Dimecres 7,30 hores, ens trobem amb el Salva, avui havíem quedat que jo prepararia una ruta i com dijous passat parlant del excel·lent programa que emet TV3, "El Paisatge Favorit de Catalunya" va comentar que no coneixia Sant Mateu, dons decideixo portar-lo a que ho conegui, així dons, agafem el meu cotxe i posem rumb a Vallromanes, arribem i deixem el vehicle sota els plàtans d'ombra de la Riera pensant en que a la tornada s'agrairà que estigui fresquet, ens dirigim a trobar l'església i pel carrer de Ponent, anem a trobar la Avinguda de Vilassar de Dalt, que ja no deixarem fins que passat Can Tabac l'asfalt es converteix en pista de terra que va pujant i ens porta a passar per tota una munió de masos tots ells habitats o al menys en us: Can Sala Xic, Can Vilo a tocar del Coll de Forns, Can Fuster, Can Martí de Dalt, Can Gorguí, arribats aquí, agafem una drecera que surt davant mateix de la casa, el constant pas de bicicletes i el treball posterior de l'aigua, han transformat el corriol en una torrentera, però escurça considerablement la ruta, així dons, després de aproximadament uns 500 metres de constant pujada, arribem als voltants de Can Riera, dalt ja de Les Planes de Sant Mateu, semble que els propietaris del mas, ho son de tot els voltants, ermita de Sant Mateu inclosa, seguim en direcció a l'ermita, per escurçar una mica el camí he obviat la Font de Sant Mateu, així es que en pocs metres arribem a l'ermita, aquí decidim fer l'habitual descans assentats en els esglaons que menen a l'ermita, després fem les fotos de rigor i albirem els encontorns, malgrat la calitja la vista es preciosa, divisem Montserrat, La Mola, els Cingles de Bertí, el Montseny, Castell de Burriac, bona part del Maresme i com no, Barcelona. Un pic omplerts els ulls de tanta bellesa, iniciem el retorn donant la volta quasi complerta a la plana fins arribar altre cop a tocar Can Riera, d'aquí agafem la mateixa drecera que em portat al pujar, lògicament, de baixada es fa de millor transitar, encara que tenim que anar frenant tota l'estona, arribats a Can Gorguí agafem la pista en sentit contraria per on hem arribat i ens uns pocs metres estem davant de la Font de Can Gorguí, un matrimoni estan omplint una munió de garrafes de plastic mentre s'entretenen trencat ametlles, reculem unes poques passes i seguim per la pista que mena a Can Borrec, arribats que hi som, cerquem el corriol que davant mateix de les instal·lacions de la casa surt a trobar el Torrent de l'Agutzil, el corriol es perdedor, lo que fa que tinguem que recular un parell de cops, però a la fi trobem el "bon camí"i anem resseguint el torrent fins que un cop som per sota de Can Lairet i separades per uns poc metres, trobem primer la Font de Santa Anna que rau eixuta i poc després, la de sant Joaquim, d'on surt un petit fil d'aigua que ens permet apaivagar un xic la sed, visitades que son les dus fonts, anem a trobar la pista que per davant de Ca l'Agutzil, va a sortir a la pista de terra eufemisticament assenyalada com a BV-5157 i que resseguint el torrent de l'Agutzil, va fent cap a Vallromanes poble, on h'arriba per un tram de la Riera flaquejat de plàtans d'ombra que dona gust de caminar-hi, ja per la Rambla, arribem on hem deixat el vehicle que agafem que per cert esta fresc, gracies a haver-ho deixat sota els arbres, hi pugem i enfilem envers Martorelles, arribats que hi som, ens acomiadem ja fins el setembre.
