|
Coccinella septempunctata | | | | |
La marieta de set punts (Coccinella septempunctata) és una espècie de coleòpter de la família Coccinellidae. És la marieta més comuna d'Europa. Les seues èlitres són de color roig amb tres punts negres en cadascun, i un més sobre el lloc on ambdós s'ajunten, el que fa un total de set punts (d'ací el seu nom vulgar, i també el científic, del llatí septem, "set", i punctata, "puntejada").
C. septempunctata viu pràcticament en qualsevol lloc en el qual hi haja pugons, dels quals se n'alimenta. Tant els exemplars adults com les larves són voraces depredadors de pugons, raó per la qual C. septempunctata ha estat introduïda en l'agricultura ecològica per a combatre les plagues d'eixos paràsits de les plantes.
|
primers tomàquets |
|
encisams |
|
alfàbrega (Ocinum basilicum) Repel·lent de mosques i mosquits. S’associa bé amb els pebrots i els protegeix dels pugons. |
|
Clavell de moro (Tagete patula) Contra els nematodes del sòl: l’arrel secreta una substància nematocida. Repel·lent dels insectes. |
|
flors d'albergínia, es pot apreciar l’encoixinament (mulching)
Mulching. Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobriment de la terra amb una capa de material orgànic o inorgànic amb una finalitat protectora. De fet mulching ve de mulch que vol dir ‘jaç protector’. També podem anomenar aquesta tècnica ‘encoixinament’. Quan aquesta capa està feta amb materials orgànics, l’efecte és similar al mantell natural que hi ha en els boscos, que millora el sòl de la manera següent:
• Evita la pèrdua d’aigua en superfície per evaporació, es conserva millor la humitat i es redueix la despesa d’aigua de reg.
• Suavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’augmenta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hi conserva millor la temperatura, s’hi afavoreix una activitat més constant i homogènia.
• Evita la incidència directa de la radiació ultraviolada del sol, que podria destruir compostos orgànics i afectar els processos de transformació d’aquests.
• Evita la compactació del sòl.
• Disminueix l’acció del vent, que podria assecar la terra en poc temps.
• Limita el creixement d’herbes no desitjades, les llavors queden a una certa profunditat i en germinar no arriben a veure la llum; aleshores el creixement no prospera i l’herba mor.
• La seva descomposició va enriquint el sòl d’humus i nutrients. |
|
vista general (una setmana mes tard) |
Eiiiiiiiii, veig que t'ho has pres en serio això de l'agricultura ecològica.
ResponEliminaAmb el clima "tropical" que teniu aquí a València les plantes de l'horta creixen com gínjols.
Pagès autèntic (amb el sentit més "autèntic" de la paraula).
ResponEliminaAntonio
Ostres, t'has convertit en tot un expert, impressionant .. segueix així felicitats
ResponEliminaCollons quin hort més ben parit! Prenc nota i miraré de fer un a la terrassa dins de torretes amb el petit de 4 anys.
ResponElimina