CHIVA-GESTALGAR, (Fuente La Peraleja-Pico Santa Maria-Fuente La Gota-Fuente La Peraleja)

Lloc inici caminada: Fuente La Peraleja, Chiva, Foia de Bunyol, País Valencià
Caminants: 32 agosarats senderistes
Data: 06-03-2016
Hora d’inici caminada: 08:51:29
Hora d’arribada: 13:36:02
Duració: 04:44:33
Alçada punt de sortida: 742,5 m
Alçada mínima assolida: 742,5 m
Alçada Màxima assolida: 1.128,5 m
Desnivell màxim: 386 m
Ascensió acumulada: 482 m
Descens acumulat: 477 m
Guany: 386 m
Distancia recorreguda: 12.400 m
Velocitat mitjana: 2,62 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,48 km/h

detall de les Pintures Rupestres

Com aquest mes de març va ple d'activitats al voltant de falles i setmana santa, la caminada mensual s'avança al primer diumenge. Hui estava prevista una visita a la Serra de Xiva, on sota el guiatge de la gent del Club Senderista de Chiva, visitaríem el Pico Santa Maria, punt més alt de la Serra de Xiva amb els seus 1138 m. altres punts d'interés de la ruta seran, les pintures rupestres de l'Abric de les Clotxes i ja de tornada, la Fuente La Gota.

el grup a la Fuente La Peraleja

A dos quarts de huit ens trobem al llavador, hui som més poquets que de costum, el dia s'ha llevat fresquet i amb un fort vent, ens repartim en els vehicles i posem rumb envers Chiva on hem quedat amb la gent del CSC. De camí, recollim al Miguel Angel que ens espera a Xest. Arribem a Xiva, salutacions, comentaris i complimentar el tema permisos, pugem altre colp als vehicles i ens dirigim a trobar la Fuente La Peraleja on deixem els cotxes i donem inici a la caminada.

fent el mos a l'abric de l'Abric

Primer pel Camino de la Fuente La Marjana i després pel Camino del Llano de La Zarza, ens anem apropant al Barranco del Burgal, el resseguim uns pocs metres i el creuem enfilant-nos per l'altra riba fins a arribar davant de l'abric on darrere unes reixes es troben les Pintures Rupestres de l'Abric de les Clochas. Aquestes s'emmarquen dins de l'anomenat "Art esquemàtic llevantí" i van estar declarades per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat el 1998.

pintures rupestres

Aprofitem "l'abric" que ens proporciona l'Abric, per a fer el mos del matí, ja que a hores d'ara, portem quasi 5,4 km fets, com és de rigor surten de les motxilles tota mena de delicatessen, hui com sempre que ens acompanya el Miguel Llopis, no falten els boníssims seitons en vinagre que sempre ens obsequia. Acabat el mos reiniciem la caminada desfent els últims metres fets, tornem a creuar el barranc i donem inici al tram més costerut del dia que va resseguint el Barranco de Santa Maria.

producte de l'erosió

A mesura que anem guanyant altura, es fa més evident la presència del fort vent, també les vistes es van eixamplant, tant cap l'horitzó com a les altures on semble ens vigilen curioses formacions calcàries que el temps ha anat modelant i que no desentonarien al costat de les de la Ciudad Encantada. El pendent es va fent més pronunciat i en algun moment les mans ens ajuden a impulsar-nos, en l'últim tram la senda es desdibuixa per la invasió de la vegetació, però a la fi, arribem dalt del Pico Santa Maria fets 7,6 km.

dalt el Pico Santa Maria

Per culpa de la força del vent nomes quatre valents s'enfilen dalt el vèrtex geodèsic, els altres ens ho mirem des d'uns metres més avall, és tanta la força del vent que en passar les fotos a l'ordinador em trobe que més d'una ha sortit moguda, no ens hi estem massa temps, ara per una senda carenera ens arribem a l'Alto de Santa Maria, aquest és un esperó rocós amb uns 20 m. menys que el Pico, ací la mateixa tònica, fotos, una rapida ullada a les vistes i a seguir.

Alto Santa Maria

Ara anem a trobar el Barranco de la Fuente la Gota per on iniciem la baixada, als pocs metres ens desviem per visitar la Fuente La Gota, dita així per què realment deixa anar el preuat líquid de gota en gota amb un ritme pausat però constant. Per una estreta senda i amb algun tram força aeri, anem davallant sempre seguint la traça del barranc i entremig de la vegetació que sembla en procés de recuperació després d'algun incendi. La baixada a causa de l'estretor de la senda i a la forta pendent, semble que no s'acabe mai.

descens pel Barranco de la Fuente La Gota

Al final la senda es transforma en el Camino de la Fuente la Gota per on seguim fins que en un encreuament, girem a l'esquerra i agafem el Camino de la Fuente de Marjana per on ja sense desviar-nos, arribem altre colp a la Fuent La Peraleja on aquest matí hem deixat els vehicles. Després de comentar un poquet i dels comiats, pugem als vehicles i ja ens dirigim cap a Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Ha estat un altre matí en contacte amb la natura i amb bona companyia.

CAMINADA PER LA SERRA DE CHIVA AMB EL CLUB DE MONTAÑA DE SIERRA DE CHIVA (Chiva, La Foia de Buyol)

Lloc inici caminada:Camino Fuente de la Umbría, Chiva, La Foia de Bunyol
Caminants: 28  senderistes 

Data: 04-10-2015

Hora d’inici caminada: 08:38:38
Hora d’arribada: 12:13:58
Duració:03:35:20
Alçada punt de sortida: 498 m
Alçada mínima assolida: 412 m
Alçada Màxima assolida: 776 m
Desnivell màxim: 363 m
Ascensió acumulada: 417 m
Descens acumulat:408 m
Guany: 276 m
Distancia recorreguda: 9.317 m
Velocitat mitjana:2.6 km/h (sense descomptar parades).

el grup a punt de iniciar la caminada

Hui la secció de senderisme del Club Sierra de Chiva feia una de les seues caminades per la serra, dintre dels ja habituals intercanvis entre els dos clubs, ens havien convidat a participar-hi. Tant és així que a dos quarts de huit ens trobem davant del local de la Policia Municipal en Porrina, Miguel Llopis, Jose Peris i jo, pugem al cotxe del Jose i posem rumb envers Chiva on arribem quan encara falten uns quants minuts per a les huit, hora prevista per a eixir, el lloc de trobada és davant de l'estació de la Renfe.

Senda La Campana

A poquet va arribant la gent, salutacions i tràmits burocràtics acomplerts, pugem altre colp als vehicles i tots en fila ens dirigim cap a Fuente Umbría, poc abans d'arribar-hi deixem els vehicles en un entrant de la pista i després de les preceptives fotos de rigor, donem inici a la caminada. Primer fem un poquet més d'un quilòmetre per pista de terra sense pràcticament desnivell. Ací ens desviem per la senda La Campana, que sense avisar, amb traïdoria, inicia una pronunciada pendent. En poquet més de dos quilómetres, salvem un desnivell positiu de quasi 300 m.

Serra de Chiva

El grup s'allarga, ja que no tots podem assolir el mateix ritme, de tant en tant aprofitem les parades i gaudim de les vistes que paguen la pena l'esforç, després dels dos interminables quilòmetres, eixim al Camino de la Nevera per on fem uns poquets metres fins que creuant una cadena i al resguard d'una xicoteta construcció, aprofitem per a fer el mosset. A tocar de l'edifici es troba un arboç ben carregat de fruits dels quals no ens podem estar de degustar-ne uns quants.

es l'hora del mosset

Acabat el mos, reiniciem la marxa desfent uns poquets metres pel Camino de la Nevera que deixem per una no gaire visible senda que ix per la nostra esquerra, aquesta és coneguda com a Senda Bojet, ara ens toca desfer tot el desnivell que hem salvat de pujada i un poquet mes de propina, quan portem fets uns 6,5 km. Arribem al Barranco Grande punt més baix de la caminada, no sense haver deixat a l'esquerra el Pino Mojete, arbre aquest de dimensions més que considerables i al que s'adjudiquen uns quants centenars d'anys.

Senda Bojet

Eixim al Camino del Barranco Viñas per on transitem uns quants metres i alguns, aprofiten per a collir raïm que ha quedat després de la verema. Ara ens desviem pel Camino del Corral Cuñat fins que arribem davant del Pozico Cuñat, ací ens endinsem per una bonica, encara que empinada senda que fent siga sagues va a eixir a tocar d'una edificació feta de pedres i amb taules i bancs amb una petita capelleta que supose que és el Corral de Cuñat restaurat.

Pocico Cuñat

Ara ja només ens queda que fer un poquet mes de mig quilòmetre pel Camino de Fuente Umbría per arribar a on hem deixat els vehicles, després d'uns moments de distesa conversa, ens acomiadem i pujant als vehicles ens dirigim a Chiva primer i nosaltres seguim envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Per a mi ha estat una ruta amb una primera part que m'ha fet patir un poquet però vista després d'un reparador descans, ha valgut la pena l'esforç.

 

SIERRA DE CHIVA, RINCON DEL SAPO (CHIVA, Foia de Bunyol)

Lloc inici caminada: Km 11 de la CV-379
Caminants: 27 Senderistes
Data: 21-12-2014
Hora d’inici caminada: 08:39:27
Hora d’arribada: 12:24:24
Duració: 03:44:57
Temps en moviment: 02:11:04
Temps parat: 01:33:53
Alçada punt d'eixida: 352 m
Alçada mínima assolida: 288 m
Alçada Màxima assolida: 636 m
Desnivell màxim: 348 m
Ascensió acumulada: 419 m
Descens acumulat: 405 m
Guany: 283 m
Distancia recorreguda: 10.72 Km
Velocitat mitjana: 2.85 Km/h (sense descomptar parades)
Velocitat en moviment: 4.8 Km/h.

tot lo grup

Senderistes Les Rodanes manté una relacio de fraternal cooperació amb el Club de Montaña Sierra de Chiva, dintre d'aquesta col·laboració, hui ens tocava desplaçar-nos a Chiva per a sumar-nos a una caminada que sota la direcció tècnica del Manolo, organitzava el club. Així  a dos quarts de huit ens trobàvem al lloc habitual de trobada al costat del llavador, ens repartim en els vehicles i ja enfilem envers Chiva, el punt de trobada amb la gent de Chiva és al costat de l'estació de la Renfe, salutacions esperem un poquet i tornem a encabir-nos en els vehicles i anem a trobar la CV-379, fem uns onze quilometres i aparquem a tocar de la carretera.

Manolo explicant la ruta

Amb sorpresa constate que som a tocar del punt per on vaig creuar la carrereta en la meua caminada de fa 18 dies, donem inici a la caminada en principi pel mateix camí que vaig emprar, passem pel costat del Corral del Carnicero i arribem a la zona de descans on donaré mitja volta per a tornar a Pedralba. Ací el Manolo ens fa una breu explicació de per on té previst que discórrega la caminada, aquest tram del Camino Natural Túria-Cabriel, transcorre pel damunt del camino de la Fuente del Sapo. Quant portem uns dos quilometres deixem l'ampla pista i ens desviem a la dreta per anar a trobar primer la Fuente del Sapo i després el Corral del Sapo.

restes forn morisc al corral de la Fuente del Sapo

Ací i després de fer visita a les restes del corral on es trobe mig enrunat un forn d'origen morisc, cerquem un lloc adient i ens aposentem per a fer el mos del matí, entre rialles i el ja clàssics: Vols provar açò?? Va agafeu que la motxilla em pesa molt!!............ Passem un agradable moment de relax, Acabat aquest, reiniciem la caminada que encara que no massa pronunciada no deixa de pujar en cap moment, quan portem fets uns cinc quilometres el camí semble acabar-se, ara comença el tram més aventurer de la caminada que transita per una estreta i emboscada senda que creua la part alta del Barranco del Sapo en el punt més alt de tota la ruta.

el tan esperant moment del mos

Quan portem un poquet més de sis quilòmetres eixim altre colp al Camino Natural Túria-Cabriel per on arribem en poquets metres a les restes del Corral del Enguerino, mig quilometre més i som on a la pujada hem deixat la pista per anar a trobar la Fuente del Sapo, ara ja es tracta d'anar desfent el camí que hem portat a primera hora  fins que som a la zona de descans, ací deixem la pista i ens endinsem en un bonic i fresc sender que per l'esquerra va a trobar el Barranco del Sapo per on transitem un poquet menys de dos quilòmetres fins que tornem a eixir a la pista a tocar del Corral del Carnicero.

eixint del Barranco del Sapo

Només ens resta fer uns sis-cents metres i ja som on hem deixat els vehicles, ací el Manolo ens diu que tenia reservada una sorpresa en funció de si acabarem aviat, com així ha estat, pugem als cotxes i fem uns dos quilometres i mig fins a arribar a l'alçada de la Colonia El Romeral, ací ens endinsem entremig de les cases fins que arribem a tocar del Barranco del Cuchillo, deixem els cotxes i lo que primer contemplem és una paret vertical d'uns 20 metres d'altura equipada amb nombroses vies d'escalada. Encara que hem deixat els vehicles en terme de Chiva, la paret esta dintre del terme de Cheste per lo qual, l'equipament i manteniment de les vies és competència del Club de Montañismo de Cheste.

pujant dalt d'El Cuchillo

Sempre seguint al Manolo rodegem la paret i comencem a trepar ajudant-nos de mans, peus i de tot lo que podem usar, arribem dalt de la paret i ens trobem amb un laberint d'escletxes, evidentment  el nostre guia ens hi fa endinsar-hi, entre crits i escarafalls varis, tots anem superant la prova amb bona nota, quan ja tots som dalt del pla que corona la paret és qüestió d'iniciar el descens ara per una senda mes "civilitzada"  fins que arribem altre colp a on hem deixat els vehicles. Ara ja si és arribada l'hora dels comiats i dels desitjos de bones festes. Tornem a pujar als vehicles i ja ens dirigim envers Vilamarxant on arribem prop de dos quarts de tres.

per dintre les escletxes

Agrair des d'ací al Manolo del Club de Montaña Sierra de Chiva  el bon matí passat descobrint noves rutes i gaudint de la natura el bon humor i la bona companyia.

SERRA DE CHIVA: EL TENDERO-SENDA LA PARRA-COVA MOREA-COVA CHARNERA, Amb el Club de Montaña Sierra de Chiva

Lloc inici caminada: El Tendero, Chiva (Foia de Bunyol)
Caminants: 34 senderistes
Data: 23-02-2014
Hora d’inici caminada: 08:50:10
Hora d’arribada: 13:07:29
Duració: :04:17:19
Temps en moviment: 02:20
Temps parat: 01:57
Alçada punt de sortida: 499 m
Alçada mínima assolida: 496 m
Alçada Màxima assolida: 888 m
Desnivell màxim: 392 m
Ascensió acumulada: 559 m
Descens acumulat: 547 m
Guany: 388 m
Distancia recorreguda: 10.02 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h
Velocitat en moviment:4.35 Km/h.

el grup "quasi" al complert

Hui tocava eixir a caminar amb la gent de Senderistes les Rodanes, els responsables d'organitzar les caminades havien contactat amb la gent del Club de Montaña Sierra de Chiva que altres cops ens han acompanyat en les caminades per què hui, ens feren de cicerones per les seues muntanyes. A dos quarts de huit era l'hora d'eixir del punt habitual per un cop col·locats en els vehicles dirigir-nos fins a Chiva on havien quedat de trobar-se al costat de l'estació del tren, arribem, salutacions, firma de la clàusula d'excepció de responsabilitat i altra volta pugem als vehicles per dirigir-nos fins al lloc que en diuen El Tendero, arribats aparquem els cotxes i donem inici a la caminada.

Cova Morea

 Comencem a caminar per la senda La Parra que va resseguint per l'esquerra el bonic Barranc de La Parra, malgrat que el lloc no és poblat de gaires arbres a causa dels incendis, la vegetació típica mediterrània creix exuberant i plena de vigor, quant portem un poc mes del quilòmetre el Manolo, que exerceix de guia, ens fa deixar la senda i desviar-nos uns cinc-cents metres per poder albirar a el lluny la Cova Morea, ja que encara que després passarem quasi pel damunt, fa de malt visitar i almenys l'haurem vist, desfem els últims metres i tornem a incorporar-nosa la senda La Parra.

un dels trams "aventurers"

Ara comença un tram que sense presses, però sense pauses va agafant alçada amb alguns trams força aeris que li donen a la caminada un toc aventurer, un parell de cordes serveixen per ajudar a salvar uns trams amb una pendent quasi vertical, així i a poquet a poquet arribem davant de la Cova Charnera on és previst fer la parada pel mos del mati, la cova consta d'una sala principal d'una alçada considerable i diguem que d'habitacles laterals més xicotets, l'entrada era tancada amb paret ja que semble s'emprava per aixoplugar els ramats en altres temps. Deixe el frontal que sempre porte a la motxilla i alguns aventurers s'endinsen per una gatera fins a un altre sala amb alguna estalactita.

boca de la cova Charnera

Enllestit el mos i visitada la cova, reiniciem la caminada per senda fins que quan portem caminats uns cinc quilometres anem a eixir al Camino Del Caballo Sanchez a La Umbria Mala, transitem per aquest un poc menys d'un quilòmetre i el deixem per agarrar una senda que ens portara dalt un puntal per damunt de la Cova Morea, ací, alguns valents inicien un pronunciat descens per provar de visitar la cova, semble que és prou complicat arribar, tant es així que només quatre o cinc aventurers ho aconsegueixen, quan tots son ja dalt altre cop, desfem el tram de senda i ens incorporem altre cop al Camino Del Caballo Sanchez a La Umbria Mala.

formacions rocoses espectaculars

Per aquest que ara ja és tot de baixada, anem xino xano xerrant tranquil·lament fins que quan portem uns nou quilometres, eixim al Camino del Enebro que sempre resseguin el Barranco Grande, ens porta a eixir on hem deixat els vehicles aquest mati, arribats, arriba l'hora dels comiats, fer els darrers comentaris i pujanr cada un al cotxe on ha vingut, posar direcció primer a Chiva i d'aquest, ja cap a Vilamarxant. Agrair des d'ací el bon treball i simpatia de la gent del Club de Montaña Sierra de Chiva que ens ha permés conéixer un altre trosset que molts no coneixem.