Pàgines

dimarts, 31 de gener del 2017

LES ALCUBLES-COVA SANTA-SACANYET (Neu, vent, historia i bona companyia)


tot el grup a Sacanyet
Cada colp que des de la terrassa de casa mirava en direcció a la part més occidental de La Calderona i veia els cims emblanquinats per la neu, pensava a agafar el cotxe i anar a xafar-ne un poquet. Faig un comentari en el grup de senderisme entre setmana i Pepe March diu que podríem anar dissabte, així podria agregar-se més gent que entre setmana no pot, al final, som nou els que quedem en eixir dissabte: Anita, Mila, Tere, Felix, Monzo, Pepe Gil, Pepe March, Vicens i jo.
monument en record de l'aeròdrom de la guerra civil
Dissabte a les huit, ens trobem en el lloc habitual i ens repartim en els cotxes dels dos Pepes, CV-50, CV-35 i CV-384 ens deixen en Les Alcubles, ací ens desanimen un poquet, ja que no quede res de neu, com havíem comentat d'aprofitar i arribar-nos a la Cova Santa, agafem la CV-245 i cap allí que ens dirigim, fets uns pocs quilometres, ja ens animen, a banda i banda de la carretera ja anem trobant munts de neu que les maquines han apartat.
exterior de la Cova Santa
Arribem a la Cova Santa i ací, el paisatge canvia per complert, hi ha moltes clapes de neu que ens permet un primer contacte, veiem que no obren fins a les deu, així que decidim fer un tomb pels voltants, com no podia estar d'altra manera, de totes les possibilitats, escollim la que té més costera amunt.
Anem a trobar les estacions d'un calvari que té el final en un conjunt escultòric que representa la passió de Jesús, per cert en bastant mal estat de conservació.
dalt de l'Alt de Montmajor
Les fortes rafegues de vent, fan que la sensació siga de més fred de què fa, així és que un colp vist el lloc, iniciem la tornada al santuari obviant la possibilitat d'arribar-nos dalt del Montmajor, màxima altura de la Serra Calderona i que és a tocar.

el Montmajor a tocar
Arribem baix i malgrat ja ser les 10 h, encara és tancat, així doncs, decidim cercar un lloc a resguard del vent per fer el mosset, protegits del vent i acaronats pels raigs de sol, procedim al sempre ben rebut ritual del mos.
hora del mos
No entraré en detalls, només dir que el nivell al qual han arribat els nostres esmorzars, és difícilment superable, en tot cas ho pot ser si ja entren en escena brases i graelles tal com va succeir dimecres passat. Acabat el sacrificat tràmit del mos, recollim i tornem cap al santuari a veure si ja han obert, així és, i podem realitzar la visita a la Cova Santa.
entrada a la Cova Santa
El Santuari de la Cova Santa del municipi valencià d'Altura (Alt Palància) és una capella-santuari situada en una cova a 811 metres d'altitud, en la Serra Calderona. Conta la llegenda que en 1511 aparegué una verge a qui li atribueixen nombrosos miracles.
capella a l'interior de la cova
La cova allotja una capella d'advocació mariana amb el títol de la Mare de Déu de la Cova Santa, patrona de la diòcesi de Sogorb-Castelló i dels espeleòlegs, entre d'altres. Tradicionalment la cova era coneguda amb el nom de Cueva del Latonero, vocable que en el dialecte xurro significa lledoner. Té 20 metres de profunditat i va ser utilitzada pels pastors com refugi.
el grupet menys jo, davant la Cova Santa
En el fons de l'avenc es va edificar una capella de gruixuts murs de carreus i maçoneria. En l'interior es conserva un retaule, format per pedestals i columnes. Entre elles es troben les imatges de Sant Joaquim i Santa Anna en marbre. En el segon cos del retaule se situa una taula de marbre tallada en relleu, representant als dos sants, que duen de la mà a la Mare de Déu. En l'exterior de la cova existeix un alberg,  actualment es troba tancat.
Els Molins (Les Alcubles)

Acabada la visita, eixim fora i ens dirigim als vehicles, pugem i posem rumb envers Les Alcubles, abans d'arribar a l'ermita de santa Barbara, agafem un desviament a l'esquerra senyalitzat amb un cartell que indica a los Molinos, per pista en bon estat, arribem dalt del turo de los Molinos. Ací trobem dos molins construïts al segle XVII, a uns 900 metres d'altura, màxima elevació del municipi, es tracta d'uns molins de vent, d'eix horitzontal, destinats a la mòlta de blat. L'any 2008 foren restaurats.
arribant a Sacanyet
Tornem als cotxes i arribant a l'ermita de santa Barbara, Pepe March que va davant, para i comenta d'arribar-nos a Sacanyet, agafem la CV-235 i fem els pocs quilometres que ens hi separen, pel camí ja se'ns obren els ulls plens d'admiració, ara sí que podem dir que veurem complit el desig de xafar neu, el paisatge a banda i banda de la carretera, sembla una postal de Nadal.
carrer de Sacanyet
Arribem al poble, aparquem i recorrem alguns dels seus carrers, crec que som més els visitants que els veïns del poble, tot és ple de neu, carrers, places, camps dels voltants fins on arriba la vista, ací ens ix el xiquet/ta que portem dintre i volen per l'aire unes quantes boles de neu. Passaran anys segurament fins a poder contemplar això altre colp, tornem als cotxes i ja posem rumb envers Vilamarxant, on arribem havent acomplert les nostres expectatives i amb els ulls encara plens de tanta bellesa.

dissabte, 28 de gener del 2017

ESMORZAR A LA GELOSA, VILAMARXANT (Camp del Túria)

Lloc inici caminada: Avinguda dos de Maig, Vilamarxant, Camp del Túria
Caminants: Felix, Monzo, Pepe Gil, Pepe March i Francesc
Data: 25-01-2017
Hora d’inici caminada: 07:58:22
Hora d’arribada: 14:13:00
Duració: 06:14:38
Temps en moviment: 3:46:34
Alçada punt de sortida: 104 m
Alçada mínima assolida: 100 m
Alçada Màxima assolida: 194 m
Desnivell màxim: 93 m
Ascensió acumulada: 94 m
Descens acumulat: 100 m
Guany: 88 m
Distancia recorreguda: 15674 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.5 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 4.2 km/h

No solo de pan vive el hombre...........
Aprofitant el dinar del club, el grupet que eixim entre setmana, vàrem comentar que fer aquest dimecres, Fèlix va proposar com ja havia comentat algun colp, d'eixir caminant del poble i arribar-nos al tros de terra que té per la Llomaina i un colp allí, preparar una torrada per a esmorzar i en acabar, tornar a Vilamarxant caminant també. Estem tots d'acord i quedem els dos Pepes, Fèlix i jo, dilluns Miguel Monzó diu que ens acompanyara, però que no es pot quedar a esmorzar.
el grup, abans de que Monzó ens abandone
Dimecres, poc abans de l'hora, ens trobem tots al lloc de costum, pels carrers del poble anem a trobar la CV-50, la creuem i ens endinsem en el camí del Carrascal que va resseguin el Barranc de Teulada per la riba dreta, fets uns 2 km, creuem el barranc que degut a les últimes pluges, porta prou cabal.
preparant les brases
Fets 1,5 km mes, eixim a la CV-3770 per on caminem 1 km aprox. ací Fèlix ens ensenya una cosa curiosa, amb la quantitat de canyes que creixen a tot el terme, han fet una plantació amb sistema de rec inclòs.
sense paraules, xe que bo!!!
Deixem la CV-3770 i agafem el camí de la Gelosa que ens portara al tros del Fèlix, fins ací, hem fet uns 6,5 km ara mentre uns preparen el foc, altres preparem la taula, desgraciadament, Miguel ens te que deixar, no sense "obligar-lo" a tastar unes llesques de pa amb allioli de Pepe March. Quan les brases són a punt posem la carn a les graelles mentre anem picant dels complements.
gaudint del moment
En un racó a resguard del vent i acaronats pel sol, procedim a donar bon compte de l'opípar esmorzar, després d'un poquet de sobretaula, i amb pena pel bé que ens hi trobem, recollim i ens disposem a iniciar el retorn al poble. 
instal·lacions de columbicultura
Ens desviem un moment de la ruta per visitar unes instal·lacions de cria i ensinistrament de coloms, per camins i sempre seguint al guia, eixim altre colp a la CV-3770, per on transitem uns 500 m, girem a la dreta i en pocs metres mes, arribem al Mas de Teulada.
Mas de Teulada
Aquest consta d'un seguit d'edificacions, semble que de finals segle XIX, que parlen de la importància que tinguera, es poden veure les cases dels obrers, dels senyors, magatzems.......... inclús disposa d'oratori propi, l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, aquesta és un edifici amb sostre a dues aigües, de la façana destaca el campanar de cadireta i un gran rosetó amb reixa de fusta. Al seu davant es troba una plaça arbrada.
Mas de Teulada, ermita de Sant Antoni de Padua
 Vist el lloc, seguim el nostre caminar, pel Camí de Vilamarxant a Teulada, camí que no deixarem fins que ja a les portes del poble ix a la CV-370, per no fer els últims metres per aquesta, agafem una pista que entre masets i magatzems, ens porta a Les Casetes, ací ens acomiadem de Fèlix i de Pepe Gil i Pepe March i jo seguim fins a l'Avinguda on ens separem. A la fi, hem fet 15,6 km que malgrat ser tot per pla, el fet que bona part haja estat per asfalt, m'ha castigat bastant els peus.


dimarts, 24 de gener del 2017

RETORET-MOTROTÓN-DINAR DEL CLUB (amb Senderistes Les Rodanes)

Lloc inici caminada: carrer Severo Ochoa, Barri Los Condes, Iàtova, La Foia de Bunyol
Caminants:  30 senderistes (veure crèdits del vídeo)
Data: 22-01-2017
Hora d’inici caminada:08:06:07
Hora d’arribada: 13:11:13
Duració: 05:05:06
Temps en moviment: 3:27:56
Alçada punt de sortida: 481 m
Alçada mínima assolida: 393 m
Alçada Màxima assolida: 691 m
Desnivell màxim: 197 m
Ascensió acumulada: 396 m
Ascensió acumulada: 491 m*
Descens acumulat: 402 m
 Guany:109 m
Distancia recorreguda: 12121 m
Distancia recorreguda: 12746m*
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.4 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.50 km/h
(*) Desnivell i distancia realitzats pel grup
preparats per a donar inici a la ruta de hui
Després que el 8 i el 15, realitzarem les caminades que ajornarem el passat desembre amb motiu de les pluges, hui tocava portar a terme la primera eixida oficial del 2017. Havíem programat pujar al Motrotón, en terme de Iàtova, com la pujada i baixar són pocs quilòmetres, vàrem encarregar a Miguel Angel que preparara una ruta. La proposta va estar de fer un rodeig pujant primer al Retoret. Aquest amb els seus 591 msnm, és el punt més alt de la Solana del Corralejo, només 20 m per sota del Motrotón.
creuant la Rambla de Horteta
A les 7,15 ens trobem tots al Llavador, ens repartim en els vehicles i ens dirigim cap a Iàtova, creuem el poble i anem a trobar el barri de Los Condes, aparquem els vehicles i ja donem inici a la caminada quan passen uns 5 minuts de les huit, en la prèvia vàrem passar per un tram amb fort pendent i el sol d'argila, cosa que fa que hui optem per donar un poquet mes de volta i anem per pista de terra, encara que molt enfangada, ens deixa a tocar del pont que salva la Rambla de Horteta sense contratemps.
descans i reagrupament al collado del Motrotón
 Ací, ens incorporem a la pista que en uns 1,3 km i 110 m de desnivell, ens porta dalt el Collado del Motrotón, arribats i després d'un xicotet descans deixem la pista i per una estreta senda iniciem l'ascens cap al Retoret, en aquest tram, tenim a la dreta la Úmbria del Cinto i a l'esquerra la Solana del Corralejo que presenta l'aspecte devastador d'haver patit un incendi, encara que amb clars indicis de l'esforç de la naturalesa per eixir-ne.
arribar dalt El Retoret
Arribats dalt del Retoret, té inici un suau descens que salvant uns quants troncs caiguts víctimes del foc, i quan portem un poc més de 5 km, ens deixa davant de la casa de turisme rural "El Desig del Llebeig" aquesta disposa d'un porxo tancat amb finestrals i amb una estufa de llenya, malgrat tenir portes, no ho tanquen amb clau perquè a qui puga fer falta, es puga aixoplugar. Com ja havíem previst en la prèvia, aprofitem el lloc per a fer el mosset.

fent el mosset al Desig del Llebeig
Acabat el mos tornem al camí, en la prèvia vàrem seguir per una senda que en acabar decidirem que no era adequada per a fer en grup, així que Miguel Angel queda encarregat de trobar una alternativa, aquesta, és seguir per una pista que encara que ens fa fer un rodeig, ens deixa altre colp al Collado del Motrotón sense cap incidència fora de haver de creuar el Barranco del Burro que baixava amb aigua producte de les últimes pluges.
creuant el Barranco del Burro
Salvada aquesta "simpàtica" incidència, uns millor que altres, i arribats al Collado del Motrotón, quan el grup enfila per la senda que els portara dalt del cim, prenc la decisió a la qual fa estona vaig donant voltes, li dic a Porrina que jo no pujaré i que ens trobarem al punt on la senda de baixada ix altre colp a la pista. No sense una mica de pena els veig partir, però no em trobava amb ànims, així que inicie la davallada tranquil·lament.

el grup iniciant l'ascens al Motrotón
Faig el pocs metres que separen el coll del punt per on han de baixar i mire de protegir-me del fort vent que bufa a rafegues, comence a pujar per la senda per on tornaran, però m'ho pense i torne arrere, després d'un temps que se'm fa llarg, endevine més que veig, unes xicotetes figures que inicien el descens, a poc a poc es van fent majors i ja en poc de temps ens trobem tots altre colp, deixem la pista i fem un tram de senda que ix a la pista un poquet més avant.
últims metres abans d'arribar al punt de partida
Tornem a creuar la Rambla de Horteta i en lloc de tornar per on hem arribat, girem a dreta per la pista per on seguim uns metres, fins que passat el pocico Ventura, girem a l'esquerra i enfilem per una senda que en una pujada, potser no massa forta, però que a hores d'ara es fa molt antipàtica, ens porta a trobar els carrers del barri de Los Condes, ja només ens queda arribar als cotxes, pujar i enfilar en direcció Vilamarxant.


Arribats al poble ens donem un temps per anar a casa i endreçar-nos un poquet, hui tenim el dinar d'hivern del club, quedem a dos quarts de tres a casa de Manolo i Encar, que ens deixen la planta baixa. Tot un grup de gent comandats per Mila la "jefa" de cuina, han estat dissabte vesprada i alguns, diumenge matí, preparant-to tot per a que poguérem gaudir d'un dinar de categoria. Seria llarg contar amb detall l'ambient, els moments viscuts, la germanor, clar està, sense deixar a banda el bon menjar i el bon beure.

Ja entrada la vesprada la gent comença a desfilar, ens anem quedant cada colp menys, així que cap a les 18 h, m'acomiade i ja cap a casa, ha estat un dia molt complet i com sempre, amb un ambient immillorable i en molt bona companyia.

dijous, 19 de gener del 2017

SENDERS DE XEST, LA MANGA-BARRANCO HONDO

Lloc inici caminada: K 6,5, CV-381, Xest, Foia de Bunyol, Paí Valencià
Caminants:  Felix, Pepe Gil,  Pepe March  i Francesc
Data: 18-01-2017
Hora d’inici caminada: 08:48:07
Hora d’arribada: 13:38:00
Duració: 04:49:53
Temps en moviment: 3:32:00
Alçada punt de sortida: 272 m
Alçada mínima assolida: 254 m
Alçada Màxima assolida: 453 m
Desnivell màxim: 199 m
Ascensió acumulada: 287 m
Descens acumulat: 261 m
Guany: 180 m
Distancia recorreguda: 13513 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.8 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.80 km/h

dilluns, 16 de gener del 2017

1er. DIA DE LA MUNTANYA NETA, (Vilamarxant, Camp del Túria)


En una de les habituals reunions entre l'ajuntament de Vilamarxant, mediambient i la direcció de CAV Senderistes Les Rodanes, es parlà de crear el Dia de la Muntanya Neta, es va fixar la data del 4 de desembre per portar-ho a terme per primer colp, per culpa del fort episodi de pluges, es va haver de suspendre i es va ajornar fins al dia 15 de gener. Uns dies abans s'obriren les inscripcions i al moment de tancar, s'havien inscrit unes 60 persones.

a punt de donar el tret d'eixida

Des de l'organització, es reparteix la zona de Les Rodanes en quatre zones a netejar i es posa al capdavant de cada una un "responsable del club". Eixim tots junts de l'Avinguda quan passen uns minuts de dos quarts de nou del matí i per la passera creuem el Barranc de Teulada, arribant a la zona esportiva, ací es fan dos grups, uns que van a cercar el Camí de Bassa Barreta i altres que ens enfilem a trobar el Caballo dels Forners.
procedint a fer neteja
El grup del Camí de la bassa es divideix i uns netejaran la zona de les trinxeres del Clau, La Ferradura, pujant fins dalt la Rodana del Pic i baixant per la Senda dels Bandolers. Els altres es dirigiran cap als Caballons, l'Alt del Castellet i des de l'Aljub des Caçadors per pista fins l'alberg.
per la senda de la Bassa a trobar l'alberg

El grup del Caballo dels Forners també es divideix i uns pugen dalt La Rodana per la senda El Pintor, baixant per la pista i altres anem a trobar la pista del Racó de Zamora i per la Senda de la Bassa fins arribar a l'alberg. En mig d'un ambient distes i mentre anem avançant, es va recollint tot allò que no hauria de trobar-se allí i que la manca de sensibilitat ambiental d'alguns ho fa possible.
punt d'avituallament
A poc a poc, ens anem reagrupant tots els grups a l'antic Corral de Bassa Barreta hui en dia reconvertit en Centre d'Educació Ambiental i Alberg, allí ens han preparat entrepans de diferents ingredients els quals ens aprestem a fer desaparèixer ràpidament, entre mosset i mosset anem comentant com a anat el matí i on hem trobat més i on menys fems, el lloc és agradable i queda protegit del poquet aire que corre.
exposició fotografia, sobre l'àguila de panxa blanca

Dins les instal·lacions, s'exposen tot una sèrie de fotografies, fruit de més de 30 anys del seguiment i investigació de les àguiles de panxa blanca dintre del parc, realitzada per part de dos enamorats del tema, en Manolo Ambou i en Lluís Santamaria, que també obsequien al grup amb un audiovisual sobre el mateix tema que fa les delícies de l'auditori. Acabat l'acte, es posa fi a l'activitat i es dóna inici al retorn envers Vilamarxant.
conferencia i cloenda de l'activitat
Esperem que en l'edició d'aquest any que està prevista per al mes de setembre, es consolide l'activitat que sembla s'ha iniciat amb molt bona resposta per part de la gent conscienciada amb els temes ambientals.

dijous, 12 de gener del 2017

XÈRICA I VIVER, (Trinxeres de La Vegatilla i paratge del Sargal) Alt Palancia

Lloc inici caminada: carrer Rey Don Jaime, Xèrica, Alt Palància, País Valencià
Caminants:  Felix, Pepe Gil Pepe Gil II,  Pepe March  i Francesc
Data: 11-01-2017
Hora d’inici caminada:08:05:25
Hora d’arribada: 13:05:58
Duració: 05:00:33
Temps en moviment: 3:16:49
Alçada punt de sortida: 503 m
Alçada mínima assolida: 459 m
Alçada Màxima assolida: 655 m
Desnivell màxim: 195 m
Ascensió acumulada: 334 m
Descens acumulat: 329 m
Guany:151 m
Distancia recorreguda: 11372 m
Velocitat mitjana (sense descomptar parades): 2.3 km/h
Velocitat mitjana en moviment: 3.45 km/h
Xèrica amb les primeres llums
Dilluns, Pepe Gil comenta de continuar el sa costum de les caminades entre setmana, quedem de fer-la dimecres i escollim una ruta de la qual ja havíem parlat, es tracta d'eixir de Xèrica i visitar les trinxeres de La Vegatilla i el paratge i les coves del Sargal. Ens emplacem per dimecres en el lloc i l'hora habitual, ens acompanyara el fill de Pepe Gil la qual cosa,  fa que siguem cinc caminats.
clàssica silueta de Xèrica amb La Torre de Las campanas
Hui ens trobem, pugem al cotxe de Pepe Gil i ja ens disposem a fer els a prop de 90 km que ens separen de Xèrica, CV-50, CV-35 i A-23 ens deixen a les portes de Xèrica. Aparquem al carrer del Rey Don Jaime i després de fer unes fotos del poble encara a les fosques, pel carrer del Rio, anem a trobar el riu Palància que creuem per un pont de ciment. Només creuar-lo, girem a la dreta i ens incorporem al Camino de Benaval.
iniciant la visita a les trinxeres
Fets una mica més de 500 m, arribem al primer punt d'interés de la ruta, es tracta d'un tram de trinxeres que formaren part de la línia defensiva XYZ, El nucli de resistència de la Vegatilla dominava des de les seues altures la carretera de Terol a Sagunt, eix principal d'atac de l'Exèrcit de Franco en la fase final de l'ofensiva sobre València, i estava situat a rereguarda de Viver formant part del dispositiu de resistència en profunditat de la línia defensiva XYZ.
Trinxeres de La Vegatilla
La Vegatilla és avui dia una bonica excursió on les restes representatives de les fortificacions han sigut realçats, mitjançant la neteja de part de les trinxeres, la reconstrucció d'elements defensius, i l'ús d'un panell explicatiu. Llastima que el pas del temps i potser els anhels destructius d'alguns ho hagen malmés, el que no treu el seu interès, tant excursionista com històric.
trinxeres de La Vegatilla
Vist el lloc, tornem al Camino de Benaval i seguim endavant, tenint a la nostra dreta el Palància i a l'esquerra la part obaga de la Vegatilla que s'enfila fins dalt de l'Alto del Roquetillo i de La Muela i que anem rodejant en sentit antihorari. Quan portem fets uns 3 km, deixem la pista i ens apropem al riu mirant la manera de creuar-lo, cosa que fem per damunt d'unes pedres col·locades estratègicament.
creuant el Palància
En creuar, ja som al paratge conegut com El Sargal, o Coves del Sargal, ja en terme de Viver, Situat en el marge esquerre del Palancia i incrustat en la seua vall, es troba aquest magnífic paratge, envoltat de muntanyes. Destaquen les Cuevas del Sargal, un grup de xicotetes coves que formen un ampli front, bonic i atractiu.
font d'El Sargal
Van servir d'abric als primers pobladors de la zona, des del Paleolític Superior fins al Neolític. Geològicament es van formar per l'acció de les aigües de la font del Pontón. Existeixen formacions càrstiques d'interés. Compta amb una àrea recreativa amb fonts, taules, cadires, dipòsit d'aigua, paellers, papereres i acampada controlada.

Cuevas del Sargal
En veure el lloc, decidim que és ideal per a fer el mos, com que encara és prompte, diem de fer primer el tomb per la zona, per unes escales excavades a la mateixa tova, anem recorrent la multitud de xicotets abrics i coves, el lloc bé val la pena de fer-li visita, llastima que la gent li done un ús poc adequat. Feta la visita descendim i en una de tantes taules, ens preparem per a fer el mos del matí.

Cuevas del Sargal
Si de normal els esmorzars ja són quasi de forquilla, hui ha quedat el nivell molt alt, tant Pepe March com Fèlix, ens han preparat uns rovellons guisats, cada un al seu estil que junt amb l'allioli també del Pepe i altres delicatessen varies, fan que la taula semble tot, menys un ràpid esmorzar en mig d'una caminada, per no parlar d'una botella de Don Faustino que evidentment ens ocupem en buidar.

xicotet esmorzar per recuperar forces
Recollim tot mirant de deixar el lloc millor del que l'hem trobat i travessant el riu altre colp, ens incorporem al Camino de Benaval, Quan portem un total de 5,7 km deixem el camí i iniciem una pujada sense senda definida i per entremig dels pins que ens fa suar, passem per un parell de refugis excavats en la muntanya i després d'uns 2 km "aventurers" s'acaba la pujada i eixim a una pista sense obstacles.
xicotet refugi excavat en la pedra
Eixim al Camino de La Muela que primer planejant i després en una forta davallada que es fa de bon fer gracies a una sèrie de revolts, ens porta a eixir al Llano de Navarza, ací, anem a trobar el pont de Navarza per on creuem el Palància, ara ja es tracta de fer l'últim quilòmetre que ens portara a on hem donat inici a la caminada a primera hora. Arribem, deixem les motxilles i diem de fer un tomb pel poble, això si, no sense abans regalar-nos unes fresques cerveses.
quin final millor?
Pels estrets i bonics carrers del poble ens anem apropant a la torre mudèjar o Torre de las Campanas, d'incerts orígens, semble ser que no és visitable, així que passant per l'ermita de San Roque, iniciem la tornada al cotxe, arribem, pugem i ja ens dirigim envers Vilamarxant on arribem sense cap contratemps. Malgrat que la segona part de la ruta no ens ha aportat res, en conjunt, ha estat un agradable matí de caminar i conéixer llocs nous.