BARRANC DE L'INFERN amb Senderistes les Rodanes

Lloc de trobada: Explanada del llavador, Vilamarxant
Lloc inici caminada: Fleix, La Vall de Laguar, Marina Alta, Alacant
Caminants: 31 agosarats senderistes
Data:19-04-2015
Hora d’inici caminada: 08:16:26
Hora d’arribada: 14:36:25
Duració: 06:19:59
Alçada punt d'inici: 443 m
Alçada del punt d'arribada: 547 m
Alçada mínima assolida: 184 m
Alçada Màxima assolida:607 m
Desnivell màxim: 423 m
Ascensió acumulada: 950 m
Descens acumulat: 840 m
Guany: 163 m
Distancia recorreguda: 12.77 Km
Velocitat mitjana: 2 Km/h (sense descomptar parades)

el grup a punt d'iniciar la caminada

 Dintre de la programació de caminades de la secció de muntanya del C.A. Vilamarxant, hui estava previst visitar la que sense dubte és una de les rutes més completes del País Valencià. 6.873 escalons, quasi quinze quilòmetres de ruta circular tipus muntanya russa, amb tres baixades i pujades amb fort desnivell, fonts, coves, despoblats moriscs, un dels barrancs més salvatges del País Valencià, tot plegat fa que l'anomenada Catedral del Senderisme, Barranc de l'Infern, Escales dels Moros o Camí de les Juvees, siga una  ruta d'aquelles que queden gravades en el record.

Font Grossa

 A causa de la distancia a recórrer en vehicle, s'ha decidit que en lloc d'anar en cotxes particulars, llogarem un autocar, l'hora prevista per l'eixida des del punt habitual, són les 06.15 h. poquets minuts abans, comença a arribar gent, salutacions, encaixades i quant arriba l'autocar, encabim les motxilles i ens acomodem disposats a gaudir del viatge. Pocs minuts després de les huit arribem a Fleix, poblet on iniciarem la ruta, foto de grup de rigor i donem inici a la caminada quant passa un minut d'un quart de nou. Anem a trobar el Camí Vell de la Vall que uneix el pobles de Fleix i Benimaurell.

creuant la Foradá

Fets uns quatre-cents metres, primera parada davant de la Font Grossa i el llavador annexe, fotos, tast d'aigua i a seguir, fem uns poquets metres i deixem el camí per prendre el primer contacte amb lo que serà el leiv motiv de la ruta, els 6873 escalons, per sort, el primer tram són de baixada. En una constant ziga zaga anem descendint fins que arribem a la llera del riu Girona més conegut com a Barranc de l'Infern, no sense abans, creuar la Foradà o Forat de la Juvea, un forat artificial creuat el qual, ja és visible amb tot el seu esplendor el Barranc de l'Infern, el Forat esta equipat amb  una passera de fusta per a salvar un afonament del terra. En un quilòmetre i mig hem salvat un desnivell negatiu de aprox. uns 250 m. 

Per la mateixa llera girem a la dreta i fem els 500 m. que ens porten davant de la Cova del Barranc, aquesta és una cova on semble que en altres temps tancaven el bestiar, ja que el seu interior és ple de restes de murets de pedra.

Cova del Barranc

Vist el lloc tornem sobre les nostres passes i ara de pujada ens endinsem en una altre ziga zaga per on transcorre el Camí Vell de la Juvea del Mig, Tot lo que hem fet de baixada i un poquet mes, ens toca pujar-ho ara, 325 metres de desnivell positiu per un seguit de marrades que semble no s'acaben mai. A banda i banda, el paisatge ens obsequia amb la visió d'estrets bancals amb restes d'antics cultius de secà, amb abundància d'ametlers, oliveres i garroferes.Vist amb perspectiva, costa imaginar les condicions en que visqueren aquella gent.

Pou de la Juvea

En arribar dalt ens trobem amb el Pou de la Juvea que gràcies a una bomba de manxar d'eixes que es veuen en les pel·lícules de "vaqueros" ens permet refrescar.-nos. Uns metres mes i ens anem trobant masets en aparent bon estat uns i altres no tant, són les restes de La Juvea del Poble del Mig, despoblat d'origen morisc. El terme Juvea, semble provenir d'una mesura utilitzada per al repartiment de terres durant la repoblació a la Reconquesta, pareix que era el terreny que una mula podia llaurar en una jornada.

"no solo de pan vive el hombre" de xocolata, galetes, etc. també

Aprofitem el recer d'un dels masets i ens apliquem en la sempre agraïda tasca de l'esmorzar, a banda del clàssic entrepà, comencen a aparéixer que si vi, que si pastes, xocolate, galetes, café........ Un colp ben alimentats, reiniciem la caminada, per sort ara les ziga zagues són en sentit descendent, lo contrari amb la panxa plena haguera estat més dur.
La senda va perdent alçada mentre transita pels vessants de la Llometa de les Colmenetes, a un costat de la senda ens trobem la Font de Reinós que vessa les seues aigües en un esglaonat de piques de pedra,  arribem altre colp a la llera del Riu Girona bastants metres aigües amunt d'on hem creuat abans i quan portem fets uns 7 km aprox. i uns 215 metres de desnivell negatius aquest colp.

Font de Reinós

Ara ens toca altre colp pujar d'escaló en escaló fins que arribem a la Juvea del Poble de Dalt, ací ens trobem altre colp com a la Juvea del Poble del mig tot un disseminat de masets, aljubs i altres construccions, el lloc és prou interessant per què fem una parada mentre donem temps a què arriben els més ressagats, aquest tram ens ha fet pujar altres 200 metres de desnivell positiu.
Reagrupats tots reiniciem la caminada, ara de baixada resseguint el Barranc del Tuerto fins a arribar al Fondó dels Perets, ací ja donen inici a l'ultima pujada de hui, encara que menys pronunciada, el cansament acumulat  fa que semble més forta. Quant la pendent semble afluixar ens topem amb un mirador natural des d'on podem gaudir d'unes magnífiques vistes amb la mar  mediterrània de teló de fons.

"la mar de dones" o les dones i la mar

Seguim la ruta disposats a fer l'últim esforç, aquest ultim tram de pujada, "nomes" ha estat d'uns 210 metres de desnivell positiu. Eixim al Camí dels Olivarets, pista asfaltada que ix de Benimaurell, passem a tocar de la Font dels Olvis que es troba per sota de la pista i te unes taules per a menjar,  uns quants ens apropem a refrescar-nos i tornant a la pista, ja fem els últims metres que manquen per arribar al poble.

no tot ha de ser caminar

Cerquem el bar on hem reservat per a dinar i en arribar, ens premiem amb unes fresques i delicioses cerveses mentre fem temps per al dinar. Ocupem els nostres llocs a taula i procedim a dinar enmig d'un ambient de germanor i satisfacció per la fita assolida. Amb un poquet de pena anem a trobar l'autocar, pugem i ja posem rumb envers Vilamarxant on arribem sense contratemps, cansats però contents.