Pàgines

dijous, 28 d’abril del 2011

RECUPERANT EL PASAT (RESTES DE CAL ROS I PROSPECCIONS MINERES)

Lloc de trobada: carrer Primavera, Martorelles
Lloc inici caminada: carrer Primavera, Martorelles
Caminants: Julio, Joan, Jordi i Francesc
Data: 28-04-2011
Hora d'inici caminada: 07:45:00
Hora d'arribada: 12:03:48
Duració: 04:18:48
Alçada punt de sortida: 70 m
Alçada mínima assolida: 69 m
Alçada màxima assolida: 396 m
Desnivell màxim: 326 m
Guany: 325 m
Ascensió acumulada:349 m
Descens acumulat: 347 m
Distancia recorreguda:10641 m
Velocitat mitjana: 2,5 Km/h (sense descomptar parades)
Mina de coure a Martorelles
Ahir truca el Julio i quedem en trobar-nos avui a tres quarts de vuit per fer la caminada, per la nit a traves del Facebook, confirma que vindrà el Joan Sanjuan per ensenyar-nos la situació exacta d'una antiga prospecció minera de la que en resta una mena de cova artificial. A l'hora acordada ens trobem el Julio, el jordi i jo ja que el Joan ens espera a Ca la Xica, anem a trobar el Torrent de Can Sunyer, seguim pel Torrent de les Llicorelles fins arribar a la Font de Can Camp, d'aqui sortim a Josep Anselm Clave i arribats davant  Ca la Xica ens trobem amb el Joan.
Font de can Camp després de l'arranjament
Pel carrer Montseny primer i després pel Camí de Can Girona arribem davant de Cal Mariano, aquí ja agafem el Camí de Can Barbeta per on passem per Can Girona primer i després per la bassa, a tocar de l'esvoranc resultat d'una antiga pedrera d'on sortien llambordes pels carrers de Barcelona, el Joan ens pregunta si tenim vistes les restes de Cal Ros, tenim que reconèixer que malgrat haver passat infinitat de cops pel lloc, no les havíem localitzat. el Joan ens les mostra, es troben mig amagades per la vegetació a tocar del Salt de Can Ros.
restes de Cal ros
Seguim caminant i passem per la Font de la Mercè de la que alguns en fan un glop, aquí agafem la pista de mes a la dreta que porta a trobar el Turó de Castellruf, després d'uns cinc-cents metres de forta pendent i ultrapassats els cirerers que malviuen al Pla Xicola, agafem un sender mig colgat per la vegetació que ens surt al pas per l'esquerra de la pista, rau tan emboscat que ens costa d'avançar, aixo fa que passem de llarg i quan ens adonem tinguem que tornar enrere.
inspeccionant l'entrada de la mina
El Joan ens mostra l'entrada de la "mina", es un forat arrodonit de poc mes de 80 cm. de diàmetre, semble que es tractava de trobar pirites i calcopirites d'on s'extreu el coure. El Julio i el Jordi mig i entren per treure unes imatges, a mi la bateria em diu que fins aquí a arribat, mentre la resta fa petar la xerrada i alguns fan el mos, jo decideixo provar d'entrar, em poso el frontal i de genolls travesso el forat, als pocs metres aquest es fa mes ample i mes alt, casi puc avançar dret, arribo al final de la galeria, aquí es veu el treball de prospecció duta a terme, com no puc fer fotos torno a sortir i em reuneixo amb la colla.

Complert l'objectiu de la sortida d'avui donem inici a la tornada desfent el camí que ens ha portat fins aquí, fent la viu viu arribem a Martorelles, a l'alçada de l'avinguda Joan XXIII el Joan s'acomiada, la resta seguim fins arribar al carrer Primavera principi i final de la sortida d'avui, ens acomiadem després d'emplaçar-nos pel proper dijous.

El mati a valgut la pena, gracies a l'extens coneixement que te el Joan Sanjuan de l'historia de Martorelles i de Santa Maria, hem "descobert" dos nous vestigis del passat, no puc menys que agrair que ho hagi compartit amb nosaltres.

dimarts, 12 d’abril del 2011

VIDRÀ (OSONA) Santuari de Bellmunt, La Tosca dels Degollats, Salt del Moli, Pont de Salgueda

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Vidrà, davant de l'Ajuntament
Caminants: Salva Jose i Francesc
Data: 11-04-2011
Hora d'inici caminada: 08:34:42
Hora d'arribada: 16:34:27
Duració: 07:59:45
Alçada punt de sortida: 1009 m
Alçada mínima assolida:  828 m
Alçada màxima assolida: 1246 m
Desnivell màxim: 418 m
Guany: 237 m
Ascensió acumulada:783 m
Descens acumulat: 789 m
Distancia recorreguda:14.42 Km
Velocitat mitjana: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Salt del Moli, Vidrà
Després de veure un reportatge on es veia el salt del Moli de Vidra, vaig decidir que aquest dilluns ja tenia escenari per la caminada, preparant la ruta decideixo incloure  la pujada al Santuari de Bellmunt aprofitant el viatge, diumenge durant la sortida dels Trotacamins de Martorelles li comento al Salva l'idea i em diu que a la tarda em trucara per confirmar si s'apunta. A mitja tarda truca i quedem que el  recolliré  avui a tres quarts de vuit, mes tard truca el Jose i un cop li comento diu que si però que no disposa de vehicle, quedem en que el passaré a buscar.
Vidrà
 Aquest mati a les set recullo al Jose a Santa Perpetua i ens dirigim envers Hostalets a recollir al Salva, un cop el tres al cotxe anem a cercar la C-17 que no deixem fins arribar a l'alçada de Sant Quirze de Besora, aquí anem a trobar la BV-5227 per on després de fer uns tretze quilometres plens de corbes, arribem a Vidrà, deixem el vehicle a tocar de l'Ajuntament i donem inici a la caminada per la carretera desfent els últims set-cents metres aprox. fins arribar al Coll de Vidrà, aqui girem cap a l'esquerra i agafem un sender amb indicadors cap Bellmunt.
paisatges de Vidrà
Fets uns dos quilometres arribem al lloc conegut com la Creu del Fus, donem un tom pel lloc per si trobàvem la creu, que creiem pot ser una creu de terme, no trobem res i seguim camí, després de passar pel  Coll d'Hi-era-de-Massa i quan portem uns tres quilometres i mig, som al peu del puig de Bellmunt, aquí comença un tram de camí empedrat que en forta pujada i fent llaçades salva el desnivell d'uns 150 metres que ens separa del cim i del santuari que allí s'hi troba. Després de l'ultim i costerut quilometre arribem dalt, aquí ens trobem amb la síndrome dels dilluns, com tants de llocs tant el santuari com  la hostatgeria tenen el dilluns com a dia de descans.
Santuari de Bellmunt
Decidim que la millor manera de desfer-se de la síndrome es fer el mos, asseguts en uns bacs de fusta i tenint davant nostre unes magnifiques vistes de la plana osonenca, mentre ens apliquem en tant feixuga tasca comença a arribar gent, en poca estona ens trobem allí dalt un bon grapat de gent, fem petar la xerrada i resulta que el mes "jovenet" soc jo amb els meus 62............. Ens enfilem al proper turo on es troba una gran creu feta amb estructura de ferro, al costat es troba una petita capelleta, el lloc es conegut com el Turo de les Alades ja que semble que cada any i en una època determinada van a morir allí milers de formigues alades.
Santuari de Bellmunt
Després de rodejar el santuari per al menys prendre algunes imatges encara que sigui dels exteriors iniciem la davallava pel mateix camí empedrat, arribats avall agafem el sender que surt per la dreta i que esta senyalitzat amb indicadors cap al Salt del Moli, quan portem uns set quilometres i vuit-cents metres ens trobem amb una petita cova d'on sorgeix un no ges des-preable fil d'aigua, després ens adonarem que aquesta aigua es la que cau per la Tosca dels Degollats. Seguim caminat i ens trobem un pal indicador que ens fa desviar per anar a trobar la Tosca dels Degollats, la tosca es una formació calcaria que va creant l'aigua.
Tosca del Degollats
Tenim la sort de trobar que com ja hem vist dalt, baixa aigua en quantitat mes que suficient per poder gaudir del bonic espectacle de l'aigua degotant per les formacions calcaries, com d'aquí estant escoltem el brogir de les aigües de riu Ges, decidim separar-nos una mica de la ruta i baixar a donar un cop d'ull, ara cerquem la manera de tornar a la ruta, passem a tocar de  les restes de la casa de Degollats, una mica mes endavant trobem un pal indicador del Meridià Verd, no sabia que passava per aquí, anem fent camí fins que fets uns deu quilometres ja gaudim de la visió del Salt del Moli.
Salt del Moli, riu Ges
El lloc es encisador, els vint metres de salt el converteixen en un dels  mes importants del riu Ges, la quantitat d'aigua potser no esta en el seu màxim, malgrat aixo, paga la pena l'esforç per arribar aquí, tan ens agrada el lloc que decidim fer el segon mos de dia asseguts i contemplant l'espectacle de la caiguda de l'aigua. Degut a les calors que que estem  tenint aquests últims dies i per si de cas...........portava a la motxilla unes xancles d'aigua, m'arremango els pantalons i calçat-me les xancles em fico dintre el riu, la sensació es freda però agradable, m'hi estic una estona, surto i mentre dinem m'eixugo  al sol. 
Pont de Salgueda
Enllestit el mos i després de les fotos de rigor reiniciem la caminada anant a trobar la part superior del salt passant a tocar de les restes del Moli del Salt, per les mides de lo que en resta, semble ser que era un moli de certa envergadura, arribem dalt el salt i prenc unes imatges, seguim endavant i fets encara no dos-cents metres ens trobem amb el Pont de Salgueda, pont romànic d'un sol ull molt ben conservat i que degut a la vegetació que l'envolta gaudeix d'una bellesa feréstega. Creuem el pont i sense res a destacar arribem a Vidrà quan portem fets uns dotze quilometres i mig mes o menys.
Casa del Cavaller, Vidrà
Decidim fer un volt pel poble i comencem per arribar-nos al mirador de la Creu de l'Arç d'on tenim una panoràmica del poble i alguns dels pics que l'envolten, passant a tocar del pavelló esportiu arribem al casc del poble, aquí no ens podem estar d'entrar en un bar i refrescar-nos una mica per dintre, ens dirigim a visitar l'església parroquial de Sant Hilari i el seu petit cementiri annexe, aquí ja donem per finalitzada la caminada d'avui, ens dirigim a trobar el vehicle, pugem i iniciem la tornada, deixo al Salva a Hostalets, al Jose a Santa Perpetua i ja enfilo envers Martorelles.
pujada a l'església de sant Hilari
Ha estat un altre mati ple de sensacions, es pot dir que totes elles agradables, la primavera ha esclatat amb una gama de verds com feia tems que no veia, o al menys aixi m'ho semble, el riu Ges ens ha regalat amb l'espectacle de l'aigua saltant, hem gaudit de la bellesa del romànic al Pont de Salgueda, si un però es pot posar, potser el desnivell acumulat, encara que un cop descansat es quelcom que s'oblida ben aviat. Que afortunats que som de poder gaudir de tanta bellesa encara.



