dilluns, 21 de desembre de 2009

BONES FESTES I FINS L'ANY QUE VE


Diuen que la felicitat és un trajecte i no una destinació. No
esperis a demà per ser feliç i gaudeix cada moment com si
fos l'últim, treballa com si no necessitessis els diners, estima
com si mai no t'haguessin ofès i camina .... com si ningú
t'estigués veient.
Et desixo per aquestes festes, tota la felicitat del món, perquè
la gaudeixis ara, ja, en aquest moment, en companyia dels

teus éssers estimats. Una Abraçada.

FELIÇ 2010

dimecres, 16 de desembre de 2009

L'HOME PROPOSA I DESPRES SURT LO QUE SURT

Dilluns 06,00 sona el despertador, miro per la finestra, semble que no plou, avui, havíem quedat amb el Jose de caminar per la Vall de Mur a Sant Llorenç Savall, havia preparar una ruta intentant enllaçar alguns del punts emblemàtics com poden ser el Puig Rodo, el Pi de les Quatre Besses, Font del Cubell, Font del Dalmau, Sant Pere de Mur, Roca Mur i uns quants mes, aprofitant l'inestimable feina de georeferenciació feta pel Joan Escoda, a les set en punt recullo al Jose a Santa Perpetua i posem rumb a Sant Llorenç menystenint les quatre gotes que de quan en quan cauen damunt el parabrises, arribant a Sentmenat comença a ploure amb mes intensitat, això sumat a les prediccions que parlant de neu per sobre els quatre-cents metres fa que ens replantegem la qüestió, donem mitja volta i emprenem la tornada, arribant a Polinyà deixa de plovisquejar, tenim ganes d'estirar les cames, així dons aparquem el vehicle davant el cementiri de aquesta població i decidim fer un tomb pels rodals, mes o menys llarg en funció de la climatologia, per precaució no agafo la càmera ni trec de la motxilla el gps, de fet hem caminat mes d'un cop per aquestes contrades, per la dreta del cementiri agafem el Camí de Polinyà a Sentmenat quan encara tant degut a l'hora com als núvols es fosc, xino xano anem fent camí mentre fem travesses sobre quant tardara en començar a ploure, la pista ens porta al carrer Pau Vila de l'urbanitzacio Pedra Santa, el carrer va a trobar la C-1413a, la creuem i per un corriol anem vorejant la carretera fins a trobar el Camí de la Carena que va obrint-se pas per la carena de la Serra de Palau, arribats a la bifurcació de camins d'on surt la pista que ens portaria a Ca n'Ametller i després a Castellar, girem envers l'esquerra, fem uns pocs metres i anem a trobar el Camí Antic de Castellar a La Salut per on continuem en sentit Sabadell, quan som a la cruïlla de camins a tocar del Turo de Can Canyameres i veient per una banda l'hora que es i per altre que semble que la pluja es fa de pregar, decidim per la parada d'avituallament i fer el mos de mig mati, aprofito la parada i ara si que poso en funcionament el gps.

Reiniciem la caminada seguint per la pista de la dreta, pista que ens porta a tocar de Can Casamada, masia de grans dimensions coneguda pel conreu de la mongeta del Ganxet, seguim per la pista fins que aquesta va a sortir davant de Can Santpere, masia que te annexe l'ermita romànica de Sant Pere d'Ullastre avui en dia propietat de l'Ajuntament de Castellar del Vallés, girem envers l'esquerra i seguim en direcció al Ripoll, uns tres-cents metres abans d'arribar a l'aeròdrom de Can Moragues ens desviem envers l'esquerra i anem a trobar el Camí de Togores, passem a tocar de Can Vila, a mitat de camí entre Can Vila i Togores el Jose s'endinsa en lo que semble un petit corriol que baixa a la llera del Riu Tort, el corriol es perd i seguim com podem fins arribar a la llera que rau seca amb algun petit bassal que semble ser el bany dels responsables del seudo corriol, d'aquí cerquem la forma de pujar a l'altre costat i així es que anem a espetegar al Camí de Ripollet a Castellar del Vallés, que transcorre per la Serra de Sant Iscle, ha estat nostra petita dosis d'aventura del dia d'avui, arribem al Santuari de la Salut, girem envers l'esquerra i per dintre del Parc Periurbà de La Salut anem a trobar el barri de Serra Maurina que voregem, creuem la C-155, quan arribem a l'encreuament on la pista es creua amb el sender de la Via Augusta agafem aquesta en direcció a Polinyà, abans de creuar el Torrent de Can Rovira ens desviem per passar per la Font de la Mare de Deu, d'aquí ja fem els poc mes de 300 m. que ens separant del cementiri on aquest mati hem deixat el cotxe amb el pensament de fer una petita volta.
Agafem el vehicle i posem rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i cap a Martorelles, mes tard passo les dades al PC i un cop editat el track per afegir els tram on no tenia el gps funcionat, surt que així sense voler hem fet una mica mes de dinou quilometres, molt mes de lo que teníem previst fer, encara que no hem vist res de nou ni hem explorat noves contrades.

