Pàgines

dijous, 27 de febrer del 2014

PUJADA AL GARBÍ PER LA CANAL I BAIXADA PER LA PEDRERA

Lloc inici caminada: Segart, Camp de Morvedre
Caminants: Jose Maria, Salva i Francesc
Data: 26-02-2014
Hora d’inici caminada: 11:25
Hora d’arribada: 15:56
Duració: 04:30
Temps en moviment: 02:23
Temps parat: 02:07
Alçada punt de sortida: 269 m
Alçada mínima assolida: 222 m.
Alçada Màxima assolida: 593 m.
Desnivell màxim: 360 m
Ascensió acumulada: 510 m
Descens acumulat: 519 m
Guany: 324 m
Distancia recorreguda: 8.680 Km
Velocitat mitjana: 1.9 Km/h
Velocitat en moviment:3.54 Km/h.

"quien avisa..................."
Feia temps que em bullia pel  cap fer la canal  del  Garbí,  però el fet de ser conscient de les seues  dificultats tècniques, em frenava a l'hora de fer-la jo sol. Durant la caminada amb els Trotacamins del passat dia 9 de febrer, vaig comentar el tema amb el Jose Maria, aquest em va dir que ell havia de baixar a València ben aviat i que podíem quedar per fer-la plegats, sem' obri el cel davant la possibilitat de poder realitzar a la fi la pujada. Fa pocs dies em truca el Salva i em comenta que ha parlat amb el Jose Maria i que li ha comentat el fet, em diu si tinc inconvenient en què s'afegisca a l'eixida i si li puc donar aixopluc per una nit a casa, evidentment li dic que tant la dona com jo restarem encantats.

El Garbí, allí dalt tenim que pujar
Arribat el dia agarre els trastets i pujant al cotxe em dirigisc a trobar Segart on hem quedat que ens trobarem, per allà els vols de les deu del mati em truca el Jose Maria que han tingut un petit entrebanc i que arribaran un poquet més tard del previst, per fer temps faig un tomb pel poble que no té gaire cosa a visitar, quan manquen pocs minuts per les onze els veig arribar, aparquen i anem a trobar l'únic bar que hi ha obert al poble on fan uns tallats i compren una barra de pa, enllestit açò, ja ens posem en marxa desfent uns huit-cents metres per la carretera per on hem arribat al poble.
segur que es per ací??????
Ací ja ens trobem les marques del GR-10 que ens acompanyaran tot el camí, ens endinsem per un corriol que   ressegueix el barranc  d'El Bassó,  comença a  guanyar  altura    primer de forma suau i a poc a poc va incrementant el desnivell, fets uns dos quilometres, arribem al peu de la canal, ara te inici la part divertida i aventurera de la caminada, es tracta de fer una grimpada que ens farà salvar un desnivell d'uns dos-cents metres aprox. En un parell de trams mes "conflictius, la via esta equipada amb cadenes per a poder salvar els desnivells.
semble que veiem la llum........estem salvats¡¡¡
La veritat és que la pujada té una certa dificultat, no obstant qualsevol persona mínimament acostumada a caminar per la muntanya ho pot aconseguir perfectament. Açò no obstant és del tot recomanable fer-ho acompanyat, amb un bon calcat i mai en temps plujós. Arribats dalt no podem per menys que gaudir de les vistes espaterrants que d'ací dalt s'albiren, ens apropem al Puntal del Garbí, al Mirador i a l'Ermita de la santa Creu del Garbí, ací i sota un fort vent ens entaulem per a fer el mos del migdia. El vent fa que enllestim ràpid el tema gastronòmic i ja donem inici a la tornada, creuem el Pla del Garbí i sempre seguint les marques ens dirigim a buscar la baixada per la pedrera.
que divertit i que be ens ho passarem......
L'idea era pujar al Puntal de l'Abella que queda uns 60 m. més alt que el Garbí, però comencen a caure unes gotes i decidim obviar aquest tram i anar a trobar directament la baixada, ací s'inicia un tram amb forta baixada i molt pedregós, que per moments semble estiguem descendint per una tartera. Acabat el tram pedregós la senda comença a fer marrades que ens van fent perdre altura fins que quan portem uns huit quilometres anem a eixir al Camí de la Font que ressegueix el Barranc de la Font i que ens porta a eixir a la Font del Llavador a la part alta del poble, ara es tracta de creuar-lo i arribar on tenim els vehicles aparcats.
dalt el Mirador del Garbí
Comentant la caminada coincidim en què el tram de pujada per la canal s'ens ha fet curt, la veritat és que creia que em seria més difícil de realitzar, sense deixar de reconéixer que se té que fer amb el màxim de precaució, com diu la dita castellana, "no es tan fiero el leon como lo pintan", ara ja pugem als vehicles i posem rumb envers Vilamarxant, arribem a casa i la fem petar una mica mentre prenem unes cerveses, el Jose Maria ens deixa perquè té coses a fer i ací donem per acabat un bonic dia de senderisme.

diumenge, 23 de febrer del 2014

SERRA DE CHIVA: EL TENDERO-SENDA LA PARRA-COVA MOREA-COVA CHARNERA, Amb el Club de Montaña Sierra de Chiva

Lloc inici caminada: El Tendero, Chiva (Foia de Bunyol)
Caminants: 34 senderistes
Data: 23-02-2014
Hora d’inici caminada: 08:50:10
Hora d’arribada: 13:07:29
Duració: :04:17:19
Temps en moviment: 02:20
Temps parat: 01:57
Alçada punt de sortida: 499 m
Alçada mínima assolida: 496 m
Alçada Màxima assolida: 888 m
Desnivell màxim: 392 m
Ascensió acumulada: 559 m
Descens acumulat: 547 m
Guany: 388 m
Distancia recorreguda: 10.02 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h
Velocitat en moviment:4.35 Km/h.
el grup "quasi" al complert
Hui tocava eixir a caminar amb la gent de Senderistes les Rodanes, els responsables d'organitzar les caminades havien contactat amb la gent del Club de Montaña Sierra de Chiva que altres cops ens han acompanyat en les caminades per què hui, ens feren de cicerones per les seues muntanyes. A dos quarts de huit era l'hora d'eixir del punt habitual per un cop col·locats en els vehicles dirigir-nos fins a Chiva on havien quedat de trobar-se al costat de l'estació del tren, arribem, salutacions, firma de la clàusula d'excepció de responsabilitat i altra volta pugem als vehicles per dirigir-nos fins al lloc que en diuen El Tendero, arribats aparquem els cotxes i donem inici a la caminada.
Cova Morea
 Comencem a caminar per la senda La Parra que va resseguint per l'esquerra el bonic Barranc de La Parra, malgrat que el lloc no és poblat de gaires arbres a causa dels incendis, la vegetació típica mediterrània creix exuberant i plena de vigor, quant portem un poc mes del quilòmetre el Manolo, que exerceix de guia, ens fa deixar la senda i desviar-nos uns cinc-cents metres per poder albirar a el lluny la Cova Morea, ja que encara que després passarem quasi pel damunt, fa de malt visitar i almenys l'haurem vist, desfem els últims metres i tornem a incorporar-nosa la senda La Parra.
un dels trams "aventurers"
Ara comença un tram que sense presses, però sense pauses va agafant alçada amb alguns trams força aeris que li donen a la caminada un toc aventurer, un parell de cordes serveixen per ajudar a salvar uns trams amb una pendent quasi vertical, així i a poquet a poquet arribem davant de la Cova Charnera on és previst fer la parada pel mos del mati, la cova consta d'una sala principal d'una alçada considerable i diguem que d'habitacles laterals més xicotets, l'entrada era tancada amb paret ja que semble s'emprava per aixoplugar els ramats en altres temps. Deixe el frontal que sempre porte a la motxilla i alguns aventurers s'endinsen per una gatera fins a un altre sala amb alguna estalactita.
boca de la cova Charnera
Enllestit el mos i visitada la cova, reiniciem la caminada per senda fins que quan portem caminats uns cinc quilometres anem a eixir al Camino Del Caballo Sanchez a La Umbria Mala, transitem per aquest un poc menys d'un quilòmetre i el deixem per agarrar una senda que ens portara dalt un puntal per damunt de la Cova Morea, ací, alguns valents inicien un pronunciat descens per provar de visitar la cova, semble que és prou complicat arribar, tant es així que només quatre o cinc aventurers ho aconsegueixen, quan tots son ja dalt altre cop, desfem el tram de senda i ens incorporem altre cop al Camino Del Caballo Sanchez a La Umbria Mala.
formacions rocoses espectaculars
Per aquest que ara ja és tot de baixada, anem xino xano xerrant tranquil·lament fins que quan portem uns nou quilometres, eixim al Camino del Enebro que sempre resseguin el Barranco Grande, ens porta a eixir on hem deixat els vehicles aquest mati, arribats, arriba l'hora dels comiats, fer els darrers comentaris i pujanr cada un al cotxe on ha vingut, posar direcció primer a Chiva i d'aquest, ja cap a Vilamarxant. Agrair des d'ací el bon treball i simpatia de la gent del Club de Montaña Sierra de Chiva que ens ha permés conéixer un altre trosset que molts no coneixem.


divendres, 21 de febrer del 2014

RODANA GRAN-COVA DEL LLENTISCLE-ELS CABALLONS- RODANA DEL PIC-TRINXERES, Vilamarxant (Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Urb. Mullo de Crusa, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants: Francesc
Data: 21-02-2014
Hora d’inici caminada: 07:07:24
Hora d’arribada: 12:02:22
Duració: :04:55
Temps en moviment: 03:55
Temps parat: 01:00
Alçada punt de sortida: 98 m
Alçada mínima assolida: 97 m
Alçada Màxima assolida: 334 m
Desnivell màxim: 237 m
Ascensió acumulada: 698 m
Descens acumulat: 676 m
Guany: 236 m
Distancia recorreguda: 17.19 Km
Velocitat mitjana: 3.5 Km/h
Velocitat en moviment:4.35 Km/h

dilluns, 10 de febrer del 2014

ÒRRIUS-COLL DE PARPERS-"VIA ROMANA"-ÒRRIUS

Lloc inici caminada: Km 5,2 carretera Bv-5106, Òrrius, Maresme
Caminants:22 Trotacamins
Data:09-02-2014
Hora d’inici caminada: 10:01:40
Hora d’arribada: 13:48:36
Duració: :03:46:56
Temps en moviment: 02:36
Temps parat: 01:14
Alçada punt de sortida: 315 m
Alçada mínima assolida: 149 m
Alçada Màxima assolida: 361 m
Desnivell màxim: 212 m
Ascensió acumulada: 398 m
Descens acumulat: 411 m
Guany: 45 m
Distancia recorreguda: 10.90 Km
Velocitat mitjana: 2.9 Km/h
Velocitat en moviment:4.25 Km/h

el grup a Òrrius
Aquest cap de setmana passat,  tocava pujar a Barcelona per visitar la família i passar una estona amb els vells amics, la gent de Trotacamins tenia preparada una eixida i naturalment, m'hi apunto, diumenge poc abans de les nou del mati soc davant de la Masia Carranca, poc a poc va arribant la gent, quan passen uns minuts de l'hora, i després de les fotos de rigor, ens encabim en els cotxes i posem rumb envers Òrrius a la comarca del Maresme, arribats al poble ens trobem amb el Jose Maria que ve de Cànoves i amb el Salva i la Joaquina que venen de Hostalets de Balenyà i que venen acompanyats de tres caminants mes. Donem un tomb pel poble i pugem als vehicles i per la Bv-5106 fem  poc menys d'un quilometre fins al lloc on te l'inici  la caminada.
esglesia d'Órrius
Aparquem els vehicles i donem inici a la caminada quan son les deu del mati, anem caminant per pista de terra fins que fet un quilometre mes o menys arribem a l'entrada de la pedrera de la Pedra Blava, ací parem un moment per reagrupar-nos i per que el Jose Maria i el Julio treguin l'infant que tots portem dins, seguim caminant uns trams per pista i altres per bonics corriols, bona part del camí el farem seguint les marques del GR-92, quan ja portem fets uns tres quilometres deixem l'ample pista per endinsar-nos a visitar les instal·lacions del berenador de Nostra Senyora dels Àngels, equipat amb taules, focs, jocs infantils i tota mena de serveis.
berenador Nostra Senyora dels Àngels
Tornem al camí d'Òrrius a Parpers que deixem als pocs metres per agarrar un corriol que ens portara a eixir al Coll de Parpers, arribats ens aposentem en uns bancs de pedra, que semble servien per escoltar missa a l'aire lliure en una mena de capelleta erigida en memòria a "los caidos por Dios i por la Patria" i que a partir de la instauració dels ajuntaments democràtics ret homenatge a "tots els morts de la guerra civil",  després de fer el mos i aprofitar per xerrar un poquet, ens posem altre cop en marxa, fem uns metres per la C-1415c carretera quasi sense transit a partir de la posta en funcionament de la C-60. Deixem la carretera i ens endinsem en un bonic corriol que ens va apropant a la "Via Romana de Parpers".
"capella" dalt el Coll de Parpers
Aquest tram de "via" o camí, es lo queda en peus d'una antiga via de comunicació entre la costa i la plana i que servia per salvar la Serralada Litoral, fins fa poc hi havia un corrent d'opinió que la datava d'època romana, hui en dia sembla demostrat que malgrat el camí fos emprat des de l'antiguitat, inclòs abans dels romans, la via com a obra d'enginyeria,  no va mes enllà del segle XVIII i fou bastida per facilitar l'arribada de la fusta del Montseny a les drassanes de Mataró i va estar en funcionament fins les darreries del segle XIX en que es va construir la Bv-5106, durant la primera dècada del segle actual es varen realitzar obres de restauració, obres que degut a la crisis, es van aturar el 2010.

tram de la via al 2010 poc després de la restauració
La via transcorre  pel paratge conegut com Fondo de la Gallega per on anem davallant, en un moment donat, l'historiador i a l'hora Trotacamins Joan Sanjuan ens fa una petita dissertació sobre l'historia de la via i dels motius que han portat a desestimar l'autoria romana d'eixa, poc abans d'arribar a la Riera d'Òrrius donem mitja volta i iniciem l'ascens per desfer tot allò que hem descendit, poc abans de arribar dalt del Coll de Parpers, enllacem amb el camí portat a l'anada, camí que anem resseguint fins que tres hores i tres quarts mes tard, arribem on hem deixat els vehicles aquest matí.
el mateix tram tres anys després
Ara i després dels acomiadaments i bons desitjos, cada un es dirigeix al cotxe en que ha vingut i ja emprenem el retorn, arribem a Martorelles i altre cop acomiadaments dels ocupants del vehicle, ha estat un mati de retrobament amb vells amics, i de fer noves coneixences, la Via de Parpers es un d'aquells llocs que sempre havia volgut visitar però un dia per altre no ho havia fet fins hui.

LA CAMINADA AL BLOC DEL JOSE MARIA

FOTOS DEL JULIO.