Lloc inici caminada: Alcalà del Xúquer, La Manchuela, Albacete
Caminants: Felix, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 27-10-2016
Hora d’inici caminada: 08:33:03
Hora d’arribada: 14:34:07
Duració: 06:01:04
Temps en moviment: 4:32:16
Alçada punt de sortida: 525 m
Alçada mínima assolida: 519 m
Alçada Màxima assolida: 689 m
Desnivell màxim: 169 m
Ascensió acumulada: 509 m
Descens acumulat: 490 m
Guany: 163 m
Distancia recorreguda: 16.450 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.71 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.0 km/h
el grup abans d'iniciar la ruta |
Durant la caminada de dijous passat va eixir el comentari de que era una llastima que estiguem tan a prop d'Alcalà del Xúquer i no ens aproparem a visitar-ho, dilluns, en parlar d'on anar, Pepe
gil comenta de mirar alguna ruta que tinga com a punt de partida o si
no, com a punt intermedi Alcalà, en posem a buscar i com no, al wikiloc troben unes quantes, ens decantem pel PR AB-17 o Sendero de el Morrón que ens pareix prou interessant.
Castell d'Alcalà del Xúquer vist des del poble |
Hui un poquet més prompte que de normal, ens trobem, pugem al vehicle del Pepe Gil i repetim el trajecte que férem dijous, en arribar a Villatoya seguim rectes i a l'alçada de Casas
Ibáñez, ens desviem en direcció a Alcalà del Xúquer. Arribem al poble i
aparquem en una zona de pàrquing a tocar de la carretera i a pocs
metres d'una zona enjardinada que rodeja l'assut. Després d'un primer contacte amb el lloc, donem inici a la caminada.
pont romà |
Pels estrets i costeruts carrers del poble anem guanyant altura a
poquet, passem per la plaça de l'església i per l'ajuntament, veiem una
sèrie de cartells que promocionen la visita a les diverses coves, xino xino,
i fet el primer quilometre, arribem a la plaça del Castell, lògicament
per l'hora que és, ho trobem tot tancat. Per un camí empedrat i amb fort
pendent que ix del castell, ens dirigim a trobar el dipòsit d'aigua,
ací ja deixem el camí i per una senda anem resseguint el tallat per on
camina el riu ben enclotat.
Castell |
La senda ens porta a eixir a Las Eras, una de les pedanies que té Alcalà, de fet, la més important, passem per la "plaza los jardinillos" i per l'ermita de San Gregorio Nacianceno patró del llogaret, eixim del lloc pel Camino de Las Eras a Casas de Ves que deixem per seguir pel Camino de las Casillas de Tolosa primer i per una senda després, que ja no deixarem fins a arribar a Las Casillas. El camí va en tot moment resseguint els penya-segats, la qual cosa
ens permet gaudir d'unes espectaculars vistes, especialment ara que la
tardor ha començat a tenyir d'ocre el bosc de ribera que envolta el
Xúquer.
Las Eras, ermita de SanGregorio Nacianceno |
En tot moment anem de pujada, a moments més pronunciada i a moments més
suau, el ritme distes i la conversa fan que no ho note a penes, fets uns
4 km i quan estem sota del vèrtex del Morrón,
decidim que el lloc és ideal per parar a fer el mosset del matí, com és
habitual, ixen de les motxilles tota classe de delicatessen que no
tarden massa a desaparèixer. Les vistes, ni pagant les podríem tenir de
millors, tota la vall que el Xúquer ha anat creant amb els pas dels anys als nostres peus.
al fons, Alcalà del Xùquer |
Ací hem arribat al punt més alt de la ruta, ara el sender transita per
una zona plana que s'aboca al tall produït pel riu, malgrat la falta de
desnivell, anem no massa de presa, ja que el terra és molt irregular i cada poc parem per admirar la panoràmica. Fets uns 9 km, arribem a Las Casillas de Tolosa, un conjunt d'edificacions en més bon estat unes que altres, passades aquestes, deixem el camí i agafem una senda que en una constant i inacabable siga-saga, inicia un imparable descens.
Tolosa, darrera el Xúquer |
Mentre anem perdent altitud ja podem contemplar a l'altra banda del
canó, La Gila, un altre de les pedanies d'Alcalà del Xúquer, i al final
de la baixada, Tolosa, altra pedania de què disposa Alcalà, a la fi,
arribem baix i travessem Tolosa anant a eixir a una carretera o pista
asfaltada que comunica el lloc amb Alcalà, fem uns metres i de seguida
girem a l'esquerra i entremig d'oliveres anem a trobar el pont que ens permetrà creuar el Xúquer, creuar el pont, girem a dreta per agafar el Camino de la Vereda de Tolosa.
pont damunt el Xúquer |
Aquest és l'equivalen sense asfaltar de la pista que hem deixat a l'altra riba, fins a arribar ací no hem tingut cap moment on ens hàgem pogut protegir del sol, inclús en la baixada, hem suat de valent, ara ja és
tot un passeig per dintre un bonic bosc de ribera a banda dreta i pins a
l'esquerra. Si la visió que teníem des de dalt era espectacular, ara és una delícia per als ulls l'espectacle d'ocres i grocs que ens regalen els caducifolis del bosc de ribera.
Quan ja portem uns 15,5 km arribem a les primeres cases del poble,
passem l'estació d'aforament de les aigües del riu i anem a trobar el
vehicle per descarregar-nos de les motxilles i cercar un lloc on dinar,
n'escollim un que d'entrada no semble el més idoni, però al final,
resulta prou bo i amb una correcta relació qualitat/preu. Ben menjats i
descansats diem que deixar el poble sense visitar una de les famoses
coves, seria tot un pecat.
Primer donem un tomb pel parc, ja que a primera hora la llum encara era més aviat
escassa, tornem a creuar el pont romà, tornem a enfilar carrers amunt,
ara se'm fa més dur, entre les diferents coves, escollim la de Masagó,
paguem l'estrada que dóna dret a una consumició i ens passegem per les
dependències de la cova, Aquesta creua tot l'esperó rocós i ix a l'altre
costat per unes terrasses i finestres, el conjunt te més de 1000 m2 i sembla que en principi havia d'haver estat un monestir troglodita..
colors de tardor |
no tot ha d'estar caminar |
interior de la cova de Masagó |
Ara ja sí que diem de donar per finalitzada aquest dia de senderisme i
cultura i tornem sobre les nostres passes i ja anem a trobar el cotxe,
pugem i eixim a la carretera CM-3201 per on iniciem la tornada, després
d'algun tram amb retencions, ja siga per obres com per algun vehicle
lent, arribem a Vilamarxant havent passat un altre meravellós dia en
contacte amb la natura i en tan bona companyia.
Powered by Wikiloc