Lloc de trobada: Can Carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: Riera d'Avençó a tocar del Pous de Glaç, Tagamanent
Hora d'inici caminada: 07:32:54
Hora d'arribada: 20:07:58, (dades PDA)*
Hora d'arribada: 20:40:00 (real)*
Duració: 12:35:04,(dades PDA)*
Duració real: 13:15:04 (real)*
Alçada punt de sortida: 409 m.
Alçada mínima assolida: 409 m.
Alçada màxima assolida: 864 m.
Guany: 454 m.
Ascensió acumulada: 893 m.
Descens acumulat:893 m. aprox.
Distancia recorreguda: 25.883 m. (dades PDA)*
Distancia recorreguda real: 27.641 (real)*
Velocitat mitja: 2.0 km/h. (sense descomptar parades)
(*) veure ressenya
Ahir en arribar de Santa Pau parlo amb el Jose i dic de fer una ruta que fa temps tinc a la bossa i que crec que ara es bon moment, es tracta de sortint d'Aiguafreda arribar fins El Brull resseguint la Riera de l'Avençó amb els salts, gorgs i fonts que es poden anar veient durant tot el seu recorregut, quedem aixi ja que li semble be la proposta.
Avui, a les set ens trobem davant Can Carranca, pujo al vehicle i ja anem a trobar la C-17 per la que arribem a Aiguafreda,encara que com semble que la Riera de Avençó fa de partió entre Aiguafreda i Tagamanent, resulta que deixem el vehicle a aquest ultim, comencem a caminar i quan portem no mes de quatre-cents metres ja trobem el conjunt que formen el tres pous de glaç coneguts com Els pous de Glaç de l'Avençó, fem la visita encara que nomes trobem el pou gran i el mitja, el petit semble estar dintre de propietat privada.
Continuem camí i passem per davant de la casa de Les Alzines i la seva bassa , d'on depenien el pous, avui en dia reconvertida en restaurant i zona de pícnic, casi sense solució de continuïtat ens trobem el càmping l'Avençó, i a tocar de les instal·lacions, la font del Grill, ultrapassem el càmping i ens endinsem a trobar la riera amb l'intenció de creuar a l'altre riba per la resclosa, però el caudal que porta la riera no ens ho permet, aixi que tornem sobre les nostres passes i a tocar de Les Alzines, creuem per un pont de ferro per a vianants i agafem el carrer l'Avençó ara ja dintre del terme d'Aiguafreda.
Arribats a la cruïlla amb el carrer Sant Salvador l'agafem per visitar l'ermita de Sant Salvador de l'Avençó, visitat el lloc tornem a la pista i anem caminat aigües amunt gaudint de la melodiosa cantarella de l'aigua obrin-se camí riera avall, ara comença lo que per a mi es el tram de la caminada d'avui mes encisador, a cada dos passes ens tenim que parar a prendre una o mes imatges, la riera es plena de salts, petits gorgs...... Gorg de les Senyores, Gorg de la Platgeta..... i mols mes dels que no conec el nom.
Nomes passar el Pont del Peu de Costa ens surt al pas un pantà que esta ple de gom a gom, seguim caminat i fotografiant, arribem a la Font del Vern on omplim per primer cop les botelles d'aigua, continuant la marxa arribem al Pont de la Bisbal per on tornen a canviar de riba, seguim camí sempre per la pista ample i arribem davant de la Casa Nova de Sant Miquel, avui casa de Turisme Rural, com he vist que per damunt de la casa es troba l'ermita de Sant Miquel de Canyelles, decidim mirar de trobar-la i agafem una pista que sortint de la casa i en forta pujada es va endinsant al bosc, no la trobem i en veient que ja passen cinc minuts de dos quarts d'onze, decidim parar i fer el primer mos del dia.
Enllestit el tema fem un ultim intent de trobar l'ermita que no obté resultat, veient l'hora i el recorregut que ens manca per fer, reemprem la caminada tornant a la Casa Nova de Sant Miquel on ens reincorporem a la pista que hem deixat fa una estona, fets un quants metres creuem altre cop la riera, ara pel Pont de Picamena,tot seguit ens topem amb el Pantà del Tercer Pont que esta a vessar, anem resseguint la riera i arribem a la Font d'en Vinyes que te dues deus que treuen un bon cabdal de aigua, tornem a fer acopi del liquid i fresc element i continuem caminant.
