Pàgines

dilluns, 25 de novembre del 2013

SENDER DE "LOS CALDERONES" CHULILLA, AMB SENDERISTES LES RODANES

Lloc inici caminada: CV-394 Km. 2 Chulilla (Els Serrans)
Caminants: 44 Senderistes (Senderistes Les Rodanes, Vilamarxant)
Data: 24-11-2013
Hora d’inici caminada:07:52:06
Hora d’arribada: 14:35:55
Duració: 06:43:49
Temps en moviment: 03:58
Temps parat: 02:45
Alçada punt de sortida: 314 m
Alçada mínima assolida: 239 m
Alçada Màxima assolida: 518 m
Desnivell màxim: 279 m
Ascensió acumulada: 986 m
Descens acumulat: 983 m
Guany:203 m
Distancia recorreguda: 18.90 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.7 Km/h.
El Frailecico
Aquest diumenge la gent de Senderistes Les Rodanes de Vilamarxant, tenien preparada una caminada pel terme de Chulilla a la comarca d'Els Serrans, el punt de trobada era la benzinera que es troba a l'entrada del poble i l'hora d'eixir les 06:30, arribe el primer i a poc a poc va arribant gent, quant passen uns minuts de l'hora prevista ens repartim en els vehicles i anem a trobar la CV-35 que deixem per agarrar la VV-6241 per on arribem a Chulilla, creuem el poble i deixem els vehicles en una zona de pàrquing que es troba a l'eixida del poble en direcció a Losa de l'Obispo. Comencem la ruta tornant uns pocs metres enrere, per la carretera per la qual hem vingut arribem a la plaça de La Baronia, en veure un bar alguns no es poden estar de fer un café, aquí agafem  un carrer a la dreta que ens van baixant fins al riu passant per una petita depuradora.
camí del Charco Azul

Ací i sempre seguint la senda i de passar a tocar de l'inici de la canalització que passa soterrada per dessota del poble i que després de quatre quilòmetres arriba, a la central Elèctrica que es troba  poc abans del balneari, arribem al Charco Azul, que és un petit i bonic toll que es forma després d'una xicoteta presa. Pel lateral dret i subjecta a la paret discorre una passarel · la de fusta sobre una estructura metàl · lica que servia perquè els visitants pogueren arribar fins a la presa, tot i que en la meua anterior visita m'arrisque a transitar un tram, realment el seu estat és lamentable i perillós. Creuem el Túria per unes grans pedres i ens endinsem en la Senda Botànica, aquesta ens fa creuar el riu tres cops per unes originals passeres de formigo i fusta. Arribem al Puente los Huertos, pont de pedra que esta a tocar del "Remanso  las Mulas" i per on transita la "Vereda de Castilla".
Cueva del Gollizno
La Vereda de Castilla era o és, una de tantes sendes per on transitava la transhumància, aquest entramat de camins estava compost per cañadas, veredas, cordeles...... d'acord a la seua amplària i importància, aquesta en concret té el seu inici en terres de Guadalajara, passa per Cuenca i arribava fins a  la població de Chiva ja en terres valencianes. Creuem el pont i agafem una senda a la dreta amb una mica de pendent i amb bones vistes del castell i el poble, al poc ja endevinem la Cova del Gollizno una gran balma digne de veure. Arribem a una cruïlla en què seguirem rectes per visitar la cova, després de fer-li visita tornem sobre les nostres passes fins a la cruïlla i seguim pujant cap a la Cova del Tresor. Arribem a un punt on semble que acaba la senda i ens endinsem en  una preciosa canal  amb alguna que  altra grimpada.
grimpant per la canal
Aquest tram és de forta pendent, el que fa que en poc més d'un quilòmetre i mig salvem un desnivell de més de dos-cents metres, de pujada  ens trobem  la Cova del Tresor, té una boca xicoteta, pensava que seria més gran, arribem dalt un pla amb molt escassa vegetació i amb un sol ple de grans pedres la qual cosa fa de mal caminar però de bon admirar, ara comença un puja i baixa que ens porta dalt el puntal conegut com El Frailecico, ací trobem les restes d'un aljub excavat a la roca i amb el sostre de volta de canó en bastant bon estat de conservació, semble ser vestigi d'un antic castrum roma.   Tot i la poca alçada del lloc, només uns 450 m; les vistes són espaterrants i en apropar-me a la cornisa em dóna una sensació de vertigen que fa que m'hi estiga poc.
dalt el Frailecico, al fons Chulilla i el Puntal
Vist el lloc reiniciem la caminada anant a trobar el PR- V 77 que va de Chulilla a Sot de Xera i que en aquests tram coincideix amb la Vereda de Castilla, estava previst fer el mosset en arribar a les pintures rupestres,  però en veient l'hora, el Porrina que dirigeix la caminada decideix de parar i fer-lo ací. Enllestida la feixuga tarea del mosset, reiniciem la caminada seguint el PR que ara s'endinsa en el Barranc de Vallfigueras. Un cop arribem al pal indicador de les pintures ja podem veure a l'altra vessant del barranc un seguit d'escales i dalt de tot, unes reixes per protegir les pintures , ací comença un anar i tornar de gent que vol visitar les pintures  baixant al llit del barranc i cap a l'esquerra buscant un pas entre  enormes roques,  cal portar cura sobre tot en baixar per l'escala de fusta doncs aquesta es molt vertical . Un cop visitades seguirem el PR -77 que segueix pel barranc fins a una pista.
pujant a visitar les pintures
Ací el PR-V 77 fa un gir a l'esquerra en direcció a Sot de Xera, nosaltres continuem per la variant  PR-V 77.1 que ens portara a trobar el Pantà de Loriguilla per ampla pista, quant portem fets uns dotze quilometres arribem al Coll de Cullibres d'on ja podem albirar el pantà. En poc més de dos quilòmetres de suau baixada ja som damunt la presa que creuem gaudint de les vistes a banda i banda, un cop  passem la presa agafem una carretera que surt a la dreta i que ens baixa al riu, sense creuar a l'altra banda veiem unes cadenes i una pista que per l'esquerra i resseguint el riu ens anirà endinsant en un bonic paratge  amb unes enormes parets, on ens trobem quantitat d'escaladors en plena ascensió.
Pantà de Loriguilla
Després passem per dos ponts penjants que creuen el riu i que fan les delícies del grup, especialment d'aquells que no pateixen de vertigen, en eixir del segon pont, unes costerudes escales   ens porten a la part de dalt dels penya-segats, ací el riu s'encaixona fins a arribar al Charco Azul. Sempre seguint la senda, passem per dos miradors i en passar  l'últim, pugem a la carretera CV- 394 que en uns 500 de metres ens portarà a l'aparcament. El tram que hem fet des del pantà fins a Chulilla és conegut com el Sendero de los Pantaneros, ja que sembla era emprat per la gent que de Chulilla anava a treballar en la construcció de la presa.
el grup dalt la presa del pantà
Arribats  on hem deixat els vehicles aquest matí, ens alliberem del pes de les motxilles i altres accessoris i ens dirigim a trobar la Plaza de la Baronia, en el restaurant del mateix nom ens asseiem a la terrassa i ens obsequiem amb unes fresques i merescudes cerveses, ací el Porrina ha reservat taula per la gent que ha escollit quedar-se a dinar, per la qual cosa després d'una estona de xerrada, els que no es queden marxen i nosaltres entrem i ens entaulem per donar  bon compte de l'opípar menjar. En acabar i després d'una estona d'agradable sobretaula anem a trobar els cotxes i ja posem rumb envers Vilamarxant posant fi a un bonic dia de contacte amb la natura.
una de ben merescuda cervesa
Aprofite per des de ací, felicitar tant al Miguel "Porrina" com a la resta d'organitzadors per la excel·lent tasca portada, tant en la preparació com en l'execució de l'eixida

dimecres, 20 de novembre del 2013

FONT DE SANT ANTONI-ALT DE LA NEVERA-SIERRO- FONT DE SANT ANTONI, Serra, (Camp del Turia)

Lloc inici caminada:  Font de Sant Antoni,CV-310, Serra
Caminants:  Francesc
Data: 20-11-2013
Hora d’inici caminada: 07:41:16
Hora d’arribada: 13:18:21
Duració: 05:37:05
Temps en moviment: 02:59
Temps parat: 02:38
Alçada punt de sortida: 402 m
Alçada mínima assolida: 382 m
Alçada Màxima assolida:736 m
Desnivell màxim: 354 m
Ascensió acumulada:701 m
Descens acumulat:695 m
Guany:333 m
Distancia recorreguda: 13.31 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.4 Km/h.
Creu del Sierro damunt el cim
Semble  que l'hivern és arribat, neu, vent, fred........ així doncs, és temps de deixar les caminades pausades a tocar de bonics rius o rierols, les capbussades en les fresques aigües, ara toca lligar ben fort els cordons de les xiruques, mirar envers les altures i fer una posada  a punt  integral. Hui he girat els ulls envers la Calderona i he decidit fer-li visita, l'hi he demanat que no siga massa dura amb mi. Per hui he preparat una caminada que ix de la Font de Sant Antoni en la carretera CV-310 un cop creuat Serra i que em portara dalt el cim del Sierro visitant abans l'Alt de la Nevera, el track que faré servir és de la gent de Trotasendes Benicalap, encara que en veient la forta pujada només començar, decidisc ferla en sentit contrari.
Font de Sant Antoni
Isc de casa i em dirigisc a trobar Serra, arribe, creue el poble i aparque el vehicle a la CV-310 davant mateix de la Font de Sant Antoni quan encara no s'ha fet clar del tot, per aquest motiu deixe les fotos de la font per a la tornada, faig uns pocs metres per la carretera fins a trobar el pal indicador de la Font de Marianet, al contrari de la Font de Sant Antonio que no treia aigua, aquesta deixa anar un bon doll, probe de fer alguna foto però la poca llum no ho permet. seguint les marques  que crec són del GR-10, m'endinse en el Barranc dels Tramussos. El sender va resseguint el barranc en molts trams per la llera mateix, la qual cosa em porta a fer alguna que altre grimpada entre grans rocs, quan he fet una mica més d'un quilòmetre isc del barranc per l'esquerra sempre seguint les marques del GR.
el GR per dintre el Barranc dels Tramussos
Quant porte fets uns dos quilometres i mig, arribe a la Font de la Prunera i al seu costat, la Casa de San Jose, propietat del "Patronato de la Juventud Obrera". L'edifici data de 1913 i és un dels primers albergs per a colònies escolars de la Comunitat Valenciana. La casa es va edificar sobre el vessant de la muntanya, i actualment disposa de dues plantes sobre una àmplia base rectangular. Una casa dissenyada per albergar grups escolars i juvenils, que amb el pas del temps ha tingut una àmplia ocupació especialment a l'estiu, i successives reformes al llarg d'un segle. L'alberg està tancat i amb incipients signes de deteriorament. Es va ocupar per última vegada en l'estiu de l'any 2011. Ha patit deteriorament a causa del vandalisme i robatori d'alguns materials dels equipaments de l'alberg, com ara la instal·lació de coure de la cuina i els lavabos.
Casa de San Jose, Patronato de la Juventud Obrera
Vist el lloc i sempre seguint les marques, uns trams per pista i altres per corriols vaig fent camí, fets quatre quilòmetres i mig el track em fa deixar la pista i les marques del Gr i agarrar un corriol que ix per la dreta de la pista, en aquest tram el corriol es fa fonedís en més d'un cop i he d'estar pendent del gps fins que va a eixir a una pista, aquesta em portaria directe dalt del Sierro, però tal com varen fer la gent de Trotasendes Benicalap, em desvie per l'esquerra per fer el quilometre i mig que em portara dalt l'Alt de la Nevera. Tot el matí, el vent bufa amb ganes, però fins ara anava mig protegit per la vegetació, en aquest tram degut al fet que la vegetació és més escassa i al guanyar alçada, es fa notar amb força, per aquest motiu arribe dalt, prenc unes imatges i sense estar-hi gaire inicie la davallada.
el Sierro, amb la creu i el refugi
Arribe altre cop a la pista, fet un quilòmetre més o menys veig a la dreta de la pista les restes d'una edificació, m'hi atanse i em trobe amb el que havia estat un corral de dimensions prou importants, es tracta del que queda dempeus del Corral del Banyet, torne a la pista  i ja inicie una sèrie de marrades que salven els a prop de 150 m. de desnivell sense massa esforç. Arribe dalt del Sierro, com el cuc de la gana ja fa estona que es queixa i amb raó, em resguarde del vent entrant al refugi que allí es troba i procedisc a fer el mos del matí. Ara done un tomb pel lloc gaudint de les vistes que des d'ací es poden contemplar, tinc davant meu tot l'arc del Golf de Valencia per una banda, la Serra d'Espadà per altre i per altre tot el Camp del Túria on puc endevinar Vilamarxant i Les Rodanes.
vistes des del Sierro, Golf de València i l'Albuera
Vist el lloc i degut al fort vent decidisc iniciar la tornada, per un corriol que ix pel davant del refugi  comence a davallar, el corriol és molt pedregós i amb una forta pendent, tant és així que en poc més d'un quilòmetre baixe uns 230 m. de desnivell anant a eixir al Barranc del Tramussos uns quants metres més amunt d'on l'he deixat a primera hora, ara ja és qüestió d'anar resseguint el torrent desfent el camí portar aquest matí. Arribe a la Font de Marianet on ara si puc gaudir de la bucòlica estampa del lloc, tant de la font com del petit salt  i el gorg que l'aigua de la font creen al barranc, isc a la carretera i en pocs metres sóc davant de la Font de Sant Antoni, aquesta és de grans dimensions i amb un estil neobarroc, llastima de la manca de líquid element.
Font de Marianet
Puge al cotxe i creuant Serra, Naquera i Bétera isc a la CV-35 per on pose rumb envers Vilamarxant, malgrat la forta ventada, aquesta primera trobada amb La Calderona després de tant de temps, ha estat una experiència molt gratificant  i semble que el turmell no s'ha ressentit gaire.

dimecres, 13 de novembre del 2013

DE ADEMÚS A VALLANCA RESSEGUINT EL RIU BOILGUES (Racó d'Ademús)

Lloc inici caminada:  Carretera Vallanca, Ademús, Racó d'Ademús
Caminants:  Francesc
Data: 13-11-2013
Hora d’inici caminada: 08:31:10
Hora d’arribada: 13:56:31
Duració: 05:25:21
Temps en moviment: 03:07
Temps parat: 02:18
Alçada punt de sortida: 716 m
Alçada mínima assolida: 691 m
Alçada Màxima assolida:984 m
Desnivell màxim: 293 m
Ascensió acumulada: 601 m
Descens acumulat: 632 m
Guany: 267 m
Distancia recorreguda: 15.34 Km
Velocitat mitjana: 2.8 Km/h
Velocitat en moviment: 4.8 Km/h.
Salt d'aigua al riu Boilgues
Una vegada foragitada la calor que es resistia a marxar, tenia previst reiniciar la descoberta de la Serra Calderona, descoberta que ja havia iniciat amb les visites als castells de Serra i Olocau, malgrat aixo i posat a cercar itineraris, em topo amb la ressenya d'una ruta "aquàtica" d'eixes que tan m'abelleix fer, es tracta de resseguir un tram del riu Boilgues que transita entre els municipis de Ademús i de Vallanca, els dos dintre la comarca del Racó d'Ademús. 
El Racó d'Ademús és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla aragoneso-castellana, amb capital a Ademús i amb pertinença administrativa a la província de València.  També és coneguda simplement com el Racó. Limita pel nord, l'est i l'oest amb la província de Terol i al sud amb la de Conca,  està, per tant aïllada geogràficament de la resta del País Valencià, amb un poble de la província de Conca, Santa Cruz de Moya, enmig. D'eixa comarca, concretament del petit poble de Cases Altes, era originari el Paco Candel, autor del llibre "Els Altres Catalans"
Moli de la Vila, Ademús, de procedència musulmana
Al llarg del curs del Bohílgues se succeeixen els bancals escalonats d'horta amb cultius de regadiu. Són especialment característiques les nogueres, que ja el botànic Cavanilles al segle XVIII qualifica de monstruoses  per la seua grandària. El seu curs també es va aprofitar tradicionalment per a l'establiment de molins fariners, dels quals encara se'n pot veure algun distribuït en el seu recorregut, alguns d'ells daten d'època musulmana, com el Molí de la Vila d'Ademús, altres més recents com el Molí de Vallanca, del segle XVI. També en dates més recents es va construir una petita central elèctrica en el curs mitjà, avui en desús.
Però si per alguna cosa destaca aquesta zona fluvial, és per la seua excepcional conservació de l'hàbitat natural. Les ribes del riu Bohílgues presenten un interessant i variat ventall de flora i fauna autòctona, amb una exuberant vegetació de ribera, esquitxada de tolls i salts d'aigua. En l'actualitat, el curs del Bohílgues constitueix una micro-reserva natural de flora protegida, el seu curs  coincideix amb part del PR- V 131.6 o Ruta del Bohílgues i del Val.

Fuente de Juan Manzano

Aquest matí em lleve ben aviat, m'espera un llarg recorregut en cotxe fins a arribar a Ademús, isc de casa i vaig a trobar la CV-50, després la A-3 i finalment la N-330 per on arribe a Ademús, aparque i done inici a la caminada quan passa un minut de dos quarts de nou. Al costat mateix d'on deixe el cotxe trobe la primera indicació de la ruta,  està tan ben indicada que malgrat portar el track al GPS, només el consulte de tant en tant per veure la distància feta o la velocitat. La cosa primera que trobe, és el Moli de la Vila i el bonic salt que crea el sobreeixidor. A partir d'aquí caminar ja és un goig integral per als sentits. Per a la vista, ja siga per la visió dels petits racons que el riu va mostrant, com per la bellesa cromàtica dels caducifolis que produeix en ells la tardor. Per l'oïda, per la dolça cançó de l'aigua saltant de pedra en pedra i pel refilar dels ocells. Per l'olfacte, que gaudeix del dolç aroma que es desprèn de la gruixuda catifa de fulles caigudes ............. Tot plegat amanit de la de vegades maleïda solitud, produeixen en mi una mena de sensació gairebé mística.
colors de tardor
 No he fet encara el primer quilòmetre que em surt al pas la font de Juan Manzano, pocs metres mes i sóc davant les restes de l'antiga central elèctrica que aprofitava la força de l'aigua per produir electricitat,  creue el riu per un pont i canvie de riba, malgrat anar pujant tota l'estona, la pujada és tan suau que pràcticament ni es nota, l'única dificultat que em trobaré hui és la de decidir quan prem el disparador i quan no, aniria tota l'estona sense aixecar el dit del botó. Fets un pic més de tres quilòmetres i mig arribe a La Veguilla, ací trobe una petita presa o assut que desvia l'aigua per una séquia, el sobrant crea un bonic i sorollós salt d'aigua, uns pocs metres mes i sóc a tocar de Fuentcaliente, aquesta és una deu d'aigua que ix pràcticament al nivell de la llera del riu, tan i així que si no fos pel pal indicador, passaria desapercebuda.
gorg i salt d'aigua al Boilgues
Fets uns sis quilometres, arribe a Vallanca, el poble és situat de forma escalonada, en el vessant sud d'un turó, a 973 m. d'altitud. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Boilgues, que neix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sud de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús. Pel que veig era típic de la zona aprofitar cavitats ja foren naturals o no, mostra de lo qual és la Cueva del Hocino  a on arribe després de pujar un tram d'esglaons de fusta. Ara i acompanyat per una velleta que veu en mi l'oportunitat de ferla petar, faig un tram de poc més d'un quilòmetre per la CV-478 que ve d'Ademús i m'arribe a la zona recreativa de Fuente Romero, ací aprofite les taules i bancs per fer el mos del matí. Enllestit el mos ja done inici a la tornada parant per fer visita de l'Area Recreativa de la Fuente la Teja que he deixat per a la tornada.
moli de La Tosca, Vallanca
En passar de nou pels carrers del poble m'atanse a contemplar el Moli de la Tosca del que per una finestra puc albirar part dels antics mecanismes, deixe el poble arrere i passe pel davant del Moli de la Vila, aquest, és el molí més antic de tots els del poble, datat en el segle XVII, malauradament està en un avançat estat de degradació. Passat el molí faig un petit desviament d'uns tres-cents metres per visitar un salt d'aigua, llastima que l'exuberant vegetació no permeta una visió més acurada, torne arrere i ja es tracta de desfer el camí que he portat a l'anada, no obstant això, no me'n puc estar de parar unes quantes vegades per prémer el botó de la càmera. Sense res a destacar i amb dolor, dolor pel fet de què arriba a la fi aquesta experiència quasi mística i dolor del turmell que porta tota la tornada renegant, arribe altre cop a Ademús, ací faig visita tant dels antics llavadors com de la Fuente Vieja per acomiadar-me del poble.
Fuente Vieja, Ademús
Ara ja si mentre comencen a caure unes gotes, vaig a trobar el cotxe, hi puge i  pose rumb envers Vilamarxant,  la pluja comence a caure amb més força i m'acompanyara un bon tros del camí de tornada, arribe a casa sense cap contratemps i felicitat-me per haver triat aquesta eixida malgrat el quilometratge a fer.

diumenge, 3 de novembre del 2013

GR-4 SETENA ETAPA, SANT PAU DE PINÓS (Lluçanès)-SANTA MARIA DE CORNET (Bages)

Lloc inici caminada: Sant Pau de Pinós, Santa Maria de Merlès (Lluçanès)
Caminants:  Joaquina, Salva, Jose Maria, Julio i Francesc
Data: 02-11-2013
Hora d’inici caminada:09:37:32
Hora d’arribada: 16:22:45
Duració: 06:45:13
Temps en moviment: 04:22
Temps parat: 02:23
Alçada punt de sortida: 773 m
Alçada mínima assolida: 412 m
Alçada màxima assolida: 773 m
Desnivell màxim: 361 m
Ascensió acumulada: 297 m
Descens acumulat: 666 m
Guany: 0 m
Distancia recorreguda: 18.35 Km
Velocitat mitjana: 2.7 Km/h
Velocitat en moviment: 4.13 Km/h

el grup al complert
Aquest cap de setmana teníem decidit pujar a Barcelona per visitar la família, fa uns dies i parlant amb el Salva em comenta que dissabte dia dos tenen previst fer un etapa del GR-4 ja que només els hi manquen dos per enllestir-ho, quedem que si no surt cap entrebanc,  m'afegiré al grup, divendres a la nit truca el Julio i em comenta que també s'ha agregat al grup, entre trucada i trucada quedem que ens trobarem davant la Masia entre tres quarts i les set.  Dissabte a l'hora prevista ens trobem davant la masia el Julio i jo, al poc temps arriba el Jose Maria, pugem al seu cotxe i ens dirigim envers Hostalets de Balenyà per trobar-nos amb la Joaquina i el Salva. Arribats el Salva i el Jose Maria que són els conductors "es posen d'acord" i ja enfilem a trobar Prats de Llucanes.
Sant Pau de Pinós
Arribats, el Jose Maria s'ha dona de què s'ha confós, així doncs hem de fer un rodeig per anar a trobar la BP-4313 on deixem el vehicle del Salva a l'alçada del km 32,800 on trobem unes marques de Gr que pensem són les del GR-4, ens encabim tots en el vehicle que queda i ens dirigim envers Sant Pau de Pinós punt de partida de l'etapa de hui. Arribem al lloc i després d'aparcar el cotxe i de visitar l'ermita només per fora, ja que roman tancada, donem inici a la caminada de hui. De seguida ens endinsem en una zona boscosa on domina el pi, amb un sotabosc, molt atapeït.
Seguim pel bosc i ben aviat arribem a una masia que queda a l'esquerra, la Casa Cremada, com el seu nom indica, semble haver estat past de les flames fa temps. Ara el camí transita pel mig de camps verds i ens remunta fins a l’ermita de Sant Amanç, la trobem oberta, però en un lamentable estat de conservació. Passem a tocar del Pedrós, primera d'un bon grapat de grans masies que ens anirem trobant.
Sant Jordi de Lloveres a tocar de la casa que li dona nom
 Sempre guiats per les marques del GR i amb alguna ullada de tant en tant al track, anem fent camí uns trams per amples pistes i altres per estret i emboscats corriols, fets sis quilòmetres, arribem a la Cruïlla de la Bassa, ací i en llegir una de tantes banderoles amb indicacions, ens assabentem del fet que el GR-176 que se superposa al GR-4 en pràcticament tota l'etapa de hui, també s'anomena Sender de les 20 Ermites, de fet, tres-cents metres més endavant ens topem amb Sant Jordi de Lloveres, tercera ermita des  que hem donat inici a la caminada. L'ermita ja és esmentada a mitjans segle XI malgrat que l'edifici actual siga del XIII, està en molt bon estat de conservació almenys per fora, ja que també la trobem tancada.

Seguim ruta i quan portem un poc menys de vuit quilòmetres arribem al Coll de Pitxell i la casa del mateix nom, cinc-cents metres més i ens surt al camí Sant Miquel Nou quarta ermita que trobem avui.
Sant Miquel de Terradelles
L'ermita s'annexa a l'edifici de la rectoria, tot el conjunt és datat del segle XVIII, també la trobem tancada, aquí ens desviem uns tres-cents metres de la ruta per arribar-nos a visitar la primigènia ermita de Sant Miquel de Terradelles a tocar de la casa que hi donà nom. El lloc ja és esmentat el segle XI dins el terme del Castell de Gaià, l'església fou construïda durant el segle següent i fou sufragània de Santa Maria de Gaià entre els s. XIV i XIX, també la trobem tancada.

Visitat el lloc tornem a la pista i re-emprenem la caminada, fets un quilòmetre i mig i en una cruïlla de camins al Coll de Comadons, trobem un pedró amb creu de terme al damunt , uns metres més endavant la pista fa un pronunciat gir a la dreta i deixem a l'esquerra la casa del Comadons, gran masoveria com la majoria dels que ens trobem.
Santa Maria de Cornet
Sense res a destacar, sempre caminant xine xano i xerrant, ja que  la bondat de la caminada de hui ho permet, anem deixant a dreta i a esquerra masoveries que semblen estar habitades i en plena producció totes elles: Viranes, Cal Ponç, Cal Serra, El Prat de Cornet, fins que fets uns quinze quilometres arribem al poblet de Cornet. Aquest, és un agregat de Sallent i compren una cinquantena de masos i algunes capelles, entre totes elles destaca Santa Maria de Cornet. L'església potser la més gran de totes les que hem vist, és documentada del segle XI, encara que semble que d'origen anterior, l'edifici ha patit nombroses reformes, ja que les capelles laterals i el campanar, són posteriors. Aquí teòricament s'acaba l'etapa del GR-4, tot i això i degut a haver deixat el segon vehicle uns tres quilometres més enllà, decidim que el lloc és idoni per a fer el mos del migdia.
Santa Maria de Pinós
Enllestit el tema alimentari ens posem en marxa altre cop i fent un quilòmetre per pista encimentada anem a sortir a la BP-4313 per on havem de transitar un poc més de dos quilòmetres fins a arribar al vehicle del Salva, ens encabim i ens dirigim a Sant Pau de Pinós a recollir el vehicle del Jose Maria, arribats al lloc el Jose Maria diu d'apropar-nos amb els vehicles a visitar l'església de Santa Maria de Pinós, ells la vàren visitar en fer la cinquena etapa del GR, així ho fem. L'església és documentada al segle XII malgrat tenir algunes característiques que fan pensar en un origen anterior, en reformes posteriors es va canviar la porta de lloc i es va  afegir un pòrtic.

Ara ja sí que pugem als cotxes i posem rumb envers Prats de Lluçanés, on parem a  prendre quelcom i el Jose Maria compra pa per a casa i un trossos de coca per a tots que entren d'allò més bé, ara ja ens acomiadem del Salva i la Joaquina, pugem al cotxe del Jose Maria i enfilem envers Martorelles,   baixem el Julio i jo i el Jose Maria continua envers Cànoves. Ha estat un dia en bona companyia, en contacte amb la natura i descobrint un altre tros de Catalunya.
 Feu clic per   VEURE LES FOTOS DEL JULIO