Pàgines

dilluns, 25 de maig del 2009

Balma de l'Espluga- Sant Marti de Centelles-Castell de Centelles-Castell de Castellcir-Sant Marti de Centelles

Dilluns 6,15 h. em llevo, petit desdejuni, agafo els trastets i al carrer, pujo al cotxe i poso rumb cap a Sant Martí de Centelles per la C-59, quant estic arribant a l'encreuament amb la C-1413b que em menaria a Sant Martí, penso que ja que soc aquí dalt i que no tinc cap presa, podria fer una visita a la Balma de l'Espluga, així dons, continuo per la C-59 fins arribar a la cruïlla que porta a Sant Quirze, em desvio i poc després de passar el poble, aparco el vehicle al costat de uns barracons prefabricats, creuo la carretera i agafo el camí de la Rovireta per la dreta del Torrent de l'Espluga, arribo a la Balma, cau poca aigua tot just un fils, però serveix per fer-se una idea de com deu ser en èpoques de pluja.
Bauma de l'Espluga
LA BALMA DE L'ESPLUGA

Sant Quirze Safaja permet fer algunes de les aproximacions més interessants als cingles del Bertí. El racó proposat és un gran exemple de riquesa paisatgística de la zona i seria un perfecte resum de: pedra, aigua i bosc.

El municipi de Sant Quirze Safaja s´estén al nord-oest de la comarca del Vallès Oriental, ja formant part de la veïna subcomarca del Moianès.
La seva xarxa hidrogràfica és també rica, bàsicament tributària de la riera de Tenes que travessa el terme municipal abans precipitar-se a la cascada del Sant Miquel de Fai.
A més, hi ha llocs de gran bellesa, com ara la font del Puigdomènec , el collet dels Termes o Pla del Badó, en el curs baix del la riera del Tenes , però destaca per la seva singularitat la balma o bauma de l’Espluga.

Aigües amunt del modest torrent de l Espluga, prop del Mas dels Torrents, s’arriba a aquest racó amagat.. Es tracta d’una balma d’enormes dimensions, un gran refugi natural utilitzat com a tal per l’home des de molt antic, com han demostrat les excavacions arqueològiques realitzades a l’indret, en el que trobarem diversos estrats d’ocupació humana fins a una antiguitat de l ‘època preneolítica.

Feta la visita continuo pel camí, ara per l'esquerra del torrent fins anar a sortir altre cop a la carretera, agafo el cotxe i ara si enfilo envers Sant Martí. Arribo, aparco el vehicle i inicio la pujada al castell, aquest primer tram de la ruta es potser la mes feixuga, ja que fins arribar dalt el castell tot es pujada i amb trams força aeris, lo que posa a proba el meu innat vertigen, no obstant les vistes s'ho valen, arribo al castell, trobo la porta de ferro oberta a pesat d'algun cartell que prohibeix l'entrada, la veritat es que el lloc be val una assossegada visita, cosa que faig encara que en moments diversos el vertigen faci que les cames tremolin un xic.
Castell de Centelles
CASTELL DE CENTELLES

Al damunt de la parròquia de Sant Martí de Centelles, en un cim de 855 metres d'alçada que es desprèn de la costa de Sant Martí i que s'aixeca uns 200 metres de la seva base, es troben les restes d'aquesta antiga edificació, que engloba el Castell de Centelles pròpiament dit i Santa Maria del Castell, la seva església, va ser el centre de la primitiva baronia de Centelles.

El conjunt, originalment anomenat de Sant Esteve, ja és conegut des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost (Aiguafreda de Dalt). Ja el 1041 apareix documentat Guadall I de Centelles, que prengué el nom de la parròquia situada als peus del castell, on residia la família, que va servir a les empreses dels reis catalans mitjançant les armes. El primer senyor documentat del Castell de Centelles fou Bernat II de Centelles, l'any 1242.

Al segle XIII va canviar la titularitat de l'església de Sant Esteve a Santa Maria. Els Centelles van fundar-hi una comunitat que va seguir la regla de Sant Agustí, que va començar a minvar quan els Centelles marxaren del castell.

Al segle XV una part del castell fou enderrocada pels partidaris de Joan II, però entre els anys 1465 i 1466 es va reparar per acondicionar-lo com a residència del rei Pere IV (el Conestable de Portugal), treballant-hi destacats artistes de Barcelona que també es dedicaven al Palau Reial. Als nostres dies ha arribat l'escut de Bonfill de Judice, que dominà el castell entre 1469 i 1472. El Conestable no hi arribà a residir per la seva prematura mort. Al 1472, els Centelles recuperaren el domini del Castell.

Al segle XVI els Centelles deixaren de viure al castell per traslladar-se a Santa Coloma de Vinyoles (la Centelles actual), on bastiren el seu palau. El castell, tot i començar la seva decadència, va continuar habitat per beneficiats i guardians. Al 1599, el rei espanyol Felip III va crear el comtat de Centelles. Al segle XIX, durant les guerres carlines, un escamot va volar-li les parets, fet que en precipità l'abandonament. L'església va seguir tenint culte fins al 1897, quan les restes dels avantpassats dels Centelles i la imatge de la Mare de Déu del Castell foren traslladats a una capella-panteó acabada d'edificar al costat de la parròquia de Sant Martí, quedant el lloc definitivament abandonat.

Als nostres dies han arribat un seguit de murs emmerlats amb un portal adovellat d'entrada i la capella de Santa Maria força sencera. La planta del castell s'adapta a la topografia del cim, on el recinte jussà correspon a l'antiga casa senyorial, el monestir canonical i altres dependències, mentre que les restes més antigues corresponen al recinte sobirà. La capella consta d'una nau coberta amb volta de canó i absis carrat més estret que la nau. La porta, de punt rodó, es troba al mur del costat sud, que també té un campanar doble de cadireta.

Dono per conclosa la visita i re emprenc la marxa per un corriol que s'endinsa al bosc, quant porto uns 150 m. m'adono que s'aparta de la ruta que he fet a casa, així que torno sobre les meves passes fins que ara si, trobo el corriol estret i mig tapat per la brolla que em porta fins a una petita cantera que suposo va ser d'on es treia la pedra per aixecar el castell, aquí, agafo un sender que passant per dins del bosc em porta al Camí Nou de la Rovira poc abans d'arribar a la casa. La casa es veu en perfecte estat de conservació, habitada i en ple funcionament, segueixo
La Rovira de Cerdans
endavant i ara agafo el Camí del Corral que transcorre pel mig de La Solella del Castell, la zona es eminentment ramadera ja que durant tot el camí m'acompanyen "senyals" indubtables del pas de bestia boví, quant porto fets uns sis quilometres i en un revol del sender, veig al fons el Castell de la Popa i ara entenc el per que del nom, arribo als peus del castell busco l'entrada i el visito amb deteniment no sense notar altre cop en cames i estomac aquella sensació que em produeix el vertigen.
Castell de Castellcir o de la Popa
CASTELL DE CASTELLCIR

El castell de Castellcir, documentat des de l'any 1014, està a la població de Castellcir (Vallès Oriental) i la seva principal funció era la defensa de la vall de la riera Castellcir-Tenes. Popularment, també és conegut per castell de la Popa per la forma del penyal on es basa.

A principis del segle XI aparegué la dinastia dels Castellcir amb Gerard de Castellcir, els quals posseïen els drets del castell, però havien de pagar uns tributs al monestir de l'Estany. Durant el 1107 va pertànyer a Guillem Ramon d'Òdena, un dels membres de la família Òdena. A l'any 1294 Roger i Gelabert de Castellcir consten com propietaris del castell. La família quasi va desaparèixer durant l'any 1348 a causa de la mortal Pesta Negra, encara que en va sobreviure Almanda, una de las filles. Durant l'any 1363 passà a mans de Guilabert de Centelles, vint anys després, Ramon de Planella va adquirir el castell. A l'any 1942 esdevingué propietat d'Enric Torelló i Cendra.

El conjunt del castell està format per les muralles, avui fragmentades, les restes de l'edifici principal i la capella de Sant Martí de la Roca. Les edificacions, encara imponents, ocupen una àrea de 570 m2, repartits en una fortalesa de planta i dos pisos. Tot el castell de la Popa està aixecat sobre la pedra, sense fonaments i actualment presenta un avançat estat de degradació, amenaçant ruïna les poques estructures que resten dempeus.

S'han escrit diverses llegendes sobre el castell. Una d'elles es què diuen que l'edifici feudal tenia una sortida subterrània que donava pas a un altre indret a uns quilòmetres enllà, on hi havia una gran torre. Aquesta era coneguda amb el nom de la Torrassa i pertanyia als comtes de Llar. La gent, plena de curiositat, més d'un cop s'hi havia ficat a dins, però el fort vent apagava les torxes. Van passar molts anys i els pagesos van tapar el forat: sempre s'hi perdien xais i porcs. No se sap res del cert, però es diu que a la Torrassa hi ha un xai d'or enterrat.

Un pic dono per acabada la visita i veien que ja son les onze, decideixo fer un mos, així que cerco aixopluc del sol sota una alzina i dono compte del petit entrepà acompanyat d'uns traguets de bon vi, ja descansat i alimentat, re emprenc la caminada seguint la ruta preparada, quant porto una mica mes d'un quilometre, veig a la dreta del sender lo que semblen les restes de la Torrassa del Moro, cerco la forma d'arribar i pel marge d'un sembrat hi faig cap, poca cosa queda en peus, sota
restes de La Torrassa del Moro
de les restes el Torrent de Centelles fa una petita bassa............no me'n puc estar, allibero el peus de les botes opressores i els fico a l'aigua, quina sensació de frescor.......m'hi estic una estona però he de continuar, així que eixugo els peus, els torno a ficar dins les botes i endavant que fa baixada, poc després arribo a la casa de Ca l'Antoja, masia de grans dimensions però que semble que al menys les edificacions auxiliars, han entrat en proces de degradació, d'aquí estant, ja es divisa el campanar de Sant Andreu de Castellcir dalt un petit turo a l'altre costat de la Riera de Castellcir que mes abaix donara pas al Tenes, creu la riera per un petit pont i meno a l'església.
Sant Andreu de Castellcir
SANT ANDREU DE CASTELLCIR

L'església de Sant Andreu de Castellcir es troba emplaçada a la falda oest de la serra de Roca Sitjana, molt propera a la riera de Castellcir (el futur riu Tenes). L'edifici, tot i representar el centre neuràlgic del municipi en els seus orígens, es troba allunyat de l'actual nucli urbà.

L'església apareix documentada des del 939, i l'any 1011 ja constava com a parròquia de ple dret. Més endavant es va construir un nou temple consagrat el 1032 pel bisbe i abat Oliba, i és l'edifici que ha arribat fins avui en dia, amb substancials modificacions, que han suposat una important mutilació de l'església primitiva.

El temple, de planta basilical, està format per una nau central i dues naus laterals, on la del nord conserva encara l'absidiola original, recolzada sobre roca i ornamentada a l'exterior per un fris d'arcuacions cegues, bandes llombardes i lesenes. Totes les naus són de volta de canó seguida, i les dues absidioles apareixen rematades interiorment amb un quart d'esfera.

La nau central apareix capçada per un cos de planta rectangular, on hi ha el presbiteri, i que dóna accés a la sagristia, també quadrangular. Aquestes dues peces substitueixen els originals absis central i absidiola sud. Tot i aquesta substitució, conserva també una interessant part de la tribuna o porxo d'un cor del segle XII, suportada per una columna amb capitells amb ornamentació idèntica de tipus vegetal geomètric. Els seus arcs i pilastres són de carreus grossos, així com l'aparell cantoner.

El campanar està format per un prisma rectangular que s'integra als peus de la nau nord, de planta baixa i tres pisos, amb una línia d'imposta ressaltada.

La visito pels quatre costats, un pic dono per acabada la visita segueixo la ruta prevista, a partir d'aquí ja no he vist res al mapa digne de menció a pesar de que encara queden pel davant quasi nou quilometres, agafo un corriol que va resseguint a mitja vesant la Serra de Roca-Sitjana i la Serra de les Solanes, travessa la Serra de Barnils i va a sortir a la petita pedrera a tocar del Castell de Centelles, a partir d'aquí, desfaig el camí fins arribar a Sant Martí de Centelles, on veien l'hora que es, m'acomodo a la taula de pedra que es troba al costat de la Font de Sant Martí i em menjo la mica de pa i embotit que havia reservat, després, agafo el cotxe i cap a casa.
Font de Sant Martí, a Sant Martí de Centelles
PD En tota la ruta no hi ha, o no he sigut capaç de trobar cap mes font apart de la de Sant Martí a l'inici i final de la caminada, per lo que si algú esta interessat en fer la ruta, es quelcom a tenir en compte.
Powered by Wikiloc

dimarts, 19 de maig del 2009

EXPLORANT ELS VOLTANS DE LA ROCA D'EN TONI

Dilluns 6,30, em llevo, petit desdejuni, agafo els trastets i surto al carrer, pujo al cotxe, avui l'idea es arribar-me amb el cotxe fins a la Roca de'n Toni i des de allí, explorar els voltants, així dons, poso rumb cap a Vallromanes, un cop soc allí segueixo per la Rambla i ja sortint del poble vaig seguint la pista de terra i fent siga sagues, vaig a trobar el Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu que ja no deixo fins que al passar pel mirador de la cornisa, aturo un moment el vehicle per donar una ullada al paisatge, si no fos per la calitja, seria esplandit, pujo altre cop al vehicle i ja no paro fins arribar a La Roca de'n Toni, aparco a l'esplanada, agafo motxilla i maquina de retratar i començo l'exploració posant rumb envers el Rocs d'en Serdinyà que juntament amb els Rocs d'en Boquet formen part d'un dels afloraments de granits, mes extensos dels Països Catalans i que s'estén per tot el Maresme, als pocs metres trobo l'indicador de la Font d'en Dirol, m'hi atanso, cau un petit fil d'aigua. cosa que sembla no ser
Font d'en Dirol
gaire corrent, no es de les fonts amb un entorn mes acollidor encara que esta net, torno al camí i segueixo la ruta per la pista, encara que no per molta estona, a la dreta vaig veien tota una munió de boles i blocs granítics de tota mida que criden el meu interes, així dons deixo el sender i m'endinso en el bosc, veien aquesta acumulació de rocs em ve al cap que es impossible que no hagin sigut emprades pel home en algun moment i de fet alguna que altre mostra del seu us si que es troba, La Cova d'en Pau, i La Cova de la Granota estan documentades com a enterraments
Cova de la Granota
megalítics, de fet a la Cova de la Granota hi veig restes de que algú, ha fet foc no fa pas gaire.Podries estar aquí hores i hores i no acabaries de trobar noves formacions, però he de continuar, de la Cova de la Granota, agafo un corriol que semble dirigir-se a Can Boquet. Es tracta d'una masia amb planta, pis i golfa, avui deshabitada. És una de les majors masies de Vilassar, amb teulada de dues aigües i cavallet perpendicular a la façana, en la qual destaquen el portal i els carreus de pedra que emmarquen les finestres de planta i pis. Adossada a l'edifici, l'ermita de Sant Salvador, amb referències escrites de mitjan del segle XI, té un absis rectangular d'època preromànica, únic en la península Ibèrica, amb àmfores encastades cap avall en el canó de la volta. Un esplèndid lledoner custodia la seva entrada. Visitada l'ermita, surto al Camí de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu i em
masia de Can Boquet i ermita de Sant Salvador
dirigeixo altre cop envers a la Roca d'en Toni, un pic soc arribat segueixo per la pista que passant pel davant de Cal Senyor masia amb instal·lacions hípiques, porta fins a la bifurcació de camins del Mal Pas, aquí, segueixo les indicacions de la Font Freda, a partir d'aquest punt, notes com canvia el microclima, es nota que som a la part obaga, inclús les poques estones que el sol et calenta, es fins i tot agradable, com acaronador, arribo al corriol que un retol indica com el que porta a la font, el corriol es estret i costerut, es veu que hi havia una barana feta amb pals de fusta que ha caigut desfeta, la font no raja, les verdises s'estan apoderant del lloc que si no fos per això es ombrívol i acollidor, tant es així que decideixo
Font Freda
descansar i fer un petit mos assegut a una taula de pedra que resisteix com pot. Un cop descansat menjat i begut re emprenc la marxa, veig que el corriol que portava segueix endavant i com l'idea era explorar, decideixo agafar-lo en lloc de retrocedir, el corriol es estret però de bon caminar i al final, va a sortir a l'encreuament de camins del Mal Pas, ara si que desfaig camí i torno a la Roca d'en Toni, o Dolmen de Can Boquet, punt culminant de l'itinerari i possiblement el monument megalític més prestigiós del Maresme . Els dólmens són un tipus de sepultura construïda amb grans lloses de pedra entregades sobre pedres verticals. La paraula prové de la llengua bretona, on "tol men" significa taula de pedra. En la càmera interior s'inhumaven els cadàvers, envoltats per les seves pertinences,
Roca d'en Toni o Dolmen de Can Boquet
armes, joies i algunes ofrenes. Els historiadors situen aquesta construcció en el període neolític, al voltant del segon mil·lenni abans de Crist. Junt amb les ja visitades cova d'En Pau i cova de la Granota fan del lloc una zona rica en jaciments arqueològics. A pocs metres de la Roca d'en Toni, pujant per una sendera, podem veure altra mostra d'antigues cultures, aquesta vegada de l'alta edat mitja. Es tracta de set tombes medievals construïdes amb lloses de granit. Es van descobrir en 1974, enterrades en un camp de cultiu, les trobo mig amagades per la vegetació.
tombes medievals mig amagades per la vegetació
He lleixi't en algun lloc que pels vols de Can Camat vell es troba un menhir, així que decideixo acostar-me, torno a sortir al Camí de Vilassar a Sant Bartomeu, però ara l'agafo en direcció a Sant Bartomeu, fins arribar a Can Camat Vell, miro pels voltans però no trobo el menhir, ja que soc aquí, penso que podria arribar-me fins a Sant Bartomeu, dit i fet, continuo caminant per la pista fins que arribo a l'ermita, el fet que la casa que hi es adossada estigui habitada, potser preserva el lloc d'actes vandàlics, però els contorns de l'ermita semblen una petita
ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes
deixalleria, suposo que la edat de la senyora que hi viu allà dalt sola no li permet fer gaire cosa, però dona una sensació d'allò mes lamentable, ja que soc aquí, decideixo acostar-me a la Font de sant Bartomeu a beure de les seves cristallines aigües, així ho faig i apaivagada la sed veig que el corriol que porta a la font segueix endavant, penso de explorar una mica mes i continuo caminant un tros fins
Font de Sant Bartomeu
que m'adono que de seguir-lo, arribaria a La Roca, dono mitja volta i ja, inicio el retorn a La Roca d'en Toni, agafo el cotxe i enfilo cap a Martorelles on arribo a les 13 hores.


divendres, 15 de maig del 2009

MARTORELLES-SANT CEBRIA DE CABANYES- LA COSCOLLADA-FONT DE LA GUINEU-MARTORELLES

Dijous 06.30 em llevo, petit desdejuni, ahir per la tarda vaig trucar al Salvador, un dels assidus a les caminades mensuals de l'Associació Progressista de Dones i amb el que havíem comentat de sortir algun mati, ja que ell també els te lliures, varem quedar per avui a dos quarts de vuit, a l'hora en punt ens trobem a la cantonada de carrer Horta amb Primavera, no portàvem cap ruta preparada, així que decidim encarar cap a Sant Cebrià i pel camí ja decidirem que fem, dit i fet, creuem el Torrent de Can Sunyer i anem a trobar la carretera de la Conreria que anem seguint fins arribar a on comença el Camí de l'Església Vella que agafem fins arribar al barri de Sant Pere, per la pista de terra que surt de davant de Can Torrens, arribem davant el cementiri i ja ens endinsem al bosc per un corriol tranquil i mes fresc que la pista ample que porta a Sant Cebrià, a la que anem a sortir poc abans de que aquesta, passi per davant de
cereals i badabadocs a prop de Can Torrens
Can Torrens Vell, seguim endavant fins arribar a l'ermita de Sant Cebrià, un pic aquí, decidim pujar a La Coscollada, així que tornem sobre les nostres passes fins arribar a l'encreuament de camins d'on arranca la pista ample que porta al Coll de Lliça i enfilem cap dalt, quant portem poc mes de 500 m. pujant li comento d'agafar l'estret corriol que surt per l'esquerra de la pista i que porta també dalt el coll, passant per la Font de la Guineu, ja que ell no el coneix, l'agafem i anem fet pujada amb algun que altre tram de forta pendent, encara que a mi, se'm fa de mes bon caminar que no pas per la pista ample, arribats a un punt on el sender es divideix en dos, crec que tenim que agafar el de la dreta, cosa que després veurem
corriol que porta al Coll de Lliça
que no era així, ja que anem a sortir a la pista però mes amunt, caminem els metres que queden fins arribar al Coll de Lliça, aquí li ensenyo el corriol que porta al poblat ibèric, ja que no hi ha estat mai i seguim per la pista fins arribar a La Coscollada, un pic qui i assentats sota mateix de la torre de guaita fem un petit descans mentre comentem la jugada, un ciclista que també estava fent un descans al sentir que parlem del poblat ibèric ens pregunta com arribar-hi, li explico i fem petar la xerrada una estona. Un cop descansats reprenem la marxa iniciant la tornada, cerco de trobar el corriol que porta a la font de la Guineu i com han fressat un bon tros com a mida de seguretat, em despisto una mica, però el trobo i iniciem la davallada apartant alguna que altre mata, especialment gatoses
Font de la Guineu
punxegudes, arribem a la Font de la Guineu de la que raja un prim fil d'aigua, com han fet una bona neteja, ha quedat al descobert el frontis amb el broc i el nom gravat a la pedra de lo que havia estat l'antiga font, seguim davallant i arribem a on he agafat el sender equivocat, una mica mes endavant, agafem un corriol que per la dreta s'endins en el bosc de Can Torrens fins que va a sortir davant mateix de la casa, d'aquí, ja anem a buscar la pista ample que ens portara envers sant Fost altre cop desfent la ruta que hem fet aquest mati, arribem a Martorelles a les 11,15 h. ens acomiadem quedant en trucar-nos dimecres altre cop per si ens va be de sortir.


