TORRENTS DE SENTMENAT, del Torrent de Guanta al torrent de Can Montllor

Lloc de trobada: Santa Perpetua de Mogoda

Lloc inici caminada: Font den Fargues, Sentmenat

Caminants: Salva, Jose,  i Francesc

Data: 21-03-2011

Hora d'inici caminada: 07:43:50

Hora d'arribada: 15:40:02

Duració: 07:56:12

Alçada punt de sortida: 282 m

Alçada mínima assolida:272 m

Alçada màxima assolida: 638 m

Desnivell màxim: 366 m

Guany: 355 m

Ascensió acumulada: 673 m

Descens acumulat: 749 m

Distancia recorreguda:14.30 Km

Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)

Salt de Can Montllor

Dijous passat, mentre restàvem embadalits davant l'espectacle  que ens oferia el Torrent de Can Girona tan al Salt de Can Ros com a la Font del Racó, vaig tenir clar que avui la caminada tenia que transcorre a prop de algun corrent d'aigua, i de seguida em va venir al cap el Salt de Guanta i el Salt de Can Montllor a Sentmenat. Tan es aixi que quan diumenge em truca el Salva l'exposo la idea i li sembla be, mes tard truco al Jose i també esta d'acord, quedem que el Salva em recollira a Martorelles i anirem a buscar al Jose a Santa Perpetua.

Riera de Sentmenat

Avui, a un quart i cinc de vuit recollim al Jose i ja posem rumb envers Sentmenat. arribem, seguim un quilometre en direcció a Castellar, girem pel Camí de Guanta i deixem el cotxe  passada la Font d'en Fargues. Iniciem la caminada pel Camí de Can Senosa que transcorre paral·lel a la Riera de Sentmenat, encara que la vegetació no ens deixa veure la riera, la remor que ens arriba ja ens fa pensar que el dia serà profitós, arribem al petit pont que permet al camí salvar la riera, aquí ja podem gaudir de la visió de l'aigua corrent, visitem la capelleta que la devoció popular ha erigit en honor a la Moreneta.

Font del Bou a tocar de la Riera de sentmenat

Ara ens endinsem en un corriol  que surt per l'esquerra del camí i que va resseguint en tot moment la riera, fet aquest que ara si ens permet anar gaudint de l'espectacle que ens proporciona l'aigua escolant-se per mig de pedres i petits salts, aixi embadalits arribem al bucòlic racó que guarda la Font del Bou, visitat el lloc seguim la riera fins que ens trobem sota mateix del Salt de Guanta, aquí ja si que ens quedem bocabadats d'allò mes, possiblement sigui el cop que mes aigua he vist baixar.

Salt de Guanta, inici de la Riera de sentmenat

Després de comentar que avui la velocitat mitja serà per riure pel temps que perdem fent fotos, reiniciem la marxa, creuem la riera saltant de pedra en pedra i ajudats per un corda pugem a trobar el Forn de Calç, d'aquest i seguint el costerut corriol anem a sortir al Camí,  de Guanta per on arribem a la casa del mateix nom, seguim pista endavant fins arribar al diposit d'aigua on ja ens desviem pel corriol que porta a la Font de les Nueretes i al petit embassament a tocar d'aquesta, la font treu un doll d'aigua com poques vegades l'hem vist.

Font de les Nueretes, a tocar del Torrent de Guanta

Pel costerut i a cops complicat corriol anem resseguint el Torrent de Guanta, aixo si, anem parant cada dos per tres, aquest tram te una munió de gorgs i petits salts d'aigua que paguen la pena de perdre uns minuts, en veient que son casi les deu, decidim parar a fer el mos cosa que fem acompanyats per la remor del torrent. Enllestit el mos seguim corriol amunt fins que anem a sortir a la ample pista que ens apropa als Tren Pins, aquí el Jose diu d'apropar-nos a visitar l'Avenc del Castellet ja que el Salva no el coneix, dit fet, arribem al lloc després de deixar enrere la casa del Castellet de Dalt.

Font del Canyadell

Ara ja uns trams per pista, altres per corriols i altres per corriols que semblen torrents, anem a trobar el Torrent de Can Montllor, la fita es arribar a la Font de la Fagina i al Salt de Can Montllor, malgrat aixo i esperonats per la ressenya de l'amic Luis feta després de la caminada que varen fer per aquestes contrades, decidim anar a buscar la Font del Canyadell que fins ara s'ens havia resistit, seguint les indicacions del Luis i després de donar una mica de volta trobem la font, no es un exemple de disseny, al seu costat i mig amagada per les bardisses trobem una mena de mina per on no ens endinsem ja que no portàvem llanternes.

Font de la Fagina

De la font ja anem a trobar el corriol que mena a la Font de la Fagina, el corriol es mes apte per animals de quatre potes que per nosaltres però a la fi, arribem a la font, el sobreeixidor treu una quantitat d'aigua que fa goig de veure, ens desempalleguem de les motxilles i passant per la Font de la Fagina Petita o Fagina 2, baixem les escales que porten a la part baixa del Salt de Can Montllor. El lloc es encisador de per si, però amb el cabdal d'aigua que porta si no fos per l'alçada, crec que poc te a envejar de salts mes famosos com el de Sallen a Rupit per exemple.

Salt de can Montllor

Quan ens cansem de fer fotos tornem a pujar per les escales amb l'idea de recuperar els atuells i seguir ruta, el Salva diu que encara es aviat, però ja que tenim taules i bancs per seure potser aprofitem i fem l'àpat del migdia, aixi ho fem acompanyats per la cantarella de la font. Amb el cuc mig apaivagat es hora de pensar en que fer, el Jose diu d'anar a trobar Can Padró. jo dic que ja que hem vingut amb l'idea de veure aigua, salts i gorgs, millor agafem el corriol que va resseguint el Torrent de Can Montllor aigües avall, optem per lo segon i ens posem en camí tornant a baixar les escales.

petit salt al torrent de Can Montllor

Ara com ja anem mes tranquils i encara que resseguim el torrent, per aquí aquest no ofereix tants llocs encisadors, sense dedicar-nos a fons, anem collin algun que altri espàrrec, amb el resultat que tan el Salva com jo mateix ens anem amb un petit manat cadascú, arribats a Can Montllor  de Dalt agafem la pista ample que ens portara a trobar les primeres cases de la urbanització de Can Vinyals, aquí el Jose comenta que com es el primer cop que el Salva camina per aquí, que podem portar-lo a veure el Dolmen de Serra Cavallera. 

Dolmen de Serra Cavallera

Ens desviem i fem els pocs metres que ens porten  a ser davant del dolmen, visitat el lloc desfem l'ultim tram fet  i tornem a la pista, uns pocs metres mes endavant agafem un corriol que per l'esquerra s'interna en el bosc i que ens condueix a trobar el Camí de Guanta, arribats, girem envers l'esquerra i fem els pocs metres fins arribar on aquest mati hem deixat el vehicle. Pugem i el Salva ja posa rumb envers Santa Perpetua, deixem el Jose i ara em porta a Martorelles on ens acomiadem fins la propera.

simpàtiques reproduccions en miniatura del dolmen

La sortida d'avui estava pensada per que fos una caminada podem dir que monotemàtica al voltant de l'aigua aprofitant les ultimes pluges i aixi ha estat, hem passat per una munió de llocs ja coneguts, es pot dir que excepte la Font del Canyadell tots m'eren mes que familiars, però ha estat molt gratificant poder gaudir de l'espectacle tant visual com sonor que la natura ens ha proporcionat, aixo, junt a la bona companyia ha donat com a resultat un altre dia a guardar en el calaix dels bons records.

SENTMENAT, SALTS, GORGS, FONTS I CABANES

Imprimir Post
Lloc de trobada: Santa Perpetua de la Mogoda
Lloc d'inici i final de la caminada: Parc de la Riera, Sentmenat
Hora d'inici caminada: 07:22:46
Hora d'arribada: 18:47:03
Duració: 11:24:17
Alçada punt de sortida: 219 m.
Alçada mínima assolida: 218 m.
Alçada màxima assolida: 640 m.
Guany: 420 m.
Ascensió acumulada: 740 m.
Descens acumulat:746 m.
Distancia recorreguda: 17.783 m.
Velocitat mitja: 1,5 km/h. (sense descomptar parades)

Castell de Sentmenat

Ahir al capvespre vaig trucar al Jose per quedar per avui, parlant d'on anar li comento que amb les pluges dels últims dies, el Torrent de Guanta i la Riera de Sentmenat deuen baixar d'allò mes, ell diu que els voltants de la Font de la Fagina i el Salt de Montllor també, per lo tant, decidim que ens hi aproparem i mirarem de veureu tot. Avui a les set del mati el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem i aparquem el vehicle al aparcament que es troba nomes sortir del poble en direcció a Castellar.

bassa al Camí de Can Fruitós

Donem inici a la caminada anant a trobar el Castell de Sentmenat que encara continua en fase de restauració, ja per sender de terra passem pel davant de Can Fruitós, arribant al Repartidor de l'Aigua, agafem el sender de l'esquerra que als pocs metres es converteix en un corriol que s'endinsa en el Bosc de Can Fruitós, el Jose em comenta que en una de les seves sortides i mentre recollia espàrrecs es va topar amb un parell de cabanes de pedra seca, i com sap que m'encanta fotografiar-les i georeferenciar-les, diu de mirar de trobar-les cosa a la que dic que si naturalment.

cabana de pedra seca

Comencem a trobar un que altre espàrrec i encara que al principi no fem cas per no endarrerir la caminada, al final no es podem resistir i comencem a plegar-ne mentre cerquem les cabanes voltejant pel Bosc de Can Senosa, a la fi, nomes en trobem una, en bastant bon estat encara que amb part del sostre caigut, la cabana juntament amb els petits marges de pedra, donen fe del aprofitament d'aquestes contrades en temps, passats, ara sortim a la pista i girem envers la dreta per visitar la Font del Xec, font que rarament deixa anar alguna cosa mes que una que altre gota, arribem a la font i encara que nomes degoteja, ho fa amb una mica mes d'alegria de lo normal.

Font del Xec

Feta la visita tornem sobre les nostres passes, deixem enrere la cabana de pedra i un metres mes endavant agafem un corriol que s'endinsa en el bosc i que ens porta a sortir al Camí de Can Senosa pocs metres abans d'arribar a la casa, ens allunyem de la casa i uns 200 m. mes endavant ja arriba a nosaltres la cantarella de l'aigua de la Riera de Sentmenat, de les dos opcions per arribar al Salt de Guanta, optem per la que passa per la Font del Bou, ja tenim un primer contacte amb la riera, es de les vegades que l'he vist amb mes caudal, fa goig de veure, arribem a la font que també deixa anar un bon doll del preuat liquid, encisats per la pau, la frescor i el murmuri de la riera, decidim que es un lloc perfecte per fer el primer mos del dia en una de les taules que allí es troben.

Font del Bou

Reiniciem la caminada dirigint-nos ja a trobar el Salt de Guanta ara ja el camí comença a ser un pel complicat però anem fent, arribats al peu del salt i mentre fem la cabra, veiem mig amagades per una figuera les Coves del Comte a mitja alçada al costat mateix del salt, fem una grimpada i ens arribem, semble que per restes trobades, varen estar habitades en l'antiguitat, però son mes conegudes per la llegenda que diu que el Comte Borrell s'hi va amagar fugint de l'Al-Mansur després de la batalla de Matabous a Montcada, encara que segons diuen li va servir de poc ja que el varem descobrir i tallar el cap.

Salt de Guanta

Visitat el lloc, creuem la riera per damunt d'unes pedres i ara si que ens toca grimpar uns quants metres, salvant el tram mes dificultós ajudats per una corda que allí es troba, passem per les restes del Forn de Calç i pel corriol i en pronunciada pendent anem a sortir al Camí de Guanta pocs metres per sota del Castellet de Guanta, passem pel davant i seguim per la pista de terra que deixem pocs metres abans d'arribar a la Font de les Noeretes, quin be de Deu, mai l'havia vist treure tal doll d'aigua, tan mateix, el pantà que es a tocar de la font es ple a vessar, donen ganes de fer-hi una remullada.

Font de les Noeretes

Ara anem resseguint el torrent embadalits per la bellesa dels seus petits salts, dels petits gorgs on l'aigua s'atura com prenent un petit descans per tornar a fer camí, arribem a un salt d'unes dimensions que sobresurt dels altres i que el posen talment casi a l'alçada del Salt de Guanta per al meu gust, ara ja el camí va guanyant alçada envers el torrent per lo qual el perdem de vista fins que som arribats als voltants de la Font Falsa i/o Font de la Mata que ens passa desapercebuda un cop mes, aquí ens incorporem a una pista ample per la que en uns dos quilometres arribem a la cruïlla de camins del Tres Pins, punt mes alt de la caminada.

Salt d'aigua al Torrent de Guanta

A partir d'aquí i en suau davallada per trams de pista ample, per corriols, per camins que mes que camins semblen barrancs per la suma dels efectes de les rodes de motos i la posterior pluja, i per un ultim tram mes adient per a unes cabres que per a nosaltres, anem fent camí a trobar el Torrent de Can Montllor on es troba el Salt de Montllor i la Font de la Fagina, arribats a la font i abans de fer la visita decidim entaular-nos i donar complida compta de les viandes que hem deixat aquest mati.

Font de la Fagina

Omplert el pap, ara si per les escales de pedra baixem a visitar el Salt de Montllor. que si en èpoques de menys cabdal ja es un lloc bonic. avui llueix amb les seves millors gales, val la pena la volta que hem fet per arribar-hi, feta la visita tornem dalt la font, recollim les motxilles que havíem deixat aquí i pel camí que surt de la font iniciem el ultim tram de la caminada d'avui anant a trobar el Camí de Can Montllor, mig quilometre abans d'arribar a la Casa de Can Montllor i a ma dreta, a peu de camí trobem una cabana de pedra seca, passem a tocar de la casa, seguim caminat i mig quilometre després trobem un altre cabana de pedra seca, lo qual fa pensar en l'aprofitament que d'antic tenien aquestes contrades.

Salt de Montllor (Torrent de Can Montllor)

Camí de Can Montllor endavant, arribem a les primeres cases de can Vinyals, passem pel costat de la masia restaurant que dona nom al lloc, creuem el Camí de Guanta i ens endinsem pel mig de camps d'oliveres que fa goig de lo ben cuidats, per damunt unes pedres creuem la Riera de Sentmenat per un tram tranquil i enclotat, quina diferencia amb uns quilometres mes cap a dalt, seguim endavant i anem a sortir al Camí de Can Fruitós, girem envers la dreta, passem altre cop per davant del Castell de Sentmenat i ja anem a trobar el vehicle, ens hi pugem i enfilo envers Santa Perpetua on deixo el Jose després d'acomiadar-nos, ara ja poso rumb Martorelles on arribo passades les dinou hores.

PASSEJANT ENTRE SENTMENAT I SANT LLORENÇ

Dilluns 5,45 h, sona el despertador, toca llevar-se, dissabte vaig parlar amb el Jose i li vaig comentar que el Salva tenia ganes de pujar a La Mola tots tres, varem quedar de fer-ho el proper dilluns però emprant un altre ruta, i ja que dilluns passat varem fer el Turo de l'Home i el que ve farem La Mola, decidim que avui, farem una caminada tranquil·la sense posar-nos cap mena de fita, arribant allà on els peus ens portin, intentant això si, trobar

primeres llums del dia

algun corriol, font, o lloc d'interès no conegut encara. Així es que a dos quarts de set el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem al poble i seguim per la carretera en direcció a Castellar fins que per la dreta ens surt al pas el Camí de Guanta per on ens desviem, quan hem deixat enrere les Cases de Can Vinyals i en un revol de la pista, d'on surt el Camí de Can Senosa, aparquem el vehicle e iniciem la caminada pel Camí de Guanta mentre la llum del dia foragita les

Casa de Guanta

ombres de la nit, en uns 2,5 km, arribem a la Casa de Guanta, l'idea que portàvem era la de agafar el corriol que després de passar per la Font Falsa, va resseguint el Torrent de Guanta, però nomes deixar la Casa de Guanta veiem que per l'esquerra de la pista i coincidint amb unes marques de guix al terra pareix que algú ha netejat lo que semble l'inici de un corriol, decidim endinsar-nos, esta marcat amb guix tot ell i s'aprecia que han fet un treball d'esporga i neteja, indicis clars de que no fa gaire, ha sigut escenari d'alguna marxa organitzada, el corriol te una forta pendent i algun que altre tram on has de fer servir les mans, això a part, no

protecció al voltant de l'Avenc del Castellet

presenta gaires dificultats, així es que en 1,5 km, aprox. ens porta a sortir al Camí del Castellet que agafem envers la dreta, arribem a la casa del Castellet i nomes depassada, deixem la pista per agafar un corriol que surt del costat de la bassa d'aigua i que passa per la dreta del petit turo on es troba el diposit d'aigua contra incendis, seguim pel corriol fins que ens porta a sortir al Camí de Caldes de Montbui on girem envers l'esquerra i per on seguim poc mes de 200 m, el deixem per

Avenc del Castellet

agafar un altre corriol que surt per la dreta i que no deixem fins que es converteix en pista ample i ens porta a passar per davant de l'Avenc del Castellet, l'han voltat d'una protecció feta amb pals de fusta i han fet una neteja del bardissar que l'envoltava, la veritat es que era un perill tal com estava últimament, encara que diu la tradició que una truja prenyada de la casa del Castellet hi va caure, i que setmanes mes tard la varen trobar junt amb vuit garrins tots sans i estalvis voltant per Castellar. Seguim pista endavant i en uns 1,5 km, arribem on el topo del ICC indica que es troba la Font del Solell, prestem atenció i uns metres mes endavant en un

Font del Solell

pronunciat revolt de la pista veiem un corriol per l,esquerra, ens endinsem i en uns metres trobem mig amagada la font, a prou feines regalima aigua per la pared, aigua que alimenta el Torrent de la Jofresa que al seu temps, es tributari de la Riera de Caldes, un cop visitada la font seguim camí per la pista en direcció al Coll Monner, quan ens manca poc per arribar-hi, i en un revolt amb bones vistes, decidim fer la preceptiva parada d'avituallament, un cop apaivagat el runrun de la gana, reiniciem la caminada,

restes de la antiga casa de CollMonner

arribem a les restes de la casa de CollMonner, seguim i arribem dalt el coll, aquí i lleixin les indicacions dels pals informatius, veiem que a 2 km, es troba l'ermita de Sant Jaume de Vallverd, encara que s'aparta del camí que portàvem, decidim que la visita a aquest vestigi del romànic be val els quilometres de mes, així que hi posem rumb, en algun encreuament agafem la direcció equivocada i ens apartem del "bon camí" quan ens adonem la volta ja seria massa gran, així que ho deixem per altre

Parany del Federico a tocar de Can Cadafalac

ocasió i seguim camí ara ja de tornada. Quan portem uns 12 km, arribem al Parany del Federico a tocar de la Casa de Can Cadafalc, passem pel davant de la casa i pel Camí de Can Cadafalc, també conegut com Camí de Castellar a Sant Llorenç, continuem fent camí, 2 km, mes i arribem a l'Alzina Balladora, aquí, agafem el Camí del Puig de la Creu que deixem 1 km, mes endavant per agafar un corriol que per l'esquerra, en forta davallada i amb trams on es te que anar amb compte i fer servir mans i peus, ens mena a sortir a la Font de la Fagina, el lloc es agradable i esta en proces

Font de la Fagina

d'adequació......encara que molt lent, però ens trobem amb una desagradable sorpresa, quan anem a omplir les ampolles d'aigua que ja estaven buides, ens ve al nas una olor desagradable, com a animal mort, mirem pel voltants cercant la causa però no trobem res, quan vaig a fer el primer glop d'aigua, ens adonem que la ferum, ve de l'aigua mateixa, buidem les ampolles que queden amb aquesta desagradable olor, sort que uns metres mes enllà aprofitant un reguerot han fet una mena de font de la que cau un minso rajolí, esbandim una ampolla on portàvem vi i l'omplim d'aigua que bevem no sense abans assegurar-nos que compleix amb les tres condicions que de petits en varen ensenyar a l'escola, a saber que sigui insípida, que sigui inodora i que
sigui incolora.

petit bolet trobat pel camí

Ja que som aquí i tenim aigua i taules fem el segon mos del dia, un pic estem llestos reiniciem la marxa i per unes escales de pedra baixem al Torrent de Can Montllor sortint sota mateix del Salt de Montllor que rau sec, ara agafem l'estret corriol que va resseguint el torrent aigües avall, bo, lo d'aigües avall es un eufemisme ja que avui baixa pràcticament sec, arribem a les instal·lacions agropecuàries de Can Montllor de Dalt, on ens incorporem al Camí de Can Montllor que
seguim poc mes de 100 m, ja que se seguir endavant, ens portaria dalt la Serra Cavallera, així dons optem per seguir un corriol que uns cops mes aprop i altres menys, va resseguint el Torrent de Can Montllor fins que arribant a una esclarissada del bosc motivada pels treballs amb les línies de alta tensió i després de passar per sota de una de les torres, anem a trobar els carrers asfaltats de Can Vinyals, després de passar per on te inici el tram de camí que mena al Dolmen de Serra Cavallera ens endinsem en un corriol que baixa a trobar el Camí de Guanta uns metres per sota d'on aquest mati hem deixat el cotxe, hi arribem, ens pugem i ja poso rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i ja cap a Martorelles. Ha estat una caminada sense gaire a destacar però hem trobat una font nova, hem passat per camins per on no havíem passat fins avui, hem situat encara que no trobat un altre ermita i ens hem omplert els ulls de bellesa i el pulmons d'oxigen, que mes es pot demanar.

CASTELL DE GUANTA I TORRENT DE GUANTA

Dilluns, 6.00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno mentre em quedo impressionat pel joc de cintura del Busch, quin estil esquivant sabates, avui, hem quedat amb el Jose, així que agafo el cotxe i cap a Santa Perpetua, el recull-ho i ens dirigim cap Sentmenat, deixem el cotxe a la Font d'en Fargues i encara a les fosques, enfilem pel Camí de Guanta, avui venim amb l'idea de trobar les ruïnes de lo que havia estat el Castell de Guanta, on diu la llegenda que el Comte Borrell, va perdre el cap per culpa de l'Al-Manzor i no fossi-u mal pensats, ho dic en el mes estricte sentit literal del terme, vaja que li van separar el cap de la resta del cos, bo, llegendes apart, lo cert es que si existeixen les ruïnes, i venim decidits a trobar-les, voliem agafar un corriol que surt per l'esquerra del camí i que porta a la part alta de la urbanització de Can Vinyals i d'allí, al dolmen de la Serra Cavallera, però com entre l'hora que es, i el dia que s'ha llevat ben tapat, casi no es veu per on trepitges, passem d'agafar-lo i seguim per la pista ample que en pujada, ens porta fins la Casa de Guanta, passada la casa, agafem el camí del Castellet que segueix cap l'esquerra, i que continua en una pronunciada pendent, ara el camí comença uns giravolts casi de 180º, al quart giravolt, cerquem un corriol que he vist al Google Earth, ens semble haver-lo trobat, així que ens hi endinsem i ens uns 200 m; estem dalt de la Roca del Corb i allí estan, les runes del Castell de Guanta, mig amagades entre la vegetació,

ruïnes del Castell de Guanta

els hi fem una bona ullada, unes quantes fotos i emprenem la davallada per un altre corriol mes adequat per unes cabres que per a nosaltres, però arribem altre cop al camí del Castellet que havíem abandonat per pujar al Castell, reprenem la marxa, el camí esta molt enfangat, no tant per la pluja en si, com per el pas dels vehicles dels operaris que treballa'n en les infraestructures de la M.A.T. poc abans de arribar al Castellet de Dalt, girem vers la dreta i seguim la pista que ens portara fins el Camí del Farell, passant pel davant de les runes del Casalot de l'Agell, arribats al coll que separa el Turo de Sant Sebastià del de La Tomba dels Moros, cerquem un lloc on es pugui divisar el massis del Montseny, suposem que estarà tot

Massis del Montseny nevat

nevat, i així es, te una bona enfarinada. Agafem altre cop el camí del Farell resseguint per la dreta el turo de La Tomba dels Moros i caminats uns 700 m., ens desviem per un corriol que ens surt per la dreta i que ja en continua davallada ens va acostant cap el Torrent de Guanta, el qual, ja anirem resseguin uns metres per sobre, per aquesta zona, el sol esta molt humit i tenim que anar amb molt de compte ja que entre la humitat i que el corriol es costerut es fàcil tenir una relliscada. Anem baixant, ara passem a l'altre banda, i seguim cap avall, fa estona que anem sentit la remor que fa l'aigua al caure pels salts, ja que encara que no porta gaire caudal, en aquest silenci, es fa notar. Trobem un lloc on podem apropar-nos fins la llera del torrent i fer unes fotos als gorgs, la transparència de l'aigua ens

gorgs al Torrent de Guanta

sorprèn, no es fàcil de trobar avui en dia, seguim la marxa i ja anem a sortir a la zona "urbanitzada" amb alguna que altre casa, arribem a la Casa de Guanta, faig unes

Casa de Guanta

fotos a les ja famoses cabres de Guanta, seguim davallant fins que trobem el corriol que baixa al forn de calç i a la part baixa del Salt de Guanta, no hi baixa gens de aigua, es deu filtrar abans d'arribar-hi, ja que una mica mes avall el torrent torna a portar aigua, aquí ens comença a ploure així dons, ens posem l'impermeable i passem pel davant de la Font del Bou i de alguns gorgs que ens trobem sense parar-nos a fer la foto de rigor, un altre dia serà. Anem resseguint el torrent fins que el corriol que portem, va a sortir al camí de Can Senosa, el seguim un tros fins que ens desviem per una pista que ens porta fins el camí de Guanta, desfem el tram que hem fet a primera hora i arribem on hem deixat el cotxe, l'agafem, deixo al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, arribo que son casi les 5, crec que es el dia que mes estona hem estat caminat, encara que no es el que mes quilometres hem fet.

Feu clic damunt la foto i veureu totes les imatges