Arribem al Pi d'en Ferreres a tocar del Torrent d'en Ferreres, pi que en qualsevol altre lloc passaria desapercebut, però aquí destaca per ser l'únic pi en molts metres a la redona, una mica mes endavant creuem pel Pont de Ferro que permet creuar la riera del Burgues abans que entregui les seves aigües a la Riera d'Avençó, seguim camí i ja som dintre dels camps del Pujol, explotació agrícola i ramadera, arribem al Collet del Pujol on deixem la pista ample i passant per una portella per evitar la sortida dels animals, ens endinsem en un corriol estret que resseguint la riera que aqui ja es la Riera de Picamena, ens porta a trobar les restes del Moli de Casadamunt, que per les dimensions deu haver estat de molta rellevància en temps passats.
Visitat el lloc agafem un corriol que surt del moli i que semble haver estat el camí per on pujaven i baixaven les matèries a moldre, ara no es mes que un estret corriol que fent siga sagues salva la forta pendent fins arribar al Camí del Pujol al Brull, pista per on anem a sortir a la BV-5301 que en pocs metres ens porta fins al petit poble del Brull, visitem l'església de Sant Martí, les restes del Castell, la Font de Sant Martí on tornem a omplir les botelles, ens apropem a la antiga rectoria, avui en dia centre d'informació del Parc del Montseny amb l'esperança que com avui es festa a molt pobles de Catalunya estigues obert, no es aixi.
El Brull apart de estar el punt mes alt de tot el recorregut, també esta el punt de inflexió de la caminada, aixi es que ja donem inici a la tornada envers Aiguafreda agafant el Camí d'Aiguafreda al Brull que en el seu principi es pista asfaltada, encara que amb poca o casi nul·la circulació, al menys avui, arribats al lloc conegut com La Collada i en veient que manquen nomes deu minuts per les quatre, decidim aposentar-nos i fer el segon mos del dia.
Fet el mos i descansades una mica les cames reiniciem la caminada, ara ja amb una mica mes d'alegria en el caminar, ja que son casi les cinc i ens queda encara molt camí per davant, arribats a tocar de la casa de La Sala parlem de si provar d'arribar-nos al Turó de Montgrós per si per casualitat poguéssim entrar a visitar les muralles, entre anar i tornar son tres quilometres, decidim arriscar-nos i agafem el sender que hi mena, arribem a l'entrada, la porta es tancada i encara que algun tros del filat ha estat forçat per entrar, creiem oportú no aprofitar-ho, aixi que entre mig del barrots de la porta i com millor podem, fem alguna foto i tornat sobre les nostres passes arribem altre cop a tocar de La Sala.
Ara ja si que posem la directa i pel Camí d'Aiguafreda al Brull ens dirigim a trobar Aiguafreda, se que per la zona es troben uns quants dòlmens però em dic que si no es mol evident la seua presencia , no ens aturarem a cercar-los, aixo si, em prenc la llicencia d'en lloc de seguir per la pista, i a pesar del meu vertigen agafar un corriol que va resseguint la costa de la serra de l'Arca, lo que permet unes vistes espectaculars de la vall, i de tot el massis del Montseny, Pla de la Calma, Matagalls, Tagamanent.........
Tornem a la pista i poc després arribem a l'alçada del Dolmen de Can Serra de l'Arca, ens aturem per prendre unes imatges i seguim pista endavant, uns trams per pista i altres agafant corriols que escurcen el camí, arribem a les restes de Can Serra de l'Arca, que a pesar d'estar dintre una propietat privada i vallada, han respectat les restes, restes de les que prenem alguna imatge i seguim davallant, uns cinc-cents metres després de la casa, i quan son les 20:08, la bateria de la PDA diu que fins aquí ha arribat.
Per camins i dreceres ens anem apropant al poble, passem per davant d'un parell de restes de cabanes de pedra seca, com no les puc referenciar, li faig unes fotos i altre cop al camí, anem a sortir damunt del barri de Sant Salvador, encara que el corriol que portàvem queda tallat pel filat de les cases, tant a dreta com a esquerra cerquem una via, fins que entre el filat de dues parcel·les trobem que han deixat un pas per on sortim al carrer de Sant Salvador, a tocar de l'ermita, seguim a trobar el carrer d'Avençó, girem envers la dreta i anem a trobar una passera per a vianants per on creuem la riera i anem a trobar el cotxe , arribem quant falten vint minuts per les nou del vespre, ens hi pugem i posem rumb envers Martorelles, ens acomiadem i arribo a casa amb cara de bon minyó per tal que la bronca sigui mes apaivagada.
Avui, a les set ens trobem davant Can Carranca, pujo al vehicle i ja anem a trobar la C-17 per la que arribem a Aiguafreda,encara que com semble que la Riera de Avençó fa de partió entre Aiguafreda i Tagamanent, resulta que deixem el vehicle a aquest ultim, comencem a caminar i quan portem no mes de quatre-cents metres ja trobem el conjunt que formen el tres pous de glaç coneguts com Els pous de Glaç de l'Avençó, fem la visita encara que nomes trobem el pou gran i el mitja, el petit semble estar dintre de propietat privada.
Continuem camí i passem per davant de la casa de Les Alzines i la seva bassa , d'on depenien el pous, avui en dia reconvertida en restaurant i zona de pícnic, casi sense solució de continuïtat ens trobem el càmping l'Avençó, i a tocar de les instal·lacions, la font del Grill, ultrapassem el càmping i ens endinsem a trobar la riera amb l'intenció de creuar a l'altre riba per la resclosa, però el caudal que porta la riera no ens ho permet, aixi que tornem sobre les nostres passes i a tocar de Les Alzines, creuem per un pont de ferro per a vianants i agafem el carrer l'Avençó ara ja dintre del terme d'Aiguafreda.
Arribats a la cruïlla amb el carrer Sant Salvador l'agafem per visitar l'ermita de Sant Salvador de l'Avençó, visitat el lloc tornem a la pista i anem caminat aigües amunt gaudint de la melodiosa cantarella de l'aigua obrin-se camí riera avall, ara comença lo que per a mi es el tram de la caminada d'avui mes encisador, a cada dos passes ens tenim que parar a prendre una o mes imatges, la riera es plena de salts, petits gorgs...... Gorg de les Senyores, Gorg de la Platgeta..... i mols mes dels que no conec el nom.
Nomes passar el Pont del Peu de Costa ens surt al pas un pantà que esta ple de gom a gom, seguim caminat i fotografiant, arribem a la Font del Vern on omplim per primer cop les botelles d'aigua, continuant la marxa arribem al Pont de la Bisbal per on tornen a canviar de riba, seguim camí sempre per la pista ample i arribem davant de la Casa Nova de Sant Miquel, avui casa de Turisme Rural, com he vist que per damunt de la casa es troba l'ermita de Sant Miquel de Canyelles, decidim mirar de trobar-la i agafem una pista que sortint de la casa i en forta pujada es va endinsant al bosc, no la trobem i en veient que ja passen cinc minuts de dos quarts d'onze, decidim parar i fer el primer mos del dia.
Enllestit el tema fem un ultim intent de trobar l'ermita que no obté resultat, veient l'hora i el recorregut que ens manca per fer, reemprem la caminada tornant a la Casa Nova de Sant Miquel on ens reincorporem a la pista que hem deixat fa una estona, fets un quants metres creuem altre cop la riera, ara pel Pont de Picamena,tot seguit ens topem amb el Pantà del Tercer Pont que esta a vessar, anem resseguint la riera i arribem a la Font d'en Vinyes que te dues deus que treuen un bon cabdal de aigua, tornem a fer acopi del liquid i fresc element i continuem caminant.
Arribem al Pi d'en Ferreres a tocar del Torrent d'en Ferreres, pi que en qualsevol altre lloc passaria desapercebut, però aquí destaca per ser l'únic pi en molts metres a la redona, una mica mes endavant creuem pel Pont de Ferro que permet creuar la riera del Burgues abans que entregui les seves aigües a la Riera d'Avençó, seguim camí i ja som dintre dels camps del Pujol, explotació agrícola i ramadera, arribem al Collet del Pujol on deixem la pista ample i passant per una portella per evitar la sortida dels animals, ens endinsem en un corriol estret que resseguint la riera que aqui ja es la Riera de Picamena, ens porta a trobar les restes del Moli de Casadamunt, que per les dimensions deu haver estat de molta rellevància en temps passats.
Visitat el lloc agafem un corriol que surt del moli i que semble haver estat el camí per on pujaven i baixaven les matèries a moldre, ara no es mes que un estret corriol que fent siga sagues salva la forta pendent fins arribar al Camí del Pujol al Brull, pista per on anem a sortir a la BV-5301 que en pocs metres ens porta fins al petit poble del Brull, visitem l'església de Sant Martí, les restes del Castell, la Font de Sant Martí on tornem a omplir les botelles, ens apropem a la antiga rectoria, avui en dia centre d'informació del Parc del Montseny amb l'esperança que com avui es festa a molt pobles de Catalunya estigues obert, no es aixi.
El Brull apart de estar el punt mes alt de tot el recorregut, també esta el punt de inflexió de la caminada, aixi es que ja donem inici a la tornada envers Aiguafreda agafant el Camí d'Aiguafreda al Brull que en el seu principi es pista asfaltada, encara que amb poca o casi nul·la circulació, al menys avui, arribats al lloc conegut com La Collada i en veient que manquen nomes deu minuts per les quatre, decidim aposentar-nos i fer el segon mos del dia.
Fet el mos i descansades una mica les cames reiniciem la caminada, ara ja amb una mica mes d'alegria en el caminar, ja que son casi les cinc i ens queda encara molt camí per davant, arribats a tocar de la casa de La Sala parlem de si provar d'arribar-nos al Turó de Montgrós per si per casualitat poguéssim entrar a visitar les muralles, entre anar i tornar son tres quilometres, decidim arriscar-nos i agafem el sender que hi mena, arribem a l'entrada, la porta es tancada i encara que algun tros del filat ha estat forçat per entrar, creiem oportú no aprofitar-ho, aixi que entre mig del barrots de la porta i com millor podem, fem alguna foto i tornat sobre les nostres passes arribem altre cop a tocar de La Sala.
Ara ja si que posem la directa i pel Camí d'Aiguafreda al Brull ens dirigim a trobar Aiguafreda, se que per la zona es troben uns quants dòlmens però em dic que si no es mol evident la seua presencia , no ens aturarem a cercar-los, aixo si, em prenc la llicencia d'en lloc de seguir per la pista, i a pesar del meu vertigen agafar un corriol que va resseguint la costa de la serra de l'Arca, lo que permet unes vistes espectaculars de la vall, i de tot el massis del Montseny, Pla de la Calma, Matagalls, Tagamanent.........
Tornem a la pista i poc després arribem a l'alçada del Dolmen de Can Serra de l'Arca, ens aturem per prendre unes imatges i seguim pista endavant, uns trams per pista i altres agafant corriols que escurcen el camí, arribem a les restes de Can Serra de l'Arca, que a pesar d'estar dintre una propietat privada i vallada, han respectat les restes, restes de les que prenem alguna imatge i seguim davallant, uns cinc-cents metres després de la casa, i quan son les 20:08, la bateria de la PDA diu que fins aquí ha arribat.
Per camins i dreceres ens anem apropant al poble, passem per davant d'un parell de restes de cabanes de pedra seca, com no les puc referenciar, li faig unes fotos i altre cop al camí, anem a sortir damunt del barri de Sant Salvador, encara que el corriol que portàvem queda tallat pel filat de les cases, tant a dreta com a esquerra cerquem una via, fins que entre el filat de dues parcel·les trobem que han deixat un pas per on sortim al carrer de Sant Salvador, a tocar de l'ermita, seguim a trobar el carrer d'Avençó, girem envers la dreta i anem a trobar una passera per a vianants per on creuem la riera i anem a trobar el cotxe , arribem quant falten vint minuts per les nou del vespre, ens hi pugem i posem rumb envers Martorelles, ens acomiadem i arribo a casa amb cara de bon minyó per tal que la bronca sigui mes apaivagada.
POUS DE GLAÇ DE LA RIERA DE L'AVENÇÓ A L'ESPAI TERRA DE TV3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada