SL-V13, SENDER CAVANILLES O DE LA CORTADA (Cortes de Pallas, Vall d'Aiora)

Data: 15-06-2014
Lloc trobadada: Plaça del Llavador, Vilamarxant, Camp del Túria

Lloc inici caminada: Cortes de Pallas, Vall d'Aiora
Caminants:  Aprox. 22 Senderistes 

Hora d’inici caminada: 08:10
Hora d’arribada: 12:32

Duració: 04:21
Temps en moviment: 02:33

 Temps parat: 01:48
Alçada punt de sortida: 426 m
Alçada mínima assolida: 426 m
Alçada Màxima assolida:825 m
Desnivell màxim: 399 m
Ascensió acumulada: 630 m
Descens acumulat: 607 m.
Guany: 399 m

Distancia recorreguda: 11.44 Km
Velocitat mitjana: 2.62 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4,47 Km/h.

el grup dalt el mirador

Aquest diumenge estava programada la caminada mensual que organitza la secció de muntanya del club d'Atletisme Vilamarxant, per aquest mes, ens tenien preparada una que per a molta gent, esta dintre del ranking de les mes interessants de la província de València, es tracta del SL-V13 o senda Cavanilles en terme de Cortes de Pallas a la comarca de la Vall d'Aiora. El punt de trobada com sempre a la Plaça del Llavador i l'hora, dos quarts de set. arribo el primer i a poquet a poquet va arribant la gent, hui serem 22 senderistes, quant ja som tots, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Cortes de Pallas.

nomes començar ja gaudim de espectaculars vistes

Poc abans d'arribar al poble ens aturem en el  "Mirador de Tierra Colora" a peu de carretera que ja ens permet una primera visió de l'espectacularitat de les vistes de les quals gaudirem hui. Arribem al poble i aparquem els cotxes a tocar de l'Arroyo de Cortes i donem inici a la caminada quan passen deu minuts de les huit, Fa uns dies el Miguel (Porrina) i el Raul, varen fer la preceptiva visita exploratòria, per la qual cosa només havíem de seguir les passes dels guies i gaudir de les vistes. el sender va resseguint en gran part del recorregut l'Arroyo de Cortes, a causa de la "pertinaz sequia" aquest rau completament eixut minvant la bellesa i espectacularitat de la caminada.

Arroyo de Cortes totalment eixut

Malgrat haver variat el sentit del recorregut per a fer-lo de més bon fer, el camí té uns quants trams amb fort desnivell el que posa a prova l'estat del peu, que semble respondre prou bé. en un parell d'ocasions ens desviem del sender per visitar algun lloc d'interés, com per exemple, la Cova de la Mora, a poc a poc la pendent es va fent més pronunciada, tant que en un bon tram el sender es converteix en una llarga siga saga que fa de millor superar el desnivell, després de passar per un tram força aeri, tant és així que esta equipat amb un cable d'acer, arribem dalt de la Muela de Cortes.

Paso de la Franca, tram força esposat

Dalt es troba una bassa d'enormes dimensions en forma de ronyó on fan pujar aigua des de l'embassament aprofitant els excedents d'energia dels molins de vent i deixar-la caure en altres moments i així generar electricitat. En un petit bosquet de pins a peu de bassa ens parem a fer el mos del matí, ací és quan surten a la llum tota mena de delicatesen, ametles, olives, cacauets, avellanes dàtils......., acompanyats d'alguna botella de bon vi i com no, els cafés posteriors per aquells que en prenen.

diposit superior Cortes de Pallas

La gegantesca bassa és rodejada tota ella per un reixat per evitar accidents supose, encara que hi trobem algun forat, això fa que alguns agosarats decidisquen grimpar pel talús de pedres que forma la pared i coronada aquesta puguem gaudir de la contemplació d'aquesta gegantesca obra d'enginyeria. Vist el lloc i amb molta precaució desgrimpem el talús i ens reunim amb la resta d'expedicionaris per iniciar la davallada. Fet un tram per l'ampla pista que rodeja el dipòsit iniciem una forta davallada que ens farà baixar prop de 40o m. de desnivell en uns tres quilometres.

davallant per antic camí empedrat

Gran part del sender de baixada transcorre damunt d'un antic camí empedrat, senyal evident de la importància que tingué el lloc en l'antiguitat. Semble que a principis del segle XVIII dalt de la Muela hi haguera un dels últims focus de resistència morisca davant el decret d'expulsió signat pel Felipe III. Arribats on hem deixat els vehicles al mati, ens donem una petita recompensa en forma de fresca cervesa, ací, els que no es queden a dinar ja donen per finalitzada l'eixida, els altres pugem als cotxes i ens dirigim a la zona de l'embarcador on alguns no s'estan de prendre un fresc i revitalitzant bany.

gaudint de les fresques aigües

Quan portem una estona a la fresca, arriben la Rosa, la Irina, la Mari Carmen i la Isa, ja tots plegats tornem al vehicles i ens dirigim al bar on hem reservat taula per dinar, en mig de rialles, comentaris i bon humor donem complida compta de les viandes. després d'una bona estona d'amena sobretaula ja arriba l'hora de tornar a pujar als vehicles i posar rumb envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps donant per acabat un altre ben aprofitat dia de contacte amb la natura i en bona companyia.