Pàgines

dilluns, 25 d’abril del 2016

CREU DELS TRES REGNES, RACÓ D'ADEMÚS

Lloc inici caminada: Arroyo Cerezo, Castielfabib, Racó d'Ademús, Pais Valencià
Caminants: 27 senderistes
Data: 24-04-2014
Hora d’inici caminada:  08:52:43
Hora d’arribada: 13:23:47
Duració: 04:31:04
Alçada punt de sortida: 1329 m
Alçada mínima assolida: 1312 m
Alçada Màxima assolida:1552 m
Desnivell màxim: 240 m
Ascensió acumulada: 326 m
Descens acumulat: 344 m
Guany: 222 m
Distancia recorreguda: 12.328 m
Velocitat mitjana: 2.7 km/h (sense descomptar parades)
dalt la Creu dels Tres Regnes
 El turó de la Creu dels Tres Regnes es troba en les rodalies del llogaret de Arroyo Cerezo, pertanyent al terme municipal de Castielfabib, dintre de la comarca del Racó d'Ademuz, en la província de València. La Creu dels Tres Regnes se situa en els últims estreps de les Muntanyes Universals i té una altura d'1.555 metres. Diuen les cròniques que en aquest indret on s’apleguen els antics regnes de Castella, Aragó i València, es reunien els reis per tractar dels temes per als quals sols ells n’estaven capacitats. En terra de ningú. En la frontera.
davant l'església de Arroyo Cerezo abans d'iniciar la ruta
Després de que diumenge passat férem la marxa solidaria, hui tocava l'eixida mensual de Senderistes Les Rodanes, la ruta escollida era una caminada que eixint d'Arroyo Cerezo, ens portaria dalt del turo conegut com Creu dels Tres Regnes, punt mes alt de la Muela del Royo que rodejaríem en el sentit horari, la caminada ens portaria a caminar per tres comunitats, País València,  Aragó i Castella la Mancha. Poc abans de l'hora prevista ens anem reunint al costat del Llavador, quan ja estem tots, pugem a l'autocar i aquest es posa en marxa.
bonic salt d'aigua a l'Arroyo Cerezo
Unes dos hores de tranquil viatge i arribem a Arroyo Cerezo, aparquem el vehicle a la plaça de l'església  i ens trobem que bufa un fort i fresc vent que fa que ens abriguem, iniciem la caminada quan falten uns deu minuts per les nou, anem a trobar la traça del rierol que dona nom al lloc. aquests tram ens porta a salvar l'únic desnivell que ens trobarem hui i que ens prenem amb alegria, cosa que fa que s'ens faci de bon superar.
sota un dels esperons que delimiten la Muela de Royo
Parem per visitar la font i els corral de l'Abrevador, ací es troba una de les surgències d'aigua que donen origen al rierol, seguim pujant i ens apartem de la senda per pujar dalt d'un esperó rocos des d'on es contemplen unes vistes magnifiques de tota la vall. Tornem a la senda i seguim pujant encara que ja la pujada es suavitza poc a poc fins que fets uns 4,3 km, arribem dalt del altiplà on es troba La Creu dels Tres Regnes, cota màxima de la caminada. Les vistes ací dalt son incommensurables, tant a banda de Terol com de Conca.
arribant a la Creu dels Tres Regnes
Arribats ací dalt i després de  entretenir-nos una estona amb la gran quantitat de petxines fossilitzades, (bivalves del gènere Exogyra) conegudes popularment com a orelles de moro, cerquem un lloc a resguard del vent per procedir  al moment del mos que alguns estomacs fa fa estona van reclamant.

continuara.................