diumenge, 10 d’abril del 2011

CAMINADA ABRIL DELS TROTACAMINS, Dolmen de Pedra gentil

Lloc de trobada: Masia Can Carrancà
Lloc inici caminada: pàrquing a tocar de la zona esportiva de Vallgorguina
Caminants: 17 trotacamins
Data: 10-04-2011
Hora d'inici caminada: 08:55:10
Hora d'arribada: 11:53:20
Duració: 02:57:10
Alçada punt de sortida: 221 m
Alçada mínima assolida:210 m
Alçada màxima assolida: 377 m
Desnivell màxim: 167 m
Guany: 155 m
Ascensió acumulada:262 m
Descens acumulat: 256 m
Distancia recorreguda:8.347 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Dolmen de Pedra gentil
Avui tocava caminada amb els Trotacamins de Martorelles i tal com estava previst a les vuit ens trobàvem davant de la masia quinze persones ja que la Joaquina i el Salva, anaven directament a Vallgorguina,  el fet de que l'Ajuntament no hagi penjat els cartells als plafons informatius ni  penjat a l'Agenda la informació no apaivaga les ganes de caminar i passar-ho be de la gent. Ens repartim en els vehicles i ja iniciem l'aproximació cap a Vallgorguina.
els Trotacamins a can Carrancà
Arribem al poble i ens dirigim a trobar la el pàrquing municipal a tocar de la zona esportiva, deixem els cotxes i donem inici a la caminada, per la carretera Nova anem a trobar el pont que creua la Riera de Vallgorguina, avui la caminada no presenta cap mena de dificultat, es tracta d'anar seguint els indicadors del Sender Local que en alguns trams e superposa al GR-92, fets cinc-cents metres som davant la Font del Forn, visitada aquesta seguim la marxa.
a la Font del forn
El sender que va resseguint la riera, passa a tocar de la depuradora de Vallgorguina, uns metres mes endavant i quan portem un quilometre i mig, agafem un desviament per l'esquerra, aquí el camí ja inicia una suau però continua pujada que després de fer uns sis-cents metres ens deixa davant del corriol que baixa al Sot de Can Sumana i que porta a la Font del Nel, visitada aquesta ens reincorporem a la pista que sempre en suau pujada i seguint les marques del SL ens porten a sortir a la cruïlla de camins on te l'inici el tram de pujada que ens portara al Dolmen de Pedra Gentil.
al Dolmen de Pedra gentil
Arribem al dolmen fets uns tres quilometres i tres-cents metres, aquí ja ens aturem una estona, fent fotos, comentant les llegendes, contemplant les vistes..........., reiniciem la caminada i ens dirigim a trobar Santa Eulàlia de Tapioles fent els sis-cents metres que separant el dolmen de l'antiga parroquià, arribats que hi som i després de fer la visita del lloc decidim que es arribat el moment del mos, asseguts en uns marges de pedra alimentem el cos, que 'anima ja va alimentada amb la visió de tanta natura, natura que es presenta amb una paleta de colors vius degut a les intenses pluges.
fent el mos a Santa Eulalia de tapioles
Enllestit l'assumpte tornem al SL per seguir l'itinerari, itinerari que fet un quilometre ens deixa davant de Can Pradell de la Serra, al ser festiu la Pallissa esta oberta i les taules plenes de gent menjant o bevent, després de prendre unes imatges de la casa, la font i els rodals tornem a la pista, fet un quilometre i mig mes arribem a Can Clarens, casa de colònies i escola de natura, fem petar la xerrada amb el responsable i resulta que temps endarrere havia portat Can Girona.
el caçador caçat, prenent imatges de la Riera de Vallgorguina
Ara ja es qüestió de seguir la pista que ens ha de portar a Vallgorguina, arribant al poble i abans de creuar la riera girem envers l'esquerra i anem resseguint aquesta per la riba esquerra fins que arribem al pont que hem creuat aquest mati, el tornem a creuar i ja ens dirigim a trobar els vehicles, aquí ens acomiadem i tal com hem vingut iniciem el retorn a Martorelles. La d'avui a estat una caminada tranquil·la i no massa llarga, però que ens ha brindat un altre mati de contacte amb la natura en bona companyia.

VEURE LES FOTOS DE L'ANTONIO

VEURE LES FOTOS DEL GINO