Pàgines

dijous, 24 de febrer del 2011

FONTS DE SANT FOST DE CAMPSENTELLES

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: carretera B-500, cruïlla amb Camí de l'Església Vella
Caminants: Julio, Jordi, Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 07:58:45
Hora d'arribada: 12:14:47
Duració: 04:16:02
Alçada punt de sortida: 97 m
Alçada mínima assolida: 97 m
Alçada màxima assolida: 341 m
Desnivell màxim: 244 m
Guany: 243 m
Ascensió acumulada: 354 m
Descens acumulat: 343 m
Distancia recorreguda: 12.39 Km
Velocitat mitja: 2.9 km/h (sense descomptar parades)
Font Better
Ahir em truca el Julio per veure si sortim plegats a fer un tomb avui tal com ja varem fer dijous passat, comentant on anar li dic de fer una sortida per les urbanitzacions de Sant Fost per tal de trobar les fonts que aquestes guarden, de fet l'idea em roda pel cap fa temps però al llegir l'ultim escrit del Toni Seuma al seu Bloc se'm ha fet mes present, ens posem d'acord i quedem per avui a tres quarts de vuit davant la masia, per la tarda truco al Jose i quedem que s'apunta.
Mas Llombard
A l'hora acordada ens trobem davant la masia, pugem tots al meu vehicle i anem a trobar la B-500, volia agafar el Camí de l'Església Vella i deixar el vehicle a prop del cementiri però em passo de llarg, aixi dons uns metres mes endavant giro i deixem el cotxe a la carretera davant per davant del camí. Quan manca un minut per les vuit donem inici a la caminada, arribats a la cruïlla de camins a tocar del cementiri, per la pista de l'esquerra i després de deixar endarrere el diposit d'aigua ens anem apropant a les cases del Mas Llombard.
Font Better
Pel carrer del Bosc anem a trobar el carrer dels Avets i per aquest arribem al carrer de la Font Better, al final del carrer i en una mena de placeta trobem la Font Better, aquesta treu un bonic fil d'aigua i potser per que havia llegit que es trobava en tan mal estat es que em sorprenc agradablement, clar que suposo que es per que no la he vist en els seus dies d'esplendor quan era lloc de trobades i d'aplecs. Vista la font seguim el torrent uns pocs metres fins que som al carrer de sobre, girem envers l'esquerra per anar a trobar el carrer Nou per on anem fent via fins arribar a la cruïlla amb el carrer de la Font del Rossinyol.
Font del Rossinyol
Ens desviem per aquest i en un revolt del carrer agafem un corriol mig perdut que surt per la dreta i que ens porta davant de la Font del Rossinyol, aquesta tambe treu un cantarell fil d'aigua, damunt la font veiem una placa amb el nom de la font i la data d'una actuació que varem fer els veïns, el lloc te el seu encant, llastima que li manqui una mica de neteja, vista la font per unes escales protegides per una barana de fusta baixem al Torrent dels Rossinyols que creuem i per l'altre costat seguim un corriol que ens porta a sortir al carrer del Torrent.

Per aquest ens incorporem al Camí dels Castanyers i arribem davant de la Font de les Monges que no per ja visitada ens deixa indiferents el seu estat d'abandó i deixadesa, malgrat no treure aigua s'endevina una mica d'humitat sota el broc, seguim ruta i passant per davant de La Conreria anem a sortir a la B-500, aquí girem envers l'esquerra i comencem a davallar pel carrer de l'Illa que comença paral·lel a la carretera, arribats a la cruïlla amb el carrer dels Frares ens hi endinsem i ens trobem  davant de les restes  d'un antic forn de calç, vist el forn seguim carrer endavant fins que en un tram sense tancar entre els números 4 i 12 veiem un petit corriol que semble voler anar a trobar el torrent.

Font de les Monges
Aixi es, per un corriol de bon fer si no fos pels troncs i rames caiguts, fem els poc mes de cent-cinquanta metres que ens menen a ser davant de la Font de l'Hort del Monjos i la bassa que recull les seves aigües, hi surt un bon cabal d'aigua, jo diria que amb la Font de la Canaleta son les que treuen mes quantitat d'aigua, el lloc es fresc i ombrívol, llastima que els arranjaments fets per derivar l'aigua a la bassa li resten bellesa, vista la font comencem a notar el cuc de la gana, si no fos per que esta tot humit el lloc seria ideal, aixi dons decidim tornar enrere i cercar un lloc on ens acaroni el sol.

Forn de Calç
Seguint la paret d'una de els cases tornem al Carrer del Frares, aquí el Jose diu de arribar-nos al Gr-92 i cercar un lloc amb vistes al mediterrani per fer el mos, li comentem que es massa volta per un mos però ja ha posat la directa i o anem darrera o el matem.............decidim seguir-lo, a la fi, fem el mos amb l'edifici de la Cartoixa als nostres peus i contemplant el Mediterrani i bona part del Maresme, enllestit el mos i en veient que son casi les onze, decidim deixar la Font del Corro per altre dia e iniciar la tornada.
Font de l'Hort del Monjos
Aquí ja li surt la vena al Jose i pren el comandament, tots pensem que es que ja ha estat per aquí i coneix el camí, però no es aixi, simplement es guia per la seua intuïció, tornem al carrer de l'Illa, per on iniciem la davallada, tant el Jordi com jo li diem que el carrer no te sortida, però ell segueix endavant i efectivament després d'un parell de giragonses arribem a la Plaça del Sot dels Ànecs on acaba el carrer, ara tenim dos opcions, donar mitja volta amb lo que aixo representa o baixar per pràcticament un barranc que separa la plaça, del Torrent de la Conreria i per mes inri completament colgat de bardisses.
bassa de la Font de l'Hort dels Monjos
"Lògicament" escollim la segona opció i poc a poc ens obrint camí per mig dels esbarzers i procurant de no caure, arribem a baix i per la llera del torrent seguim aigües avall, aquest tram del Torrent de la Conreria malgrat portar poc cabal, te llocs força bonics, inclús ens trobem un petit aiguamoll, sortim a l'Avinguda de la Conreria per on seguim fins que en un revolt agafem el sender de terra que ve del barri de Sant Pere, passem a tocar de la Creu dels Carlins, arribem al barri de Sant Pere, i pel Camí de l'Església Vella sortim a la B-500 on hem deixat el vehicle aquest mati.
Torrent de la Conreria
Arribats aquí diuen de fer una cerveceta però per a mi, s'ha fet mes que tard, aixi que m'acomiado d'ells i agafant el cotxe  enfilo envers Martorelles on mentre la dona para la taula em dono una dutxa  rapida, dino i surto escopetejat cap a la feina, a anat justet, malgrat aixo, malgrat que bona part de la caminada ha estat per carrers asfaltats i malgrat l'aventura del Sot dels Ànecs, ha estat un mati ben aprofitat i en bona companyonia.

Aquesta descoberta de part de les fonts de Sant Fost no haguera estat possible sense la desinteressada feina de descoberta i comunicació que porten o han portat a terme persones com el Randy de Sant Fost o el Toni Seuma de Vallromanes, a ells, la meua mes sincera gratitud.



divendres, 18 de febrer del 2011

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià

TV3 ja no es pot veure enlloc del País Valencià des d’aquest dijous, 17 de febrer de 2011, a dos quarts de deu del vespre, després de 26 anys d'emissió.  La llibertat d'informació, la llibertat pura i nua, i l'espai de comunicació en llengua catalana reben, d’aquesta manera, un colp immens.

dimarts, 15 de febrer del 2011

GRANERA, PASSEIG PER L'HISTORIA I LA NATURA

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: església de Santa Cecília, Granera
Caminants: Salva i Francesc
Hora d'inici caminada: 08:36:29
Hora d'arribada: 13:05:07
Duració: 04:28:38
Alçada punt de sortida: 765 m
Alçada mínima assolida: 657 m
Alçada màxima assolida: 805 m
Desnivell màxim: 148 m
Guany: 39 m
Ascensió acumulada: 207 m
Descens acumulat: 239 m
Distancia recorreguda: 10.56 Km
Velocitat mitja:2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Dades de temps, horaris i altures nomes referides a Granera
recreació d'una cabana neolítica al complex de les coves del toll

 Ahir per la tarda em truca el Salva per veure si avui tenia previst sortir, li dic que si, que tenia previst apropar-me a Granera i fer un tomb pel poble, el pantà i els rodals, s'hi afegeix i quedem en trobar-nos a casa seva per allà a tres quarts de vuit del mati. Aixi es que a l'hora prevista ens trobem, deixo el meu vehicle i ens aposentem en el seu, agafem la carretera que passant per Sant Martí de Centelles, Sant Quirze de Safaja, Castellterçol i Moià, mena a Granera, arribem al poble i aparquem el cotxe a tocar de la capella de Santa Cecília. 
capella de Santa Cecília, Granera
La Capella de Santa Cecília és documentada des del 1065. Es va erigir en un alou que pertanyia, des del 971, al monestir de Santa Cecília de Montserrat, cosa que en deu justificar el nom.
Es troba a l'indret on s'acaba la carretera asfaltada, a l'entrada dels nuclis que formen la població i , al seu costat, al 1892, es va erigir el cementiri parroquial.  Aquesta capella es va ensorrar l’any 1924 . En subsistí només la capçalera amb l’àbsis i una part del mur de tramuntana. Estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que l’any 1975 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona i  es retornà al culte el 1976.  Es tracta d’un edifici del segle XI, construït en estil llombard. És de planta rectangular, volta de canó, coberta a doble vessant i amb absis semicircular. L’exterior de l’absis presenta cinc bandes, amb arcuacions llombardes separades per sis lesenes, ràfec i sòcol. Cada banda té dues arcuacions, amb mènsula. La finestra absidal està centrada i és de doble esqueixada.
La portalada primitiva no s’ha conservat. Segurament devia trobar-se a la façana de migjorn.
Actualment l’entrada es fa per la façana de ponent, on hi ha una portalada amb arcada adovellada i un ull de bou emmarcats per una arcada, coronada per un campanar de cadireta. Tots aquests elements corresponen a la restauració de 1975.
A l’interior de l’àbsis es conserven les restes d’unes pintures murals que representen un pantocràtor dins d’una mandorla sostinguda per quatre àngels. No són de massa bona factura, el seu aspecte actual és el de mangre i ocre, ja que han perdut la policromia. Una característica a destacar és el predomini de l’ús de la línia.
capella de Santa Cecília, Granera
Vista la capella comencem a caminar seguint la ruta que a casa he fet per anar a trobar el Pantà del Marcet , pantà que recull les aigües del Torrent de la Riera amb la finalitat de dotar d'un reservori a la Fabrica del Marcet quan aquesta funcionava, pel camí de La Riera arribem a tocar de la casa, aquí fem un gir de casi 180º i anem resseguint de mes aprop o de mes lluny el Torrent de la Riera, quant portem damunt uns tres quilometres veiem un corriol que semble anar a trobar la llera de la riera, ens diem que te que portar a quelcom d'interès i ens hi endinsem, i aixi està, trobem la Font de l'Avellaner dintre mateix de la riera. 
Font de l'Avellaner
Vista la font seguim la caminada aigües avall del torrent fins que fets uns dos-cents metres tenim que creuar aquest per un petit i rústec pont penjat, tant rústec que esta construït a base de dos cables d'acer i un palets de fusta, aquí ja comença la cua del pantà que trobem tot glaçat, l'anem resseguint fins que arribem a la resclosa principal per on creuem a l'altre llera, ens trobem just sota mateix del Revolt de la Coforna al km 7 de la BV-1245, donada l'hora i que el lloc ens abelleix, decidim fer el primer mos acompanyats per la suau rumor del minso cabdal d'aigua que porta el torrent.
resclosa del Pantà del Marcet, Granera
 Enllestit el mos reiniciem la caminada aigües amunt del pantà fins a ser altre cop a la cua d'aquest, a casa i sobre al mapa de l'ICC he vist un corriol que d'aquí porta a sortir a la carretera, però es deu haver colgat de bardisses ja que no el trobem, ens enfilem a trobar la carretera com millor podem, arribats dalt veiem que el corriol que tenia que creuar aquesta brilla per l'absència, ens trobem amb un alt talús de pedra impossible de salvar, vista l'impossibilitat decidim seguir per la carretera, aixi es que fem el dos quilometres que manquen per arribar al Barri de Baix, aquí veiem unes cases que ens criden l'atenció per la sensació de antiguitat i rusticitat que desprenen, vistes i fotografiades seguim carretera endavant fins arribar altre cop a tocar de Santa Cecília.
Barri de Baix
Ara encaminem les passes a trobar el Barri del Castell no sense parar una estona a fer petar la xerrada amb la noia que fa temps que resta embadalida al Mirador de Cal Cucut a l'inici del carrer del castell, passem pels carrers del barri on també trobem algun que altre racó que ens crida l'atenció, seguim fins arribar dalt  el turo on es troben les restes del Castell de Granera, castell que trobem tancat com casi sempre ens passa els dilluns, el visitem per fora i prenc unes imatges. 
Mirador de Can Cucut
Castell de Granera. Les primeres notícies històriques de Granera són de l’any 898 i es refereixen al Carner, mas del terme encara existent; el topònim de Granera surt esmentat des del 958 a la documentació més antiga del monestir de Sant Benet de Bages; la primera referència del castell és del 971, en què el “castrum de Granaria“ consta com a intregat en el comtat de Manresa.
 La propietat d’aquest castell era d’alt domini comtal i es considerava dins del comtat de Manresa. Es desconeix el nom dels primers guardians del comte fins a principis del segle XI, en què va ser infeudat a la família dels senyors de Balsareny. D’aquesta va passar per casament a la casa vescomtal de Barcelona, que el tingué fins a final del segle XII. Retornà a la corona fins que el 1375 el rei en vengué els drets i les jurisdiccions a Pere de Planella. La família Planella consta com a propietària fins al final del segle XVI en què el castell passà a la família dels Despalau. L’any 1642 l’adquirí Jacint de Sala i de Cervera, ciutadà honrat de Barcelona, que el 1643 fou nomenat baró de Granera pel rei Felip IV.Més endavant, per aliança matrimonial, el castell i el títol retornaren als Planella i passaren finalment als Amat, marquesos de Castellbell. Els actuals marquesos de Castellbell encara conserven el títol, però no la propietat del castell.
El castell conserva tot el recinte de murs i presenta una planta poligonal per adaptar-se al penyal rocós que li fa de peanya. L'edifici està construït amb parament de pedra de gran qualitat. La portalada d'entrada és a l'est i s'hi accedeix per dues rampes empedrades. A l'interior hi ha notables restes d'un gran casal amb estructures gòtiques d'una capella i altres edificacions. Vers ponent té uns atrevits arcs en gradació fets per a sostenir el mur i salvar un espai buit entre penyals.
interior del castell
Vist el lloc desfem les nostres passes i arribats altre cop al mirador ara ens dirigim a trobar el Barri de l'Església on es troba l'església de Sant Martí de Granera, la seua rectoria i l'ajuntament, L'església te l'entrada per un barri clos per una porta lo que impedeix poder prendre imatges de la seua façana.

església de Sant Martí
L'Església de Sant Martí està situada a la part baixa i ponentina del seu raval. És un edifici del segle XIII format per una nau rectangular i que primitivament tenia la façana i accés a ponent, on encara es veu, mig cobert de terra, el portal primitiu corresponent al romànic tardà. Adossat a l'església hi ha la rectoria i l'Ajuntament. El cementiri es va traslladar al costat de la Capella de Santa Cecília.
L’aparell és de carreus mitjans, posats en filades força regulars, sobretot a la part de llevant on es troba el portal d’accés, que és d’arc de mig punt. Tota l’obra presenta un aspecte força homogeni en la part exterior que correspon a una reconstrucció o unificació datable al segle XIV. Sembla evident, però, que es van aprofitar murs anteriors, del segle XII o XIII.
font i bancs al passeig entre el Barri del Castell i el de l'església
Del Barri del Castell al Barri de l'Església transcorre un passeig amb llums, bancs i taules on trobem una font protegida per una porta de ferro, vist el lloc ja anem a trobar altre cop Santa Cecília amb l'idea de agafar el cotxe, arribats i en veient que el dia cada cop esta mes fosc i amenaçant  aigua, decidim aixoplugar-nos sota una alzina i fer el mos del migdia, enllestit aquest, ara si pugem al vehicle i ens dirigim envers Castellterçol. Mentre creuem el poble veiem uns indicadors del GR-177, decidim parar per donar un cop d'ull, aixi ens assabentem que a poc mes de set-cents metres es troba el castell de Castellterçol, com es aviat decidim apropar-nos a fer una visita.
Castell de Sant miquel o de Castellterçol vist del poble
 El Castell de Sant Miquel, o de Castellterçol, o Castell Terçol, és un castell del terme municipal de Castellterçol, pertanyent a la comarca del Moianès, tot i que administrativament unit a la del Vallès Oriental.
Està situat a migdia de la població, a uns 750 metres del nucli vell de Castellterçol.
Fundat pel canonge Terçol, rebé antigament el nom de Castell d'en Terçol, així com el de Castell de Xetmar per haver pertangut a aquest llinatge.
La primera documentació sobre aquest castell és del 898, quan és esmentat el castro de quondam Terciol (castell del difunt Terçol), i el 925 i 940 es repeteix la fórmula, una mica evolucionada: castro Terciolo, i continua en diversos documents dels segles posteriors. El 1007 és esmentada ja la vila de Castellterçol: in Vallense, in Granullarius subteriore, que dicit villa Terciolo.
Vers el 1060 apareix com a senyor d'aquest castell la família dels Mir. Tedmar Mir, o Miró, posava l'any 1093 el castell sota l'alt domini del monestir de Santa Maria de l'Estany, mentre que assegurava per a ell i els seus descendents el domini útil del castell i de les seves rendes. Alhora, feia construir la capella de Sant Miquel. Els Tedmar -el nom passà a cognom, abandonant el de Mir- continuaren al capdavant del castell, mentre el cognom evolucionava a Xedmar, Xetmar, Xatmar i Xammar (aquesta darrera forma és la que encara perviu com a cognom actualment). El 1229 s'acabava aquesta situació: el monestir de l'Estany comprava a Ramon Xetmar el total domini del castell pel preu de 20.000 sous. La compra es va completar el 1323, quan els canonges de l'Estany compraven a Jaume II tota la jurisdicció alta i baixa, el mer i mixt imperi del castell i terme de Castellteçol, esdevenint així l'abat de l'Estany senyor i baró de Castellterçol.
Entre els segles XII i XIV el monestir de l'Estany tingué a Castellterçol una família de castlans, que adoptaren el conom de Castellterçol. Diversos fills d'aquesta família entraren com a canonges a Santa Maria de l'Estany. De tota manera, el castell va anar perdent la seva funció militar i, tot i continuar sent el centre del terme de Castellterçol, va esdevenir una masoveria, i les terres i la ferreria que posseïa, arrendades a persones del terme.
Malgrat les moltes transformacions al llarg dels segles, a la part baixa de l'edifici que hom anomena encara el Castell es veuen uns fragments de murs antic, amb espitlleres, així com la capella del castell, d'origen romànic, situada al costat sud-est del castell: la capella de Sant Miquel.
L'edifici principal del castell és un bastiment de planta quasi rectangular (13,9 x 10,5 m²), amb uns murs d'un gruix d'1,3 m. Els murs originals conservats fan una alçada de 4,2 metres, llevat de la nord, que arriba als 10 m. Els carreus són grossos, escairats, tot i que en bastants llocs han rebut substitucions i modificacions. La distribució interior d'aquest edifici no es pot conèixer, a causa de les moltes modificacions sofertes amb el pas dels segles. Aquesta construcció està inclosa en un recinte exterior pentagonal, el pany més llarg del qual fa uns 30 metres. El gruix dels murs va dels 80 centímetres al metre. A la part inferior del mur exterior hi ha nombroses sageteres, en alguns llocs disposades en dues rengleres, i en tot el sector septentrional es conserva el fossar, de força profunditat i amplada.
El costat de migdia és el que va ser habilitat com a mas quan el castell va perdre la seva funciño militar. Hi ha una porta del segle XVI, i una torre rodona aproximadament de la mateixa època que en substituí una d'anterior, romànica, de planta quadrada.
Castell de Sant Miquel o de Castellterçol
Pel Passeig del castell arribem a les restes del Castell dit també Castell de Sant Miquel que lògicament trobem tancat, donem un tomb pels rodals, prenc unes quantes imatges e iniciem el retorn pel mateix camí que hem portat. Arribats al vehicle continuem per la carretera fins que a la cruïlla amb la C-59 girem per aquesta en direcció a Moià, arribats al poble ens desviem per la N-141c en direcció a Collsuspina, a l'alçada del km 32 veiem un indicador de les Coves del Toll i decidim arribar-nos, després d'uns tres quilometres d'estreta carretera arribem a l'entrada del complex de les Coves del Toll. 
Cova de la Teixonera en proces d'estudi, Coves del Toll, Moià
Complex de les coves prehistòriques del Toll. Aquest complex l’integren quatre cavernes i un avenc que es formaren durant el període del Pliocè en el Quaternari.
La cova principal o Cova del Toll té la forma d’una gran T amb dues sortides i un recorregut de quasi dos quilòmetres, dels quals 158 metres són visitables. Part del seu interior és ple de sediments, arrossegats pel torrent, que es barregen amb les restes dels animals i dels homes que hi ha viscut en els darrers 100.000 anys. Les capes de sediments de la cova del Toll constitueixen un veritable arxiu de la seva història.

