Hora d’inici caminada: 08:28:09
Hora d’arribada: 16:57:35
Duració: 08:29:26
Alçada punt de sortida: 973 m
Alçada mínima assolida: 894 m
Alçada Màxima assolida: 1171 m
Desnivell màxim: 277 m
Ascensió acumulada: 543 m
Descens acumulat: 612 m
Guany: 197 m
Distancia recorreguda: 18.52 Km
Velocitat mitjana: 2.3 Km/h (sense descomptar parades).
 |
| el grup davant la porta de sant Jaume de Frontanyà |
Aquest cap de setmana, pujava a Martorelles per recollir a la dona i visitar a la filla i els nets, parlant amb el Salva, quedem en fer una eixida ja sigui divendres o dissabte, en funció de com quedi amb la filla, al final quedem de eixir dissabte, comentant d'on anar, ix a col·lació la caminada per la
Riera de Merlès de la Gent del
Caminant per Catalunya, decidim de fer-la i quede encarregat de cercar algun track al wikiloc, en descarregue un de molt paregut i ja quedem en trobarnos dissabte a un quart de huit a Hostalets de Balenyà.
 |
| panell informatiu sobre Sant Esteve |
La Riera de Merlès és un
corrent fluvial que passa o voreja les comarques del Ripollès, Berguedà,
Osona, i el Bages. Neix a la confluència de diversos torrents que
davallen dels Rasos de Tubau, al terme municipal de Sant Jaume de
Frontanyà .
El seu curs transcorre per municipis amb poca població i això fa que
tingui un atractiu paisatgístic i natural força rellevant, ja que el
paisatge s'ha modificat molt poc. Després de recórrer mes de 50 Km. entrega les seues aigües al riu Llobregat
 |
| primer contacte amb la Riera de Merlès, ací anomenada Rec de La Riba |
Divendres em truca el Julio i em diu que un ocellet li ha contat lo que ens portem entre mans i diu d'agregar-se ell i el Salva Arquer. Quedem que ens trobarem davant Can Carranca a tres quarts de set, Dissabte a l'hora prevista ens trobem i pujant al cotxe del Julio ens dirigim a Hostalets de Balenyà, arribem i ja estan esperant la Joaquina i el Salva, pugem tots cinc al seu vehicle i posem rumb envers Sant Esteve de la Riba. Per la C-17 primer i la C-26 després ens apropem a la pista que passant pel davant del càmping El Saiol arriba fins a Sant Esteve de la Riba punt que he escollit per iniciar la caminada.
 |
| Sant Esteve de La Riba adossat al Mas La Riba |
Sant Esteve de la Riba és una església del municipi de les Llosses inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.Construïda damunt d'un turó, es troba annexa al mas La Riba que degué tenir origen en la primitiva rectoria. És d'estil romànic amb una sola nau, amb volta un xic apuntada, l'absis orientat a llevant. La coberta és amb teula àrab i la porta s'obre a la façana sud. Es troba en perfecte estat de conservació. En l'angle sud-oest, té un petit campanar.
En el segle IX el comte Bernat de Cerdanya va fer donació de l'església al monestir de Ripoll, donació que es confirmà el 1080. L'edifici actual és del segle XII, i va ésser restaurat totalment pel seu propietari vers els anys seixanta del segle XX. Al seu interior es troba un senzill retaule barroc, amb boniques imatges típiques del barroc popular.
 |
| Sant Esteve de la Riba, de la Ruta de Transhumancia |
Aparquem i donem un tomb per prendre algunes imatges del lloc, malgrat que com esta tot tancat, nomes por ser per fora. Comencem a caminar quan manquen un parell de minuts per dos quarts de nou, fets uns 500 metres ja tenim el primer contacte amb la riera que en aquest tram, s'anomena Rec de la Riba, fins que en l'aiguabarreig amb les aigües de la Riera del Moli, ja pren el nom de Riera de Merlès. Uns 500 metres mes i arribem al Moli de la Riba del que no dubtem en fer complida visita, l'edifici es troba en molt bon estat de conservació. després de prendre algunes imatges i fer un poquet "l'indi" amb la calavera d'algun animaló, tornem a la ruta.
 |
| Moli de la Riba |
Quan portem poc menys de 2 km; i en un pronunciat revolt del camí, trobem la Font del Pantà que ens obsequia amb les seues fresques i cristallines aigües, a tocar quasi de la font ens trobem la represa del pantà que servia per recollir l'aigua que després, era canalitzada per a moure els mecanismes del moli. Des de l'inici a Sant Esteve, el camí va guanyant alçada de manera suau però constant, el fet no obstant, queda endolcit per la bellesa dels racons que anem descobrint. No hem fet mes de 200 metres i trobem el Gorg de Caselles i el seu bonic salt d'aigua, parada, fotos i a seguir camí.
 |
| gorg i salt de Caselles |
Enmig de bromes, comentaris sobre la ruta i sobre tot allò tant humà com diví, fem quasi 2 km. més i ja som al Gorg del Prat que pren el nom de la casa del Prat que es troba a pocs metres. Perdoneu si soc reiteratiu, però no puc per menys que lloar la bellesa d'aquests bonics racons amb els que la natura ens regala els sentits a cada poques passes. Uns pocs metres mes i trobem dos petits gorgs un junt a l'altre, es tracta del Gorg de Tubau i del Gorg de Montner, vistos que son, seguim caminat, ara la ruta s'aparta de la riera que a aquesta alçada rep el nom de Rec de Tubau, nom que pren del propers Rasos de Tubau d'on probe bona part del cabdal.
 |
| Font de la Mata |
Sempre de pujada anem resseguit el track, passem a tocar de les restes de Cal Ribollet, un de tants masos que poblaven la zona, després d'un pronunciat revolt de la pista, arribem a la Font de la Mata, de la que no ens podem estar de tastar el seu preuat obsequi en forma de rajolí de fresca aigua. Encara que el track ens mena a seguir per la pista a trobar el Coll de Sant Jaume. decidim tornar unes passes enrere i seguir unes marques blaves que possiblement ens poden dur al lloc on es pot considerar neix la Riera de Merlès. Les marques passen pel mig de una verda i acollidora esplanada que ens fa pensar que ja va sent hora de fer el mos del matí.
 |
| alimentat l'esperit, ara toca alimentar el cos |
Enllestit el mos reiniciem la caminada seguit les marques blaves, a la dreta i enlairades dalt d'un turo queden les restes de la casa d'El Cap del Camp i turo avall, lo que semble fora una mina d'aigua, escampades però quasi a tocar veiem les restes de Cal Eugasser i Cal Trempat, per sobre de aquestes i resseguint la eixuta llera arribem a lo que es por considerar el naixement de la Riera de Merlès. Assolida la fita donem mitja volta i anem a trobar altre colp la Font de la Mata, ara si que seguim per la pista que ens portara a eixir al Coll de Sant Jaume a tocar de la carretera de La Pobla de Lillet a sant Jaume de Frontanyà, punt mes elevant de la caminada d'hui.
 |
| punt on es pot considerar que neix la Riera de Merlès |
Per mig dels boscos de Les Penyes Blanques, ens anem aproximant a Sant Jaume de Frontanyà on arribem després de passar a tocar de Cal Vicenç i havent fet uns 9 km. nomes arribar nosaltres, ens trobem amb la feliç coincidència que han anat a cercar les claus i estan obrint les portes de l'església, cosa que aprofitem per visitar el seu interior.
 |
| arribada a Sant Jaume de Frontanyà |
|
|
|
|
|
Sant Jaume de Frontanyà és un monestir agustinià situat en el centre del poble del mateix nom, a la comarca del Berguedà.Es va construir al segle XI per a acollir la comunitat de Sant Jaume Vell (consagrada al 905), que estava en mal estat, a la part alta de la muntanya. Se sap que l'any 1066 ja estaven a la nova edificació. Els senyors del lloc feien grans donacions, arribant a tenir sis canonges i un prior.
A partir de la mort del seu últim prior Arnald Fresc, el 1395, es va iniciar la seva decadència, ja que els priors comendataris es van començar a apropiar de les rendes que tenia el monestir. L'extinció dels monestirs de l'orde de Sant Agustí dictada pel papa Climent VIII l'any 1592, va fer que passés a dependre del bisbat de Solsona. Al segle XVII, el monestir va ser enderrocat i només resten alguns capitells del claustre.
 |
| interior de l'església |
Del monestir solament queda l'església d'una sola nau, tres absis i transsepte. La nau i els braços del transsepte tenen volta de canó, sobre el creuer hi ha una cúpula vuitavada, que forma un cimbori a l'exterior de dotze cares, únic d'aquest període a Catalunya. A l'absis central hi ha cinc fornícules semicirculars separats per semi-columnes.
A l'exterior, la façana presenta una finestra en forma d'ull de bou sobre la porta d'entrada formada per dos arcs de mig punt en degradació, feta amb dovelles i coberta per una arquivolta. Els absis tenen una decoració de tres sèries de cinc arcuacions separades per lesenes al central i frisos d'arcuacions als laterals. En el cimbori també s'hi troba un fris amb arcuacions. El campanar de cadireta quadrat col·locat sobre la façana principal va ser reedificat el 1572.
 |
| Moli del Quirze |
Després de fer un tomb per les quatre cases de que consta el poble, tornem a la ruta i passem pel mig dels coberts de Cal Casa Blanca, ara la ruta transita en tot moment per ampla pista de terra, quan hem fet 1 km mes o menys arribem al Moli del Quirze, un altre bonic moli que es veu ben conservat i que sembla habitat encara que nomes siga ocasionalment, el moli aprofitava les aigües de la Riera del Moli que s'embassen en una xicoteta represa.A partir d'ací, la pista va guanyant altura respecte a la llera de la riera, cosa que fa que cada colp que volem visitar un gorg o salt, tinguem que fer petites grimpades i desgrimpades.
 |
| Font de la Moreta |
Per no allargar massa la crònica, dir que anem deixant la pista en cada ocasió que tenim l'oportunitat de visitar un gorg o salt, aixi visitem els gorgs següents: Gorg de Comafosca, Gorg del Matxo, Gorg de les Feixes, Gorg de l'Esquerd, Gorg del Moli, Gorg Blau, Gorg Petit, Gorg de Moreta, ací i a la dreta de la pista trobem la Font de Moreta de la que no dubtem en tastar la seua aigua. Sempre seguint la ruta arribem al Gorg del Moli del Puig, en veien que ja es un quart de quatre i que el lloc es molt agradable, decidim parar a fer el mos de migdia.
 |
| immillorable lloc per fer un mos |
Desprès d'omplir l'estomac i d'una estona d'agradable relax, carreguem les motxilles i altre colp ens posem en camí, encara podem gaudir de la bellesa de alguns gorgs mes: Gorg Rodon, Gorg Negre i per finalitzar, el Gorg de La Riba. Arribats ací, mentre la resta gaudim del lloc i el Salva Arquer es treu la roba i es fica dintre de l'aigua de la que surt escopetejat, el Salva Leal que no ha baixat, diu que esperem mentre ell s'arriba a Sant Esteve on hem deixat el vehicle aquest matí, per no estar parats, anem caminant xixo xano i aixi arribem fins la passera de fusta que es troba poc abans de Sant Esteve, Ací si ja parem i esperem a que baixi el Salva, arriba, col·loquem motxilles i bastons en el portaequipatges i pujant al cotxe anem a trobar la C-26.
 |
| per un colp que tinc qui em faci la foto..... |
Arribats a l'alçada del càmping El Saiol, la Joaquina que fa anys havia estat per ací acampada diu de parar i visitar un gorg que es troba pràcticament rodejat per les instal·lacions del càmping, es tracta de les restes del Moli de Capdevila i la seua represa, vist el lloc tornem al vehicle i ara si ens dirigim a trobar la C-26 per la qual arribem a la C-17, ací parem a fer unes fresques i merescudes cerveses i ara ja si posem rumb envers Hostalets de Balenyà, arribem, ens acomiadem de la Joaquina i del Salva i pujant al cotxe del Julio ens dirigim a Martorelles on arribem donat per acabat un bonic dia de senderisme.
Que puc dir, uns racons de una bellesa casi salvatge, permanent contacte amb rierols, salts d'aigua, gorgs, pau, natura, romanic, historia, bonics camins i tot aixo, amanit de una molt bona companyia. Un dia perfecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada