Caminants: Bienve, Mila, Anita, Tere, Iolanda, Félix, Miguel Monzo, Pepe March i Francesc
Data: 28-12-2016
Hora d’inici caminada: 07:47:12
Hora d’arribada: 11:54:28
Duració: 04:07:16
Temps en moviment: 2:49:19
Alçada punt de sortida: 627 m
Alçada mínima assolida: 612 m
Alçada Màxima assolida: 878 m
Desnivell màxim: 266 m
Ascensió acumulada: 438 m
Descens acumulat:425 m
Guany: 251 m
Distancia recorreguda: 10013 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.51 km/h
a la Fuente de san Isidro |
En el grupet de Senderisme entre Setmana, havíem decidit de fer una última caminada, acompanya de dinar per acomiadar l'any, després d'alguns canvis en la programació de les últimes
eixides, motivades pel fort episodi de pluges, escollim una caminada
que eixint de Gatova, puja al pic de l'Àguila i visita les restes dels
vells molins d'Iranzo i de la Ceja.
caminant amb les primeres llums |
Hui ens trobem el grupet al lloc i hora acostumats, ens acompanyara Iolanda, la filla de Fèlix, pugem en els cotxes de Pepe i de Miguel i anem a trobar la CV-50 primer i la CV-35 després, deixant aquesta última per incorporar-nos a la CV-25 que no deixem fins a arribar a Gatova.. Arribats, aparquem els vehicles al carrer Monte Rodeno i ja donem inicia a la caminada quan passen dos minuts de tres quarts de huit, i quan encara les primeres llums intenten substituir la foscor de la nit.
Pel mateix carrer ens anem allunyant del poble seguint les traces del PR-V 63.9, Gatova-Soneja que en constant però no massa exigent pujada ens va portant dalt del Pic de l'Àguila, el PR
agafa un parell de dreceres per escurçar camí, però com ens sobra
temps, decidim no deixar la comoditat de la pista, cosa que permet la
conversa distesa i alegre.
Fets uns 2 km i deixant a la nostra esquerra el pic de La Buitrera, arribem a una ampla pista per on transitava la via pecuària coneguda com a Colada de la Mojonera
i que en gran part del seu recorregut, fa de llindar entre Castelló i
Valencià, entre l'Alt Palància i el Camp del Túria, entre Gatova i
Sogorb. Girem a l'esquerra, per la dreta seguirem de baixada. Ja tenim a tocar el nostre primer destí, el Pic de l'Àguila, on arribem quan portem fets 3,5 km.
dalt el vèrtex geodesic |
Sogorb, Serra Espada i al fons, Penyagolosa |
Ací dalt ens omplim els ulls amb les vistes. Per una banda, tot el Camp del Túria, amb les nostres Rodanes destacant entre les boires, per l'altre, l'Alt Palancia i els seus pobles, Sogorb, Altura, Sot del Ferrer........., gran part de la Serra de Espada,
i al fons impertèrrit, el Gegant de Pedra, el Penyagolosa. Després de
gaudir de les vistes i de les fotos de rigor, iniciem la davallada per
la Colada de la Mojonera,, fins a arribar al punt on hem de seguir de front obviant el camí fet de pujada.
arribant al Molí d'Iranzo |
Als
pocs metres, deixem la pista per endinsar-nos en una senda que en
pronunciat pendent, ens porta dalt d'una elevació on fets 6 km, es
troben les restes del Molí d'Iranzo, també conegut com El Cachumbito.
Visita i fotos i en veient l'hora, decidim fer el mosset mirant
d'evitar el fort vent que bufa per ací dalt, ara com sempre comencen a
eixir de les motxilles tot tipus de delicatesen. Un poc més buides les motxilles i més plens els estómacs, reiniciem la marxa.
no solo de pan vive el hombre ni la mujer |
Ara comença el tram més "aventurer" del matí, ja que transitem per senda
pedregosa i amb fort pendent, s'ha de dir això no obstant, que també és
el tram amb més vegetació i bonic de tota la ruta. Fets uns 7,7 km,
arribem al Molí de la Ceja, altre de les fites de hui, parada, fotos i ja ens incorporem al Camino de Gatova a Tristan, pista asfaltada, als poquets metres, arribem a la Fuente del Tormo, parada, fotos i a seguir.
Quan portem fets uns 9,4 km arribem a la Fuente de Iranzo, parada i tast de rigor i ja arribem a les primeres cases de Gàtova, carrers Calvari, Clemente Bañuls i Mayor i ja eixim al carrer Castellon on es troben el llavador i la font de San Isidro,
com anem d'allò més bé de temps, ens obsequiem un resés en el bar La
Fuente. Ara ja pugem als vehicles i ens dirigim cap a Vilamarxant. No
estava previst, però en veient l'hora, decidim que ens arribarem a casa
per donar-nos una dutxa abans de trobar-nos al Blanca.
Molí de la Ceja |
brindant per l'any pròxim i pels companys absents |
Pepe
March havia reservat taula per a les 14,30 h, poc abans de l'hora ens
anem trobant tots, a més dels que hem eixit a caminar, ens acompanyen
Carme, la dona de Pepe i la companya de caminades Paqui,
que hui no ha pogut estar amb nosaltres. En un ambient alegre,
simpàtic, ple de bon humor i companyonia, anem buidant els plats. Quasi
amb pena, ens llevem de la taula i ens desitgem bona entrada d'any,
encara que alguns, ens veurem aquesta vesprada en la ja clàssica Sant
Silvestre Vilamarxantera.