Pàgines

divendres, 24 de desembre del 2010

NADAL VERSUS SOLSTICI D'HIVER?

Nadal és una festa d'arrels molt antigues. Abans de ser celebrada com la commemoració del naixement de Crist era una festa dedicada al sol. Com sabem bé, en apropar-se l'hivern les nits es fan més llargues i els dies més curts i el solstici d'hivern, entre el 21 i el 22 de desembre, marca el moment de l'any en el que hi ha menys hores de llum solar. Podem imaginar la por dels nostres avantpassats en adonar-se que la llum va desapareixent, cada dia una mica més! Però, afortunadament, passada la data del solstici els dies comencen a allargar-se altre cop. Per això moltes cultures antigues celebraven en aquest moment el triomf del sol damunt la foscor, de la llum sobre les tenebres i, en definitiva, de la vida sobre la mort. Els romans, en concret, celebraven la festa del Natalis Solis Invictus, el naixement del sol vencedor. El cristianisme va heretar aquest simbolisme i, al segle IV, va adoptar aquesta data per a commemorar el naixement de Jesús.

La presència dels arbres en la festa de Nadal, ja sigui en forma de tronc tallat, ja sigui com a arbre dret, està íntimament relacionada amb aquest significat de renaixement.

El tió, un dels costums més entranyables de la nostra cultura tradicional nadalenca, és el tronc que crema a la llar de foc. Una soca que, en cremar, dóna béns tan preciosos en temps de nits llargues com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica ofereix presents a tots els de la casa. Així, un tronc d'arbre esdevé màgicament un ésser fantàstic que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema. Els regals han anat evolucionant amb el temps: primer eren els dolços, fruita seca i confitada, neules, torrons i llaminadures que es necessitaven per celebrar la festa; avui hi ha tendència a fer que el tió ofreni presents de més envergadura. Sigui com sigui, quan fem cagar el tió pensem en el tresor de llum i d'energia que l'arbre conté!

L'Arbre de Nadal també és una tradició ancestral. Des de l'antiguitat molts pobles han considerat els arbres de fulla perenne com símbol de la vida eterna. En especial, als països nòrdics (Suècia, Noruega, Finlàndia…) on a l'hivern la natura sembla paralitzar-se sota la blanca capa de neu, l'avet és considerat com l'arbre victoriós, ja que resisteix verd i majestuós. L'arbre s'il·lumina i es guarneix, per subratllar encara més el triomf de la vida i la llum damunt la fosca hivernal.
                                                                                           (trobat a la xarxa)

Bona casa i bona brasa,
bona brasa i bon tió
i bon Nadal que Déu us do!

dimarts, 21 de desembre del 2010

VOLTA PER TARADELL PASSANT PER L'EVEREST

Lloc inici caminada: Carrer de Mont-Rodon, Taradell, Osona
Hora d'inici caminada: 08:10:04
Hora d'arribada: 14:52:46
Duració: 06:42:42
Alçada punt de sortida: 609 m
Alçada mínima assolida: 563 m
Alçada màxima assolida: 824 m
Desnivell màxim: 261 m
Guany: 214 m
Ascensió acumulada: 472 m
Descens acumulat: 485 m
Distancia recorreguda: 17.080 Km
Velocitat mitja: 2.5 Km/h (sense descomptar parades)
 senyera dalt l'Enclusa
Deixant a banda alguna curta escapada per la serralada, es pot dir que des de la pujada a La Mola amb el Julio i el Salva no havia fet res, aixi quan ahir la dona em diu que aquest mati el te ocupat no m'ho penso gaire i decideixo fer una escapada, dubto en si trucar al Julio o al Jose, però crec que es massa just  i opto per sortit jo sol, en un rapit cop d'ull a la borsa de caminades pendents trio fer el PR- C 42, sender de petit recorregut que te el seu inici i final al poble de Taradell, aixo si, com sempre introdueixo alguna que altre modificació.
Aquest mati em llevo, rapit desdejuni, agafo el cotxe i vaig a trobar la C-17 que ja no deixo fins la sortida de Taradell, on agafo la BV-5306, arribo a Taradell i deixo el vehicle en un pàrquing al carrer Mont-Rodon casi a tocar de l'Església Parroquial de Sant Genis per on dono inici a la caminada
Sant Genis de Taradell
Església de Sant Genis de Taradell. Situada al NW de la part antiga de la vila de Taradell; és documentada des del 950 però d'aquest temple primitiu gairebé ja no en queda res. Reedificada en època romànica i consagrada el 1076 ens resta d'ella el magnífic campanar de planta i tres pisos, realçat el segle XVIII i reproduït el 1929 al Poble Espanyol de Barcelona.
El temple actual, dedicat a Sant Genís, és un gran edifici barroc neoclàssic, obra dels germans Morató de Vic. En l'interior ja no es conserva cap dels antics retaules i paraments degut a un incendi casual el 1904 i als saqueigs  del 1936.   
 campanar romànic de Sant Genis de Taradell
Aprofito i dono un tomb pels voltans de l'església, en lo que havia estat la sagrera,encara queda alguna que altre casa antiga i alguna de mes moderna però edificada amb materials antics, seguint l'itinerari previst vaig a sortir a la Plaça, aquí faig una petita marrada per visitar la Torre de Don Carles, un altre dels edificis emblemàtics del poble.

Torre de Don Carles. Entre la Plaça i l'antic carrer de Vic, s'aixeca la Torre de Don Carles, també coneguda com la Torre de la presó. La va edificar el baró de Taradell, Carles de Cruïlles i de Vilademany, (d'aquí el seu nom) per ser una torre de guaita i de defensa i part d'una gran obra de fortificació que no es va completar. 
 Va servir fins temps moderns com a presó del terme. És una torre quadrada de 14'5 metres d'alçada i tot i que fou construïda a mitjans segle XVI, encara guarda algunes característiques medievals.
 Torre de Don Carles
Ara, pel carrer de la Font vaig a trobar el Parc de la Font Gran, un altre dels llocs emblemàtics de Taradell, aquí podem visitar la Font Gran i el Plàtan Monumental.