PD. Escric aquesta ressenya poc després de trucar al Francesc de Granollers per anular la sortida que teníem prevista per divendres per culpa d'un imprevist, d'aquí el títol.

diumenge, 13 de desembre de 2009

FIRA DE NADAL A GALLECS AMB L'ASSOCIACIO DE DONES MONTSERRAT ROIG

Com estava previst, avui a les 09,00 h; be, potser passava algun minut, del Davant de la Masia Carranca hem pres la sortida de la caminada del mes de desembre, pels carrers de la Verge dels Dolors i Barcelona hem
tots preparats per iniciar la caminada
anat a trobar la passera per a vianants que després de creuar per damunt del Besos i de la C-33 entronca amb el carrer Industria ja a Mollet, seguint per Berenguer III i Rafael de Casanova hem sortit a la Rotonda del rellotge de sol, l'hem creuat i pocs metres després agafem el camí que paral·lel a la Ronda del Pinetons i entre camps de conreu ens porta a trobar la passera que salva la AP-7, aquí ja pel Camí dels
camí de Gallecs
Bandolers posem rumb a Santa Mª de Gallecs, el sender esta mes transitat que de costum, deu ser per la Fira de Nadal, arribem a l'esplanada de l'ermita, estant acabant de muntar les parades, ens assentem i fem el mos acostumat, avui, es la primera vegada que trobo les portes de l'ermita obertes i aprofito per visitar-la i fer algunes fotos, donem un tomb per les parades, totes elles de productes de
interior de Santa Mª de Gallecs
l'agricultura ecològica i majoritàriament dels camps de Gallecs, no para d'arribar gent, esgotat el temps que ens havíem posat, iniciem la tornada ara pel camí que va vorejant la Riera Caganell, aquí ens adonem de la manca de pluges que patim, tant els aiguamolls de Can Salvi com els de Don Benito estant eixuts del tot, quant
Fira de Nadal a Gallecs
arribem a la AP-7 girem a l'esquerra i anem a trobar la passera continuació del Camí de Sant Valerià, creuem l'autopista i pel mig de la zona esportiva de Can Pantiquet sortim al Carrer de Can Flaquer passant per sota de la línia del tren, agafem pel pont nou i despres de passar per damunt de la C-17, l'altre via fèrria, la C-33 i el Riu Besos, anem a sortir al carrer de la Carrerada ja a Martorelles, aquí, els que
de tornada pel camí de la Riera Caganell
es dirigeixen a la part alta del poble segueix rectes i els altres girem a la dreta i pel parc de la Verneda fins arribar a l'alçada del carrer Mogent, l'agafem i ja anem a sortir a la BV-5001 carretera de La Roca, la creuem i ja arribats a la Masia Carranca donem per acabada la caminada d'avui.



FES CLIC AQUÍ I VEURÀS LES FOTOS DEL GINO

divendres, 11 de desembre de 2009

VOLTEJANT PER LA ROCA DEL VALLES

Divendres, 06,00, sona el despertador, em llevo, petit desdejuni i cap agafar el cotxe, avui hem quedat amb el Francesc de Granollers d'endinsar-nos pels voltants del Torrent de Sant Bartomeu esperonats per un escrit penjat per l'Home de la Muntanya al seu bloc, però adaptant la ruta a la nostra conveniència, decidim iniciar la caminada des de la BV-5001 Carretera de La Roca, per lo qual, hem quedat a les 07,00 al trencall que de la carretera porta a un petit veïnat que es troba a escassos vuit-cents metres abans que comencin les cases del poble de La Roca si vens de Vilanova, aparquem els vehicles uns metres endins i comencem a caminar quan encara es negra nit, el Francesc de Granollers amb un frontal i jo, amb una llanterna de ma, l'idea es arribar fins a Sant Bartomeu de Cabanyes, d'aquí, passant per la Font de Sant Bartomeu iniciar el descens resseguint el torrent i anar a trobar l'ultim tram de la Ruta Prehistòrica, ja que tant a ell com a mi, ens queden per veure algunes de les restes megalítiques. Precedits per la llum de les llanternes iniciem la caminada per la pista de terra deixant enrere les cases del veïnat, quan portem fet un quilometro, intuïm mes que veiem que ja anem resseguint el torrent, mig quilometre mes i la pista es converteix en corriol endemés de creuar la llera del torrent, fem mig quilometre mes i tornem a creuar el torrent, que en tot moment rau sec per complert, aquí dubtem entre seguir el corriol o desviar-nos envers la dreta, decidim provar aquesta ultima opció fins que fets uns cent metres ens adonem que s'aparta de la llera del torrent apart de retrocedir, desfem els metres fets i tornem al torrent, aquí el corriol es va esvaint envaït per les bardisses, intentem trobar alguna alternativa però el sotabosc es molt atapeït i es fa quasi impossible continuar, en aquestes ens adonem que el Francesc ha perdut les ulleres que portava penjades al coll, ens posem a buscar-les, feina difícil ja que el terra es tot ell una catifa de fulles, al final les trobem, una mica malmeses ja que han estat
el sol obrint-se camí entre els arbres
trepitjades suposem que durant la cerca, entre buscar un corriol i ara les ulleres, hem perdut una bona estona, per lo qual decidim obviar la pujada a Sant Bartomeu, donar mitja volta i passar directament a realitzar la part de la Ruta Prehistòrica que teníem pensat fer, tornem sobre les nostres passes fins que arribats a un encreuament de camins juts uns cinc-cents metres d'on hem deixat els vehicles, i quan portem fets uns cinc quilometres, girem envers l'esquerra i anem a trobar el PR-32 o sender de la Ruta Prehistòrica de La Roca del Vallés, arribem a un
La Roca foradada
encreuament de camins on ens trobem amb uns pals indicadors, a la dreta, el Dolmen de Can Gol II, a l'esquerra, la Roca Foradada, aquesta senyalització deu fer poc temps que hi es, ja que no la teníem vista, ens acostem primer a la Roca Foradada, la mes gran que he vist a data d'avui, també han posat un pal indicador, semble que la gent del Parc s'ho han pres seriosament, donem un tomb pels rodals i trobem un parament de pedres que estan indicades en el pal abans esmenat, tornem a la pista i ara ens endinsem en el corriol que porta al dolmen de Can Gol II, aquí també trobem
Dolmen de Can Gol II
pal indicador, visita, fotos de rigor i rapit i petit mos, ara el Francesc patint per mi, diu de tornar, però li comento que estem casi a tocar del Dolmen de Can Gol I que ell no ha vist i que ens hi tenim que apropar, així ho fem, arribem a les primeres cases de La Pineda, agafem el carrer de La Ruta Prehistòrica envers l'esquerra i arribem a les escales de pedra adossades a la pared que tanca la parcel·la on es troba el dolmen, ens hi enfilem i com podem prenem unes imatges del
Dolmen de Can Gol I, dintre una parcel·la a l'urbanitzacio La Pineda
dolmen, donem per acabada la recerca e iniciem la tornada, arribats a la pista de terra, prenen un corriol que davalla a trobar el Bosc de Can Gol pensant en que potser ens porti a on hem deixat els vehicles sense tenir que tornar sobre les nostres passes, però no es així, ens porta altre cop als carrers de La Pineda, ara ja si enfilem per la pista, quan hem retrocedit a prop d'un quilometre veiem un indicador en el que no hem parat atenció a l'anada, indica La Pedra de les Creus, cap dels dos hi havia estat, ens hi acostem, la visitem, prenem unes imatges i
La Pedra de les Creus, detall
tornem a la pista i ara ja si posem rumb a on hem deixat els cotxes agafant algun tram diferent per fer mes ame el camí, arribem a on aquest mati hem començat la caminada quan son poc mes de dos quarts d'onze, han estat tres hores i mitja ben aprofitades malgrat no haver complert tots els objectius, ja he trobat Can Gol II, la Roca Foradada i la Pedra de les Creus, amb lo que puc dir que he completat la Ruta prehistòrica, ens acomiadem i cada un posa rumb a casa seva no sense abans quedar emplaçats pel proper divendres si no passa res, arribo a casa, dutxa mes que rapida, preparar el dinar, dinar i cap a la feina

dimarts, 8 de desembre de 2009

CAMINANT ENTRE RACONS VALLESANS

Dilluns 06,00, sona el despertador, em llevo, tal com deia divendres al final de la ressenya, el Francesc de Granollers va comentar que com a cosa excepcional, i amb motiu del pont, aquest dilluns ens podria acompanyar en la sortida que fem amb el Jose. A tres quarts de set em recull davant la Masia Carranca i ens dirigim envers Santa Perpetua a trobar al tercer en discòrdia, quan li vaig comentar al Jose que avui tindríem invitat li vaig posar com condició que la sortida tingues poques pujades, així dons, arribats que som a Santa Perpetua ens diu que aparquem el vehicle que començarem la caminada des de aquí mateix, anem a trobar l'avinguda que va resseguint la Riera de Caldes, l'agafem
el massis de Sant Llorenç despertant amb les primeres llums del dia
envers l'esquerra i anem fent camí, primer per asfalt fins que arribats a l'alçada de Can Fontanet, aquest deixa pas a una pista de terra per on seguim, quant portem fets uns tres quilometres obviem el Camí Ral de Sabadell que coincideix amb el sender de la Via Augusta i que ens surt per l'esquerra, uns cent metres i ara si girem envers l'esquerra per un corriol que després de passar per un petit bosquet transcorre entre camps de conreu fins que va a sortir a la C-155 carretera de Sabadell a Granollers que creuem i seguim per la pista altre cop entre conreus i petites taques verdes de bosc, fins arribar a l'urbanització de Santa Magdalena de Palau, la creuem, creuem també la de Can Riera i després de creuar la Riera de
església romànica de Santa Maria de Palau Solita
Sentmenat i passant pel barri de La Sagrera, anem a trobar l'església romànica de Santa Mª de Palau-Solita, aquí, ja anem a cercar el carrer de Montjuïc per on ens allunyem de la zona edificada, quan ens trobem el camí que be de Ca l'Aiguader i va a trobar el casc antic de Palau, girem envers la dreta i en uns pocs metres ens topem amb la bassa que recull l'aigua de la Font de Sant Roc, aigua que surt de sota una arqueta de ciment, seguim pel corriol i abans de creuar la Riera de Caldes girem envers l'esquerra pel Camí de Can Pujol, seguint aquest i quan portem fets uns vuit quilometres i mig, arribem a la Font i Bassa de Can Pujol, feta la visita continuem
Font i bassa de Can Pujol
la caminada, ara ja anant a trobar les instal·lacions de la Torre Marimon, arribats que hi som, ens assentem en uns bancs de pedra al costat de l'ermita i fem el primer mos del dia. Un pic acabats reiniciem la caminada pel mig dels camps experimentals de l'escola en direcció a la gran bassa d'aigua que subministra el liquid element a la granja, aquí ja agafem la ample pista de terra que es va obrint pas pel mig dels
ermita a l'escola universitària Torre Marimon
Plans de Can Bissoli, metres abans d'arribar a Can Giber, girem envers la dreta per una pista de terra que després de passar a tocar lo que queda de Can Capella i quan portem fets uns quinze quilometres, anem a sortir a la carretera de Sentmenat a Palau que agafem en direcció a Sentmenat on arribem després de passar pel barri de Serrabarona, arribats a la plaça on es trona la església de Sant Menna fem les fotos de rigor tant a la façana de l'església com al campanar romànic que es troba annexe a l'edifici del davant que semble ser en temps va estar la rectoria i ara semble ser de titularitat municipal, seguim ruta anant a buscat les instal·lacions esportives
campanar romànic a la rectoria de Sant Menna a Sentmenat
municipals fent una parada, això si per prendre quelcom fresc en un bar, seguim cami, i pel costat de les dites instal·lacions iniciem el únic tram amb pronunciada pendent del dia i que en poc mes d'un quilometre pel mig del Bosc de Can Sorts, ens porta a trobar el Camí de la Carena, pista ample de terra per on girem envers l'esquerra, quant ja portem fets una mica mes de vint-i-un quilometres anem a sortir a la carretera C-1413a que anem resseguint fins que aquesta arriba a l'urbantzació de Pedra-Santa, seguim pel carrer de Pau Vila i quan som davant del trencall d'on surt el Cami de Can Montllor que porta al restaurant del mateix nom l'agafem, donada l'hora, un quart de tres, al passar pel davant ens ve un flaire que ens fa pensar que va sent hora de parar i fer el segon mos, cosa que fem sense fer-nos de pregar nomes deixar enrere el restaurant, un cop enllestim tant agradable ocupació, reiniciem la caminada seguint per la pista fins que aquesta ens mena a sortir a la carretera B-142 de Polinyà a Sentmenat, la creuem i ens endinsem en els carrers de l'urbanització Els Pins a cavall dels termes de Sentmenat i Palau, aquí, agafem una pista ample per on es veuen de quant en quant arquetes de registre de clavegueram, senyal inequívoca de que si no fos per la crisis, això ja s'estaria urbanitzant, la pista ens porta a l'espai que fa uns anys ocupava el càmping de Palau, avui enrunat, pels carrers del càmping anem a sortir a la C-155 carretera de Sabadell a Granollers, la creuem i primer per carrers asfaltats de lo que ha de ser un polígon industrial i després per un sender, anem resseguint el Torrent de Ca n'Oller fins que trobem la cruïlla amb les senyals blaves i blanques de la Via Augusta que agafem en direcció a la Riera de Caldes, dos-cents metres i en una cruïlla girem envers la dreta i seguim per la pista que ens porta a Can Fontanet, aquí ja ens incorporem a
Forn Roma de ca n'Oller a Santa Perpetua de Mogoda
la pista asfaltada que resseguint la Riera de Caldes porta a trobar el bosc de Ca n'Oller, aquí li comento al Jose d'ensenyar-li al Francesc el Forn Roma de Ca n'Oller, així ho fem i ara ja pels carrers de la polígon anem a trobar el carrer del Poeta Maragall on hem deixat el vehicle aquest mati, arribem, ens acomiadem del Jose i posem rumb a Martorelles, aquí ens acomiadem amb el Francesc i quedem en fer-nos un truc dijous per veure si podem fer una escapada divendres mati.
Li vaig dir al Jose que mires de evitar pujades fortes i excepte un petit tram ho ha complert, però no li vaig dir res de la distancia i s'ha abonat, metro mes o metro menys hem fet trenta quilometres i potser masses trams urbans, però he conegut dos fonts noves, hem fet algun tram nou per nosaltres i hem visitat l'església de Sant Menna i el seu campanar romànic.


divendres, 4 de desembre de 2009

DE LA CONRERIA A CASTELLRUF

Divendres 06,00, sona el despertador, avui hem quedat amb el Francesc, un altre d'aquest sonats als que ens agrada perdre'ns per allí on acaba l'asfalt. El Francesc es veí de Granollers i ens varem "conèixer" a traves d'aquesta eina tant vilipendiada per uns i tant indispensable per altres que es internet, després de un parell de correus, una trucada i un conversa al voltant de un cafè, varem quedar en que avui faríem una sortida, com va mostrar cert interes per conèixer Castellruf, varem decidir encaminar les nostres passes cap allà. A les set en punt em recull a l'avinguda Piera i anem a trobar la B-500 per on ens encaminem envers el Coll de Montalegre (La Conreria)arribats dalt, agafem la pista que per l'esquerra s'endinsa pels carrers de la Colònia Bosc, deixem el vehicle davant del Mas Po-Canyadó i pel Camí Antic de Martorelles iniciem la caminada quan
primeres llums del dia damunt el Barcelonès
son les 07,10 h. i encara es fosc, lo qual ens permet gaudir de la sortida del sol, creuem la cadena que barra el pas als vehicles a l'alçada del carrer de Les Aves Maries i seguim per la pista que coincideix amb el GR-92, quan portem uns 15 minuts caminant ens trobem davant una bifurcació, agafem el corriol de l'esquerra que semble escurçar camí però esta bastant malmès, ens tornem a incorporar a la pista uns metres mes endavant i seguim per aquesta, quant portem mitja hora aproximadament i poc menys de dos quilometres arribem al peus del Turó Galceran, decidim de pujar-hi a la tornada, així dons seguim caminat en direcció a Castellruf, en la següent bifurcació tornem a optar per seguir per l'esquerra i quan portem fets uns tres quilometres arribem al Dolmen de Castellruf, el visitem i continuem ara ja a
Dolmen de Castellruf
trobar les ruïnes del poblat ibèric, arribem dalt i li mostro les restes, el porto al petit mirador on es trobava el llibre de visites i ens trobem que aquest, ha passat a millor vida a mans d'algun brètol, això si, un brètol "amant de la natura" ja que de no ser així, que hi pintava aquí dalt?? Tornem sobre les nostres passes i arribats al coll comentem de fer el most aquí o dalt del Turó Galceran, optem per lo segon per lo qual, iniciem la tornada, per no repetir tota l'estona el camí portat al vindre, en la primera bifurcació a la que hem arribat per la dreta, agafem per l'esquerra i així fent una mica mes de volta, arribem a la bifurcació on a l'anada
el Mediterrani vist del GR-92
hem agafat envers l'esquerra, a partir d'aquí desfem el camí portat d'anada fins que arribem on comença el tram que porta dalt el Turó Galceran, quan som arribats dalt, descartem l'idea de fer el most aquí, ja que com dijous passat, bufa el vent amb força, agafem pel corriol que surt del costat de la torre de guaita i baixa a trobar la pista, arribats que hi som i com el lloc queda arrecerat del vent, parem a fer el mos, cosa que enllestim en un tres i no res, reiniciem la marxa ara ja desfent fil per randa el camí fet a l'anada, arribats on hem deixat el vehicle i donat que es aviat encara, comento de anar a trobar el Cementiri dels Empestats, on hi ha enterrades les víctimes de 1870 del tifus ictiroide, conegut com còlera o peste groga, del barri de la Barceloneta de Barcelona. Lloc que encara no havia visitat, així ho fem per un corriol que del davant del Mas Po-Canyadó
Cementiri dels Empestats
davalla en direcció a Tiana, arribem al cementiri que esta indicat com Cementiri del Colera, aquí, veiem que el corriol segueix davallant i esta senyalitzat amb unes fites que indiquen el camí a la Font de l'Alba a Tiana, decidim seguir uns metres mes a veure si la trobem, però fets uns 300 metres i adonant-nos de que el corriol va a sortir a la carretera a tocar del revol de la Paella, ho deixem estar i desfem el camí fet, tornem a estar altre cop al costat del vehicle i donat que encara anem be de temps i que el Francesc havia mostrat cert interes en la Cartoixa dic de apropar-nos per tal que al menys pugui veure-la encara que sigui de lluny, creuem la B-500 i pel recentment asfaltat camí passem pel davant de l'antic seminari de La Conreria i un cop deixem les instalacions d'aquest, ens endinsem en el bosc de la Font de les Monges a trobar la carena, trobem un lloc d'on divisem la Cartoixa encara que amb fils de l'electricitat pel mig, tornem sobre els nostres passes i quan som a la
Cartoixa de Montalegre
carretera li dic de apropar-nos a un altre punt d'on veure-la, així ho fem encara que aquí, també ens topem amb el pals i fil elèctrics, hem canviat la frase aquella de "Els arbres no et deixaran veure el bosc" per "els pals de la llum no et deixaran veure La Cartoixa" ara ja si enfilem a trobar el cotxe on arribem quan son les 10.10 h; ens hi pugem i ja agafem carretera avall, arribem a Martorelles on ens acomiadem no sense abans quedar en trucar-nos per si dilluns podem fer quelcom

dijous, 3 de desembre de 2009

SORTIDA DESEMBRE ASSOCIACIO DE DONES "MONTSERRAT ROIG"

Diumenge dia 13 esta prevista la caminada del mes de Desembre organitzada per l'Associació Progressista de Dones de Martorelles i un grup d'aficionats al senderisme. Aquest cop i aprofitant que la data coincideix amb la celebració a Gallecs de la Fira de Nadal, cap allí encaminarem els nostres passos i després de donar una volta per la fira, tornarem envers Martorelles.

La sortida, serà com sempre a les 09,00 de davant la Masia Carranca, per possibilitar el poder gaudir al màxim de la Fira, es prega la màxima puntualitat.

dijous, 26 de novembre de 2009

PUJADA AL TURO GALCERAN

Dijous, 07,00, sona el despertador, avui, varem quedar amb el Salva de arribar-nos al Turo Galceran, a les 08,00 ens troben al carrer Primavera per on seguim fins a trobar el Torrent de Can Sunyer, girem envers l'esquerra i torrent amunt fins arribar al Parc de Can Sunyer, com intuïm que el tram fins arribar a la Font de Can Roda estarà tot impregnat per la rosada nocturna, decidim anar a trobar Anselm Clave pels carrers de can Sunyer, arribats al carrer Montseny agafem el Camí del Fondo, passem per la Font de Can Matons i anem a sortir davant de Can Bernades, aquí, agafem un corriol que per l'esquerra de la casa va
Santa Maria i Martorelles des de el mirador del diposit
pujant a trobar el Bosc d'en Sunyer, ens acostem al diposit d'aigua que abasteix Santa Maria, des de aquí es te una bona panoràmica de Santa Mª de Martorelles i de Martorelles, reculem i seguim pel corriol que pel mig del bosc i en constant pujada uns trams amb mes pendent que altres ens va apropant al Coll de Castellruf on arribem quan portem fets poc menys de sis quilometres, com avui l'idea es arribar dalt el Turo Galceran, no es aturem i seguim endavant, ara ens trobem en una cruïlla de camins, els dos ens poden portar al turo, però agafem el de l'esquerra que en uns sisens metres en porta a trobar el GR-92 que seguim envers la dreta, ara tenim a un costat el Bosc d'en Mates i a l'altre el Bosc de les Quatre Torres, arribem dalt el
arribant al Turo Galceran
Turo Galceran quan portem fets una mica mes de set quilometres i mig, llàstima de la boira que ens acompanya ja fa dies, d'aquí dalt estant tens una visió casi de 360º, teníem pensat fer el mos aquí dalt, però l'aire que bufa ens fa cercar un lloc mes arrecerat, un cop fet el petit mos, seguim ruta pel GR fins que fets uns mil metres agafem una pista que ens surt per la dreta i que seguim uns pocs metres fins fer un pronunciat gir a la dreta i entrar en una pista ample que semble ha sigut pentinada per alguna maquina no fa gaire, quan portem fets uns cinc-cents metres passem per
edificació en ruïnes a la pista que baixa del Camí de la Cornisa
davant les restes d'una petita edificació amb tocs arabitzants a les finestres, aquí veien l'hora que es, comencem a posar la directa i accelerem el pas, mil metres mes i ens endinsem en el corriol que passant per la Font del Ferro, La Bassasa, Font de la Teula i Font del Ca, va a sortir a la Font Sunyera, sort que les tenim vistes ja que no ens podem aturar, creuem Santa Maria i pel costat de Can
Font Sunyera vestida d'hivern
Coll ens endinsem en les vinyes que es troben entre la BV-5006 i el Torrent de la Font de Baix i quant aquest es troba amb el Torrent de Can Sunyer agafem el corriol que pel seu costat i passant a tocar la Font de Can Roda, va a sortir a l'itinerari de natura que porta al Parc de Can Sunyer, arribats al parc, desfem el camí que hem portat a l'anada i arribem al carrer Primavera on ens acomiadem, arribo a casa, dutxa mes que rapida, engolir literalment el dinar i cap a la feina.
petit obsequi de la Mare Natura
Com ja fa uns dies que em va comentar, el Salva avui ha dit que fins que passin fred i festes o festes i fred, estarà una temporada sense sortir, al menys de manera continuada, lo que vol dir que durant un temps, tornaré a fer sortides jo sol deixant a banda les del dilluns amb el Jose............. o no, ja veurem, es possible de que tingui un altre acompanyant, es quelcom que esta pendent.


dilluns, 23 de novembre de 2009

DEL COLL D'ESTENALLES A LA MOLA PEL MONTCAU

Dilluns 06,00 h; sona el despertador, toca llevar-se, avui hem quedat en pujar a La Mola el Salva el Jose i jo, l'idea es començar al Coll d'Estenalles i he preparat una ruta que faci mes amena la caminada, surto de casa, a la cantonada de Primavera amb Horta espero al Salva, arriba quan manquen 10 minuts per les set, agafem el seu cotxe i anem a Santa Perpetua a recollir al Jose, el Salva diu de anar a trobar la AP-7, enllaçar amb la C-58 i arribant a Terrassa anar a buscar la carretera de Matadepera, però el Jose diu de anar per Palau, Caldes, Castellar i ja, Matadepera, així acabem fent-ho per desgracia per ell, va a la part posterior del cotxe i amb tanta corba, es mareja, a mig camí entre Matadepera i el Coll d'Estenalles tenim que parar un moment per que agafi aire i passi al seient de davant i jo passo al de darrere, arribem a la zona d'aparcament del coll, deixem el vehicle i travessant la carretera iniciem la caminada per la pista asfaltada que passa per l'esquerra del punt d'informació que esta en obres. Quan portem fets aprox. uns 500 m. agafem el corriol que per
taula d'orientació al cim del Montcau
l'esquerra de la pista inicia la pujada fins al cim del Montcau on arribem després d'uns 800 m. força costeruts, el dia esta mig enteranyinat lo que no permet poder gaudir a plaer de les vistes, així dons després de les fotos de rigor i un cop recuperats de la pujada, iniciem la davallada pel corriol que porta a sortir al Coll d'Eres, arribats que hi som, els proposo desviar-nos per visitar la Cova Simanya, així ho fem, primer parem per visitar la Cova Simanya Petita, molt mes petita, com el seu propi nom ens fa saber, però no per això deixa de tenir el seu encant, continuem fins arribar a la Simanya Gran.

Cova Simanya:
La cova Simanya, situada al vessant est del Montcau a uns 900 m d'altitud, és una de les més accessibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al massís de Sant Llorenç del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova més llarga del massís. La cova Simanya i d'altres que es troben a una altitud similar són ja cavitats testimonials o residuals, formades durant els primers estadis erosius del massís quan aquest encara no havia estat tan profundament disseccionat per la xarxa hidrològica. Actualment el nivell de desguàs on brollen les fonts més cabaloses està situat molt més avall, entre els 350 i els 450 m, prop de les poblacions de Mura i de Rellinars. A mitjans segle XIX, Víctor Balaguer explicava que aquesta era la cova del drac, cosa que és errònia per que la verdadera és prop de la Mola, dins hi havia una ciutat i els seus habitants encantats. Diuen que homes dones i nenes nus i descalços estaven arrenglerats a les parets com si fóssin en una carnisseria. També hi veien carrers i places plenes de petites llums que voltaven per la cavitat. El sacerdot Ermèndia, al segle XVII, s’hi va aventurar i va explicar tot això, fins trobar, en una gran plaça, un munt de fems frescos, que feren sospitar la presència d’una bèstia horrorosa per la qual cosa recular ràpidament i en molt de temps ja no i tornaren a entrar.
detall de la Cova Simanya
Ens hi aturem un estona llarga, llàstima que nomes portem una petita llanterna, quan creiem que ja hem vist lo que els mitjans ens permeten, iniciem la tornada al Coll d'Eres ara en pronunciada pujada, arribem dalt i asseguts en els murs de pedra fem el primer mos del dia, un pic acabem, reiniciem la caminada, quan portem fets poc mes de 3,5 km; ens trobem amb el Roure del Palau, roure de grans dimensions que es troba a la dreta del sender, seguim ruta i en uns 1000 m; mes arribem al Collet dels Tres Termes, aquí, tornem a deixar la pista per endinsar-nos en un corriol que per
Font Flàvia
l'esquerra es desvia d'aquest per anar a trobar la Font Flàvia, on arribem en uns 300 m; ens portem l'agradable sorpresa de que te aigua, de la que fem un tast no sense abans olorar-la escarmentats per lo que ens passa dilluns passat, seguim pel corriol que pocs metres mes endavant fa un pronunciat gir a la dreta i en poc mes de 500 m; ens porta a trobar Els Obits .

Els Obits
Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa. Es considera una balma obrada perquè s’hi ha fet unes obres molt senzilles

Els Obits
Llàstima dels evidents senyals de bretolades que semble que es venent succeint a traves dels anys per les dates de les pintades, seguim pel corriol que ens mena a sortir a la pista principal uns 200 m. mes endavant d'on l'hem deixat, ara ja posem la directa fins que arribem sota del Morral del Drac quan portem una mica mes de 7,5 km; a partir d'aquí ja iniciem la pujada
Morral del Drac
que en un quilometro ens portara fins a topar amb la flamant i nova taula d'orientació dalt de La Mola, donem una volta pel lloc i veient que es massa aviat per fer el segon mos, decidim iniciar el retorn, ara el pla de ruta es desfer el camí sense apartar-nos de la pista principal fins arribar al Coll d'Estenalles, així ho fem fins que arribats que som al Collet dels Tres Termes decidim que es bon lloc per fer el mos, ens apartem una mica de la pista i en un petit turo a la dreta, ens
Sant Llorenç del Munt
aposentem i donem bona compta de lo que havíem deixat al mati, un cop hem acabat tornem a la pista i ara ja si que no la deixem fins que anem a espetegar al punt d'informació, travessem la carretera i quan manquen 14 minuts per les cinc, arribem al cotxe, pugem, el Jose davant...........i posem rumb a Matadepera, ara si que anem a trobar Terrassa i d'aquí per la C-58 i AP-7 arribem a Santa Perpetua, deixem al Jose i ja enfilem envers Martorelles, ens acomiadem amb el Salva quedant en principi per dijous a les vuit per fer una petita sortida pels voltans.


dijous, 19 de novembre de 2009

PELS RODALS DE SANT FOST DE CAPCENTELLES

Dijous 07,00 h, sona el despertador, avui hem quedat amb el Salva de fer un tranquil tomb pels rodals i per això segons ell, no calia matinar tant, així es que quedem a les 08,00 h; a la hora en punt ens trobem en la cantonada de Primavera amb Horta i comencem a caminar anant a trobar el Torrent de Can Sunyer que anem seguint en el seu camí a trobar el Besos, aquí, agafem el camí del riu en sentit mar fins que arribem a l'alçada dels desballestaments, pugem a trobar la carretera de La Roca que creuem i ens endinsem
colors de tardor
en un estret corriol que va resseguint el Torrent de Can Torrens, passada la subestació elèctrica, ens incorporem a la pista ample que ve de la carretera i que va a sortir a Sant Fost, seguint per la pista, passem pel davant de Can Torres i quan portem fets una mica menys de 5 km. i una mica mes d'una hora, arribem a
Sant Cebrià de Cabanyes, detall
l'ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, parem una estona i com jo ja esperava, el Salva diu que si ja iniciem la tornada serà una sortida molt curta, així que diem de allargar-la una mica mes, comenta de arribar-nos a Santa Mª de Martorelles i baixar per les vinyes de Can Roda, així dons continuem per la pista fins que quan som arribats a on aquesta es troba amb la que ve del Mas Llombard, agafem un corriol que
novembre al bosc
en baixada semble anar a trobar la carretera de La Conreria, ens topem amb el Torrent de Sant Fost que ens barra el pas per lo qual, girem envers la dreta per la pista que ve del barri de Sant Pere i porta a la part baixa del Mas Llombard. A l'alçada de Can Gaig trobem la Creu dels Carlins, que en dues ocasions havia estat buscant i no havia trobat. Aquesta creu, es va aixecar en el lloc on el 5 d'agost de 1869, varen ser afusellats vuit carlins i Hipòlit Castells de 18 anys guardabosc de La Conreria i que varen ser enterrats en una fosa comú al cementiri de Sant Fost,
Creu dels Carlins
aquí, agafem la pista que de Can Gaig i Can Matança va a sortir a la carretera, seguim uns metres per aquesta fins a l'encreuament amb l'Avinguda d'Aragó, girem per aquesta i caminem per ella fins a trobar el carrer Priorat per on girem, seguim per Montseny fins que ultrapassada la residencia de gent gran El Raco, ens endinsem en la zona arbrada, anem a sortir a les vinyes de Can Roda a tocar de Santa Mª de Martorelles, ja un cop aquí, agafem el corriol que pel mig del bosc porta a sortir
Santa Mª de Martorelles
al carrer Albinyana, a la part alta de Sant Fost, seguim per Mossèn Cinto, Avinguda de Can Ribalta i pel pont nou entrem a Martorelles, arribats al carrer Primavera, ens acomiadem fins dilluns que si no passa res, juntament amb el Jose farem La Mola des del Coll d'Estenalles
A estat una passejada de tres hores a un pas força rapit i a pesar d'això m'ha permès prendre algunes imatges tardorenques i trobar la Creu dels Carlins, un altre mati ben aprofitat.
trak de la caminada
distancies i alçades


dimarts, 17 de novembre de 2009

PASSEJANT ENTRE SENTMENAT I SANT LLORENÇ

Dilluns 5,45 h, sona el despertador, toca llevar-se, dissabte vaig parlar amb el Jose i li vaig comentar que el Salva tenia ganes de pujar a La Mola tots tres, varem quedar de fer-ho el proper dilluns però emprant un altre ruta, i ja que dilluns passat varem fer el Turo de l'Home i el que ve farem La Mola, decidim que avui, farem una caminada tranquil·la sense posar-nos cap mena de fita, arribant allà on els peus ens portin, intentant això si, trobar
primeres llums del dia
algun corriol, font, o lloc d'interès no conegut encara. Així es que a dos quarts de set el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem al poble i seguim per la carretera en direcció a Castellar fins que per la dreta ens surt al pas el Camí de Guanta per on ens desviem, quan hem deixat enrere les Cases de Can Vinyals i en un revol de la pista, d'on surt el Camí de Can Senosa, aparquem el vehicle e iniciem la caminada pel Camí de Guanta mentre la llum del dia foragita les
Casa de Guanta
ombres de la nit, en uns 2,5 km, arribem a la Casa de Guanta, l'idea que portàvem era la de agafar el corriol que després de passar per la Font Falsa, va resseguint el Torrent de Guanta, però nomes deixar la Casa de Guanta veiem que per l'esquerra de la pista i coincidint amb unes marques de guix al terra pareix que algú ha netejat lo que semble l'inici de un corriol, decidim endinsar-nos, esta marcat amb guix tot ell i s'aprecia que han fet un treball d'esporga i neteja, indicis clars de que no fa gaire, ha sigut escenari d'alguna marxa organitzada, el corriol te una forta pendent i algun que altre tram on has de fer servir les mans, això a part, no
protecció al voltant de l'Avenc del Castellet
presenta gaires dificultats, així es que en 1,5 km, aprox. ens porta a sortir al Camí del Castellet que agafem envers la dreta, arribem a la casa del Castellet i nomes depassada, deixem la pista per agafar un corriol que surt del costat de la bassa d'aigua i que passa per la dreta del petit turo on es troba el diposit d'aigua contra incendis, seguim pel corriol fins que ens porta a sortir al Camí de Caldes de Montbui on girem envers l'esquerra i per on seguim poc mes de 200 m, el deixem per
Avenc del Castellet
agafar un altre corriol que surt per la dreta i que no deixem fins que es converteix en pista ample i ens porta a passar per davant de l'Avenc del Castellet, l'han voltat d'una protecció feta amb pals de fusta i han fet una neteja del bardissar que l'envoltava, la veritat es que era un perill tal com estava últimament, encara que diu la tradició que una truja prenyada de la casa del Castellet hi va caure, i que setmanes mes tard la varen trobar junt amb vuit garrins tots sans i estalvis voltant per Castellar. Seguim pista endavant i en uns 1,5 km, arribem on el topo del ICC indica que es troba la Font del Solell, prestem atenció i uns metres mes endavant en un
Font del Solell
pronunciat revolt de la pista veiem un corriol per l,esquerra, ens endinsem i en uns metres trobem mig amagada la font, a prou feines regalima aigua per la pared, aigua que alimenta el Torrent de la Jofresa que al seu temps, es tributari de la Riera de Caldes, un cop visitada la font seguim camí per la pista en direcció al Coll Monner, quan ens manca poc per arribar-hi, i en un revolt amb bones vistes, decidim fer la preceptiva parada d'avituallament, un cop apaivagat el runrun de la gana, reiniciem la caminada,
restes de la antiga casa de CollMonner
arribem a les restes de la casa de CollMonner, seguim i arribem dalt el coll, aquí i lleixin les indicacions dels pals informatius, veiem que a 2 km, es troba l'ermita de Sant Jaume de Vallverd, encara que s'aparta del camí que portàvem, decidim que la visita a aquest vestigi del romànic be val els quilometres de mes, així que hi posem rumb, en algun encreuament agafem la direcció equivocada i ens apartem del "bon camí" quan ens adonem la volta ja seria massa gran, així que ho deixem per altre
Parany del Federico a tocar de Can Cadafalac
ocasió i seguim camí ara ja de tornada. Quan portem uns 12 km, arribem al Parany del Federico a tocar de la Casa de Can Cadafalc, passem pel davant de la casa i pel Camí de Can Cadafalc, també conegut com Camí de Castellar a Sant Llorenç, continuem fent camí, 2 km, mes i arribem a l'Alzina Balladora, aquí, agafem el Camí del Puig de la Creu que deixem 1 km, mes endavant per agafar un corriol que per l'esquerra, en forta davallada i amb trams on es te que anar amb compte i fer servir mans i peus, ens mena a sortir a la Font de la Fagina, el lloc es agradable i esta en proces
Font de la Fagina
d'adequació......encara que molt lent, però ens trobem amb una desagradable sorpresa, quan anem a omplir les ampolles d'aigua que ja estaven buides, ens ve al nas una olor desagradable, com a animal mort, mirem pel voltants cercant la causa però no trobem res, quan vaig a fer el primer glop d'aigua, ens adonem que la ferum, ve de l'aigua mateixa, buidem les ampolles que queden amb aquesta desagradable olor, sort que uns metres mes enllà aprofitant un reguerot han fet una mena de font de la que cau un minso rajolí, esbandim una ampolla on portàvem vi i l'omplim d'aigua que bevem no sense abans assegurar-nos que compleix amb les tres condicions que de petits en varen ensenyar a l'escola, a saber que sigui insípida, que sigui inodora i que
sigui incolora.
petit bolet trobat pel camí
Ja que som aquí i tenim aigua i taules fem el segon mos del dia, un pic estem llestos reiniciem la marxa i per unes escales de pedra baixem al Torrent de Can Montllor sortint sota mateix del Salt de Montllor que rau sec, ara agafem l'estret corriol que va resseguint el torrent aigües avall, bo, lo d'aigües avall es un eufemisme ja que avui baixa pràcticament sec, arribem a les instal·lacions agropecuàries de Can Montllor de Dalt, on ens incorporem al Camí de Can Montllor que
seguim poc mes de 100 m, ja que se seguir endavant, ens portaria dalt la Serra Cavallera, així dons optem per seguir un corriol que uns cops mes aprop i altres menys, va resseguint el Torrent de Can Montllor fins que arribant a una esclarissada del bosc motivada pels treballs amb les línies de alta tensió i després de passar per sota de una de les torres, anem a trobar els carrers asfaltats de Can Vinyals, després de passar per on te inici el tram de camí que mena al Dolmen de Serra Cavallera ens endinsem en un corriol que baixa a trobar el Camí de Guanta uns metres per sota d'on aquest mati hem deixat el cotxe, hi arribem, ens pugem i ja poso rumb a Santa Perpetua, deixo al Jose i ja cap a Martorelles. Ha estat una caminada sense gaire a destacar però hem trobat una font nova, hem passat per camins per on no havíem passat fins avui, hem situat encara que no trobat un altre ermita i ens hem omplert els ulls de bellesa i el pulmons d'oxigen, que mes es pot demanar.