dimecres, 17 de juny del 2009
dissabte, 13 de juny del 2009
MONTCADA-SANT PERE DE REIXAC-TURÓ DE MOIÀ-MONTCADA
Dijous 7,30 h; ens trobem amb el Salva, agafem el seu cotxe i enfilem per la carretera de la Roca en direcció a Montcada, arribem a la rotonda del pont i reculem fins a trobar l'entrada a la Torre dels Conills, lloc on te el seu inici el Camí de la font del Tort, aparquem i comencem a caminar pel camí, que en suau però constant pendent, ens va apropant a Can Tort antiga casa avui reconvertida en restaurant, ens aturem uns moments en la font que dona nom al
establiment i re emprenem la marxa per la pista de terra que arribant a Can Panxa es converteix en corriol que va a sortir a les envoltes de Can Miqueló, aquí agafem el Camí de Can Piquer, ample pista de terra apta per a vehicles que des de la Carretera de la Vallençana, mena al restaurant de Can Piquer, seguim caminant per la pista que ens porta a trobar el Coll de Moià, a 200,6 metres sobre el nivell del mar, aquí, trobem el Cami de Sant Pere de Reixac per on seguim en direcció a l'església, fins que poc abans d'arribar a Ca n'Ullastrell, avui en dia Vila Beatriu, girem pel Camí de Vilatort seguin els indicadors de la Font dels Caçadors que trobem poc abans que el sender faci un gir de casi 180º, a tocar de una antiga pedrera avui en desús, la font esta a peu de pista, ficada en el Torrent de Reixac, cau un petit fil d'aigua,
mes que caure, rellisca pared abaix, seguim la pista que ara comença a davallar, poc després de trobar un gran roure agafem un corriol mig amagat que per l'esquerra de la pista s'endinsa a trobar el Torrent de Reixac abans esmenat, si no saps que el corriol, porta a la font dels Avellaners, fa de mal trobar ja que el corriol es perdedor i no hi han indicadors, arribem a la font, te un bon doll d'aigua, el lloc es encisador, fresc, ombrívol, amb força vegetació, avellaners inclosos, per lo que semble, un jubilat va dedicar part del seu temps a endreçar i dignificar el lloc,
donant-li un toc gaudiniá a base de pujar petits còdols de la llera del Besos, amb pena deixem el lloc, amb pena i per evitar les picades d'un núvol de mosquits emprenyadors, tot es te que dir, el corriol que ens a portar fins aquí, continua després de creuar el torrent i va a sortir al Camí de Vilatort poc abans de que aquest, arribi a la pista que mena a Sant Pere de Reixac, arribem a l'esplanada de l'església, ens assentem a descansar i a fer un petit mos, cosa que aconseguim no
sense tenir que canviar de lloc uns quants cops, ja que una brigada municipal esta desbrossant els marges i ens fan moure per precaució diuen, un cop descansats iniciem el camí de tornada seguint pel mateix camí que hem portat fins que un pic arribats al Coll de Moià, ens enfilem fins al turo del mateix nom, mes conegut per la gent de les contrades com el repetidor de Montcada degut a les antenes que ocupen la part mes alta del turo, potser per això, uns metres per sota i en una petita
esplanada es troba el vèrtex geodèsic a 230,3 m. el vèrtex es troba sota el pal on oneja una senyera. Ara i seguint la mateixa pista que portàvem i que no deixem en cap moment, iniciem la davallada que ens portara a trobar el Camí de la Font del Tort pocs metres abans de que aquest, arribi a la Torre dels Conills on hem començat la caminada, pugem al cotxe i enfilem envers Martorelles, on un pic arribem, ens acomiadem fins dimecres que ve si no surt cap imprevist.
dijous, 11 de juny del 2009
CAMINADA ASSOCIACIO PROGRESISTA DE DONES, MES DE JUNY
Com cada segon diumenge de mes, aquest diumenge 14/06/09, l'associació progressista de dones "Montserrat Roig" organitza la caminada popular, aquest cop, sortirem com sempre de la Masia Carranca i pels carrers del poble anirem a trobar Can Girona, aquí, agafarem el Camí Antic de Montornès a Martorelles, que passant per Can Oliveres i pel Coll Mercader, ens conduirà fins a l'església parroquial de Sant Sadurní de Montornès, punt d'inici i final del Camí. Petit descans i emprendrem la tornada anant a trobar el camí del Besos per tornar a Martorelles, aquí, podrem "gaudir" contemplant l'estat de les obres del AVE al seu pas per aquest tram del riu. Arribats a la Masia Carranca, donarem per acabada la caminada.
PD. Durant el transcurs de la sortida, es comentara respecte a la sortida de cloenda de temporada, l'idea inicial es anar fins el restaurant dels Castanyers i fer un bon esmorzar, i la data prevista, el 28 de juny.
PD. Durant el transcurs de la sortida, es comentara respecte a la sortida de cloenda de temporada, l'idea inicial es anar fins el restaurant dels Castanyers i fer un bon esmorzar, i la data prevista, el 28 de juny.
dimarts, 9 de juny del 2009
CAMINANT PEL VALLÉS
Dilluns 8 de juny, 5,45 h. em llevo, avui hem quedat amb el Jose de fer una caminada de les llargues, agafo el cotxe i em dirigeixo a santa Perpetua on arribo a les 6,30 com aviam quedat, aparco i comencem a caminar i com casi sempre que sortim d'aquí, agafem el carrer Catalunya de la zona industrial de Can Oller, arribats al final del carrer, girem envers l'esquerra i agafem el sender de terra que passa a tocar la casa de Can Oller, el sender ens porta fins els carrers asfaltats de lo que algun dia serà una nova zona industrial, girem envers la dreta i anem caminant en el limit entre la zona urbanitzada i el
Torrent de Can Oller, amb la seva franja de bosc de ribera, fins que sortim a la carretera C-155 que travessem i ens endinsem en els terrenys de lo que havia estat el càmping de Palau, ara enrunat i abandonat, el creuem de baix a dalt i seguim per la pista de terra fins que trobem una bifurcació on girem a l'esquerra i anem fent camí entre camps de conreu i boscos , travessem la B-142 o carretera de Sentmenat, seguim caminat alternant camps i boscos fins que anem a sortir al carrer de Pau Vila de la urbanització de Pedra Santa que agafem en sentit nord fins que deixem els carrers i ara seguim durant una estona per la pista que ressegueix per l'esquerra de la C-1413a fins que trobem el Camí de Puigxoriguer que agafem, la zona esta plena de cartells que avisen del perill en que es troba l'indret a causa del quart cinturo, seguim ruta i passem pel costat de les restes de Can Faixero, uns metres mes endavant els pilars de pedra que servien per barrar el pas amb una cadena, avui ens
serviran de seients per fer un petit mos mentre donen un minso descans als nostres peus, acabat el descans continuem la ruta i quant arribem a la cruïlla de camins del Turo de Can Canyameres, seguim el sender que dúiem i anem a sortir a Can Casamada una gran casa pairal en ple funcionament i coneguda per ser un del puntals de la revifada de la mongeta del ganxet a Vallés.
Anem resseguin la tanca de la casa, ens acostem a la Font de Can Casamada, com la xafogor es fa notar i les botelles estan
quasi buides, les omplim i seguim la ruta, en direcció a Can Moragues, quant portem una estona caminat per la pista, ens endinsem en un corriol que semble fer cap al Torrent de Colobrers mes o menys a l'alçada de on al topo del ICC diu que es troba la Font del Ferro, efectivament el corriol mena al torrent, no sense dificultats, ja que cada cop es fa mes estret i ple de bardisses,travessem el petit reguerot d'aigua que porta i comencem la pujada per l'altre banda..........aquí si que es complica la cosa, el corriol es perd i tenim que anar obrint camí entre el sotabosc, cosa que aconseguim no sense deixar en la pell senyals de l'odissea, això si, de la font ni rastre, quant arribem dalt, resulta que anem a sortir al carrer del Garraf de la zona industrial del Pla de la Brugera, a tocar de la fabrica del vidre, seguim uns pocs metres pel carrer fins que arribem al camí de Can Turull que entre camps i bosc ens va acostant a la casa, abans d'arribar-hi, ens desviem per donar una ullada a la bassa que esta plena de granotes que ens obsequien amb els seus cants, seguim camí i arribem al costat dels murs de la casa, murs que
impedeixen veure de prop aquesta edificació d'aparença de castell, aquest espai va estar proposat en el seu moment, allà pels principis de segle, com alternativa per instal·lar el zoo de Barcelona, juntament amb els terrenys de Can Moragues, seguim la marxa i fem els poc menys de 500 metres que separa'n la casa de la Font de Can Moragues, fem una parada i tornem a omplir les botelles que ja estan altre cop buides, donem unes molles de pa als peixos i continuem caminat, ara, ens endinsem en l'itinerari del Torrent de Colobrers obviant uns cartells on posa que esta prohibit el pas per obres, es veu que els hi feia vergonya tenir el cartell de prohibit per perill d'esfondrament de l'aqüeducte durant tant de temps i l'han canviat per aquest, ja que de obres, res de res.
Anem fent camí mentre ens delectem amb la frescor, la pau i la bellesa d'aquest indret, però tot lo bo, s'acaba, i així es que arribem a Can Pagès, seguim davallant i arribem al Ripoll, creuem el pont girem envers l'esquerra i agafem el passeig en direcció al pont de la Salut, arribats a l'àrea de lleure de Sant Vicenç de Jonqueres, visitem la font, on ens trobem amb un cartell que avisa de les filtracions de aigües fecals i la conveniència de no utilitzar l'aigua, pugem a l'ermita amb l'idea de fer una visita, però esta tan integrada en les edificacions del restaurant annex, que poca cosa
podem veure, per unes escales baixem altre cop al passeig i travessem el Ripoll per una passera de formigó, un cop a 'altre riba seguim riu avall, ja anem cercant un lloc agradable per parar a fer un mos, arribats a l'àrea de lleure del Moli del Amat, decidim que es un lloc adient i ens entaulem, trèiem les viandes de les motxilles i les fem desaparèixer per art de la gana que portem, mentre mengem, decidim per on seguir, si pel riu fins arribar al Pont de la Salut, o per un camí que per darrera del Moli de l'Amat, s'enfila a trobar els camps del Pla d'Arrahona, escollim aquesta segona opció i dit i fet, comencem a caminar superant pas a pas els prop de 70 metres de desnivell entre la llera del riu i el pla, arribats dalt, agafem el Camí de la Torre del Canonge en sentit sud-est, i anem seguint fins que arribem a la carretera de Caldes a l'alçada del Raval d'Amàlia, aquí, ens adonem que si haguéssim seguit pel riu, ens hauríem estalviat uns tres o quatre quilometres i el desnivell, agafem la Pujada de la Salut i creuem el Raval anant a sortir davant del cementiri de Sabadell, d'aquí, anem a trobar els voltants del Santuari de la Salut, ens arribem a la Font Nova de la salut i ens refresquem i
bevem aigua, seguim ruta en direcció al barri de Serra Maurina que bordegem per la banda nord, seguim per la pista de terra, travessem la C-155 i seguim endavant fins que arribats a la cruïlla de camins anomenada Els Quatre Camins, girem envers l'esquerra pel Camí Vell de Polinyà que es correspon amb el sender de la Via Augusta, arribant a les envoltes de Polinyà, ens aturem a la font de la Mare de Deu on bevem de les seves aigues, seguim camí intentant seguir les marques de la Via Augusta, cosa no gaire fàcil degut als constants canvis de direcció, un pic deixem darrera nostre Polinyà i les seves zones industrials, ens endinsem altre cop en els carrers sense us de la futura zona industrial que ara fem en sentit contrari a aquest mati, desfent camí, arribem on hem deixat el vehicle quant son les 19,30 hores o sigui, 13 hores després de haver-lo deixat.
Ens acomiadem amb el Jose i pujant al cotxe enfilo envers Martorelles, on un cop dutxat passo les dades al PC i comprovo lo que ja barrinava, avui hem batut el nostre record, han sigut mes de 34 km. i no en pla precisament. També m'adono que hem caminat per sis termes municipals, a saber: Santa Perpetua, Palau, Polinyà, Sentmenat, Castellar i Sabadell
Torrent de Can Oller, amb la seva franja de bosc de ribera, fins que sortim a la carretera C-155 que travessem i ens endinsem en els terrenys de lo que havia estat el càmping de Palau, ara enrunat i abandonat, el creuem de baix a dalt i seguim per la pista de terra fins que trobem una bifurcació on girem a l'esquerra i anem fent camí entre camps de conreu i boscos , travessem la B-142 o carretera de Sentmenat, seguim caminat alternant camps i boscos fins que anem a sortir al carrer de Pau Vila de la urbanització de Pedra Santa que agafem en sentit nord fins que deixem els carrers i ara seguim durant una estona per la pista que ressegueix per l'esquerra de la C-1413a fins que trobem el Camí de Puigxoriguer que agafem, la zona esta plena de cartells que avisen del perill en que es troba l'indret a causa del quart cinturo, seguim ruta i passem pel costat de les restes de Can Faixero, uns metres mes endavant els pilars de pedra que servien per barrar el pas amb una cadena, avui ens
serviran de seients per fer un petit mos mentre donen un minso descans als nostres peus, acabat el descans continuem la ruta i quant arribem a la cruïlla de camins del Turo de Can Canyameres, seguim el sender que dúiem i anem a sortir a Can Casamada una gran casa pairal en ple funcionament i coneguda per ser un del puntals de la revifada de la mongeta del ganxet a Vallés.
Anem resseguin la tanca de la casa, ens acostem a la Font de Can Casamada, com la xafogor es fa notar i les botelles estan
quasi buides, les omplim i seguim la ruta, en direcció a Can Moragues, quant portem una estona caminat per la pista, ens endinsem en un corriol que semble fer cap al Torrent de Colobrers mes o menys a l'alçada de on al topo del ICC diu que es troba la Font del Ferro, efectivament el corriol mena al torrent, no sense dificultats, ja que cada cop es fa mes estret i ple de bardisses,travessem el petit reguerot d'aigua que porta i comencem la pujada per l'altre banda..........aquí si que es complica la cosa, el corriol es perd i tenim que anar obrint camí entre el sotabosc, cosa que aconseguim no sense deixar en la pell senyals de l'odissea, això si, de la font ni rastre, quant arribem dalt, resulta que anem a sortir al carrer del Garraf de la zona industrial del Pla de la Brugera, a tocar de la fabrica del vidre, seguim uns pocs metres pel carrer fins que arribem al camí de Can Turull que entre camps i bosc ens va acostant a la casa, abans d'arribar-hi, ens desviem per donar una ullada a la bassa que esta plena de granotes que ens obsequien amb els seus cants, seguim camí i arribem al costat dels murs de la casa, murs que
impedeixen veure de prop aquesta edificació d'aparença de castell, aquest espai va estar proposat en el seu moment, allà pels principis de segle, com alternativa per instal·lar el zoo de Barcelona, juntament amb els terrenys de Can Moragues, seguim la marxa i fem els poc menys de 500 metres que separa'n la casa de la Font de Can Moragues, fem una parada i tornem a omplir les botelles que ja estan altre cop buides, donem unes molles de pa als peixos i continuem caminat, ara, ens endinsem en l'itinerari del Torrent de Colobrers obviant uns cartells on posa que esta prohibit el pas per obres, es veu que els hi feia vergonya tenir el cartell de prohibit per perill d'esfondrament de l'aqüeducte durant tant de temps i l'han canviat per aquest, ja que de obres, res de res.
Anem fent camí mentre ens delectem amb la frescor, la pau i la bellesa d'aquest indret, però tot lo bo, s'acaba, i així es que arribem a Can Pagès, seguim davallant i arribem al Ripoll, creuem el pont girem envers l'esquerra i agafem el passeig en direcció al pont de la Salut, arribats a l'àrea de lleure de Sant Vicenç de Jonqueres, visitem la font, on ens trobem amb un cartell que avisa de les filtracions de aigües fecals i la conveniència de no utilitzar l'aigua, pugem a l'ermita amb l'idea de fer una visita, però esta tan integrada en les edificacions del restaurant annex, que poca cosa
podem veure, per unes escales baixem altre cop al passeig i travessem el Ripoll per una passera de formigó, un cop a 'altre riba seguim riu avall, ja anem cercant un lloc agradable per parar a fer un mos, arribats a l'àrea de lleure del Moli del Amat, decidim que es un lloc adient i ens entaulem, trèiem les viandes de les motxilles i les fem desaparèixer per art de la gana que portem, mentre mengem, decidim per on seguir, si pel riu fins arribar al Pont de la Salut, o per un camí que per darrera del Moli de l'Amat, s'enfila a trobar els camps del Pla d'Arrahona, escollim aquesta segona opció i dit i fet, comencem a caminar superant pas a pas els prop de 70 metres de desnivell entre la llera del riu i el pla, arribats dalt, agafem el Camí de la Torre del Canonge en sentit sud-est, i anem seguint fins que arribem a la carretera de Caldes a l'alçada del Raval d'Amàlia, aquí, ens adonem que si haguéssim seguit pel riu, ens hauríem estalviat uns tres o quatre quilometres i el desnivell, agafem la Pujada de la Salut i creuem el Raval anant a sortir davant del cementiri de Sabadell, d'aquí, anem a trobar els voltants del Santuari de la Salut, ens arribem a la Font Nova de la salut i ens refresquem i
bevem aigua, seguim ruta en direcció al barri de Serra Maurina que bordegem per la banda nord, seguim per la pista de terra, travessem la C-155 i seguim endavant fins que arribats a la cruïlla de camins anomenada Els Quatre Camins, girem envers l'esquerra pel Camí Vell de Polinyà que es correspon amb el sender de la Via Augusta, arribant a les envoltes de Polinyà, ens aturem a la font de la Mare de Deu on bevem de les seves aigues, seguim camí intentant seguir les marques de la Via Augusta, cosa no gaire fàcil degut als constants canvis de direcció, un pic deixem darrera nostre Polinyà i les seves zones industrials, ens endinsem altre cop en els carrers sense us de la futura zona industrial que ara fem en sentit contrari a aquest mati, desfent camí, arribem on hem deixat el vehicle quant son les 19,30 hores o sigui, 13 hores després de haver-lo deixat.
Ens acomiadem amb el Jose i pujant al cotxe enfilo envers Martorelles, on un cop dutxat passo les dades al PC i comprovo lo que ja barrinava, avui hem batut el nostre record, han sigut mes de 34 km. i no en pla precisament. També m'adono que hem caminat per sis termes municipals, a saber: Santa Perpetua, Palau, Polinyà, Sentmenat, Castellar i Sabadell
diumenge, 7 de juny del 2009
MONTCADA-PUIG CASTELLAR-MONTCADA
Dijous 4 de juny, avui, hem quedat amb el Salva de acostar-nos al poblat ibèric del Puig Castellar, a dos quarts de vuit ens trobem puntualment, agafem el cotxe i enfilem envers la carretera de La Roca en sentit Santa Coloma, arribem a l'alçada de Montcada i deixem el vehicle en l'aparcament del restaurant i benzinera que es trobe poc abans de arribar a la depuradora de Montcada, per no fer el tram de carretera que ens resta fins arribar a la Torre dels Frares, travessem la carretera i baixem al camí del riu que agafem fins arribar a la depuradora, aquí i seguint el tancat d'aquesta, tornem a la carretera, la tornem a creuar, ara en sentit contrari i pel davant de la Torre dels Frares ens endinsem en el Camí dels Minerals que poc a poc es va enfilat seguint duran una estona el torrent de la Vallençana.
Quant portem fets uns 3,5 km. arribem al llindar de les cases de la Vallençana amb el bosc del mateix nom, anem resseguint un corriol estret i costerut que en poca estona, ens mena al Coll de les Ermites, dit així per tenir a pocs metres les ermites de Sant Climent i Sant Onofre, a pocs metres del coll trobem l'indicador que senyalitza el Cau de'n Genis, com el Salva no el coneix i fem cap, un pic visitat tornem al Camí de la Font de l'Alzina que agafem en direcció al poblat ibèric, arribats al mirador que es troba sota mateix del poblat, fem la obligada parada d'avituallament i descans, com el temps mana, no entrem al recinte del poblat que
d'altre banda ja coneixem els dos, re emprenem la ruta i en lloc de seguir per la pista, agafem un corriol que en part, va seguint la traça del GR-92, arribem al carrer de Menorca a la part alta del barri del Singuerlin de Santa Coloma de Gramenet, aquí, ens reincorporem altre cop al Camí de la Font de l'Alzina, que ara comença a davallar, arribem a un encreuament on tindríem que seguir envers la dreta, però com uns 300 m. a l'esquerra es troba la Font de l'Alzina, decidim atansar-nos,
arribem a la font, lloc acollidor i ben conservat, un pic feta la visita desfem el tros que hem fet fins arribar a l'encreuament i ara ja seguim la pista en la direcció correcta, que en uns 3,5 km mes, ens tornara a la Torre dels Frares, aquí tornem a fer lo mateix que a l'anada, un pic arribats que som al restaurant, i veien que son nomes les 11,11, i tenim temps, entrem i ens prenem una cervesa que ens cau d'allò mes be, ara si que agafem el cotxe i ens dirigim envers Martorelles on arribem i ens acomiadem no sense quedar pel dijous vinent si no surt cap impediment. Ara lo de sempre, dutxa, preparar el dinar, dinar i a treballar.
d'altre banda ja coneixem els dos, re emprenem la ruta i en lloc de seguir per la pista, agafem un corriol que en part, va seguint la traça del GR-92, arribem al carrer de Menorca a la part alta del barri del Singuerlin de Santa Coloma de Gramenet, aquí, ens reincorporem altre cop al Camí de la Font de l'Alzina, que ara comença a davallar, arribem a un encreuament on tindríem que seguir envers la dreta, però com uns 300 m. a l'esquerra es troba la Font de l'Alzina, decidim atansar-nos,
arribem a la font, lloc acollidor i ben conservat, un pic feta la visita desfem el tros que hem fet fins arribar a l'encreuament i ara ja seguim la pista en la direcció correcta, que en uns 3,5 km mes, ens tornara a la Torre dels Frares, aquí tornem a fer lo mateix que a l'anada, un pic arribats que som al restaurant, i veien que son nomes les 11,11, i tenim temps, entrem i ens prenem una cervesa que ens cau d'allò mes be, ara si que agafem el cotxe i ens dirigim envers Martorelles on arribem i ens acomiadem no sense quedar pel dijous vinent si no surt cap impediment. Ara lo de sempre, dutxa, preparar el dinar, dinar i a treballar.
divendres, 5 de juny del 2009
PROJECTE DE RUTA PER LES FONTS DE SANTA MARIA DE MARTORELLES
Dijous 28-05-09, 6,30 h; em llevo, avui hem quedat amb el Salvador de anar a donar un tomb per la serralada, ens trobem a dos quarts de vuit com sempre i ens dirigim envers el Torrent de Can Sunyer, passem pel parc de can Sunyer, seguim pel itinerari que resseguint el torrent, ens mena a la Font de can Roda, passem pel davant sense aturar-nos, arribats davant de la entrada a Can Roda, agafem un corriol que va a sortir a les vinyes que omplen els camps entre Can Roda i Can Coll, ja a tocar de Santa Maria, travessem la B-5006 i enfilem pel camí del cementiri, el seguim i passem per Can Bernades, per la Font de Beu i Tapa, encara que sense aturar-nos, arribem a Can Girona i aquí, agafem el Camí Antic de Montornès a Martorelles, passem pel davant de Can Oliveres, un cop som dalt el Coll Mercader agafem la pista de mes a la dreta que resta tancada per una cadena i que ens porta fins el coll de Can Corbera passant pels cirerers i vinyes de Can Barbeta, un pic som al coll, girem envers la dreta i anem fent ruta pel camí de Can Barbeta, passem per les restes de la masia, una mica mes endavant. deixem a la dreta lo que havia estat la bassa i safareig de la casa, anem fent via fins que trobem la pista que per l'esquerra de la que portem ara, puja al Coll de la Font de Can Gurri, l'agafem fins arribar davant el trencall que mena a la font, trencall que agafem, arribem a la font, encara treu un petit fil d'aigua, la caiguda de dos dels grans arbres que li donaven ombra li ha tret part de l'encant que tenia aquest racó, asseguts damunt d'un dels troncs caiguts fem un petit descans, reiniciem la marxa agafant el corriol que porta a la font del Llorer, hi arribem, com el Salvador no la coneixia, ens aturem un moment, no surt gens d'aigua, seguim la ruta i anem a sortir a la pista ample que ve del coll de la Font de la Cera, girem a la dreta en sentit La Conreria, quant estem arribant a sota del turo Galceran agafem una pista que per la dreta comença a davallar de manera suau, arribats al punt on per la dreta surt el trencall que mena a la Font de Sant Domenec ens endinsem, passem per la Font del Ferro, per La Bassasa, aquí si que ens desviem per donar un cop d'ull, esta quasi buida, seguim davallant, deixem de banda el trencall que mena a la Font de la Teula i seguim pel corriol fins arribar a la Font de Sant Domenec i el Ca, d'aquesta, fem cap a la Font Sunyera, d'aquesta ja enfilem envers Santa Maria que creuem i anem a trobar Can Coll i ja desfem el camí que hem portar a l'anada, arribem a Martorelles i ens acomiadem quedant en trucar-nos per quedar el dijous vinent.
Fent reconte un cop a casa, hem passat per vuit de les fonts de Santa Maria, a saber, Can Roda, Beu i Tapa, Can Gurri, del Llorer, del Ferro, La Bassasa, Sant Domenec, Sunyera, amb petites modificacions, es podrien incloure la Font del Raco, la de la Mercè, la de la Teula i fins i tot, la de can Matons i la de Can Camp, aquesta darrera, l'única que queda a Martorelles. Amb això, podria sortir una ruta per les fonts de la zona de Martorelles i Santa Maria, restant pendents les de la zona de Sant Fost per un altre sortida.
Fent reconte un cop a casa, hem passat per vuit de les fonts de Santa Maria, a saber, Can Roda, Beu i Tapa, Can Gurri, del Llorer, del Ferro, La Bassasa, Sant Domenec, Sunyera, amb petites modificacions, es podrien incloure la Font del Raco, la de la Mercè, la de la Teula i fins i tot, la de can Matons i la de Can Camp, aquesta darrera, l'única que queda a Martorelles. Amb això, podria sortir una ruta per les fonts de la zona de Martorelles i Santa Maria, restant pendents les de la zona de Sant Fost per un altre sortida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)