Caminar despres dels 50: CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, SISÈ DIA, CARRIÓN DE LOS CONDES-TERRADILLOS DE LOS TEMPLARIOS

dissabte, 23 de maig del 2015

CAMÍ DE SANT JAUME 3ª PART, SISÈ DIA, CARRIÓN DE LOS CONDES-TERRADILLOS DE LOS TEMPLARIOS

Dijous 14/5/2015

Em lleve, preparar la motxilla, petit desdejuni i eixir al carrer, hui se m'han enganxat els llençols i comence a caminar a un quart de huit, passe pel davant de l'església de Santiago Apostol i arribe al riu Carrión, uns poquets metres i sóc davant del monestir benedictí de Sant Zoilo, hui hotel i Centre d'Estudis i Documentació del Camí de Sant Jaume. Avançant pel vial de sortida arribe a la N-120, que creue per agafar la carretera de Villotilla. km 2.

monestir de San Zoilo

Toca caminar per l'escàs voral d'aquesta via local, però afortunadament presenta poc trànsit. Als tres quilòmetres del seu inici, albire a mà dreta la propietat del que va ser l'Abadia de Santa Maria de Benevivere. km 4,8. L'abadia, va ser un monestir fundat el 1169 i encomanat als Canonges regulars de sant Agustí. Amb la desamortització de Mendizábal en 1835, els monjos van perdre la propietat del monestir, que va ser gairebé demolit íntegrament.

restes de l'Abadia de santa Maria de Benevivere

Vuit-cents metres més endavant dic adéu a la carretera per trepitjar la Via Aquitana, calçada romana que va unir Bordeus amb Astorga i que més de dos mil anys després encara conserva part del seu traçat original km 5,6. És aquest un tram on les ombres brillen per la seua absència, Uns dos quilometres més endavant arribe a la Fuente del Hospitalejo que malgrat no treu aigua, al seu voltant s'ha bastit una zona de descans amb ombra, bancs i taules. També, just abans de creuar la carretera de Bustillo trobe un improvisat "bar" que sembla només funciona en temporada alta. Km. 10.

Cañada Real Leonesa

Gairebé dos quilòmetres i mig després de l'encreuament de la carretera arribem al costat d'un indicador en pedra que ens informa del pas de la Cañada Real Lleonesa, un dels itineraris espanyols de llarg recorregut utilitzat pels pastors transhumants per conduir al bestiar des de les pastures de estiu (Lleó) a les d'hivern (Extremadura) i viceversa km 12,4. Més de quatre quilòmetres i mig després arribe finalment a Calzadilla de la Cueza. Hostal, alberg i restaurant, tot en un, permeten qualsevol possibilitat: des del mer descans i refrigeri fins a la parada definitiva. Km 17.

Calzadilla de la Cueza

Atés que el bar es troba en un extrem, per prosseguir la marxa cal envoltar el poble i incorporar al carrer Major que desemboca a la N-120. Per la carretera nacional passem el riu Cueza i la creuem per avançar per un andadero que marxa en paral·lel. Al desviament a Santa Maria de las Tiendas, antic hospital conegut també com del Gran Caballero km 18,8, el segueix un tram d'uns tres quilòmetres que salva un desnivell insignificant de 50 metres. Després, en suau baixada, creuem de nou la N-120 per entrar al petit nucli de Ledigos. Km 23,4.

el nostre vell conegut, el "andadero"

Isc de Ledigos en paral·lel a la carretera nacional, que torne a creuar per reprendre per última vegada el ja vell conegut andadero, que no deixe fins a arribar a Terradillos de los Templarios, poble que pren el seu nom dels Cavallers Templers, orde militar cristiana fundada al segle XII que vigilava en aquest mateix lloc el ja desaparegut hospital de Sant Joan. D'aquesta relacio en dona constancia el nom dels dos albergs que te'l poble: Alberg Los Templarios i Alberg Jaques de Molay últim gran mestre de l'ordre que va morir a la foguera. Km 27,09.

Terradillos de los Templarios, esglesia de San Pedro

Arribat, toca el ritual de cada dia, dutxa, dinar, bugada i agitar-me un poquet per a descansar les cames. Isc a fer un tomb que prompte és fet, el poble és molt xicotet i tret de l'església parroquial, poc te per veure. L'Església de San Pedro, juntament amb la desapareguda de San Esteban, eren els dos temples que acollia la vila de Terradillos de los Templarios. Aixecat sobre una sola nau, el presbiteri estava precedit per un arc triomfal de mig punt. En el seu interior és digne de menció el seu retaule major del segle XVII i un crucifix del XIV. Torne a l'alberg i com cada dia, frugal sopar, deixar la motxilla lo mes preparada posible i després d'enviar un petit resumen pel Facebook, a dormir per a llevar-me fresc i descansat.