En les excavacions s’hi ha trobat trenta-cinc espècies diferents de mamífers, alguns d’ells extingits. És una de les coves d’Europa més rica en fauna del Quaternari, durant la darrera glaciació (Würm).
Els grups prehistòrics vivien a l’aire lliure i construïen petites cabanes, però els assentaments en cova s’han conservat millor les restes arqueològiques. Els primers humans van visitar el Toll fa més de 50.000 anys. El 1952 Francesc Rovira acompanyat de la seva mare, Sofia Luitz, s’introdueix a la cova prehistòrica del Toll. El 1954 es descobreix i reobre l’entrada actual de la cova del Toll.
Les excavacions continuaren fins al 1960. Els resultats van ser difosos en nombrosos articles, congressos internacionals i una exposició a Barcelona. S’han realitzat noves excavacions amb posterioritat. En aquest moments es treballa en la Cova de la Teixonera que per aquest motiu esta tancada al public. Encara trobem un altre cova, la Cova Morta que es troba dintre de una gran balma i que encara no ha estat explorada a fons. 
Coves del Toll, Moià
El complex, apart de les coves te un itinerari de natura amb explicacions dels diferent tipus vegetals de la zona i al nivell mes baix, a tocar del Torrent Mal, s'ha recreat un poblat neolitic amb cabanes fetes de fusta i fang, dintre de l'espai també es troba el Gorg de les Olletes que encara que avui no porta aigua amb moments amb mes precipitacions deu pagar la pena de veure. Feta la visita i presses unes imatges del lloc tornem al vehicle i sortim altre cop a la N-141c per on arribem a Collsuspina.
recreació de cabana neolítica a les Coves del Toll, Moià
Passat Collsuspina el Salva gira per la Carretera del Puigsagordi que després de passar per la urbanització del mateix nom comença a davallar a trobar Centelles passant a tocar de la Via Ferrata de Centelles, arribem a Hostalets, ens acomiadem i ja poso rumb envers Martorelles, no s'han complert les expectatives que portava, malgrat aixo o potser gracies aixo, es pot dir que ha estat una jornada força interessant i que ens ha permès "descobrir"  llocs desconeguts i que obren noves possibilitats per explorar.