dimecres, 13 de maig del 2009

PALAU SOLITA-CALDES DE MONTBUI-PALAU SOLITA

Dilluns, 06.00 h; sona el despertador, em llevo, petit desdejuni, avui, hem quedat amb el Jose de anar a fer un tomb deixant el cotxe a Palau Solita. Així dons, quant manquen deu minuts per les set, el recullo i enfilem cap a Palau, al barri de la Sagrera on deixem el cotxe a pocs metres de L'Església de Santa Mª de Palau Solita, cosa que evidentment aprofitem per fer una visita i les corresponents fotografies.
església de Santa Mª de Palau Solita

Església Parroquial de Santa Maria de Palau-Solità

Església reformada d'estil romànic del segle XII. A la façana principal, porta d'arc rodó de mig punt adovellat. Rosassa amb reixa senzilla per la part exterior. Teulada a dues vessants de teules àrabs. Campanar de planta quadrada.

L'edifici tal com avui es pot veure té la planta en forma de creu, sense tenir en compte les ampliacions més modernes que s'han fet els últims temps, però cal pensa en la possibilitat que originàriament hagué estat de creu grega i amb una orientació perpendicular a l'actual.

Segons el pergamí que es troba a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, la consagració del temple de Santa Maria de Palau-Solità va ser el 14 de novembre de 1122. La cerimònia de consagració la va realitzar l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Barcelona, Santa Oleguer. Cap a l'any 1307 es va canviar l'orientació de l'església, segons manà el bisbe Ponç de Gualba. La pica de batejar té la data esculpida a la mateixa pedra: 1498. El 1506 un incendi va cremar gran part del temple, afectant el campanar i la volta de la nau, que es van haver de construir nous. El 1513 s'encarregà un retaule per a l'altar major al Mestre d'Artés-pintor anònim de l'escola valenciana que el pintarà amb dos deixebles seus. És important també el retaule de l'altar del Roser, amb un antependi de ceràmica fet per Llorenç Pasollas, un dels grans ceramistes de Catalunya del segles XVII.

Fins l'any 1933 hi havia un pas que comunicava l'església amb la rectoria, construït l'any 1575 per poder guardar millor els tresors i que es conservaven un conjunt d'importants peces d'orfebreria que daten del segles XVI. A més de la funció religiosa, des dels anys setanta el Patronat de les Nits Musicals de Palau-Solità i actualment l'associació Amics de la Música Clàssica organitza uns concerts que sempre han tingut mot bona acollida.

Un pic feta la visita agafem pel passatge de la Sagrera i anem a buscar el carrer de Montjuïc que travessa de sud a nord el barri del mateix nom, deixem enrere els carrers asfaltats i ens endinsem entre camps de conreu i algun rodal de bosc i seguim pel Camí de Sant Roc a Montjuïc fins que poc abans de arribar al barri de
Font de Sant Roc
Sant Roc trobem la Font de Sant Roc, parada, fotos i tastar l'aigua que brolla de la font, continuem la ruta endinsat-nos en el bosc del Mas del Castell, d'on sortim per topar-nos quasi amb el mas de Can Pujol i la plana que l'envolta, seguim caminat i ja comencem a divisar la Granja Marimon on arribem poc després, fem una somera
petita esglesiola dins les instal·lacions de la Torre Marimon
visita, especialment a una petita ermita de la que no he trobat noticia arreu, seguim la marxa, ara anem a trobar la C-59 que travessem i agafem el carrer que fa de limit entre l'urbanitzacio de Can Valls i el Bosc del Negrell, arribats a la part mes alta del carrer, el deixem i agafem el Camí de la Creu de Baduell que s'endinsa en el Bosc de Can Viladavall al cap d'una estona el camí, es transforma en carrer de l'urbanitzacio de Can Masponç que anem seguint fins que sortim a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers just en el punt on conflueixen les urbanitzacions de Can Masponç, La Vall i La Font d'Abril, agafem el carrer principal d'aquesta ultima que coincideix amb el Camí Vell del Castell de Montbui, durant una bona estona anem fent pujada fins que deixades enrere les ultimes cases,i en un clar en mig del bosc, parem a esmorzar, un pic acabem, agafem un corriol que surt per l'esquerra i que per la vesant nord del Turo Gros va a trobar el Camí de Caldes de Montbui a Santa Eulàlia de la Ronçana que llinda en aquest tram amb el Golf de Caldes, el seguim un tros en direcció sud-oest fins que trobem un trencall que per l'esquerra del cami ens encamina a Can Camp masia que reflecteix en les seves restes un passat esplendorós, i que avui serveix per acollir algunes ovelles.
masia de Can Camp, a tocar del Golf de Caldes
Sortint de Can Camp, agafem lo que intuïm mes que veiem es un petit corriol que semble portar cap el torrent i el camí que hem divisat abans, així es, i encara que tenim que retrocedir una mica, trobem el sender que va resseguint el torrent de Can Camp i es va obrint pas pel mig del Bosc de Can Camp, seguim sempre al costat del torrent lo que fa que encara que el bosc s'acaba i a banda i banda es veuen camps conreats, nosaltres, anem per l'ombra de una petita banda de bosc de ribera amb tota mena d'arbres amants de l'humit solque envolta el torrent.
Poc abans de que el sender ens retorni a la carretera de Caldes de Montbui a Granollers, trobem la Font de la Borda dintre mateix del torrent, ens refresquem,
Font de la Borda
omplit les botelles i seguim la ruta, travessem la carretera i pel mig de la zona industrial de La Borda anem a sortir a la carretera C-59 que creuem i travessem Caldes de est a oest per anar a trobar la Carrereta de Vic a Molins de Rei que agafem en direcció Molins, fins trobar el trencall de la carretera que porta a la Granja Marimon, aqui ens desviem i seguim envers la Granja, arribats als primers edificis del complex girem a la dreta, i entre camps experimentals tant de cereals com d'arbres anem a trobar una gran bassa que deu servir per regar els voltans, aquí i en un banc de fusta, parem a menjar lo que ens ha sobrat del mati, un pic reposats, continuem la marxa pujant per unes escales de fusta fins dalt la bassa, la envoltem i per un sender que transcorre entre camps de conreu i sempre en sentit sud/sud-oest, continuem caminat, el sender passa pel mig del Pla de Can Bissoli, també passa a fregar les edificacions de Can Giber i la seva bassa. Pasat Can Giber, comencem a divisar les primeres cases del barri de Can Duran de Palau Solita on arribem poc després, i pel carrer de Les Guilleries girem cap la dreta, quant passem pel davant de Ca Pere de la Font, ens entretenim una estona jugant amb una simpatica i bonica egua, seguim caminant i arribem davant de Can Duran antiga i gran masia
entrada a can Duran, restaurant i petit museu
reconvertida en restaurant i petit museu d'estris de pagès, com a curiositat, a l'entrada te una reproducció en pedra i a escala de l'església de Santa Mª de Palau Solita, acabada la visita continuem camí i ara ja per la carretera de Sentmenat anem a trobar el barri de La Sagrera i ja aquí, el carrer Sagrera on hem deixat el cotxe fa unes onze hores, pugem al vehicle, i enfilem envers Santa Perpetua, deixo al Jose i ja poso direcció a Martorelles donat per acabada la sortida d'avui.


SENDERISME GALZERAN nou grup de Google

Com a primer resultat de la canalització de les inquietuds de un grup de persones envers el manteniment de l'espai natural compres dintre de la "Mancomunitat del Galceran" i els seus voltans, s'ha creat un grup al Google http://groups.google.es/group/senderisme-galzeran?hl=es de moment es un grup obert a tothom que estigui interessat en la seva temàtica, a mi, m'han traslladat l'encàrrec de fer arribar-ho al Antoni Sanchez i al Luis de http://diazelvis.blogspot.com/ com son tant masoquistes que inclús segueixen aquest bloc, espero que es donin per informats.................jajajajaja. Bo també dir a tota persona que es senti identificada amb la temàtica que serà benvinguda

diumenge, 10 de maig del 2009

CAMINADA ASSOCIACIO PROGRESISTA DE DONES, MES DE MAIG

Diumenge, avui toca caminada a l'Espai Rural de Gallecs, així, que a les 7,45 surto de casa i enfilo envers la Masia Carranca, al poc d'estar allí, comença a arribar la gent, quant son les vuit i cinc, comencem a caminar, creuem la B-5001 i seguim pel carrer de la Verge dels Dolors, carrer Sant Martí i carrer Barcelona, travessem la B-33 i el Besos per la passera per a vianants, passem per sota les vies del tren, seguim caminat pels carrers de Mollet, fins sortir davant el camp de futbol del Calderí, per camins i carrers anem a sortir a la avinguda de Burgos, l'agafem fins la rotonda de la Ronda de la farinera, seguim per aquesta fins arribar a la Rotonda del Rellotge,, aquí es tenia que incorporar algú mes, però no hi ha ningú, esperem una mica i continuem camí, ara agafem la carretera que porta a Santa Perpetua i quant portem uns 100 m. agafem el sender que s'endinsa dis el Parc dels Pinetons, a la nostre dreta la Ronda dels Pinetons i Mollet,a l'esquerra camps sembrats, i aquí i allí, les taques rogenques dels badabadocs, quant arribem a la AP-7, la creuem per la passera elevada i ja ens endinsem a L'Espai de Gallecs, agafem el Camí dels Bandolers i pel mig de sembrats de cereals i de colza caminem envers l'ermita de Santa Maria, les vistes sobre bona part del Vallés ens acompanyen tot aquest tram del sender, un pic som arribats a l'ermita, la gent, visita l'agrobotiga i compre coca i alguna altre cosa, assentats als murs de pedra, reposem forces, fem les fotos pertinents. Un cop menjats, beguts i descansats, iniciem el retorn pel sender que va resseguint el Torrent Caganell que un pic es troba amb el torrent de Can Salvi, canvia de nom pel de Riera de Gallecs, els aiguamolls, tant el de Can Salvi com el de Can Benito estan plens de vegetació i a dures penes es veu l'aigua i molt menys les aus si es que ni queden. Quant ens topem amb la AP-7, girem envers la dreta passem per sota de l'autopista pel pas inferior que surt a Francesc Lairet, girem a la dreta per anar a trobar la Ronda dels Pinetons i per un sender senyalitzat ens endinsem al Parc dels Pinetons desfent el camí de l'anada, quant arribem a la carretera de Santa Perpetua, en lloc de anar a trobar la Rotonda del Rellotge i agafar la Ronda, seguim per la zona verda que per la dreta de la Ronda ens acosta envers l'avinguda Burgos, aquí, en lloc de desfer el camí de l'anada, ens endinsem pels camps i horts del Calderi pel camí que porta al tennis, seguim per un sender paral·lel a la C-17 fins que anem a sortir altre cop al camp de futbol, aquí ja si que tornem a desfer el tram que hem fet pel mati i així, arribem a la Masia Carranca on donem per acabada la caminada de Maig, no sense haver-nos emplaçat per dissabte que be a la tarda per organitzar les dues sortides que ens manquen per fer aquesta temporada.




dimarts, 5 de maig del 2009

Sortida mes de Maig, "Associació Progressista de Dones Montserrat Roig"

Diumenge 10 de Maig, 08.00 hores, com "quasi" cada segon diumenge de mes tindrà lloc la caminada organitzada per l'Associació de Dones de Martorelles, aquest cop, la caminada serà a l'Espai Rural de Gallecs, sortirem com sempre de la Masia Carranca, per la carretera de Badalona a Mollet farem cap
Parc dels Pinetons (Mollet)
envers Mollet, anirem a trobar el Parc dels Pinetons, travessarem l'autopista per la passera per a vianants, agafarem el Camí dels Bandolers que anirem seguint fins a l'ermita de Santa Mª de Gallecs, un cop aquí, descans, després iniciarem la tornada pel camí que voreja la Riera Caganell amb el seu preciós passeig de plàtans d'ombra,
ermita de Santa Mª de Gallecs
passarem per les zones humides dels aiguamolls de Can Salvi i de Can Benito amb la possibilitat de veure aus aquàtiques si es el cas, anirem a trobar la passera que connecta amb el barri de Can Pantiquet, el creuarem de dalt a baix i pel pont nou i el Parc de la Verneda arribarem a la Masia Carranca on donarem per acabada la
plàtans d'ombra a la Riera Caganell
sortida. La caminada te una distancia aproximada de 14 km amb un desnivell de 70 m. per lo qual es de baixa dificultat i apte per a tothom que estigui acostumat a caminar

PD. durant el recorregut, nomes trobarem fonts d'aigua potable al parc dels Pinetons i al Parc de la Verneda, casi inici i final de la caminada, al costat de l'ermita de Santa Mª de Gallecs es troba una agrobotiga on suposo tindran aigua embotellada. Per aquest motiu, es recomana portar aigua per beure.

atencio, canvi d'horari: La sortida serà a les 08.00 hores