural de l'Albufera. La ruta té l'inici en la Creu de Conca, antiga creu de terme restaurada en la dècada dels anys 90 del passat segle.

Port de València amb les primeres llums

A les set del matí, ens trobem tots al llavador, punt de trobada habitual, ens repartim en vehicles i ja posem rumb envers Pinedo, arribem, deixem els cotxes en una gran zona d'aparcament i pels carrers del poble, anem a trobar la Creu de Conca, ací ja ens esperen dos companys de ruta que vénen de València. Fetes les fotos de rigor, donem inici a la caminada per un passeig formigonat, encara en plena foscor.

primeres passes

Amb el Mediterrani a l'esquerra i a dreta innumerables edificis, uns en bon estat i altres no tant, anem caminant mentre veiem com la llum de nou dia guanya terreny a la nit, fets un poquet més de 2 km, deixem el ciment i ens endinsem en la sorra de la platja, caminant per aquesta i fets uns 800 m; ens ix al pas una figura peculiar, es tracta de La Esperanza.

La Esperanza

La Esperanza és el nom que li donaren a una construcció de formigó en forma de vaixell i que es va construir allà els anys 80, formava part d'allò que havia d'haver estat l'Escuela de Estibadores i la seua funció, era la de realitzar pràctiques de càrrega i descàrrega de vaixells. El lloc mai entra en funcionament, a principis de segle es volgué destinar-ho a centre d'Informació de la Zona Marítima del Parc Natural de l'Albufera, cosa la qual tampoc es va produir.

sol ixent

A hores d'ara, el sol ha guanyat la seua particular batalla amb una franja de núvols i ens obsequia amb un espectacle meravellós, les càmeres i mòbils, treuen fum de tant prémer el disparador. Seguim caminant embadalits amb l'espectacle fins que arribant a les instal·lacions de l'antic poliesportiu del Saler, abandonem la sorra i tornem al formigó, a partir d'ací ens separem de la platja i el paisatge canvia per complet.

les càmeres treuen fum

A pesar d'algunes zones d'aparcament, el paisatge es naturalitza i entrem en una zona coneguda com Les Mallades, aquestes, són zones que en temporada de pluges s'inunden mantenint l'aigua durant bastant temps i en temporades caloroses, s'assequen per complet. Això és motiu de què tant la fauna com la flora, estiguen adaptades a aquestes característiques i presenten una fisonomia molt particular. Entre mallades, arribem a la Casa Forestal, edificada l'any 1920, la casa està envoltada per un bosquet de pins.

sense paraules

Ací la natura, ens obsequia amb un petit regal, la llum del sol amortit per una suau boira, es filtra entremig de les branques dels pins i crea un joc de llums i ombres que fan que m'ature per prendre unes quantes imatges. Arribem a la urbanització Pla del Garrofer i cerquem un lloc per fer el mosset del matí, en uns bancs i rodejats de jardins ens dediquem a buidar i alleugerar les motxilles. Apaivagat el cuc de la gana i descansats, reiniciem la caminada.

el grup a l'estany del Pujol

Quan portem fets uns 9,5 km, arribem a la Gola del Pujol, aquesta, junt amb la del Perellonet i la del Perelló, serveixen per a controlar el nivell de l'aigua dels arrossars. Aquesta és amb molt la Gola més coneguda, ja que disposa d'un magnífic mirador de l'estany i un embarcador molt concorregut per fer les clàssiques passejades en barca. Creuem la gola per un pont i ens apropem a visitar l'Estany de Pujol.

Gola del Pujol

L'estany de Pujol, és un espai que va ser concebut com a port esportiu en els anys 60-70 en plena expansió depredadora, dins d'un pla per urbanitzar tota la Devesa. Afortunadament, la pressió popular aconseguí frenar aquest autèntic desvari i aquest enclavament es va reconvertir en un estany artificial amb una bonica illa al seu centre. Actualment el valor més gran del paratge és que a l'estiu l'illa, suporta una nombrosa colònia de la rara gavina corsa.

Albufera en estat pur

Vist el lloc, desfem les últimes passes i resseguim la gola aigües amunt fins a arribar a la CV-500, la creuem i ens arribem a l'embarcador, un lloc  encisador, fotos, foto també davant la barraca i a continuar la ruta. Caminem entremig de mallades i veritables i impenetrables selves, arribats a les instal·lacions del Parador Nacional del Saler, eixim altre colp a la CV-500 per on caminem uns metres i creuant-la seguim per un camí que transcorre més o menys paral·lel a ella.

típica barraca a la Gola del Pujol

Les instal·lacions del Parador acaben i ja som a tocar de les primeres cases del Perellonet, fem un tram per la CV-500, creuem la Gola del Perellonet i per la seua riba dreta, anem a eixir a la Platja del Recati, ací fem temps per l'hora de dinar, mentre descansem un poquet, alguns/unes, es treuen el calçat i es remullen els peus. Quan el Porrina done l'ordre, tots a una ens dirigim al restaurant Verd i Blau on tenim reservada taula.

platja del Recati

Arribats al restaurant ens trobem al Raul que ja fa estona que ens espera, no ens ha acompanyat en la ruta per què corria la mitja marató "TRINIDAD ALFONSO" a València, però no ha volgut privar-nos de la seua companya a l'hora de dinar. Com ja és habitual, entre rialles comentaris i un molt bon ambient, va transcorrent el dinar, fa pena pensar en què això, s'acaba, però tot té un final, ara ens dirigim a la parada de l'autobús que ens portara altre colp a Pinedo.

entaulats al restaurant

Arriba l'autobús i al pobre conductor a poc li done un infart en veure aquella tropa, pugem i en el mateix bon ambient que regnava al restaurant, va transcorrent el camí que ens tornara a Pinedo, arribem a la parada, baixem i anem a trobar els vehicles entre comiats i petons, ens repartim cada qui com ha vingut i ja enfilem a trobar Vilamarxant on arribem, cansats però amb ganes de què arribe la següent caminada.

Powered by Wikiloc