Pàgines

dilluns, 25 de maig del 2015

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, NOVÈ DIA. PUENTE VILLARENTE-LEÓN

Diumenge 17/5/2015
Em lleve pensant que açò s'acaba, hui és l'últim dia (per ara) que trepitjaré les passes de tants i tants peregrins que al llarg dels segles han transitat aquest camí de peregrinació, introspecció, potser encontre amb un mateix?, qui ho sap, el cert és que  per què tanta gent de totes les races, cultures i religions dediquen un temps a realitzar-ho, els peus plens de ferides que pots albirar en arribar a l'alberg i altres "inconvenients" que tot "peregrí" a passat en un moment o altre, i que son bona prova de què no es tracta d'un bonic passeig per la natura, son senyal inequívoc de què quelcom deu tenir.

dient adéu a Puente Villarente
Després d'un ràpid desdejuni, isc al carrer i done inici a l'etapa de hui per la vorera de l'esquerra de la N-601, en arribar a  l'altura del Restaurant Avellaneda deixe la carretera  per prendre una pista que neix a la nostra dreta. Per ella creue el canal de Arriola, Km 2, creue més endavant la carretera que es dirigeix a Sanfelismo i continue de front. Després d'una lleugera  pujada, al començament de la qual, han habilitat un àrea de descans coberta, arribe a Arcahueja. Km 4,2. 
església de Valdelafuente amb el clàssic niu de cigonyes
Després  d'aquesta  població  el camí inicia  un puja i baixa.  Deixe a la  meua esquerra,  la ja clàssica estampa de  l'església amb els ja coneguts nius de cigonyes i el desviament a  Valdelafuente  Km 5,9, seguisc caminant i arribe a un polígon situat al peu de la N-601.  Per una passarel·la metàl·lica per als vianants,  salve el nus viari de la N-601 i seguisc en direcció a Puente  Castro, barri de León separat del centre pel riu Torío. Puente Castro va estar en la edad mitjana el principal barri jueu de la ciutat. Entre en  Puente Castro pel carrer Simón Arias, creue l'avinguda de Madrid  i seguisc a la  dreta fins a arribar a una passarel·la per on creue el riu Torío. A la dreta d'aquesta es troba el pont de pedra del XVIII. Km 10,10
entrant a León, pont damunt el riu Torio
Creuat el riu Torío ja en León, prenc  el carrer de l'Alcalde Miguel Castaño, trobe un alberg que encara que tancat per l'hora, en el seu interior veig que estan fent tasques de manteniment, demane si em poden segellar la credencial i com arribar a l'estació del tren. Seguint les indicacions em dirigisc a trobar la plaça de toros i girant a dreta seguisc pel passeig que va resseguint el riu Bernesga. Arribat a l'estàtua de Guzman el Bueno, creue el riu per un pont i ja em trobe amb l'estació del tren, solucionat el tema del bitllet, decidisc anar a visitar la ciutat, demane per la consigna per deixar la motxilla i.......... Resulta que no hi ha.
León, catedral
Carregat amb la motxilla em dirigisc a trobar la Plaça Major i d'allí ja done inici a una rapida visita pels monument més emblemàtics de la ciutat. La catedral de León és el primer lloc com no podia estar d'altra manera, les muralles medievals, unes xicotetes excavacions de restes romanes, em desplace fins al complex de San Marcos amb el parador nacional, el museu, l'església de San Marcos i el Puente de San Marcos per on ix del centre urbà el Camí de Sant Jaume, vist el lloc torne enrere i decidisc entrar en un establiment per a dinar.
Plaza de San Marcos, Parador nacional
Ara ja tranquil·lament encamine les passes a trobar l'estació del tren, arribe amb molta antelació així que em toca asseurem i esperar, el tren arriba amb mitja hora de retard, puge  i al poc, es posa en marxa, arribat a l'estació d'Atocha a Madrid, i per no se quines maniobres, afegeix més retard encara, en el bar del tren em menge un sandwich per sopar i després d'unes llargues quasi set hores, arriba a l'estació de Joaquim Sorolla a València, ací m'està esperant la Raquel, puge al cotxe i ja ens dirigim a casa.
San Marcos, claustre
Ací pose punt final a aquesta tercera part del Camí amb un regust entre agre i dolç, agre per què açò enganxa i haguera continuat i dolç, per la satisfacció de haver acomplert la fita que m'havia proposat, sense incidents dignes de recordar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada