dijous, 29 de desembre de 2016

COMIAT SENDERISTA DEL 2016, GATOVA-PIC DE L'AGUILA-MOLI D'IRANZO-MOLI DE LA CEJA

Lloc inici caminada: carrer Monte Rodeno, Gatova, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Bienve, Mila, Anita, Tere, Iolanda, Félix,  Miguel Monzo,  Pepe March  i Francesc
Data: 28-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:47:12
Hora d’arribada: 11:54:28
Duració: 04:07:16
Temps en moviment: 2:49:19
Alçada punt de sortida: 627 m
Alçada mínima assolida: 612 m
Alçada Màxima assolida: 878 m
Desnivell màxim: 266 m
Ascensió acumulada: 438 m
Descens acumulat:425 m
Guany: 251 m
Distancia recorreguda: 10013 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.51 km/h
a la Fuente de san Isidro
En el grupet de Senderisme entre Setmana, havíem decidit de fer una última caminada, acompanya de dinar per acomiadar l'any, després d'alguns canvis en la programació de les últimes eixides, motivades pel fort episodi de pluges, escollim una caminada que eixint de Gatova, puja al pic de l'Àguila i visita les restes dels vells molins d'Iranzo i de la Ceja.
caminant amb les primeres llums
Hui ens trobem el grupet al lloc i hora acostumats, ens acompanyara Iolanda, la filla de Fèlix, pugem en els cotxes de Pepe i de Miguel i anem a trobar la CV-50 primer i la CV-35 després, deixant aquesta última per incorporar-nos a la CV-25 que no deixem fins a arribar a Gatova.. Arribats, aparquem els vehicles al carrer Monte Rodeno i ja donem inicia a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, i quan encara les primeres llums intenten substituir la foscor de la nit.

catxerulo dalt el Pic de l'Àguila
Pel mateix carrer ens anem allunyant del poble seguint les traces del PR-V 63.9, Gatova-Soneja que en constant però no massa exigent pujada ens va portant dalt del Pic de l'Àguila, el PR agafa un parell de dreceres per escurçar camí, però com ens sobra temps, decidim no deixar la comoditat de la pista, cosa que permet la conversa distesa i alegre.
dalt el vèrtex geodesic
Fets uns 2 km i deixant a la nostra esquerra el pic de La Buitrera, arribem a una ampla pista per on transitava la via pecuària coneguda com a Colada de la Mojonera i que en gran part del seu recorregut, fa de llindar entre Castelló i Valencià, entre l'Alt Palància i el Camp del Túria, entre Gatova i Sogorb. Girem a l'esquerra, per la dreta seguirem de baixada. Ja tenim a tocar el nostre primer destí, el Pic de l'Àguila, on arribem quan portem fets 3,5 km.

Sogorb, Serra Espada i al fons, Penyagolosa
 Ací dalt ens omplim els ulls amb les vistes. Per una banda, tot el Camp del Túria, amb les nostres Rodanes destacant entre les boires, per l'altre, l'Alt Palancia i els seus pobles, Sogorb, Altura, Sot del Ferrer........., gran part de la Serra de Espada, i al fons impertèrrit, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Després de gaudir de les vistes i de les fotos de rigor, iniciem la davallada per la Colada de la Mojonera,, fins a arribar al punt on hem de seguir de front obviant el camí fet de pujada.
arribant al Molí d'Iranzo
Als pocs metres, deixem la pista per endinsar-nos en una senda que en pronunciat pendent, ens porta dalt d'una elevació on fets 6 km, es troben les restes del Molí d'Iranzo, també conegut com El Cachumbito. Visita i fotos i en veient l'hora, decidim fer el mosset mirant d'evitar el fort vent que bufa per ací dalt, ara com sempre comencen a eixir de les motxilles tot tipus de delicatesen. Un poc més buides les motxilles i més plens els estómacs, reiniciem la marxa.
no solo de pan vive el hombre ni la mujer

Ara comença el tram més "aventurer" del matí, ja que transitem per senda pedregosa i amb fort pendent, s'ha de dir això no obstant, que també és el tram amb més vegetació i bonic de tota la ruta. Fets uns 7,7 km, arribem al Molí de la Ceja, altre de les fites de hui, parada, fotos i ja ens incorporem al Camino de Gatova a Tristan, pista asfaltada, als poquets metres, arribem a la Fuente del Tormo, parada, fotos i a seguir.
Molí de la Ceja
Quan portem fets uns 9,4 km arribem a la Fuente de Iranzo, parada i tast de rigor i ja arribem a les primeres cases de Gàtova, carrers Calvari, Clemente Bañuls i Mayor i ja eixim al carrer Castellon on es troben el llavador i la font de San Isidro, com anem d'allò més bé de temps, ens obsequiem un resés en el bar La Fuente. Ara ja pugem als vehicles i ens dirigim cap a Vilamarxant. No estava previst, però en veient l'hora, decidim que ens arribarem a casa per donar-nos una dutxa abans de trobar-nos al Blanca.
brindant per l'any pròxim i pels companys absents
Pepe March havia reservat taula per a les 14,30 h, poc abans de l'hora ens anem trobant tots, a més dels que hem eixit a caminar, ens acompanyen Carme, la dona de Pepe i la companya de caminades Paqui, que hui no ha pogut estar amb nosaltres. En un ambient alegre, simpàtic, ple de bon humor i companyonia, anem buidant els plats. Quasi amb pena, ens llevem de la taula i ens desitgem bona entrada d'any, encara que alguns, ens veurem aquesta vesprada en la ja clàssica Sant Silvestre Vilamarxantera.

dijous, 22 de desembre de 2016

VILAMARXANT-RIBA-ROJA DEL TÚRIA-VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:   Paqui Ramada, Miguel Monzo, Pepe Gil, Pepe March  i Francesc
Data: 22-12-2016
Hora d’inici caminada: 08:09:52
Hora d’arribada: 12:58:06
Duració: 04:48:14
Temps en moviment: 3:47:45
Alçada punt de sortida: 101 m
Alçada mínima assolida: 70 m
Alçada Màxima assolida: 124 m
Desnivell màxim: 53 m
Ascensió acumulada: 76 m
Descens acumulat: 69 m
Guany: 21 m
Distancia recorreguda: 15730 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 3.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.00 km/h

dimecres, 14 de desembre de 2016

NAIXEMENT RIU MIJARES-FUENTE UMBRIA-LAS MORATILLAS (Bunyol, Foia de Bunyol)

Lloc inici caminada: Finca Mijares, Bunyol, Foia de Bunyol, País Valencià
Caminants:   Felix, Pepe Gil,  i Francesc
Data: 14-12-2016
Hora d’inici caminada: 08:04:36
Hora d’arribada: 14:01:23
Duració: 05:56:47
Temps en moviment: 4:34:31
Alçada punt de sortida: 534 m
Alçada mínima assolida: 529 m
Alçada Màxima assolida: 850 m
Desnivell màxim: 320 m
Ascensió acumulada: 514 m
Descens acumulat: 483 m
Guany: 314 m
Distancia recorreguda: 16865 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.82 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.70 km/h
naixement del riu Mijares
Aquesta setmana, el grup de senderisme entre setmana havia quedat d'eixir dissabte, jo no puc per a compromisos familiars, així és que decidisc eixir a soles un altre dia. D'entre les rutes pendents de fer, escull una que eixint de la "Finca Mijares" recorre per dintre la Rambla del Quixal, arriba fins a "Fuente Umbria" i de tornada, passa per "Las Moratillas". Per costum, ho pose al grup i s'apunten Pepe Gil i Fèlix, quedem en eixir dimecres des del punt i a l'hora habituals.
naixement riu Mijares
Dimecres a les 7 ens trobem, pugem al vehicle de Pepe i anem a trobar la CV-50 primer, A-3 fins a Bunyol i ací, seguim en direcció Iàtova, creuem el poble i ara comença un tram ple de corbes que fa que comence a notar els símptomes d'un incipient mareig.
Per sort arribem al ramal que porta al Barrio Mijares i passat aquest, deixem el vehicle a tocar de La Casa del Coronel, aquesta havia estat una casa de turisme rural i eco agricultura que hui en dia rau abandonada.
Rambla del Quixal
Iniciem la caminada per una pista que en 1 km, ens porta fins a un xicotet assut que recull les aigües de la Rambla de Queixal i que junt amb la font que es troba al seu costat, és considerat com a naixement del riu Mijares afluent del riu Magro. Ací té inici un tram de 4 km tot ell per dintre de la rambla, aquesta se'ns presenta en un estat d'assilvestrada bellesa no exempta de trams amb certa dificultat que et fan dubtar de poder seguir, ja que hem de salvar algun tram on ens toca trepar.
Rambla Queixal
Fets aquests 4 km, eixim de la rambla a tocar de la casa Codos, xicotet refugi de caçadors per el que intuïm. Decidim que el lloc és immillorable per parar a fer el mosset de mig matí, acabat el mos, reiniciem la caminada pel Camino del Collado Umán, pista que ressegueix en tot moment el Barranc del Fresnal i per la qual, transita el GR-7. Fet 1,5 km deixem la pista per una senda que ix per la dreta i que per la costera, a mi se'm fa més dur.
Fuente Umbria
Uns 2 km mes i eixim a la Pista de Las Moratillas, ací girem a l'esquerra per fer 1 km que ens portarà fins a la Fuente Umbria, aquesta és una zona de pícnic que a pesar d'estar un poquet abandonat, disposa de tot el necessari per a passar un dia de camp. Ací omplim les cantimplores i Pepe treu uns dàtils que acompanyats d'uns glops de la fresca aigua, ens donen energies per a continuar.
Fuente Umbria
Vist el lloc, tornem a la pista per on hem arribat, aquesta primer planejant i després en un suau però ininterromput i constant descens, ens porta en un poquet més de 2 km a l'entrada de la Finca Las Moratillas. Aquesta és una antiga finca forestal amb zona d'acampada i àrea recreativa, equipada amb tot lo necessari, disposa inclòs d'heliport i està rodejava d'un ben conservat bosc mediterrani.
Las Moratillas
Ací i en veien que el tram de la rambla ens ha fet perdre temps, comente de deixar el track que ens portaria per un tram de senda que no sé com trobarem i seguir per la Pista de Las Moratillas per on veníem, aquesta opció ens farà fer uns 2 km mes, però guanyarem temps. Aprovada la proposta, seguim per la pista sempre de baixada, la qual cosa ens permet en aquest tram agafar una mitja de quasi 5 km/h.
casa de Las Moratillas
Per la pista, arribem a on a primera hora hem deixat el vehicle, en previsió del mareig, m'he pres una biodramina, pugem al cotxe i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem al voltant de les 3 h; ací ens acomiadem no sense abans comentar de preparar una caminada per la setmana pròxima si l'oratge ens ho permet.

Powered by Wikiloc

dissabte, 3 de desembre de 2016

DOMENYO VELL-LA PUENTE ALTA-DOMENYO VELL

Lloc inici caminada: Domenyo Vell, Els Serrans, País Valencià
Caminants:  Paqui Ramada, Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:43:51
Hora d’arribada: 13:24:34
Duració: 05:40:43
Temps en moviment: 4:01:26
Alçada punt de sortida: 308 m
Alçada mínima assolida: 305 m
Alçada Màxima assolida: 389 m
Desnivell màxim: 84 m
Ascensió acumulada: 377 m
Descens acumulat: 406 m
Guany: 80 m
Distancia recorreguda: 15580 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.90 km/h
La Puente Alta, Calles
Hui tocava ruta senzilla i molt planera per un motiu que ens alegre a tot el grup, Paqui una de les companyes de caminades, s'incorporava després d'un llarg i obligatori recés motivat per un lamentable accident en la caminada del mes d'agost, hui es tractava de què vaja agafant confiança. A la fi, som cinc els membres que podem eixir a caminar, ens emplacem al lloc i hora habituals esperant que l'oratge ens siga benèvol.
riu de Xelva i al fons, Castell de Domenyo amb les primeres llums
A les set ens trobem tots, pugem al vehicle del Pepe Gil i anem a trobar la CV-35, poc abans d'arribar a Calles, agafem un desviament que ix per l'esquerra de la carretera i que vorejant la cua del Pantà de Loriguilla, ens porta a tocar d'on en temps passats, es trobava el poble de Domenyo Vell, del que no queda res més que part del cementeri i alguna paret del castell. Aparquem en un voral i donem inici a la caminada.
Cascada de Domenyo
Fet encara no el primer quilometre, ja albirem la Cascada de Domenyo, aquesta malgrat l'espectacularitat, no és gens de més, que el desguàs de la Balsa de Cargas que rep l'aigua del Canal Principal de Benaixever per proveir la Central Hidroelèctrica. Seguim per la pista, hui tota la caminada serà per ampla pista, encara que en estar rodejada de vegetació, done la sensació d'anar pel mig del bosc i sempre acompanyats per la cantarella del Túria.
collint arboços, Xe que bons!!!
Com la senzillesa de la ruta ho permet, ens anem aturant i gaudint de qualsevol coseta, que si una gran extensió de paleres (Opuntia ficus-indica) ben plenes encara de figues, que si una mata d'arbocer, (Arbutus unedo) que ens obsequia amb els seus madurs fruits, que si.................., això, fa que el ritme siga tranquil i reposat, el que dóna peu a la distesa conversa. Fets quatre quilòmetres, arribem a una zona de pícnic moblada amb tot el necessari per a gaudir del lloc.
riu Túria
La ruta va canviant de nom en funció del tram, fins ara hem caminat per la "Ruta de la Piedra Urbana", ací, i en travessar el riu per un pont de fusta, canvia a "Ruta del Puente de Madera", fins ací, hem gaudit de les vistes, la vegetació, alguns retalls de tardor, però en creuar el pont, ens ix a l'encontre un paisatge totalment tardorenc, el terra recobert amb una catifa de fulles, arbres de ribera amb tons daurats i vermellosos, l'olor característic de les fulles caigudes, tardor en estat pur.
tardor en estat pur
Gaudint d'eixos moments màgics, i fets uns set quilometres, arribem a la zona de pícnic de La Puente Alta, ací trobem, paellers, taules i bancs a cobert de les inclemències, font d'aigua, inclòs un refugi per poder fer nit, tot ell aixoplugat per una bonica pinada. Ací tenia previst fer el mosset de mig matí, aixi es que comencen a eixir de les motxilles tot tipus de viandes, olives casolanes, allioli made in Pepe March, vi, cafè, mandarines made in Félix, dolços, mistela.........., a la fi la taula queda que fa goig.
el cos te les seus exigències.......
 El lloc és perfecte si no fora per què com que no li dóna el sol, la poca suor que portem es refreda, així que sense presses, però sense pauses, donem bona compta de les viandes, no haguérem de tornar-les a les motxilles!!, recollim i ens encaminem al punt potser més bonic de la ruta, La Puente Alta, aquest, és un pont d'un sol arc que permet a la "carretera turística" CV-3980 salvar el Túria en el seu camí a trobar Calles. L'estampa que ofereix amb els colors tardorencs és d'una gran bellesa i espectacularitat.
celebrant la tornada de Paqui
Tenia pensat iniciar ací la tornada, però algú diu de fer el poquet mes de mig quilòmetre que ens portara damunt el pont, evidentment, allà que anem tots passant a tocar de les instal·lacions del Campament de La Puente Alta. Vist el lloc i després d'unes quantes fotos, girem cua i ja donem inici a la tornada, fora d'una xicoteta variant només eixir de la zona recreativa, ara es tracta de desfer fil per randa el camí que ens ha dut fins ací. Això no treu, que anem "descobrint" detalls nous amb l'ajuda dels raigs de sol que comença a entrar dins el canó.
estampa amb la que tanquem la ruta
Fets un poquet més de quinze quilòmetres, arriben a on aquest matí hem aparcat el vehicle, pugem i ja eixim a la CV-35 per on ens dirigim a trobar Vilamarxant, arribem i ens acomiadem no sense abans felicitar-nos per aquest matí tan agradable del que hem gaudit i pensant ja en la propera caminada.

dimarts, 29 de novembre de 2016

DE EL CUERVO A TORMÓN POR LOS ESTRECHOS DEL EBRÓN, Amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: Los Chorros, El Cuervo, Comunidad de Teruel
Caminants:  49 senderistes
Data: 27-11-2016
Hora d’inici caminada: 09:08:02*
Hora d’arribada: 13:39:09
Duració: 04:31:07*
Temps en moviment: 2:58:02*
Alçada punt de sortida: 901 m*
Alçada mínima assolida: 895 m*
Alçada Màxima assolida: 1061 m*
Desnivell màxim: 206 m*
Ascensió acumulada:497 m*
Descens acumulat: 355 m*
Guany: 199 m*
Distancia recorreguda: 10686 m*
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h*
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h*
*Dades relatives a la caminada del grup
Los Chorros, El Cuervo
Quan el passat dia 5 vàrem fer la prèvia de la caminada d'aquest mes, ens vàrem adonar que fer el recorregut d'anar i tornar, com se sol fer, representava acabar més tard de el convenient, així que decidim que realitzarem el recorregut en el sentit El Cuervo-Tormón. L'autocar, ens deixara en El Cuervo, a tocar de Los Chorros i ens recollira a Tormón, d'ací ja ens portara a Castielfabib on tenim reservat el dinar en l'Alberg Los Centenares.
Los Chorros, El Cuervo
Arribat el dia, i quan manquen alguns minuts per les 6,30 h, ens anem trobant al punt de partida, arriba l'autocar, com el temps barrina aigua, tots portem una segona bossa amb roba per a poder canviar-nos en acabar. Guardem les coses en el portaequipatge i ens acomodem, eixim uns 15 minuts més tard del previst i ja posem rumb a El Cuervo, alguns aprofiten per a donar un que altre colp de cap.
el grup a Los Chorros abans d'iniciar la ruta
Arribem a El Cuervo quan són les 9,00 h, en el repartiment de funcions, jo he quedat encarregat d'acompanyar l'autocar fins a Tormón, així és que fem maniobra, girem el vehicle i tornem per on hem vingut. Els senderistes faran uns 11 km i nosaltres  hem de fer a prop de 40 i per carreteres amb molta corba i poc ample. Gràcies a la perícia del Ricardo, arribem a Tormon sense cap incidència, i aparquem el vehicle en la plaça de l'ajuntament.
riu Ebrón, passeres
Entrem en l'Alberg i possiblement únic bar del poble i procedim a esmorzar com dos senyors, la gent és molt amable i ens donen tota mena d'explicacions i s'ofereixen per el que ens faces falta. Acabem de menjar i eixim del bar, comentem de tranquil·lament anar a l'encontre de la gent, així que agarrem les motxilles per la roba d'aigua mes que res i anem a trobar el punt per on el grup eixirà a la carretera.
colors de tardor
Al poquet, comença a caure un siri-miri al que en principi no fem cas, però al final, decidim parar i col·locar-nos la roba d'aigua, anem fent camí amb precaució sobretot en les pedres que estant ben banyades, quan hem fet entre 3 i 4 km i arribant al pont de La Fenosa, ens ixen al pas els primers membres del grup, són els que no han baixat a la part baixa del pont, Ricardo segueix més endavant, jo gire cua i em pose al davant del grup junt amb el Miguel Angel.
salt d'aigua de Calicanto
Aquest és potser el tram amb més pendent de tota la ruta, cosa que fa que ens ho prenguem amb molta tranquil·litat, arribem al punt on si seguim de front, anem a Calicanto i si girem a l'esquerra, eixiríem a la carretera, evidentment, ens apropem a visitar el salt d'aigua de Calicanto, per a mi, la joia que corona una bonica ruta. Aprofitem que som els primers per fer fotos tranquil·lament, ara ja passant entremig de l'antic molí, eixim a la carretera per on ens arribem al poble.
primers en arribar a Calicanto
Com he dit al principi, tots portem roba per canviar-nos, alguns, ho fem en el mateix autocar, però molts ho fan en un dels habitatges del poble posat a la nostra disposició per un amable veí, tots secs i canviats, pugem a l'autocar i ens dirigim envers Castielfabib on arribem sans i estalvis, gràcies altre colp a la perícia de Ricardo. Arribem a Los Centenares i ja ens trobem la taula parada, ens repartim i ens disposem a donar bona compta de les viandes posades a la nostra disposició.
Tormón
Com és norma, arribats ací, es desfermen les rialles, els comentaris, l'alegria i el bon humor, en mig d'un ambient de germanor, quan acabem de dinar, alguns ens quedem fent la xerrada mentre altres es disposen a visionar un documental sobre el poble i els seus costums, documental que ja vàrem poder veure en l'anterior visita. Acabat el documental, pugem a l'autocar i ja ens dirigim cap a Vilamarxant, on arribem un poquet més tard de el previst a causa de un accident a la A-3.
dinar a Los Centenares
A estat un altre dia de natura, germanor, bonics racons, tot ell, amanit aquest colp amb aquesta mena de siri-miri que ens ha respectat permeten-nos realitzar la caminada, ja que pràcticament en eixir del restaurant ha començat a caure amb més força per ja no parar en tota la nit.


Powered by Wikiloc

dimarts, 22 de novembre de 2016

ENTRE COVES I CIMS, UN TOMB PEL BAIX LLOBREGAT

Lloc inici caminada: Can Roig, Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat, Barcelona
Caminants:  Joaquina, Salva i Francesc
Data: 18-11-2016
Hora d’inici caminada: 08:04:59
Hora d’arribada: 17:34:37
Duració: 09:29:38
Temps en moviment: 5:30:39
Alçada punt de sortida: 102 m
Alçada mínima assolida: 102 m
Alçada Màxima assolida: 454 m
Desnivell màxim: 351 m
Ascensió acumulada: 996 m
Descens acumulat: 1017 m
Guany: 351 m
Distancia recorreguda: 18297 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.27 km/h

Hi estem treballant, disculpeu les molèsties

dissabte, 12 de novembre de 2016

HOCES DEL RIO MIRA, MIRA, CUENCA

Lloc inici caminada: Molino de la Hoz, Mira, Serrania Baja, Cuenca
Caminants:  Anita, Mila, Tere, Felix, Pepe Gil I, Pepe Gil II, Pepe March, Vicenç i Francesc
Data: 12-11-2016
Hora d’inici caminada: 08:20:54
Hora d’arribada: 13:01:20
Duració: 04:40:26
Temps en moviment: 3:31:26
Alçada punt de sortida: 807 m
Alçada mínima assolida: 775 m
Alçada Màxima assolida: 851 m
Desnivell màxim: 75 m
Ascensió acumulada: 434 m
Descens acumulat: 448 m
Guany: 43 m
Distancia recorreguda: 13637 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.89 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.8 km/h
el grup menys un a punt de iniciar la ruta
Fa unes setmanes, donant un cop d'ull al bloc CAMINADO HACIA LAS ALTURAS, de l'Emilio Vera, un dels meus blocs de referència pel que fa a senderisme al País Valencià, vaig veure l'entrada referent a Las Hoces del Río Mira en la comarca de la Serrania Baja pertanyent a Cuenca, al moment em vaig dir que l'havia de realitzar a no tardar massa. "Las Hoces del rio Mira" són una sèrie de canons amb forma de falç que el riu Ojos de Moya / Mira, afluent del  Cabriel, ha anat creant en una zona de roca calcària al seu pas pel municipi de Mira.
mostra evident de les baixes temperatures que ens trobem
Dins del grup de senderisme entre setmana, havíem parlat de fer una que altra eixida en dissabte, per què es pogueren agregar alguns que normalment no poden en dies feiners, decidim que aquest dissabte en serà un, i propose fer la ruta de Las Hoces del Rio Mira, aceptada la proposta un dels participants comenta que li apeteix venir, però té que ser a casa com a molt a les 14,30 h. Ajustem els horaris per a que puga participar i ens emplacem per dissabte.
Molino de la Hoz amb els colors tardorencs
Dissabte a les 6,45 h, ens trobem al lloc habitual, som un total de nou persones i un gosset, ens repartim en dos vehicles i iniciem l'aproximació anant a trobar la CV-50, A-3, CV-470 i CM-2109, per on arribem a Mira, en lloc d'entrar al poble, girem a l'esquerra i resseguim el riu pel passeig de Don Julian Castellanos, per on fem els 2 km que ens deixen a tocar del Molino de la Hoz. L'Emilio ja comentava en el seu bloc, l'opció de retallar la ruta en 4 km iniciant la caminada ací.

canons del riu Mira des del Mirador del Pozo de las Animas
Creuem el pont sobre el riu i trobem el mapa-mural del Passeig Botànic, que és en realitat on comença la sendera SL-CU 6. Ens hi fem la foto de rigor i iniciem la caminada, se'ns passen per alt els esglaons fets amb troncs i que faciliten la pujada al Mirador del Pozo de las Animas. Anem resseguen el riu que no ens deixara pràcticament en tot el recorregut, el creuem per un pontet de fusta i als pocs metres ens ix al pas la senda que baixa del mirador, encara que ens farà fer uns metres més, decidim pujar-hi.

colors de tardor
Pugem dalt el mirador i gaudim de les vistes, des d'ací s'observa perfectament el tall que el riu a anat creant amb el pas del temps, tornem a baixar i ens acomiadem de moment del Sl-06 per incorporar-nos al GR-64 que seguirem en direcció a Enguidanos. "Las Hoces" del riu Mira són una sèrie de canons amb forma de falç amb una abundant vegetació aquàtica, que serveix de base ecològica per a albergar una rica fauna piscícola. També alberga una extensa i rica vegetació rupícola i de ribera, que acull a multitud d'espècies animals, pròpies de la regió muntanyenca.
Riu Mira
Deixem a la dreta un abric obrat, antic refugi dels ramats i al seu davant, un petit pont per on tornarem, més tard., les parets que ens envolten, estan repletes de coves i forats produïdes per l'erosió en els materials calcaris. En un eixamplament del canó, arribem a les restes en bastant bon estat, d'una casa feta aprofitant un abric de grans dimensions. Fets uns 4,5 km i en veient que tant l'hora com el lloc són els apropiats, decidim parar a fer el mosset de mig matí.
casa troglodita
Amb l'estómac ple i millor no entrar en detalls de tot el que ix de les motxilles, reemprenem la caminada, als pocs metres ens ix al pas una curta però intensa pujada que ens porta a un mirador natural, xicoteta parada per admirar les vistes i tornem al nivell del riu, ara anem deixant a la nostra dreta Hoya Hermoso, una vall on es conreen diversos tipus de conreus de seca, amb predomini de la vinya. Als 6 km arribem a una bifurcació, ací de tornada farem una xicoteta variació.
moment del mosset
Ara seguim rectes i als pocs metres ens trobem un pi de proporcions gegantines, no tant a l'alt com a l'ample, seguim i en poquets metres ja atalaiem l'espectacular estampa d'un gran viaducte, el pont de Villa Paz o viaducte de Mira, és un dels ponts del ferrocarril València-Aranjuez. Les seues formes esveltes i la seua altura superen l'expectació de qualsevol visitant. Té cinc grans arcs, tots ells iguals, i un sisé de menor grandària. Creuem per sota del viaducte i als pocs metres es troba un poblat abandonat, conegut per Villa Paz, format per algunes cases al costat del riu i alguns corrals de bestiar.

viaducte de Mira
Per un pont travessem el riu per a visitar el despoblat, després de deliberar sobre els usos que tinguera, tornem a travessar el riu i comencem ara el camí de retorn per la mateixa senda per la qual hem arribat, passem altre colp per baix del viaducte, també per davant de pi i arribem a la bifurcació, ara agafem el sender de la dreta i sempre tenint el Mira a l'esquerra, anem desfent camí, però per l'altra riba. Arribem al xicotet pont que hem vist a l'anada i el creuem, ara ja si es tracta de desfer les passes que ens han portat ací.
despoblat de Villa Paz
Arribem al Molino de la Hoz, ens felicitem per aquest matí tan  agradable, ens acomiadem i cada qui, puja al cotxe en el qual ha vingut i desfem els 2 km de pista que ens han portat fins ací, eixim a la CM-2109 i posem rumb Vilamarxant, fem una xicoteta variant per no entrar a Utiel i arribem al poble sense cap contratemps. L'única pega potser, és que hem anat 15 dies tard per poder trobar els arbres de ribera en el seu màxim esplendor tardorenc.

Powered by Wikiloc

divendres, 28 d’octubre de 2016

PR AB-17 SENDERO DEL MORRÓN, ALCALÀ DEL XÚQUER


Lloc inici caminada: Alcalà del Xúquer, La Manchuela, Albacete
Caminants:  Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 27-10-2016
Hora d’inici caminada: 08:33:03
Hora d’arribada: 14:34:07
Duració: 06:01:04
Temps en moviment: 4:32:16
Alçada punt de sortida: 525 m
Alçada mínima assolida: 519 m
Alçada Màxima assolida: 689 m
Desnivell màxim: 169 m
Ascensió acumulada: 509 m
Descens acumulat: 490 m
Guany: 163 m
Distancia recorreguda: 16.450 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.71 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.0 km/h

el grup abans d'iniciar la ruta
Durant la caminada de dijous passat va eixir el comentari de que era una llastima que estiguem tan a prop d'Alcalà del Xúquer i no ens aproparem a visitar-ho, dilluns, en parlar d'on anar, Pepe gil comenta de mirar alguna ruta que tinga com a punt de partida o si no, com a punt intermedi Alcalà, en posem a buscar i com no, al wikiloc troben unes quantes, ens decantem pel PR AB-17 o Sendero de el Morrón que ens pareix prou interessant.
Castell d'Alcalà del Xúquer vist des del poble
Hui un poquet més prompte que de normal, ens trobem, pugem al vehicle del Pepe Gil i repetim el trajecte que férem dijous, en arribar a Villatoya seguim rectes i a l'alçada de Casas Ibáñez, ens desviem en direcció a Alcalà del Xúquer. Arribem al poble i aparquem en una zona de pàrquing a tocar de la carretera i a pocs metres d'una zona enjardinada que rodeja l'assut. Després d'un primer contacte amb el lloc, donem inici a la caminada.
pont romà
Pels estrets i costeruts carrers del poble anem guanyant altura a poquet, passem per la plaça de l'església i per l'ajuntament, veiem una sèrie de cartells que promocionen la visita a les diverses coves, xino xino, i fet el primer quilometre, arribem a la plaça del Castell, lògicament per l'hora que és, ho trobem tot tancat. Per un camí empedrat i amb fort pendent que ix del castell, ens dirigim a trobar el dipòsit d'aigua, ací ja deixem el camí i per una senda anem resseguint el tallat per on camina el riu ben enclotat.
Castell
La senda ens porta a eixir a Las Eras, una de les pedanies que té Alcalà, de fet, la més important, passem per la "plaza los jardinillos" i per l'ermita de San Gregorio Nacianceno patró del llogaret, eixim del lloc pel Camino de Las Eras a Casas de Ves que deixem per seguir pel Camino de las Casillas de Tolosa primer i per una senda després, que ja no deixarem fins a arribar a Las Casillas. El camí va en tot moment resseguint els penya-segats, la qual cosa ens permet gaudir d'unes espectaculars vistes, especialment ara que la tardor ha començat a tenyir d'ocre el bosc de ribera que envolta el Xúquer.
Las Eras, ermita de SanGregorio Nacianceno
En tot moment anem de pujada, a moments més pronunciada i a moments més suau, el ritme distes i la conversa fan que no ho note a penes, fets uns 4 km i quan estem sota del vèrtex del Morrón, decidim que el lloc és ideal per parar a fer el mosset del matí, com és habitual, ixen de les motxilles tota classe de delicatessen que no tarden massa a desaparèixer. Les vistes, ni pagant les podríem tenir de millors, tota la vall que el Xúquer ha anat creant amb els pas dels anys als nostres peus.
al fons, Alcalà del Xùquer
Ací hem arribat al punt més alt de la ruta, ara el sender transita per una zona plana que s'aboca al tall produït pel riu, malgrat la falta de desnivell, anem no massa de presa, ja que el terra és molt irregular i cada poc parem per admirar la panoràmica. Fets uns 9 km, arribem a Las Casillas de Tolosa, un conjunt d'edificacions en més bon estat unes que altres, passades aquestes, deixem el camí i agafem una senda que en una constant i inacabable siga-saga, inicia un imparable descens.
Tolosa, darrera el Xúquer
Mentre anem perdent altitud ja podem contemplar a l'altra banda del canó, La Gila, un altre de les pedanies d'Alcalà del Xúquer, i al final de la baixada, Tolosa, altra pedania de què disposa Alcalà, a la fi, arribem baix i travessem Tolosa anant a eixir a una carretera o pista asfaltada que comunica el lloc amb Alcalà, fem uns metres i de seguida girem a l'esquerra i entremig d'oliveres anem a trobar el pont que ens permetrà creuar el Xúquer, creuar el pont, girem a dreta per agafar el Camino de la Vereda de Tolosa.
pont damunt el Xúquer
Aquest és l'equivalen sense asfaltar de la pista que hem deixat a l'altra riba, fins a arribar ací no hem tingut cap moment on ens hàgem pogut protegir del sol, inclús en la baixada, hem suat de valent, ara ja és tot un passeig per dintre un bonic bosc de ribera a banda dreta i pins a l'esquerra. Si la visió que teníem des de dalt era espectacular, ara és una delícia per als ulls l'espectacle d'ocres i grocs que ens regalen els caducifolis del bosc de ribera.
colors de tardor
Quan ja portem uns 15,5 km arribem a les primeres cases del poble, passem l'estació d'aforament de les aigües del riu i anem a trobar el vehicle per descarregar-nos de les motxilles i cercar un lloc on dinar, n'escollim un que d'entrada no semble el més idoni, però al final, resulta prou bo i amb una correcta relació qualitat/preu. Ben menjats i descansats diem que deixar el poble sense visitar una de les famoses coves, seria tot un pecat.
no tot ha d'estar caminar
Primer donem un tomb pel parc, ja que a primera hora la llum encara era més aviat escassa, tornem a creuar el pont romà, tornem a enfilar carrers amunt, ara se'm fa més dur, entre les diferents coves, escollim la de Masagó, paguem l'estrada que dóna dret a una consumició i ens passegem per les dependències de la cova, Aquesta creua tot l'esperó rocós i ix a l'altre costat per unes terrasses i finestres, el conjunt te més de 1000 m2 i sembla que en principi havia d'haver estat un monestir troglodita..
interior de la cova de Masagó
Ara ja sí que diem de donar per finalitzada aquest dia de senderisme i cultura i tornem sobre les nostres passes i ja anem a trobar el cotxe, pugem i eixim a la carretera CM-3201 per on iniciem la tornada, després d'algun tram amb retencions, ja siga per obres com per algun vehicle lent, arribem a Vilamarxant havent passat un altre meravellós dia en contacte amb la natura i en tan bona companyia.

Powered by Wikiloc