dilluns, 14 de febrer del 2011

SORTIDA EN GRUP DE VALLROMANES A SANT MATEU

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles
Lloc inici caminada: església de Sant Vicenç de Vallromanes
Caminants:  31 caminaires
Hora d'inici caminada: 09:31:14
Hora d'arribada: 13:54:47
Duració: 04:23:33
Alçada punt de sortida: 157 m
Alçada mínima assolida: 156 m
Alçada màxima assolida: 491 m
Desnivell màxim: 335 m
Guany: 333 m
Ascensió acumulada: 486 m
Descens acumulat: 479 m
Distancia recorreguda: 11.95 Km
Velocitat mitja:2.7 Km/h (sense descomptar parades)
el grup davant l'església de Sant Vicenç de Vallromanes
Abans de res voldria demanar disculpes a tots aquells que en la sortida d'ahir es van trobar amb la necessitat de fer un sobre-esforç  en algun moment de la caminada, no sempre tens en compte que no tothom te les mateixes condicions físiques, serà quelcom a valorar en properes sortides. També aprofito per dir que la ressenya d'avui es pràcticament una copia literal de la que ha fet el Luis de Senderismo Elvis y Nico, traduïda i adaptada ja que trobo que ha fet un escrit d'allò mes escaient.
camí de la Roca Foradada
Avui la boira era espessa quan arribem a Vallromanes, però just a l'hora convinguda per a  trobar-nos la boira  comença a esvair-se ràpidament. Hem sortit de Martorelles vint i tres caminaires. Aquí ens trobem  amb nou persones, els amics de "Senderismo Elvis y Nico" també amb quatre caminants del Maresme que s'ens han unit, i amb el Salva i la Joaquina, aixi mateix venen uns amics del Julio  des-de Sant Adrià. Sortim de la Plaça de l'església de Sant Vicenç després de les fotos de rigor, passem per davant de Can Poal i prenent la Av de Vilassar de Dalt que no deixem fins a un desviament a l'esquerra que ens permetrà aproximar-nos a la Roca Foradada.
el grup al voltant de la Roca Foradada
Pugem per la pista fins a una esplanada, a l'esquerra una pista s'interna en un bosc esquitxat d'enormes roques i entre elles destaca la Roca Foradada, es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on es pot ficar una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època calcolítica (2700-2200 aC). Es troba emboscada a la falda nord del turó del Tàvec, sobre la masia de Cal Cabrit, al costat del camí que condueix a Can Maimó. Formaria part d'un complex megalític, ja que al seu voltant hi ha tot un seguit de roques grans i ben curioses. No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses hipòtesis, trobem les  de que podria ser una cova sepulcral artificial, un monument funerari excavat a la roca, o potser una "gàbia o presó neolítica" la qual es tancaria mitjançant algun sistema (podem veure que hi ha un rebaix vertical en forma de canal on havien d'anar els troncs de la "porta"). També diuen que antigament la feien servir com a forn per coure el pa.
camí de Sant Mateu
Baixem de nou en part per zona urbanitzada fins a arribar altre cop a l'Avinguda de Vilassar de Dalt,  passat Can Sala Xic aviat agafem un altre cop pista de terra. A mesura que avancem ens anem aproximant a masies com Can Fuster, Can Martí de Dalt, El Raspall, fins que som davant de Can Gurgui Gros.  Des d'aquí agafem un sender que comença a la nostra esquerra i que zigzaguejant en forta pendent ens va aproximant fins a Can Riera. La Masia de Can Riera està en obres, els camps del voltant ben treballats i preparats per a cultiu de vinya, tot indica que se li està donant vida i un enfocament productiu interessant des del punt de vista turístic  rural i mediambiental. Ja estem a l'altiplà de Sant Mateu i ens apropem a l'ermita de Sant Mateu  en un passeig més relaxat per recuperar forces i fer un mos.
Sant Mateu
De tornada baixem fins a la Font de Sant Mateu per després agafar el mateix sender de tornada fins arribar a Can Gurguí Gros. Ara continuem amb la pista que hem deixat abans per pujar a Can Riera. Una mica més avall hi ha la Font de Can Gurguí. Retornem a la cruïlla de Can Gurguí Gros. Per aquesta pista passem pel costat de Can Sastre i Can Bòrrec i aquí un sender a la dreta s'endinsa en un sotabosc humit, fresc, falgueres i molses, fulles amb colors marrons vermellosos i amb la brillantor que els dóna la humitat fan de catifa per tot el sender. Anem baixant fins a arribar a la Font de Santa Anna. La font esta adornada de molsa amb una verdor intens, gairebé fluorescent, Seguim sender avall fins passar un pont de fusta i arribar a la Font de Sant Joaquim més coberta de molsa encara. Aquest tram humit de les fonts  destaca en vegetació i bellesa en general.
Font de Sant Joaquim
 Reprenem unes passes enrere per tornar a prendre la pista que ens aproximi a Vallromanes. De camí passem pel davant de Can Sala Gros  casi al final de trajecte ja bastant pla, per la dreta ens dóna la benvinguda al poble una filera copiosa d'arbres i al fons la silueta de Can Valet.

FOTOS DE L'ANTONIO

FOTOS DEL GINO

FOTOS DEL JULIO


Video per gentilesa de Rutas Senderismo Elvis y Nico

La ruta de l'esquirol from Xarxa de Parcs Naturals on Vimeo.

dimarts, 8 de febrer del 2011

TARADELL-L'ENCLUSA-CASTELL DE TARADELL-PANTA DE TARADELL-TARADELL

Lloc de trobada: Masia Carranca, Martorelles/Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: zona de pàrquing al carrer de Mont-Rodon
Caminants: Salva, Jose, Julio i Francesc
Hora d'inici caminada: 08:14:22
Hora d'arribada: 15:58:17
Duració: 07:43:55
Alçada punt de sortida: 615 m
Alçada mínima assolida: 599 m
Alçada màxima assolida: 843 m
Desnivell màxim: 244 m
Guany: 227 m
Ascensió acumulada: 331 m
Descens acumulat: 316 m
Distancia recorreguda: 15.67 Km
Velocitat mitja: 2 Km/h (sense descomptar parades)
ermita de Sant Quirze de Subiradell
Fa dies que havia quedat amb el Salva de fer un tomb per Taradell, ell em portaria al Pantà que jo encara no coneixia i jo el portaria a veure l'Enclusa on ell no havia estat, dimecres que vaig caminar amb el Jose varem quedar que ell vindria recollir-me i enfilaríem envers Hostalets de Balenyà a recollir al Salva, a ultima hora s'apunta el Julio, aixi dons avui a un quart de vuit ens trobem el Jose, el Julio i jo a la masia, pugem al vehicle i ja posem rumb envers Hostalets on arribem poc abans de les vuit, recollim al Salva i cap a Taradell on arribem, deixem el vehicle a la zona de pàrquing del carrer Mont-Rodon i ja donem inici a la caminada quan manca un minuts per un quart de nou.
campanar romànic de sant Genis de Taradell
Comencem la caminada recollint imatges de la façana barroca de Sant Genis i el seu campanar romànic, campanar que va merèixer ser reproduït al Poble Espanyol de Barcelona, comento que tinc pendent la visita a l'ermita de Sant Quirze de Subiradells i estant d'acord en apropar-nos, per aixo anem a cercar el Torrent de Taradell que després de portar-nos a tocar del Moli de Mes a Fora, ens fa passar per dessota la B-520, d'aquí i per un corriol paral·lel a la carretera arribem a la rotonda de l'entrada de la zona industrial del Vivet, pel carrer de Jaume I arribem a una segona rotonda on agafem el carrer del Vivet fins arribar a la casa que dona nom a la zona, arribats aquí ens adonem que em marrat el cami i donem mitja volta fins arribar a la segona rotonda.
Moli de Mes a Fora, segle XVIII
Ara si agafem un sender que per mig de camps i de masies ens va apropant a la urbanització de Can Roca, pel carrer de Santa Julita per on en pocs metres arribem davant de l'ermita de Sant Quirze de Subiradells o de la Roca.

Sant Quirze de Subiradells. Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Taradell, al lloc de Subiradells i depenia de la parròquia de Sant Genis. L’església de Sant Quirze i el lloc de Subiradells són documentats conjuntament l’any 989, quan Edelmar en el seu testament, deixà el seu alou de Subiradells a Sant Pere de Vic. És possible que aquesta disposició no es complís ja que l’any 1095, quan el bisbe de Vic arrendà al Canonge Guillem de Taradell l’alou de Subiradells, va posar-li com a condició que havia de refer la capella perquè es trobava derruïda.
Des del segle XII hi hagué un sacerdot beneficiari que tenia cura del culte, fins que en el segle XIV la capella quedà vinculada a la família Madriguera que n’obtingué el patronat, fins que la van cedir a la parròquia de Taradell a finals del segle XX. Prèviament, durant la Guerra Civil, va ser profanada. Actualment s'hi torna a practicar el culte després d'haver estat restaurada. Consta d’una sola nau amb un absis semicircular obert a llevant i coberta amb volta de canó. L’Absis és totalment llis i te una sola finestra d'una sola esqueixada, ja que exteriorment té forma d'espitllera.
L’entrada al temple torna a estar en el canto de migjorn, desprès que en el segle XVII es va construir una nova porta en el mur oest. Està protegida amb un arc de mig punt adovellat, sense cap decoració. Durant les darreres obres de restauració es va tapiar l'entrada barroca. A l’extrem de ponent i coronant el mur fou erigit en època moderna un campanar de cadireta amb dos ulls.
ermita de sant Quirze de Subiradells
Visitat el lloc ens endinsem en el bosc per un corriol que després de creuar el Torrent de Santa Eugènia ens mena a sortir a la pista per la que quan portem fets uns quatre quilometres arribem davant del Pujol on ens aturem a prendre imatges de la seua alzina monumental i de la creu dels Miquelets.

Creu dels Miquelets. El monument és un pedró de pedra de dos metres d’alçada coronat per una petita creu de ferro que porta la inscripció: “1822 Morts 99 MCs” que significa que l’any 1822 hi van morir 99 Miquelets.

Els Miquelets eren uns guerrers, voluntaris o mercenaris, que lluitaven a favor del govern liberal durant el Trienni Liberal (1820-1823). Els Miquelets eren enemics de la monarquia absolutista, al contrari de la majoria de la gent de l’època que majoritàriament n’era partidària. Segons sembla en aquesta zona hi va haver una gran batalla entre els dos bàndols que acabà amb la vida d’aquests 99 soldats. Tot i així no hi ha cap referència escrita d’aquest fet, només en queda el pedró i la llegenda popular. 

Creu dels Miquelets a tocar del Pujol
Ara seguim camí anant a trobar el Bou ja que em semble el camí mes curt per arribar a Les Cuines d'en Rocaguinarda, a tocar de la casa l'estadant ens diu que per allí no es convenient passar ja que tenen el bestiar pasturant en llibertat i que el mascle esta engegat, semble que la ruta correcta passa pel l'esquerra del Pujol, malgrat aixo i ja que som aquí ens dona permís pes passar vorejant la casa per l'esquerra. Anem resseguin l'espadat que fa de frontera entre Les Sitges del Bou i el Bosc de Mansa, en veient l'hora i trobat-nos davant d'un lloc que ens semble adient, procedim a fer el primer mos, acabat aquest reiniciem la marxa fins que quan portem a les botes una mica menys de sis quilometres i mig, arribem a la canal que permet baixar a les Cuines d'en Rocaguinarda.

Cuines d'en Rocaguinarda. En una espècie de balconada o replà al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda.

Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.
Cuines d'en Rocaguinarda
Visitat el lloc tornem al sender per on continuem camí fins que arribem a l'Enclusa que amb els seus 867 m. d'alçada es el punt mes alt de Taradell i un mirador privilegiat, d'on es divisa tant la Plana de Vic com el massis del Montseny, com Les Guillaries o com el castell de Taradell i el poble, vist el lloc i un pic hem gaudit de les vistes iniciem la davallada per una canal que l'ultim cop estava equipada amb una corda que semble ha passat a millor vida, aquí ens trobem les marques blanques i vermelles del Gr-2 que ens acompanyaran fins arribar al coll de Mansa, creuem la B-520 i en lloc d'agafar el sender senyalitzat que mena al Castell agafem el de l'esquerra que en un tram de  curta però intensa pujada ens porta al Puiggrifó.
Roques Trabucaires, a que os recorda?
A partir d'aquí el sender planeja i després d'uns metres va resseguint l'espadat de Les Roques Trabucaires, vencen el meu innat vertigen trec el cap per fotografiar una roca que talment semble el perfil del rostre d'una persona, a partir d'aquí el sender es converteix en un corriol que fugint de l'espadat, s'interna en un tram ombrívol que transcorre per dessota de balmes i petites coves, per aquest arribem a la Font del Castell, llastima que tingui el broc obturat per un tronc i no tregui aigua, de la font ja fem els pocs metres que ens separen del Castell de Taradell on arribats,  fem detallada visita del castell i els rodals i decidim fer el segon mos del dia.

Castell de Taradell. El castell de Taradell, també conegut com Castell de Can Boix, està situat a 2,2 km al sud-est de la població de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud.
El Castell és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Actualment s'hi han realitzat unes obres de consolidació de les restes. Queden restes dels segles X - XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV.
La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893 al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, al 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i al 1500 passà als Cruïlles.
El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, només un destacament de soldats.
A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la plaça" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.
Castell de Taradell
Enllestit el mos reiniciem la caminada davallant per un corriol que ens portaria altre cop al coll de Mansa si no fos per que arribats al tram de pista conegut com Carretera de Mansa girem envers l'esquerra i deixant a la dreta la casa de Mansa arribem a la cua del Pantà de Taradell fets uns 13 quilometres, el pantà que trobem tot gebrat recull les aigües del Torrent de Mansa aigües amunt del poble, anem resseguint el pantà fins arribar a la paret de la pressa, vist el lloc seguim per una pista que resseguint el torrent ens va apropant al poble on arribem per la B-520, pel carrer del Vapor anem a trobar el Parc de la Font Gran.

Visitat el lloc  pugem les escales i pels carrers del poble els porto a visitar la Torre de Don Carles:

Torre de Don Carles. Entre la Plaça i l'antic carrer de Vic, s'aixeca la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, (d'aquí el seu nom) per ser una torre de guaita i de defensa i part d'una gran obra de fortificació que no es va completar.

 Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14'5 metres d'alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.
Parc de la font Gran
  Després i per finalitzar la visita, ens apropem a visitar la capella de Santa Llucià:

 Capella de Santa Llúcia. La capella de Santa Llúcia, situada al centre de la vila antiga i de la plaça que porta el seu nom, es va construir entre els anys 1547 i 1561. És un edifici petit d'estil gòtic tardà que consta d'una sola nau, coberta de nervacions amb clau de volta i absis poligonal.

Sobre la façana de ponent té un petit campanar d'espadanya de dos ulls, i el portal de pedra és ja plenament renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc on es feien les reunions o assemblees del gremi de paraires i teixidors.
Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada fira anual de Santa Llúcia.
capella de Santa Llucià
Aquí ja donem per acabada la caminada d'avui, tornem a on aquest mati hem deixat el vehicle i ja posem rumb envers Martorelles on ens acomiadem fins la propera, hem passat per llocs que ja coneixia, malgrat aixo he pogut visitar Sant Quirze de Subiradells, arribar dalt el castell per una altre camí i he vist el Pantà, de fet ha sortit una caminada tant o mes interessant que la que vaig realitzar fa unes setmanes, llastima no haver pogut enllaçar-ho amb la visita al pont del Moli de Sorts.

dijous, 3 de febrer del 2011

DE PALAU-SOLITA A SENTMENAT PEL CAMÍ RAL

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda
Lloc inici caminada:carrer de la Sagrera a tocar de Santa Maria de Palau-sòlita
Caminants: Jose i Francesc
Hora d'inici caminada: 07:12:49
Hora d'arribada: 11:13:11
Duració: 04:00:22
Alçada punt de sortida: 135 m
Alçada mínima assolida: 135 m
Alçada màxima assolida: 398 m
Desnivell màxim: 261 m
Guany: 261 m
Ascensió acumulada: 291 m
Descens acumulat: 295 m
Distancia recorreguda: 13.812 m
Velocitat mitja: 3.4 km/h (sense descomptar parades)
Castell de Sentmenat i capella de Sant Jaume
Ahir per la tarda truco al Jose, des de el 24 que no sortia a caminar i ho trobava en falta, quedem que avui a les set el passaré a recollir a Santa Perpetua i ja decidirem, no preparo res ja que nomes es tracta de estirar una mica les cames. Avui a les set en punt arribo a Santa Perpetua, puja al vehicle i parlem de que fer si deixar el cotxe allí i ja sortir caminant o fer uns quilometres per apartar-nos un xic de tanta industria, escollim lo segon i decidim apropar-nos a Palau-solita i fer el tram del Camí Ral que porta a Sentmenat.
campanar de Santa Maria de Palau-solita en plena foscor
Arribem al carrer de la Sagrera a tocar de l'església de Santa Maria de Palau-solita on aparquem i donem inici a la caminada quan encara manquen dos minuts per un quart de vuit, en plena foscor caminem pels carrers del barri de la Sagrera fins a trobar la ample pista de terra coneguda com Carretera de Sentmenat a Palau-solitá i que es superposa a l'antic Camí Ral de Barcelona, nomes sortir del poble deixem a la dreta Can Duran i la seua bòbila, el Camí esta molt humanitzat, anem trobant a banda i banda cases, granges i una munió de vehicles en ambdós sentits, de fet es una zona periurbana amb tots els seus ets i uts.
Font de Cal Pates, Sentmenat
Per mig de camps de conreu, plantacions d'oliveres i horts, anem fent camí fins que fets uns tres quilometres i mig ens trobem trepitjant els carrers de la urbanització Serrabarona, d'aquí sense solució de continuïtat ja ens endinsem pels carrers de Sentmenat, a la cantonada del Camí Ral amb Camí de la Cornisa trobem Cal Pates amb la seua font i el rellotge de sol, aquí s'acaba el Camí Ral i continua el Carrer de Sant Antoni que poc mes endavant es transforma en el carrer de Climent Humet on es troba la capella de Santa Caterina.
Capella de Santa Caterina. Sentmenat
Capella de Santa Caterina de la Serra de Dalt. Els orígens de la capella arranquen de la segona meitat del segle XVII, entre 1668 i 1678, qian uns camperols llaurant uns camps propietat dels marquesos de Sentmenat, troben, segurament al mateix lloc on hi ha actualment la capella", una imatge de Santa Caterina d'Alexandria que consta en els inventari dels béns d'Emerenciana de Torrala i de Gassol, esposa del marquès Francesc de Sentmenat i de Perapertussa. Al testament de la marquesa de l'any 1678 figura una disposició per reservar 1000 lliures per "fer una capella en lo lloch ahont finch trobada Santa Catahrina, màrtir" i perquè amb la quantitat restant "s'oficiés una missa semanena y un aniversari cada dissapte celebradors en la dita capelleta per salut i repós de la mia ànima".

A la propera cantonada es troba la Font de la Serra i te el seu inici el Camí del Castell que es divisa uns metres mes endavant, metres que transitem en un tres i no res i ens plantem davant el Castell de Sentmenat i la Capella de Sant Jaume.
Castell de Sentmenat
Castell de Sentmenat i capella de St. Jaume. El castell és una construcció del segle XII, molt reformada entre els segles XIII i XIV, però és en les obres realitzades durant els segles XVII i XVIII quan pren l'aspecte senyorial. El castell de Sentmenat era un castell termenal. Els seus senyors eren posseïdors del títol de senyors del "mer i mixt imperi"; és a dir, tenien la jurisdicció civil i criminal de tot el seu terme. Al segle XIX va ser transformat en pagesia perdent tota referència defensiva, funció que ha tingut fins al 1990. L'edificació, de planta irregular i amb planta baixa i dos pisos, es desenvolupa en forma de ferradura al voltant d'un pati central. L'ermita de Sant Jaume és un edifici annex al castell, i que ha estat reformat en diverses ocasions. Hi ha enterrats gairebé tots els marquesos de Sentmenat dels darrers dos cents anys. La primera menció del castell és de l'any 1056, quan el tenia un tal Ramon Miró, però el 1083 ja figurava vinculat a la casa dels Montcada. Amb tot, el llinatge dels Sentmenat com a castlants del castell no apareix fins l'any 1173, quan Pere de Sentmenat deixa en herència al seu fill, Pere, la castlania de Sentmenat. Al 1243, els Sentmenat tenien plena potestat sobre el castell, però, sotmesos, encara, al domini dels Montcada. A l'any 1237, els Montcada permuten uns masos de Sentmenat a canvi dels drets que el comanador de Sant Joan de Jerusalem tenia sobre el castell. El casament de Bernat de Centelles amb Bearnèsia de Montcada, senyora del castell, l'any 1301, provocà discrepàncies pels drets del castell, entre aquell i els Sentmenat que finalitzà l'any 1380, amb una sentència arbitral que obligà a Eimeric de Centelles a vendre el castell a Pere de Sentmenat. Al segle XV, els Sentmenat esdevingueren senyors i barons del lloc i el 1691, en Joan de Sentmenat i de Toralla va obtenir el títol de Marquès.

Després de una breu parada reiniciem la caminada i quan portem fets una mica mes de cinc quilometres i mig ens trobem davant de Can Fruitós i l'ermita de sant Fruitós adossada a la casa.
Can Fruitós
Can Fruitós o Fritós. Mas que pren el seu nom d’una antiga capella dedicada a Sant Fruitós. Fins al 1868 pertanyia a l’antic territori conegut per Condal. Era, doncs, una capella situada en terme de Sentmenat, però que depenia de la parròquia de Caldes. El seu nom apareix per primera vegada l’any 1066.
El mas presenta la típica estructura de la masia del segle XVIII; però diferents reformes posteriors li han donat una fesomia diferent, que correspon més a una masia del segle passat. Malgrat tot, conserva moltes de les seves estructures inicials, al pati lateral interior hi ha dues arcades gòtiques molt esveltes i molt boniques.
Al costat de la Masia de Can Fruitós, l’ermita romànica annexa es conserva en molt bon estat. És una ermita de planta simple, amb volta de canó. Des del camí mateix se’n pot observar l’absis.
ermita de Sant Fruitós annexe a Can Fruitós
Aquí, teníem previst iniciar el retorn envers Palau-solita, malgrat aixo i en veient que anem be de temps decidim mirar de trobar un sender que ens porti a Sant Miquel de l'Arn i d'aquí a la Riera de Caldes, aixi dons davant mateix de Can Fruitós agafem el sender que segons els indicadors mena al Pla de les Absoltes i que es va enfilant per les faldes de la Muntanya de Can Fruitós, fets uns set quilometres ens trobem que el camí s'acaba, el lloc es adient per fer el mos, aixi es que asseguts en un marge de pedra d'antigues feixes, procedim  al sempre agraït ritual. 

Un cop enllestit el mos donem una somera ullada als voltants no veient cap opció que ens sembli  mitjanament acceptable, arribem a la conclusió de que en contra de la costum de no tornar pel mateix camí, avui farem una excepció deixant l'exploració per altre dia amb mes temps, sense mes dilació retornem sobre les nostres passes i sense res a destacar anem desfent el camí que ens tornara a Santa Maria de Palau-solita, aixo si, ara gaudim plenament de les vistes del massis del Montseny ple de neu, ja que a l'anada per la foscor nomes les podíem entreveure. Arribant casi al vehicle em truca el Salva per concretar per dilluns que ve per fer un vol per Taradell, quedem a Hostalets de Balenyà a les vuit.
massis del Montseny nevat
 Ara ja es qüestió d'agafar el cotxe i posar rumb envers Santa Perpetua on ens acomiadem fins dilluns si no hi ha cap entrebanc, em dirigeixo cap a Martorelles, dutxa, preparar el dinar, dinara i a treballar, a estat un mati sense res a destacar però m'he tret el cuc que tenia de caminar una mica.