Pàgines

dijous, 22 de desembre del 2011

COSTUMS NADALENQUES, EL CAGANER

El Caganer és una de les figures més populars dels pessebres nadalencs, sovint amagada en un racó, on fa les seves necessitats a l'aire lliure i amb tota la calma del món. Vestit, generalment, amb camisa blanca, pantalons foscos i barretina, té un posat que fa riure menuts i grans.
'Cagador', 'home que caga', 'home que fa les seves feines': també amb aquests noms es coneix aquest personatge, que a vegades es representa, així mateix, fumant amb pipa, que li dóna un aire parsimoniós, desentès dels esdeveniments que l'envolten.
L'origen de la tradició del Caganer, arrelada sobretot al Principat, sembla que se situa al tombant dels segles XVII-XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Ara, de bon principi la figura del Caganer no era pas exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen i romanços que s'hi refereixen.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Fora del Principat, el caganer també apareix al pessebre d'alguns altres indrets. És el cas de Múrcia, on en diuen 'cagón'; dels 'cagão' o 'caganeiro' de Portugal, i del 'cacone' de Nàpols. A Catalunya Nord, a Bèlgica i a països com Puerto Rico, Mèxic i Bolívia, el Caganer és també una figura popular, encara que no surti a les escenificacions del naixement de Jesús.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se'l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l'any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l'alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, car el Caganer trenca la dolçor i el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que aquest homenet és, de fet, una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes...

El personatge del Caganer ha variat amb el temps. Abans era habitual de representar-lo únicament com un pagès, fet ben comprensible, si pensem que fins ben entrat el segle XIX la majoria de gent es dedicava a la pagesia. Però avui les coses són diferents. Si feu un tomb per alguna de les moltes fires nadalenques de Santa Llúcia, veureu que, de caganers, n'hi ha de tota mena i manera: n'hi ha que van vestits de futbolista (preferentment del Barça o de l'Espanyol); n’hi ha que figuren personatges populars, d'ací o de fora, (Shakira per exemple......) o fins tot polítics.

Si heu tingut la santa paciència d'arribar fins aquí, potser us preguntareu el motiu d'aquesta dissertació, si tireu una mica enrere i llegiu lo destacat, us adonareu que es simplement la meva personal, irònica i sincera manera de desitjar que el any vinent us sigui lo mes favorable possible.

dimarts, 20 de desembre del 2011

PASSEJANT PER OSONA (GUILLERIES SAVASSONA)

Lloc de trobada:Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Sant Julià de Vilatorta
Caminants: Joaquina, Salva i Francesc
Data: 19-12-2011
Hora d'inici caminada: 08:30:47
Hora d'arribada:17:30:55
Duració: 09:00:08
Alçada punt de sortida: 594 m
Alçada mínima assolida: 480 m
Alçada Màxima assolida: 704 m
Desnivell màxim: 224 m
Ascensió acumulada:552 m
Descens acumulat: 603 m
Guany: 98 m
Distancia recorreguda: 23.31 Km
Velocitat mitjana:2.6 Km/h (sense descomptar parades).
Moli de la Calvaria (Ruta dels Molins, Calldetenes)
Tal com ja vaig posar en el comentari de la sortida "dominguera" del proppassat 26 de novembre, en aquella ocasió, varem passar per racons que ens van deixar amb ganes de tornar-hi mes tranquil·lament, tan es aixi que dilluns passat, baixant del Tibidabo, vam comentar amb el Salva de que avui, aniríem a fer la Ruta del Molins de Calldetenes. Com aquesta es mes aviat minsa, quedem en que cercaré possibles ampliacions. Mirant per Internet em quedo meravellat dels llocs a visitar per la zona.

A la fi em surt una ruta de poc mes de vint quilometres que amb origen i final a Sant Julià de Vilatorta, passa pel Casol de Puigcastellet, Tavèrnoles, Castell de Savassona, Sant Feliu de Savassona i els seus voltants plens de restes megalítiques, també ens porta a visitar la capella de sant Jordi de Puigseslloses i el seu Dolmen,  acabem fent la Ruta dels Molins que surt de Calldetenes i acaba al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta. Com la dona del Salva tenia ganes de fer la Ruta dels Molins, s'agrega a la caminada.
Sant Julià de Vilatorta

Sant Julià de Vilatorta. Església situada dins l'antic terme del castell de Sant Llorenç, substituït més tard pel de Meda. Des dels seus inicis tingué categoria de parroquial, que conserva en l’actualitat. El lloc de Vilatorta és citat l’any 935, quan Ermengúncia vengué al seu fill Sunyer diversos bens, situats a l’apèndix de Sant Llorenç, al lloc anomenat Vilatorta, si bé no trobem documentada l’església de Sant Julià fins l'any 1050, moment en que fou consagrada. L’edifici romànic original començà a patir ampliacions i modificacions ben aviat. En el segle XII es va afegir un atri que s'ha conservat fins els nostres dies. En aquest pòrtic molt probablement hi havia una portada esculpida. Des del segle XII i XIII hi ha documentats els altars secundaris consagrats a sant Salvador i santa Maria, els quals es devien allotjar en unes absidioles desaparegudes en el curs de reformes posteriors.
                                        Sant Julià de Vilatorta
Les reformes més importants es portaren a terme l’any 1592 quan la nau central fou perforada per dos arcs, un a cada banda per donar pas a les dues naus laterals afegides. En 1655 el temple patí una nova reforma que afectà a la façana i al pòrtic, el qual fou incorporat a l’església, en allargar les naus. Ja en el segle XIX es procedí a reformar l’interior de temple, amb realçament de la volta de la nau juntament a la de l’absis, que fou decorat en estil neoclàssic. L’any 1896, es construí la capella del Santíssim, s’obri un gran arc entre l’església i la capella. Així doncs les restes romàniques han anat quedant ocultes per les reformes i afegits posteriors. Externament només són visibles l'absis, una part del campanar de torre i fragments d'alguns murs, tots ells molt modificats. L’absis ha estat sobrealçat i totalment transformat interiorment.
capella de Sant Roc, Sant Julià de Vilatorta
Encara conserva la seva estructura semicircular, decorada externament per un fris d’arcuacions llombardes, en sèries de tres entre lesenes. En l’interior de només s’aprecia l’estructura romànica en una banqueta dels fonaments de l’absis. El campanar, molt transformat, conserva només una part de la decoració de motius llombards, consistent en frisos d’arcuacions entre bandes laterals i frisos en dents de serra, mot malmesos, també es conserven alguns fragments de murs romànics, així com algunes finestres cegades. Durant unes obres dutes a terme al temple l’any 1945, foren trobades dues peces molt interessants, la lipsanoteca i una tapa de fusta que cobria el reconditori en el qual i havia la lipsanoteca amb les relíquies. Aquest elements es conserven actualment al Museu episcopal de Vic. 

