Pàgines

dilluns, 31 de maig del 2010

LA VALL DE MARFA

Imprimir Post
Lloc de trobada: Santa Perpetua de la Moguda
Lloc inici caminada: carrer Mn. Josep Parcerissa, Moià
Hora d'inici caminada: 07:36:46
Hora d'arribada: 18:57:46
Duració: 11:21:00
Alçada punt de sortida: 689 m.
Alçada mínima assolida: 511 m.
Alçada màxima assolida: 690 m.
Desnivell màxim: 178 m.
Guany: 1 m.
Ascensió acumulada: 663 m.
Descens acumulat:663 m.
Distancia recorreguda: 23,210 m.
Velocitat mitja: 2.0 km/h. (sense descomptar parades)
Moià, vista general
Aquest cap de setmana parlant amb el Jose li comento de apropar-nos a la Vall de Marfà, li semble be, li comento que per les referencies tindrem que creuar a gual alguna riera i que vagi preparat, aixi dons, avui quan manquen uns minuts per les set, el recullo a Santa Perpetua i anant a trobar la C-19 ens dirigim envers Moià on deixem el vehicle a tocar de la zona esportiva.
el Saiol, casa de colònies
Quan passen sis minuts de dos quarts de vuit, donem inici a la caminada, ens crida l'atenció una construcció mol ben conservada i que semble haver estat una masia amb torre de guaita i guarda inclosa, es tracta del Saiol avui reconvertida en casa de colònies, fregant lo que queda en peus de la fabrica Comadran anem a trobar el Camí de la Tosca, nomes deixar enrere Les Umbertes, creuem a gual el Torrent de la Font Candelera que tot just porta un fil d'aigua, arribats a la cruïlla amb el Camí de Vila-rasa, ens apropem a la entrada de la casa per donar un cop d'ull.
Salt candeler totalment sec
Tornem al camí i seguim ruta, arribats al Salt Candeler ens trobem que com ja imaginàvem pel poc caudal que portava aigües amunt, esta totalment sec, seguim pel Camí de Moià a Marfà i uns metres mes endavant ja veiem amb alegria que les aigües de la Riera de Castellnou venen a donar una mica de cabdal, seguim caminant per l'ample pista fins que arribem a l'encreuament senyalitzat que porta a Marfà, ens hi endinsem, per tal d'estalviar camí agafem alguna que altre drecera, en un de tants giravolts, ja divisem la casa i l'església de Marfà.
ermita de la Mare de Deu de la Tosca
Arribem a l'ermita de la Tosca que es troba ben be al mig d'un meandre que forma la Riera de Marfà i que destaca pel color blanc de les seues parets, per un petita finestra fem un cop d'ull al seu interior i com puc prenc un parell de fotos, amb bona voluntat es pot distingir darrera l'altar la imatge de la Verge de la Cinta, ara anem a trobar la riera i la creuem a gual com millor podem, el Jose amb unes bosses de plàstic i jo amb amb xancletes de goma, arribats a l'altre riba girem envers l'esquerra fer apropar-nos a Les Fonts de Marfà, ens trobem que nomes deixant anar aigua dos dels seus brocs, omplim les botelles i ens refresquem una mica la cara.
Fonts de Marfà, un dels brocs
Desfem les ultimes passes i pel Camí de Moià a Marfà ens anem enfilant dalt el pla on es troben la casa de Marfà i la que havia estat església parroquial de Sant Pere de Marfà, avui en dia convertida en un immens galliner, no soc persona massa religiosa, mes aviat em declaro agnòstic, no obstant aixo, la visió de lo que havia estat centre religiós i referent espiritual de les contrades ple de gallines i galls, a vessar de fems tant la església com la sagrera on encara es podem endevinar alguna que altre llosa sepulcral, em crea una sensació de rebuig, aixi dons fetes les fotos de rigor en apartem del lloc.
església de Sant Pere de Marfà, avui en dia galliner
Tornem envers la casa i en veient que ja son dos quarts d'onze cerquem un lloc per fer el primer mos del dia, el trobem a prop de una petita bassa i al dessota de l'ombra d'uns arbres, lo que ens permet quedar protegits del sol per una banda i acompanyats pel croar de les granotes, mentre fem el mos li comento que aquí som al punt d'inflexió de la diguem ruta oficial malgrat que encara ens queda per visitar lo que potser es el punt mes fotogènic, el Moli de Brotons amb el Salt de la Tosca, però que de iniciar la tornada ara faríem uns "minsos" quinze o setze quilometres, massa poc per nosaltres.........aixi que li deixo llibertat per ampliar la caminada al seu criteri.
Marfà, la casa
Agafem el Camí de la Clusella fins que a uns quatre-cents metres ens endinsem en el Camí de Marfà a La Datzira, als mil metres aproximadament deixem el camí fresat per agafar un corriol que ens mena a sortir a tocar de la Casa de La Datzira, masia en bastant mal estat en general però que te alguna part reparada i on viuen un grup de gent amb certes reminiscències de la filosofia hippy, que practiquen la horticultura ecològica i s'autoabasteixen de llum per mitja de plaques solars, la fem petar una mica amb un dels habitants i aprofitem per demanar informació dels possibles camins a agafar.
La Datzira, una de les zones arranjades
Tornant al camí fresat seguim caminat, al poc ens trobem altre cop amb la Riera de la Golarda que tenim que creuar a gual, jo ja "passo" de posar-me les xancles i creu a peu nu, encara no s'ens han assecat els peus que ens topem amb el Torrent de la Font d'Esqueix que també tenim que creuar, seguim caminant i quant portem fets uns onze quilometres ens trobem a la cruïlla per on ens hem desviat aquest mati per apropar-nos a l'ermita de la Tosca, com es l'únic camí que em conec per arribar al Moli de Brotons, toca agafar-lo altre cop, poc abans d'arribar a l'ermita girem envers l'esquerra i per un corriol que va fregant les parets dels penya-segats, arribem al Salt de la Tosca, lloc de gran bellesa malgrat l'estat poc satisfactori de l'aigua, cosa que delata clarament l'escuma sabonosa que es forma a les vores del gorg.
Salt de la Tosca
A l'altre riba de la riera i sota una gran balma, es veuen les restes del Moli de Brotons, moli edificat a manera de les grans balmes obrades, cerquem la forma de creuar a l'altre riba per visitar-lo, però ens sembla massa arriscat i ho deixem estar, tornem endarrere i per segon cop passem al costat de l'ermita de la Mare de deu de la Tosca, per segon cop creuem la riera i per segon cop omplim d'aigua les botelles, aquí li surt la vena exploradora al Jose, ell creu que si seguim aquest camí tenim que trobar algun corriol que ens porti al moli.
Salt de la Tosca i Moli de Brotons
Qui es pot resistir a aquests arguments..........agafem la pista que en constant encara que no massa pronunciada pendent, va deixant cada cop mes enclotada la riera, quant estem mes o menys a l'alçada del Salt de la Tosca, anem mirant intentant trobar algun indici de corriol, a la fi i guiats per un munt de pedres dels que deixant alguns bons intencionats senderistes, ens semble haver trobat el corriol, encara que esta tant embrollat que ens fa dubtar i tot, no obstant a la fi ho aconseguim, estem sota la gran balma que acull el Moli de Brotons.
balma on s'aixopluga el Moli de Brotons
Fem una detallada visita a les restes, ens fem creus que allí hi pogués viure fins ben be entrat el segle vint una família, el lloc tinguen en comte la maquinaria i el magatzem poc espai mes deixa, acabada la visita tornem al corriol per salvar els a prop de seixanta metres de desnivell entre la pista i la riera, arribats dalt decidim que el lloc es tan bo o mes que altre per fer el segon mos del dia, cerquem un lloc per asseure i donem bona compta dels aliments i la mica de vi que han quedat de aquest mati.
interior del Moli de Brotons
Enllestida tan agradable obligació, donem inici de nou a la caminada tornant sobre les nostres passes, fets uns set-cents metres deixem la pista per agafar el Camí de Castellterçol a Marfà que ens ve a trobar per l'esquerra, quan portem caminant un quart d'hora divisem en mig de un pla les restes del Saiolic, masia que encara que en peus per fora, l'interior i bona part del pis estan esfondrats, feta la visita seguim caminant, obviem un sender per la dreta, una mica mes endavant trobem una cruïlla on agafem l'opció esquerra, en un de tans meandres ens tenim que tornar a treure el calçat per creuar el torrent de La Fabrega.
el Sajolic
Ara ja sense desviar-nos ni a dreta ni a esquerra anem seguint per la pista, quan portem poc menys de vint-i-un quilometres arribem altre cop a tocar del Salt Candeler, a partir d'aquí ja es cosa de desfer el camí que hem portat aquest mati fins que arribem altre cop a Moià, arribats, agafem el cotxe i ja poso rumb envers Santa Perpetua, deixo al Jose no sense acomiadar-nos fins d'aquí quinze dies ja que el dilluns pròxim estarem a València, ara ja enfilo a trobar Martorelles donant per conclosa la sortida d'avui.

PD. Per no fer mes pesat aquest "ladrillo" en una pròxima entrada parlaré sobre les llegendes i fets que es conten de les contrades visitades avui.

dilluns, 24 de maig del 2010

AIGUAFREDA-EL BRULL-AIGUAFREDA

Imprimir Post
Lloc de trobada: Can Carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: Riera d'Avençó a tocar del Pous de Glaç, Tagamanent
Hora d'inici caminada: 07:32:54
Hora d'arribada: 20:07:58, (dades PDA)*
Hora d'arribada: 20:40:00 (real)*
Duració: 12:35:04,(dades PDA)*
Duració real: 13:15:04 (real)*
Alçada punt de sortida: 409 m.
Alçada mínima assolida: 409 m.
Alçada màxima assolida: 864 m.
Guany: 454 m.
Ascensió acumulada: 893 m.
Descens acumulat:893 m. aprox.
Distancia recorreguda: 25.883 m. (dades PDA)*
Distancia recorreguda real: 27.641 (real)*
Velocitat mitja: 2.0 km/h. (sense descomptar parades)
(*) veure ressenya
Pou del glaç de l'Avençó (pou gran)
Ahir en arribar de Santa Pau parlo amb el Jose i dic de fer una ruta que fa temps tinc a la bossa i que crec que ara es bon moment, es tracta de sortint d'Aiguafreda arribar fins El Brull resseguint la Riera de l'Avençó amb els salts, gorgs i fonts que es poden anar veient durant tot el seu recorregut, quedem aixi ja que li semble be la proposta.
Pou del Glaç de l'Avençó (pou mitja)
Avui, a les set ens trobem davant Can Carranca, pujo al vehicle i ja anem a trobar la C-17 per la que arribem a Aiguafreda,encara que com semble que la Riera de Avençó fa de partió entre Aiguafreda i Tagamanent, resulta que deixem el vehicle a aquest ultim, comencem a caminar i quan portem no mes de quatre-cents metres ja trobem el conjunt que formen el tres pous de glaç coneguts com Els pous de Glaç de l'Avençó, fem la visita encara que nomes trobem el pou gran i el mitja, el petit semble estar dintre de propietat privada.
bassa a tocar de Les Alzines, part del conjunt dels pous de glaç
Continuem camí i passem per davant de la casa de Les Alzines i la seva bassa , d'on depenien el pous, avui en dia reconvertida en restaurant i zona de pícnic, casi sense solució de continuïtat ens trobem el càmping l'Avençó, i a tocar de les instal·lacions, la font del Grill, ultrapassem el càmping i ens endinsem a trobar la riera amb l'intenció de creuar a l'altre riba per la resclosa, però el caudal que porta la riera no ens ho permet, aixi que tornem sobre les nostres passes i a tocar de Les Alzines, creuem per un pont de ferro per a vianants i agafem el carrer l'Avençó ara ja dintre del terme d'Aiguafreda.
Font del Grill a tocar del Càmping L'Avençó
Arribats a la cruïlla amb el carrer Sant Salvador l'agafem per visitar l'ermita de Sant Salvador de l'Avençó, visitat el lloc tornem a la pista i anem caminat aigües amunt gaudint de la melodiosa cantarella de l'aigua obrin-se camí riera avall, ara comença lo que per a mi es el tram de la caminada d'avui mes encisador, a cada dos passes ens tenim que parar a prendre una o mes imatges, la riera es plena de salts, petits gorgs...... Gorg de les Senyores, Gorg de la Platgeta..... i mols mes dels que no conec el nom.
ermita de Sant Salvador, Aiguafreda
Nomes passar el Pont del Peu de Costa ens surt al pas un pantà que esta ple de gom a gom, seguim caminat i fotografiant, arribem a la Font del Vern on omplim per primer cop les botelles d'aigua, continuant la marxa arribem al Pont de la Bisbal per on tornen a canviar de riba, seguim camí sempre per la pista ample i arribem davant de la Casa Nova de Sant Miquel, avui casa de Turisme Rural, com he vist que per damunt de la casa es troba l'ermita de Sant Miquel de Canyelles, decidim mirar de trobar-la i agafem una pista que sortint de la casa i en forta pujada es va endinsant al bosc, no la trobem i en veient que ja passen cinc minuts de dos quarts d'onze, decidim parar i fer el primer mos del dia.
pantà a la Riera d'Avençó a tocar de can Parellada
Enllestit el tema fem un ultim intent de trobar l'ermita que no obté resultat, veient l'hora i el recorregut que ens manca per fer, reemprem la caminada tornant a la Casa Nova de Sant Miquel on ens reincorporem a la pista que hem deixat fa una estona, fets un quants metres creuem altre cop la riera, ara pel Pont de Picamena,tot seguit ens topem amb el Pantà del Tercer Pont que esta a vessar, anem resseguint la riera i arribem a la Font d'en Vinyes que te dues deus que treuen un bon cabdal de aigua, tornem a fer acopi del liquid i fresc element i continuem caminant.
Font d'en Vinyes
Arribem al Pi d'en Ferreres a tocar del Torrent d'en Ferreres, pi que en qualsevol altre lloc passaria desapercebut, però aquí destaca per ser l'únic pi en molts metres a la redona, una mica mes endavant creuem pel Pont de Ferro que permet creuar la riera del Burgues abans que entregui les seves aigües a la Riera d'Avençó, seguim camí i ja som dintre dels camps del Pujol, explotació agrícola i ramadera, arribem al Collet del Pujol on deixem la pista ample i passant per una portella per evitar la sortida dels animals, ens endinsem en un corriol estret que resseguint la riera que aqui ja es la Riera de Picamena, ens porta a trobar les restes del Moli de Casadamunt, que per les dimensions deu haver estat de molta rellevància en temps passats.
restes del Moli de Casadamunt
Visitat el lloc agafem un corriol que surt del moli i que semble haver estat el camí per on pujaven i baixaven les matèries a moldre, ara no es mes que un estret corriol que fent siga sagues salva la forta pendent fins arribar al Camí del Pujol al Brull, pista per on anem a sortir a la BV-5301 que en pocs metres ens porta fins al petit poble del Brull, visitem l'església de Sant Martí, les restes del Castell, la Font de Sant Martí on tornem a omplir les botelles, ens apropem a la antiga rectoria, avui en dia centre d'informació del Parc del Montseny amb l'esperança que com avui es festa a molt pobles de Catalunya estigues obert, no es aixi.
panoràmica d'el Brull
El Brull apart de estar el punt mes alt de tot el recorregut, també esta el punt de inflexió de la caminada, aixi es que ja donem inici a la tornada envers Aiguafreda agafant el Camí d'Aiguafreda al Brull que en el seu principi es pista asfaltada, encara que amb poca o casi nul·la circulació, al menys avui, arribats al lloc conegut com La Collada i en veient que manquen nomes deu minuts per les quatre, decidim aposentar-nos i fer el segon mos del dia.
restes del castell del Brull
Fet el mos i descansades una mica les cames reiniciem la caminada, ara ja amb una mica mes d'alegria en el caminar, ja que son casi les cinc i ens queda encara molt camí per davant, arribats a tocar de la casa de La Sala parlem de si provar d'arribar-nos al Turó de Montgrós per si per casualitat poguéssim entrar a visitar les muralles, entre anar i tornar son tres quilometres, decidim arriscar-nos i agafem el sender que hi mena, arribem a l'entrada, la porta es tancada i encara que algun tros del filat ha estat forçat per entrar, creiem oportú no aprofitar-ho, aixi que entre mig del barrots de la porta i com millor podem, fem alguna foto i tornat sobre les nostres passes arribem altre cop a tocar de La Sala.
muralla ibèrica del Turó de Montgros
Ara ja si que posem la directa i pel Camí d'Aiguafreda al Brull ens dirigim a trobar Aiguafreda, se que per la zona es troben uns quants dòlmens però em dic que si no es mol evident la seua presencia , no ens aturarem a cercar-los, aixo si, em prenc la llicencia d'en lloc de seguir per la pista, i a pesar del meu vertigen agafar un corriol que va resseguint la costa de la serra de l'Arca, lo que permet unes vistes espectaculars de la vall, i de tot el massis del Montseny, Pla de la Calma, Matagalls, Tagamanent.........
panoràmica des de les cingleres, al fons, el Tagamanent
Tornem a la pista i poc després arribem a l'alçada del Dolmen de Can Serra de l'Arca, ens aturem per prendre unes imatges i seguim pista endavant, uns trams per pista i altres agafant corriols que escurcen el camí, arribem a les restes de Can Serra de l'Arca, que a pesar d'estar dintre una propietat privada i vallada, han respectat les restes, restes de les que prenem alguna imatge i seguim davallant, uns cinc-cents metres després de la casa, i quan son les 20:08, la bateria de la PDA diu que fins aquí ha arribat.
Dolmen de Can Serra de l'Arca
Per camins i dreceres ens anem apropant al poble, passem per davant d'un parell de restes de cabanes de pedra seca, com no les puc referenciar, li faig unes fotos i altre cop al camí, anem a sortir damunt del barri de Sant Salvador, encara que el corriol que portàvem queda tallat pel filat de les cases, tant a dreta com a esquerra cerquem una via, fins que entre el filat de dues parcel·les trobem que han deixat un pas per on sortim al carrer de Sant Salvador, a tocar de l'ermita, seguim a trobar el carrer d'Avençó, girem envers la dreta i anem a trobar una passera per a vianants per on creuem la riera i anem a trobar el cotxe , arribem quant falten vint minuts per les nou del vespre, ens hi pugem i posem rumb envers Martorelles, ens acomiadem i arribo a casa amb cara de bon minyó per tal que la bronca sigui mes apaivagada.

POUS DE GLAÇ DE LA RIERA DE L'AVENÇÓ A L'ESPAI TERRA DE TV3




diumenge, 23 de maig del 2010

PER TERRA DE VOLCANS, SANTA PAU, LA GARROTXA


Feia dies que em rodava pel cap apropar-nos amb la dona a Santa Pau i fer un tomb pel poble i per la zona volcànica, tan es aixi que parlant ahir de que fer avui, li comento el tema i diu que li semble perfecte.............sempre que no tinguem que caminar massa, es el preu a pagar per que m'acompanyi de tant en tant.
un dels carros que fan el recorregut per La Fageda D'en Jordà
Avui, ens llevem, esmorzem i ja agafem el vehicle i posem rumb envers Olot, el navegador ja te uns anys i no coneixia el túnel de Bracons, bo, i jo tampoc, aixi que ens hem fet un far de sentir.......a 100 metres, gir pronunciat a la dreta, a tres-cents metres, entrar a la rotonda...............i no hi havia cap rotonda, però a la fi hem vist la llum tots plegats i arribant a Olot hem agafat la carretera en direcció a Banyoles que passa per Santa Pau, com ja tenia planejat, arribant al Km 4 deixem la carretera i aparquem el vehicle en la zona d'aparcament de Can Serra, d'on surten els itineraris per visitar la Fageda d'en Jordà.
la Isa dalt el carro poc abans de partir
Fageda d'en Jordà

La Fageda d'en Jordà és un bosc de faigs excepcional perquè creix en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 m d'alçada i que reben el nom local de tossols.

Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Es troba a la comarca de la Garrotxa, a prop del coll de can Batlle i Sant Miquel de Sacot (església romànica, del segle XI) i del pla de Sacot i pel collet de Bassols se situa al flanc sud-oest del volcà de Santa Margarida. (extret de Viquipèdia)
La fageda amb dels seus característics tossols
Arribem just a temps per treure el tiquet i pujar a un del carros que fan un passeig per la fageda, tenim sort ja que som els últims en ocupar el seu lloc al carro i ja dona inici la passejada, primer per boscos amb diversitat de especies d'arbres i ja de sobte canvia tot, el paisatge, la sensació de frescor, ja som a la Fageda d'en Jordà, els faigs enfilant-se a cercar la llum, el terra net, sense casi vegetació, els tossols que sobresurten aquí i allà. Es quasi impossible no recordar el versos:

la Fageda d'en Jordà

LA FAGEDA D'EN JORDÀ

Saps on és la fageda d'en Jordà ?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i pregon
com mai més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, pregon i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci d'aquell lloc pregon,
i no pensa en sortir o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

JOAN MARAGALL I GORINA (1860-1911)

La Fageda d'en Jordà, cartell indicador
Tornem a l'aparcament, agafem el vehicle i ja posem rumb a Santa Pau on arribem en pocs quilometres,
panoràmica de Santa Pau
Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa.Està situat al sud-est de la plana d'Olot, en plena Zona Volcànica, enmig de la vall entre les serralades de St. Julià del Mont i Sta. Maria de Finestres i a 496 m sobre el nivell del mar. Compta amb una única via de comunicació: la carretera d'Olot a Banyoles, i es troba a una distància de 150 Km de Barcelona, a 50 Km de Girona i a 9 Km d'Olot.

El 81% del territori municipal forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, i dins aquest indret hi ha punts d'interès especial com el volcà de Santa Margarida, el volcà Croscat i les grederes volcàniques, la Fageda d'en Jordà o el salt d'aigua de Can Batlle. (extret de Viquipèdia)
porxos de la Plaça Major o Firal dels Bous
Ens endinsem per la zona antiga del poble, visitem la Plaça Major o firal dels Bous amb els seus pòrtics, la Església Parroquial, el Castell, els estrets carrers i els diferents miradors que es troben repartits per tot el recinte, ara ja i veient l'hora decidim cercar un lloc per dinar, he de dir que venia amb la ferma convicció de tastar el plat típic, els Fesols, mes en veient les quantitats que servien ho deixo per futura ocasió i demanen quelcom mes diguem assenyat.
carrer de Santa Pau
En sortir del restaurant tot xino xano, anem a cercar el vehicle, ja que porto l'idea de que ens arribem al Salt d'Aigua de Can Batlle, del que nomes tinc una lleugera referencia de per on cau, posem rumb envers el petit municipi de Mieres ja que m'han dit que esta poc abans d'arribar-hi, no el trobem i arribats a Mieres aparquem, entrem en un bar ja que el dinar demana de l'ajud del liquid element, prenem quelcom ben fresc i preguntem pel lloc, la cambrera molt amablement ens indica com arribar.
Salt d'aigua de Can Batlle
Desfem part del camí fet i tal com ens indica la cambrera passat el llogaret de El Sallent trobem un camí de terra, com no es pot entrar amb el vehicle el deixem en un clar i fem els aproximadament quilometre i mig fins arribar al salt, arribem, hem tingut sort, la quantitat d'aigua no es excessiva però suficient per gaudir de la bellesa del lloc, cosa estranya en un dia de festa, el lloc es vuit, estem sols lo que fa que puguem gaudir amb tota tranquil·litat.
la Isa al carrilet, al fons, el volcà Crosscat
Vist el lloc tornem sobre les nostres passes, pugem al cotxe i desfem camí, passant altre cop Santa Pau fem uns pocs quilometres fins arribar al càmping Lava d'on surten els carrilets que en una hora mes o menys et porten a fer un vol fins al Croscat mentre et donen unes succintes nocions sobre vulcanisme i mes en concret sobre els volcans de la zona, arribats altre cop al càmping i en veient que ja son mes de les set del capvespre agafem el vehicle i ja ens dirigim envers Martorelles. Mentre anàvem en el carrilet, la Isa comenta que estaria be tornar altre dia amb els nets, que segur que s'ho passaven d'allò mes be



dilluns, 17 de maig del 2010

SENTMENAT, SALTS, GORGS, FONTS I CABANES

Imprimir Post
Lloc de trobada: Santa Perpetua de la Mogoda
Lloc d'inici i final de la caminada: Parc de la Riera, Sentmenat
Hora d'inici caminada: 07:22:46
Hora d'arribada: 18:47:03
Duració: 11:24:17
Alçada punt de sortida: 219 m.
Alçada mínima assolida: 218 m.
Alçada màxima assolida: 640 m.
Guany: 420 m.
Ascensió acumulada: 740 m.
Descens acumulat:746 m.
Distancia recorreguda: 17.783 m.
Velocitat mitja: 1,5 km/h. (sense descomptar parades)
Castell de Sentmenat
Ahir al capvespre vaig trucar al Jose per quedar per avui, parlant d'on anar li comento que amb les pluges dels últims dies, el Torrent de Guanta i la Riera de Sentmenat deuen baixar d'allò mes, ell diu que els voltants de la Font de la Fagina i el Salt de Montllor també, per lo tant, decidim que ens hi aproparem i mirarem de veureu tot. Avui a les set del mati el recullo a Santa Perpetua i posem rumb a Sentmenat, arribem i aparquem el vehicle al aparcament que es troba nomes sortir del poble en direcció a Castellar.
bassa al Camí de Can Fruitós
Donem inici a la caminada anant a trobar el Castell de Sentmenat que encara continua en fase de restauració, ja per sender de terra passem pel davant de Can Fruitós, arribant al Repartidor de l'Aigua, agafem el sender de l'esquerra que als pocs metres es converteix en un corriol que s'endinsa en el Bosc de Can Fruitós, el Jose em comenta que en una de les seves sortides i mentre recollia espàrrecs es va topar amb un parell de cabanes de pedra seca, i com sap que m'encanta fotografiar-les i georeferenciar-les, diu de mirar de trobar-les cosa a la que dic que si naturalment.
cabana de pedra seca
Comencem a trobar un que altre espàrrec i encara que al principi no fem cas per no endarrerir la caminada, al final no es podem resistir i comencem a plegar-ne mentre cerquem les cabanes voltejant pel Bosc de Can Senosa, a la fi, nomes en trobem una, en bastant bon estat encara que amb part del sostre caigut, la cabana juntament amb els petits marges de pedra, donen fe del aprofitament d'aquestes contrades en temps, passats, ara sortim a la pista i girem envers la dreta per visitar la Font del Xec, font que rarament deixa anar alguna cosa mes que una que altre gota, arribem a la font i encara que nomes degoteja, ho fa amb una mica mes d'alegria de lo normal.
Font del Xec
Feta la visita tornem sobre les nostres passes, deixem enrere la cabana de pedra i un metres mes endavant agafem un corriol que s'endinsa en el bosc i que ens porta a sortir al Camí de Can Senosa pocs metres abans d'arribar a la casa, ens allunyem de la casa i uns 200 m. mes endavant ja arriba a nosaltres la cantarella de l'aigua de la Riera de Sentmenat, de les dos opcions per arribar al Salt de Guanta, optem per la que passa per la Font del Bou, ja tenim un primer contacte amb la riera, es de les vegades que l'he vist amb mes caudal, fa goig de veure, arribem a la font que també deixa anar un bon doll del preuat liquid, encisats per la pau, la frescor i el murmuri de la riera, decidim que es un lloc perfecte per fer el primer mos del dia en una de les taules que allí es troben.
Font del Bou
Reiniciem la caminada dirigint-nos ja a trobar el Salt de Guanta ara ja el camí comença a ser un pel complicat però anem fent, arribats al peu del salt i mentre fem la cabra, veiem mig amagades per una figuera les Coves del Comte a mitja alçada al costat mateix del salt, fem una grimpada i ens arribem, semble que per restes trobades, varen estar habitades en l'antiguitat, però son mes conegudes per la llegenda que diu que el Comte Borrell s'hi va amagar fugint de l'Al-Mansur després de la batalla de Matabous a Montcada, encara que segons diuen li va servir de poc ja que el varem descobrir i tallar el cap.
Salt de Guanta
Visitat el lloc, creuem la riera per damunt d'unes pedres i ara si que ens toca grimpar uns quants metres, salvant el tram mes dificultós ajudats per una corda que allí es troba, passem per les restes del Forn de Calç i pel corriol i en pronunciada pendent anem a sortir al Camí de Guanta pocs metres per sota del Castellet de Guanta, passem pel davant i seguim per la pista de terra que deixem pocs metres abans d'arribar a la Font de les Noeretes, quin be de Deu, mai l'havia vist treure tal doll d'aigua, tan mateix, el pantà que es a tocar de la font es ple a vessar, donen ganes de fer-hi una remullada.
Font de les Noeretes
Ara anem resseguint el torrent embadalits per la bellesa dels seus petits salts, dels petits gorgs on l'aigua s'atura com prenent un petit descans per tornar a fer camí, arribem a un salt d'unes dimensions que sobresurt dels altres i que el posen talment casi a l'alçada del Salt de Guanta per al meu gust, ara ja el camí va guanyant alçada envers el torrent per lo qual el perdem de vista fins que som arribats als voltants de la Font Falsa i/o Font de la Mata que ens passa desapercebuda un cop mes, aquí ens incorporem a una pista ample per la que en uns dos quilometres arribem a la cruïlla de camins del Tres Pins, punt mes alt de la caminada.
Salt d'aigua al Torrent de Guanta
A partir d'aquí i en suau davallada per trams de pista ample, per corriols, per camins que mes que camins semblen barrancs per la suma dels efectes de les rodes de motos i la posterior pluja, i per un ultim tram mes adient per a unes cabres que per a nosaltres, anem fent camí a trobar el Torrent de Can Montllor on es troba el Salt de Montllor i la Font de la Fagina, arribats a la font i abans de fer la visita decidim entaular-nos i donar complida compta de les viandes que hem deixat aquest mati.
Font de la Fagina
Omplert el pap, ara si per les escales de pedra baixem a visitar el Salt de Montllor. que si en èpoques de menys cabdal ja es un lloc bonic. avui llueix amb les seves millors gales, val la pena la volta que hem fet per arribar-hi, feta la visita tornem dalt la font, recollim les motxilles que havíem deixat aquí i pel camí que surt de la font iniciem el ultim tram de la caminada d'avui anant a trobar el Camí de Can Montllor, mig quilometre abans d'arribar a la Casa de Can Montllor i a ma dreta, a peu de camí trobem una cabana de pedra seca, passem a tocar de la casa, seguim caminat i mig quilometre després trobem un altre cabana de pedra seca, lo qual fa pensar en l'aprofitament que d'antic tenien aquestes contrades.
Salt de Montllor (Torrent de Can Montllor)
Camí de Can Montllor endavant, arribem a les primeres cases de can Vinyals, passem pel costat de la masia restaurant que dona nom al lloc, creuem el Camí de Guanta i ens endinsem pel mig de camps d'oliveres que fa goig de lo ben cuidats, per damunt unes pedres creuem la Riera de Sentmenat per un tram tranquil i enclotat, quina diferencia amb uns quilometres mes cap a dalt, seguim endavant i anem a sortir al Camí de Can Fruitós, girem envers la dreta, passem altre cop per davant del Castell de Sentmenat i ja anem a trobar el vehicle, ens hi pugem i enfilo envers Santa Perpetua on deixo el Jose després d'acomiadar-nos, ara ja poso rumb Martorelles on arribo passades les dinou hores.


dimarts, 11 de maig del 2010

COLLET DE LA VALLENÇANA-PUIG CASTELLAR

Imprimir Post
Lloc de trobada: Masia Can carranca, Martorelles
Lloc d'inici i final de la caminada: Collet de la Vallençana
Hora d'inici caminada: 07:16:21
Hora d'arribada: 10:41:17
Duració: 03:24:56
Alçada punt de sortida: 249 m.
Alçada mínima assolida: 198 m.
Alçada màxima assolida: 275 m.
Guany: 26 m.
ascensió acumulada: 192 m.
descens acumulat:155 m.
Distancia recorreguda: 5.945 m.
Velocitat mitja: 1,7 km/h.
Ermita de Sant Onofre
Ahir per la tarda parlo amb el Jose i quedem per fer una caminada matinal aquest mati, poc després, truca el Francesc de Granollers i parlant diu que la setmana passada va intentar arribar-se al Puig Castellar però la pluja li va impedir, li comento que com amb el Jose no varem concretar on anar, que si li ve de gust sortir amb nosaltres avui, podem visitar-lo, quedem que si no passa res, ens trobarem tots a les set davant Can Carranca.
Sant Jeroni de la Murtra vist des de Sant Onofre
L'ultim en arribar es el Jose, aixi dons es pugem al seu vehicle i per la carretera de La Roca ens dirigim envers Montcada, poc abans d'arribar a la depuradora de Montcada ens desviem per la BV-5011, carretera de Montcada a Badalona per on fem cap el collet de la Vallençana on aparquem el vehicle i donem inici a la caminada per la pista asfaltada que porta a part superior de l'urbanització de la Vallençana.
Ermita de Sant Climent
Per la pista, arribem a l'inici del corriol que puja al Turó de Sant Onofre i a l'ermita que li dona nom, feta la visita ens endinsem per corriols estrets i plens de matolls que en porten a sortir dalt el turo on es troba l'ermita de Sant Climent, d'aquí estant ja s'albira perfectament les restes del poblat ibèric del Puig Castellar situat dalt el Turó del Pollo, per un sender ample i vorejat de xiprers deixem l'ermita i anem a trobar el Coll de les Ermites.
El Cau d'en genis (dolmen natural)
Arribats al coll, ens endinsem en un corriol indicat que en forta davallada porta al Cau d'en Genis, acumulació de blocs granítics que va ser emprat com a tomba allà pels segles IX a VI ac, feta la visita tornem al coll i pel Camí de la Font de l'Alzina ens dirigim envers el Puig Castellar, primer ens apropem al mirador de fusta on gaudim d'una vista magnifica sobre el Barcelonès i el Maresme aprofitant la bona visibilitat que avui tenim.
Sant Adrià vist del mirador del Puig Castellar
Ens endinsem pels carrers del poblat i xino xano anem fent camí pels mateixos llocs on fa segles caminaven els laietans, arribem a la part mes alta del poblat, com sempre que pujo, no puc estar-me de fer comparacions amb Castellruf o Sant Miquel, aquí esta tot cuidat. Ara ja anem baixant fins a l'entrada altre cop, com ja va sent hora, asseguts al mirador fem un petit mos.
carrer del poblat ibèric del Puig Castellar
Donem inici a la tornada pel Camí de la Font de l'Alzina fins que arribats al Coll del Puig Castellar ja l'entra el rampell aventurer al Jose i diu de ficar-nos per un corriol, aixi ho fem encara que quan portem fets uns 300 metres i veient que s'aparta de la direcció per on tenim que anar, decidim donar mitja volta i tornar al coll on ja agafem la pista ample que un cop passat el Coll de les Ermites es transforma en pista asfaltada, la mateixa que a primera hora hem agafat per iniciar la caminada.
carrer del poblat ibèric del Puig Castellar
Pocs metres abans d'arribar al collet de la Vallençana, altre cop ens dona el rampell i ens enfilem al Turó de Roda-Soques per un corriol, d'aquí dalt es te una visió immillorable de la vall del Torrent de la Vallençana i les cases que voregen la carretera, algunes de estil modernista, Ca l'Artiller, Can Devesa, Can Geperut....., ara i veient que son tres quarts d'onze ja anem a trobar el vehicle, com jo suposava que la visita al Puig Castellar ens portaria temps, he mirar que la caminada fons mes aviat minsa en metres, aixi dons quan arribem a Martorelles son ja les onze, ens acomiadem, arribo a casa, dutxa preparar el dinar, dinar i cap a la feina.
reconstrucció de una casa al Puig Castellar
El Jose no portava la càmera de fotos, el Francesc la ha deixat al seu vehicle, aixi que nomes teníem la meva........i vaig i en lloc de retallar i enganxar com faig normalment semble que l'he donat a eliminar, aixi que per il·lustrar el post tiro de imatges d'un altre caminada.