(trobat a la xarxa)
divendres, 24 de desembre del 2010
NADAL VERSUS SOLSTICI D'HIVER?
(trobat a la xarxa)
dimarts, 21 de desembre del 2010
VOLTA PER TARADELL PASSANT PER L'EVEREST
Hora d'inici caminada: 08:10:04
Hora d'arribada: 14:52:46
Duració: 06:42:42
Alçada punt de sortida: 609 m
Alçada mínima assolida: 563 m
Alçada màxima assolida: 824 m
Desnivell màxim: 261 m
Guany: 214 m
Ascensió acumulada: 472 m
Descens acumulat: 485 m
Distancia recorreguda: 17.080 Km
Velocitat mitja: 2.5 Km/h (sense descomptar parades)
Aquesta font fou segurament la causa de l'origen i formació de la població en aquest indret del terme, ja que abastia el poble, donava aigua als paraires i feia funcionar els molins. Al seu costat hi trobem el plàtan centenari de més de 20 metres d'alçada, arbre catalogat com a monumental de Catalunya.
Aquest indret va servir moltes vegades de refugi o amagatall del bandoler Perot Rocaguinarda entre els anys 1606 i 1610 que actuava com a cap de quadrilla dels Nyerros. També durant la Guerra Civil (1936-1939) van servir encara com a amagatall per a gent perseguida.
Gegants de Pedra Viva
El Castell és situat sobre una gran balma que el fa molt característic. Actualment s'hi han realitzat unes obres de consolidació de les restes. Queden restes dels segles X - XI, al sector de l'antiga capella de Santa Creu, ara del tot malmesa i la resta és un gran mur d'una setantena de metres, del segle XIV.
La primera documentació de l'existència del castell és de l'any 893 al Cartulari de la Catedral de Vic. Inicialment el castell va ser dels senyors de Taradell, al 1165 va passar a mans dels Vilademany mitjançant un enllaç matrimonial, i al 1500 passà als Cruïlles.
El castell va ser concebut amb funcions de defensa i guaita, i mai hi varen viure els senyors de Taradell, només un destacament de soldats.
A partir del segle XVI, va perdre tot valor estratègic quan es va construir la "Torre de la plaça" (1550) a la vila de Taradell. A causa d'això es va anar abandonant i durant una part del segle XVI consta com una masoveria. Del segle XVII en endavant ja estava en ruïnes i abandonat.
Com encara es aviat decideixo apropar-me a visitar la capella de Santa Llúcia un altre dels llocs interessants de Taradell i que no he visitat aquest mati per que s'apartava de la ruta prevista.
Entorn seu nasqueren les antigues i famoses fires de bestiar de Taradell que ara es recorden amb la renovada fira anual de Santa Llúcia.
diumenge, 12 de desembre del 2010
HAN MATAT EL MISSATGER, ENS HAN FERIT A TOTS
Burgos 1º abril 1939. Ups, perdo, Martorelles 12 desembre 2010
Antonio, no estic d'acord amb la decisió que has pres, però l'entenc i la respecto, gracies per el temps que hem pogut gaudir d'aquest petit fòrum i et prego que com a mínim no defalleixis en la tasca d'informar de aquelles petites e importants coses que mai podrem llegir en la web municipal. Encara que he començat dient que la guerra ha acabat, espero i desitjo que nomes hagi estat una batalla.
dilluns, 29 de novembre del 2010
RETROBAMENT AMB LA MOLA DE SANT LLORENÇ DEL MUNT
Lloc inici caminada: Coll d'Estenalles, Carretera de Terrassa a Talamanca
Hora d'inici caminada: 09:02:20
Hora d'arribada: 17:05:30
Duració: 08:03:10
Alçada punt de sortida: 811 m
Alçada mínima assolida: 768 m
Alçada màxima assolida: 1056 m
Desnivell màxim: 288 m
Guany: 245 m
Ascensió acumulada: 1143 m
Descens acumulat: 1105 m
Distancia recorreguda: 15.280 Km
Velocitat mitja: 1.8 Km/h (sense descomptar parades)
Donem inici a la caminada quan passen dos minuts de les nou i per la pista que surt del costat de la Caseta de la Mata anem a trobar en primer lloc el Coll d'Estella on descartem la pujada al Montcau i seguim per la pista, arribem al Coll d'Eres fets una mica mes de quilometre i mig, aquí ens desviem i pel corriol que ressegueix la Canal del Llort davallem per visitar el conjunt de coves properes a la Cova Simanya, la primera que visitem es la Simanya Petita i després la del Triangle, de fet poc a veure, ara ja arribem davant la Cova Simanya, aquí si que ens aturem una bona estona, ens hi endinsem fins que l'alçada del sostre es ho permet encara que en algun tram tinguem que caminar mig ajupits.
Acabada la visita sortim al corriol i davallem uns metres mes per arribar-nos a la Cova de l'Àngel, la cova esta uns metres per damunt del sender, el Salva grimpa i comenta que la poca fondària d'aquesta fa que no valgui la pena la visita, aixi dons ja iniciem el retorn al Coll d'Eres desfent el camí fet encara que ara la forta pendent es fa feixuga de pujar, arribats al coll decidim fer un rapit mos, de fet es tant rapit que se'm passa per alt treure el termo amb el cafè amb llet calentet, i aixo que la temperatura es baixa.
Reiniciem la caminada encara que fets uns pocs metres i davant un corriol que surt per l'esquerra comento que segurament ens pot portar a visitar les sepultures del Coll d'Eres, ens hi apropem i lo que trobem es una sepultura tipus caixa rectangular feta amb lloses de pedra i alguna pedra de les que feien de cobertura, per alguna troballa feta a l'interior semble que es de època visigoda, tornem al sender i ja no parem fins que ens trobem davant del Roure del Palau al que rendim complida visita, seguim endavant fins que fets un pic mes de quatre quilometres i mig som al Collet dels Tres Termes.
Aquí ens desviem del sender pel corriol que per l'esquerra ens conduirà a visitar la Font Flàvia, arribem davant la font, trèiem el tap per veure de les seues fresques aigües i fer les fotos de rigor, la tornem a tapar i seguim ruta ara donant la volta a l'espero rocós que amaga sota seu Els Òbits on arribem fets uns cinc quilometres i mig. Els Òbits són dues grans balmes obrades, habitades de forma intermitent des de l’Edat Mitjana fins al segle passat, en què es van abandonar definitivament. Estan preparades per aixoplugar el bestiar i el pasturatges. La llegenda diu que era un amagatall on s’hi feia moneda falsa.
Un cop visitat el lloc i tastat l'aigua de la Font dels Òbits seguim a trobar altre cop el sender que transcorre per la carena del Pagès per on seguim en direcció al Morral del Drac on arribem fets uns set quilometres, mentre ens parem per fet les fotos obligades em ve al cap la petita espina que porto clavada fa tems, espina que no es altre que no haver trobat la cova de Santa Agnès en les dues ocasions que ho mig intentat, els hi comento i ràpidament diuen que es qüestió de intentar-ho, aixo dons ens endinsem en la Canal de Santa Agnès vorejant per la dreta l'espero del Morral del Drac.
Mentre anem baixat vaig pensant amb la tornada.......la pendent es molt forta, fets uns tres-cents metres que ens semblen molts mes, ens trobem un pal indicador, ara m'adono que aquí es on les anteriors ocasions havia marrat el camí, girava envers la dreta quan a de ser lo contrari, ara si, ara arribem davant l'entrada de les restes de l'ermita "troglodita" de Santa Agnès, la simple vista del lloc em fa pensar en els motius de que algú pogués decidir aprofitar la contrada per fer-hi una ermita o petit convent com semble haver estat, el lloc es del mes interessats del parc, semble que acollia un convent de "dones penedides" aixo si, penedides potser, tontes no. Les vistes son esplèndides, el lloc es de bon defensar i un cop feta visita detallada ens trobem amb un sistema de piques per recollir l'aigua que no te res a envejar a banys àrabs o romans.
Ara es qüestió de pujar tot el tram que hem fet de baixada fins sortir altre cop a tocar del Morral del Drac, seguim ruta envers La Mola, ens aturem a fotografiar la Balma de la Llosa i ja fem els últims cinc-cents metres que ens manquen per arribar dalt el cim, tot el mati ens ha acompanyat la boira, però arribats aquí dalt es on es fa mes palesa la seva presencia, com hem emprat mes estona de la prevista en les visites i en veient que ja son les dues de la tarda, decidim entrar al restaurant i demanar quelcom per dinar.
