Dimecres 6,15, sona el despertador, ahir va trucar el Salva per tal de canviar la sortida del dijous al dimecres, com no tenia cap inconvenient, així varem quedar, comentant d'on anar, surt el tema recurrent des de que varen fer el Paisatge Favorit de Catalunya de visitar el Castell de Burriac i decidim que es arribat el moment, em quedo encarregat de cercar la millor alternativa per arribar-hi i que entri dintre de la disponibilitat temporal. Fa temps que tinc preparada una ruta deixant el cotxe a la Roca d'en Toni, però te entre 15 i 20 km. en funció de si nomes arribes al castell o ja que ets allí, aprofites per visitar les Fonts d'Argentona, la descarto per la durada, així que cerco al Wikiloc les possibles alternatives i en trobo una que amb petites modificacions ens anirà al pel, i oh sorpresa!! resulta que es de l'amic Luis de Senderismo.Nico. Així dons, quant manquen uns minuts per les 7,00 h. ens trobem,
avui ens acompanya la dona del Salva, la Joaquina, agafem el cotxe del Salva i posem rumb a Argentona, he vist al mapa que un lloc ideal per començar la caminada es a l'Avinguda de Burriac, aparquem el vehicle i seguim de front fins arribar a la porta de ferro que tanca el recinte enjardinat on es troba la Font del Mig, aquí, ja copsem quelcom que serà la tònica en tota la caminada, el bon estat de conservació i manteniment dels espais públics, sortim del recinte i enfilem pel Torrent de Burriac
que serà el fil conductor de quasi tota l'anada, quant portem fets poc mes de 500 m. trobem el corriol que mena a la Font de les Sureres que visitem, tornem al camí que pocs metres després, deixem per endinsar-nos ja en el Torrent de Burriac, 300 m. mes endavant, trobem la Font de l'Esquirolet primer i després, la de l'Esquirol,
quant portem 1 km. aproximadament ens trobem amb la Font del grup, batejada d'aquesta mena en homenatge al Grup de les Fonts que van dedicar temps i esforços a arrengar bona part de les fonts d'Argentona. Uns 100 m. mes endavant, trobem la Font del Ferro, ultima d'aquest tram de la caminada, ara seguim de pujada vorejant el
torrent fins que uns 900 m. mes endavant, anem a sortir a una pista ample d'on ja es divisa la torre del Castell de Burriac, l'agafem envers l'esquerra fins que uns 200/300 m. endavant, trobem un monòlit aixecat per celebrar els 500 anys de les Municipalitats del Maresme, aquí ens trobem dos opcions seguir per la pista, cosa
que descartem per que sembla davallar, o agafar un estret corriol que surt davant mateix del monòlit, cosa que si fem i de la que ens penedim ràpidament, ja que s'enfila per uns graons de pedra que segurament les cabres s'ho pensarien, lo cert, es que a la fi, arribem dalt de tot i ens topem amb la porta d'entrada al recinte murallat.
CASTELL DE BURRIAC
El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme de Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313 que va adquirir el nom de Burriac per un llegat testamentari) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella.
Durant l’edat mitjana va pertànyer a diversos pobles dels voltants, Cabrera de Mar però, se´n va quedar la propietat l’any 1931 quan el va adquirir a la família dels Copons, marquesos de Moià.
Un cop visitat el recinte, ens aturem uns minuts per recuperar forces amb unes peces de fruita i re emprenem la caminada ara anant a trobar la pista que a la pujada hem descartat fins que poc abans d'arribar on es situat el monòlit,agafem una pista ample de terra que en pronunciades pendents va davallant envers Argentona. Quant
portem fets uns 4,3 km; arribem a la Font del Camí ja casi a tocar les primers cases del Passeig de Burriac, aquí, mentre contemplem la font, ens adonem de l'encert que hem tingut al escollir el sentit de la marxa, ja que de haver-la fet a l'inversa, les fortes pendents ens haurien castigat mes, seguim caminat i ja encarem a trobar
la Font Picant punt final de la caminada d'avui, la visitem i i un cop visitada ens dirigim a trobar el cotxe. La veritat es que per por de que el temps s'ens vingues a sobre potser hem fet la ruta massa curta o massa de presa, lo cert es que arribem al vehicle quan encara no es un quart d'onze, pugem i cap a Martorelles on arribem una mitja hora mes tard. Ha estat una sortida agradable i d'aquelles que deixen ganes de tornar.
avui ens acompanya la dona del Salva, la Joaquina, agafem el cotxe del Salva i posem rumb a Argentona, he vist al mapa que un lloc ideal per començar la caminada es a l'Avinguda de Burriac, aparquem el vehicle i seguim de front fins arribar a la porta de ferro que tanca el recinte enjardinat on es troba la Font del Mig, aquí, ja copsem quelcom que serà la tònica en tota la caminada, el bon estat de conservació i manteniment dels espais públics, sortim del recinte i enfilem pel Torrent de Burriac
que serà el fil conductor de quasi tota l'anada, quant portem fets poc mes de 500 m. trobem el corriol que mena a la Font de les Sureres que visitem, tornem al camí que pocs metres després, deixem per endinsar-nos ja en el Torrent de Burriac, 300 m. mes endavant, trobem la Font de l'Esquirolet primer i després, la de l'Esquirol,
quant portem 1 km. aproximadament ens trobem amb la Font del grup, batejada d'aquesta mena en homenatge al Grup de les Fonts que van dedicar temps i esforços a arrengar bona part de les fonts d'Argentona. Uns 100 m. mes endavant, trobem la Font del Ferro, ultima d'aquest tram de la caminada, ara seguim de pujada vorejant el
torrent fins que uns 900 m. mes endavant, anem a sortir a una pista ample d'on ja es divisa la torre del Castell de Burriac, l'agafem envers l'esquerra fins que uns 200/300 m. endavant, trobem un monòlit aixecat per celebrar els 500 anys de les Municipalitats del Maresme, aquí ens trobem dos opcions seguir per la pista, cosa
que descartem per que sembla davallar, o agafar un estret corriol que surt davant mateix del monòlit, cosa que si fem i de la que ens penedim ràpidament, ja que s'enfila per uns graons de pedra que segurament les cabres s'ho pensarien, lo cert, es que a la fi, arribem dalt de tot i ens topem amb la porta d'entrada al recinte murallat.
CASTELL DE BURRIAC
El Castell de Burriac és un castell que s'alça sobre el turó de Burriac, situat a 387,5 metres sobre el nivell del mar al terme de Cabrera de Mar i tocant al d'Argentona. Per la seva situació és molt visible des de bona part del Maresme central.
El castell va ser construït sobre una torre de defensa anterior; la primera documentació que ens mostra l'existència del castell data de l'any 1017, en un document que Berenguer Ramon I va rebre de la comtessa Ermessenda, la seva mare.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes la torre de l'homenatge, els magatzems i la capella.
Va ser de propietat de la família dels Santvicenç en un principi (se n'havia dit Castell de Sant Vicenç fins el 1313 que va adquirir el nom de Burriac per un llegat testamentari) i a partir del segle XIV del llinatge Desbosc, ciutadans honrats de Barcelona i més tard nobles.
Cap al segle XVIII, el castell va deixar d'utilitzar-se definitivament, però no va ser fins el 1836 que va cessar l'activitat de la capella.
Durant l’edat mitjana va pertànyer a diversos pobles dels voltants, Cabrera de Mar però, se´n va quedar la propietat l’any 1931 quan el va adquirir a la família dels Copons, marquesos de Moià.
Un cop visitat el recinte, ens aturem uns minuts per recuperar forces amb unes peces de fruita i re emprenem la caminada ara anant a trobar la pista que a la pujada hem descartat fins que poc abans d'arribar on es situat el monòlit,agafem una pista ample de terra que en pronunciades pendents va davallant envers Argentona. Quant
portem fets uns 4,3 km; arribem a la Font del Camí ja casi a tocar les primers cases del Passeig de Burriac, aquí, mentre contemplem la font, ens adonem de l'encert que hem tingut al escollir el sentit de la marxa, ja que de haver-la fet a l'inversa, les fortes pendents ens haurien castigat mes, seguim caminat i ja encarem a trobar
la Font Picant punt final de la caminada d'avui, la visitem i i un cop visitada ens dirigim a trobar el cotxe. La veritat es que per por de que el temps s'ens vingues a sobre potser hem fet la ruta massa curta o massa de presa, lo cert es que arribem al vehicle quan encara no es un quart d'onze, pugem i cap a Martorelles on arribem una mitja hora mes tard. Ha estat una sortida agradable i d'aquelles que deixen ganes de tornar.