Arribats a Sant Julià, donem un tomb pel poble amb l'idea de trobar una fleca on comprar pa, no en trobem cap d'oberta i donem inici a la caminada anat a trobar la capella de Sant Roc, passada aquesta ens endinsem per camps de conreu fins arribar a la casa de l'Arumi, deixant aquesta i quan hem fet uns tres quilometres agafem el corriol que per la dreta de la pista ens dura dalt el Puig-castellet on es troben les restes del Casol de Puig-castellet, restes de un poblament iber, aprofitem la parada per fer un ràpid mos, acabat aquest desfem el tram de corriol per tornar altre cop a la pista.
Casol del Puigcastellet, Folgueroles
Casol del Puigcastellet. La fortalesa ausetana del Casol de Puigcastellet és situada al nord-est de la vila de Folgueroles. S'hi accedeix per la carretera de Vilanova de Sau, pel trencant que hi ha a la sortida de la vila, i que porta a les masies de l'Arumí i al Mas d'en Coll .L'assentament és al cim del turó que separa les dues cases.
La fortalesa està formada per un gran pany de muralla de 64 metres de llargada i 3 d’amplada. A la part externa s’hi adossa una torre massissa quadrangular, en talús. Tanquen els extrems, per l’interior, dos grans murs laterals que limiten amb els espadats. Entre els dos braços s’hi obren deu àmbits amb una funció domèstica i artesanal. Dos patis empedrats als extrems conclouen el conjunt arquitectònic.
L’assentament es construí a mitjan segle III aC com ho indica el material ceràmic i numismàtic i fou abandonat, com a màxim, uns cinquanta anys més tard.
La seva funció i la cronologia tan curta es poden explicar per la seva situació geogràfica als límits del que seria el territori del poble ibèric dels Ausetans i, l’abandonament, caldria relacionar-lo amb la presència militar romana a la zona. 
                           Casol del Puigcastellet, Folgueroles
Sant Esteve de Tavèrnoles. Tavèrnoles és un municipi de la comarca d'Osona. El topònim està documentat al segle x com Tavernulas, provinent del llatí tabernulas, «petites tavernes» en referència a les parades en la via romana d'Ausa a Bàrcino coneguda com Strata Francisca. En els fogatges dels segles xv i xvi consta Tavèrnoles en la vegueria de Vic. En els primers censos del segle xix es va registrar com Tabérnolas. El 1933 es va recuperar el nom tradicional, canvi anul·lat el 1939 pel franquisme fins el 1983.
Sant Esteve de Tavèrnoles
Temple ja documentat l'any 981 quan desenvolupava tasques de parròquia dins del terme del castell de Savassona. L'edifici actual data de l'any 1070, malgrat que va ser modificat durant els segles XVII i XVIII, moment en que es van construir les capelles laterals del costat nord i el portal de la façana oest i  es va sobrealçar la nau. En la restauració realitzada en la dècada dels seixanta, es torna la nau a la seva alçada original.  El temple té una sola nau coberta amb volta de canó i acabada a l'est amb un absis semicircular. Aquest està decorat externament seguint el model llombard amb un fris de grans arcs cecs, agrupats de cinc en cinc i separats per lesenes.
Sant Esteve de Tavèrnoles
El fris d'arcs cecs es prolonga pels murs laterals, sobre el que també trobem un fris de dents de serra. Adossada al mur sud trobem la torre de campanar. Té planta quadrada i tres pisos d'alçada. L'inferior, que és tant alt com la nau, correspon al sòcol i no té decoració. Els dos superiors, en canvi, tenen dues finestres geminades en cada un dels costats, emmarcades entre un fris d'arcs cecs, un de dents de serra i lesenes.

En el mur sud, prop del campanar, trobem l'antiga porta d'accés al temple, avui cegada. Està formada per senzill arc de mig punt adovellat, protegit per una arquivolta adovellada. 
Castell de Savassona

Fets uns sis quilometres i mig, arribem a la Font dels Foquers, aquí comença un tram de 260 esglaons que es el camí mes curt per anar de Tavèrnoles a Folgueroles, creuem la Riera de Tavèrnoles i ja arribem al poble, prenem algunes imatges i com no hi ha cap fleca, entrem a un restaurant a veure si ens poden vendre una mica de pa, amb el pa al sarró ens endinsem en el Bosc de Savassona, per un corriol esglaonat arribem dalt el Pla del Castell no sense passar abans per bonic racó que formen la balma de la Baronessa i la seva font. Vist el lloc seguim ruta i arribem davant el Castell de Savassona fets una mica mes de nou quilometres.
Castell de Savassona. antic castell termenat. Té elements medievals com els murs de defensa i la torre triangular. Fou renovat als ss. XVII i XIX, iés encara habitat, format per un ampli casal i una capella que estan rodejats per una muralla. Un portal de fusta dóna accés al recinte per la part de migdia. La façana que mira a aquest sector presenta un portal dovellat, mutilar per uns àbacs que sostenen una amplia balconada que ocupa tot el primer pis. Al segon pis, damunt del portal hi ha un escut i un medalló a més de diverses finestres.
Per la part de llevant està assentat damunt la roca viva . A ponent el mur està sostingut per un contrafort on s’hi obren unes galeries d’arc rebaixat amb tres arcades sostingudes per pilars. El mur d’aquesta façana descansa sobre un precipici d’uns 20 metres. A tramuntana sobresurt un cos quadrat al qual s’hi adossa una torre amb merlets i finestres geminades, d’arc deprimit convex
Castell de Savassona
 La major part de la construcció sembla ser del s. XVII i no té gaire interès. Les muralles, del propi temps, més que defenses són parets de tanca. La torre en 3/4 de cercle, del mateix temps, és una fortificació força dèbil. Materials de construcció són maçoneria amb arrebossat damunt, amb elements de ressalt de pedra vista.
En un cim estratègic, a 611 metres d’alt, amb un entorn arbrat. Amb una bona panoràmica damunt La Plana de Vic
Castell de Savassona
El Castell de Savassona, existia ja l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per una família de cavallers, els Savassona. Al segle XII, seguia sota el domini d’aquesta família, del darrer membre sabem que fou Canonge a Vic. Sense descendència directa foren venudes castell i senyoria a Ramon de Vilanova, castlà del Brull. Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció del Bernat de Cabrera, pimer compte d’Osona. Als fogatges de 1553, s’anomena a Mn. Antoni Vila, militar, senyor del Castell i terme. Del 1650 al 1826, foren senyors del Castell la família Ferrer. Diferents famílies han seguit el domini : els Desprats, els Diaz de Mayorga, els Urbina, ...
Sant Pere de Savassona
Sant Pere de Savassona. Trobem aquesta església junt al castell de Savassona. Era un castell propietat del comte de Barcelona, però que utilitzaven els vescomtes d'Osona i Cardona.  Desprès passa a mans dels comtes de Pallars i posteriorment als barons de Savassona, fins que els francesos el van incendiar en 1811. Actualment, el que queda en peu del castell és una propietat particular.   

L'església, construïda en la segona meitat del segle XI, té una única nau, que va ser sobrealçada en el segle XVII. La nau està coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. A l'est està capçada per un absis semicircular. Exteriorment està decorat seguint els cànons llombards amb un fris d'arcs cecs i lesenes. Aquests motius de decoració es repeteixen per tots els murs del temple. Interiorment l'absis està decorat amb cinc fornícules o nínxols semicirculars.
Sant Pere de Savassona
En el mur nord, junt a la capçalera, trobem una absidiola semicircular sense cap tipus de decoració. Curiosament en el mur sud no trobem una absidiola simètrica, com caldria esperar, si no un espai rectangular.  En el segle XVII, a banda de sobrealçar-se la nau es van construir dues capelles laterals i una nova portalada en el mur oest. Sobre ella s'hi va obrir un ull de bou. Al cim d'aquest encara es pot veure el fris d'arcs cecs que ressegueix el pendent de l'original teulada a dos aigües.  Corona aquesta façana un campanar de cadireta de dos ulls. 

En el mur sud es pot veure una porta, avui cegada, de mig punt adovellada i amb una arquivolta també adovellada. Davant el temple es pot contemplar una pica rectangular.
Pedra del Sacrifici
Pedra del sacrifici. Bloc de gres que es troba isolat del cimal (Turó de Sant Feliuet), del qual es desprengué, essent envoltat d’altres blocs de característiques morfològiques similars. Tot aquest conjunt es troba dins un bosc format per roures, amb algun pi roig i pinassa. Per tradició oral es coneix per la Pedra del Sacrifici, degut a la creença de que en aquest indret s’hi celebraven rituals de sacrifici.
Pedra del Sacrifi
Les excavacions han aportat diversos materials als arqueòlegs. Enterraments en posició fetal dels primers ramaders i pagesos de la comarca. Es tractaria d’una cultura neolítica de la qual se’n troben relativament poques a Osona, i aquesta a Savassona.
Sant Feliu de Savassona


Vist el castell i l'església de Sant Pere de Savassona que esta a tocar d'aquest, seguim camí a trobar Sant Feliu de Savassona, sota del turo on es troba la ermita trobem un jaciment megalític format per roques de grans dimensions que semble es varen desprendre del turo granític, aixi veiem El Dau i la Pedra del Sacrifici, arribem dalt el turo i gaudim de els vistes i del lloc, aquí dalt, apart la ermita de Sant Feliu de Savassona es troben restes de tombes antropomorfes tallades a la mateixa roca.
Sant Feliu de Savassona. Església del municipi de Tavèrnoles (Osona), situada a poca distància al nord del castell i parròquia de Savassona, dalt un roquissar conegut pel puig de Sant Feliuet. Es troba al centre de l'àmbit ocupat per un antic poblat ibèric, en part excavat, sobre la Pedra del Sacrifici. És coneguda des del 1035, però té el santuari preromànic (s X) i la nau refeta al s XI. Era coneguda per Sant Feliu de la Roca i popularment per Sant Feliuet. Fou restaurada el 1962 pel Centre Excursionista de Vic.
Sant Feliu de Savassona, interior

Sant Feliuet de Savassona és una església preromànica, en un planell on s'assenta en roca viva i envoltada de tombes antropomorfes i una cisterna tallades a la roca. Construcció d'una sola nau amb coberta de canó, lleugerament rebaixada, descentrat en relació amb l'eix de la nau, a la qual s'obre mitjançant una simple plec que fa la degradació. La porta original s'obre a la façana de migjorn i té un simple rebaix ornamental que l'emmarca. A la façana de ponent, rematada per un esvelt campanar és d'espadanya s'obre una segona porta amb un arc de grans dovelles.
Sant Jordi de Puigseslloses

Vist el lloc desfem el camí que ens ha portat aquí dalt, arribats a la carretera ens despistem i decidim seguir per la carretera fins arribar a Tavèrnoles, no ens aturem i seguim la ruta prevista, quan considerem que es hora, parem a fer el mos del migdia. Enllestit aquest seguim la caminada, ara el objectiu es arribar a Sant Jordi de Puigseslloses, hi arribem quan portem als peus uns setze quilometres.


Sant Jordi de Puigseslloses. El turó de Puigseslloses, petit serradet de 531 m, situat al NW de Folgueroles, no és al centre de la Plana de Vic, però des del seu cim fa l’efecte que en sigui l’eix. De molt antic, de mil·lennis enllà, devia ser tingut com un lloc privilegiat pels pobladors dispersos de la contrada. Van edificar-hi un dolmen, és a dir un sepulcre fet de grans lloses verticals plantades a terra i cobertes, formant galeria, per unes altres de planes. Això va donar nom al puig.
El prestigi religiós del turó potser va travessar els segles i fins devia prevenir als osonencs ja cristians. Això explicaria que Arnau de Folcs, un home que va fer testament el dia 26 de novembre de 1403, disposés que allí dalt es repartís dels seus béns, i per l’amor de Déu, un pa de blat a cada pobre que hi anés el dia de la Mare de Déu de Març després de la seva mort. Encara no hi havia cap capella.


El dia 30 de desembre de 1476 el vicari general del bisbe Guillem Ramon de Montcada, corresponent al desig d’uns quants fidels, autoritza que hi sigui edificada una ermita dedicada a sant Jordi. Els amos de Puigseslloses, la masia veïna que havia pres nom del turó, el cedeix íntegrament per a aquest fi. El rector de Folgueroles s’hi avé i Andreu Noguerol, un beneficiat de la seu vigatana especialment devot del sant, en fa de procurador. Uns quants homes de la rodalia es comprometen amb jurament a col·laborar-hi. Sembla que al cap de dos anys era enllestida i s’hi feia culte. Com tots els edificis antics, deu haver estat reparada i renovada més d’un cop al llarg dels segles. Sabem que el 1833 s’hi van fer obres importants.
Dolmen de Puigseslloses
El beat Francesc Coll, fundador de les Germanes Dominiques de l’Anunciata, que, allunyat, per les circumstàncies polítiques, del seu convent de Girona, s’havia acollit al mas de Puigseslloses, va cantar-hi missa l’any 1839. També Jacint Verdaguer, que, fill de Folgueroles, havia tingut sempre l’ermita de Sant Jordi a l’horitzó de les seves caminades per la Plana i dels seus somnis de poeta, va dir-hi missa nova el dia 2 d’octubre de 1870.
La capella de Sant Jordi de Puigseslloses, singular per tants motius històrics, ho és encara per l’escassetat d’esglésies dedicades al Patró de Catalunya. La raó és senzilla: quan va divulgar-se per la nostra terra la devoció al gloriós cavaller, les esglésies que han arribat fins a nosaltres ja eren quasi totes aixecades i tenien assignat titular.

 "La vall hermosa de Vic planera n'és i rodona, planera com un diner, rodona com una mola, sobretot per qui la veu des del cim de Puigseslloses que d'eixa plana és el cor, el botó d'aqueixa roda. Entre eix dolmen i eix altar amb sa cadena de roses comptarà vint-i-cinc anys que alta cantí missa nova" 

"El dolmen de Sant Jordi"
Jacint Verdaguer
Moli del Pujol

De Sant Jordi de Puigseslloses ens dirigim a trobar Calldetenes on te el seu inici la Ruta del Molins Fariners, arribem al Moli del Pujol fets una mica menys de vint quilometres, aquí iniciem el recorregut que va resseguint el Torrent de Sant Martí i que passa per sis antics molins fariners, rescloses, fonts i per sota de l'església de Sant Martí de Riudeperes, al arribar al Moli de Rosanes, ens trobem amb les servituds del "progres" les obres de desdoblament de la C-25 han malmès part de les instal·lacions del moli.


Ruta dels Molins. La Ruta dels Molins Fariners de Calldetenes, inaugurada el 1994, ha permès la recuperació d'un camí que voreja el torrent de Sant Martí i dels diferents elements hidràulics que abastien anys ha els sis molins que hi ha al llarg del seu recorregut. Es tracta d'un camí amb poc desnivell, amb ponts i passos que permeten observar al llarg de gairebé 3 km tot un seguit de canals i recs, basses, rescloses, fonts, "cadiretes" i molins; tots ells elements d'arquitectura hidràulica que permetien aprofitar tot el cabal d'aigua del torrent.


Torrent de Sant Martí, Ruta dels Molins
També, al voltant d'aquesta ruta, s'hi agrupen algunes de les cases més antigues del poble. El recorregut és de poca llargada, suau i planer, i enllaça els pobles de Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta. A més, ens convida a descobrir racons amagats de la natura alhora que ens il·lustra sobre la primera indústria que hi va haver al municipi.

Resseguint el torrent arribem al Parc de les Set Fonts a Sant Julià de Vilatorta on te el final la Ruta dels Molins, arribats al poble i després de desprenden's de les motxilles, cerquem un bar per prendre la Joaquina i el Salva un cafè amb llet ben calent i jo una coke ben freda, ara ja ens pugem al vehicle, els deixo a Hostalets de Balenyà, ens acomiadem i desitgem bones festes i ja poso rumb envers Martorelles. A estat un dia intens amb un fort quilometratge als peus, però ha valgut la pena per la quantitat de racons que he descobert.

dimarts, 13 de desembre del 2011

CERDANYOLA DEL VALLES-TIBIDABO-CERDANYOLA DEL VALLES

Lloc de trobada: Masia Can Carrancà
Lloc inici caminada: Avga. de Horta, Cerdanyola del Vallés
Caminants:  Salva i Francesc
Data: 12-12-2011
Hora d'inici caminada: 07:56:37
Hora d'arribada:16:52:29
Duració: 08:55:52
Alçada punt de sortida: 66 m
Alçada mínima assolida:65 m
Alçada Màxima assolida:509 m
Desnivell màxim: 444 m
Ascensió acumulada:831 m
Descens acumulat: 798 m
Guany: 442 m
Distancia recorreguda: 25.14 Km
Velocitat mitjana:2.8 Km/h (sense descomptar parades)

Hem fet el cim
Abans de l'aqüeducte de la Purisima-constitución,  havíem comentat amb el Salva que li venia mol de gust tornar repetir la caminada que varem realitzar l'octubre del 2009 des de Cerdanyola del Vallès al cim del Tibidabo (veure ressenya) quedem en que la repetirem aquest dilluns si res ho impedeix. Aixi dons, avui a dos quarts de vuit ens trobem davant Can Carrancà, em pujo al seu cotxe i ens dirigim a Cerdanyola, arribats al barri de Can Canaletes aparquem al Passeig d'Horta i donem inici a la caminada quan manquen tres minuts per les vuit.
Santa Maria de les Feixes
Després de passar per dessota de les restes de l'aqüeducte de Can Canaletes, que semble servia per portar l'aigua de Collserola a Barcelona i després de deixar a la nostre esquerra la ermita de Santa Maria de les Feixes, agafem el Camí de Can Catà,  un pic hem deixat enrere l'entrada a Can Codina, el deixem per agafar el Camí de Can Codina, per aquest, arribem a Can Coll, passem per la Resclosa i seguim per la pista que marxa paral·lela a la BV-1415 i que ens portaria a Can Cerdà, per un corriol baixem a creuar el torrent de Can Cerdà, seguim el corriol que en aquest tram semble mes un xaragall, pugem a la carretera que creuem i ens endinsem en el Camí de Can Borrell.
Sant Adjutori
Fets un quilometre i mig pel Camí de Can Borrell, creuem la Riera de Sant Medir per un nou i ample pont fet per facilitar el pas de vehicles al restaurant. A partir de la casa ja es qüestió de anar resseguint la riera que anirem creuant i tornant a creuar unes quantes vegades, tal como si portéssim  a terme un agradable joc amb ella, quan som davant del trencall que mena a l'ermita de Sant Adjutori i com l'altre vegada no hi varem passar ens desviem per fer-li visita, en apropem al Forn Iber i ens portem la desagradable sorpresa que a estat visitat per les B.B. (brigades de brètols) han malmès la claraboia que el protegia de les inclemències. Clar que la "solució" aportada pels responsables es també gloriosa, tapar-ho amb una lona blava.
Forn Iber "abrigat" amb una lona
Tornem al sender i sense res a destacar i gaudint de la bellesa i la tranquil·litat, arribem al Camp del Miracle de Sant Medir fets una mica mes de vuit quilometres de caminada. L'hora i el lloc son d'allò mes adient per fer el primer mos del dia, tasca en la que ens apliquem sense cap recança. enllestit l'assumpte reiniciem la caminada. Arribats a un encreuament de camins on convergeixen tant el que varem fer de pujada com de baixada l'altre cop, decidim agafar-los en sentit invers, quan estem a poc mes de cent metres de la Font Groga decidim agafar un corriol per veure on ens porta.
Font Groga
Després de un quilometre sempre de pujada sortim a Vista Rica, amb lo qual, tenim que fer mig quilometre ara de baixada per apropar-nos a la Font Groga, visitat el lloc ens toca desfer el camí i tornar a Vista Rica, resseguint la BV-1418 primer i la BV-1417 després, arribem al cim del Tibidabo amb els seus 512 sobre el nivell del mar. Donem una volta pel lloc, gaudim de els vistes sobre el Barcelonès, el Maresme i els Vallès, cerquem un lloc adient per fer el mos del migdia i un pic tips i descansats donem inici a la tornada. 
cim del Tibidabo
Del mirador que es troba davant del Hotel Florida agafem un corriol que baixa a trobar la BV-1417, la creuem, deixant a la nostre esquerra les restes del Gran Casino de l'Arrabassada, ens passegem  pel Viaducte de Can Ribes i ja agafem un corriol que pràcticament tota l'estona va carenejant per la cresta de la Serra de l'Arrabassada. Quan portem al peus uns vint quilometres arribem altre cop a Can Borrell. Sense res a destacar, a partir d'aquí anem desfent el camí que hem portar aquest mati fins arribar a Can Coll, arribats davant el trencall que porta al Puig de la Guàrdia, el salva diu de arribar-nos, encara que va contra els meus "principis" agafar pujades després de dinar, decidim pujar-hi.
dalt el Puig de la Guàrdia
Arribats dalt, gaudim de les vistes sobre Cerdanyola,  les cases de Montflorit,  les restes del Poblat Ibèric de Can Oliver, ara ja iniciem la davallada per un corriol que ens porta a sortir a la part posterior de Can Canaletes, la voregem i anem a sortir al Camí de Can Catà entre el Aqüeducte de Can Canaletes i la Riera de Sant Cugat, ja es qüestió de fer els poc metres que ens separen del vehicle, ens hi pugem i enfilem envers Martorelles, arribem i ens acomiadem fins dilluns. ara toca dutxa i una mica de relax abans de anar a la reunió per planificar les sortides del 2012 dels Trotacamins.


diumenge, 11 de desembre del 2011

CAMINADA DESEMBRE TROTACAMINS

 Tal como estava previst, avui, quan passaven pocs minuts de les nou del mati,donàvem  inici a la caminada mensual dels Trotacamins de Martorelles, hem anat a trobar la B-500 que hem agafat en sentit Badalona fins arribar al Camí de l'Església Vella de Sant Fost, arribats al barri de Sant Pere ens hem aturat a visitar les restes de l'església i el lledoner quasi mil·lenari que marcava el limit de la seva sagrera. D'aquí ja ens hem dirigit a trobar la pista ample que passant per Can Torrents Vell ens ha portat a Sant Cebrià de Cabanyes, en arribar hem trobat que l'ermita restava oberta ja que estaven procedint a la seva neteja, després de tants anys es el primer cop que he pogut visitar el seu interior.
el grup davant Can Carrancà
Feta la visita i aprofitant el mur de pedra, la gent s'ha acomodat per fer el mos, acabat aquest, hem reiniciat la caminada desfent les passes que ens han dut fins al lloc, passat Can Torrents Vell hem deixat la pista per agafar un corriol que pel mig del bosc ens ha portar a sortir davant del cementiri. arribats a la B-500 l'hem creuat i agafat el carrer de les Heures, arribats a la Font de les Heures, hem fet una petita parada per visitar-la i rebre una petita però interessant explicació respecte a la seva historia a càrrec del Salvador de Sant Fost.
a Sant Cebrià de Cabanyes
 Agafem per Avinguda d'Antoni Mauri amunt fins arribar al carrer Montseny, aquí ja ens hem endinsat en una zona de camps erms fins sortir a la pista ample que uneix Sant Fost amb Santa Maria de Martorelles, arribats a la Font de Baix  l'Antonio i jo hem parat a fer unes fotos del lloc, per la Baixada de la Font ens apropem a la Fira de Nadal, aqui ja cada qui es dedica a mirar i a anar per les parades aixi es que encara que no estava previst, donem per acabada la caminada, llastima que al no estar previst no ens hem acomiadat  i desitjat bones festes.
degustant les melmelades de la "trotacamins" Neus
 Havíem quedat amb la dona que ens trobaríem aquí, la busco i fem un vol per les paradetes, després i en veient que pràcticament no queda ningú del grup i ja que ella ha vingut amb el cotxe, l'anem a buscar i posem rumb envers Martorelles.


dimarts, 29 de novembre del 2011

GR-92 CAMINS DE RONDA, DE S'AGARO A TORRE VALENTINA (SANT ANTONI DE CALONGE)

Lloc de trobada: Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Platja de Sant Pol, S'Agaró
Caminants:  Salva, Jose i Francesc
Data: 28-11-2011
Hora d'inici caminada: 09:48:27
Hora d'arribada:17:20:37
Duració: 07:32:10
Alçada punt de sortida: 2 m
Alçada mínima assolida:0 m
Alçada Màxima assolida:41 m
Desnivell màxim: 41 m
Ascensió acumulada:105 m
Descens acumulat: 85 m
Guany:  38 m
Distancia recorreguda: 20.66 Km
Velocitat mitjana:2.7 Km/h (sense descomptar parades)
Camins de Ronda, entre mar i muntanya
Camins de ronda. T'agrada el mar i la muntanya? A la Costa Brava tens la combinació perfecta. Camins que voltegen els penya-segats amb vistes al mar, tot seguint el sender GR-92, conegut popularment com sender del Mediterrani perquè recorre tota la costa catalana, i que al seu pas per la costa gironina, coincideix en alguns dels seus trams amb els camins de ronda, des dels quals es gaudeix d'impressionants vistes de la Costa Brava. De punta a punta de la ruta, que transcorre entre Portbou (l'Alt Empordà) i Blanes (la Selva), hi ha 12 trams, que es poden fer en diferents etapes. Són uns 215 quilòmetres, que si t'ho proposes, els pots fer en 15 dies, més o menys.

Fer tot aquest camí et permetrà veure que la Costa Brava no és uniforme. Primer, trobaràs la part més abrupte de tota la costa catalana a la Serra de l'Albera i al Cap de Creus, amb muntanyes que superen els 200 metres d'alçada a tocar de costa i on la forta tramuntana no deixa créixer els arbres. Per això, a la part més nord de la ruta, difícilment hi trobaràs ombra. Si comences el camí per aquí, et faràs una idea del que t'espera un cop arribis al Coll del Frare, a Portbou, des d'on es gaudeix d'una impressionant panoràmica de tota la part nord del Cap de Creus, de Colera a Port de la Selva.

De mica en mica, els imponents penya-segats es van suavitzant i cada cop hi ha més pins. Ens acostem a la frontera entre l'Alt i el Baix Empordà, marcada pel massís del Montgrí, que separa l'Escala i Torroella de Montgrí. Si fins ara caminar arran de costa era una prova contra el vertigen, ara tot es torna molt més fàcil per a aquells que no els agrada les altures.
Camins de Ronda
Els camins de ronda aquí són ja un clàssic pels turistes i et porten des de l'Estartit fins a Sant Feliu de Guíxols, passant per Palamós, Begur, Calonge i Platja d'Aro. La majoria de municipis han arreglat i senyalitzat els camins amb tots els avantatges i inconvenients que això suposa: camins més transitables però també més transitats, cosa que fa que, a l'estiu, quan més turistes hi ha, la quantitat de gent que passi per aquí faci perdre part de l'encant del paratge. Però quan vegis aquest paisatge costaner entendràs perquè té tant èxit. La combinació de pins, mar i roca i la barreja dels seus olors t'atraparan de seguida i faran de la teva excursió un agradable passeig.

Quan arribem a Sant Feliu de Guíxols entrem a la recta final de la ruta, a la comarca de la Selva, que ens porta fins a Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes. En tan sols 20 quilòmetres passem de la tranquil·litat de Tossa i la seva petita vila medieval al bullici del més gran centre turístic de la Costa Brava, Lloret de Mar, i al municipi costaner gironí amb més vida comercial, Blanes. La massiva edificació dels darrers anys entre Lloret i Blanes han fet desaparèixer part del camí originari i l'han convertit en carreteres d'urbanitzacions. Però encara queden cales on refugiar-se del bullici turístic de l'estiu com Cala Sant Francesc, a Blanes, i Cala Canyelles i Santa Cristina, a Lloret.

La millor època de l'any per fer aquesta ruta és a la primavera i a la tardor, quan fa sol però les temperatures són suaus i no hi ha massa turistes. A l'estiu, però, tens l'al·licient que pots refrescar-te a les cales que hi ha pel camí i que potser no trobaries si anessis en cotxe.
S'Agaró, Platja de Sant Pol
Feia temps que teníem parlat amb el Salva de fer algun tram dels camins de Ronda per la Costa Brava. però uns dilluns pel temps i altres per motius diversos no havia estat possible. Dissabte en veien que portàvem uns dies assolellats quedem en fer-ho aquest dilluns. diumenge truca el Jose, de l'estiu ençà no ens havíem vist, li comento la jugada i encara que no gaire convençut pel alt quilometratge en vehicle, al final s'apunta.

Avui a un quart de vuit el recullo a Santa Perpetua i ens dirigim a Hostalets de Balenyà, ja veiem que el temps ha fet un canvi, el cel esta mig ennuvolat i arribant a  Hostalets comença la boira, ens canviem al cotxe del Salva i anem a trobar la C-25 que semble ser la ruta mes directa segons el navegador. després de molts quilometres i de trams lents tant per culpa de la boira com per les obres del desdoblament, arribem a S'agaro, aparquem a tocar de l'extrem nord de la Platja de Sant Pol, i donem inici a la caminada quan passen tres minuts de tres quarts de deu.
Camins de Ronda, entre S'Agaró i Calonge
Nomes iniciada aquesta, ens surt a l'encontre el tram del Camí de Ronda que va del Racó de S'Agaró a Punta Prima, aquí es troba la bocana de la Marina de Port d'Aro, complexe de habitatges que gira al voltant de un canal artificial d'aigua. Aquest tram es ple de petites caletes, Cala del Ferro, Cala de la Marieta de l'Hostal, Cala Pedrosa i algunes mes. Creuem la Platja de Sa Conca. i enfilats dalt de  Punta Prima  amb vistes al Mediterrani, fem el primer mos del dia. 
Enllestit el mos reiniciem la caminada baixat a trobar el carrer de Punta Prima, per aquí continuen les marques del GR-92, nosaltres decidim que no tots els dies podem caminar contemplant vaixells de tota mena, aixi que deixem les marques i anem resseguint el canal de la marina, aixo ens fa donar una mica de volta, sortint de la marina anem a trobar la C-253 on retrobem les marques blanques i vermelles, ultrapassat el Riudaura girem envers la dreta i pel marge esquerra del riu anem a sortir al Passeig Marítim de Platja d'Aro.
estàtua al Passeig Marítim de Platja d'Aro
Fem el quilometre i mig del passeig, arribem a la Punta d'en Ramis amb el seu Cavall Bernat, per un estret túnel sortim a la Platja de Cala Rovira i ja ens allunyem de la costa per anar a buscar altre cop la C-253 no sense aturar-nos a visitar les restes de la vil·la romana del Pla de Palol, anem fent camí per la carretera fins que a l'alçada de l'hotel Cap Roig ens parem a prendre imatges de la Capella de Sant Jordi, capella de planta circular que es troba dintre de una zona de habitatges anomenada Comtat de Sant Jordi. Arribant davant de Cala Gogo girem envers la dreta per anar a trobar altre cop la costa, voregem la Platja de ses Torretes i la de Can Cristos i ja ens endinsem en un altre tram de camí de ronda.
Torre Valentina
Després de passar per una munió de cales i esculls, arribem a la Platja de Torre Valentina a l'extrem sud de la Badia de Palamós, Torre Valentina es una torre de planta circular que es va construir per vigilar l'arribada del vaixells pirates, s'hi accedia per una escala exterior ja que la torre no te ni porta ni escales interiors. Avui en dia es troba mig amagada per blocs d'apartaments. Arribats aquí i després de una cervesa ben fresca, donem inici a la tornada. Donada l'hora decidim parar a fer el mos del migdia, cosa que fem asseguts en unes roques contemplant el anar i venir de les onades. Ara ja es tracta de desfer el camí portat a l'anada amb l'única diferencia de que ens estalviem el tram que hem fet per dintre de la Marina de Port d'Aro.
S'Agaró, Platja de Sant Pol al capvespre
Arribem a on hem deixat el vehicle aquest mati, ens hi pugem i ara ens toca fer el llarg recorregut fins arribar a Hostalets de Balenyà, arribats ens acomiadem del Salva i pujant al meu cotxe ens dirigim a Santa Perpetua, qui deixo al Jose i ja poso rumb envers Martorelles. A estat una caminada diferent, un petit tast, no se si hem conegut el millor tram dels camins de Ronda, però m'ha agradat, llastima que el dia no ha acompanyat


diumenge, 27 de novembre del 2011

SALT DE LA MINYONA-FOLGUEROLES-SANT MARTI DE RIUDEPERES-SANT JULIA DE VILATORTA-ESPINELVES

Feia temps que teníem programada una sortida en plan "dominguero" amb la Joaquina i el Salva, dilluns passat em va fer memòria ja que se'm havia oblidat, quedem que avui ens trobarem a les nou davant de casa seva. A l'hora en punt allí ens trobem, agafem el seu vehicle i donem inici a una sortida que si be te alguns trets mig envestats, l'idea es anar improvisant sobre la marxa, el primer lloc a visitar serà el Salt de la Minyona a tocar de Folgueroles.
Salt de la Minyona amb el Pedró de la Verge dels Cingles
Salt de la Minyona. El salt de la Minyona és un bonic mirador que es troba al cim dels Munt, dominant el cingles de Vilanova. Des d'aquest punt, que es troba a més de vuit-cents metres d'alçada sobre el nivell del mar, es poden admirar gran part de les Guilleries. Trobarem el salt una vegada passat Folgueroles en direcció a Vilanova de Sau, just després del pont del Vent. En aquest punt, deixant la carretera podem agafar una pista que puja als Munts i és apta per a vehicles.
Diu la llegenda que la Minyona dels Munts era molt devota i no faltava cap diumenge a missa. Un dia que se li havia fet tard, quan encara estava dalt la cinglera, va escoltar que ja tocaven les campanes per començar la missa. Com que no volia arribar tard de cap manera, va saltar cingle avall sense pensar en l'alçada que hi havia. Miraculosament no li va passar res i va poder arribar a missa just a temps. Pocs dies després, va necessitar tornar a baixar al poble i va pensar que per estalviar-se temps i camí podia tornar a repetir el salt. Però aquesta segona vegada el miracle no es va produir i la pobra minyona va tenir un accident molt greu que li va costar la vida. Des de llavors aquell indret va començar a dir-se el salt de la Minyona, i ningú més ha tornat a intentar saltar.
Una simple barana de ferro de més de 80 m que contorneja les cingleres, separa del buit que origina un espadat d’extremada verticalitat.
En aquest mirador; conegut també com la M. de Déu del Cingle s’hi assenta el Pedró de la Verge dels Cingles.
Cingles dels Munts, sota el Salt de la Minyona
Vist el lloc i omplerts els ulls amb la bellesa  de les vistes que d'aquí dalt estant s'albiren, desfem el tram de pista que ens ha dut fins aquí, sortim a la carretera i ens dirigim a trobar Folgueroles, poble natal de Jacint Verdaguer, abans d'arribar al nucli urbà, fem visita a l'ermita de la Damunt  i a la font del mateix nom, el lloc es conegut per sortir anomenat en la seva composició  L'Arpa, una estrofa de la qual, esta gravada a la pedra que corona la font. Vist el lloc seguim fins arribar al centre del poble, visitem l'església de Santa Maria i els seus voltans, fem un petit mos en un bar de la plaça i tornant al vehicle seguim ruta.
ermita de la Damunt
Ermita de la Damunt. El culte en aquest indret ve d’antic, probablement en el mateix indret hi havia un petit pedró. Les primeres notícies documentals de l’ermita daten del segle XIII i fou ampliada i renovada als segles XVI i XVII. És un edifici d’una sola nau, de planta rectangular acabada amb un absis semicircular i coberta a dues vessants. Està orientada de llevant a ponent. A la part nord s’hi adossa un cos de planta rectangular cobert a dues vessants amb el carener perpendicular a la nau. Els goigs de la Verge de la Damunt parlen de la Damunt com l’escut sagrat que ha d’alliberar la Plana dels udols del mal esperit i de la pesta. Al llarg del anys el temple ha esdevingut el centre espiritual dels folguerolencs. Verdaguer, conta que de petit hi anava sovint amb la seva mare, avui podem considerar-lo un dels llocs verdaguerians més emblemàtics per ser l’escenari d’ una de les seves composicions més destacades: L’Arpa.
"Damunt de mon poblet hi ha una capella d’una roureda secular voltada, és son altar lo trono d’una verge d’aquella rodalia sobirana...."
Folgueroles, església de Santa Maria
Folgueroles. Es un petit municipi d’Osona que està situat a cavall de la plana de Vic i de l’inici de les Guilleries, les quals accidenten el sector oriental del terme. El relleu suau de ponent, esquitxat de masies i alguns petits turons (de les Mentides, Sant Jordi de Puiseslloses), es torna abrupte a llevant, amb barrancs i fondalades plenes de vegetació per on discorren torrents com el de Folgueroles (afluent del Gurri) o el Lledoner. Té el veïnatge dels termes de Tavèrnoles i Gurb (N), Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau (E), Calldetenes i Sant Julià de Vilatorta (S) i Vic (O). Dista 5 km de Vic, 37 km de Ripoll, 60 km de Girona i 75 km de Barcelona.
El  nucli urbà de Folgueroles es formà durant l’alta edat mitjana entorn de l’església de Santa Maria (documentada el 967). El segle XV es constituí en una petita batllia i a finals del XVI es va formar el nucli del poble, constituït bàsicament per un carrer que es va anar ampliant paral·lelament al creixement demogràfic. Al segle XVIII el nucli s’amplià amb  el barri del Passavant, la Ricardera i el carrer de la Font.
L’església parroquial dedicada a Santa Maria és un edifici bastit amb gres de Folgueroles i pertany a grans trets a dues etapes constructives: una d’estil romànic llombard (segles XI-XII) de la qual es conserva l’àbsis, una part de la nau i la portalada, i l’altra d’estil barroc tardà (segles XVII- XVIII) que li dóna la fesomia actual amb una àmplia  façana i un campanar d’espadanya.
Folgueroles, Plaça Jacint Verdaguer
Ara ens dirigim envers Sant Julià de Vilatorta, però abans ens aturem a visitar l'església de Sant Martí de Riudeperes que malgrat estar a tocar de Folgueroles, pertany a Calldetenes, donem un tomb pels seus rodals i aixi ens endinsem en un tram de la Ruta dels Molins de Calldetenes que ressegueix el Torrent de Sant Martí. A tocar de l'església es troba el Moli de la Calvaria, aquests semble estar en bones condicions i es pot visitar per dintre els diumenges, el lloc ens agrada tant que entre el Salva i jo comentem que serà objecte d'una acurada visita en altre moment.
Sant Martí de Riudeperes
Sant Martí de Riudeperes. Documentada per primera vegada el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta a la qual el bisbe de Vic va subjectar l'església de Sant Martí de Riudeperes.
L'església romànica de Sant Martí és d'una sola nau, de planta rectangular, construïda en dues etapes del romànic. La capçada és a llevant. Té un únic absis semicircular, ornat exteriorment amb arcuacions i bandes llombardes, en un ritme de dos arcs entre lesenes i sobre les quals s'insinua una cornisa llisa, situada a manera de barbacana allà on hauria d'arrencar la coberta de l'absis. Al punt central de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada amb dovelles.
La llargada de la nau primitiva es distingeix clarament des de l'exterior de l'ampliació posterior, ja que mentre que la construcció original té unes mateixes arcuacions i bandes seguint el ritme de l'absis, a l'ampliació del segle XII les bandes i arcuacions es van substituir per una cornisa, que a l'època era la barbacana de la teulada. Avui aquesta cornisa forma part del mur, perquè el segle XVII es va alçar la nau i s'hi va incorporar un ull de bou a sobre la porta.
Sant Martí de Riudeperes, antic comunidor
Un altre element que ens ajuda a distingir la construcció del segle XI de la del segle XII és que l'aparell dels murs més antics és de pedres irregulars, no excessivament carejades, i unides amb morter de calç. En la segona etapa, les pedres són carreuades, de mides considerables, i posades en fileres regulars, amb el morter dissimulat.
Actualment la porta d'entrada és situada a la part afegida, sobre el mur de ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en les seves tres façanes per dues arcades bessones, avui aparellades, de les quals només se'n conserven senyals en el mur. L'atri devia aixoplugar la portada, actualment desapareguda, i de la qual se'n conserven restes a la porta de l'hort veí. La nau és coberta amb teulada de dues vessants, igual que l'absis, que només és visible des de l'exterior ja que a l'interior és totalment amagat darrere l'altar major.
L'edifici romànic va ser la base de múltiples ampliacions i afegits d'època barroca, que van consistir en el ja esmentat aixecament de la nau, en l'addició de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis formant creuer amb la nau existent, i amb el campanar de planta quadrada cobert a quatre aigües amb teules de ceràmica vidriada.
Actualment l'interior de l'església és tot enguixat i la volta de la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaquen a l'interior dos nínxols excavats als murs, a cada costat de la nau, amb arc escarser, que sembla que van guardar dos sepulcres, dels quals avui no en queda res.
Davant la porta de l'església hi ha un recinte clos que distribueix l'accés a diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a l'espai que voreja el mur de tramuntana i l'accés des de la carretera, que antigament passava just per davant d'aquesta porta. L'accés des del camí es fa passant per un petit espai cobert, amb un banc a cada banda, que era l'antic comunidor.
Moli de La Calvaria
Tornem al vehicle i ens arribem a Sant Julià de Vilatorta, nomes entrar al poble ens crida l'atenció un complex de caire modernista, es el Col·legi del Roser, erigit per Josep Puig i Cunyer l’any 1907, seguim i ens arribem a la capella de Sant Roc construïda el 1873 amb motiu d'una promesa feta per invocar al sant contra una epidèmia de pesta que va fer molts estralls al poble. Mes tard la capella va servir com a lloc d'hostatge per a vianants, refugi i magatzem. Es va reparar al 1853 i finalment al 2005 es fan les darreres reformes a càrrec de l'ajuntament.
capella de Sant Roc
Ens capbussem pels carrers del poble, val la pena fer una tranquil·la passejada, moltes llindes porten dades del segle XVIII, es troben façanes amb esgrafiats dignes de veure, llastima que alguns presentin un avançat estat de degradació, tot passejant, ens arribem al Parc de les Set Fonts, El parc va ser construït  on hi havia la Font Noguera. Inicialment, constava de cinc brocs en el mateix mur actual. El parc va ser construït el 1933 amb la col·locació de dos brocs més ( els seus orígens es poden remuntar al 1723 ). Era una zona on les dones del pobles rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc.
Sant Julià de Vilatorta
Ara, en veient l'hora, decidim que es temps de començar a cercar un lloc on dinar, preguntem on podem menjar i ens aconsellen arribar-nos al agregat de Vilalleons que es troba a uns quatre quilometres del nucli urbà, arribats, decidim fer una visita al Santuari del Puig-l'Agulla que es troba a dos quilometres per pista o a un per corriol. Visitat el lloc i després d'embadalir-nos un cop mes amb les vistes, tornem a Vilalleons i entrem a l'únic restaurant que trobem i ens entaulem. Ben tips donem un tomb per les quatre cases i per l'església de Santa Maria de Vilalleons.
Santuari de Puig-l'Agulla
Vilalleons i el Santuari de Puig-l’agulla. Vilalleons és un poble de poc més d’un centenar d’habitants situat a quatre quilòmetres de Sant Julià, amb el qual es fusionà l’any 1945. L’edifici que concentra gran part de l’interès historicoartístic de Vilalleons és l’església parroquial de bells trets romànics. Tot i que l’estructura de la primera edificació s’ha vist modificada pel comunidor aixecat sobre el magnífic absis i la torre-campanar construïda davant la nau al segle XII; per dins, l’església de Santa Maria de Vilalleons constitueix un preciós exemple de les magnituds que assolí l’art romànic català: Fins i tot els bells retaules barrocs, únics a la comarca es compenetren amb les primitives parets de pedra vermella. A finals de l’any 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, enlloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià. Aquesta església, d’estil renaixentista, fou consagrada l’any 1775 i es troba situada a la falda del puig-agut, a poc més d’un quilòmetre del nucli de Vilalleons. Un altre tret peculiar del poble de Vilalleons cal cercar-lo en les cases de pagès, disseminades per l’antic terme parroquial. Tots aquests masos són d’una tradició antiquíssima ja que alguns són esmentats des de l’alta edat mitjana. 
Vilalleons
Vist el lloc i un cop semble que el opípar dinar s'ha aposentat una mica, tornem al cotxe sense tenir molt clar on anar ara, fins que veiem un indicador que posa Espinelves, com tant la Isa com jo no hem estat, alli ens dirigim. Arribem i donem un tranquil tomb pel poble, tranquil·litat que quedar trencada en uns pocs dies, ja s'endevinen aqui i alla preparatius per la Fira de l'Avet que enguany sera del 3 al 11 de decembre
Espinelves
Espinelves. Es un poble de la comarca d´Osona, però pertanyent a la demarcació de Girona. És popular pel seu entorn natural, la seva església romànica i la seva peculiar especialitat en avets de Nadal. Espinelves està situat dins del bosc més gran de Catalunya, a la zona del Montseny-Guilleries, en plena muntanya i prop del mar. És una zona amb fresques arboredes, aigües netes i aires purs. El paisatge, que conjuga totes les tonalitats del verd, complementa tota la suma d' elements que fan d' aquest lloc un paradís pel visitant. Està a 84Km. de Barcelona; 21 de Vic i 45 de la Costa Brava. En el mateix Eix Transversal entre Vic i Girona.
 El nom d'Espinelves sembla derivar d'Espines albes, és a dir, Espines blanques. El poble d'Espinelves va a cavall de la història de l'església. És un dels pocs pobles del romànic que encara es conserven a Catalunya, i on hi podem trobar peces úniques de l'art d'aquella època i en un perfecte estat de conservació
La silueta del campanar de l'església romànica dóna una fisonomia inconfusible al poble, que enfilat a l'esquerra de la riera se'ns presenta petit i acollidor. La localitat ha guardat amb cura un aspecte net i agradable, amb les cases d' estructura de pedra, els carrers pavimentats amb lloses i les edificacions més modernes que harmonitzen amb el conjunt. La història d´Espinelves gira al voltant de la seva església: Sant Vicenç d´Espinelves.Original del segle XI-XII, fou ampliada amb una segona nau i absis al S.XVII

A l´interior conserva el portal primitiu, traslladat en part a la nau afegida al segle XII. L'actual portal presenta un àbac treballat, dos capitells amb figura humana i fulles, i dos absis amb arcuacions.

Cal destacar el seu magnífic campanar de planta quadrada, de tres pisos, amb finestres bessones i capitells trapezoïdals, i també la Verge, del S.XV, dedicada al Roser. El retaule de l´anomenat mestre d´Espinelves és actualment al Museu Episcopal de Vic. Fa pocs anys fou objecte d´una acurada restauració.  
típica botiga d'Espinelves
Visitat el poble ara ja iniciem la tornada a Hostalets de Balenyà, arribats que hi som, pugem una estona a casa de la Joaquina i el Salva i ja ens dirigim a Martorelles, Ha estat un dia ple de descobriments tant per la Isa i per a mi mateix, i tot, sense sortir de la comarca d'Osona.
La veritat es que hem mig entrevist llocs on valdrà la pena apropar-se tot caminat tranquil·lament.