Un bon plat de mongetes, un parell d'ous ferrats i un porro de priorat fan que ens oblidem de les feixugues pujades i del fred exterior, bon punt omplert el pap i reconfortats decidim iniciar la tornada, al sortir del restaurant ens adonem que no hem deixat constància gràfica del pantagruèlic àpat, creim poc oportú repetir-lo altre cop, aixo dons ens fem una foto de grup asseguts a les escales del monestir i ja si que iniciem la davallada envers el Coll d'Estenalles.
Com ja hem fet totes les parades previstes a l'anada, ara posem la directa i nomes parem un parell de cops per prendre alguna panoràmica ja que la boira es va trencat a estones, arribats al Coll d'Eres parem un moment per alleugerar el pes de les motxilles, ja que en previsió de lo que pogués passar i encara que teníem previst dinar dalt, alguns queviures per menjar dúiem, cauen uns plàtans i uns dàtils i un glop de cafè amb llet calentet, tornem al sender i arribem al Coll d'Estenalles quan passen cinc minuts de els cinc.
Pugem al vehicle i enfilem envers Terrassa, d'aquí anem a cercar la AP-7 per on ens dirigim cap a Martorelles, arribats aquí baixem el Julio i jo, el Salva s'acomiada per una temporada ja que a ell caminar sota el fred no es quelcom que el complagui massa, aixi dons possiblement fins a últims de febrer no torni a caminar al nostre costat. Ha estat una retrobada agradable amb el massis de Sant Llorenç, hem visitat els llocs ja coneguts i hem "descobert" llocs nous com la sepultura del Coll d'Eres o les restes del convent de Santa Agnès.
dilluns, 22 de novembre del 2010
TONA-SANT CUGAT DE GAVADONS-TONA
Lloc inici caminada: Tona, a tocar del jaciment iberoromà del Camp de les Lloses
Hora d'inici caminada: 07:37:45
Hora d'arribada: 17:13:26
Duració: 09:35:41
Alçada punt de sortida: 610 m
Alçada mínima assolida: 609 m
Alçada màxima assolida: 1024 m
Desnivell màxim: 415 m
Guany: 413 m
Ascensió acumulada: 588 m
Descens acumulat: 566 m
Distancia recorreguda: 21.730 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
A les set ens trobem amb el Jose de Santa Perpetua davant de Can Carranca, pujo al cotxe i ja enfilem envers Hostalets de Balenyà, recollim al Salva i ja posem rumb envers Tona, arribem i aparquem el vehicle a tocar del jaciment del Camp de les Lloses, pràcticament sota el turo del Castell, agafem pel carrer de la Germana Victòria que ens mena al carrer Jaume Balmes davant mateix de les instal·lacions esportives de Tona, per la dreta d'aquestes deixem el casc urbà i ja ens endinsem en el tipic paisatge d'aquesta part de la plana de Vic, turons de margues grises erosionats pels elements.
Fets una mica mes de dos quilometres arribem davant de Vilageliu gran mas i al seu costat l'església de Sant Miquel de Vilageliu, ens aturem per fer complida visita del lloc encara mig en la foscor tant per l'hora com pels bancs de boires baixes que van i venen, al costat del mas es troba una alzina de dimensions mes que considerables. En la sortida del proppassat dia 10 varem estar a uns quatre-cents metres del lloc malgrat que el anar amb el temps just va fer que ajornéssim la visita per mes endavant.
Sant Miquel de Vilageliu. Es una església romànica situada al costat de la masia de Vilageliu a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d'Osona.
És esmentada a l'any 958 com situada in Villa Gerile, ja que depenia dels senyors de Rocafort que també eren senyors de Vilageriu.
L'església del segle X va ser reedificada en el segle XII i reformada en el XVIII, encara que sense grans modificacions.
Consta d'una sola nau, dividida en tres trams amb arcs torals, les columnes són semicilíndriques i amb volta de secció rectangular, l'absis semicircular té volta de canó a l'exterior, només l'absis té decoració d'arcuacions llombardes sense lesenes i dues finestres. En el mur sud hi ha la porta d'entrada amb arc de mig punt, té un petit campanar de cadireta d'un sol forat, col·locat en la part oest de l'església.
A tocar de la casa un pal indicador ens diu que en uns cinc-cents metres es troben les restes d'un aqüeducte roma, malgrat cercar-lo no ens en sortim, aixi que seguim la nostra ruta, fets uns tres quilometres i mig ens trobem una font, l'aportació d'aigua a la font es a traves de manegues de polietilè lo que ens fa pensar que mes amunt trobarem quelcom mes, aixi es uns metres mes amunt trobem la veritable Font de Güells, amb gran caudal de liquid element encara que surt per sota del nivell del bassal d'aigua que es forma.
Un quilometre mes endavant arribem a la Font de l'Abeurada, racó amb font,malgrat que esta seca, amb un banc i una taula de pedra, uns metres mes i ens trobem en un punt del camí on podem optar per arribar-nos al Roc Gros o agafar un trencall que estalvia la volta, com ja hi varem estar el dia 10, escollim la segona opció i agafem l'estret corriol que en uns pocs metres ens porta a sortir a la N-141c a tocar del Coll de la Pollosa, aquí, veient que casi son les deu i que semble que el sol vulgui trencar les boires, decidim fer el mos del mati.
Re-emprenem la caminada sempre seguin els indicadors que porten a Collsuspina on arribem quan portem una mica mes de vuit quilometres, ens prenem un temps per visitar el nucli antic, el Carrer Major amb les seves cases dels segles XVI i XVII, la Plaça Major, l'església parroquial de la Mare de Déu dels Socors, un tram de l'antic Camí Ral.
El poble és de creació moderna dins del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina. Aquest edifici va ser aixecat al 1550 just a la partió dels termes de Tona i Balenyà i dins el terme de Balenyà. Al voltant de Can Xarina es van aixecar algunes cases més al llarg del segle XVI i per al seu servei religiós entre l'any 1592 i el 1600 es va construir una capella a Santa Maria dels Socors, l'actual església parroquial, ampliada només amb una façana nova, un campanar i capelles laterals a partir del 1880.El petit nucli de Collsuspina va mantenir-se amb unes deu o dotze famílies tot el segle XVII. Consta que es feien cases noves entre el 1648 i el 1680, algunes d'aquestes ja a la part de Tona. Veïna de Can Xarina, al 1680 es va aixecar una altra gran casa que també va ser hostal durant un parell de segles.
Sant Cugat de Gavadons. L'església de Sant Cugat de Gavadons, situada al nord del poble, és un edifici romànic del segle XII. El nom de Gavadons és documentat des de l'any 948 i correspon a la part actual del terme de Collsuspina que antigament era unida a la demarcació del castell de Tona. La primera menció de l'església és de l'any 968, tot i que l'actual edifici sembla aparèixer al segle XII. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. Possiblement durant el segle XVI es van fer reformes a l'església, s'hi referen les voltes i se li van afegir dues capelles laterals cobertes amb voltes de creueria amb impostes esculturades a l'arrencada dels arcs i claus treballades.
Al segle XIX s'hi feren novament obres. El campanar definitiu d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, la casa rectoral, reforma que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir.
Entre el 1971 i el 1975, la Diputació hi va fer obres de restauració sota la responsabilitat de Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. En la intervenció realitzada entre el 1981 i el 1984, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista.
Feta la visita anem a trobar el Camí de Fontanelles, just davant mateix d'on surt el Camí de Can Regàs, ens hi endinsem ja que aquí es troba una de les fites de la caminada, arribats davant la casa ens desviem envers la dreta i ja som davant de la Font del Regàs, la font esta considerada el naixement del riu Congost i per extensió, del Besos, es dona la curiositat que estem en un vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besos. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, per a més endavant esdevenir el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l’Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besòs, quan és infant, es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l’Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat.
Ara ja es impossible mantenir continguda la vena aventurera del Jose i ja deixem de banda la ruta que jo portava i ens posem en mans del seu sentit de l'orientació, per camins, corriols, algun tros de pista asfaltada de la urbanització Fontanelles i en alguns trams per mig del bosc o deixant-nos caure pels vessants d'algun turo de marga gris ens anem apropant altre cop a Tona, quan portem uns setze quilometres i ja son les tres, decidim parar a fer el segon mos del dia. Enllestit el tema seguim la davallada, ara el paisatge que ens trobem esta abastament humanitzat, ens trobem una munió de masos i granges totes elles en ple rendiment.
Quan portem uns vint quilometres ja som als peus del serrat del Castell de Tona i tenim per davant la pujada dalt el Pla del Castell, pujada que a aquestes altures ja s'hem fa costa amunt, malgrat tot i amb tranquil·litat anem pujant fins que som dalt, la veritat es que el lloc em sorprèn per la seva amplària, la vegetació amb petites clapes de bosc, lo primer que ens trobem es l'església de Sant Andreu i a l'altre extrem del pla, la torre de l'antic castell.
Torre dels Moros o Torre del Castell. Es troba a l'extrem NE del pla del Castell de Tona i a uns 200 m. al nord de l'església de Sant Andreu, es datada als Segles IX-X, construcció aïllada de planta quadrada amb murs de pedra de la mateixa zona lligades amb morter de calç amb la tècnica de l'encofrat. La coberta és amb volta de canó. Restaurada l'any 2003. Té un gran interès arquitectònic perquè és un bon exemple de construcció per encofrat.
Vist el lloc iniciem la baixada, arribats davant l'església de Santa Maria del Barri mes coneguda com ermita de Lurdes, entrem dintre el barri enjardinat que l'envolta, tenim la sort que trobem les portes obertes i poden visitar-la també per dintre.
Santa Maria del Barri o ermita de Lurdes
Ermita de Lurdes. Es troba al peu sud del turó del castell, documentada al 1.011 amb el nom de Santa Maria de Tona. Ha sofert nombroses modificacions, la més important després del terratrèmol de 1425. La restauració i ampliació es va fer els anys 1570-79. Situada en una zona urbana d'orígen medieval amb la casa de Riambau adossada a la paret sud, zona enjardinada a la seva part frontal. Consta de planta de tres naus separades per arcs formers, columnes i nervacions, absis romànic semicircular i campanar també romànic de quatre pisos de planta quadrada. L'ultima restauració data de començament dels anys 90 del segle XX amb una consolidació del campanar i obertura de les finestres romàniques d'aquest i la neteja de l'absis lliurant-lo de l'escenificació de la cova de Lurdes. L'aspecte actual és excel·lent, destaca el conjunt de columnes i claus de volta esculpides del seu interior que fan del conjunt una petita catedral gòtica d'estil tardà. Curiosa estel·la zoomòrfica inclosa en un pilar exterior de l'absis.
Aquí donem per acabada la sortida d'avui, ara ja es tracta de anar a trobar el lloc on aquest mati hem deixat el vehicle, ens hi encabim i posem rumb envers Hostalets on deixem al Salva, tornem a l'Autovia i ja enfilem a trobar Martorelles on ens acomiadem amb el Jose no sense abans quedar per una propera.
dilluns, 15 de novembre del 2010
CENTELLES, ARQUITECTURA I CULTURA DE L'AIGUA
Lloc inici caminada: Centelles, a tocar de la capella de Sant Antoni de les Codines
Hora d'inici caminada: 07:31:11
Hora d'arribada: 16:37:04
Duració: 09:05:53
Alçada punt de sortida: 474 m
Alçada mínima assolida: 448 m
Alçada màxima assolida: 733 m
Desnivell màxim: 285 m
Guany: 258 m
Ascensió acumulada: 536 m
Descens acumulat: 502 m
Distancia recorreguda: 20.680 Km
Velocitat mitja: 2.3 Km/h (sense descomptar parades)
Ildefons Cerdà i Sunyer, que morí a la vil·la càntabra de Caldas de Besaya el 21 d'agost de 1876, havia nascut a la casa pairal dels Cerdà situada al Pla de la Garga, a la banda nord-est dels Cingles de Bertí, el dia 23 de desembre de 1815. Aquest mas, és una propietat que la seva família posseïa des del segle XIV, una família que té arrels documentades a la Plana de Vic des del 1440.
Els molins drapers i els espais per al tractament de la llana expliquen la menció del "camí draper" que comunicava els masos de les Canes, Rosell i Llavina amb la vila de Santa Coloma.
El Moli del Rossell del que avui en dia en queden unes poques restes en peus i que es troba a tocar del Congost feia servir l'aigua del riu desviada per una resclosa i conduïda a una bassa de grans dimensions de la que no queden restes.
El 1842 a prop de la casa es varen trobar un conjunt de mil·liaris pertanyents al camí roma del congost dels segles II i III.