Pàgines

dijous, 26 de setembre del 2013

ANNA-CHELLA-ANNA, amb l'afegit de la visita a L'ALBUFERA D'ANNA

Lloc inici caminada: Carrer Diputació, Anna, La Canal del Navarrés
Caminants:  Francesc
Data:26-09-2013
Hora d’inici caminada:07:37:11
Hora d’arribada: 15:22:17
Duració: 07:45:06
Temps en moviment: 04:26
Temps parat: 03:19
Alçada punt de sortida: 214 m
Alçada mínima assolida: 161 m
Alçada Màxima assolida: 274 m
Desnivell màxim: 113 m
Ascensió acumulada:461 m
Descens acumulat: 536 m
Guany: 59 m
Distancia recorreguda: 18.61 Km
Velocitat mitjana: 2.4 Km/h
Velocitat en moviment: 4.1 Km/h
llac o Albufera d'Anna, La Canal del Navarrés
Feia temps que m'abellia visitar Anna, bo, més concretament el llac conegut com a Albufera d'Anna, malgrat les ganes, fer 170 km per visitar només el llac em semblava massa carretera, així doncs tiro de sant Google  i del beat Wikiloc i trobo que entre Anna i Chella transcorre el PR CV113, com aquest és lineal i només va del Gorg Català d'Anna fins a la deu del Abrullador a Chella, cerco altres traks i cosint per ací i apedaçant per allà, m'ix una ruta d'uns 18 km més o menys. Així doncs, aquest matí em llevo agarro el vehicle i poso rumb envers Anna, arribo, deixo el cotxe al carrer de la Diputació i dono inici a la caminada quan són tres quarts de vuit del matí.
ermita del Sant Crist encara mig en la foscor
Pels carrers Avinguda del Azud, Federico Garcia Lorca, Eduardo Lopez i Calvari, arribo a l'ermita que corona la petita elevacio per on discorre el Calvari, l'ermita és dedicada al Sant Crist, d'ací i per un  tram de corriol i per pista després, vaig a eixir al paratge de la Font Negra. El lloc és tranquil i acollidor i l'aigua brolla fresca i transparent pel broc, mig quilometre més i ja sóc en terme de Chella, ací  vaig a trobar el Camino del Cementerio que transcorre paral·lel a la CV-580, uns metres més endavant la creuo per dessota  i per una pista paral·lela la vaig resseguint. Fets una mica més de quatre kilòmetres i mig deixo l'asfalt per fi i agarro un corriol que s'endinsa pel bosc de Los Secanicos, amb la típica vegetació del bosc mediterrani: timó, llentiscle, margalló, romaní, boix, pi blanc.........
sequia madre
Als pocs metres el corriol, ja va paralel paral·lel a la Séquia Madre, obra de més de tres kilòmetres que porta l'aigua de la deu del Abrullador fins al poble i els seus camps, el corriol va jugant amb la séquia, passant d'una a altra riba, uns cops per pontets de pedra i altres saltant els aprox. 80 cm d'amplada d'aqueixa. Quan porto fets un poc menys de set kilòmetres arribo al paratge de l'Abrullador, aquest, és una deu d'aigua que va estar descoberta al segle XVIII i que permeté l'expansió tant econòmica com demogràfica de Chella, els voltants s'han equipat amb focs, taules, fonts i wc per a gaudi de la gent. Ací té la seua fi el PR-CV113, aprofito una de les taules i faig un petit mos.
accés a la mina de l'Abrullador
Vist el lloc i enllestit el mos, reinicio  la caminada per una pista ample, aquesta va resseguint en tot moment el Barranc de l'Abrullador, baixa una minsa quantitat d'aigua però suficient per crear petits recessos i per refrescar el camí amb la seua cantarella, la pista es transforma en pista asfaltada i quan porto fets uns dos kilòmetres des del re-inici arribo a on a l'anada l'he deixat per endinsar-me en el bosc de Los Secanicos, giro envers l'esquerra i pocs metres més endavant el barranc fa un recés que ha estat adequat amb un assut que originalment fou bastit com a bassa de rec i avui en dia serveix per al gaudi dels veïns, el lloc rep el nom de Playa Salvaje. Sempre seguint el trak arribo al Parque del Azud, d'ací surt el Camino del Salto que en pocs metres em porta al pont que permet el pas pel damunt del riu Sellent.
Playa Salvaje
Per un dels tres ulls del pont, l'aigua del riu cau en un espectacular salt, he llegit que el salt té 25 m. personalment diria que en te bastant mes, a principis del segle passat la força de l'aigua permetia l'existència de fàbriques de paper, molins i  de la "Fabrica de la Luz", semble que els propietaris d'aquesta es varen fer construir un Xalet  per estiuejar, el lloc degut a la humitat gaudia d'un micro clima que proveïa el paratge d'una vegetació exuberant, per aquest motiu era conegut amb el sobrenom de "El Paraiso" evidentment tot això necessitavaun camí per arribar-hi, aquest amb els anys s'ha perdut colgat per la vegetació. Provo de trobar la manera de baixar i per un estret, emboscat i costerut corriol que va sortejant les restes dels edificis arribo a baix, ací i degut a la invasió arreu de la vegetació, el màxim que puc fer és prendre unes imatges del salt vist de sota, fet això, torno a pujar dalt.
El Salto
Torno sobre les meues passes i abans d'arribar al Parc del Azud agafo unes escales que salven el desnivell per arribar a la part alta del nucli urbà,  agafo el carrer Senda Peña, ací es troba el Mirador del Salto, des d'on es té una viso perfecta del salt, segueixo pel carrer fins a la seua fi, ací giro a esquerra i després a dreta per eixir a l'ermita de San Nicolas i el seu Calvari, ara ja deixo l'asfalt per endinsar-me per un corriol que em porta a trobar Las Simicas. Sembla que pel paratge transcorre un riu subterrani que amb el pas del temps i l'erosió, va crear un seguit de cavernes, un terratrèmol va propiciar l'afonament del sostre creant les simes que es poden contemplar ara, llastima que alguna de les més accessibles es faci servir com abocador incontrolat. Vist el lloc i ja amb Anna quasi a tocar, torno a posar-me en camí, quan porto als peus una mica més de catorze kilòmetres, sóc altra volta a la Font Negra.
gorg Català
Sempre seguint la ruta prevista i fets 500 m; arribo al Gorg Català,  aquest és un  xicotet gorg rodejat d'arbres, les seues aigües procedeixen del brollador de la Font Negra. El lloc rau preparat per al bany i disposa d'un trampolí on qui agrade pot llançar-se a les profunditats de les seues aigües. Ara ja m'endinso en el "Camino de las Fuentes" ací  trobo en primer lloc la Font de Dalt i pocs metres més endavant, la Font de Baix a tocar del pont de Garahament d'origen àrab, seguint ruta arribo allí on semble la fi de la pista i per un carrer en fort pendent arranjat amb baranes de fusta, vaig a eixir a la Plaza Alameda, ací em trobo que estan de festes i que en pocs minuts donara inici algun espectacle de bous al carrer, tot rau ple d'aquesta mena de gàbies de ferro que s'usen per aquestes ocasions.

gorg Gaspar o de Palet
Pels carrers del poble segueixo el meu camí que ara m'ha de portar a visitar el Gorg Gaspar o de Palet, és el més pròxim al nucli antic del poble,  les aigües procedents de l'Albufera conformen un bot que en un altre temps donava energia hidràulica a una fàbrica tèxtil, aquí trobo unes taules i aprofito per fer el mos del migdia. Vist el lloc segueixo per la pista fins que aquesta queda tallada, torno arrere i per un carrer vaig a trobar la baixada al Gorg de l'Escala, aquesta salva el pronunciat desnivell amb 136 esglaons que a mi, em semblen molt més........, l'esforç paga la pena, el lloc és d'una gran bellesa, queda enclotat en les profunditats del barranc, semble que en plena temporada l'ajuntament cobra per baixar, avui no hi ha ningú a qui pagar, arribo baix em poso el banyador i em fico en les fresques aigües, una mica mes i la màquina de fotos va a fer companyia als peixets que neden tranquil·lament.
albufera de Anna
Enllestit el bany i omplerts els ulls de tanta bellesa, em vesteixo i dono inicio al feixuc treball de tornar a salvar els trams d'escales, arribat que sóc dalt, torno a estar tan amarat de suor com abans del bany, ara ja es qüestió d'anar a trobar el cotxe, arribo on l'he aparcat al matí, miro l'hora i veig que és massa tard per apropar-me caminant fins a l'Albufera, així que decidisc agafar el vehicle, arribo al paratge aparco i dono un tomb pel lloc rodejant tot el perímetre del llac, un dels pocs avantatges d'eixir entre setmana es que pots gaudir de pau i tranquil·litat, m'imagino el lloc un dia festiu........, ara  torno al cotxe i ja em dirigeixo envers Vilamarxant. Ha estat un dia on he gaudit de molts racons de gran bellesa  i en contacte amb el líquid element, quelcom que m'encanta sobretot amb la calor, si hi ha un però que posar, aquest és l'excessiu   asfalt que he trepitjat, possiblement degut al meu desconeixement de les contrades.

dijous, 19 de setembre del 2013

SOGORB-NAVAIXES-PANTÀ DEL REGAJO-NAVAIXES-SOGORB

Lloc inici caminada: Fuente Los 50 Caños, Sogorb, Alt Palància, Castelló 
Caminants:  Francesc
Data: 19-09-2013
Hora d’inici caminada: 07:52:19
Hora d’arribada: 15:12:59
Duració: 07:20:
Temps en moviment: 06:03
Temps parat: 01:17
Alçada punt de sortida: 317 m
Alçada mínima assolida: 317 m
Alçada Màxima assolida: 452 m
Desnivell màxim: 135 m
Ascensió acumulada: 225 m
Descens acumulat: 223 m
Guany: 134 m
Distancia recorreguda: 17.62 Km
Velocitat mitjana: 2.4 Km/h
Velocitat en moviment: 2.9 Km/h
paratge del  Salto de la Novia i cascada del Brazal
L'any passat, en una de les visites de la Joaquina i el Salva, varem eixir a fer un tomb per l'Alt Palància en plan "dominguero",  varem estar a Navaixes on gaudirem de racons com el Salt de la Nuvia i de la munió de fonts que te el terme, també ens varem arribar a visitar el "Pantano del Regajo", ens aproparem a Sogorb on visitarem les seues muralles i ens varem apropar a la "Fuente los 50 Caños". Cercant informació per internet vaig veure que eixint de Sogorb es podia arribar caminant fins al pantà del Regajo, en aquell moment vaig decidir de fer-ho algun dia.
Arribat el dia cerco informació al wikiloc, trobo diversos traks que em podem servir, també trobo algun comentari de que la ruta esta ben senyalitzada i que no te perduda, aixi dons, decideixo no baixar cap trak i anar seguint les marques.
riu Palància a tocar de la Fuente de los 50 caños, inici de la ruta de hui
Ixo de casa i faig els poc menys de 80 km. fins arribar a Sogorb, ací cerco el camí per anar a la Fuente los 50 caños i un pic i soc, aparco el vehicle i dono inici a la caminada. Creia que el sender aniria resseguint el riu Palància , però als pocs metres aquest es va apartant del riu, la pista sempre asfaltada, transcorre entre mig de camps de conreu amb predominança de plantacions de caquis, fets uns dos quilometres, soc a tocar del Palància, travesso el riu per una passera de ciment i ara el sender es transforma en pista de terra. La pista te trams molt emboscats i encara que va resseguint en tot moment el riu, la vegetació impedeix la seua visió, fets uns tres quilometres i mig la perspectiva s'eixample i ja tinc el primer contacte visual amb el paratge del Salto de la Novia i la cascada del Brazal.

primer contacte visual amb la Cascada del Brazal
El lloc captiva per la seua bellesa, encara que aixo mateix, motiva la seua degradació, l'estiu s'omple de gom a gom de gent a passar el dia i donar-se un bany i entre tanta gent, sempre n'hi ha que no respecten res, semble que els dissabtes de l'estiu, en un escenari al costat del salt d'aigua es porten a terme concerts i espectacles al aire lliure, l'altre cop que hi vaig estar hi havia una passera de fusta que permetia creuar el riu a peu sec per arribar a l'escenari, a la Fuente del Curso i poder apropar-se casi ben be sota mateix del salt d'aigua, ara nomes en queden el pilars d'obra que ho suportaven. El lloc i el seu nom, tenen com tant d'altres una llegenda:
paratge del Salto de la Novia
"Fa d'això molts anys ... quan dos nuvis anaven a contraure matrimoni s'havien de sotmetre a una curiosa cerimònia per demostrar davant de tots que es volien de veritat i assegurar la seva fertilitat. Cert temps abans del matrimoni havien d'anar a aquest lloc, on més s'estreny el riu i allà, davant de tots, la núvia havia de creuar d'un salt a la riba oposada. Si ho aconseguia sense contratemps era símbol de fertilitat i proliferació per al futur matrimoni i demostrava amb això que volia fidelment al seu nuvi, més si no  aconseguia el salt, el matrimoni es considerava irrealitzable o desgraciat, de manera que convençuts, els nuvis trencaven el seu compromís. Cert dia dos joves nuvis van baixar radiants d'alegria a demostrar davant tots que s'estimaven. Com cada vegada, la gent esperava el salt amb impaciència, per fi la núvia es va disposar a saltar, però després de prendre impuls va perdre peu i va caure al riu amb tan mala fortuna que es va veure embolicada en un potent remolí que hi havia i la portava a una mort segura. En veure el que ha passat, el nuvi es va llançar immediatament al riu per intentar salvar la seva estimada, però per més esforços que va fer en el seu desesperat intent, l'aigua se'ls va emportar a tots dos i mai mes es va saber d'ells, encara que els vilatans van seguir baixant al Salt de la Núvia a esperar el seu retorn.
Diuen que en les nits de lluna, per la vall s'escolten les seves veus i laments. La cascada plora la seva pèrdua i el riu es converteix en el mantell blanc i pur de la núvia, que acull tendrament a la seva estimada, convertit en pedra ".
possiblement, el lloc per tenien que saltar les nuvies
Després d'extasiar-me i de prendre un bon grapat de fotos reinicio el camí, encara que pocs metres mes i tinc que tornar a parar ja que em sur al pas la Fuente de Mosen Miguel, uns metres mes i trobo la Cascada del Tio Juan, aquesta no te l'alçada de la del Brazal, però per al meu gust es mes espectacular, per unes escales de pedra es va pujant resseguint la caiguda de l'aigua fins passar ben be per sota d'aquesta, si el cabal d'aigua es important tal com hui, es del tot impossible no eixir-ne ben xop, després de passar per un petit pont de fusta arribes a una balconada coneguda com "El Mirador del Paraiso"  d'on es tenen unes vistes espectaculars del Salto de la Novia i de la Cascada del Brazal, vist el lloc torno enrere i baixo a trobar el sender.
Fuente del Hierro
El sender ressegueix la riba dreta del riu i ara comença un tram que t'obliga a parar cada dos per tres per visitar la munió de fonts que et van sortint  al pas, Fuente del Hierro, Fuente de la Virgen de la Luz, Fuente de la Peña, Fuente del Lugar...........acabat aquest tram les marques del PR em porten a entrar en el casc urba i eixir a la carretea CV-213 per la que tinc que circular uns 600 m. aprox. Deixo la carretera i agafo una pista que ix per la dreta i que ens pocs metres em porta a passar pel Puente Los Baños, aquest, data del segle XVIII encara que sembla s'assenta damunt un de mes antic, el pont es del tipus llom d'ase amb un gran arc central, al final del pont ixen unes escales que permeten baixar a la llera del riu on es troba la Fuente Los Baños, aprofito el lloc per fer un petit mos i uns glops de te.
Puente Los Baños damunt el riu Palància
 Aprofitant el descans, decidisc tenir una xerrada amb el turmell del peu esquerra  que va eixir perjudicat el dijous passat, ja fa una bona estona que vaig escoltant els seus renecs i gemecs, a la fi, arribem a un principi d'acord, jo, miraré de no "portar-lo pel mal camí" i ell, minorara les sues queixes, acabada la discussió, re-emprenc la marxa, faig una ullada fins que a uns quants metres diviso un pal de fusta amb les ratlles verdes i blanques del SL, deixo enrere l'asfalt i m'endinso en un corriol de terra amb trams bastant pedregosos, sento que el turmell comenta quelcom sobre la manca de paraula..........., li prometo que aixo durara poc, i per sort, aixi  està, ixo a una zona de xalets a tocar del CV-213 que he deixat abans. Entre xalet i xalet diviso les aigües de l'embassament del Regajo.
 
embassament del Regajo

Transito uns poc metres per la carretera fins trobar un desviament que s'endinsa a trobar l'embassament, casualment vaig a eixir al mateix lloc on varem deixar el vehicle a la visita amb el Salva, ara es tracta de creuar pel damunt de la paret de la presa de l'embassament i eixir a l'altra banda, em desvio uns metres del sender per arribar-me fins a tocar l'aigua, torno al sender i després de creuar per sota la via del tren València -Terol, vaig a eixir a la Via Verde de Ojos Negros, arribat ací no se trobar les indicacions del SL, però com se que la via porta a Navaixes, decideixo agafar per aquesta. La via es la via verda mes llarga de la península amb mes de 160 km. i transcorre per lo que havia estat el ferrocarril miner que portava   minerals des de Terol fins al port de Sagunt.
túnel a la Via Verde de Ojos Negros
 La via passa per un parell de túnels equipats amb un sistema de detecció de presencia que encén les llums, també trobo un petit mirador "Mirador del Regajo" d'on es te una visió en perspectiva de l'embassament,  mes endavant, un altre zona de descans a tocar  les restes d'un antic baixador on suposo es devien aturar el trens per carregar material, fets uns dos quilometres i mig de via, arribo a una bifurcació a tocar del càmping Altomira, com m'abelleix fer un bany mes que res, decideixo eixir de la via i anar a trobar Navaixes, creu el poble d'oest a est i vaig a eixir al Paseo de las Fuentes, per unes escales baixo al sender del riu per on m'arribo altre cop al Salto de la Novia.
zona de descans a tocar de l'antiga estació de La Cantera
Arribat ací trobo alguns grupets de gent, jove i no tant jove que gaudeixen del lloc, tambe em trobo una parella de nuvis que acompanyats del fotògraf van a fer el reportatge de noces, darrera un arbre em poso el banyador i amb la càmera ben en alt creu a peu el riu per arribar a l'altre riba i poder fer unes fotos lo mes aprop possible del salt d'aigua, també en faig alguna de la Fuente del Curso, torno a creuar i ara sense càmera em dono el plaer de un bany, l'aigua no te la transparència de la del riu Sot on em vaig donar el bany dijous passat, malgrat aixo, gaudeixo del moment. El fotògraf ens diu a mi i un altre banyista si podem ajudar a creuar als nuvis, ja que es volen fer unes fotos sota del salt d'aigua, li donem u cop de ma i aprofito i li demano permís per poder prendre alguna foto jo també.
els nuvis camí d'una remullada per a la posteritat
Ara i en veien que passen uns minuts de dos quarts de dues, decideixo aprofitar unes taules i fer el mos del migdia, acabat aquest, torno a l'aigua, em dono un altre bany, ixo, m'asseco i em poso la roba, un pic llest re-emprenc la caminada, ara ja es tracta de desfer el camí que he portat aquest mati, arribo a la Fuente de los 50 Caños i com aquest mati era encara massa fosc, li faig unes fotos i ja dono per acabada la eixida de hui. Malgrat haver gaudit de la eixida, trobo que he caminat massa estona per trams asfaltats, possiblement hi hagi algun altre opció que obvii aquest trams............com no serà l'ultim cop que ho visiti, serà qüestió  d'investigar mes. Pujo al vehicle i ja poso rumb envers Vilamarxant
  

dijous, 12 de setembre del 2013

GESTALGAR-PEÑA MARIA- LAS TOSCAS, (SOT DE XERA)- BALNEARI DE FUENCALIENTE,(CHULILLA)- GESTALGAR

Lloc inici caminada: Fuente Los Chorros, Gestalgar, Els Serrans
Caminants:  Francesc
Data: 12-09-2013
Hora d’inici caminada: 08:35:59
Hora d’arribada: 16:36:11
Duració:08:00:12
Temps en moviment: 04:11
Temps parat: 04:24
Alçada punt de sortida: 193 m
Alçada mínima assolida: 170 m
Alçada Màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 191 m
Ascensió acumulada: 781 m
Descens acumulat: 773 m
Guany: 167 m
Distancia recorreguda: 16.99 Km
Velocitat mitjana: 2.1 Km/h
Velocitat en moviment:3.8 Km/h
Las Toscas, riu Sot, Sot de Xera, Els Serrans
 Antecedent 1er. Quan el juny de l'any passat vaig fer la ruta de Las Toscas eixint de Sot de Xera, vaig quedar enamorat del paratge i em vaig dir que hi tornaria, aixo si trobant un altre camí, ja que vaig quedar mig socarrat amb la solellada

Antecedent 2on. Aquest mes de juliol passat, mentre gaudíem de la companyia dels nets, varem arribar-nos a Gestalgar per remullar-nos a la zona de bany d'El Motor, mentre els xicotets gaudien de la frescor de l'aigua, jo vaig eixir a estirar un poc les cames seguint un tram les marques del PR-V290, que em va semblar resseguia la llera del riu Túria, el vaig trobar prou interessant com per decidir que la primera eixida de la temporada seria per fer-lo. 

Posat a cercar informació al wikiloc, trobo que el PR-V290 ix de Gestalgar i arriba fins el balneari de Fuencaliente a Chulilla sempre resseguint el Túria i torna a Gestalgar per l'altra riba, també em trobo un trak del Pablo, un veí de Vilamarxant amant del senderisme, ell ha introduït un parell de modificacions al recorregut del Pr que sembla el fan mes interessant, al menys una, que es fer-ho arribar fins al paratge de Las Toscas, em baixo el trak el carrego al GPs i negocio amb la dona disposar del vehicle aquest dijous.

Fuente Los Chorros, Gestalgar
Dijous mati ixo de casa i em dirigeixo envers Gestalgar, arribo  aparco prop de la Fuente Los Chorros i dono inici a la caminada quan passen uns pocs minuts de dos quarts de nou del mati, creuo el Túria per la passera i ja enfilo el sender, aquí deixo el trak del Pablo i segueixo per una senda que em sembla va a eixir al mateix lloc i transcorre mes propera al riu, fets quasi dos quilometres arribo a la Fuente El Morenillo, un petit racó encisador, vist  el lloc segueixo el camí, aquest ara, inicia una pujada ininterrompuda que fa que en poc menys d'un quilometre arribi dalt de la Peña Maria, aquesta es una agulla que destaca solitària de tot el conjunt de cingles que encaixonen aquesta part del Túria, les vistes son espectaculars però m'hi estic poca estona, l'amic vertigen comença a protestar......si sabés lo que l'espera hui.
Fuente El Morenillo
 Re-emprenc la caminada sempre envoltat de paisatges cremats, encara que la natura mostra les seues ganes de tornar a vestir la nuesa produïda pels paorosos incendis del any passat, quant porto una mica mes de cinc quilometres i mig, arribo al Collado de Cherales, d'aquí estant ja es divisa la immensa taca verda de la Hoya de Cherales, el lloc es una gran clotada reconvertida en extensa plantació de cítrics que si no mes, impacta el primer cop que la veus. Sempre seguint el trak i fet un quilometre des de el coll arribo a una giragonsa  de la pista protegida per unes baranes de fusta, d'aquí surt un estret i emboscat corriol que per mig del canyar em porta a tocar del paratge de Las Toscas.
Las Toscas, riu Sot, Sot de Xera
Encara que la quantitat d'aigua que cau es poc mes que un suau degotall per damunt les tosques, torno a quedar captivat del lloc tal com em succeí l'any passat, i al igual que llavors em trec la roba i em submergeixo en les seues fresques i transparents aigües, quin plaer, quina sensació tan indescriptible de pau i benestar. Ixo de l'aigua i mentre m'eixugo, aprofito per menjar unes nous i fer uns glops de te fresc, enllestit l'assumpte, i molt al meu pesar, em poso la roba i torno a la pista per seguir la caminada. Segueixo per la pista fins que arribo a on el trak del Pablo deixa aquesta per agafar un petit tram de senda fins sortir a lo que havia estat una antiga sequia, uns trams per dins i altres caminat per damunt dels murs camino fins que la sequia acaba i torno a pista de terra.
entrada al "Balneario de Fuentcaliente" Chulilla
Quan porto fets uns nou quilometres arribo a les instal·lacions del Balneario de Fuentcaliente o Balneario de Chulilla, els voltants es salvaren dels incendis, lo que li dona l'aspecte d'un xicotet oasis de verdor. En un dels salts per pujar i baixar a la sequia, he caigut malament i se'm ressent el turmell del peu esquerra, donat aixo i aprofitant una passera de fusta que creua el Túria, decideixo estalviar el tram que manca per arribar a la Fuente de la Rinconada i ja dono inici a la tornada. En un parell de quilometres arribo davant les restes d'unes instal·lacions fabrils conegudes com a Fabrica del Corindon, aquí s'aprecia l'aprofitament que en feien del Túria, de lo qual he trobat i trobaré mostres durant tot el recorregut. Uns quants metres mes i s'acaba la pista i te inici un tram del recorregut que se'm ha fet especialment feixuc. 
un dels trams equipats amb cadenes
Els propers dos quilometres aproximadament, transcorren per un estret, pedregós i a cops perdedor corriol que entre pujades i baixades ressegueix aquest tram del riu Túria mig penjat i amb trams molt aeris, tant es aixi que en un parell de trams, esta equipat amb cadenes per poder agarrar-se. Entre les queixes del meu turmell i les del meu vell amic  "Don Vertigen",  aconsegueixen  que aquest curt tram se'm faci casi interminable, ja que tinc que anar parant de tant en tant, tot aixo no es obstacle per que vagi gaudint de la bellesa de les cingleres amb el Túria serpentejant allí baix. Quan torno altre cop a pista a toc de riu, m'entren ganes de agenollar-me i besar el terra, desestimo l'idea, estic massa cansat per aquestes tonteries.
escalada als voltants de Peña Maria
De seguida trobo gent fent escalada, els voltants de la Peña Maria es un lloc on es practica l'escalada i prou conegut pels aficionats d'arreu, per una palanca de ciment travesso el Túria i m'apropo a visitar la Fuente de Peña Maria, una de les fonts mes conegudes del terme, aquesta es troba als peus de Peña Maria i em venen  al cap les impressions d'aquest mati quan em trobava dalt  d'aquesta. Aprofito les taules i menjo un parell de iogurts i faig uns glops de te ja no tan fresc. Torno a creuar la palanca i ara ja per pista mes o menys ampla però plana vaig caminant apropant-me cada cop mes a la fi de la caminada, passant abans per la gens espectacular Fuente de San Juan.

aqüeducte al Barranc de la Rivera
Aquest tram planer, fa que el turmell es queixi de una forma mes civilitzada la qual cosa em permet gaudir de les cosetes que vaig trobant, que si un gran sobreeixidor que em  regala amb una espectacular cascada d'escuma blanca, que si un aqüeducte que salva el Barranc de la Rivera.......... aixi fins arribar altre cop a la zona de bany d'El Motor, aquí destaca la blancor de l'edific circular que dona nom al lloc, dintre d'aquest, es troba el motor que impulsa l'aigua fins els dipòsits que es troben dalt de tot del poble i que abasteixen d'aigua a aquest, tenia pensat donar-me un bany en arribar ací, l'hora que es, ja que el turmell m'ha endarrerit força, em fa desistir i vaig a trobar el vehicle i ja em dirigeixo envers Vilamarxant.
singular edifici que alberga el motor i que dona nom al indret
La eixida d'avui s'ha vist enterbolida pel dolor del turmell. malgrat aixo, crec que es una caminada que paga  la pena de fer, l'afegitó de Pablo de fer que arribi fins a Las Toscas, crec que es digne de que els responsables del PR l'incorporessin, si mes no, com una variant. L'únic però que li puc posar, es el tram tan aeri que transcorre penjat a mitja cinglera, i aixo, es conseqüència del meu vertigen, lo qual vol dir que si no en pateixes, cap problema...............