Dilluns 5 de Maig. Ens llevem i com hui es l'ultima etapa ja no som tan prim mirats en ficar les coses a les motxilles, eixim i mentre baixem per la rampa, ens acomiadem de Puente de la Reina que comença a despertar, agafem una pista que transita paral·lela a la N-111 passant pel barri de Zubiurreta conegut com el barri de les monges on es troba el convent de les Comendadoras del Espiritu Santo. Durant un parell de quilometres la pista va en paral·lel al riu Arga, ara comencem a allunyar-nos del riu al mateix temps que iniciem una forta pujada que ens portara al costat de la A-12 coneguda com Autovia del camino. acabada la pujada entrem en Mañeru on no trobem cap bar per fer el desdejuni lo que ens fa continuar fins el proper poble.
 |
| deixem l'alberg amb les primeres llums |
Nomes eixir del poble ja es divisa la silueta del següent poble Cirauqui amb la cúpula de l'església de San Roman. Fem els poc mes de 2 quilometres que separen els dos pobles i arribem a Cirauqui després d'un altra pujada encara que no tan pronunciada com la primera. Trobem un forn obert i sense pensar-ho dos cops, ens acomodem per a fer un bon desdejuni/esmorzar, amb el cuc de la gana apaivagat reiniciem la caminada passant per un dels arcs de l'ajuntament on trobem un segell per segellar la credencial, nomes eixir del poble caminem damunt les restes d'una via romana amb un pont de l'època encara que restaurat, que creua la Regata Iguste.
 |
| pont d'origen roma damunt la Regata Iguste |
Creuem l'autovia per un pont i anem seguin les restes intermitents de la via romana, un quilometre endavant creuem la Regata Dorrondoa per un altre pont d'origen medieval, quan portem uns 12 quilometres tornem a creuar l'autovia encara que ara per un pas subterrani, uns metres mes endavant i creuem les aigües del Rio Salado per un pont medieval. El Codex Calixtinus del segle XII ja parlava molt malament de aquestes aigües i recomanava no beure'n pas, ara ve un altre tram amb forta pujada que en deixara a l'entrada de Lorca, lo primer que ens surt al pas es l'absis de l'església de San Salvador, creuem el poble pel seu carrer major, ens aturem a una plaça amb font per refrescarnos i fer un petit descans.
 |
| pont damunt el riu Salado |
Sense res a destacar caminem els a prop de 3 quilometres que separen Lorca de Villatuerta per mig de camps de verd cereal, entrem al poble creuant el riu Iranzu per damunt de un pont medieval de dos arcs. i per la Rua Nueva arribem a la plaça on es troba l'impressionant església gòtica de l'Anunciació, li fem visita i aprofitem per posar un altre segell a la credencial, deixem Villatuerta i anem fent camí com a bons peregrins, deixant a la nostra esquerra l'ermita de san Miguel, mes endavant creuem el riu Ega per un moder pont de fusta que em recorda als ponts del Parc Natural del Túria. Resseguint el Ega arribem a Estella/Lizarra punt i final de l'etapa d'avui i del nostre petit tast del "Camí".
 |
| Villatuerta, pont damunt el riu Iranzu |
Nomes entrar al poble i havent passant a tocar d'una pudent zona industrial, ens topen amb el conjunt monumental compost per l'Església de San Pedro de la Rua, l'Antic Palau dels reis de Navarra i l'Església del Santo Sepulcro, creuem el Ega per un monumental pont de pedra i fem un tomb pel poble ja cercant un lloc on dinar, mentre dinem truquem al taxista que ens va portar fins a Roncesvalles, enllestit l'opípar tiberi ens dirigim a on hem quedat que ens recollira, arriba ens encabim dintre el vehicle i ja posa rumb envers Pamplona. Arribem i em deixen a l'estació d'autobusos continuant ells fins a la de tren. Com l'autobús no ix fins a les 22, 30 hores, deixi les coses a consigna i isc a fer un tomb per "lo Viejo" com li diuen allí al centre.
 |
| Estella/Lizarra, San Pedro de la Rúa |
Torne a l'estació, quant arriba l'autobús puge i arribada l'hora partim cap a València, degut al cansament no tarde en quedar-me mig adormit fins que parem a la mateixa àrea que a l'anada, menge un entrepa i torne al vehicle, pareix que no tarde en tornar a adormir-me, ja que el trajecte s'hem fa curt, arribem a València quant passa un poquet de les cinc del mati del dia 6, ací faig temps fins que arriben la dona i la Raquel que han quedat en que vindran a recollir-me. Ja done per acabada aquesta pressa de contacte amb el Camí de Sant Jaume, que malgrat tornar amb una dolorosa tendinitis , m'ha deixat amb moltes ganes de continuar.
Distancia total: 21.89 Km
Altura mínima: 333 m
Altura Màxima: 498 m
Desnivell màxim: 165 m
Ascensió acumulada:462 m
El company de viatge Joan Sanjuan i Esquirol aprofitant un reparador descans a l'alberg de Puente de la Reina, va escriure aquest bonic poema inspirat en les vivències acumulades durant el trajecte:
Els núvols us han robat la claror
mentre la fina pluja mulla els camins,
allà a Roncesvalles.
Però impertèrrits, persistents,
marqueu, amb el fang dels vostres peus,
la terra molla.
Us empeny el misteri del camí universal,
ruta de pelegrins vinguts de terres ben diverses,
l'afany de conquerir amb suor i esforç
la via dels estels que guien vostres passos.
Després vindrà el gaudir del comentari,
l'anècdota del camí fet en bona companyia,
seguit del descans reparador per renovar,
amb més afany si cal, el compromís d'anar
sempre endavant, de cercar un nou sentit
a vostres vides, de vèncer els nous reptes
amb l'esforç sostingut de cada dia.
Joan Sanjuan i Esquirol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada