BONES FESTES I UN PROSPER ANY NOU.........si ens deixan

Bo, com dubto que fins passades les festes realitzi cap caminada, vull aprofitar per desitjar a totes aquelles animes caritatives que perden per poc que sigui, part dels seu apreciat temps en llegir les tonterias que poso, que a pesar de "la que esta cayendo" intentin passar aquets dies lo millor possible esperant que el 2009 ens sigui mes propici

CASTELL DE GUANTA I TORRENT DE GUANTA

Dilluns, 6.00 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno mentre em quedo impressionat pel joc de cintura del Busch, quin estil esquivant sabates, avui, hem quedat amb el Jose, així que agafo el cotxe i cap a Santa Perpetua, el recull-ho i ens dirigim cap Sentmenat, deixem el cotxe a la Font d'en Fargues i encara a les fosques, enfilem pel Camí de Guanta, avui venim amb l'idea de trobar les ruïnes de lo que havia estat el Castell de Guanta, on diu la llegenda que el Comte Borrell, va perdre el cap per culpa de l'Al-Manzor i no fossi-u mal pensats, ho dic en el mes estricte sentit literal del terme, vaja que li van separar el cap de la resta del cos, bo, llegendes apart, lo cert es que si existeixen les ruïnes, i venim decidits a trobar-les, voliem agafar un corriol que surt per l'esquerra del camí i que porta a la part alta de la urbanització de Can Vinyals i d'allí, al dolmen de la Serra Cavallera, però com entre l'hora que es, i el dia que s'ha llevat ben tapat, casi no es veu per on trepitges, passem d'agafar-lo i seguim per la pista ample que en pujada, ens porta fins la Casa de Guanta, passada la casa, agafem el camí del Castellet que segueix cap l'esquerra, i que continua en una pronunciada pendent, ara el camí comença uns giravolts casi de 180º, al quart giravolt, cerquem un corriol que he vist al Google Earth, ens semble haver-lo trobat, així que ens hi endinsem i ens uns 200 m; estem dalt de la Roca del Corb i allí estan, les runes del Castell de Guanta, mig amagades entre la vegetació,

ruïnes del Castell de Guanta

els hi fem una bona ullada, unes quantes fotos i emprenem la davallada per un altre corriol mes adequat per unes cabres que per a nosaltres, però arribem altre cop al camí del Castellet que havíem abandonat per pujar al Castell, reprenem la marxa, el camí esta molt enfangat, no tant per la pluja en si, com per el pas dels vehicles dels operaris que treballa'n en les infraestructures de la M.A.T. poc abans de arribar al Castellet de Dalt, girem vers la dreta i seguim la pista que ens portara fins el Camí del Farell, passant pel davant de les runes del Casalot de l'Agell, arribats al coll que separa el Turo de Sant Sebastià del de La Tomba dels Moros, cerquem un lloc on es pugui divisar el massis del Montseny, suposem que estarà tot

Massis del Montseny nevat

nevat, i així es, te una bona enfarinada. Agafem altre cop el camí del Farell resseguint per la dreta el turo de La Tomba dels Moros i caminats uns 700 m., ens desviem per un corriol que ens surt per la dreta i que ja en continua davallada ens va acostant cap el Torrent de Guanta, el qual, ja anirem resseguin uns metres per sobre, per aquesta zona, el sol esta molt humit i tenim que anar amb molt de compte ja que entre la humitat i que el corriol es costerut es fàcil tenir una relliscada. Anem baixant, ara passem a l'altre banda, i seguim cap avall, fa estona que anem sentit la remor que fa l'aigua al caure pels salts, ja que encara que no porta gaire caudal, en aquest silenci, es fa notar. Trobem un lloc on podem apropar-nos fins la llera del torrent i fer unes fotos als gorgs, la transparència de l'aigua ens

gorgs al Torrent de Guanta

sorprèn, no es fàcil de trobar avui en dia, seguim la marxa i ja anem a sortir a la zona "urbanitzada" amb alguna que altre casa, arribem a la Casa de Guanta, faig unes

Casa de Guanta

fotos a les ja famoses cabres de Guanta, seguim davallant fins que trobem el corriol que baixa al forn de calç i a la part baixa del Salt de Guanta, no hi baixa gens de aigua, es deu filtrar abans d'arribar-hi, ja que una mica mes avall el torrent torna a portar aigua, aquí ens comença a ploure així dons, ens posem l'impermeable i passem pel davant de la Font del Bou i de alguns gorgs que ens trobem sense parar-nos a fer la foto de rigor, un altre dia serà. Anem resseguint el torrent fins que el corriol que portem, va a sortir al camí de Can Senosa, el seguim un tros fins que ens desviem per una pista que ens porta fins el camí de Guanta, desfem el tram que hem fet a primera hora i arribem on hem deixat el cotxe, l'agafem, deixo al Jose a Santa Perpetua i cap a casa, arribo que son casi les 5, crec que es el dia que mes estona hem estat caminat, encara que no es el que mes quilometres hem fet.

Feu clic damunt la foto i veureu totes les imatges

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

Diumenge, 8,00 h. sona el despertador, això de anar a dormir a les tres de la matinada, fa la tasca de llevar-se una mica mes feixuga, però primer un peu i després l'altre, ho aconsegueixo, petit desdejuni i cap el carrer, nomes sortir del portal, em trobo a la Toñi i al Gino, enfilem junts cap la Masia, un grupet ja estan allí, n'arriben uns quants mes i a les 9,05 h. donem el tret de sortida, avui som onze valents expedicionaris, anem a buscar la carretera de Santa Coloma i al arribar a la alçada del Torrent de Can Sunyer, girem per aquest, fem uns metres i creuem el torrent per un dels ponts de fusta, anem a buscar el carrer de Ronda i agafem pel corriol que passa pel mig dels camps de

els intrepits expedicionaris obrint-se pas cap el camí del riu

plaques fotovoltaiques, sortim al camí del riu i l'agafem en sentit Montcada, arribats a l'alçada dels desballestaments, pugem a trobar la carretera de la Roca, la creuem i en lloc de seguir per la pista ample que passa pel davant de la subestació elèctrica, comento d'agafar el corriol tancat amb un cadenat que va resseguint el Torrent de Can Torrens, la moció es acceptada per unanimitat, així que dit i fet.

Al cap d'una estona, el corriol va a sortir a la pista que hem descartar, seguim la pista i passem pel costat de Can Torres i ara trobem el tros mes costerut de tot l'itinerari però aconseguim fer el cim!! som arribats a la ermita de Sant Cebrià,

parada i fonda

allí, ens trobem a un bon grapat de ciclistes, aquí, cada un dona bona compte de l'avituallament que ha portat, un cop reposades forces, emprenem la marxa en direcció Sant Fost, ara ja pràcticament tot es baixada, sortim a la carretera de la Conreria, enfilem cap abaix, al arribar a la plaça la Vila decidim fer un tomb per la fira que organitza el Grup de Dones Hedera, alguns, no s'estan de fer un tastet als embotits, tenen

¡¡ ostres quina bona pinta !!

bona pinta, un cop fet el tomb seguim camí envers Martorelles, al arribar al pont nou ens acomiadem, ens desitgem bones festes i cap a casa. Avui, han sigut 8,817 km. una passejada tranquil·la i en bona companya.

PD si feu clic aquí, veureu les fotos fetes pel Gino

Sant Cebria APD Montserrat Roig (si feu clic a la foto, les veureu totes)

AMICS DE LA CONRERIA

HE REBUT UN CORREU DELS AMICS DE LA CONRERIA I CREC QUE ES INTERESSANT DONAR-LI DIFUSIÓ

Amics de la Conreria, som un grup de persones, d'amics, que vivim en aquest entorn natural, que aplega remembrances històriques. Volem compartir amb vosaltres, i amb el conjunt del municipi de Sant Fost de Campsentelles, les nostres iniciatives i les nostres senyes d'identitat, que no poden ser altres que: la solidaritat, l'art, la cultura i la defensa de la natura.
Dins de les nostres iniciatives o els nostra projectes hi son:

Com a projectes principals:

- Tornar a fer el "Cicle de Concerts a la Muntanya", segur que algun de vosaltres vareu gaudir de bona musica al Juliol passat, al la Font dels Castanyers.
- Creació i senyalització de un itinerari o sender a la Conreria. Per poder gaudir del patrimoni natural i històric d´aquest entorn.
- Restauració de la Font del Corró o Porró i acondicionament del seu entorn.

També tenim en ment altres iniciatives:

- una exposició de fotografies actuals i antigues de la Conreria.

- promoure un festival de "Poesia a la Muntanya", semblant al cicle de concerts, però de solament d´un dia o d´un cap de setmana

Per aquestes iniciatives i d'altres que puguin sorgir de noves, volem estar en contacte amb vosaltres, així com també es agradaria estar informats de les vostres activitats o iniciatives com entitats. Per aportar idees, compartir il·lusions i col·laborar en alguns projectes.


Podeu passejar i gaudir d'aquest patrimoni històric i natural a la pagina web

http://laconreria.webcindario.com

Amics de la Conreria amicsdelaconreria@gmail.com

MURA

Dilluns, tercer i ultim dia d'aquest cap de setmana llarg, després de no sortir de casa ni dissabte ni diumenge per tal de allunyar d'una vegada aquest refredat, avui ja no aguantàvem mes, així que diem de sortir a fer un tomb, pensem on anar...... ahir precisament, per matar el temps vaig estar mirant per Internet entre altres coses unes fotos de Mura i em dona per pensar

volta sota Cal Carner

que feia temps que no hi trèiem el cap, li comento a la Isa i dit i fet, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Terrassa, d'allí cap Matadepera, agafem la BV-1221, passem pel Coll d' Estenalles seguim fins al Km. 21 on ens desviem per la BV-1223 que en uns tres quilometres ens deixa a Mura, aparquem el cotxe i comencem la visita per el poble.

torre al carrer de la Muntanya

Semble mentida que a tan sols vint quilometres de una ciutat com Terrassa, encara puguis trobar llocs com aquest, crec que si m'hi portessin amb els ulls tapats,
possiblement, diria que soc en un poble't de qualsevol vall del Pirineu de Lleida o Girona, ens acostem al Centre d'Informació, agafem uns quants tríptics amb informació sobre itineraris i ens endinsem pels carrers costeruts del poble,

passejant per Mura

arribats davant l'església i un cop fotografiada per fora, entro per mirar de fer alguna foto del bonic i auster interior, però estan fent missa, així que ho deixo estar. miro l'hora i ja son les 12 passades, comentem que fem si ens quedem a dinar per allí o anem a un altre lloc, dic que com encara es aviat, ens podem acostar al Puig de la Balma, per visitar-ho i ja de pas, dinar-hi.

frontis de l'església de Sant Martí, Mura

Agafem altre cop el cotxe i anem a buscar la pista rural que resseguint la Riera de Nespres, porta de Mura a Rocafort, es estreta, però en bones condicions, passem pel Raval de Mura, pel àrea de lleure del Moli del Mig i en uns dos quilometres mes o menys, arribem a l'entrada al camí del Puig, una pista de terra que en poc menys de tres quilometres ens deixa a les portes Del Puig de la Balma, masia construïda a

Puig de la Balma

l'interior de una gran balma i avui en dia, convertida en un establiment d'agroturisme, preguntem si es pot dinar i resulta que a pesar de la crisis, esta tot reservat, no hi ha cap possibilitat. Així dons, donem un tomb i tornem cap el cotxe, desfem la pista de terra i al sortir a la pista asfaltada, girem vers l'esquerra en direcció a Rocafort.

Puig de la Balma

Arribats a Rocafort, li dic a la Isa de donar una volta i cercar un lloc per dinar, però em diu que millor tirem endavant, que avui baixara molta gent de les pistes i millor que després de dinar, ja estiguem mes aprop de casa, te raó, com casi sempre, així que seguim i ara ja per la BV-1224 continuem el camí fins arribar al Pont de Vilomara, d'aquest, a Sant Vicenç de Castellet, aquí ja si que parem a dinar, entrem al "restaurante Pata Negra" així com sona, bo, la qualitat, normaleta, les racions, no ens ho podem acabar, un cop dinats, ja anem a buscar la C-55, C-58, (al passar per davant de Can Tries,a Viladecaballs, veig que ja han començat les obres del quart cinturo, pobre Vallés), AP-7 i arribem a Martorelles.

Mura (fes clik a la foto i les veuras totes)

LA FONT DELS CASTANYERS

Dimecres 6.30 h. sona el despertador, em llevo, desdejuno amb l'impacte de l'explosió a un bloc de pisos a Gavà. Fa dies que no sur-to i a pesar del refredat, el cos em demana guerra així que decideixo endinsar-me a la Serralada Litoral, però, intentant evitar en lo possible, les pistes i els camins mes fressats. Agafo el cotxe i enfilo la carretera de Mollet a Badalona en direcció a La Conreria, em desvio pel trencall que porta fins el cementiri, aparco per allí, i m'endinso al bosquet que queda davant el cementiri, no es clar del tot, però els 30minuts que he endarrerit el despertador, es noten, veig per on trepitjo!!, segueixo fins que el camí que porto, va a sortir a la pista que ve de Sant Fost i passant per Can Torrens Vell, porta fins Sant Cebrià, segueixo vers la dreta fins el desviament que porta a Can Torrens Vell, l'agafo i en un revol

Can Torrens Vell amb les primeres llums

poc abans d'arribar-hi, em desvio per un corriol que per unes escales mig amagades s'endinsa al bosc, en poca estona vaig a sortir a les primeres cases del Mas Llombard, agafo la pista que porta fins el restaurant i la Font dels Castanyers, als pocs metres, surt per la dreta un corriol......com m'havia proposat defugir els camins massa fressats, l'agafo, quant em trobo sota mateix del restaurant, enfilo cap dalt............que fàcil es dir-ho, un recorregut de no mes de 200 m. em costa diria jo que mes de mitja hora i unes quantes esgarrinxades, però a la fi, me'n surto i arribo davant la Font dels Castanyers.

Font dels Castanyers

Uns metres mes endavant, la pista s'acaba en una mena de rotonda, per la situació d'aquesta i per lo que he vist al mapa, la Font de la Guineu no pot estar a mes de 500 m. en línia recta, així que penso que ja no vindrà de una esgarrinxada i cerco alguna senyal de que hi hagi un corriol o alguna drecera, en trobo un parell, però després de intentar un cop i un altre.....i després de unes quantes "ferides" mes, ho deixo per impossible, es una pena, els camins hi son, però la desídia ha fet que el sotabosc campi com vulgui. això, en una zona declarada com "Parc Natural" que se suposa que es pel gaudi de la gent amant de la natura no es tindria que permetre.

Decideixo iniciar el retorn, així que desfaig el camí i torno a la Font dels Castanyers, aquí ja agafo la pista que de baixada porta fins al Mas Llombard, nomes passat el restaurant, veig un camí a ma dreta que sembla enfilar-se cap el bosc, em dic i si faig una ultim intent!, dit i fet. m'hi endinso i encara que es va fet mes estret a cada pas, semble tenir possibilitats, miro l'hora i ja no tinc temps per mes intents, així que prenc nota i ara si ja enfilo cap avall, no soc partidari de fer el camí de retorn pel mateix lloc que el d'anada, però per avui, ja he fet el ple en lo que a descobrir nous camins respecta, per lo tant, vaig seguint el camí

la caminada al Google Earth

que he fet de pujada i arribo davant el cementiri de Sant Fost, agafo el cotxe i cap a casa, passo les dades al PC i resulta que entre una cosa i altre, no he arribat ni als 7 km; dutxa, dinar i cap a treballar.

Font dels Castanyers (fes clik a la foto i les veuras totes)

CAMINADA A SANT CEBRIA DE CABANYES

El proper diumenge 14-12-08, com cada segon diumenge de mes, l'Associació Progressista de Dones "Montserrat Roig" organitza la caminada popular. Aquest cop, serà a la ermita de Sant Cebrià de Cabanyes, al terme de Sant Fost. El punt de trobada, davant la Masia Carranca, hora les 9.00 h. sortirem a buscar el Torrent de Can Sunyer, camí del Besos en sentit Montcada fins l'alçada del Torrent de Can Torrens, agafarem el corriol que el va resseguint, passarem pel davant de la Masia de Can Torres i arribarem a Sant Cebrià, aquí parada i petit most, un cop descansats seguirem camí envers Sant Fost, i ja en suau davallada, anirem a fer cap altre cop a la Masia Carranca on donarem per acabada la sortida, seran poc mes de 8 km. amb un desnivell de uns 125 m.



Les sortides, son obertes a tothom

Procurarem respectar l'horari de sortida

L'organització, es reserva el dret de canviar o suprimir l'activitat sempre que sigui imprescindible.

Es recomana portat calçat adequat i aigua per beure

RESPECTEM EL MEDI AMBIENT

SENTMENAT (cami de Can Morera)-SABADELL-CASTELLAR-SETMENAT

Dilluns 6.00 h. sona el despertador, desdejuno mentre comprovo que hi ha vida després del Rafa Nadal, també m'assabento que el Chavez, el de allí eh, no el d'aquí, no tindrà que treure el carros de combat al carrer, segur que l'hi hagués dolgut tant!!. Bo, avui teníem que sortir amb el Jose, però compromisos d'última hora l'hi han impedit, així que sortiré sol, ahir a la nit davant l'ordenador vaig mirar on podria anar i em va sortir una ruta ben apanyada, així dons, agafo el cotxe i em dirigeixo a buscar la carretera C-1423a que va de Sentmenat a Sabadell, aparco el cotxe a l'entrada del camí de Can Morera com altres vegades, creuo la carretera i començo la caminada, durant el dos quilometres primers, mes que veure el camí, ho adivino, però poc a poc , es va fent clar, agafo

inici de la caminada, encara a les fosques

un corriol que em porta fins el camí de la carena, que avui, agafare cap l'esquerra, el segueixo fins que per la dreta trobo el camí de Can Puigxoriguer, l'agafo i poc abans de que arribi a la casa, em desvio vers la dreta per un corriol, quan porto un tros fet, intento agafar un trencall que havia vist a casa en el topo del ICC, però semble que la natura no sap de mapes, així que desisteixo i segueixo pel corriol que portava, fins que aquest, va a sortir a la pista que passa pel davant de Can Faixero, segueixo de front, passo a tocar el turó de Can Canyameres, segueixo cap al davant i vaig a sortir a Can Casamada, quant s'acaba la pujada que

Can Casamada

fa el camí mentre voreja el filat de la finca, ja diviso Can Santpere que es la pròxima fita, però preparant la ruta he vist en el topo que per sota de Can Casamada hi ha una font, així que em desvio vers l'esquerra i acabo de donar el tomb a la casa, nomes passada, en una clariana del bosc, surt un corriol que semble que va a trobar la riera, m'hi atanso i al final de una petita davallada trobo la font de la que brolla

Font de Can Casamada

un rajolí d'aigua, desfaix el ultim tros de camí i enfilo cap a Can Santpere, en arribar, agafo el Cami Carener cap l'esquerra i ja no el deixo fins que al arribar on comença la pista del Camp de vol, veig un cartell indicador del Vallés Natural que diu que Togores esta a un quilometre, penso que un d'anar i un de tornar, son dos, i que tampoc son tants, així que decideixo desviar-me i anar a fer un tomb a Togores, dit i fet, agafo el camí i seguint les indicacions arribo a Togores no

Togores

sense haver passat abans pel Pi de les Tres Branques de Togores, un cop feta la visita, veig un altre indicador que posa que a uns 400 m. esta la font de la Torre del Canonge..............que no quedi per 800 m. mes, cap a la font, arribo a la font i quin desencís nomes trobo una bassa seca i bruta, dono mitja volta i desfaix el camí fins arribar altre cop on m'he desviat, a l'alçada del camp de vol, segueixo cap la Font de Can Moragues, aquí si que em dono uns minuts de descans, ompl

Font de Can Moragues

l'ampolla d'aigua a la font, i som-hi que no ha sigut res, traspasso la tanca de fusta que barra el pas al Torrent de Colobres i em capbussó, mes que en un lloc, en una munió de sensacions, llàstima que Internet no pugui transportar olors encara, aquí,

Torrent de Colobrers

l'aigua es el nexe d'unió de tot el recorregut, aigua per sota, aigua per sobre, en rajolins, en gotes, aigua que llisca...........clar que tot lo bo, s'acaba i el sender, va a sortir a Can Pagès, restaurant a peu de la carretera de Sabadell a Castellar del Vallés, giro en vers l'esquerra i travesso el Ripoll pel pont per a vianants, arribat a l'altre riba, giro cap la dreta i agafo el Eix del Ripoll de la xarxa de senders del Vallés Natural, passo pel davant del Moli d'en Mornau, segueixo caminant, una mica mes endavant, passo a nomes uns 150 m. en línia recta de la Masia de Can Deu i Sant Vicenç de Verders, però ja vaig justet de temps i encara queda camí pel davant, així que no m'hi atanso, creuo el Torrent de Ribatallada i al poc, trobo la Font del Plàtans, faig la visita de rigor i torno al camí, arribant a l'alçada del Torrent de Can Messeguer, giro vers l'esquerra i agafo el camí que el va resseguint, passo pel davant de Can Messeguer avui en dia, Centre Hípic Castellar, passo per la Font de Can Messeguer, seca i deixada, mes endavant passo per una bòbila en desús, pujant pujant arribo a Castellar Vell o Sant Esteve de Castellar, el lloc te unes bones

Castellar Vell

vistes de tot el rodal, desfaig els últims metres i em trobo amb la Font de Sant Antoni, vaig a trobar el Torrent Mitger i segueixo el corriol que baixa jugant amb el torrent, ara va per la dreta, ara per l'esquerra, ara per la mateixa llera............, arribat a baix, segueixo les indicacions que em porten fins al Castell Clasqueri, d'aquí i pel camí del Castell, faig cap a la C-1415a, la ressegueixo per un corriol que hi va paralel fins arribar al pont que travessa el Ripoll, jo, travesso pel pont vell, lo que em permet gaudir unes bones vistes de les

salt d'aigua al riu Ripoll al seu pas per Castellar

caigudes d'aigua sota mateix del pont Nou, un cop aquí, busco un camí que em porti cap amunt i vaig a sortir a la zona verda que queda al davant del IES de Castellar, d'aquí, ja enfilo per la Ronda Ponent, carrer d'Espanya, carrer de l'Abrera carrer d'Irlanda i ja m'endinso al Parc de Colobrers, un cop aqui, segueixo el camí que passant pel davant de Can Ametller em retorna on havia deixat el cotxe, avui es el dia que he estat mes estona caminat, mes de vuit hores, es clar que contant parades.

SANTA QUITERIA - DOLMEN DE CAN GOL I - SANTA QUITERIA

Divendres 6,00 h. Em llevo, havia posat el despertador a les 6,15, ja que últimament, amb el retard acumulat en la sortida del sol des de el canvi horari, començo a caminar que encara es negra nit, però semble ser que la força de la costum a desbaratat els meus plans. Avui, desdejuno veien com el Moratinos, s'entrevistava amb la Condolenza........li haurà expressat el seu condol a la Condol...enza?? o potser l'ha cantat a cau d'orella allò de ....uno se queda la otra se va........., Bo, avui no tinc gaire definit on anar, fa dies que em ronde l'idea de acostar me al santuari de Santa Quitèria a Vilanova del Vallés, així dons, agafo el cotxe i per la carretera de la Roca, faig cap a Vilanova, pràcticament nomes passar el nucli urbà, un indicador senyala el camí al santuari, així que giro a la dreta i aparco el cotxe en una travessia del Passeig de santa Quitèria.

Campanar del santuari de Santa Quitèria

Començo a caminar cap dalt guiat per la silueta del campanar, però veig que hi arribaré en un no res, així dons, al arribar al encreuament amb el carrer Maresme, deixo el passeig, agafo aquest i poc a poc em vaig allunyant del asfalt i ara ja camino per pista de terra entre camps i bosc, al Google Earth, havia vist que per aquí hi ha una font, la Font de Sant Jordi, ficada a la riera. intento baixar-hi, però els esbarzers i la vegetació de ribera, m'ho impedeixen, torno a la pista i dono marxa enrere, fins que veig una possible ruta alternativa per arribar al santuari, avui m'he llevat amb esperit explorador......escalant algun marge que altre, em vaig acostant a lo que es la meva referencia, el campanar del santuari, surto davant de l'entrada del Mas el Castell, masia de grans proporcions i amb

Mas el Castell

arquitectura amb semblança a un castell, salvo un ultim marge i ja soc al santuari,

Santuari de Santa Quitèria

li dono la volta sencera, em dedico a mirar i remirar, avui no tinc cap presa, suposo que ha tingut diferents restauracions, hi ha una barreja de estils considerable, el lloc te el seu encant, el restaurant annexe te la façana coberta pel color rogenc que la tardor dona a les fulles de la Parthenocissus tricuspidata, mes coneguda com a parra verge.

façana del restaurant annexe al santuari

Un cop feta la visita, començo a davallar pel passeig de Santa Quitèria en direcció on tinc el cotxe, però penso que es molt aviat, que no es plan de acabar ja, així que barrino que puc fer i em ve al cap l'idea de anar a veure si trobo els dólmens de Can Gol, que estan a la part alta de l'urbanitzacio La Pineda de la que des de aquí estant, es divisa una part, dit i fet, em situo i escolleixo el camí que em semble mes adient, començo a caminar acostant-me al destí fixat, no sense tenir que salvar mes d'un marge altre cop, ara ja estic a tocar les primeres cases de l'urbanitzacio, nomes ens separa el Torrent de Sellecs, així que no m'ho penso mes i com un Indiana Jones mes, baixo al torrent apartant esbarzers i altres plantes, salto el fil d'aigua que baixa per la llera i faig camí cap dalt, ja estic a la part baixa de l'urbanitzacio, tiro pels carrers de la Farigola, Gerani, Pedra de les Orenetes i arribant a la rotonda on acaba aquest, hi ha unes escales de pedra adossades al mur de una parcel·la que per lo que he lleixi't deu de ser aquí......m'hi enfilo i EUREKA !! aquí esta, el Dolmen de Can Gol I, costa de veure, entre l'alçada del filat, les plantes que fan de pantalla, i que la parcel·la fa baixada en sentit contrari a on estic, però et pots fer una idea.

dolmen Can Gol I

Miro el rellotge, nomes son les 9,40 h; encara tinc temps per probar de trobar el Can Gol II, no m'ho penso mes, reculo una mica i agafo el carrer de la Ruta Prehistòrica, deixo enrera les ultimes cases i ja m'endinso al bosc segueixo per una estona les marques grogues i blanques del PR-36, al poc, giro cap l'esquerra crec que te que estar per aquí, segueixo un corriol, un altre, i a la fi, torno al principi sense haverlo trobat, despres, un cop a casa i mirant el bloc dels amics de Rutas Senderismo, semble que he passat a fregar, però no l'he vist, ara ja si que va sent hora de deixar-ho per avui, així que desfaix el camí fins que arribo on he deixat el cotxe, l'agafo, i cap a Martorelles, dutxa, passar les dades al PC, menjar i a treballar.

BlogThis!