dimecres, 10 de novembre de 2010

HOSTALETS DE BALENYA-MARE DE DEU DE L'AJUDA- ROC GROS- HOSTALETS DE BALENYA

Lloc de trobada: Carretera de ribes, Hostalets de Balenyà
Lloc inici caminada: Carretera de ribes, Hostalets de Balenyà
Hora d'inici caminada: 07:29:11
Hora d'arribada: 12:13:32
Duració: 04:44:21
Alçada punt de sortida: 533 m
Alçada mínima assolida: 533 m
Alçada màxima assolida: 893 m
Desnivell màxim: 360 m
Guany: 360 m
Ascensió acumulada: 457 m
Descens acumulat: 424 m
Distancia recorreguda: 14.816 m
Velocitat mitja: 3.1 km/h (sense descomptar parades)

Dilluns abans d'acomiadar-nos amb el Francesc de Granollers diem de fer una escapada de les curtes avui, en principi parlem de fer una sortida per la Serralada Litoral,per portar-lo a veure alguna de les fonts de Santa Maria de Martorelles, quedem a les set davant Can Carranca, arribat a casa veig que el Jose ha trucat, li torno la trucada i era per quedar també per avui, li comento lo parlat i s'apunta.
surt el sol damunt Hostalets de Balenyà
Ahir truca el Salva per lo mateix, diu que te alguna cosa mes que ensenyar-nos pel seu poble i que per que no fem la caminada per allà, altre cop creuament de trucades i al final quedem avui a dos quarts de vuit a Hostalets de Balenyà, aixi dons avui, ens trobem tots allí i quan manque un minut per dos quarts donem inici a la caminada pel Passeig dels Plataners, arribem a la via fèrria Barcelona a Puigcerdà la creuem per damunt, arribats a l'encreuament amb el Camí de l'Ajuda girem envers l'esquerra,
fets 2,5 km arribem al santuari de la Mare de deu de l'Ajuda.
santuari de la Mare de deu de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà
El Santuari de la Verge de l'Ajuda és una església situada als afores de Balenyà a la comarca d'Osona. El santuari, situat a 1,5 km a l'est del poble, és el monument més estimat pels habitants de Balenyà. En aquesta església hi ha una barreja d'estils que s'han anat incorporant al llarg del temps. Hi ha mostres del romànic, en bona part del campanar o de la façana, gòtic en el pis de les campanes, barroc o modernisme en les pintures que decoren l'altar major. Aquesta barreja d'estils és deguda al fet que l'església s'ha anat completant al llarg de la història. La Verge actual és la reconstrucció de l'antiga imatge destruïda pels francesos.
Als afores dels Hostalets de Balenyà, el Santuari de la Verge de l'Ajuda va ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifre el Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda és el nom que se li dóna actualment ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà. L'edifici es va consagrar l'any 1083. Molts fets han ocorregut durant la història com per exemple que els francesos destruïssin l'antiga imatge de la Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de pesta.
santuari de la Mare de deu de l'Ajuda, Hostalets de Balenyà
Visitada l'església i els voltants seguim la caminada agafant el Camí de les Roquetes, passem a tocar el mas que dona nom al camí, creuem el Torrent dels Boixos i quan portem 4,5 km a l'esquerra del sender ens trobem una petita cova que guarda dintre seu una mina d'aigua que es origen del torrent, ara comença el tram mes costerut del dia te un poc mes de 1 km, malgrat aixo ens treu el fred del damunt, fet aquest quilometre, arribem al Collet de la Guàrdia, aquí agafem el corriol que en poc mes de 100 m ens porta dalt el Roc de la Guàrdia o Roc gros com li diuen per les contrades.
Roc Gros o Roc de la Guàrdia
El Roc de La Guàrdia o Roc Gros és un turó de 809 m d’altura, ric en fòssils i restes prehistòriques, s’eleva a més d’un quilòmetre i mig a l’oest del Santuari de la Mare de Déu de l’Ajuda. Té dos miradors: el primer, el mirador del Montseny, amb vistes als pobles de Balenyà i Centelles i als cims de Tagamanent i del Matagalls; i el segon, podem veure tota la plana de Vic, els cingles de Tavertet i els Pirineus. Una de les curiositats és una rosa dels vents que ens indica la situació de les grans muntanyes i serralades respecte la posició de l’observador. També s’hi pot practicar l’escalada i disposa de nombrosos senders. Per la festa del Roc de la Guàrdia, als volts de Nadal, els balenyencs hi porten el tradicional pessebre, actualment hi ha sempre un pessebre al cim i un llibre de visites. El roc gros constitueix juntament amb el Puig Castellar (1017 m) i el Puigsagordi (984 m), els tres pics insígnies de la serra de Fontderola. Antigament, des del Roc Gros baixava la via romana que unia el Bages amb Ausa (Vic); se’n poden veure encara restes i observar-ne la col•locació de les pedres.
pessebre dalt el Roc Gros
Decidim que el lloc i el moment son els mes adients per fer el mos, aixi dons asseguts en un banc procedim amb el ritual sempre agradable d'omplir el pap mentre gaudim de les impressionants vistes, enllestit el tema ens acostem al Mirador del Pirineus per gaudir de les vistes d'aquesta part, tornem al mirador del Montseny i estampem les nostres signatures en el llibre de visites que es troba al costat del pessebre.
Rosa dels vents dalt el Roc Gros
En veient que ja son les deu hores decidim iniciar el retorn, com el ultim tram ha estat feixuc i de baixada encara ho estarà mes, decidim de cercar un altre manera de baixar, tornem al collet i agafem un corriol que s'aparta per la dreta del que hem portat al pujar, fets una mica mes de 2 km des de el collet i en veient que tenim a poc mes de 2 km en línia recta la silueta del Castell de Tona dalt del Serrat del Castell, ens adonem que anem en sentit totalment contrari al desitjat, mirem d'orientar-nos i poc a poc anem girant envers la dreta.
Castell de Tona damunt el Serrat del Castell
Mig per corriols i mig escurçant camí per trams de roca baixem per la Costa de Can Barbat i creuem el Torrent de Güells on faig unes fotos a un petit salt d'aigua, d'aquí estant divisem a uns quatre-cents metres l'esglesiola de Sant Miquel de Vilageliu del segle X i que pertany a Tona, desgraciadament anem mes que tard, queda per altre ocasió la visita, girem envers la dreta i entre mig de camps de conreu i boscos preferentment de pi roig ens dirigim a trobar Hostalets.
petit salt d'aigua al Torrent de Güells
Sense deixar la pista i sempre mantenint la silueta del Tagamanent a la nostra esquerra anem fent camí, arribem a tocar de La Trilla, mas que ens crida l'atenció pee les dimensions i estat de conservació, uns metres mes endavant i a ran de sender han fet una mena de trona aprofitant la soca d'un plataner, quan portem fets una mica mes de 11,5 km arribem altre cop a La Mare de Deu de l'Ajuda, per no tornar pel mateix lloc seguim el sender que mena al Moli del Verdeguer, avui reconvertit en granja, a tocar del moli i amagat entre arbres i colgat per la vegetació es troben les restes de un antic pou de glaç.
mas de La Trilla
Seguim per la pista i passem a tocar de La Riera complex agropecuari de grans dimensions i que malgrat el decadent estat de conservació manté restes d'un antic esplendor, arrib al túnel per on aquest mati hem creuat per dessota la C-17. ara ja es qüestió de anar desfent camí fins que arribem al punt de partida quan manquen dos minuts per un quart d'una, dos hores per damunt del temps previst, el Jose i jo ens pugem al seu cotxe i lo mes rapit possible fem cap envers Martorelles, treure el suor, empassar-me el dinar i encara amb la boca plena cap a treballar, malgrat aixo ha estat un mati d'allò mes agradable i profitós.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada