Pàgines

dilluns, 27 d’octubre del 2008

ENTRE CASTELLAR I SENTMENAT

Dilluns 6,30 h; be, això creia jo, resulta que el únic rellotge de tota la casa que no varem endarrerir, es en el que me he fixat per aixecar-me......., no era plan de tornar al llit, així que m'ho he pres amb calma, no podia sortir abans, ja que hem quedat amb el Jose a les 7,15 h. a Santa Perpetua. El Jose, es un altre caminant solitari amb el que varem coincidir un dia dalt el Castell de Sant Miquel, ens vam intercanviar movils i de quant en quant, quedem per sortit junts. Ahir, ens varem trucar per quedar per avui, així dons, agafo el cotxe i vaig a Santa Perpetua a recollir-lo, arribo, es puja i enfilem cap Sentmenat per la B-142, abans d'arribar-hi, girem a l'esquerra per la C-1413a com si anesim cap a Sabadell i aparquem el cotxe a l'entrada del camí de Can Morera (masia-restaurant).
Alzina de Can Ametller
Creuem la carretera i agafem un corriol que ens porta al Camí de la Carena, l'agafem cap la dreta i el seguim 1,5 km mes o menys, agafem un altre que ens arriba per l'esquerra, als 500 m. tornem a girar cap l'esquerra i agafem el camí de la Salut, passant per sota l'alzina de Can Ametller, una mica mes endavant, passem per la
Can Ametller
Masia de Can Ametller, seguim el camí i en un tros mes, anem a parar casi al Polígon Industrial del Pla de la Bruguera a Castellar, girem cap l'esquerra i agafem un camí que en uns 500 m. ens porta a Can Santpere, masia que te adossada la ermita
Can Santpere amb l'ermita de Sant Pere d'Ullastre annexe
de Sant Pere d'Ullastre, seguim pel camí carener fins que uns 1,5 km, mes endavant, girem cap la dreta i agafem el camí que passa pel davant del aeròdrom de Can Moragues i en uns 700 m. mes, ens porta a la font de Can Moragues, un cop allí, esmorzem, gaudim del lloc, be, fins que comença'n a arribar cotxes dels que baixa gent amb una munió de garrafes per omplir-les d'aigua.
Font de Can Moragas, detall
Agafem el camí ja de tornada, al passar pel davant de on comença el recorregut de natura pel Torrent de Colobrers, veiem que un cartell, posa que esta tancat provisionalment per perill de que es caigui el viaducte. passem altre cop pel davant del aeròdrom i veiem un helicòpter fent practiques, al arribar on em agafat el camí, girem a la dreta i al rato, passem per Can Vila un altre masia, de la que destaque
Can Vila
una finestra dovellada, anem seguint el camí sense res a destacar fins que arribem a l'urbanització de Can Canyameres, l'anem vorejant pel camí que passa entre aquesta i el Torrent de Can Quer, anem seguint per camins i corriol en mig del bosc fins que ens trobem el camí que hem portat d'anada, el desfem i anem a trobar el cotxe, l'agafem, porto al Jose a santa Perpetua i cap a Martorelles.
Ha sigut una caminada sense gaire cosa a destacar, però agradable i entretinguda, he "descobert" una zona que no coneixia i que te variacions que poden ser interessants.



diumenge, 26 d’octubre del 2008

PASSEJADA PER VIC

Avui, ens aixequem mes descansats, serà per l'hora de més que em dormit? Ahir, varem decidir que aniríem a fer un tom per Vic, i dit i fet, agafem el cotxe i enfilem la C-17, ens dirigim cap allí, arribem, deixem el cotxe a la plaça del Mil·lenari agafem el carrer de Gurb i sense deixar-lo, anem a espetegar a la Plaça Major, crec
Plaça Major de Vic
que es la Plaça Major mes televisiva de tot Catalunya. Enfilem cap a la plaça de la Pietat on, apart de l'església del mateix nom, es troben també les restes del temple roma i del Castell dels Montcada. un cop aquí, decidim anar cap el carrer Ciutat on
Temple Roma de Vic
es troba el Punt d'Informació Municipal, recollim un fulletó amb un itinerari per els llocs mes interessants de veure.
Passem per la casa natal del patró de la ciutat St. Miquel dels Sants amb una capella construïda el 1779, any de la seva beatificació, anem seguint l'itinerari
interior de la Capella en honor de Sant Miquel dels Sants
recomanat contemplant façanes, patis i carrers, trobant a cada racó, una església, esglesiola, una capella........, restes d'un passat marcat per una gran religiositat. A mitat mes o menys del recorregut, arribem a la Plaça de la Catedral on es barregen diferents estils que van del romànica al neoclàssic, al interior, destaquen el murals pintats per Josep Mª Sert. un cop visitada, ens assentem en una
Catedral de Vic, campanar
terrassa a la mateixa plaça a prendre un refrigeri, seguim el camí marcat, que ens porta can la Rambla del Bisbat, on trobem el Pont de Queralt, pont d'origen romànic per on passava el antic camí cap a Barcelona.
Pont de Queralt al antic Camí de Barcelona
Continuem el recorregut anat a buscar la Rambla dels Montcada, on es poden veure restes de la muralla que va fer construir en Pere III durant el segle XIV, acabem el recorregut per el barri vell i per carrers ja mes moderns, ens dirigim a buscar el cotxe, l'agafem i enfilem cap a Martorelles, amb l'idea de parar a dinar en algun poble pel camí. Parem a Centelles, avui es dia de mercat, volíem aprofitar per donar un vol pel centre però esta tot ple de parades, fem el vol igualment, però mirant parades, trobem un lloc per dinar, ho fem i un cop la panxa plena, agafem el cotxe i cap a casa. A la tarda volem anar a veure l'exposició de quadres del concurs de pintura rapida que organitza l'Associació de Veïns Sant Joaquim.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

PELS VOLTANS DE MARTORELLES

Fent un cop d'ull al bloc del Antonio,http://antondensi.blogspot.com/ em vaig fixar en el missatge que parla de la riera de Can sunyer i del estat en que es troba, això, em va fer vindre a la memòria la sortida que vaig fer el passat mes de maig després de les pluges que varen apartar el fantasma de la sequera, la veritat es que es un espai que podria donar molt de si, ben arreglat, però pel meu gust, respectant al màxim la seva part mes "selvàtica". La sortida va començar a la riera, sota mateix del pont nou, d'allí, seguint la riera, fins a sortir al CEIP Les Pruneres, voreja'n-lo, cap a la plaça de Can Sunyer, travesso el carrer i segueixo riera amunt, la vegetació es veu ufana, hi han trossos on es difícil obrir-se pas, ben arreglat podria passar perfectament per un jardí naturalista, amb les seves taules de pedra, els seus bancs, ponts, senders................arribo a la Font de Can Roda, "gaudeixo" de la seva decoració al mes pur estil "brètol segle XX".
Passo per davant la porta de Can Roda, obrint-me pas com puc, de genolls cap baix estic tot xop, vaig a espetegar a les vinyes que hi ha sota de Can Coll a Santa Maria, agafo el carrer del Carme cap a l'esquerra, travesso la carretera i enfilo el camí del cementiri, d'allí, cap a Can Bernardes, passada la casa, giro cap la dreta enfilant-me cap dintre el bosc d'en Sunyer, segueixo un corriol i a l'alçada de Can Girona torno a baixar per donar un tomb per el pont de pedra que salva la riera de Can Girona, les esplanades verdes que inviten a passar un dia tranquil, sempre que estigui sec!! semble ésser que s'havien fet servir per fer acampades, ja que hi han edificis preparats com a cuines, lavabos i WC.
Un cop dono l'ullada, enfilo altre cop a trobar el corriol que havia deixat, el segueixo fins un trencall que baixa cap la riera, la creuo, i pujo cap l'altre costat, vaig a sortir al camí de Can Barbeta, agafo cap la dreta i m'arribo fins la Font de la Mercè. Un cop allí, gaudeixo una mica del lloc, de la seva pau, dels sons del bosc..............i començo la tornada, ara tot seguint el camí de Can Barbeta, arribo a can Girona, visito el mini-Zoo i segueixo camí, Castell de Sant Foix, camí de Can Girona, carrer Montseny, carrer Canigó, a la alçada de la cruïlla de Canigó i Anselm Clave, giro a l'esquerra i agafo altre cop el "camí" que bordeja la riera de Can Sunyer, faig el camí a l'in versa fins sortir a on he començat, el pont nou.

Tot plegat, una mica mes de 10 km. sense pujades ni masses dificultats, si estigues una mica mes cuidat, podria esser una passejada ideal per fer tota la família un diumenge al mati.
voltants de Martorelles (fes clik a la foto i les veuras totes)

dilluns, 20 d’octubre del 2008

Caldes de Montbui-Sant Sebastia de Montmajor-Caldes de Montbui

Dilluns, 6,30 h. sona el despertador, avui desdejuno, veient dues "grans noticies" 1ª el Colin Powell, dona suport a l'Obama, i 2ª el govern Holandes, dona suport al IGN, Dios los cria........., bo, agafo el cotxe i em dirigeixo a Caldes de Montbui, quant varem fer la visita cultural amb els amics de València, vaig comprar a Thermalia un fulletó amb senders dels voltants i avui, faré el que passa per Sant Sebastià de Montmajor. Arribo a Caldes, aparco el cotxe i enfilo cap el pont romànic que travesso encara en plena nit, per fer tems, entro al Parc de Can Rius faig

alguna foto al jocs infantils, son originals, surto i enfilo cap a Can Picanyol, segueixo entre camps de fruiters fins arribar al bosc, nomes entrar-hi, en lloc de seguir el sender, agafo un corriol que per la esquerra, baixa a la riera i la creua per anar a trobar la font de les Escales, esta seca!!, agafo les escales que li

donen el nom i les pujo fins a trobar el sender una mica mes endavant, veig que m'he passat el corriol que porta al Gorg d'en Pelags, així dons, tiro el sender en direcció Caldes fins que trobo el corriol.
Segueixo el corriol fins que arribo al Gorg d'en Pelags, també esta sec!!! la veritat es que allò, amb l'aigua baixant, deu ésser impressionant de veure, que hi farem............faig unes fotos a la font, que al menys, raja, i tiro corriol amunt

fins que vaig a sortir al sender a l'alçada del km 2,5. segueixo endavant fins que altre cop deixo el sender per agafar el camí que per la esquerra, porta a la Torre Roja, allí em trobo amb un jaciment arqueològic i les restes de una antiga torre

d'observació,la panoràmica que es gaudeix des de aquí dalt es espectacular llàstima del dia que fa. Desfaix el camí fins sortir altre cop al sender que entre pujades i baixades, entre girs a dreta i a esquerra, va fent camí cap dalt fins anar a sortir a un camí mes ample que per la dreta, ve de la carretera de Sant Sebastià, el segueixo cap a l'esquerra fins arribar a l'alzina de les Tuies, just aquí, deixo el camí ample i agafo un corriol que en forta pujada porta a la carena de la Serra Llisa. aquest tros del camí, coincideix amb el que vaig fer el dia sis de aquest mes, però sortint de Sentmenat.

Arriba'n a la carena, paro un moment fins recobrar l'ale, aquest tros del camí es el mes costerut i dificultós per a mi, aprofito per menjar una barreta energètica, una mandarina i uns glops d'aigua, un cop recuperat, agafo la pista ample que surt cap a l'esquerra, vaig carenejant seguint les marques blanques i grogues del PR fins que en una cruïlla de camins amb una alzina al mig, agafo el corriol que per la dreta,i

en forta baixada, porta directament fins Sant Sebastià de Montmajor, en aquest lloc el camí es separa del que vaig fer el dia 6, trobo trossos on les motos han creat reguerots que després l'aigua, s'ha encarregat de ampliar, lamentable!!. Arribo al

nucli de Sant Sebastià, suposo que com es dia de diari, la pau i el silenci de que es gaudeix, no deu ésser el dels festius. Em volto tot el "poble" faig unes quantes

fotos, el lloc es molt fotogènic, un cop visitat, per una gran esplanada, vaig a agafar un corriol que em porta fins una pista ample, l'agafo cap a l'esquerra i en baixada i descartant camins a dret i esquerra tot seguint les marques del PR, vaig a petar a la casa de les Elies.

A partir d'aquí, el camí es molt dolent i mes d'un cop, si no fos per les marques blanques i grogues, no sabries per on va, vaig baixant, sempre seguint la riera, un parell de cops la traspasso si baixes aigua seria complicat, trobo un pont de formigó a mig acabar..........que deu fer allí ? uns dos km. mes avall, trobo a la esquerra la casa de Castellvell de la Pedrera, també trobo la caseta amb la bascula

que devia de servir per pesar els carros que sortien de la pedrera carregats, aquí, comença un tram de mes o menys un km, amb llambordes, dona una sensació estranya
allí, en mig de arbres, arbustos, i herbes varies, semble com si fos les restes d'una civilització extingida, surto a la carretera que ve de Sant Feliu de Codines i giro a l'esquerra

cap a Caldes. A la dreta, trobo el càmping el Pascualet, mes endavant, a l'esquerra, l'ermita del Remei, segueixo pel Passeig del Remei i al rato, tombo a la dreta per
anar a buscar el cotxe, l'agafo i cap a casa que s'ha fet mes tard del previst.

Caldes de Montbui-Sant Sebastia de Montmajor-Caldes de Montbui
(fes clik a la foto i les veuras totes)

diumenge, 19 d’octubre del 2008

DIUMENGE DE RELAX

Diumenge, avui, ens llevem tard, un dia es un dia, diem d'anar a fer un vol la dona i jo, agafem el cotxe i enfilem cap el castell de Sant Foix, allí el deixem i agafem el camí que passant per Can Girona, ens porta fins la Font de la Mercè, quina diferencia de quant vinc jo sol entre setmana, avui això, semble les Rambles, gent a peu, en bicicleta, en moto i fins algun cotxe hem vist.

Un cop a la font fem una paradeta, traguet d'aigua, unes fotos a un tronc ple de bolets, li faig unes fotos a la Isa i una noia que esta allí amb la seva parella, es brinda a fer-nos una a tots dos, agafem el camí de tornada, però per no fer el

mateix que al pujar, agafem un corriol que per l'esquerra, baixa a la riera de Can Sunyer, i va a trobar un camí ombrívol que va a sortir per damunt de Can Bernades,

de allí anem a buscar Can Girona i cap al viver del Castell de Sant Foix, agafem el cotxe i tirem cap a Martorelles, l'Associació de Dones Progressistes a muntat com cada any, el mercader de bescanvi, ens aturem una estona, el Gino aprofita i ens fa unes fotos.

Font de la Merce (pica a la foto i les veuras totes)

divendres, 17 d’octubre del 2008

VILANOVA DEL VALLES-TURÓ DE CELLECS-VILANOVA DEL VALLES

Divendres 6,30 a.m. sona el despertador, avui, desdejuno veien que el protagonista de la campanya electoral del USA, es un lampista.......mira, com aquí, aquí treballa'n de valent a les campanyes "los fontaneros" bo, agafo el cotxe i enfilo cap a Vilanova del Vallès avui, he planejat pujar al Turo de Cellecs. Cellecs, amb els seus 533 m; junt amb Sant Mateu i La Conreria son els eixos del Parc de la Serralada Litoral i es l'únic que em falta per visitar.

Arribo a la urbanització La Pineda, deixo el cotxe a la cantonada dels carrers Margarida i Camí de Cal Sereno, al costat d'una zona de jocs per infants, encara es fosc i en lloc de tirar pel camí de Cal sereno, tiro Margarida amunt............això em representa fer una petita volta i anar a agafar-lo una mica mes endavant, es un carrer asfaltat, però a la dreta ja es bosc, no es com anar pel mig de una urbanització. Vaig seguin-lo, tot fent siga-sagues fins que arriba pràcticament a les portes de una granja, cosa que ja fa una estona que es nota per un cert............ olore't.

Aquí, agafo un camí que surt per la esquerra, segueixo endavant, al poc tros, deixo un altre que em surt per la esquerra i continuo pel dret, als poc metres, en torno a deixar un altre que també surt per la esquerra i desprès, dos mes, però ara, per la dreta, el camí, es costerut, de quant en quant, paro i prenc alè ja soc casi dalt de tot, en un encreuament de quatre camins, agafo el de l'esquerra i als pocs metres,

trobo l'entrada al corriol que porta dalt el turo, no esta senyalat, així que es fàcil despistar-se, sort que a casa he fet la ruta i l'he carregat a la PDA, enfilo el corriol, ahir, per la tarda/nit va ploure de valent, així que esta tot moll, i com el corriol es estret i ple de vegetació, em poso tota la roba plena d'aigua.
Començo a trobar munts de pedres com si algú hagués enderrocat una paret llarga, continuo una mica mes endavant i ja trobo les restes de alguna que altre pared de lo que sembla va ésser un poblat de la tribu dels laietans, semble que de dimensions

considerables, estic tot xop, i fa molta humitat aquí dalt, tot es ple de vegetació, llàstima que es deixi perdre una cosa així, bo, com el de Sant Miquel, o com el de Castellruf........i tants d'altres que desconec i segur i son, quina diferencia amb el de Les Maleses, i ja no diguem del Puig Castellar.
Torno en darrere i surto al camí ample, que prenc en sentit contrari al que he

portat, passo per sota la torre de guaita del Turo Mataró, dita de Cellecs , ara ja comença una davallada lenta, però in-parable per camins amb trossos amb forts reguerots deixats pel aigua, altres trossos, plens de pedres i roques, de fet, estem en un terreny ric en afloraments granítics, dalt de Cellecs, a la part que dona mes cap el Maresme, semble ser que es plena de llocs on es practica la escalada. passo

per davant la Cabana del Moro o Dolmen de Cellecs, al cap d'una estona, tinc que agafar un corriol que surt per l'esquerra, però segueixo una mica mes per visitar El Plat de Moli, que esta una mica mes endavant, un cop visitat, torno cap darrere i agafo el corriol que va fent camí cap baix, arribo a la Pedra de les Orenetes,

aflorament granític de grans dimensions amb la particularitat que mostra les possiblement úniques pintures rupestres sobre granit de Catalunya, apart de alguna pintura "rupestre" de algun brètol del segle XX.
Segueixo el camí cap abaix i arribo a les primeres cases de La Pineda, se que per aquí, hi han dos o tres monuments megalítics mes, però després de donar alguna volta, soc incapaç de trobar-los, com ja es fa tard, tiro cap on he deixat el cotxe, l'agafo i cap a casa, ara toca dutxa, menjar i cap a treballar.



Vilanova del Valles-Cellecs_Vilanova del Valles (fes clik a la foto i les veuràs totes)


dimecres, 15 d’octubre del 2008

La Roca del valles-ermita de Malanyanes-Sta. Agnes de Malanyanes- La Roca del valles

dimecres, 6,30 a.m. sona el despertador, em llevo, vesteixo, desdejuno veient com l'Obama va uns punts pel davant del altre........agafo el cotxe i enfilo cap a La Roca del Vallès, avui faré la ruta que passa per Santa Agnès de Malanyanes. Arribo a la Roca, aparco el cotxe i agafo pel carrer de Dalt, al arribar a la Pujada del Castell, l'agafo per si de cas l'accés estigues obert, però no, així que torno

cap el carrer de Dalt i el segueixo fins que acaba, ara comença un camí de terra que segueixo, em porta davant de una porta metal-ica que traspasso per un costat, un cop traspassada, em trobo amb un rec que vaig resseguint fins que em trobo amb un altre

porta que també traspasso i s'acaba el rec, vaig seguint les indicacions girant ara a dreta, ara a esquerra. Mentre el Dia es va fent clar i el Sol, es lleva del llit de muntanyes, vaig passant per camps i horts que reflecteixen la importància que encara te l'agricultura al Vallès.

Arribo a un cartell que indica que estem davant l'ermita de Malanyanes, la visito, fotos de rigor,la vaig rodeja'n i.......oh sorpresa, em trobo que els habitants de Ca l'Alzina, fan servir una de les parets laterals de la ermita com a suport dels

fils d'estendre la roba, suposo que la ermita deu quedar dins les seves terres, però una mica de respecte a la historia si mes no, no estaria malament. Desfaig part del camí i torno fins on he deixat el retol que indica el camí cap Santa Agnès, pel camí, trobo unes quantes cases, que no se si son masies restaurades, o cases que imiten la construcció típica de la masia catalana, però m'agraden, ja m'agradaria viure per ací, arribo a una cruïlla de camins i seguint les indicacions, agafo un corriol que s'endinsa en mig del bosc.

Segueixo una estona el corriol, va a parar a un de mes ample, l'agafo per la dreta i em porta a les primeres cases de Santa Agnès, surto a la carretera davant mateix de una curiosa construcció en forma de castell , agafo una pista que sur per la dreta i als pocs metres em trobo davant l' Església de Santa Agnès de Malanyanes, esta
tancada, així que la rodejo fent-li unes fotos, la façana principal te una porxada i en un racó, hi ha una pila baptismal tallada en pedra, obro una porta que nomes te una balda i em trobo que es la entrada al cementiri, torno a tancar-la respectuosament i deixo que els morts, descansin en pau. Agafo el carrer Jaume Cuiàs que en una suau davallada, em porta a la carretera,

Un cop a la carretera tiro cap a l'esquerra, passo la riera per sobre i continuo per una pista asfaltada, una mica mes endavant, trobo una cruïlla, a la dreta porta a La Torreta, a l'esquerra, a La Roca, agafo cap l'esquerra i vaig seguint la pista asfaltada, però amb casi be gens de transit. La pista va fent ziga-zagues fins arribar a la B-60 que creua per sota, pràcticament en creuar-la, trobo la Bassa dels Ànecs, una superfície bastant gran d'aigua on hi viuen una munió de ànecs de tot

tipus i diuen que algun bernat pescaire i tot, nomes veig ànecs, blancs, de coll verd........segueixo el camí, una mica mes endavant, torno a creuar la riera i ja entro als carrers de La Roca, segueixo pel carrer de L'Església fins arribar a aquesta, faig unes fotos i ja vaig a buscar el carrer de Dalt on tinc el cotxe, l'agafo i cap a casa, que tinc que dutxar-me, dinar i cap a treballar.



La Roca del valles-ermita de Malanyanes-Sta. Agnes de Malanyanes- La Roca del valles (fes clik a la foto i les veuras totes)

dilluns, 13 d’octubre del 2008

CAP DE SETMANA - PART FINAL

Els valencians, acaben avui la visita, però queden unes hores fins que agafin el tren, ens diuen de anar a algun poble't amb alguna cosa interessant per veure, i no se per que, em ve al cap Caldes de Montbui...............potser per que fa temps que tinc l'idea de fer-li una visita turística-cultural????, dit i fet, agafem el cotxe i ens dirigim a Caldes, arribem i ens trobem que es Festa Major, ens costa aparcar, un cop aconseguit, ens dirigim cap a la plaça de la Font del Lleó, com es casi normal, provem amb la ma, si es veritat que l'aigua surt a 75º............i no se si a 75º, però cremar, crema, donem la volta a Les Termes Romanes i les fotografiem a



traves del vidres que tanca'n l'accés. Entrem al centre de interpretació i ens donen un fulletó amb les coses mes interessants per veure, escollim visitar els dos safaretjos amb aigua calenta. Agafem el carrer Barcelona i anem contemplant les façanes i algun que altri vestigi del antic Call Jueu fins arribar al carrer Hostalric, tombem a la dreta i ens trobem amb el safareig de la Portalera, semble que l'aigua li ve directament de la Font del Lleó, el trobem tancat, però donem la volta al edifici i per la part del darrera, podem donar una ullada a l'interior.

Continuem la caminada pels carrers de la Muralla i de Roma fins sortir a la Plaça de L'Església, un cop allí, contemplem la façana amb una portalada de estil barroc



català, davant mateix, s'hi troba una font de la que brolla l'aigua a 65º, seguim pel carrer Font i Boet amb algunes façanes d'estil modernista, passada la plaça Catalunya, tombem pel carrer Santa Rosa i anem a parar al safareig de La Canaleta,

obra del Manel Raspall, aquest esta obert i el podem visitar, dintre, hi ha una font de la que també, brolla aigua calenta. tornem a agafar el carrer Santa Rosa, ara en sentit contrari i sortim a la Avga. Pi i Margall, tirem cap a la esquerra i allí,

ens trobem amb el cercavila de la colla de Gegants i Grallers, passem pel davant de la Torre de la Presó i enfilem cap on hem deixat el cotxe. Es pot dir que aquí,

acaba el cap de setmana turístic-cultural, ja que desprès de dinar, acompanyem als amics a l'estació de Mollet-Sant Fost i en tornar a casa, es posem còmodes i ens relaxem, ha sigut intens però crec que se'n van satisfets.

Caldes de Montbui (fes clik a la foto i les veuras totes)