RUTA DEL TER (Etapa entre Camprodon i Sant Joan de les Abadeses, Ripolles)

Data: 21-06-2014
Lloc trobada:Hostalets de Balenyà

Lloc inici caminada: Camprodon

Lloc final caminada: Sant Joan de les Abadeses
Caminants:  Joaquina, Salva, Jose Maria, Francesc

Hora d’inici caminada: 08:47:22
Hora d’arribada: 17:19:03

Duració: 08:31:41
Alçada punt de sortida: 974 m
Alçada mínima assolida: 779 m
Alçada Màxima assolida:976 m
Desnivell màxim: 197 m
Ascensió acumulada: 306 m
Descens acumulat: 472 m.
Guany: 2 m

Distancia recorreguda: 23.86 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Camprodon, pont romànic

 La RUTA DEL TER és una ruta cicloturística i senderista creada pel Consorci del Ter que enllaça dos pols d’atracció turística com són els Pirineus i la Costa Brava, mitjançant un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter i que travessa cinc comarques de Catalunya. Al llarg de tot aquest recorregut, el cicloturista o senderista pot observar una gran diversitat de paisatges, elements culturals, la història i les tradicions de cada municipi per on passa la ruta i, al mateix temps, pot degustar una àmplia varietat gastronòmica i fer estada en diferents tipus d’allotjaments.

Camprodon, Monestir de sant Pere

El Jose Maria, la Joaquina i el Salva en el seu afany per transitar senders de gran recorregut s'han embarcat en recórrer la Ruta del Ter, ja portaven fet el tram que va de l'inici a Ulldeter (Setcases)fins a Camprodon i per hui tenien previst fer el tram Camprodon-Sant Juan de les Abadesses. Aprofitant que hem pujat a Martorelles amb la dona, parlo amb el Jose Maria per si no l'importa desviar-se per passar a recollir-me, quedem que ens trobarem a les set davant Can Carranca. Em recull i ens dirigim cap a Hostalets de Balenyà on ens trobem amb la Joaquina i el Salva.

En el dos vehicles ens dirigim a Sant Joan de les Abadesses on deixem el cotxe del Salva i amb el del Jose Maria anem a trobar Camprodon, arribem i aparquem a tocar del Ter, faig el comentari de que no havia estat mai ací i diuen de fer un petit tomb pel poble per que vegi lo mes representatiu.

En proces de redacció........................................... 

SL-V13, SENDER CAVANILLES O DE LA CORTADA (Cortes de Pallas, Vall d'Aiora)

Data: 15-06-2014
Lloc trobadada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria

Lloc inici caminada: Cortes de Pallas, Vall d'Aiora
Caminants:  Aprox. 22 Senderistes 

Hora d’inici caminada: 08:10
Hora d’arribada: 12:32

Duració: 04:21
Temps en moviment: 02:33

 Temps parat: 01:48
Alçada punt de sortida: 426 m
Alçada mínima assolida: 426 m
Alçada Màxima assolida:825 m
Desnivell màxim: 399 m
Ascensió acumulada: 630 m
Descens acumulat: 607 m.
Guany: 399 m

Distancia recorreguda: 11.44 Km
Velocitat mitjana: 2.62 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4,47 Km/h.

el grup dalt el mirador

Aquest diumenge estava programada la caminada mensual que organitza la secció de muntanya del club d'Atletisme Vilamarxant, per aquest mes, ens tenien preparada una que per a molta gent, esta dintre del ranking de les mes interessants de la província de València, es tracta del SL-V13 o senda Cavanilles en terme de Cortes de Pallas a la comarca de la Vall d'Aiora. El punt de trobada com sempre a la Plaça del Llavador i l'hora, dos quarts de set. arribo el primer i a poquet a poquet va arribant la gent, hui serem 22 senderistes, quant ja som tots, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Cortes de Pallas.

nomes començar ja gaudim de espectaculars vistes

Poc abans d'arribar al poble ens aturem en el  "Mirador de Tierra Colora" a peu de carretera que ja ens permet una primera visió de l'espectacularitat de les vistes de les quals gaudirem hui. Arribem al poble i aparquem els cotxes a tocar de l'Arroyo de Cortes i donem inici a la caminada quan passen deu minuts de les huit, Fa uns dies el Miguel (Porrina) i el Raul, varen fer la preceptiva visita exploratòria, per la qual cosa només havíem de seguir les passes dels guies i gaudir de les vistes. el sender va resseguint en gran part del recorregut l'Arroyo de Cortes, a causa de la "pertinaz sequia" aquest rau completament eixut minvant la bellesa i espectacularitat de la caminada.

Arroyo de Cortes totalment eixut

Malgrat haver variat el sentit del recorregut per a fer-lo de més bon fer, el camí té uns quants trams amb fort desnivell el que posa a prova l'estat del peu, que semble respondre prou bé. en un parell d'ocasions ens desviem del sender per visitar algun lloc d'interés, com per exemple, la Cova de la Mora, a poc a poc la pendent es va fent més pronunciada, tant que en un bon tram el sender es converteix en una llarga siga saga que fa de millor superar el desnivell, després de passar per un tram força aeri, tant és així que esta equipat amb un cable d'acer, arribem dalt de la Muela de Cortes.

Paso de la Franca, tram força esposat

Dalt es troba una bassa d'enormes dimensions en forma de ronyó on fan pujar aigua des de l'embassament aprofitant els excedents d'energia dels molins de vent i deixar-la caure en altres moments i així generar electricitat. En un petit bosquet de pins a peu de bassa ens parem a fer el mos del matí, ací és quan surten a la llum tota mena de delicatesen, ametles, olives, cacauets, avellanes dàtils......., acompanyats d'alguna botella de bon vi i com no, els cafés posteriors per aquells que en prenen.

diposit superior Cortes de Pallas

La gegantesca bassa és rodejada tota ella per un reixat per evitar accidents supose, encara que hi trobem algun forat, això fa que alguns agosarats decidisquen grimpar pel talús de pedres que forma la pared i coronada aquesta puguem gaudir de la contemplació d'aquesta gegantesca obra d'enginyeria. Vist el lloc i amb molta precaució desgrimpem el talús i ens reunim amb la resta d'expedicionaris per iniciar la davallada. Fet un tram per l'ampla pista que rodeja el dipòsit iniciem una forta davallada que ens farà baixar prop de 40o m. de desnivell en uns tres quilometres.

davallant per antic camí empedrat

Gran part del sender de baixada transcorre damunt d'un antic camí empedrat, senyal evident de la importància que tingué el lloc en l'antiguitat. Semble que a principis del segle XVIII dalt de la Muela hi haguera un dels últims focus de resistència morisca davant el decret d'expulsió signat pel Felipe III. Arribats on hem deixat els vehicles al mati, ens donem una petita recompensa en forma de fresca cervesa, ací, els que no es queden a dinar ja donen per finalitzada l'eixida, els altres pugem als cotxes i ens dirigim a la zona de l'embarcador on alguns no s'estan de prendre un fresc i revitalitzant bany.

gaudint de les fresques aigües

Quan portem una estona a la fresca, arriben la Rosa, la Irina, la Mari Carmen i la Isa, ja tots plegats tornem al vehicles i ens dirigim al bar on hem reservat taula per dinar, en mig de rialles, comentaris i bon humor donem complida compta de les viandes. després d'una bona estona d'amena sobretaula ja arriba l'hora de tornar a pujar als vehicles i posar rumb envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps donant per acabat un altre ben aprofitat dia de contacte amb la natura i en bona companyia.

VILAMARXANT, Volta al terme 2014 amb Senderistes Les Rodanes

Lloc inici caminada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 30 Senderistes 

Data: 25-05-2014
Hora d’inici caminada: 07:41:33
Hora d’arribada: 13:26:29Duració: 05:44:56
Temps en moviment: 04:11

 Temps parat: 01:33
Alçada punt de sortida: 101 m
Alçada mínima assolida: 101 m
Alçada Màxima assolida: 214 m
Desnivell màxim: 113 m
Ascensió acumulada: 318 m
Descens acumulat:260 m
Guany: 113 m
Distancia recorreguda: 20.41 Km
Velocitat mitjana: 3.5 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4,82 Km/h.

el grup davant el Llavador abans de iniciar la caminada

El cap de setmana dels 24 i 25 de Maig, el grup de Senderistes Les Rodanes organitzava la V Volta al Terme, aquesta ja clàssica caminada consta de tres etapes d'uns 20 kms cada una, repartides entre dissabte mati, dissabte vesprada i diumenge mati. Tenia pensat participar però la tendinitis que vaig arrastrant des de que tornaré de fer el tram del Camí de Sant Jaume, em fa decidir participar nomes a l'etapa de diumenge mati. La eixida estava programada a les 7,30 del mati des de la Plaça del Llavador, poc abans de l'hora arribe al lloc i a poquet a poquet va arribant la gent, després d'uns minuts de cortesia, l'organització dona inici a la caminada.

per Les Llomes de La Pea

Creuem la Carretera de Llíria  i anem a trobar el Camí de la Pea per on caminen un poquet menys d'un quilometre, el deixem i per pista travessem la Pinada de les Animes i la urbanització Villalba, deixada arrere aquesta ultima, agafem la Senda del Xacarell que ens porta a endinsar-nos ja en zona arbrada del Parc Natural del Túria, quan portem uns cinc quilometres deixem la Senda Xacarell i agafem el Camí del Corral d'Alquissar. Ací trobem per primer colp la furgoneta que comandada per l'Enrique ens acompanyara tot el mati sempre disposat a apaivagar la sed dels senderistes, tornem a agafar una senda que ens porta a transitar pels paratges de Jutgeve i Les llomes de la Pea.

Cua de la Nuvia, pèssima qualitat degut al nuvol d'aigua

Quan ens falten uns poquets metres pels huit quilometres, eixim al Camí de la Pea un quilometre abans de l'estació elèctrica, creuem la sequia que porta l'aigua  a aquesta i ens apropem a visitar el salt d'aigua que es produeix en eixir l'aigua de l'estació, hui es potser el dia en que l'he vist amb mes caudal, gaudim del lloc i ja surt qui li posa nom "La Cua de la Nuvia" i certament una gran cua de nuvia pareix, tornem arrere i vorejant la central anem a trobar el Túria a l'alçada de l'assut de Benaguasil. Sempre resseguint el Túria  arribem a la zona de bany de La Pea, ací ens trobem que l'Enrique ens ha muntat una taula amb tot lo necessari per a un opípar esmorzar.

açò es arribar a taula parada, gracies Enrique

Després d'omplir el pap i d'una estona de descans i relax gaudint del bonic racó, reiniciem la caminada encaminant les nostres passes a trobar el Mas dels Frares, seguim vorejant el riu fins arribar a tocar de l'Assut de Riba-roja, tornem un poc arrere per cercar el Camí de la Pea, i altre colp ens surt al pas la furgoneta comandada per l'Enrique que semble tenir el do de la ubiqüitat, ara l'apaivagar la sed ja no es nomes a base d'aigua, cervesa ben fresca i algun que altre refresc col·laboren  en la tasca. Pel Camí de la Pea arribem davant del Motor Nou de l'Alginet, fem un rodeig per visitar tot el conjunt format per l'aqüeducte, els dipòsits i el Torreo.

aqüeducte del Motor Nou de l'Alginet

Tornats al Cami de la Pea i fets uns poquets metres ens desviem per visitar el Motor Vell de l'Alginet, vist aquest tornem a la pista fins arribar al Motor de La Cosa, ací deixem la pista i fem una petita i divertida grimpada resseguint la tubària que ix del motor, caminem un poc mes d'un quilometre per una senda de muntanya des d'on es tenen unes bones vistes de Vilamarxant i els seus rodals. Després d'un suau descens eixim al Camí del Molinet per on ens dirigim en direcció al poble, arribant a la rotonda de l'entrada del poble ens trobem.....................si, ho heu encertat, a l'Enrique i la furgoneta o a la furgoneta i a l'Enrique, (Enrique, eixa caminada no haguera estat tant agradable sense tu) ací agarrem el detall que l'organització ens ha preparat i ja donem per acabat aquest mati ple de bones sensacions.

CAMÍ DE SANT JAUME (cinque dia, Quarta Etapa) PUENTE DE LA REINA-ESTELLA

Dilluns 5 de Maig. Ens llevem i com hui es l'ultima etapa ja no som tan prim mirats en ficar les coses a les motxilles, eixim i mentre baixem per la rampa, ens acomiadem de Puente de la Reina que comença a despertar, agafem una pista que transita paral·lela a la N-111 passant pel barri de Zubiurreta conegut com el barri de les monges on es troba el convent de les Comendadoras del Espiritu Santo. Durant un parell de quilometres la pista va en paral·lel al riu Arga, ara comencem a allunyar-nos del riu al mateix temps que iniciem una forta pujada que ens portara al costat de la A-12 coneguda com Autovia del camino. acabada la pujada entrem en Mañeru on no trobem cap bar per fer el desdejuni lo que ens fa continuar fins el proper poble.

deixem l'alberg amb les primeres llums

Nomes eixir del poble ja es divisa la silueta del següent poble Cirauqui amb la cúpula de l'església de San Roman. Fem els poc mes de 2 quilometres que separen els dos pobles i arribem a Cirauqui després d'un altra pujada encara que no tan pronunciada com la primera. Trobem un forn obert i sense pensar-ho dos cops, ens acomodem per a fer un bon desdejuni/esmorzar, amb el cuc de la gana apaivagat reiniciem la caminada passant per un dels arcs de l'ajuntament on trobem un segell per segellar la credencial, nomes eixir del poble caminem damunt les restes d'una via romana amb un pont de l'època encara que restaurat, que creua la Regata Iguste.

pont d'origen roma damunt la Regata Iguste

Creuem l'autovia per un pont i anem seguin les restes intermitents de la via romana, un quilometre endavant creuem la Regata Dorrondoa per un altre pont d'origen medieval, quan portem uns 12 quilometres tornem a creuar l'autovia encara que ara per un pas subterrani, uns metres mes endavant i creuem les aigües del Rio Salado per un pont medieval. El Codex Calixtinus del segle XII ja parlava molt malament de aquestes aigües i recomanava no beure'n pas, ara ve un altre tram amb forta pujada que en deixara a l'entrada de Lorca, lo primer que ens surt al pas es l'absis de l'església de San Salvador, creuem el poble pel seu carrer major, ens aturem a una plaça amb font per refrescarnos i fer un petit descans.

pont damunt el riu Salado

Sense res a destacar caminem els a prop de 3 quilometres que separen Lorca de Villatuerta per mig de camps de verd cereal, entrem al poble creuant el riu Iranzu per damunt de un pont medieval de dos arcs. i per la Rua Nueva arribem a la plaça on es troba l'impressionant església gòtica de l'Anunciació, li fem visita i aprofitem per posar un altre segell a la credencial, deixem Villatuerta i anem fent camí com a bons peregrins, deixant a la nostra esquerra l'ermita de san Miguel, mes endavant creuem el riu Ega per un moder pont de fusta que em recorda als ponts del Parc Natural del Túria. Resseguint el Ega arribem a Estella/Lizarra punt i final de l'etapa d'avui i del nostre petit tast del "Camí".

Villatuerta, pont damunt el riu Iranzu

Nomes entrar al poble i havent passant a tocar d'una pudent zona industrial, ens topen amb el conjunt monumental compost per l'Església de San Pedro de la Rua, l'Antic Palau dels reis de Navarra i l'Església del Santo Sepulcro, creuem el Ega per un monumental pont de pedra i fem un tomb pel poble ja cercant un lloc on dinar, mentre dinem truquem al taxista que ens va portar fins a Roncesvalles, enllestit l'opípar tiberi ens dirigim a on hem quedat que ens recollira, arriba ens encabim dintre el vehicle i ja posa rumb envers Pamplona. Arribem i em deixen a l'estació d'autobusos continuant ells fins a la de tren. Com l'autobús no ix fins a les 22, 30  hores, deixi les coses a consigna i isc a fer un tomb per "lo Viejo" com li diuen allí al centre.

Estella/Lizarra, San Pedro de la Rúa

Torne a l'estació, quant arriba l'autobús puge i arribada l'hora partim cap a València, degut al cansament no tarde en quedar-me mig adormit fins que parem  a la mateixa àrea que a l'anada, menge un entrepa i torne al vehicle, pareix que no tarde en tornar a adormir-me, ja que el trajecte s'hem fa curt, arribem a València quant passa un poquet de les cinc del mati del dia 6, ací faig temps fins que arriben la dona i la Raquel que han quedat en que vindran a recollir-me. Ja done per acabada aquesta pressa de contacte amb el Camí de Sant Jaume, que malgrat tornar amb una dolorosa tendinitis , m'ha deixat amb moltes ganes de continuar.

Distancia total: 21.89 Km
Altura mínima:  333 m
Altura Màxima: 498 m
Desnivell màxim: 165 m
Ascensió acumulada:462 m


El company de viatge Joan Sanjuan i Esquirol aprofitant un reparador descans a l'alberg de Puente de la Reina, va escriure aquest bonic poema inspirat en les vivències acumulades durant el trajecte:

Els núvols us han robat la claror

mentre la fina pluja mulla els camins,

allà a Roncesvalles.

Però impertèrrits, persistents,

 marqueu, amb el fang dels vostres peus,

la terra molla.

Us empeny el misteri del camí universal,

ruta de pelegrins vinguts de terres ben diverses,

l'afany de conquerir amb suor i esforç

la via dels estels que guien vostres passos.

Després vindrà el gaudir del comentari,

l'anècdota del camí fet en bona companyia,

seguit del descans reparador per renovar,

amb més afany si cal, el compromís d'anar

sempre endavant, de cercar un nou sentit

a vostres vides, de vèncer els nous reptes

amb l'esforç sostingut de cada dia.

Joan Sanjuan i Esquirol

Llegir més: http://joansanjuanesquirol.webnode.es/news/als-trotacamins-que-van-iniciar-el-cami-de-sant-jaume/

LA ETAPA AL BLOC DE LA MARIA CLARA