Lloc inici caminada: CV-310, Serra, Camp del Túria, País Valencià
Caminants: Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 21-03-2017
Hora d’inici caminada: 07:42:16
Hora d’arribada: 12:38:49
Duració: 04:56:33
Temps en moviment: 2:21:23
Alçada punt de sortida: 331 m
Alçada mínima assolida: 308 m
Alçada Màxima assolida: 492 m
Desnivell màxim: 184 m
Ascensió acumulada: 308 m
Descens acumulat: 302 m
Guany: 160 m
Distancia recorreguda: 6420 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.33 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.78 km/h IBP index =39 HKG
Lloc inici caminada: CV-700, Benissiva, Marina Alta, Alacant, País valencià
Caminants: Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 16-03-2017
Hora d’inici caminada: 08:06:59
Hora d’arribada: 13:18:02
Duració: 05:11:03
Temps en moviment: 3:36:18
Alçada punt de sortida: 300 m
Alçada mínima assolida:300 m
Alçada Màxima assolida: 726 m
Desnivell màxim:426 m
Ascensió acumulada: 552.14 m
Descens acumulat: 571.84 m
Guany: 426 m
Distancia recorreguda: 8279 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.56 km/h IBP index =58 HKG
Lloc inici caminada: Antigua CUV-5014, Enguídanos, Cuenca
Caminants: Felix, Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 08-03-2017
Hora d’inici caminada: 08:57:25
Hora d’arribada: 14:06:49
Duració: 05:09:24
Temps en moviment: 3:18:56
Alçada punt de sortida: 686 m
Alçada mínima assolida: 664 m
Alçada Màxima assolida: 816 m
Desnivell màxim:152 m
Ascensió acumulada: 290 m
Descens acumulat: 262 m
Guany: 129 m
Distancia recorreguda: 11868 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.56 km/h IBP index =37 HKG
Las Chorreras
Feia molt de temps que Pepe March, comentava de visitar les Chorreras d'Enguidanos en terres de Cuenca, sempre ho posposàvem per un motiu o altre, en l'eixida a Olocau, decidim que per aquesta setmana cercarem un track i ens desplaçarem fins allí. Mirant pel Wikiloc trobe un track de l'Emilo Vera, del bloc"CAMINANDOHACIALASALTURAS" tots els tracks son més o menys pareguts, però conec l'Emilio i sé que ens podem refiar de les seues indicacions.
represa de La Lastra al riu Cabriol
El nom de les Chorreras es deu als "dolls" o "chorreras"
d'aigua que amb major o menor intensitat es poden contemplar al llarg
del llit del riu Cabriel en aquest lloc al llarg d'un quilòmetre i mig.
Ací el riu mai va passar de tenir uns pocs metres d'amplària, entre
parets rocoses encanonades. Tal circumstància va obligar al Cabriel a
retorçar-se en aquest paratge en un caos de salts i cascades, generant
coves laterals i gorgs de color maragda al peu de salvatges salts
d'aigua.
Un paratge que semble eixir d'un autèntic conte de
fades. En menys de cinc quilòmetres de recorregut, en efecte, el Cabriel
descendeix en aquesta zona més de 120 metres de sobte desnivell.
travessant el cabriol
Dimecres a les 6.30 ens trobem al lloc habitual, pugem al cotxe de Pepe March i per la CV-50 ens arribem a Xest on recollim a MIguelAngel, ara ja posem rumb envers Enguidanos, el creuem i anem cercant el paratge conegut com La Playeta,
ens equivoquem i en lloc de girar a esquerra ho fem a dreta i al final
optem per deixar el vehicle sota d'un viaducte i a tocar del riu.
Caminem aigües amunt i als pocs metres travessem el riu per una palanca de ciment.
penya-segats formats pel Cabriol
La ruta recorre en la seua primera part un tram del PR-CU 53 ("Les Chorreras") que coincideix en aquest trajecte amb part del GR 66 . Aquest tram transcorre per la riba esquerra del Cabriel. Fets uns 500 m, veiem una represa abandonada sobre el riu Cabriel molt bé conservada. Aquesta, provoca que es forme una xicoteta platja, aprofitada per a menjar i refrescar-se. S'arriba passant pel
Mirador GR-66, i a partir d'ací seguint els senyals de "La Playeta".
malgrat el calendari, la primavera es fa notar
Aquesta part és bastant plana, molt fàcil de caminar, ens eixirem del
recorregut en alguns punts per a acostar-nos a veure de prop alguns dels
bonics racons que ofereix aquest riu, fets uns 4 km, arribem a la zona
coneguda com "La Junta", ja que ací s'uneixen el riu Cabriol amb el seu
afluent el Guadazaón, després que aquest, alimente la central Lucas de Urquijo, hui en dia fora d'ús. Ací també trobem una altra palanca de ciment que permet passar el riu i que l'Emilio va aprofitar, hui el riu baixà amb molta força i acordem cercar una altra opció.
bonic racó del riu
Fins ací l'aigua del riu caminava tranquil·lament, ara i a causa de l'incipient desnivell que el riu va agafant, el suau lliscar de l'aigua va agafant embranzida, cosa que
fa que els racons per parar es multipliquen. Fet 1 km més, arribem
davant d'un gran edifici que semble haver estat l'allotjament del
personal de la central, després de gaudir d'un bonic racó amb poues i
petits salts d'aigua i donar una ullada a l'interior de l'edifici,
decidim que el lloc és adient per a fer el mos del matí.
espectacular salt d'aigua
Aprofitem els murs de l'antic llavador per improvisar una taula on
desplegar les viandes de costum, avui i per celebrar el meu aniversari, MiguelAngel ens obsequia amb una botella de Reymos, un vi escumós a base de moscatell. Acabat l'esmorzar reiniciem la ruta, ara el desnivell es fa més acusat i la ruta s'aparta durant uns metres del riu, quan torne prop del riu, l'alçada respecte a aquest, és considerable.
instal·lacions de l'embassament de Víllora
Trobem un parell de miradors protegits amb baranes de fusta que permeten
una visió zenital d'un conjunt de poues i d'una zona dels engorjats del
riu. Fet 1 km aprop. les marques del PR
segueixen rectes, nosaltres girarem a l'esquerra i en pocs metres, i
creuat el Cabriol per un pont, eixim a una pista que per la dreta porta fins a l'embassament de Víllora, ens hi apropem però una tanca metàl·lica ens impedeix el pas, tornem endarrere seguint la pista.
Lloc inici caminada: Km 9,5 de la CV-25, Olocau, Camp del Túria, País Valencià
Caminants: Felix, Miguel Angel, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 03-03-2017
Hora d’inici caminada: 07:55:58
Hora d’arribada: 13:25:38
Duració: 05:29:40
Temps en moviment: 3:31:24
Alçada punt de sortida: 300 m
Alçada mínima assolida: 283 m
Alçada Màxima assolida: 550 m
Desnivell màxim:267 m
Ascensió acumulada: 433 m
Descens acumulat: 441 m
Guany: 248 m
Distancia recorreguda: 9707 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.7 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.73 km/h IBP index =54 HKG
Poblat Iber del Puntal dels Llops
Aquesta setmana, l'únic dia que anava bé a la majoria, era divendres,
com dissabte alguns teníem previst fer la prèvia de "l'oficial" de març,
en principi no estava massa clar eixir, però els bons (costums) s'han
de mantenir i quedem en fer una ruta suau, propose de fer una de
circular, que ix del cementeri d'Olocau i s'enfila a trobar el poblat
iber del Puntal dels Llops, arriba dalt del cim de La Solana i torna al
punt de partida passant per Les Macollades.
típica escombra de bruixa
Com l'aproximació en vehicle és curta, decidim eixir a les 7,30 h, ens trobem al lloc de sempre i pugem al cotxe de Pepe
March, creuem Llíria i agafem la CV-25 que no deixem fins que som
davant el cementeri d'Olocau, aparquem el vehicle i donem inici a la
caminada quan falten 5 minuts per les huit. Agafem una senda que ix per
l'esquerra d'uns panells amb informació del poblat i que en 1,5 km i 120 m de desnivell, ens deixen a les portes del poblat iber.
Poblat Iber del Puntal dels Llops
Des del gener del 2013 que vaig estar ací, s'han fet tot un seguit
d'actuacions que han dignificat el lloc, esperem que duren i entre tots
les fem respectar, El poblat, és un assentament del segle V aC ubicat dalt d'un dels estreps meridionals de la Serra Calderona. Està situat al terme municipal d'Olocau
(Camp de Túria, País Valencià), al cim d'un promontori a 427 m sobre el
nivell del mar i a més de 150 m sobre el pla, amb àmplia visibilitat
sobre el territori del Camp de Túria.
Puntal de l'Aigualeig
L'assentament ostenta una muralla i una torre que el defineixen com una
petita fortalesa de 960 metres quadrats. Al costat d'altres similars va
formar part del sistema defensiu i de vigilància del territori de la
ciutat d'Edeta (edetans) i és considerat un dels millors exemples de
talaia d'època ibèrica. L'estructura interna del poblat és senzilla i
funcional: es tracta d'un conjunt de 17 habitacions que s'obren a un
carrer central que recorre longitudinalment tot l'assentament.
la boira ens invadeix
Després d'una tranquil·la i pausada visita, seguim ruta anant a trobar el següent punt, el Puntal de l'Aigualeig, on arribem fets uns 500 metres més. a
partir d'ací el sender inicia un suau descens per un tram amb molta
vegetació que va vorejant el Barranc de les Forquetes, davant nostre
tenim la silueta de La Solana pròxim destí i que em fa dir que fem baixant, si el que hem de fer, és pujar. Quan portem fets uns 3,5 km, toquem fons i deixem el barranc per agafar la Senda de La Solana.
moment del mos
Ací comença un tram d'uns 2 km que ens portara dalt La Solana després de
salvar un desnivell positiu de 250 m els bancs de boira ens van creuant
ràpidament degut al vent que es deixa notar, aquesta serà la tònica del
matí, la qual cosa ens impedira gaudir de les vistes, una part
important de la ruta de hui. Quan ens queden uns pocs metres per fer el
cim, decidim parar a fer el mos, ja que quedem més a resguard de les rafegues de vent.
vèrtex de La Solana
Ara té inici el tan esperat ritual, s'obren les motxilles i comencen a
eixir tots tipus d'aliments i beguda, olives, fruits secs, allioli,
dolços.........., no siga que ens abandonen les forces, acabat el mos,
recollim i reiniciem la ruta fent els poquets metres que ens separen del
vèrtex geodèsic de La Solana, amb els seus 572 msnm. Fotos de rigor,
mirar d'endevinar alguna cosa entremig de la boira i a continuar.
vèrtex de La Solana
Tot allò que puja, té que baixar diuen, i ací, es compleix, ara s'inicia
u tram amb fort pendent agreujat pel mal estat de la senda, semble que
producte del pas de motos i bicicletes, rodades en podem observar, tot és qüestió d'agafar-ho amb calma. En un poc més d'1,5 km descendim 250 m i eixim a un camp de garroferes, voregem el camp i en uns 500 m arribem a la Fonteta Melxor un bonic racó on fer un descans.
Fonteta Melxior
Ací ens trobem amb el Barranc de Carraixet que anirem seguint creuant a
una banda i a l'altra un parell de colps, a partir d'una caseta, deixem
la senda i caminem per damunt d'una séquia que va resseguint el barranc i
amb algun tram un poquet complicat si tens vertigen. En algun tram han
col·locat unes proteccions de fusta, Quan portem uns 8,3 km trobem un
panell informatiu que ens parla de les Macollades.
creuant el Barranc de Carraixet
Les Macollades,
eren o són, una forma de cultivar les garroferes, aprofitant els
rebrots i tenint-ne cura i ajudant-les a base d'elements constructius
tals com trones, pilars, pilarets, puntals i marges, moltes d'elles són
centenàries i amb troncs de gran diàmetre Uns metres més, i al costat de
la séquia trobem la sénia dels Simeons. Ací ja abandonem la séquia i en
uns pocs metres deixem la senda i agafem l'Av. de la Font del Frare.
senia dels Simeons
Per aquesta arribarem altre colp al cementeri on hem aparcat aquest
matí, on donarem per finalitzada la caminada de hui. La dificultat és mínima i de molt bon fer i amb prou interès tant en l'àmbit cultural
com senderista, a més a més, algú s'emporta un bon grapat d'espàrrecs,
cosa que ha fet que el temps emprat, haja estat superior al previst,
però ha col·laborat al fet que hàgem gaudit d'un matí ple de satisfaccions.
Macollada de grans dimensions
Ara ja pugem al cotxe i ens dirigim envers Vilamarxant, arribats ens
obsequiem amb unes fresques i ben guanyades cerveses, ens acomiadem, uns
fins demà, i amb altres fins dimecres que realitzarem un altre de les eixides entre setmana.