La Font Gran. La Font Gran, situada sota la població i a la riba de la riera de Taradell, és un dels llocs més bonics que cal veure del poble. La font, abans anomenada Font de Sant Genís, mostra 7 brocs de metall i un cap de lleó de pedra al centre i data de l'any 1790.
Aquesta font fou segurament la causa de l'origen i formació de la població en aquest indret del terme, ja que abastia el poble, donava aigua als paraires i feia funcionar els molins. Al seu costat hi trobem el plàtan centenari de més de 20 metres d'alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.
 Font Gran
Llastima que cap del brocs tregui aigua, encara que per dessota de la font surt un bon doll d'aigua que va a parar directament a la riera, ara pel carrer de Vic, el de Rocaguinarda i per la B-520, m'allunyo del centre del poble i em vaig apropant a la casa del Pujol i a la seva alzina pluricentenariá,  visitada l'alzina, deixo el PR que s'en va per l'esquerra de la casa i jo segueixo per la dreta en direcció al Bou, un altre casa que com el Pujol, semble estar en plena activitat agropecuària.

Segueixo endavant i en poca estona em trobo vorejant l'espadat que separa les Sitges del Bou, del Bosc de Mansa, amb una alçada mes que considerable que  fa que cada cop que trec el cap  les cames em tremolin, però per aquí te que estar segons la web de l'ajuntament de Taradell la causa de que  no segueixi el PR, per aquí es troben les Cuines d'en Rocaguinarda. Aquestes, no son altre cosa que tres petites coves produïdes per l'erosió i que amb el temps la gent les ha batejat amb aquest nom. a la fi, trobo una petita canal per on davallo amb l'esperança de trobar-les, i aixi està.
Cuines d'en Rocaguinarda
Cuines d'en Rocaguinarda. En una espècie de balconada o replà al mig de l'espadat o gran roquissar que delimita les Sitges del Bou i a sobre el bosc de Mansa, hi trobem tres cavitats fetes per l'erosió conegudes com les Cuines d'en Rocaguinarda.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.

Visitat el lloc torno a enfilar-me per la canal i segueixo endavant ara mes allunyat de l'espadat per allò del vertigen, quan porto fets uns cinc quilometres arribo a l'Enclusa, aquest es el punt mes alt del terme de Taradell i també de la caminada d'avui, aquí l'espadat fa un gir de casi 180 graus, dalt l'espero que es forma es troba un vèrtex geodèsic i una mica mes endavant, una senyera que semble que no hi manca mai, sota el pal de la senyera una placa recorda a Mn. Vilacis amb un fragment d'un poema seu sobre l'Enclusa i el Castell de Taradell.
l'Enclusa amb el seu característic perfil
Gegants de Pedra Viva
"Cimals del nostre terme! Gegants de pedra viva!
Titans que el pas dels segles el vostre zel abriva
Mirant-nos a la cara: l' Enclusa i el Castell
Sou vida i sou guiatge del llibre de la història
forjada de proeses, amb rims d'amor i glòria.
Per fills que antany vivien al nostre Taradell"

Aquí  em torno a retrobar amb el PR que en aquest tram coincideix amb el GR-2, per una canal i amb l'ajuda d'una corda faig el descens de l'espero, un cop ja soc baix segueixo per un senderó carener que em mena a sortir al Coll de Mansa, creuo la B-520 i seguint les marques del PR em vaig apropant al Castell de Taradell, arribat a un encreuament de senders el PR segueix envers l'esquerra, malgrat aixo jo giro a dreta per fer els poc menys de dos-cents metres que em deixen sota la roca on s'alça el castell, salvant les mides, em recorda al Castell de la Popa.

Castell de Taradell. El castell de Taradell, també conegut com Castell de Can Boix, està situat a 2,2 km al sud-est de la població de Taradell, Osona, i coronant un cimal de grans penyes, a 803 m. d'altitud.
El Castell és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Actualment s'hi han realitzat unes obres de consolidació de les restes. Queden restes dels segles X - XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV.
La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893 al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, al 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i al 1500 passà als Cruïlles.
El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, només un destacament de soldats.
A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la plaça" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.
Castell de Taradell
Aprofito la protecció que donen les parets per procedir al ritual del mos, un pic enllestit retorno a la cruïlla i m'incorporo altre cop al PR, aquest es va obrint camí per sota d'un espadat amb profusió de balmes, a ran del sender veig una placa i el broc d'una font amb un tronc que hi fa de tap, es la Font del Castell, intento treure el tap per tastar l'aigua però semble estar glaçat i ho deixo per impossible. Sempre seguint les marques del PR vaig fent via ara per la Carena del Pi Gros fins que fets uns nou quilometres arribo davant del monòlit de pedra que recorda on el Pi Gros sobresortia en mig del bosc fins que un llamp el va matar el 1960 i posteriorment  l'incendi del 1983 el va acabar de cremar.
Pi Gros
Quant porto fets uns deu quilometres i mig arribo a un encreuament de senders on un indicador informa que per la dreta es va a la Plaça de l'Everest, m'endinso i en uns pocs metres soc davant del monument que Taradell dedica als primers escaladors catalans que assoliren la cima de l'Everest el 1985, desfaig l'ultim tram i torno al PR, un cop a casa al passar les dades al PC, m'adono que he passat per alt el Dolmen de Gasala que es troba mes o menys a aquesta alçada. Sempre sota el guiatge de les marques blanques i grogues del PR vaig caminant fins que fets uns dotze quilometres em trobo en un encreuament, aquí un indicador em diu que desviam-me poc mes de mig quilometre arribaré al Pont del Moli dels Sorts.


monument a la 1ª expedició catalana a l'Everest
Arribo al pont, aqui em retrobo altre cop amb les marques blanques i vermelles del GR-2 en el seu camí envers Aiguafreda, el lloc es encisador, el pont, el saltant d'aigua i l'engorgat degut al lent encara que  imparable treball de l'aigua, no he trobat informació del seu origen, malgrat aixo,  tancant els ulls  pots veure passar cavallers damunt el seu cavall, pagesos i marxants portant els seus productes al mercat............, l'única informació que he trobat es que també se'l coneix com el Pont d'en Gatus ja que fa tems s'hi aixoplugava un personatge conegut amb aquest nom. A tocar del pont encara es poden veure restes del moli que li dona nom mig colgades per la terra i la vegetació.
Pont del Moli dels Sorts
Amb pena dono inici a la tornada a l'encreuament, arribat que hi soc torno a seguir les marques del PR, fets uns pocs metres arribo a tocar de Can Talaia, finca  senyorial de la que em crida l'atenció una escultura feta aprofitant la soca d'un gran arbre, fets uns catorze quilometres i mig el sender arriba a la carretera BV-5305 davant mateix de l'entrada del Club de Golf Taradell, giro envers l'esquerra tot resseguin la tanca i sempre seguint les marques blanques i grogues, un cop s'acaba la tanca del golf el sender gira a la dreta i es va enfilant fins que va a sortir davant el Pavelló Municipal "El Pujolo" agafo per la Av, de Mossèn Cinto Verdaguer, giro pel carrer Mont-Rodon i arribo on aquest mati he deixat el vehicle.


Com encara es aviat decideixo apropar-me a visitar la capella de Santa Llúcia un altre dels llocs interessants de Taradell i que no he visitat aquest mati per que s'apartava de la ruta prevista.


Capella de Santa Llúcia. La capella de Santa Llúcia, situada al centre de la vila antiga i de la plaça que porta el seu nom, es va construir entre els anys 1547 i 1561. És un edifici petit d'estil gòtic tardà que consta d'una sola nau, coberta de nervacions amb clau de volta i absis poligonal. 
Sobre la façana de ponent té un petit campanar d'espadanya de dos ulls, i el portal de pedra és ja plenament renaixentista. Tota la capella és pintada amb motius ornamentals florejats. La capella, a més, va servir durant el segle XVII i XVIII com a lloc on es feien les reunions o assemblees del gremi de paraires i teixidors.
Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada fira anual de Santa Llúcia.
 capella de Santa Llúcia
Ara ja torno a on tic el vehicle i pujant ja agafo la BV-5306 per on em dirigeixo a trobar la C-17 i per aquesta j poso rumb envers Martorelles, malgrat no haver trobat el dolmen de Gasala i que per una badada meva no he pogut visitar l'ermita de Sant Quirze de Subiradells, ha estat un mati agradable i ben aprofitat .



diumenge, 12 de desembre del 2010

HAN MATAT EL MISSATGER, ENS HAN FERIT A TOTS

En el dia de hoy, cautiva y desarmada la libertad de expresión, han alcanzado las ordas de la intolerancia sus ultimos objetivos. La guerra ha terminado.

Burgos 1º abril 1939. Ups, perdo, Martorelles 12 desembre 2010

En els a prop de dos anys i mig que escric aquest bloc, he intentat que nomes fos un lloc on deixar constància de la meva passió pel caminar i per si podia servir de referencia per algú, i espero seguir aixi, però avui deixeu-me que faci una excepció, avui es un dia trist per la gent de Martorelles que estimem la democràcia i la llibertat d'expressió, avui i després d'una brutal campanya d'assetjament, han aconseguit callar l'únic petit espai de llibertat on els martorellencs i martorellenques podíem donar nostra opinió sense impediments. Ha estat una campanya barroera, bruta, tan per part d'uns com dels altres, seguidors de l'equip de govern i seguidors del principal partit de l'oposició, una campanya orquestrada per gent sense la mes mínima educació, barroers tant en el fons com en les formes però que ha donat els seus fruits, HAN MATAT EL MISSATGER.

Antonio, no estic d'acord amb la decisió que has pres, però l'entenc i la respecto, gracies per el temps que hem pogut gaudir d'aquest petit fòrum i et prego que com a mínim no defalleixis en la tasca d'informar de aquelles petites e importants coses que mai podrem llegir en la web municipal. Encara que he començat dient que la guerra ha acabat, espero i desitjo que nomes hagi estat una batalla.

dilluns, 29 de novembre del 2010

RETROBAMENT AMB LA MOLA DE SANT LLORENÇ DEL MUNT

Lloc de trobada: Av. Piera, davant Can Carranca
Lloc inici caminada: Coll d'Estenalles, Carretera de Terrassa a Talamanca
Hora d'inici caminada: 09:02:20
Hora d'arribada: 17:05:30
Duració: 08:03:10
Alçada punt de sortida: 811 m
Alçada mínima assolida: 768 m
Alçada màxima assolida: 1056 m
Desnivell màxim: 288 m
Guany: 245 m
Ascensió acumulada: 1143 m
Descens acumulat: 1105 m
Distancia recorreguda: 15.280 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Cova Simanya, detall
Dilluns passat varem ajornar per avui la pujada a La Mola degut a que el Francesc de Granollers no podia caminar amb nosaltres, encara que per problemes de salut avui tampoc podia venir decidim tirar endavant. El Jose tampoc por vindre per un compromís social, malgrat tot en serem tres ja que avui ens acompanyara el Julio, un dels assidus a les caminades mensuals. Ens emplacem per avui a les vuit davant la masia, quan arriba el Salva ens pugem al cotxe i ja ens dirigim a trobar la AP-7 per on ens dirigim envers Terrassa, aquí ja agafem la carretera de Terrassa a Talamanca fins que arribats al Coll d'estenalles aparquem el vehicle.
camí del Coll d'Eres, al fons el Montcau
Donem inici a la caminada quan passen dos minuts de les nou i per la pista que surt del costat de la Caseta de la Mata anem a trobar en primer lloc el Coll d'Estella on descartem la pujada al Montcau i seguim per la pista, arribem al Coll d'Eres fets una mica mes de quilometre i mig, aquí ens desviem i pel corriol que ressegueix la Canal del Llort davallem per visitar el conjunt de coves properes a la Cova Simanya, la primera que visitem es la Simanya Petita i després la del Triangle, de fet poc a veure, ara ja arribem davant la Cova Simanya, aquí si que ens aturem una bona estona, ens hi endinsem fins que l'alçada del sostre es ho permet encara que en algun tram tinguem que caminar mig ajupits.
explorant la Simanya
Acabada la visita sortim al corriol i davallem uns metres mes per arribar-nos a la Cova de l'Àngel, la cova esta uns metres per damunt del sender, el Salva grimpa i comenta que la poca fondària d'aquesta fa que no valgui la pena la visita, aixi dons ja iniciem el retorn al Coll d'Eres desfent el camí fet encara que ara la forta pendent es fa feixuga de pujar, arribats al coll decidim fer un rapit mos, de fet es tant rapit que se'm passa per alt treure el termo amb el cafè amb llet calentet, i aixo que la temperatura es baixa.
Tomba visigoda del Coll d'Eres
Reiniciem la caminada encara que fets uns pocs metres i davant un corriol que surt per l'esquerra comento que segurament ens pot portar a visitar les sepultures del Coll d'Eres, ens hi apropem i lo que trobem es una sepultura tipus caixa rectangular feta amb lloses de pedra i alguna pedra de les que feien de cobertura, per alguna troballa feta a l'interior semble que es de època visigoda, tornem al sender i ja no parem fins que ens trobem davant del Roure del Palau al que rendim complida visita, seguim endavant fins que fets un pic mes de quatre quilometres i mig som al Collet dels Tres Termes.
Font Flàvia
Aquí ens desviem del sender pel corriol que per l'esquerra ens conduirà a visitar la Font Flàvia, arribem davant la font, trèiem el tap per veure de les seues fresques aigües i fer les fotos de rigor, la tornem a tapar i seguim ruta ara donant la volta a l'espero rocós que amaga sota seu Els Òbits on arribem fets uns cinc quilometres i mig. Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa.
Els Obits
Un cop visitat el lloc i tastat l'aigua de la Font dels Òbits seguim a trobar altre cop el sender que transcorre per la carena del Pagès per on seguim en direcció al Morral del Drac on arribem fets uns set quilometres, mentre ens parem per fet les fotos obligades em ve al cap la petita espina que porto clavada fa tems, espina que no es altre que no haver trobat la cova de Santa Agnès en les dues ocasions que ho mig intentat, els hi comento i ràpidament diuen que es qüestió de intentar-ho, aixo dons ens endinsem en la Canal de Santa Agnès vorejant per la dreta l'espero del Morral del Drac.
ermita/convent de Santa Agnès
Mentre anem baixat vaig pensant amb la tornada.......la pendent es molt forta, fets uns tres-cents metres que ens semblen molts mes, ens trobem un pal indicador, ara m'adono que aquí es on les anteriors ocasions havia marrat el camí, girava envers la dreta quan a de ser lo contrari, ara si, ara arribem davant l'entrada de les restes de l'ermita "troglodita" de Santa Agnès, la simple vista del lloc em fa pensar en els motius de que algú pogués decidir aprofitar la contrada per fer-hi una ermita o petit convent com semble haver estat, el lloc es del mes interessats del parc, semble que acollia un convent de "dones penedides" aixo si, penedides potser, tontes no. Les vistes son esplèndides, el lloc es de bon defensar i un cop feta visita detallada ens trobem amb un sistema de piques per recollir l'aigua que no te res a envejar a banys àrabs o romans.
sistema de recollida i emmagatzematge d'aigua a Santa Agnès
Ara es qüestió de pujar tot el tram que hem fet de baixada fins sortir altre cop a tocar del Morral del Drac, seguim ruta envers La Mola, ens aturem a fotografiar la Balma de la Llosa i ja fem els últims cinc-cents metres que ens manquen per arribar dalt el cim, tot el mati ens ha acompanyat la boira, però arribats aquí dalt es on es fa mes palesa la seva presencia, com hem emprat mes estona de la prevista en les visites i en veient que ja son les dues de la tarda, decidim entrar al restaurant i demanar quelcom per dinar.
arribant dalt de La Mola
Un bon plat de mongetes, un parell d'ous ferrats i un porro de priorat fan que ens oblidem de les feixugues pujades i del fred exterior, bon punt omplert el pap i reconfortats decidim iniciar la tornada, al sortir del restaurant ens adonem que no hem deixat constància gràfica del pantagruèlic àpat, creim poc oportú repetir-lo altre cop, aixo dons ens fem una foto de grup asseguts a les escales del monestir i ja si que iniciem la davallada envers el Coll d'Estenalles.
foto de grup en havent dinat
Com ja hem fet totes les parades previstes a l'anada, ara posem la directa i nomes parem un parell de cops per prendre alguna panoràmica ja que la boira es va trencat a estones, arribats al Coll d'Eres parem un moment per alleugerar el pes de les motxilles, ja que en previsió de lo que pogués passar i encara que teníem previst dinar dalt, alguns queviures per menjar dúiem, cauen uns plàtans i uns dàtils i un glop de cafè amb llet calentet, tornem al sender i arribem al Coll d'Estenalles quan passen cinc minuts de els cinc.
Serra de l'Obac i Montserrat al fons
Pugem al vehicle i enfilem envers Terrassa, d'aquí anem a cercar la AP-7 per on ens dirigim cap a Martorelles, arribats aquí baixem el Julio i jo, el Salva s'acomiada per una temporada ja que a ell caminar sota el fred no es quelcom que el complagui massa, aixi dons possiblement fins a últims de febrer no torni a caminar al nostre costat. Ha estat una retrobada agradable amb el massis de Sant Llorenç, hem visitat els llocs ja coneguts i hem "descobert" llocs nous com la sepultura del Coll d'Eres o les restes del convent de Santa Agnès.

dilluns, 22 de novembre del 2010

TONA-SANT CUGAT DE GAVADONS-TONA

Lloc de trobada: Carretera de Ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Tona, a tocar del jaciment iberoromà del Camp de les Lloses
Hora d'inici caminada: 07:37:45
Hora d'arribada: 17:13:26
Duració: 09:35:41
Alçada punt de sortida: 610 m
Alçada mínima assolida: 609 m
Alçada màxima assolida: 1024 m
Desnivell màxim: 415 m
Guany: 413 m
Ascensió acumulada: 588 m
Descens acumulat: 566 m
Distancia recorreguda: 21.730 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Per avui teníem previst pujar a La Mola de Sant Llorenç, ja que el Francesc de Granollers havia mostrat el seu interes en pujar tant a La Mola com al Turo de l'Home, ahir truca dient que un compromís d'última hora li fa del tot impossible sortir avui, decideixo ajornar la pujada per un altre dia i ficant ma al calaix de les rutes en trec una que partint de Tona s'arriba a l'ermita de Sant Cugat de Gavadons a Collsuspina, d'aquí torna a Tona no sense passar a tocar de edificis i lloc d'interès durant el recorregut.
instalacions esportives de Tona
A les set ens trobem amb el Jose de Santa Perpetua davant de Can Carranca, pujo al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, recollim al Salva i ja posem rumb envers Tona, arribem i aparquem el vehicle a tocar del jaciment del Camp de les Lloses, pràcticament sota el turo del Castell, agafem pel carrer de la Germana Victòria que ens mena al carrer Jaume Balmes davant mateix de les instal·lacions esportives de Tona, per la dreta d'aquestes deixem el casc urbà i ja ens endinsem en el tipic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements.
típic turo de margues grises als rodals de Tona
Fets una mica mes de dos quilometres arribem davant de Vilageliu gran mas i al seu costat l'església de Sant Miquel de Vilageliu, ens aturem per fer complida visita del lloc encara mig en la foscor tant per l'hora com pels bancs de boires baixes que van i venen, al costat del mas es troba una alzina de dimensions mes que considerables. En la sortida del proppassat dia 10 varem estar a uns quatre-cents metres del lloc malgrat que el anar amb el temps just va fer que ajornéssim la visita per mes endavant.
Sant Miquel de Vilageliu
Sant Miquel de Vilageliu. Es una església romànica situada al costat de la masia de Vilageliu a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d'Osona.
És esmentada a l'any 958 com situada in Villa Gerile, ja que depenia dels senyors de Rocafort que també eren senyors de Vilageriu.
L'església del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.
Consta d'una sola nau, dividida en tres trams amb arcs torals, les columnes són semicilíndriques i amb volta de secció rectangular, l'absis semicircular té volta de canó a l'exterior, només l'absis té decoració d'arcuacions llombardes sense lesenes i dues finestres. En el mur sud hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, té un petit campanar de cadireta d'un sol forat, col·locat en la part oest de l'església.
mas de Vilageliu
A tocar de la casa un pal indicador ens diu que en uns cinc-cents metres es troben les restes d'un aqüeducte roma, malgrat cercar-lo no ens en sortim, aixi que seguim la nostra ruta, fets uns tres quilometres i mig ens trobem una font, l'aportació d'aigua a la font es a traves de manegues de polietilè lo que ens fa pensar que mes amunt trobarem quelcom mes, aixi es uns metres mes amunt trobem la veritable Font de Güells, amb gran caudal de liquid element encara que surt per sota del nivell del bassal d'aigua que es forma.
Font de Güells
Un quilometre mes endavant arribem a la Font de l'Abeurada, racó amb font,malgrat que esta seca, amb un banc i una taula de pedra, uns metres mes i ens trobem en un punt del camí on podem optar per arribar-nos al Roc Gros o agafar un trencall que estalvia la volta, com ja hi varem estar el dia 10, escollim la segona opció i agafem l'estret corriol que en uns pocs metres ens porta a sortir a la N-141c a tocar del Coll de la Pollosa, aquí, veient que casi son les deu i que semble que el sol vulgui trencar les boires, decidim fer el mos del mati.
bona part del mati la boira ens ha donat acollida
Re-emprenem la caminada sempre seguin els indicadors que porten a Collsuspina on arribem quan portem una mica mes de vuit quilometres, ens prenem un temps per visitar el nucli antic, el Carrer Major amb les seves cases dels segles XVI i XVII, la Plaça Major, l'església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, un tram de l'antic Camí Ral.
Collsuspina
El poble és de creació moderna dins del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat al 1550 just a la partió dels termes de Tona i Balenyà i dins el terme de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van aixecar algunes cases més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.El petit nucli de Collsuspina va mantenir-se amb unes deu o dotze famílies tot el segle XVII. Consta que es feien cases noves entre el 1648 i el 1680, algunes d'aquestes ja a la part de Tona. Veïna de Can Xarina, al 1680 es va aixecar una altra gran casa que també va ser hostal durant un parell de segles.
Collsuspina, Plaça Major i església de Santa Maria dels Socors

Creuem tot el poble, travessem la N-141c i seguint les indicacions que porten a Sant Cugat de Gavadons passem a tocar del barri de Les Casetes, el mas de l'Oller, el mas Nualard, el mas Bellver i ja quan portem una mica mes de onze quilometres i mig arribem a Sant Cugat de Gavanons punt mes alt del recorregut, aquí ens aturem pe visitar l'església, el seu petit cementiri i albirar les vistes que es divisen des de el mirador que allí es troba. El mirador de Sant Cugat de Gavadons, des d’on es pot contemplar la Plana de Vic, el Montseny i els Pirineus orientals, és una visita obligada.
Sant Cugat de Gavadons
Sant Cugat de Gavadons. L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
Mirador de sant Cugat de Gavadons, al fons el massis del Montseny
Feta la visita anem a trobar el Camí de Fontanelles, just davant mateix d'on surt el Camí de Can Regàs, ens hi endinsem ja que aquí es troba una de les fites de la caminada, arribats davant la casa ens desviem envers la dreta i ja som davant de la Font del Regàs, la font esta considerada el naixement del riu Congost i per extensió, del Besos, es dona la curiositat que estem en un vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besos. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.
Font del Regàs, naixement del riu Congost
Ara ja es impossible mantenir continguda la vena aventurera del Jose i ja deixem de banda la ruta que jo portava i ens posem en mans del seu sentit de l'orientació, per camins, corriols, algun tros de pista asfaltada de la urbanització Fontanelles i en alguns trams per mig del bosc o deixant-nos caure pels vessants d'algun turo de marga gris ens anem apropant altre cop a Tona, quan portem uns setze quilometres i ja son les tres, decidim parar a fer el segon mos del dia. Enllestit el tema seguim la davallada, ara el paisatge que ens trobem esta abastament humanitzat, ens trobem una munió de masos i granges totes elles en ple rendiment.
ja tenim a tocar el Pla del Castell
Quan portem uns vint quilometres ja som als peus del serrat del Castell de Tona i tenim per davant la pujada dalt el Pla del Castell, pujada que a aquestes altures ja s'hem fa costa amunt, malgrat tot i amb tranquil·litat anem pujant fins que som dalt, la veritat es que el lloc em sorprèn per la seva amplària, la vegetació amb petites clapes de bosc, lo primer que ens trobem es l'església de Sant Andreu i a l'altre extrem del pla, la torre de l'antic castell.
Sant Andreu del Castell

Sant Andreu del Castell. Església romànica d'una sola nau acabada en absis semicircular, dues capelles laterals i campanar. L'estructura està formada per murs de pedra amb ornamentació d'arcuacions llombardes cegues entre lesenes, i finestres petites espitllerades, la coberta és amb volta de canó de pedra amb coberta de lloses. L'ultima restauració es feu l'any 1989 arran de la celebració del 1100 aniversari de la seva consagració i està en bon estat de conservació. Es pot veure el procés de transformació que ha sofert des de la seva construcció al preromànic i fins al barroc. Decoració exterior amb arcuacions llombardes. Capella nord amb volta de canó apuntada del segle XIV, capella gòtica al la banda sud del segle XV amb volta de creueria i decoració escultòrica de les quatre mènsules que suporten l'arc de mig punt. Es troba a l'extrem est del pla del Castell de Tona. aixecada al segle XI. sobre fonaments d'una antiga església del 889, el campanar és barroc. Actualment sense cap edificació als voltants encara que en temps passat semble que l'entorn estava urbanitzat.
Sant Andreu del Castell
Torre dels Moros o Torre del Castell. Es troba a l'extrem NE del pla del Castell de Tona i a uns 200 m. al nord de l'església de Sant Andreu, es datada als Segles IX-X, construcció aïllada de planta quadrada amb murs de pedra de la mateixa zona lligades amb morter de calç amb la tècnica de l'encofrat. La coberta és amb volta de canó. Restaurada l'any 2003. Té un gran interès arquitectònic perquè és un bon exemple de construcció per encofrat.
Torre del castell de Tona

Vist el lloc iniciem la baixada, arribats davant l'església de Santa Maria del Barri mes coneguda com ermita de Lurdes, entrem dintre el barri enjardinat que l'envolta, tenim la sort que trobem les portes obertes i poden visitar-la també per dintre.
Santa Maria del Barri o ermita de Lurdes

Ermita de Lurdes. Es troba al peu sud del turó del castell, documentada al 1.011 amb el nom de Santa Maria de Tona. Ha sofert nombroses modificacions, la més important després del terratrèmol de 1425. La restauració i ampliació es va fer els anys 1570-79. Situada en una zona urbana d'orígen medieval amb la casa de Riambau adossada a la paret sud, zona enjardinada a la seva part frontal. Consta de planta de tres naus separades per arcs formers, columnes i nervacions, absis romànic semicircular i campanar també romànic de quatre pisos de planta quadrada. L'ultima restauració data de començament dels anys 90 del segle XX amb una consolidació del campanar i obertura de les finestres romàniques d'aquest i la neteja de l'absis lliurant-lo de l'escenificació de la cova de Lurdes. L'aspecte actual és excel·lent, destaca el conjunt de columnes i claus de volta esculpides del seu interior que fan del conjunt una petita catedral gòtica d'estil tardà. Curiosa estel·la zoomòrfica inclosa en un pilar exterior de l'absis.


interior de l'església de Santa Maria del Barri

Aquí donem per acabada la sortida d'avui, ara ja es tracta de anar a trobar el lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi encabim i posem rumb envers Hostalets on deixem al Salva, tornem a l'Autovia i ja enfilem a trobar Martorelles on ens acomiadem amb el Jose no sense abans quedar per una propera.



dilluns, 15 de novembre del 2010

CENTELLES, ARQUITECTURA I CULTURA DE L'AIGUA

Lloc de trobada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Lloc inici caminada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Hora d'inici caminada: 07:31:11
Hora d'arribada: 16:37:04
Duració: 09:05:53
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida: 448 m
Alçada màxima assolida: 733 m
Desnivell màxim: 285 m
Guany: 258 m
Ascensió acumulada: 536 m
Descens acumulat: 502 m
Distancia recorreguda: 20.680 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)

Havíem quedat amb el Francesc de Granollers de preparar alguna sortida per avui, en principi s'havia dit de anar a Santa Fe del Montseny per gaudir dels colors de la tardor i mirar de pujar a Les Agudes i al Turo de l'Home, mes com els homes del temps auguraven pluges per avui, decidim fer una mes propera i on les inclemències si n'hi han, es facin de millor portar, per aixo i fent cas de algun comentari del Salva, dic de apropar-nos a Centelles i fer la ruta dels Molins encara que amb alguna variant per ferla mes llarga.
homenatge a Ildefons Cerdà
El Salva m'havia comentat que si anàvem per les seves terres que el truques que potser s'agregava, ahir el truco i quedem que com hem quedat amb el Francesc a dos quarts de vuit a l'entrada de Centelles, deu minuts abans el passaré a recollir a casa seva, amb tot aixo quan manquen uns minuts per dos quarts, ens trobem tots a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines on he situat el principi i fi de la caminada. Com encara es fosc tant per l'hora com pels núvols i boires baixes deixem les fotos a a capella per la tornada.
església parroquial de santa Coloma de Centelles
Per la Av, d'Ildefons Cerdà fill il·lustre de la Vila, donem inici a la caminada anant a trobar el nucli històric de la vila, arribem a la Plaça Major fotografiem l'església parroquial de Santa Coloma, el Portal Nou, la capella de Jesús, el Palau Comtal, la Capella de la Mare de Deu dels Socors, les escales del Serrat i els safareig, d'aquí pel carrer de l'Industria anem a trobar la C-1413b, la creuem i passem a tocar de Ca la Manescala i Can Manel i ja poc a poc ens anem enfilant per les Costes de Centelles per on anem fent via per corriols i per pistes fins que fets una mica menys de quatre quilometres arribem a La Rovira de Baix, explotació ramadera, ara ens tornem a enfilar per les costes fins que mancant uns dos-cents metres pels sis quilometres sortim al Pujol.
Portal Nou
Ara sortim a la C-1413b que tenim que creuar altre cop, no obstant el Francesc diu que en el mapa de l'Alpina per aquí a tocar marca una font, aixo per nosaltres sempre es un repte aixi que ens dediquem a trobar-la i la trobem encara que no treu aigua, ara si que creuem la carretera i en pocs metres som davant de La Serra de Santa Anna, masia que com a cosa destacable, damunt la porta de la casa te una capelleta amb una imatge que suposo es de la santa que li dona nom, passada la casa cerquem un lloc adient per parar a fer el primer mos del mati, mentre ho fem comentem que es fa estrany el tràfec de camions i que a partir d'aquí la pista estigui asfaltada.
la Serra de Santa Anna
Fet el mos reiniciem la caminada per la pista, quan portem uns vuit quilometres i arribats davant de la Teuleria del Cerdà, divisem a la nostra dreta un nuvol de gavines, ara ens expliquem l'asfaltat, el tràfec de camions......., en lo que abans eren Els Sots del Presseguer, ara es troben les instal·lacions de un abocador, seguim ruta i quan portem una mica mes de vuit quilometres i mig, arribem davant de la casa del Cerdà de la Garga.
el Cerdà de la Garga
El Cerdà de la Garga és el mas més important del Pla de la Garga, que és un replà d'erosió a la capçalera del Congost, que oscil·la entre els 640 i els 800 metres d'altitud sobre el nivell del mar i constituït pels material calcaris dels Cingles de Bertí. La masia és un edifici de tres cossos amb carener perpendicular a la façana, orientada a migjorn, com és típic en aquest tipus de construccions del nostre país. La porta principal d'accés és adovellada i tota ella està closa per un barri. La casa també disposa d'una petita capelleta, com ho demostra el campanar d'espadanya del que disposa, que és on es traslladà el culte de la propera Santa Magdalena de Vilarestau, que a mitjans del segle XIX ja estava enrunada. Tot i aixo, el fet que el Cerdà de la Garga sigui sobrada-ment conegut es deu al fet que fos la casa natal de l'Ildefons Cerdà.
Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440.
Cerdà de la Garga, placa en record d'Ildefons Cerdà
Feta complida visita del lloc seguim el nostre camí que ens ha de portar a trobar les restes de l'església de Santa Magdalena de Vilarestau que es trobem enlairades dalt un petit turo i mig colgades per la vegetació, ara seguim uns metres la línia d'alta tensió que hi passa a tocar fins que sortim al Camí del Cerdà, girem envers la dreta i fets uns dos-cents metres arribem a on per les dades que tenim es te que trobar una font, segons uns, la font del Bofi, segons altres la Font de l'Ollic per la proximitat a la casa, trobem unes cavitats amb surgències d'aigua i una petita bassa que donem per suposat que es tracta de la font.
Font del Bofi
Seguim endavant, passem a tocar de la casa de l'Ollic on destaca l'escut heràldic que es troba damunt de la porta, anem resseguint la Riera Blanca en el seu camí a trobar el Torrent de la Llavina, la riera es va engorjant i creant paisatges de pètria bellesa, quan som a tocar del Castellar, agafem un corriol que va davallant a trobar la llera de la riera que aquí te un desnivell de mes de trenta metres, arribem al Salt del Purgatori que malgrat no portar aigua impressiona nomes imaginar-lo curull d'aigua, resseguint la llera, arribem a la Font Grossa.
Salt del Purgatori
Font Grossa. surgència natural abundosa en aigua, condicionada des d'antic amb unes piques de pedra. L'any 2005 es van descobrir un empedrat (empedrat que ara es troba en fase de reconstrucció) i dos espais per fer foc, estructures que fan pensar en un punt de tractament de la llana per part dels paraires, un dels gremis mes rellevants de Santa Coloma de Centelles amb mes de 30 famílies treballant-hi a mitjans segle XVI.
Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rosell i Llavina amb la vila de Santa Coloma.
Font Grossa
Visitat el lloc tornem al sender fent us de l'empedrat en fase de reconstrucció, passem a tocar de can Pere d'Ollic, arribats al costat del Polígon Industrial de la Gavarra, ens adonem que em deixat enrere el camí que porta al Moli de la Llavina, aixi dons cerquem un camí alternatiu, trobem un corriol que baixa al Torrent de la Llavina, el creuem per unes pedres i anem a espetegar davant una zona habilitada amb bancs i taules d'obra, decidim que es bon lloc per fer el segon mos, malgrat aixo diem de deixar-ho per quan tornem de la visita al Moli de la Llavina.
el Moli de la Llavina vist de l'altre riba del torrent
Fem els pocs metres que ens separant del moli, després de la Font Grossa i el Cerdà de la Garga es potser un dels llocs que mes paguen la pena de visitar, aquí la càmera treu fum de tanta foto, lògicament al ser dilluns ens tenim que conformar en visitar-ho per fora, semble que els caps de setmana es fan visites guiades amb menú-degustació dels seus productes.
Moli de la Llavina
Moli de la Llavina. Es un dels molins medievals mes ben conservats de la comarca d'Osona i de Catalunya. Els dos molins, un de draper i un de fariner, articulen el conjunt d'edificacions i les infraestructures hidràuliques, que inclouen la totalitat del moli fariner (edificis, basses, mecanismes) i la bassa del moli draper. El Mas es documentat al segle XI i es considera que els Llavina se'n van fer càrrec cap al 1400. Actualment el moli es pot visitar i s'hi poden degustar formatges artesanals, prèvia cita.
taules i bancs al costat del Torrent de la Llavina
Feta la visita tornem a la zona de pícnic on ens entaulem per donar bona compta dels queviures que han sobreviscut al mos del mati. apaivagat el cuc de la gana i havent descansat una mica reiniciem la caminada dirigit nos a trobar el Mas Rossell, de camí al mas trobem les fonts del Llobato i la del Rossell, aquesta ultima del tipus mina i que roman tancada per una porta de ferro, es troba a tocar del Mas Rossell, mas on arribem quan portem fets uns catorze quilometres i mig.
Font del Llobato
El Rossell. situat al sud-est del terme, apareix esmentat en el testament de la comtessa Engúncia d'Osona al any 1038 i des de llavors va apareixent regularment en la documentació medieval i moderna de Centelles. El nom de la casa prove de les terres argiloses acumulades a la part baixa del Torrent de la Llavina. la casa ens mostra l’evolució dels masos-torre del segle XII, fins a les grans masies del segle XVIII. Destaca una gran torre de planta quadrada que va ser construïda amb finalitat de defensa i articula tot el conjunt.
El Moli del Rossell del que avui en dia en queden unes poques restes en peus i que es troba a tocar del Congost feia servir l'aigua del riu desviada per una resclosa i conduïda a una bassa de grans dimensions de la que no queden restes.
el Rossell
Ara agafem el Camí de Centelles en direcció Aiguafreda i que va paral·lel a la via fèrria, a l'alçada del Mas de les Canes ens endinsem en un corriol que va a sortir a la via del tren, el corriol no te continuïtat a l'altre banda, aixi que pel mig del bosc anem a sortir al costat de la Font de Sant Marc a tocar del Mas de les Canes, visitada la font ja ens apropem a la casa.
Font de Sant Marc
Mas de les Canes. El lloc de "Kannas" (canyissar) es documentat al 898 com a limit de la parroquià de Sant Martí del Congost. El mas consta ja en el fogatge de 1515, del conjunt en destaca la torre de planta quadrada bastida al segle XVI, torre que com la majoria d'aquestes servia per la defensa de la casa ja que aquesta es trobava propera al Camí Ral. La finca havia tingut dos molins, el de dalt, prop de Les Codines i ja desaparegut i el de baix, entre la casa i el riu Congost, del qual encara queden restes, Aquests molins son documentats entre 1551 i 1552.
El 1842 a prop de la casa es varen trobar un conjunt de mil·liaris pertanyents al camí roma del congost dels segles II i III.
mas Les Canes
Visitada la casa intentem apropar-nos a les restes del moli, tasca que deixem davant l'impossibilitat de superar la barrera vegetal que les envolta, ara i seguin l'itinerari del que ens hem proveït aquest mati a l'ajuntament de Centelles intentem arribar al Moli del Rossell, quan hem fets uns quants metres el corriol s'embardissa de tal manera que tenim que desistir, tornem a enfilar-nos pel mig del bosc, creuem altre cop la via del tren i tornem al Camí de Centelles que ara agafem en direcció al Rossell.
viaducte que salva el Torrent de la Llavina i el Camí de Centelles
Arribats al Rossell, seguim uns metres mes i creuem per sota el viaducte de la via fèrria, travessem el Torrent de la Llavina i girant envers la dreta anem resseguint el Congost fins arribar a les restes de lo que havia estat el Moli del Rossell, en resten quatre parets mig colgades per la vegetació, vist el lloc tornem sobre les nostres passes fins que abans de passar altre cop per sota el viaducte, agafem la pista asfaltada que després de passar a tocar de la depuradora de Centelles, arriba al barri de Sant Antoni on es troba la capella de Sant Antoni de les Codines on aquest mati hem donat inici a la caminada.
restes del Moli del Rossell
Sant Antoni de les Codines. L'antic camí ral, a l'indret de Sant Antoni, dit abans el Congost de les Codines, emprenia una forta pujada. Els antics senyors de Centelles i els bisbes de Vic, senyors del Brull, hi van crear, entre el 1290 i el 1330, la capella de Sant Antoni, amb sacerdot beneficiat, i un hospital o hostal de camí ral. La capella era un edifici de la darreria del segle XIII, de planta rectangular, d'un estil de transició del romànic al gòtic. Les exigències d'ampliació de la carretera moderna el 1965 van fer que la capella patís la primera modificació quan es va haver de retallar un metre i mig a conseqüència de l'ampliació del pont que hi havia a la sortida de la població. Finalment, el 1987 va haver de ser aterrada i traslladada a l'emplaçament actual, dins el municipi de Centelles. Tot i que algunes pedres van quedar sepultades sota la carretera, les de més valor es van recuperar. La benedicció de la nova capella de Sant Antoni es féu al setembre del 1991. D'altra banda, l'hospital fou enderrocat per les obres de la C-17 i només es conserven els finestrals gòtics del segle XV.
Sant Antoni de les Codines
Després de la visita a la capella donem per finalitzada la caminada d'avui havent fet aprop de vint-i-un quilometres, el Francesc diu que ja apropara ell al Salva a casa, aixi dons agafo el vehicle i ja em dirigeixo a trobar la C-17 per on faix cap envers Martorelles.