diumenge, 17 d’abril del 2016

IV MARXA SENDERISTA SOLIDARIA VILAMARXANT

Lloc inici caminada: Avga. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants:  Aprox. 140 senderistes
Data: 17-04-2014
Hora d’inici caminada:  08:40
Hora d’arribada: 12:58
Duració: 04:18
Alçada punt de sortida: 108 m
Alçada mínima assolida: 101 m
Alçada Màxima assolida: 345 m
Desnivell màxim: 244 m
Ascensió acumulada: 348 m
Descens acumulat:345 m
Guany: 237 m
Distancia recorreguda: 13.180 m
Velocitat mitjana: 3.05 Km/h (sense descomptar parades)

"Càritas de Vilamarxant amb la col·laboració del Club d'Atletisme VILAMARXANT i Senderistes Les Rodanes en la preparació i realització i de l'Ajuntament de Vilamarxant en el tema intendència i seguretat viaria, han organitzat la III Marxa Senderista Solidaria". Així començava ara fa aprop. un any la meua crònica de la III Marxa Senderista Solidaria, igual que havia començat la de la II Marxa Senderista Solidaria un any abans, igual que un any abans la de la I Marxa Solidaria, així comence hui la de la IV.
el grup a punt de que Porrina doni el tret d'eixida
Aquest matí poc abans de les huit, arribe a l'Avinguda, encara estan acabant de preparar les taules per a les inscripcions i recollida de les aportacions dels caminants. A poquet va arribant la gent, recollits els dorsals i feta l'aportació solidaria, iniciem la marxa quan passen deu minuts de l'hora prevista. Creuem el Barranc de Teulada per la passera de ferro, passem pel davant del poliesportiu i ja deixant l'asfalt ens endinsem en el SL del Cavallo dels Forners. Per una senda amb boniques vistes fem camí fins a eixir a tocar de la CV-50, girant a l'esquerra prompte arribem a l'inici de la senda coneguda com a "Senda del Pintor".
camí del Cavallo dels Forners
Fets uns dos quilometres i salvat un desnivell d'uns 200 m. més o menys, arribem dalt de la Rodana Gran, després d'una breu parada de reagrupament, i per què alguns, recuperem l'alè, donem inici a la baixada primer per pista i després per la "Senda de la Bassa" arribats al Camí de Bassa Barreta, girem a dreta i fem els poquets metres que ens separen de la bassa i del seu fidel acompanyant, l'Insigne Pi de Bassa Barreta. Ací els voluntaris de Càritas han parat un avituallament d'aigua. A l'ombra del pi ens posem mans a l'obra en la feina d'alleugerar el pes de la motxilla i augmentar el de l'estómac.
fent el mos sota el Pi de Bassa Barreta
Enllestit el mos, donem inici a la segona part de la caminada, aquest any a diferència dels anteriors, només hi ha una distància, així doncs, tots junts fem marxa pel Camí de Bassa Barreta en direcció a l'inici del tram de trinxeres de la Rodaneta Blanca, per a alguns, és el primer colp que transiten per l'interior d'una trinxera, anem resseguint el traçat en gran part per l'interior, arribem al final i sempre per senda que transita pel mig del bosc passem pel davant de la Cova del Tio Vicari, com anem justets de temps no parem.

iniciant el tram de trinxeres de La Rodaneta Blanca
La senda ens porta a eixir a les cases de Les Creuetes, caminant entremig dels seus masets, arribem al Barranc dels Oms que creuem i ja agafem el Camí dels Algepsars, passat el cementeri ja entrem en les primeres cases del poble, arribem a la passera que creua el Barranc de Teulada i ja en poquets metres som a l'Avinguda on com cada any la gent de Càritas ha preparat una magnifica picadeta en agraïment a la col·laboració de la gent i també fan un sorteig de regals aportats per comerciants del poble.
de tornada ja trepitjant els carrers del poble
A estat un altre matí en contacte amb la natura, en bona companyia, col·laborant en una bona causa, que més es pot demanar?............, pot ser que l'any que ve hi haja una major participació per col·laborar a què més gent amb problemes econòmics puga beneficiar-se de allò aportat pels senderistes.

divendres, 8 d’abril del 2016

PR-257, RUTA DE LES BODEGUES, Llíria

Lloc inici caminada: Bodegues del Campo, CV-245, Llíria, Camp del Túria, País Valencià
Caminants:  Miguel Angel, Pepe i Francesc
Data: 07-04-2016
Hora d’inici caminada: 08:11:28
Hora d’arribada: 15:26:20
Duració:07:14:52
Alçada punt de sortida: 335 m
Alçada mínima assolida: 335 m
Alçada Màxima assolida: 776 m
Desnivell màxim: 441 m
Ascensió acumulada: 522 m
Descens acumulat: 490 m
Guany: 441 m
Distancia recorreguda: 23.700 m
Velocitat mitjana: 3,26 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 3,7 km/h
Bodegues del Campo, úniques en bon estat de conservació
Al nord-oest del terme de Llíria, al lloc més septentrional del municipi, es troben uns assentaments coneguts com les Bodegues. En aquest apartat paratge del municipi, en l'espai més perifèric del mateix, aquestes agrupacions d'habitatges, són representatives, d'un model d'hàbitat i d'un paisatge. Aquest model d'assentament s'estén per una àrea a cavall entre el Camp de Túria, els Serrans i fins i tot una petita zona del proper terme d'Altura a l'Alto Palància. La interessant agrupació de casetes temporeres, cellers i corrals conegudes com les Bodegues, varen sorgir als segles passats per la colonització d'aquests paratges, consolidades especialment al voltant del conreu de la vinya difós per aquests recòndits racons.
ametla, matèria prima del gran nombre de fabriques de torrons a Casinos
Al cas de Llíria, la totalitat d'aquest model de poblament i de gestió associada del territori es vincula a un territori singular com és la Concòrdia. Es denomina així a un extens territori de la perifèria de la serra, a la banda septentrional del seu molt extens terme. Rep aquesta denominació per la Concòrdia o pacte signat el 1431 entre el prior de la cartoixa de Vall de Crist, titular d'Alcubles i Altura, i la vila reial de Llíria per l'aprofitament mancomunat d'aquestes muntanyes.
carrer de Bodegues del Campo






Aquesta setmana, Miguel Angel ens proposa fer el PR-257, també conegut com la ruta de les Bodegues a Llíria, el PR té a prop de 27 km, però ell, a introduït una variant que el retalla fins a només uns 24 km. Acceptem el repte Pepe i jo i quedem dijous a dos quarts de huit al lloc de costum. A l'hora prevista ens trobem, pugem al cotxe del Pepe i ens dirigim a trobar Casinos i ja ací, fem els poquets quilòmetres que ens porten a Les Bodegues del Campo, aparquem el vehicle i donem inici a la caminada.
Bodegues de Santa
Les bodegues del Campo, seran les úniques de totes les que visitarem que es troben arranjades i habitades, això ha estat gràcies a què el camí que hi portava, s'ha reconvertit en la CV-245. Deixem el lloc seguint el Camí de la Iessa que transcorre entre camps ben cuidats i majoritàriament plantats d'ametlers, passem a tocar d'un gran aljub i uns paranys al seu costat, comentant, se'ns passen per alt les Bodegues de les Viroles. Fets 2,7 km deixem el camí de la Iessa i ens endinsem en la llera del Barranc de Castellar per arribar-nos a les Bodegues de Santa.
aljub Rédo
Aquestes com la resta de les que visitarem es troben en avançat estat de degradació en general, encara que alguna que altre ha estat arranjada de manera somera, almenys per fora, estan formades per una sèrie d'edificacions a banda i banda d'un o més carrers, depén de la importància que tingueren. Eren edificacions d'una sola planta amb lloc tant per les persones com pels animals de tir, així com cellers per premsar el raïm i guardar el most fins a poder-ho transportar.
corral d'Ambròsio
Seguim ruta deixant a banda i banda restes de corrals i petits masets, 1,8 km mes i arribem a l'Aljub Redó, llastima que encara siga prompte, ja que el lloc semble ideal per a fer un mos, protegits sota la pinada que l'envolta. Uns 2 km mes i arribem al Corral d'Ambròsio de grans dimensions, visita i a continuar, Quan portem en total 7,5 km, arribem a les Bodegues de Gea, pel nombre d'edificacions, semble que foren de les més importants, amb un carrer principal anomenat Avenida Hermanos Martinez Gabarda.
Bodegues de Gea
Ací sí que en veient l'hora i obeint les indicacions del nostre estómac, decidim parar a fer el mos del matí, l'estómac ple i descansats, reiniciem la caminada, fins ací el sender ha anat pujant de forma suau i quasi imperceptible, ara el pendent es fa més pronunciat, 1,8 km i arribem dalt del Coll de la Llosa o Navaix de la Ferradura, que rep el nom d'un dipòsit de recollida d'aigua, fet aprofitant una gran llosa de pedra. Per damunt de roca viva fem el poquet més d'un quilòmetre que ens deixa dalt de l'Alt de la Ferradura, punt més alt de la ruta de hui.
bodegues de Tufaltaves
Des d'ací dalt tenim unes magnífiques vistes de Villar del Arzobispo i part dels termes d'Andilla i Alcubles, caminem un tram per damunt les cingleres que hores abans albirarem des de baix, el camí comença a perdre altura i va a trobar la Canyada del Trabuc, deixem a la dreta el Corral de Virulé i quan portem uns 14 km arribem a les Bodegues del Nuevo Mundo, com totes, en avançat estat de degradació. 3,5 km més endavant i arribem a les Bodegues de Tufaltaves, a diferència de la majoria, ací les edificacions es troben en un acceptable estat de conservació.
restes del mas de l'Agustí
Ací és on deixem el traç "oficial" que ens portaria altre colp a les Bodegues de Gea i agarrem la variant que ha introduït Miguel Angel i que ens estalviara uns 3 km. Fets uns metres i veient que són quasi les 14 h i que ens queda molt de camí per fer, decidim parar i fer un xicotet mos mentre descansem les cames. Reiniciem la marxa seguint la drecera que ha buscat Miguel Angel, passem per davant de les restes del Mas d'Agustí i eixim a la Carretera del Salt al Mas d'Agustí que deixem girant a l'esquerra per pista de terra.
aljub del Mas de l'Agustí
Quan portem un total de 22 km, eixim al Camí de la Iessa per on desfem les passes fetes aquest matí, ara si que parem a fer unes fotos de les Bodegues de les Viroles, seguim fins a trobar el Canal Principal del camp del Túria que prove de l'Embassament de Benaixever,  ací girem a l'esquerra i fem els últims metres que ens porten a on hem deixat el vehicle aquest matí. Pugem i ens dirigim a Vilamarxant on arribem sense cap contratemps.
bodegues de les Viroles
La ruta guanyaria molt si posaren algun plafó explicatiu de allò que foren les bodegues, quina fora la seua funció, quina utilitat tingueren els corrals i els masets, i en general, de les formes de vida d'aquella gent.
Powered by Wikiloc

dimarts, 5 d’abril del 2016

PARC FLUVIAL RIU TÚRIA, (Vilamarxant-València, Parc de Capçalera)

