Pàgines

dimarts, 19 de març del 2013

VALENCIA EN FALLES

Diumenge al migdia truca el Salva i pregunta que si tenim plans per al pont i si no es el cas, si els podem donar aixopluc, no tenim plans i si els podem acollir hospitalàriament, aixi es que allà per les nou de la nit arriben, que si hola que si quines novetats....... enllestides les salutacions, planegem la visita a València per fer un tast de l'ambient  i visitar algunes de les nombroses falles.
carrer il·luminat
Dilluns ens llevem aviat i després d'un lleuger desdejuni agarrem el cotxe i ens dirigim envers València, alli ens trobem amb carrers tallats que ens fan variar d'itinerari un parell de cops, però a la fi deixem el vehicle i ens endinsem en el brogit humà que es València en falles. Per la hora tan primerenca encara es pot transitar amb comoditat, com el Salva i la Joaquina solen baixar a falles amb certa assiduïtat, es coneixen bastant be la localització dels monuments, aixi dons, ens deixem guiar per ells i donem inici a la caminada fallera.
la verge en proces de bastir el mantell de flors
Alla per la una del migdia decidim que es bon hora per parar i dinar abans que la gent ho envaeixi tot, acabat el dinar, reiniciem altre cop la visita, ja anem dirigint les passes envers on hem deixat el vehicle, poc abans d'arribar hi, ens porten a visitar un petit jardí annex al palauet dels Monfort, lloc encisador de veritat i tot un recés de pau dins el caos que es València per aquestes dades.
entrada als Jardins de Monfort
Aquesta visita juntament amb la que varem fer dissabte per la nit amb la gent de Xirivella ens han donat una visió bastant complerta de València en falles. Les imatges estan presses amb el movil i la qualitat deixa molt que desitjar.

dijous, 14 de març del 2013

A LA RECERCA DE LA COVA DEL COLOM 1er intent (fallit)

Lloc inici caminada: urbanització Mullo de Crusa, Vilamarxant
Caminants:Francesc
Data:14-03-2013
Hora d’inici caminada: 07:09:24
Hora d’arribada: 11:59:00
Duració: 04:49:36
Temps en moviment: 04:20
Temps parat: 00:29:36
Alçada punt de sortida: 107 m
Alçada mínima assolida: 60 m
Alçada Màxima assolida: 244 m
Desnivell màxim: 184 m
Ascensió acumulada: 480 m
Descens acumulat: 435 m
Guany: 136 m
Distancia recorreguda: 18.13 Km
Velocitat mitjana: 3.7 Km/h
Velocitat en moviment:4.1 Km/h
Camp del Túria i al fons, la Serra Calderona des de el Pic de l'Aguila

Feia temps que tenia en ment intentar trobar la Cova del Colom en terme de Riba-roja del Túria,  encara que no tinc la localització exacta si tinc alguna referencia, aixi es que decideixo que avui ho intentaré. Aquest mati ixo de casa i vaig a trobar el sender PR-V 175 que m'ha de dur fins a la Bassa Barreta, passat l'Arborètum giro a l'esquerra pel Camí del Massis, ampla pista de terra apta per a vehicles. Quan porto fets cinc quilometres i soc al punt  on s'ajunta la pista amb el sender que baixa de la Rodana del Pic, trobo un aljub en molt bon estat de conservació, fets uns cinc-cents metres mes m'ix al pas per l'esquerra el corriol que puja a trobar el cim del Pic de l'Àguila, decideixo que no tinc cap pressa i que m'abelleix arribar-mi. El Pic de l'Àguila es un cim de uns 240 m. que es podria dir que es l'estrep mes oriental del massis de Les Rodanes, no es el mes alt ni molt menys, però el seu perfil el fa destacar i les vistes, tambe son dignes de ser gaudides.
aljub
Visitat el cim, davallo altre cop i m'incorporo a la pista, als set quilometres de caminada arribo a una cruïlla de camins, pots escollir entre anar a Vilamarxant, a Riba-roja o dirigir-te envers Xest,  agafo aquesta ultima opció i vaig a trobar el Camí de Xest a Riba-roja, ja que les meues referencies situen la cova en aquesta direcció, fets uns tres-cents metres deixo el camí i m'endinso per un corriol que ix per la meua esquerra i que després de rodejar el tancat d'un xalet, semble començar a enfilar-se per les vessants del Colom, el corriol es va esvaint i ja per on puc i com puc, vaig faldejant, tinc com a referencia que la entrada a la cova resta tapada per un garrofer. Faldejant faldejant, arribo dalt el cim, embrancat en la cerca, m'oblido de gaudir de les vistes i prendre alguna imatge. 
Pic de l'Aguila vist del Camí del Massis
Després d'una bona estona de recerca pujant i baixant per la vessant, em dono per vençut i davallant com bonament puc, vaig a trobar altre cop el Camí de Xest, per aquest torno a la cruïlla de camins i en lloc de retornar pel Camí del Massis, decideixo seguir la pista que segons l'indicador, porta envers Vilamarxant i que suposo anirà a sortir a la CV-370, la pista en bona part del seu recorregut fa de limit entre els camps de cítrics i el bosc, per la qual cosa i malgrat ser una pista ample i assolellada, fa de bon caminar. Tal i com jo m'imaginava, quan porto fets un poc menys de quinze quilometres vaig a eixir a la carretera a fregar de la subestació elèctrica.
passera de fusta damunt el Túria
Creuo la carretera i en uns cinc-cents metres ja soc al sender que va resseguint el Túria, sender que agafo aigües amunt, ara ja es qüestió de fer els dos quilometres i mig que em separen del Pont de Ferro, una de les imatges inconfusibles de Vilamarxant, ara nomes resta fer els poquets metres que resten per arribar a casa i donar per conclosa l'eixida de avui. Torno una mica decepcionat per no haver trobat la cova, malgrat lo qual, ha estat un mati ben aprofitat, he descobert nous camins i "escalat" nous cims, he gaudit de bones vistes, del sol i de l'aire, sobre tot molt d'aire, aixo si, amb ganes de tornar a intentar trobar la esmunyedissa  cova.