MARTORELLES-LES MALESES-PUIG CASTELLAR-MARTORELLES

Dilluns, 6,45, sona el despertador, em llevo, desdejuno, avui, tenia previst fer un recorregut que passant per Les Maleses, baixes a Sant Pere de Reixac, agafo els trastos i surto al carrer, ja casi per inèrcia, vaig a buscar el Torrent de Can Sunyer, el creuo, com aquest tram ja esta mes que detallat, l'obviaré, travesso Sant Fost fins anar a espetegar al Camí de la Església Vella, un cop aquí segueixo l'itinerari que porta a la Font del Castanyers, arribant al Mas Llombart, agafo la pista asfaltada que puja cap Els Castanyers, uns 100 m. després de haver deixat a l'esquerra el tros del Camí dels Castanyers que puja cap La Conreria, agafo un corriol mig amagat que s'enfila envers l'esquerra i que s'endinsa a la zona boscosa de la Selva del Vallés, el corriol va agafant alçada, encara que diria que amb mes suavitat que per la pista ample que s'agafa normalment per pujar a Les Maleses, quant porto uns 15 minuts em trobo en una bifurcació de camins, se que el de la dreta em portara dalt el Coll de Lliça, però provo d'endinsar-me al altre, un cop fets uns 100/150 m. veig que es va separant massa de lo que crec es el correcte, així que desfaig el tram fet i segueixo pel corriol que abans he descartat, uns 500 m. mes endavant, trobo la bifurcació que porta a la Font de la Guineu, però l'obvio i segueixo pujant fins que arribo al Coll, m'endinso

Les Maleses, poblat ibèric

al corriol que porta a Les Maleses, un cop arribat al poblat, m'ompli els ulls amb les vistes i els pulmons amb l'aire que aquí dalt es respira.

Veig allà baix la silueta de Sant Pere de Reixac, però en girar una mica la vista, em trobo amb la silueta del Puig Castellar i com en altres ocasions, em sento

Sant Pere de Reixac

identificat amb aquells avantpassats i se'm passa pel cap lo que deuria ser anar de un poblat a l'altre, així que canvi de plans, i a cercar la forma de arribar al Puig Castellar.

Puig Castellar (poblat ibèric)

Agafo un corriol que semble portar la direcció adequada, però quant porto fets uns 400 m. va a topar amb el filat que com a mida de precaució, rodeja lo que havia estat una cantera i que ara, semble estar en fase de recuperació, giro envers l'esquerra i vaig resseguint el filat durant uns metres, el corriol, deixa el filat

cantera de Piedras y Derivados (en fase de recuperació)

i va a sortir al Camí de la Carrerada que coincideix amb el GR-92, davant mateix d'on vaig a sortir, un corriol surt de baixada i un pal indicador diu que va a trobar la Font de l'Amigó, be, avui no anava de fonts........però no em puc resistir, així que m'endinso i cap abaix que fa baixada, el corriol esta arreglat, amb esglaons de fusta de tant en tant, llàstima que les rodes de les bicicletes no ho respectant gaire, arribo a la font, el lloc esta cuidat, amb bancs fets de pedra

Font de l'Amigó

i ciment, de la font, raja aigua, nomes un però......els pocs arbres que hi ha, son caducifolis i el lloc esta massa exposat, suposo que quant tinguin fulles, serà un altre cosa.
Aprofitant la tranquil·litat del lloc, i la comoditat dels bancs, aprofito i faig un most acompanyat pel murmuri de la font, un cop llest, enfilo el corriol cap amunt a sortir altre cop al GR-92 que agafo en sentit al Coll de la Vallençana, arribat allí, travesso la carretera BV-5011 de Badalona a Montcada, a partir d'aquí la pista es asfaltada, per lo que quant trobo un corriol que m'evita trepitjar asfalt, l'agafo, vaig seguint el sender fins que aquest, arriba a on surt el corriol que puja al Turó de Sant Onofre, salvo els aproximadament 20 m. de desnivell i arribo

ermita de Sant Onofre

dalt el turó, visito l'ermita, d'aquí estant, la vista sobre Badalona i Santa Coloma es magnifica, com també sobre el monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Per un moment

monestir de Sant Jeroni de la Murtra

estic temptat de baixar-hi, però com no el podria visitar i per fora ja el tinc fotografiat, ho deixo estar i enfilo cap l'ermita de Sant Climent, hi arribo per un corriol abrupte, un cop dalt el ritual de rigor, fotos i seguir camí, poc abans

ermita de Sant Climent

d'arribar al Puig Castellar, trobo un indicador que senyala un corriol que porta a La Cova de en Genis, un enterrament neolític que aprofitava una cavitat natural, lògicament hi faig cap.

Cova de en Genis (dolmen natural)

Un cop visitat el "dolmen" ja ara si que enfilo cap al Puig Castellar, hi arribo, primera sorpresa, esta ben cuidat i una persona atent als visitans.........SENSE COBRAR, que dir del lloc..........millor deixo la feina a la Vikipedia

entrada al Puig Castellar

El Poblat Ibèric del Puig Castellar
El poblat ibèric s'ubica al cim del Puig Castellar (o Turó del Pollo), de 302 m d'altitud. Es tracta de les restes d'un llogarret d'una tribu laietana, fundada als volts del segle VI aC i que va perdurar fins els segles III aC o II aC, justament amb l'arribada dels romans a les terres.

carrer del poblat del Puig Castellar

El poblat era de mida mitjana, dedicat bàsicament a l'agricultura i la ramaderia, tot i que vestigis trobats confirmen activitat comercial amb civilitzacions estrangeres com la grega o la cartaginesa.

L'estructura del poblat és el·líptica, amb tres carrers longitudinals i una superfície d'uns 4000 m2, la qual cosa s'estimava uns trenta edificis i una població d'uns 200 habitants. Per la seva defensa i seguretat, el poblat estava rodejat amb una muralla de pedra.

restes Puig Castellar

El poblat va ser redescobert el 1902 per Ferran de Sagarra, el qual va realitzar les primeres excavacions i troballes, cedides a l'Institut d'Estudis Catalans. L’any 1917, cedí a l’Institut d’Estudis Catalans la propietat del poblat ibèric del Puig Castellar, que durant els estius dels anys 1904 i 1906 n’havia pagat els treballs d’excavació. Donà, en aquest mateix any, les troballes al Museu Arqueològic de Montjuïc. Els treballs van ser continuats per Serra-Ràfols i posteriorment pel centre excursionista Puig Castellar. Actualment la majoria dels objectes descoberts es troben al Museu Torre Balldovina.

Nomes agregar que el lloc esta ben conservar, semble que cada estiu si fan treballs de manteniment i excavació, s'ha

reconstrucció de l'interior de una casa

reconstruït una casa per poder-se fer una idea de com vivien, un cop feta la visita torno enrera uns quant metres i agafo el GR-92 que vorejant l'urbanitzacio de La Vallençana els primers metres, despres va davallant de forma suau i mes o menys en paralel al Torrent de la Vallençana fins anar a sortir al riu Besos on el torrent deixa anar les seues aigues a l'alçada de la depuradora de Montada, ara ja es cuestio de anar reseguint el riu aigues amunt fins arribar a la zona industrial de Can Calet a Sant Fost, i d'aqui per la part urbana de la Carretera de la Roca, fins al torrent de Can sunyer i ja a casa, ha estat un mati dur e intens, pero satisfactori.

Martorelles-Les Maleses-Puig Castellar fes clic a la foto i les veuras totes