Lloc inici caminada: Av. Dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria, País Valencià
Caminants: Paqui, Mila, Marisa, Miguel Angel i Francesc
Data: 01-04-2016
Hora d’inici caminada:07:28:00
Hora d’arribada: 14:47:38
Duració: 07:19:38
Alçada punt de sortida: 100 m
Alçada mínima assolida: 15 m
Alçada Màxima assolida: 111 m
Desnivell màxim: 96 m
Ascensió acumulada: 20 m
Descens acumulat: 127 m
Guany: 10 m
Distancia recorreguda: 29.900 m
Velocitat mitjana: 4,1 km/h (sense descomptar parades).
Velocitat mitjana en moviment: 4,7 km/h
riu Túria
El Parc Natural del Túria és un parc natural situat a les vores del baix Túria entre Llíria i València. El conjunt mostra un paisatge dinàmic i variat amb una notable diversitat d'hàbitats i espècies de fauna i flora. És de gran interés ecològic, oferint boscos mediterranis de pinar i garriga i protegint almenys part de l'Horta de València i el Camp de Túria. El parc abraça el riu Túria i la seua ribera al seu pas per la zona metropolitana de València. El parc del Túria té 4.480 hectàrees i 35 quilòmetres de llargada.
primer pont
Comença a Quart de Poblet i segueix el riu, travessant els termes de Manises, Paterna, Riba-roja de Túria, l'Eliana, Benaguasil, Llíria i Vilamarxant fins a arribar a Pedralba. Comprén tres masses boscoses - la Vallesa, les Rodanes i la Pea - i les riberes del Túria. S'estén per una zona sotmesa a una important pressió urbanística, on hi ha grans obres públiques en projecte.
zona de trinxeres de València la Vella
El parc és vertebrat per un camí verd que el recorre de l'oest a l'est (de Vilamarxant al parc de la Capçalera), passant a prop de les poblacions principals i sempre resseguint els marges del riu Túria. Aquest  és equipat amb diversos ponts de fusta amb reminiscències  venecianes, que permeten anar creuant  a un costat i l'altre del riu.
arbre de grans dimensions
Miguel Angel proposa fer el camí verd en la seua totalitat, eixint de Vilamarxant i arribant fins al Parc de Capçalera, s'agreguen Mila, Paqui i Marisa i quedem en iniciar la caminada a dos quarts de huit, eixint de davant de la policia local. Un poquet abans de l'hora ens trobem i donem inici a la caminada quant falten dos minuts per la hora prevista. Per Cavallers primer i Moli després, anem a eixir a la rotonda del Moli i ja  pels camps de l'Horta Nord, anem a trobar el Túria.
aigües del Xúquer amb el seu color característic
Sempre resseguint el riu i creuant-lo a banda i banda pels ponts, arribem a Riba-roja fets uns huit km, creuem el Pont de Pedra i continuem pel passeig fluvial. Deixem a la nostra dreta primer les cases de Masia de Traver i les de València la vella després. A l'alçada de les trinxeres parem a fer el mos de mig matí, enllestit, continuem la ruta sempre tenint el riu ara a la dreta, ara a l'esquerra. Arribem a la Presa lloc on el Túria rep les aigües del Xúquer.
a mitat de camí
Un poquet més avall i al costat d'una àrea recreativa trobem l'assut de Moncada d'on ix la Séquia de Moncada, seguim camí i abans de creuar per sota de la A-7 trobem l'inici de la Sequia de Quart, per ací el paisatge perd l'estampa bucòlica de la primera part que canvia per horts periurbans, carreteres a creuar, erms, etc. etc. Deixem arrere Manises i arribem a Quart de Poblet, ací deixem a la dreta el caixer nou del Túria i girem a l'esquerra. Després de creuar per un últim pont de fusta, ja entrem en València i quan portem un poquet més de 27 km, som al km 0 a tocar del Parc de Capçalera.
Parc de capçalera
Fem uns pocs metres per dintre del parc, eixim a l'altura del centre comercial de Campanar, passem pel davant del Nou d'Octubre i ja eixim a Pius XII. Ací anem a trobar el núm. 28 on té parada el bus que ens ha de portar a Vilamarxant, al cap de pocs minuts arriba el bus, pugem i prenem seient per  primera vegada des que hem iniciat la caminada aquest matí. En mig de bromes i amb la satisfacció d'haver assolit el repte, arribem a Vilamarxant i ens acomiadem fins a una altra.