Pàgines

dijous, 27 de febrer del 2014

PUJADA AL GARBÍ PER LA CANAL I BAIXADA PER LA PEDRERA

Lloc inici caminada: Segart, Camp de Morvedre
Caminants: Jose Maria, Salva i Francesc
Data: 26-02-2014
Hora d’inici caminada: 11:25
Hora d’arribada: 15:56
Duració: 04:30
Temps en moviment: 02:23
Temps parat: 02:07
Alçada punt de sortida: 269 m
Alçada mínima assolida: 222 m.
Alçada Màxima assolida: 593 m.
Desnivell màxim: 360 m
Ascensió acumulada: 510 m
Descens acumulat: 519 m
Guany: 324 m
Distancia recorreguda: 8.680 Km
Velocitat mitjana: 1.9 Km/h
Velocitat en moviment:3.54 Km/h.

"quien avisa..................."
Feia temps que em bullia pel  cap fer la canal  del  Garbí,  però el fet de ser conscient de les seues  dificultats tècniques, em frenava a l'hora de fer-la jo sol. Durant la caminada amb els Trotacamins del passat dia 9 de febrer, vaig comentar el tema amb el Jose Maria, aquest em va dir que ell havia de baixar a València ben aviat i que podíem quedar per fer-la plegats, sem' obri el cel davant la possibilitat de poder realitzar a la fi la pujada. Fa pocs dies em truca el Salva i em comenta que ha parlat amb el Jose Maria i que li ha comentat el fet, em diu si tinc inconvenient en què s'afegisca a l'eixida i si li puc donar aixopluc per una nit a casa, evidentment li dic que tant la dona com jo restarem encantats.

El Garbí, allí dalt tenim que pujar
Arribat el dia agarre els trastets i pujant al cotxe em dirigisc a trobar Segart on hem quedat que ens trobarem, per allà els vols de les deu del mati em truca el Jose Maria que han tingut un petit entrebanc i que arribaran un poquet més tard del previst, per fer temps faig un tomb pel poble que no té gaire cosa a visitar, quan manquen pocs minuts per les onze els veig arribar, aparquen i anem a trobar l'únic bar que hi ha obert al poble on fan uns tallats i compren una barra de pa, enllestit açò, ja ens posem en marxa desfent uns huit-cents metres per la carretera per on hem arribat al poble.
segur que es per ací??????
Ací ja ens trobem les marques del GR-10 que ens acompanyaran tot el camí, ens endinsem per un corriol que   ressegueix el barranc  d'El Bassó,  comença a  guanyar  altura    primer de forma suau i a poc a poc va incrementant el desnivell, fets uns dos quilometres, arribem al peu de la canal, ara te inici la part divertida i aventurera de la caminada, es tracta de fer una grimpada que ens farà salvar un desnivell d'uns dos-cents metres aprox. En un parell de trams mes "conflictius, la via esta equipada amb cadenes per a poder salvar els desnivells.
semble que veiem la llum........estem salvats¡¡¡
La veritat és que la pujada té una certa dificultat, no obstant qualsevol persona mínimament acostumada a caminar per la muntanya ho pot aconseguir perfectament. Açò no obstant és del tot recomanable fer-ho acompanyat, amb un bon calcat i mai en temps plujós. Arribats dalt no podem per menys que gaudir de les vistes espaterrants que d'ací dalt s'albiren, ens apropem al Puntal del Garbí, al Mirador i a l'Ermita de la santa Creu del Garbí, ací i sota un fort vent ens entaulem per a fer el mos del migdia. El vent fa que enllestim ràpid el tema gastronòmic i ja donem inici a la tornada, creuem el Pla del Garbí i sempre seguint les marques ens dirigim a buscar la baixada per la pedrera.
que divertit i que be ens ho passarem......
L'idea era pujar al Puntal de l'Abella que queda uns 60 m. més alt que el Garbí, però comencen a caure unes gotes i decidim obviar aquest tram i anar a trobar directament la baixada, ací s'inicia un tram amb forta baixada i molt pedregós, que per moments semble estiguem descendint per una tartera. Acabat el tram pedregós la senda comença a fer marrades que ens van fent perdre altura fins que quan portem uns huit quilometres anem a eixir al Camí de la Font que ressegueix el Barranc de la Font i que ens porta a eixir a la Font del Llavador a la part alta del poble, ara es tracta de creuar-lo i arribar on tenim els vehicles aparcats.
dalt el Mirador del Garbí
Comentant la caminada coincidim en què el tram de pujada per la canal s'ens ha fet curt, la veritat és que creia que em seria més difícil de realitzar, sense deixar de reconéixer que se té que fer amb el màxim de precaució, com diu la dita castellana, "no es tan fiero el leon como lo pintan", ara ja pugem als vehicles i posem rumb envers Vilamarxant, arribem a casa i la fem petar una mica mentre prenem unes cerveses, el Jose Maria ens deixa perquè té coses a fer i ací donem per acabat un bonic dia de senderisme.

3 comentaris:

  1. A la foto de la cadena, sembla tot molt aeri.

    ResponElimina
  2. A la foto de la cadena, sembla tot molt aeri.

    ResponElimina
  3. Hola Joan, a vore..........veritablement te trams força aeris i es te que tenir cura, malgrat açò, el grau de dificultat es mes aviat baix per a una via d'eixes característiques, en cap moment vaig sentir vertigen i es quelcom que m'acompanya sovint.

    ResponElimina