Lloc inici caminada: Hostal Mariola, Agres, El Comtat, País Valencià
Caminants: 36 (veure crèdits vídeo)
Data: 19-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:24:20
Hora d’arribada: 14:51:22
Duració: 06:27:02
Temps en moviment: 3:26:48
Alçada punt de sortida: 704 m
Alçada mínima assolida: 440 m
Alçada Màxima assolida: 1354 m
Desnivell màxim: 913 m
Ascensió acumulada: 892 m
Descens acumulat: 1155 m
Guany: 649 m
Distancia recorreguda: 12632 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.53 km/h IBP index =93HKG
NOTA: Aquestes dades son les relatives al gruix del grup
Cava Arquejada en l'eixida prèvia (04-02-2017)
Senderistes Les Rodanes
teníem programat per a aquest mes de febrer, fer la ruta que eixint
d'Agres porta a visitar la Cava Arquejada o Cava Gran i des d'ací, puja fins al cim del Montcabrer i ja des del cim, baixa fins a Cocentaina. Com ja és costum dies abans, un grupet de quatre, portem a terme l'eixida prèvia de reconeixement, aquest colp, comptarem amb la inestimable col·laboració del centre Excursionista Contestà, dos membres del qual, ens feren de guies.
a punt per iniciar la ruta
Diumenge 19 a les 6,30 h som tots al punt de trobada, pugem a l'autocar i
posem rumb fins a Agres, arribem i aparquem a tocar de l'Hostal
Mariola, faltant 5 m per a dos quarts de nou, donem inici a la caminada
creuant el poble fins a arribar a paratge on es troba el llavador i la
Font de l'Assut, vist el lloc, i per un tram de fort pendent, arribem a
l'àrea recreativa del Convent d'Agres
llavador a tocar de la font de l'Assut
Aquest compta amb taules de pedra i fusta, restaurant i font, iniciem la
pujada per l'esquerre del convent, des d'ací podrem veure el Barranc
del Molí i la població d'Agres amb la seua fisonomia característica,
lliscant-se pel pendent de la muntanya, als mateixos peus del santuari,
comença la senda que hem de seguir. Aquesta, prou empinada al principi,
s'endinsa en el poblat i ombrívol Barranc de l'Assut.
ambient fantasmagòric degut a la boira
La senda contínua elevant-se, realitzant tot un seguit de sigues
sagues per tal d'evitar la incipient erosió i per endolcir el pendent,
creuarem una pista forestal que condueix al barranc del Teix d'Agres,
però nosaltres seguirem cap amunt, continuem per la senda fins a arribar
als voltants del Refugi del Montcabrer del Centre Excursionista
d'Alcoi, metres abans, es localitza la Cava del Teix (construïda al s.
XVIII), i que a causa de la boira que ens va envaint, ens passa
totalment desapercebuda.
Cava de l'Habitació
Aquest punt ofereix una situació privilegiada des d'on sinó fora per la
boira, podríem contemplar el Montcabrer, les valls interiors de Mariola,
la Cava Gran, i les comarques de la Vall d'Albaida i la Costera, el
Benicadell, el pantà de Beniarrés i la Safor al fons, a pocs metres del
refugi es troba la cava de l'Habitació que aquesta si, visitem en mig de
la boira que crea un ambient fantasmagòric.
Cava Arquejada hui
Ara seguirem per la pista forestal que descendeix en direcció a la Cava Gran (també anomenada Cava Arquejada), símbol màxim d'aquesta
serra. Construïda entre els segles XVII i XVIII, va estar en ús fins a
principis del s. XX, tornant-se a utilitzar puntualment durant la Guerra
Civil. Té 11 m de profunditat i 15 m de diàmetre interior, amb sis arcs d'estil gòtic apuntats en els extrems de l'hexàgon exterior i units en el centre; aquesta estructura sostenia la volta de biga i canyís, rematada amb teula moruna. En el seu interior pot veure's un vigorós teix.
foto de grup aprofitant un clar
Tal com teníem previst, en arribar a la cava i després de fer-li acurada
visita, ens disposem a fer el mosset, hui l'oratge no acompanya, així
que cadascú, s'aixopluga com millor pot, això no obstant, el bon humor
ho impregna tot, el bon humor i el vi, i el café ben calent, rebaixat amb alguna beguda espirituosa, no fora que tan fort fos perjudicial. En fer la ruta lineal, havíem previst que jo, tornara amb Ricardo altre colp a l'autocar per dirigir-nos cap a Cocentaina.
font del Convent
En acomiadar-nos del grup, dos participants diuen d'agregar-se i tornar
amb nosaltres, de pujada, hem trobat que el terra estava molt banyat,
cosa que ens fa témer per la baixada, així és que ens ho prenem amb molta tranquil·litat. Sense cap contratemps, arribem al Convent que a diferència d'aquest matí, està ple de cotxes, motos, i gent passejant amunt i avall.
retaule església d'Agres
Creuant el poble per arribar a l'autocar, passem per davant de l'església que és
oberta, en algun lloc he llegit que dintre es pot contemplar un
impressionant retaule tot fet de fusta, entrem i realment es digne
d'admirar. Arribem a on tenim el vehicle aparcat, pugem i eixim a la
CV-700 en direcció a Muro, arribats, agafem l'N-340 fins a Cocentaina i aparquem a uns 100 m del restaurant on tenim feta la reserva.
Fins ací, la meua particular visió de la ruta, ara, basant-me en el viscut a la
prèvia i a alguns comentaris de la gent, intentaré fer un xicotet resum
d'allò que fera la resta del grup. Primer de tot cal dir que demane
disculpes pels errors que puga cometre.
Lloc inici caminada: Avga. del Sol, Xóvar, Alt Palància, Castelló
Caminants: Félix, Pepe Gil, Pepe March, Miguel Angel i Francesc
Data: 23-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:09:12
Hora d’arribada: 13:07:114
Duració: 4:57:59 h
Temps en moviment: 3:24:52 h
Alçada punt de sortida: 409.4 m
Alçada mínima assolida: 409.4 m
Alçada Màxima assolida: 845.83 m
Desnivell màxim: 435,4 m
Ascensió acumulada: 528 m
Descens acumulat: 528 m
Guany: 435,4 m
Distancia recorreguda: 9.447 Km
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 1.9 Km/h
Velocitat mitjana en moviment: 2.77 Km/h IBP index 56 HKG
Nevera de Castro
Ja feia setmanes que anàvem comentant de fer una ruta per visitar la Nevera de Castro i el paratge del Barranc d'Ajuez, amb les seues sureres i dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà, dijous és el dia que ens va millor a tots, així que ens emplacem dijous a l'hora i el lloc acostumats. Després d'una llarga temporada que per motius professionals, MiguelAngel no ens acompanyava, hui tornarem a gaudir de la seua companyia.
Pantà d'Ajuez
A l'hora acordada ens trobem tots, pugem al cotxe de Pepe Gil i per la CV-50 i CV-35 enllacem amb l'A-23, agafem l'eixida direcció Soneja i ja per la CV-230 primer i per la CV-219, arribem a Xóvar i deixem el vehicle al carrer Peralejo a tocar de l'inici de la ruta. Comencem a caminar quan passen 10 minuts de les huit, als pocs metres ens ix al pas el Pantà d'Ajuez. Aquesta és una de les moltes petjades que queden en el poble dels àrabs,
ja que aquests van ser els qui van fundar el municipi.
posant al costat d'una gran surera
El nom Ajuez
prové de l'àrab i significa "terres comunals dedicades al pasturatge",
de fet en les proximitats de la presa trobem restes d'antics corrals.
L'embassament va ser construït en el segle XII pels musulmans que
poblaven el municipi, amb la intenció de retenir les aigües del barranc
del mateix nom i posteriorment poder utilitzar-les per a regar els camps,
que es trobaven aigües a baix. La presa ha sigut ampliada en diverses
ocasions, una primera ampliació podria ser del segle XIV i l'última va
ser l'any 1920, també es va reconstruir una part després de la Guerra Civil, ja que durant el conflicte va quedar danyada.
Font Fresca (detall)
Després d'uns 1,5 km caminant per mitjà d'un bosc on predomina la surera, arribem
a una zona on grans roques de rodenc, sureres i falgueres creen un dels
punts més bonics de tota la ruta. Amagada entre ells està la Font
Fresca, hui no treu massa aigua i si no saps de la seua existència,
igual passa desapercebuda. Seguim la senda, sempre cap amunt. A mesura que pugem podem gaudir de les vistes de tot el Barranc de Ajuez. 500 m més endavant, arribem a un punt on la senda es bifurca, un senyal del Parc ens indica que ací es troben les mines de El Socavón.
entrada a la mina El Socavon
Lògicament ens desviem i en uns poquets metres podem veure encara el que queda d'elles: enderrocs, raïls, un parell de vagonetes i l'accés la mina, aquest està barrat i no es permet l'entrada, ja que
és perillós. Tornem a la senda després de visitar les mines i continuem
pujant, 600 m i eixim a una pista. Anirem cap a la dreta seguint la
pista, en la següent bifurcació (400 m) prendrem el camí de l'esquerra
per a dirigir-nos cap a la Nevera de Castro.
mina El Socavon, rails i vagonetes
Continuem per la pista, 1000 m després, trobarem un altre encreuament de
camins, agafem el de la dreta, continuem per la pista i després
d'uns 400 m veurem un senyal del Parc que ens indica que d'ací ix una
senda que ens portarà a la nevera. Agafem aquesta i pugem a la nevera,
aquest tram és molt empinat així que pugem sense pressa. Un colp arribem a la nevera, decidim que tant el lloc com l'hora, són els idonis per a fer el mos i de pas reposar forces.
el grup damunt la nevera
Aquestes neveres són pous on es premsava la neu arreplegada en l'hivern,
i una vegada transformada en gel, era transportada en les nits estivals
a altres poblacions per a la preparació de refrescs o gelats, en altres
llocs es denominen caves o pous de neu. La nevera està rehabilitada, és de forma circular i forts murs amb porta d'entrada, finestres i una peculiar coberta cònica. Al seu costat veiem tot un seguit d'excavacions que ens pareix poden ser restes de trinxeres.
no tot ha d'estar nomes caminar...............
Reposats, alimentats i visitada la nevera, reprenem la marxa per una senda que parteix de la nevera. En uns 50 m d'ascens ens porta
fins a un collet i una pista que prenen cap a l'esquerra, ens portarà a
visitar el cim del Nevera, de 856 m, on normalment, es pot gaudir
d'unes vistes espectaculars, hui la calima ho impedeix. Fotos al vèrtex i
girem cua desfent l'últim tram fet, tornem al collet i seguim per la pista que ara va en tot moment de baixada.
vèrtex del Nevera (856 m)
Després d'un tram amb fort pendent i encimentat, arribem a la Bassa del Hembrar,
bassa per a recollir aigua pels servicis contra-incendis. Ací trobem un
altre encreuament de camins, agafem el de l'esquerra. A banda i
banda del camí trobem restes de les mines com a pous, forns, vies i les
mateixes mines. Seguim pista avall i fets un total de 8,5 km, la pista acaba i comença un
tram de bonica senda que ens portarà de tornada al Pantà de Ajuez.
mines de l'Hembrar, galeria
Arribats al pantà, ens ix la vena "aventurera" i decidim creuar per damunt de la paret de la pressa, així ho fem i arribats a l'altra banda, ja només
ens queda que desfer els últims metres que ens porten a on aquest matí,
hem deixat el vehicle. Crec que tots hem quedat satisfets de la ruta,
especialment de la primera part fins a arribar a la nevera, per a mi, ha estat el segon tast d'Espadà i només ha fet que em quede amb més ganes.
Lloc inici caminada: Cal Rosal, Berga, Berguedà, Barcelona, Catalunya
Caminants: Salva Leal i Francesc
Data: 14-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:30:27
Hora d’arribada: 12:59:24
Duració: 04:28:57
Temps en moviment: 4:16:24
Alçada punt de sortida: 488 m
Alçada mínima assolida: 488 m
Alçada Màxima assolida: 587 m
Desnivell màxim: 99 m
Ascensió acumulada: 325 m
Descens acumulat: 326 m
Guany:98 m
Distancia recorreguda: 13015 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.9 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.02 km/h IBP index = 41 HKG
pont gòtic de Pedret, segles XII i XIII
Teníem previst pujar a Martorelles uns dies, així és que a part de quedar amb la Sílvia, truque al Salva
i quedem de fer una escapada el dimarts 14, en principi em comenta de
fer una ruta pels encontorns de Castellfollit de la Roca, a última hora i en veient la possibilitat de fortes pluges decidim fer una ruta més tranquil·la i sense cap tipus de dificultat.
panell informatiu Via verda del llobregat
Realitzarem un tram de la Via Verda del Llobregat, també conegut com a Via Verda del carrilet, eixirem de l'antiga Colònia Rosal i arribarem fins a Sant Quirze de Pedret, ací, girarem cua i tornarem al punt de partida. Seran uns 10,5 km sense pràcticament desnivell. Dimarts ens trobem a dos quarts de huit a Hostalets, puge al seu cotxe i ja ens dirigim a trobar Cal Rosal, aparquem i donem inici a la caminada.
Colònia Rosal
Fem un poquet d'història:Abans d'esdevenir una gran colònia tèxtil, Cal
Rosal ja era un lloc de pas com ho prova el camí ral que unia Berga amb
Vic, creuant el Llobregat. L'any 1858, els germans Rosal, van comprar
uns terrenys a la vora del Llobregat per construir-hi una fàbrica, que
es convertiria en la primera colònia tèxtil de Catalunya. La Fàbrica
Vella va iniciar la seua activitat cap a l'any 1860. A mitjans de segle
XX, la fàbrica de Cal Rosal va arribar a tenir 1.200 treballadors
repartits en tres torns, que feien anar uns 25.000 fusos, uns 500 telers
i les corresponents màquines complementàries de tot el procés tèxtil.
Km 0 de la Via Verda del Llobregat
A més de les línies ferroviàries de via ampla, es construïren a Catalunya vies secundàries de via estreta, anomenats "ferrocarrils econòmics", coneguts popularment com a carrilets. Aquests ferrocarrils, tenien l'origen en una estació de la xarxa ferroviària bàsica. El dia 7 de maig de 1885, arribava per primera vegada el tren a Puig-reig. Anys després, el 1914, arribaria al Clot del Moro. Entre 1885 i 1973 un carrilet unia Manresa amb Cal Rosal. Aquest tren s'unia al nord amb el carrilet que baixava de Guardiola de Berguedà, i al sud amb el tren de Manresa a Barcelona.
Via verda, punt quilometric
El
1972 l'Ajuntament de Guardiola rebia una notificació de la "Confederación
Hidrográfica del Pirineo Oriental", que informava de la supressió de la
línia fèrria d'Olvan a Guardiola, perquè quedava afectada per la
construcció de l'embassament de la Baells. El
30 de juny de 1973, es clausurava el tram de cal Rosal a Sallent.
L'últim tren passa per Viladomiu Vell el 30 de juny de 1973, una
locomotora Alsthom dièsel de 825 cavalls va arrossegar l'últim tren de
passatgers des de Cal Rosal fins a Manresa, el tren anava engalanat i
portava escrit, 1885-1973, últim tren.
petit salt d'aigua
Al costat mateix d'on hem deixat el vehicle, trobem un panel informatiu de la Via Verda, aquesta és una ampla pista de terra compactada arranjada pel pas de ciclistes i vianants, en aquest primer tram, tenim el Llobregat a la nostra esquerra, i a l'altra riba, els vells edificis que formaven la Colònia Rosal, en evident estat d'abandó.
Viaducte C-16
Fets uns 400 m, passem per sota del viaducte de la C-16, de bon inici ja copsem que les fortes pluges, a banda d'augmentar el cabal del riu, li han proporcionat un to amarronat. Pel mig de la vegetació, anem endevinant uns quants salts d'aigua, segurament producte del retorn al riu d'alguna séquia. 600 m més i arribem a la resclosa que desviava les aigües fins a la fàbrica.
resclosa que portava l'aigua a la fabrica
Uns metres més i som a tocar de l'assut de la fàbrica de S.E. de CarburosMetalicos, un poquet més endavant som a on el Rec del Corral del Montsent s'entrega al Llobregat, entremig de la vegetació ens apropem al bonic salt d'aigua que crea el rec al caure per damunt d'una balma, tornem al sender i seguim endavant.
salt d'aigua al rec del Corral del Montsent
Quan portem fets uns 2,8 km, ens ix al pas el primer túnel, aquest no és
massa llarg, i no disposa d'il·luminació artificial. 300 m més i
arribem al segon túnel, aquest si disposa de llum, i és el més llarg de
tots els que passarem. Fets 3,8 km creuem el Llobregat per un pont
protegit per unes baranes de fusta.
pont per creuar el Llobregat
Ara el sender transcorre per la riba dreta del riu. Només creuar el
pont, ens ix al pas el 3r i últim túnel, a la boca sud es troba la Font
dels Pescadors, que almenys hui, no deixa anar ni gota d'aigua. Fets un
total de 5 km, deixem el sender i baixem al riu que creuem per una
passera de ciment i ens apropem per visitar el Pont de Pedret. Del tipus
d'esquena d'ase, semble que fou construït entre els segles XII i XIII,
per facilitar les comunicacions entre la vila de Berga i l'església de
Sant Quirze de Pedret.
Pont de Pedret segles XII i XIII
Després de les fotos de rigor, iniciem el tram de pujada, únic en tota
la ruta que en uns 500 m i un desnivell de 50 m, ens deixara davant del
conjunt format pel que sembla l'antiga rectoria i l'església de Sant Quirze de Pedret.
arribant a Sant Quirze de Pedret
L'església de Sant Quirze de Pedret es troba al terme de Cercs
(Berguedà). La primera notícia del lloc és de l'any 983, on surt
esmentat Pedret com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç prop
Bagà, en la seua acta de consagració i dotació. L'aspecte actual, fruit
de diferents restauracions del segle passat, és força fidel a l'església
existent als segles XII i XIII, quan ja comptava amb elements
característics del romànic. El 1959, Sant Quirze de Pedret presentava un estat ruïnós.
Sant Quirze de Pedret, portic
Aprofitem el lloc per a fer el mosset del matí aixoplugats per l'atri de
l'església, acabat aquest, reiniciem la caminada, ara en lloc de desfer
el tram de pista, agafem una senda que per mitjà de la vegetació, ens
torna al Pont de Pedret, creuem aquest i girem a dreta per seguir la Via
Verda, ací es veu menys cuidada. Fets uns 700 m; el sender s'acaba just
on en altres temps, hi havia un pont que permetia creuar el Llobregat.
restes del pont per on passava el carrilet
Ací girem cua i desfem l'últim tram fins a arribar altre colp al pont i ja des d'ací, seguir la Via verda de tornada a Cal Rosal, després de prendre alguna foto des d'un altre enquadre, arribem a on hem deixat el vehicle, malgrat que encara és prompte, decidim anar cercant un lloc per dinar.
escenari del nostre dinar
Salva sap d'un, d'altres colps que ha estat per ací, ens hi arribem però està tancat per reformes, a pocs metres en trobem un altre, després d'un dinar amb una relació qualitat preu prou correcta, Salva diu d'agafar el vehicle i apropar-nos al Llac de Graugés que es troba no gaire lluny. Així ho fem, en arribar, aparquem i fem una rapida visita.
Llac de Graugés
Els estanys de Graugés són un sistema de basses d'origen artificial
creades a finals del segle XIX i principis del segle XX (entre 1900 i
1909), mitjançant la construcció de terraplens i connectades per séquies
i bombes d'aigua. Aquestes masses d'aigua foren pensades per a
l'abastament de la colònia agrícola de Graugés, fundada per Agustí Rosal
i Sala.
Llac de Graugés
Malgrat el seu origen antròpic, aquests estanys i basses han esdevingut una de les principals zones humides de l'alta conca del Llobregat. Actualment encara s'utilitza l'aigua per a l'abastament i la zona, a més, és un punt conegut de lleure i educació ambiental a la comarca del Berguedà. L'espai està constituït actualment per un estany principal d’unes 7 ha de superfície i tres basses de reduïda extensió.
habitant del Llac de Graugés
Vist el lloc, tornem al cotxe i retornem fins a Cal Rosal per agafar la C-14z per on arribem a L'Ametlla de Casserres, o Colònia Monegal, altre de les colònies tèxtils que es construïren al llarg del Llobregat. Sense baixar del vehicle, ens arribem fins davant de l'església de La Mare de Déu del Roser d'estil neogòtic i un dels edificis singulars de la colònia. Foto i tornem a la carretera i ara ja sí que posem rumb envers Hostalets de Balenyà.
L'Ametlla de Casserres, Mare de Déu del Roser
Arribem, entre un moment per saludar a la Joaquina
que hui no ha pogut acompanyar-nos, agafe el cotxe i ja em dirigisc cap
a Martorelles, on arribe sense contratemps. Ha estat una eixida còmoda,
agradable, coneixent llocs nous i sobretot, en bona companyia, vaja, que no es pot demanar res més a un plan B.
Lloc inici caminada: carrer Compositor Miguel Villar, Navaixes, Alt Palància
Caminants: Felix, Miguel Viguer, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 02-02-2017
Hora d’inici caminada: 08:10:34
Hora d’arribada: 12:26:31
Duració: 04:15:57
Temps en moviment: 3:16:23
Alçada punt de sortida: 390 m
Alçada mínima assolida: 361 m
Alçada Màxima assolida: 458 m
Desnivell màxim: 96 m
Ascensió acumulada: 110 m
Descens acumulat: 110 m
Guany: 67 m
Distancia recorreguda: 10816 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.6 km/h = 34 HKG
Cascada del Brazal al paratge del salto de la Novia, riu Palància
Parlant d'on anar aquesta setmana i un colp descartada l'opció d'Enguidanos perquè teníem que estat prompte en casa, Pepe
Gil comenta de fer-ne una per Navaixes, per la zona, pràcticament totes
les rutes giren al voltant de la Via Verda, i el Passeig de les Fonts,
unes més llargues i altres més curtes.
Escollim una d'uns 16 km, que és de les més complertes i quedem per dijous a les 7 h al lloc de costum, Pepe Gil ens comenta que ens acompanyara el seu cunyat Miguel.
Salto de la Novia vist des de dalt
Dijous
a l'hora acordada ens trobem, pugem al cotxe de Pepe Gil i per la
CV-50, CV-35 i A-23, arribem a Navaixes, aparquem i comencem a caminar
quan passen 10 m de les huit, ens apartem del centre urbà per anar a
trobar l'improvisat mirador des d'on podem albirar la Cascada del
Brazal i el paratge del Salto de la Novia des de dalt.
ermita de Nuestra Sra. de La Esperança
Desfem l'últim tram fet, creuem les vies del tren València-Zaragoza
resseguint el canal que alimenta la cascada, eixim a la CV-214, girem a
dreta i fets uns 200 m la deixem girant a esquerra, entre camps de
fruites, arribem al Paratge Natural Municipal de L'Esperança, pertanyent
a Sogorb. Hi trobem la Deu d'aigua de l'Esperança, que proveeix la
ciutat i els pobles d'Altura i Navaixes, l'Ermita de l'Esperança i
restes del que va ser Convent dels Jerònims.
restes del monestir del jerònims
La muntanya de l'Esperança es correspon amb un xicotet turó que s'alça
fins a una altura de 445 metres En l'actualitat la muntanya L'Esperança,
donada la seua proximitat al nucli urbà, és utilitzat com a zona
d'esbarjo pels ciutadans de Sogorb, que cerquen tranquil·litat en un
entorn natural. A més, el paratge presenta elements destacables des del
punt de vista històric-cultural, ja que tant les ruïnes del Monestir
dels Jerònims com l'ermita de Nostra Sra. de l'Esperança, tenen
referències documentals del segle XIV.
torre àrab d'Altomira
Abandonem el paratge per una escalinata que ens porta a eixir a la CV-216 que creuem i per una pista fem els aprox. 600 m que ens porten fins a la Via Verda d'Ojos
Negros, ara ja es tracta d'anar caminat tranquil·lament deixant fluir
la conversa. Quan portem 1 km de Via verda, la deixem momentàniament per
arribar-nos fins a la Torre d'origen àrab que es troba dintre les
instal·lacions del càmping Altomira. Per el pont "Dondesecayo la burra y no se mato" creuem la Via Verda i per una senda entre pins, eixim a la Via uns metres més endavant.
creuant el pont "donde se cayo la burra y no se mato"
A
hores d'ara, comencen a caure unes gotes d'aigua, sense fer cas seguim
ruta durant un tram, veien que no para, ens col·loquem la roba d'aigua i
a seguir, arribem al primer túnel, el recorrem tot i arribats a
l'eixida, decidim que és bon lloc per a fer el mos. La incomoditat del
lloc, no és obstacle perquè com sempre, aquest moment siga d'allò més
agradable i agraït, mentre anem fer desapareix les viandes, i en veient
que semble no voler parar, decidim passar al pla B.
moment del mos aixoplugats dintre el tunel
Aquest consisteix a escurçar la caminada, així és que girem cua i
comencem a desfer camí, uns 500 m abans d'arribar al càmping, deixem la
Via verda i per una senda creuem primer la CV-213 i la via del tren
després i eixim al Passeig de les Fonts a tocar del Palància. Malgrat la
pluja, el lloc no perd res del seu encant, anem fent visita a les
nombroses fonts que ens van eixint al pas, Fuente La Peña, Fuente de Nuestra Sra. de la Luz, Fuente del Hierro, Fuente de Mossèn Miguel.
fuente del Hierro
Arribats a l'inici de les escales que porten a la Cascada del TioJuan i al Mirador del Paraiso
i en veient que per una part no deixa de ploure i les roques estaran
banyades i que per altra part, semble no baixa molta aigua, obviem la
pujada i seguim a trobar el Salto de La Novia. Ho trobem crec jo, en el millor moment de tots els colps que ho he visitat, el volum d'aigua que porten, tant la Cascada del Brazal com el mateix Palància, són espectaculars.
cascada del Brazal
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes, ara ja agafem la pujada
que ens portara als carrers del poble, mentre ens dirigim a trobar el
vehicle, Pepe March, com si es tractara d'un entremaliat dimoniet, ens deixa caure a l'orella que sap d'un lloc en Castellnovo
que fan unes orelletes de porc que et llepes els dits, "quasi que per
obligació" diem d'anar-hi. Arribem al lloc, demanem unes fresques
cerveses i unes orelletes que realment estan d'allò més bones.
tastant les orelles de porc
Ara ja tornem al vehicle i ja si anem a trobar la A-23 per on iniciem la
tornada a Vilamarxant, on arribem sense cap contratemps, la pluja ens
ha fet canviar de plans, però no ha pogut amb les ganes de gaudir de la
natura, del fet de caminar, la bona companyia, a la fi, de tot allò que
val la pena.
